Thursday 28 March 2019

Cosmoglotta B 024 (jun 1939)

Numeró 24 (3)  COSMOGLOTTA, Serie B   Junio 1939

"Idiot's Delight"

(Usation de Esperanto in un nov e important film de M.G.M.)

Li celebri film-regissor Clarence Brown frottat su manus. Li jures de adaptation cinematografic del famosi comedie "Idiot's Delight" quel havet un success fantastic in omni teatres de U.S.A., hat esset aquisitet de su companie, Metro-Goldwyn-Mayer (M.G.M.) e il ja evaluat in su mente li profites gigantesc queles il vat posser realisar per li presentation del nov film. Il ne hat lassat necos al hasard, e li colaboration del du celebri film-stelles Norma Shearer e Clark Gable esset un garantíe suficent por securar li interesse del milliones de film-amatores in li tot munde.

Ma quo es do ti famosi comedie? Nu, it es un satire politic in quel on moca li militarisme e li dictatores. Li action hat esset transportat in alquel land europan de quel on comprensibilmen tacet li nómine. Nam altrimen on vell ne solmen har provocat diplomatic protestes, ma anc riscat li interdition del film, e to es por li productores mem plu grav quam simplic complicationes diplomatic. Durant que si on tace li nómine... un land anonim ne posse protestar, ni interdir. Li astutie esset ingeniosi e senior Brown ne celat su satisfation.

Ma subitmen un idé horribil traversat su cerebre. Quel lingue vell parlar li habitantes de ti land anonim? Nam durant que in America 18 ex 22 states autonom parla li sam lingue, on save que in Europa it existe plu mult lingues quam nationes. Li selection de un ex ili vell do automaticmen trahir anc li nómine del land concernet. Frigid sudores invadet li front e li dors de Clarence Brown. Esque li companie vat har expenset 100000 dollars por li jures de adaptation cinematografic sin finalmen posser utilisar tis ci? Pos un serie de noctes de ínsomnie, senior Brown prendet un heroic resolution. "Esque", il dit a se self, "un Americano va perdir li cap pro un tal bagatelle? Lass nos resonar tranquilmen. Si, secun li fiction, li action eveni in un land anonim, do neutral, tande it es logic que anc li lingue del habitantes deve esser neutral." Ma u trovar ti lingue neutral? "Heureka!" il exclamat pos har profundmen reflectet, "yo ha trovat, it es Esperanto, quel yo va usar por li concernet partes in mi film!"

It esset un inspiration genial. Strax il convocat sr Joseph Scherer, presidente del Esperanto-Association de U.S.A. e dit a il: "Desde 10 annus vu persecute me per vor recomandationes usar Esperanto in mi filmes. Vu fat un propaganda tenaci in favore de ti lingue anc che mult "stelles" e mem che Carla Laemmle, li dictator de Hollywood. Nu, yo oferta vos hodie un unic chance: Yo besona un sat grand númere de actores savent parlar Esperanto. Vu va auxiliar me por selecter ex omni candidates

-33-

li max apt tipes por mi film. Yo ja ha convocat 35 persones queles omni declara saver Esperanto. Vi lor nómines." Sr Scherer regardat li liste. "Curiosi, tre curiosi", il dit a se self, "yo conosse nequem de ti samideanes. E tamen yo es presidente desde mult annus del Esperanto-club de Los Angeles e mem del National Association por Esperanto in li States Unit e yo imaginat que yo conosse personalmen omni "gesamideanoj" in U.S.A.!" (Ci li letor va dir: "Il exagera! Qualmen li presidente de un monstru-association quam li Esperanto-movement posse conosser personalmen omni milles de su membres...? Un tal memorie ne existe!" Ma li letor oblivia que to eveni in America, u omnicos es possibil.)

Do, ti 35 persones queles, questionat per telefon ca ili parla Esperanto, respondet afirmativmen, esset convocat in li buró del personal-chef de M.G.M. Por raportar li scenes burlesc queles ingayat ti interview, yo lassa li parol a Sr Scherer: --

"Li personal-chef salutat les per quelc frases in Esperanto queles il interim hat aprendet: "Bonan matenon. Cxu vi parolas Esperanton?" Li chef anc ja savet quo ili vell dever responder.

Ma omnes respondet in italian o hispan e talmen ja trahit se. Yo sedet in un angul de buró e posset solmen admirar li bluff colossal del actores. Quande li chef presentat me a ili quam presidente del Esperanto-Association de U.S.A., lor facies changeat colore. Vi un ocasion u hasardmen li bluff ne successat.

Solmen du candidates posset responder a un del questiones contenent un parol purmen esperantistic: "KIE (= occ. "u") vi lernis Esperanton?" ma mem ili ne usat corectmen li acusative.

Quo far? Ex li númere del bluffantes yo prendet un decene in mi contore e dat les quelc lineas a leer:

Mi diras al vi -- (Yo di vos
Kiam la milito venos -- quande li guerre va venir
Ni restos ekster gxi. -- noi va restar extra it.
Aliaj batalu inter se -- Altres mey combatter se
gxis la morto; -- til li morte;
Estos des pli bone por ni. -- to va esser tam plu bon por nos.)

Pos explication, ili successivmen leet li sam lineas du o tri vezes. Poy, un pos li altri, ili leet li duesim, triesim, quaresim linea. Yo notat li facilitá de pronunciation che chascun candidate. Samtemporanmen yo examinat li aptitá del voce e fisionomie por li roles concernet. Poy yo petit que ili mey chascun in su torn, monstrar quam bon ili rememorat li lineas queles ili just audit 20-30 vezes.

Solmen quar memorat bon. ALtres intermixtet omnicos. Anc to yo notat. Tri o quar esset 80-90% perfect in omni tests. Ancor altres pronunciat bon, ma absolutmen ne posset memorar li simplic paroles." --

Li resultates final ne interessa nos. On va criar que to es un complet fiasco.

-34-


To es un erra. Clarence Brown besonat un lingue íncomprensibil, pro li motives ja exposit in supra. Nu, li experiment monstrat que Esperanto satisfá ti condition in maniere ínsuperabil. Li scope do es atinget e noi va posser delectar nos, audiente por il unesim vez li bellsonant lingue de Zamenhof in un film american.

Ma anc Sr. Scherer es satisfat. Li grand nova esset trumpetat in li max important Esperanto-gazettes con invitation a omni  "gesamideanoj" misser lettres de gratulation a regissor Brown quel postulat Esperanto. Ti-ci promesset responder a omni lettres per un amabil lettre totmen personal. Hum...

Ma mult plu interessant quam li factes self es li reaction del Esperantistes a ti nova. Comprensibilmen li parole oficial es: criar victorie. Ma li joya es fortmen diminuet per li sentiment que on ha recivet un don del Dánaos (un cavalle Troyan). It es precipue li titul del film quel gena terribilmen li Esperantistes. "Esque li ínamícos de Esperanto ne va posser dir: ples vider, idiotes parla Esperanto in un film!?" E sr. Scherer ha recivet centenes de lettres in queles on questiona le pri li signification de ti titul. Il explica se pri ti punctu in nró 1008 de "Heroldo de Esperanto". Ma ti explication es strictmen confidential e solmen tre expert Esperantistes mey provar traducter su informationes in jurnales national. E li gazettes esperantistic mey ne copiar li articul, sin adjunter un apt advertiment, in Esperanto!

Tamen li articul de sr. Scherer trahi su propri timores e un mal celat anxiositá. Il explica que il prefere li parol "idiot" in li form adjectivic e proposi traducter li titul per "idiotic amusament de guerre". In landes u un tal titul vell possibilmen genar li chefes del armé, li proprietarios del cinemas va probabilmen preferer ne mentionar li parol "guerre" in li titul. In ti casu li titul mey simplicmen esser "idiotic amusament". Talmen, di sr. Scherer, on evita que li publica have li impression que it acte se pri un film in quel idiotes parla Esperanto.

Sr. Scherer es un humorist. Al publica it posse esser completmen egal, qualmen li Esperantistes traducte li titul del film. Nam ili va vider li film sub li nómine quel apari - in lingue national - sur li afiches e in li jurnales. E ti nómine va esser fixat ne secun li preferentie del Esperanto-gruppes local, ma secun li besones del propaganda. E si it plese al concernet distributores nominar li film: "Plaisirs (o "amusements") d'idiot" e "Belustigungen (o "Zeitvertreib") eines Idioten" -- quo li Esperantistes posse far?

E omni mesuras de prudentie ya nequande va posser far desaparir li factes palpabil queles resulta ex li action self: que li land, u furia li idiotes aludet in li titul, es un land u on parla Esperanto. A ti impression li nómine Esperanto resta fatalmen associat e it es probabil que li Esperantistes self comprende to tre bon. Que ili malgré to senti se obligat far propaganda por li film che li masses, atesta un abnegation vermen superhoman.

-35-


Noi ne es perfid ni venjaci, ma it plese nos constatar que li ínmediat comprensibilitá de Occidental ha eliminat ti lingue in antey ex un concurrentie, in quel li victorie de Esperanto va probabilmen transformar se in un public catastrofe.

Esque it ne tamen existe alquicos quam un justicie providential?

Scorpion

(Li sequent passages, del sam autor, esset originalmen destinat a publication in li rubrica "Ex altri campes" *ante* li precedent articul. Tecnic necessitás obliga nos inserter it ci con litt modificationes quam apéndice. Rem. del Red.)

"Li bell confessiones". To es li titul per quel on vell posser caracterisar li general atitude del Esperanto-presse durant li fine de 1938. Yo ne save ca it es li proximitá del fine del annu quel instigat li Esperantistes far lor exámine de conscientie, ma in omni casu noi deve aconosser que ili tre bon successat in lor exercicies de penitentie.

Li revúe "Franca Esperantisto" contene in presc chascun numeró un rubrica intitulat "Esperanto in li litteratura". In ti rubrica es colectet omni mentiones pri Esperanto in francés libres recentmen aparit. Vi quelc interessant passages:

Ex li roman "Le fantôme de l'amour" de Etienne Antérieu: "Yo comprendet", il dit, "que il esset completmen ínofensiv e tam debil que il ne posset plu star sur su pedes. Il balbutiat paroles, tre rapidmen, ma per tam debil voce que yo apene comprendet les. Il usat un lingue bizarr, in quel yo reconosset in long intervalles un parol francés. Finalmen yo comprendet que to esset probabilmen Esperanto, li lingue ideal del fantomas, quande on pensa pri it."

Ex li roman "La Pêche Miraculeuse" de Guy de Pourtalès: "Ti paroles esset tam diferent de tis queles Paul audit ordinarimen que il credet, per un specie de miracul, comprender Esperanto." Curiosi judicament pri Esperanto, quel li jurnale reproducte sin comentarie, ne ver? Ma ples atender, to ancor ne es omnicos.

In un altri numeró del sam jurnal, noi trova un tre strangi comentarie pri li information que Esperanto va esser usat in un part del dialog in li nov film "Idiot's Delight". "Heroldo de Esperanto", li conosset semanale, hastat misser un lettre de gratulationes al regissor del film, e Franca Esperantisto reproducte li response de ti regissor, sr. Clarence Brown, quel gratula se self esser li unesim quel usa Esperanto in un grand film american. Tamen, pos li unesim undes de entusiasme, e exultation, li redactor de Franca Esperantisto deveni subitmen tre ínquiet. Yo va lassar le li parol:

"In fact, li eveniment aspecte un poc tro miraculosi por que noi mey aplauder in antey sin far quelc remarcas: li realisation de un film propagandistic, mem solmen partmen propagandistic per li celebri Clarenc Brown, ti conosset ductor de tant astres: Greta Garbo, Joan Grawford, Ramon Novarro, Wyrna Loy e antey de Jean

-36-


Harlow e Rodolfo Valentino vell esser un cose tam grandiosi e un medie de propaganda tam potent, anc mersí al assistentie de Norma Shearer e Clark Gable, que li sagiess postula témpor por acustomar se a ti idé.

On ne posse ne remarcar que to omnicos esset preparat de profanes extra li Esperanto-movement. Sub quel influenties evenit li preparation del film? In veritá ti interesse ínexpectat pri nor movement de ti omni celebri non-Esperantistes, benque honorabil, intimora nos un poc e li subit gravitation de tant stelles circum nor verd ne deve inebriar nos til obliviar li possibil dangeres.

Nam... lass nos suposir que ti amplissim afere, arangeat sin control del esperantistic opinion mundal (sic!) e quel noi self, li Societé Francés por li propaganda de Esperanto, conosset solmen mersí al benevolentie de sr. Scherer e de "Heroldo de Esperanto", ne vale necos. Lass nos suposir por exemple, que on selectet Esperanto ne pro su qualitás, ma pro que on besonat in un loc del film (quam in li film francés "Li perles del coron") un barbaric linguache quel nequí posse comprender. Pro quo ne usar Esperanto? to es un barbarage tot fat, comprendet solmen de quelc alienates, ne ver? In ti sam suposition, quo noi vell far, noi, li alienates ne consultat, por oposir nos a it, si unvez ti potent medie de mispropagation va influer milliones de persones per li mundal fama de Norma Shearer, Clark Gable, Clarence Brown e Metro-Goldwyn-Mayer?" --

Yo ne posse negar que li afere aspecte aspecte tre seriosi e yo comprende li consternation del Esperantistes. Nam yo have li impression que li consternation deve factmen esser mult plu grand quam li entusiasme. Ma noi mey tirar li conclusiones ex li factes citat:

Che omni non-Esperantistes li nómine Esperanto es samtemporanmen sinonim de "mundlingue" e "lingue íncomprensibil". Un tre interessant combination! Esque forsan to posse explicar se per que li profanes totmen ne conosse Esperanto e da líber curs a lor propri fantasie? To sembla me ínprobabil. Mersí al radio-emissiones chascun posse far se un opinion personal tre bon fundat pri li comprensibilitá de Esperanto. E yo pensa que li judicamentes del divers autores queles mentionat Esperanto in lor libres es just li resultate de lor propri observationes. E ti opinion es ja tam bon fundat que li Esperantistes mem plu ne prende li pena protestar. Ili implicitmen aconosse lor justitá.   Scorpion
---

PROGRESO

central revúe oficial del Ido-movement. Progreso comenta omni important mundlingual evenimentes del vispunctu del scole Esperanto-Ido. It publica articules scientic pri linguistic e interlinguistic problemas e belletristica in li L.I. Ido (Esperanto reformat). Progreso apari trimensualmen. Secun li acord con Cosmoglotta, Progreso es liverat por SFr. 3.- durant un annu a omni abonnator de Cosmoglotta hant payat su abonnament. Specimenes es recivibil del "Uniono por la Linguo Internaciona", 3, Spareleaze Hill, Loughton, Essex, Anglia.

-37-


Cinta Ro:   Van Esperanties

Qui deve leer e recenser nov interlinguistic productes, ne escapa a un cert melancolie, vidente quant eforties e bon volentie es investit in labores a queles on ne posse predir success, malgré simpatie por li bon intentiones del autor, si on compara les con franc regard al dates de casus conosset.

Pos 1900 li activitá del Delegation fat florear li interlinguistic production. Su reputation de neutralitá instigat mult filantropes far rapidmen un sistema, in li ilusion pri un chance de adoption, o adminim tractation. Ma Couturat adoptet su propri Ido, e li litt sistemas deceptet perit durant li guerre. Pos 1920 li interesse del Liga de Nationes pri nor problema inaugurat un nov epoca de production. Necos resultat, e Cosman, Etem, Novam etc. etc. perit in li economic crise circum 1930. Sol Occidental survivet. Nu li activitá de IALA sembla denov generar un modest altie (= hausse) del interlinguistic production. In li annu passat, noi ja anunciat "Mondilingwo" de Lavagnini e "Mondilingue" de Martineau.

In fine de 1938, senior Paul MItrovitch, professor del Scol comercial superiori de Sarayevo, Sud-Slavia ha publicat un litt brochura in francés: "Essai d'une Grammaire interlinguistic" (24 pág. formate 122x195 mm. Nouvelle Imprimerie Vrcek.)

Li autor have talentes, e es sin dúbit privilegiat per su profession a experienties queles vell posser esser util al practic látere de nor afere. Tam plu dolorosi it es vider le aplicar su saventies in un maniere quel hodie ne da util resultates alquantmen proportional al labore investit. In su introduction, prof. M. considera li cooperation interlinguistic quam max urgent cose, e "in consequentie li question max important es li interprense de IALA..." To e ulteriori laudes al sam adresse explica nos li rason de nascentie del grammatica. Ma quel es su chance? IALA posse finir cón decision, quam li Delegation, o sín decision, quam li L.d.N. Si cón decision, tri resultates sembla possibil: (1) adoption de un del 6 "candidat"-sistemas a queles ili ha restrictet lor selection, (2) un nov sistema interim elaborat de un o pluri de su plu intim colaboratores, (3) compromiss: un "candidat"-lingue con cert modificationes. In null casu on vide un chance por un autor lateral ("outsider"), adminim ne por adoption integral de su propositiones.

Ma prof. M. di que su ovre "constitue un modest contribution teoric ... e restricte se al sol question del grammatica." Ti restriction vell esser ínreprochabil, si li autor vell discusser li grammatical problemas, ma il solmen exposi su preferet formes, sin motivation ni critica de formes de altri sistemas: on ne vide quo fa su formes preferibil in su opinion, nam ultra quelc slavic paroles e li ultra-fonetic anglés ortografie, it ne contene necos nov ne ja trovabil in mult morit projectes. E li grammatica resta un torso, nam li derivation es omisset; to es li sam grav erra quel IALA ha fat in su témpor, presentar un materiale sin derivation.   (Continuation sur pág. 45)

-38-


Doc. 178

Logica quam slogan e Esperanto
de "Interlinguisticus" -- (4. articul)

Ex nor anteriori examination deveni evident, que it ne es corect nominar "logica" o "logicalitá" li aprioric grammatical categories tractat in articul 2. e 3. Adplu it resulta, que li elementes structural de un L.A. ne deve esser selectet secun "filosofic" vis-punctus, nam metafisic admixtiones ne have jure de existentie in un lingue auxiliari, quel deve esser creat universalmen e precipue por practic aplicationes. Per li analise del parol "logica" o "logicalitá" demonstra se que in li mundlinguistic propaganda li parol "logica" have solmen li caractere de un slogan (= propaganda-parol). On usa it por pseudo-justificar coses, queles de altri scoles es designat quam "aprioric, arbitrari, artificial o ínnatural". Pro to it va recomendar se, ne adopter li slogan "logica" in scientic labores.

Remarcabil es li fluctuationes del valore quel on atribuet al "logica" in li Esperanto-propaganda. In li lucta contra Ido, quel posit li logica súper omnicos (to ne posse astonar, nam Couturat, apu Frege, Peano e B. Russel, apartenet al max eminent logicistes, co-fundatores del matematic logica), li Esperantistes sublineat que li logica es superflú, que it implica complicationes, e on inventet contra it li "principo de neceso kaj suficxo"; adver on memorat ti principie solmen quande to esset oportun. Ma desde que Occidental ha reductet li logica a su real e poc important valore, e desde que li Esperantistes plu ne considera Ido quam dangerosi, ili ha rehabilitat li logica quam propaganda-arm contra Occidental.

Logica e Esperanto. IALA usa enumerar Esperanto inter "logic sistemas" in contrast al "naturalistic sistemas". Ili vell far plu bon, totmen ne relationar li parol "logica" con Esperanto (cp. Articul 3, pág 25/7, unesim paragraf), ne mem in li sens de bon-órdine structural. Lu contrari vell esser plu rect. Noi va monstrar to ye un sol sufix, -in, e ye un sol prefix, mal-.

Li Esperanto-sufix -in.

In analogie con "bovo (neutral) - bovino (feminin), hundo - hundino, cxevalo - cxevalino" etc. on vell expectar in un sistema "ordinatmen, simetricmen, o logicmen" constructet, anc un sufix masculin. To es li casu in Ido (bevulo, hundulo). In Esperanto noi es deceptet: on usa li radica vir (mann) quam prefix e di: "virbovo, virhundo, vircxevalo" (= "mann-bove (tauro), mann-can, mann-cavall").

Por li formation de nómines de parentitá homan on vell dever, si on seque logica, departer anc de sexual-neutral radicas: "genitoro - genitorin, marito - maritino". Nov deception - li selection del radicas es fat sin logic plan; unvez on departe de radicas masculin, p.ex. "viro - virino" (= "mannessa"), patro - patrino ("patressa" = matre), frato - fratino ("fratressa" = sestra), knabo - knabino..."; altrivez on departe de radicas feminin, p.ex. (princ)edzino -

-39-


- edzo (! = marito), kuzino - kuzo, frauxlino = frauxlo (ti parol, significant "celibo" es íninterpretabil; it es derivat de german Fräu-lein = senior-ett-a. Un analogie in Occidental vell esser, si on vell supresser del parol dama li finale a, e usar dam por expresser: senior. Ma ancor ti procede vell esser minu absurd e contralinguistic quam li casu "frauxlo". Remarca del traductor.)

Tal(?) procede es:

(1) monstruosi, pro li supression de essential sociologic e juristic caracteristicas e de omni valores sentimental in pares de paroles quam patre-matre, fratre-sestra etc., queles - del vispunctu del interesset biologic, homan, social, familial-juristic quasi postula radicas separat por nómines masculin e feminin.

(2) Ti procede sta in contradition a crit. 1 de IALA ("Li radical elementes deve esser aposteriori"), nam al radical element ne apartene solmen li exteriori parol-form (generalmen mutilat in Esperanto), ma anc li signification conexet con it per tradition. Un tal on ne posse obtener ex "frauxlo" e "edzo" malgré omni interpretation, e "virino" ne posse esser comprendet de un normal cerebre altrimen quam "fémina masculin, amazona", e anc "knabino" suggeste (adminim a persones de lingue german, quel sol have li parol "Knabe") preferetmen li signification de "garson de joy" (yun mann perveras, prostitulo), quam ti de "flicca" o "puella".

(3) Adplu it es nullmen "logic". On questiona: pro quo ne p.ex. "vir-femino", "vir-matro", "vir-girlo" etc.? E in fine on comprende que li "logica" de Esperanto es necos altri quam li arbitrie de Zamenhof, denudat de qualcunc scientic considerationes. It es deposit in li "Fundamento" quel es fat ne por li practic beson de homes in international intelectual comunicationes queles desira intercomprender se, ma por un religiosi-utopic "homaranismo" quel deve esser realisat per un minimum-lingue in specie de Pidgin.

Li Esperanto-prefix mal-.

Li usage del prefix mal- in Esperanto ducte a un simil "logica, simetrie o bon-órdine". Si on vole admisser li utilitá de un tal economie, on vell ancor posser considerar quam "logic" un simetric denomination de contrastes, quel vell departer de un medie neutral, p.ex. in li form sequent:

mal-dimensa (curt) -- ben-dimensa (long) -- secun criterie de extension
mal-kalora (frigid) -- ben-kalora (calid) -- secun calore absolut
mal-mangxeco (fame) -- ben-mangxeco (saturitá) -- secun absorption de manjages
mal-augurio ("malheur") -- ben-augirio ("bonheur) -- secun li favore del fate

Ma ú es li "logic" motive por to que:

(1) on di por  "dextri-levul": "dekstre-maldekstre" e ne, plu facilmen pronunciabil "malsinistre-sinistre"; por "cluder-aperter": fermi-malfermi e ne "malaperti-aperti"; por "avan-retro": "antauxen-malantauxen" e ne "malretrauxen-retrauxen"?

(2) on di por sitie "sojfo"; ma por fame ne, quam li analogie vell suggester, "hungro" o "famo", ma "malsato" (= circa "non-saturitá), e que on reserva li

-40-


simplic form, "sato", al saturitá quel have mult minu grand importantie sociologic e anc es mult plu rar quam parol?

(3) "malfluigxi" significa "consolidar se, coagular" e ne "evaporar", quel vell esser exactmen tam logic, nam liquiditá, fluentie, ne es solmen li contrast de soliditá ma anc del triesim statu de agregation, li gasiformitá! ... "maldolcxa" significa amari e ne acid o salat?

(4) si mal- generalmen significa li contrarie, pro que fémine es dit vir-ino, e ne mal-viro, e garson es dit frauxlo e ne malfrauxlino...?

(5) por li pare de antonimes "comensa-fine" on have ni "komenco-malkomenco" ni "malfino-fino", ma "komenco-fino" e considera ci subitmen quam índispensabil haver du radicas -- durant que just ye malbona (!) etc. sam quam ye patrino, virino, knabino... on crede necessi economisar un del polari radicas - contra li natura. --

(6) (+) in li parol-pares por grand-litt, gross-tenui, fort-debil on usa li simplic form por indication de lu plu massiv, resistent (granda, dika, forta), ma in li pare dur-moll on procede contrarimen: malmola-mola?

Anc del lingue-psicologic vis-punctu li prefix mal- es un grav erra sam quam li finales conjugativ -as, -is, -os etc.: omni ti simboles de distintiones importantissim es (intra li rigid sistema de regules de Esperanto) afixes ínaccentuat.

Li manca de consequentie (sistematica) monstra se anc ye altri afixes de Esperanto (p.ex. pumpi-pumpilo, kombi-kombilo, fosi-fosilo (!)... ma marteli-martelo!). Ma maximalmen it monstra se in li fugida del ínregularitás al lexico (direkcio-direktoro...) tractat altriloc. Córam tal factes it apare mem íncomprensibil, qualmen on posse nominar Esperanto "logic", mem qualmen on posse far it hodie ancor object de seriosi examinationes.

(+) Li punctu ci indicat quam (6) esset originalmen punctu (2) omisset ta per erra. Punctus 2, 3, 4, 5, deve esser 3, 4, 5, 6.
---

Logica, Regularitá e Autonomie
de "Interlinguisticus" -- (5. articul)

(Image: Logicalitá -- Regularitá)

Noi nu vole provar ganiar claritá pri li amplitá del tri notiones del Crit. 4 in lor relation inter se. Secun nor unesim articul, "logicalitá" interlinguistic realisa se quasi solmen

-41-


quam regularitá. Li du notiones, secun nor unesim figura, covri unaltri, regularitá essente un parte del logicalitá.

(Image: Regularitá e Autonomie)

Interlinguistic autonomie es, si noi comprende rect, li libertá del spíritu sistem-formant, in contrast al natura e al principie de lu necessi (cp. crit. 1 e 9). Considerante li prodig multiplicitá e colorositá del formes natural de nor lingues, e considerante li sens e scope del lingue auxiliari e constructet (in german "Plansprache"), autonomie ne posse esser altricos quam tendentie a simplifiction per maximal regularitá (cp. nor articul sequent). Do, secun nor duesim figura, anc li notiones Autonomie e Regularitá covri unaltru, regularitá presentante se quam parte del autonomie. Li du figuras junt da li image sequent:

(Image: Regularitá plazzat inter Logicalitá e Autonomie)

To ilustra:

(1) que regularitá apartene al dominia et del logica et del autonomie;
(2) que li tri notiones del Crit. 4. coincide in grand parte.
(3) que li regularitá constitue li nucleo comun de logicalitá e autonomie. (Inversion: Logica, Regularitá, e Autonomie ne es tri, ma solmen du elementes diferent: Logica e Autonomie, queles junt implica li regularitá). Li simetrie in li arangeament del figura permisse in plu li conjection

(4) que - sam quam "logica" ha monstrat se quam propaganda-slogan -- anc li vag parol "autonomie" probabilmen ne va dar usabil resultates.
-----

Li caracter e valore del Autonomie va esser discusset plu detalliatmen in li sequent articul de "Interlinguisticus".

Ho-témpor li Interlinguistica ha devenit un scientie. Qui desira conosser li elementes de ti scientie, presentat in facil comprensibil maniere, mey leer
"Spíritu de Occidental", li ovre de Wahl

-42-


Li ortografic reform portugalés

Per un acord inter li "Academie Brasileira de Letras" e li "Academia das Ciências de Lisbôa" li ortografie del lingue portugalés sta reformat. Li stenografic revúe brasilian "Revista Taquigráfica" in su numeró de septembre 1938 raportat interessant detallies. Ortografie es un capitul sovente discusset in interlinguistica; it do posse esser util presentar a nor letores li trates essential de ti reform:

In li nov ortografie portugalés es eliminat:

(1) omni consonantes mut: on va scrir cetro, fruto, sinal vice sceptro, fructo, signal. -- (2) omni duplic consonantes: Sábado, belo, efeito vice Sabbado, bello, affeito. Exceptet es ss e rr: russo, carro, e li gruppe cç quande li du c sona diferentmen: sucçao, secçao. -- (3) Li h mut: sair, tesouro, compreender; it es tamen conservat in li gruppes lh e nh (= ly e ny in Occidental) e in paroles con prefixes, si li radica existe quam parol autonom: inhumano, deshabitar, deshorra, rehaver. -- (4) s del gruppe sc inicial: ciência, ciática. -- (5) li apostrof in cert frequent compositiones.

Quel indicationes da to por li L.I., specialmen por Occidental?

Mult lítteres ne existe in L.I. -- Duplic consonantes - si ili ne sta detra li vocal accentuat del radica - ja sta abolit in li provisori ortografie simplificat, adoptet in Cosmoglotta til un decision definitiv. Abolition complet del duplic consonantes ne vell esser possibil sin changear li fonetic structura de Occidental quel distinte curt e long síllabes: can:cann, car:carr, (yo) movet: (li) movett. Li exceptiones a ti principie es identic in Portugalés e Occidental: cç'coresponde a nor ct(??) ante e e i. Anc h mut es abolit: noi scri teatre, reuma, cronica. On remarca que per omission del h li parol portugalés compreender deveni in scrition e pronunciation presc identic con Occidental comprender. -- Li abolition del s in li gruppe sc vell esser un simplification previsibil por li future. In present, durant li epoca del introduction it ne es consiliabil, nam li majorité scri ancor sc, do li ínmediat comprensibilitá vell suffrer. In plu, in Occidental li s ne es mut. Ci on deve atender li fonetic developation natural.

K e ch va esser scrit qu in portugalés ante e e i, e c in altri casus: querubim, monarca, química, quilo, Cristo, técnico. K resta conservat in li abreviatura de quilo e quilômetro, pro internationalitá, e in vocabules geografic derivat de propri nómines: Kiel, Kiev, kantismo. -- Li u de qu es mut in portugalés, ma sonant in Occidental; noi do prefere k ante e e i: monark, monarkie, kilo. Ti scrition es natural, it es ti del scandinavic lingues.

W in portugalés va esser remplazzat per u o v, conform al pronunciation. -- To posse dar nos un indication por li parol de quel li scrition varia ancor: wagon a vagon. It apare que li aspect de Occidental invita a sequer ci li exemple del romanic lingues, talmen que w resta reservat a paroles plu essentialmen de orígine anglés o adoptet intentionalmen in form anglés, quam west (diferent de vest!), watch, w(h)ist, etc.

-43-


Y in portugalés es remplazzat per i: juri, martir. -- Anc to trova se in Occidental quel have cristall u Latino sine flexione scri ancor crystall. It apare probabil que altri paroles va sequer, ma it resta dubitabil ca ti reform posse o deve esser perductet radicalmen: noi distinte ancor chlorophyll e chlorophil (ci in scientic paroles ch e ph es conservat), styl e stil, syllab e silab. In cert paroles de germanic orígine, styr, flyt, y quam vocale es índispensabil.

Li gruppes ph, rh, th es viceat in portugalés per f, r, t: fósforo, retórica, tesouro. - Lu sam es fat in Occidental, totvez lassante li classic combinationes in scientic textus ne destinat al grand publica, e conservante th u li simplic t vell seducter a pronunciar ts: comp. diplomatie, democratie, ma simpathie, antipathie.

S e z in portugalés have ambi pluri pronunciationes, ma identic in casus analog. Li nov regul vell ducter a scrition Jesúz e Paríz: on do statue que li nómines, Jesús e París conserva li s, considerante li desfacilitá de alteration. It es tre prudent, far haltar li regul general avan formes tro conosset e caracteristic in li aspect traditiones. On di in plu: "In li usa de s e z in medie de paroles on mey sequer to quo es determinat per li etimologie e historie del lingue."

Altri arangeamentes ocupa se pri unification del scrition. Mult exemples ne have equivalentes in Occidental, ma li principie es important. Inter altricos on institue que paroles til nu scrit sive per s sive per ç deve dar preferentie a s: cansar, pretensao, ânsia. Comp. li form de Occidental oficial comensar con li form apocrif commencear, usat in alcun ancian manuale.

Interessant es ancor quel detallies: x in portugalés conserva su varie pronunciationes, ili coresponde a s, ss, x, ch in Occidental. - Li tiré es richmen usat por augmentar li claritá de paroles composit. - Li division del vocabules in fine de un linea deve esser fat exclusivmen foneticmen e ne secun li separation etimologic del elementes. - In Occidental noi posse retener li max grand libertá in li division del paroles; unic regul: que chascun parte contene un vocale; gruppes representant un sol son (ch, eu, ay, ey) ne es separabil; de duplic consonantes chascun parte mey haver un; e chascun parte mey esser facilmen pronunciabil: p.ex. bat-ter, meu-ble o meub-le, ma-chi-ne, re-spon-se o res-pon-se.

Propri nómines deve esser scrit in form portugalisat si tal existe: Antuérpia, Berna, Cherburgo, Colônia, Escandinávia, Escalda (Schelde, Escaut), Londres, Marselha (= Marseille). - Anc Occidental prefere un form international, sovente latinisat (Anglia, Francia, Dania), ma prende li form national si un international ne existe.

Resumante on posse dir, que li ortografic reform portugalés ea in li direction de unification e simplification secun li fonetica, sin tamen exagerar. Sin dúbit li ortografie deve esser stabilisat in li sam tendentie. On tamen deve memorar que li lingue Portugalés have un fonetica medial conosset a omni Portugaleses e Brasilianes, e que li ortografie solmen besona aproximar se a it, durant que Occidental deve restar graficmen international e reconossibil, do ne posse ni deve imitar completmen li fonetic simplificationes de un o altri lingue national.   I.F.

-44-


(Van Esperanties, continuat de pág. 38)

Li derivation es li problema central del interlinguistica, li sistema de derivation es li vertebre de un sistema de lingue, it permisse vider su essential caractere. In ancian témpores li derivation esset li juvel de parade del schematic sistemas contra li scol naturalistic, Universal, Idiom Neutral, Latino sine flexione, queles ne havet un util sistema de derivation. Desde que per Occidental li derivation natural sta regularisat, on deve ó aconosser su bonitá, ó presentar alquicos plu bon; altrimen on classa se quam schematico.

Resta un interessant tentative egardar elementes slavic e anglo-saxon ne secun lor real coeficient de internationalitá, ma secun un conception idealistic de neutralitá. Tal consideration data ex li fase sentimental interim abandonat del scientic interlinguistica. Li resultate es un lingue de aspect simil al ancian Novial, ma con mult paroles slav e sin to quo noi nómine unitari stil o intern harmonie.

Vi un textu: "Te nov dreses de imperist, de Andersen. - Mo Tei, pensed il, bi it posibl ke mi bi idiot? Mi never supozed it, et no person debt sav it. Pot mi bi dis-apt per mo ofis? Ne, it bi netolerable tu dikt ke mi ne bi abl to vi te teksil. - "Bon, vi ne dikt nosing de it," remarked un teksilist. - "O, se bi bel, veri sharmin, spiked te old minister, regardin trans (per?) so ok-kristal, se design e se kolore! Yes, mi bud dikt a imperist ke it plez mi veri mult." " --

Li alfabete es quasi identic a ti de Ido. Quam articul es suggestet te. Substantives e adjectives sin finale obligatori. Plurale per -s, rarmen -es, secun usu anglés. Pronómines, egal in nominative e casu obliqui: mi, ti, il, el, it, ni, vi, ils, els; possessiv: mo, to, so, no, vo, lo.

Conjugation: in principie presc identic al ancian de Novial, quel prof. Jespersen ha abandonat por aproximar se a Occidental. Quelc formes difere: radica: "lekt" = leer. -- Infinitive: tu lekt. -- Presente: mi lekt. -- Passate: mi lekted. -- Future: mi bud lekt. -- Conditionale: mi shud lekt. -- Perfecte: mi hav lekted. -- Participie present: lektin (accentuar: léktin, pronunciation negliget del form anglés -ing.) -- Part. pass.: lekted. -- Imperative: lekt! let ni lekt!

Adverbies egal al adjectives; pluri manieres de distintion es considerat, i.a. circumdar les per li expression: "in...modo" o ancor expresser les per substantive + proposition. Tal procedes existe anc in Occidental sin tamen far perteexplicit del grammatica: "in...maniere", o "con amore" e "in nocte" apu "amorosime" e "noctmen".

Li sintaxe ne devía de lu usual. Li negation es duplic, quam in Occidental. Por li participial formes per -in es previdet usation analog al modelle anglés quam verbal substantive: "mi vi demand pardon per ne havin obedied", constructiones tre anglés, ma til nu ne usual in sistemas de L.I.

In general, li autor resta vag. Il sovente usa expressiones: "on vell posser dir..., on va forsan dir..." Tal hesitation e liberalitá distinte le amabilmen del decretisme in li schematic camp.

-45-


Li unic nov e caracteristic del sistema sembla esser li introduction de paroles slavic e anglés, li ultimes in un ortografie fonetic til ínreconossibilitá: slavic es p.ex. volk (lup), bud (vad), vod (aqua); anglés es bi (be, esser), get (get, devenir, i.e. solmen un del mult senses del parol anglés), kom (come, venir), spik (speak, parlar), sing (thing, cose), nosing (nothing, necos), go (go, ear), hir (here, ci), zer (there, ta), ivn (even, mem), bat (but, ma; A. "bat" = mus volant!), mek (make, far), taim (time, témpor), flesh (flesh, carne), shop (shop, butíca). It es ver que alcunes de ti paroles es apoyat ancde altri germanic lingues. Tamen li selection del form del radicas fa conjecter, que sur ti base on ne vell posser constructer un sistema derivativ quel vell permisser arivar regularimen a un mentionabil númere de paroles international. "Uniti Langue", in manu simil, simplicmen renunciat a omni derivation per afixes. Un humoristic efect es contribuet per li paroles semblant infantin "mau" (cat) e "papi" (manjar).

Li brochura fini per un colection de aforismes in mult divers L.I.-sistemas mixtet con cales traductet in li sistema de prof. M. Li manca de indication del lingues usat pelmel fa lu tot un poc confusent ye unesim regard.

Li ovre sembla esser fructe de assidui labore, e it merite respect malgré su mancas e etsí on ne vide su utilitá o necessitá. On posse esperar que li autor, simil quam Barral, Milner, Vallneys e altri inventores de litt propri sistemas, mey convicter se pri que il perdi su forties in un labore quel secun omni experienties es condamnat a sterilitá, e prestar su manu a un del grand movementes existent, u un mann de su capabilitás va sin dúbite trovar un fertil camp de action.

Pos finition del articul precedent noi audi que prof. Mitrovitch pos corespondentie con senior de Wahl ha interim convictet se pri li necessitá constructer sur li base del paroles international, in pluparte de orígine latin.
-----

CRONICA

International Occidenta-Reunion: v. Cronica, Svissia

Anglia: Sr. L. Beer ha demissionat quam Occidental-informatoria e agentie de Cosmoglotta. Ples notar li adresse de su successor: Sr. A.W.S. Raxworthy, 423 Fonte Cray Road, New Eltham, London S.E. 9. Il functiona anc quam provisori secretario del londonés Occidental-gruppe trovant se in reorganisation.   F.L.

Francia: "L'Ecole libératrice", revúe pedagogic difuset in 100000 exemplares, nró 27, del 15. april 1939 contene li sequent textu in Occidental:
"Occidental es li max facil lingue international del munde, ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation. -- It ne es algebric ma natural. -- It ne ha eliminat li international paroles, it ne ha remplazzat les per artificial

-46-


paroles quam regulari derivates. -- It adopte li international nomenclatura universalmen conosset. Scientic o pedagogic articules in Occidental es accessibil por omnes sin traduction. -- It es usabil sin modification in telegraf, telefon, radio, printa, scri-machine, etc. (Su alfabet es li latin alfabet.) -- Ja, on posse coresponder con instructores e professores in omni landes. -- Por documentation, srir a: L. Boutreux, école des Récollets, Saumur (Maine-et-Loire)."

Italia: "Italia Filatelica e Cosmoglotta", marte 1939, presenta se in bell aspect. It anuncia li demission de Dr. Ing. E. Dal Martello quam redactor del Occidental-parte, quel nu es cuidat del director, sr. Bevilacqua self, in cooperation con li Institute Occidental. It implica perfect abstenentnie de politic temas. Li num'ro contene un necrologic noticie pri Prof. Meazzini in Italian: un articul (in traduction Occidental) de Giulio Bertoni pri Li Institute de Romanic Filologie", reproductet ex "L'Italia che scrive"; "Latine sine flexione criticat per un adherente" de Leonard Weber, in troduction Occidental reproductet ex Cosmoglotta A de May 1939; un critica de Taddeo Giaccarti pri "Mondilingwo". Tri grand anuncies recomanda ovres in Occidental, specialmen "Spíritu de Occidental" e "Corso di Occidental." Li director merite nor aplause. Filatelistes mey comunicar con: G. Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia.    I.F.

-- "Fronte Unico" del 30. martepublica sub titul "Cosmoglotta (Occidental), Radio-lingue mondiale" tri columnes in Italian e Occidental pri li problema del L.I.: "Un ponte inter popules" in Occ. de W.R.C. Rädler, "Occidental in li studie de lingues extran" in Ital. de A. Bertelé, "Pri li studie e usation del Latin" de Dr. Dal Martello, quel responde a un articul favorisant latin e condamnant li principie del L.I. e omni sistemas, basante se sur l isol conossentie de Esperanto quam representante de nor idé. In plu quelc politic noticies del sam autor.   F.L.

Nederland: Mersí al combinat activitá de scs. Posthuma e Littlewood, li propaganda continua. "Einhovensch Dagblad" del 26. febr. publicat un anecdote "Modestie de un scientist", e del 15. marte "Bon replica", ambi in Occidental sin traduction. Li gruppe recentmen constituet sub duction de nor nov coidealist sr. Poggenbeek, sta in continui relationes con coidealistes in Belgia, Svissia, e Anglia.    I.F.

Svissia: Reunion in Zürich

It ocasion de su annual reunion in Lausanne, 23. april (comp. Cronica in Cg A, May) li Sviss Association por Occidental (SAPO) invita omni extran coidealistes partiprender a ti reunion in Zürich e in sam témpor visitar li National Exposition Sviss. -- Ti conferentie inter Occidentalistes (li unesim important reunion occidentalistic) ne have quam scope amusar li partiprendentes, ma in prim dar a omnis ocasion far util labore e preparar per fructosi discussiones li success de nor movement. -- Pro to noi peti omni coidealistes queles posse partiprender ya ti reunion e queles desira studiar un problema, inviar nos un raport tam complet

-47-


e tam concis quam possibil. It va esser publicat in Cosmoglotta B o eventualmen in un apart brochura quel va esser dismisset a omni partiprendentes. Talmen in Zürich ne va evenir li letion del discurs, ma solmen li discussion, nam omni partiprendente ja va conosser tese e tema. Talmen li scope del reunion, quel deve esser un exchange de idés, va esser completmen realisat. Por que li discussion mey esser vivid, it es decidet que chascun orator va posser parlar solmen durant 5 minutes. Si su parlada es extremmen interessant, li presidente va posser demandar del assemblé un prolongation del témpor acordat.

Do, car coidealistes, noi atende vor labores o propositiones max tard ante li 1-esim julí.    Fred Lagnel

Qualmen propagar Occidental?

Li comité del SAPO, reunit in Lausanne ye li 23. april ha decidet posir ti problema in Cosmoglotta e petir nor letores presentar al Institute Occidental in Chapelle lor idés, experienties, suggestiones, planes, studies. Por esser prendet in consideration, li idés contribuet deve esser realisabil e ne solmen teoric; anc li láter financial deve star(??) profundmen examinat e basat sur (????) statisticas in li dominia concernet. Li Institute Occidental reserva se plen jure utilisar o ne utilisar li suggestiones o planes recivet.

Do, car coidealistes, al labore! It es un tema passionant, e vor auxilie posse dar ínesperat successes!
-----

LINGUE VIVENT: "Yul": Raxworthy: "Yo vota plenmen por "yul" e "yular". Li du paroles Cristfdest e Yul es util; presc necessi. Hay mani religiosi homes queles ne observa li Cristfest, considerante it quam pagan."

Un esperantistic amíco remarca que li parol "julo" con sam sens esset anc experimentat in Esperanto, ma abandonat pro similitá e confusion con li mensu "julio". Il recomanda "noelo" secun F. -- On deve remarcar que in Occidental li paroles "yul" e "julí" distinte se per scrition e pronunciation plu fortmen de unaltru quam li Esperanto paroles (pronunciat: yúlo e yulío), talmen que confusion ne vell esser a timer.   I.F.
-----

Contene: Idiot's Delight (Scorpion) - Van Esperanties (Cinta Ro) - Logica quam "Slogan" e Esperanto, e Logica, Regularitá e Autonomie (Interlinguisticus) - Li ortografic reform portugalés (I.F.) - Cronica (Anglia, Francia, Italia, Nederland, Svissia)
-----

Chef-redator: R. Berger, Morges (Vaud), Svissia - Administration: Institute-Occidental, Chapelle (Vaud)< Svissia - Reclames: A. Moeckli, Languedoc-Bellevue, Chemin du Reposoir(?), Lausanne, Svissia

-48-

Cosmoglotta B 023 (apr 1939)

Numeró 23 (2)   COSMOGLOTTA, Serie B   1939


Lingue comun occidental

Li civilisation de Europa hodie ha conquestat quasi li tot terra.

U Europa have contact con altri civilisationes e culturas, (por exemple in Japan, China, India etc.), sempre es usat un lingue europan, specialmen un del grand lingues de Europa: Anglés, Francés, German, Hispan, Italian, Portugalés, Russ.

Ma it existe plu quam 40 cultural lingues europan, sin egardar li dialectes, ni li divers micri lingues in Soviet-Russia e Caucas.

It es do clar que Europa besona un lingue comun. It es solmen natural que ti lingue comun europan deve esser basat sur to, quo ja es comun.

To comun es nor europan cultura e civilisation, quel have quam fundament li classic antiquitá e li cristianisme.

Li lingues del classic antiquitá esset Grec e Latin. Li lingue del cristianisme in su fundamental periode es Latin. Talmen Latin, e por scientic paroles anc Grec, es li basic lingues del europan cultura. It es do clar que li lingue comun por Europa deve basar se sur Latin e partmen sur Grec.

Ma li antiqui Latin es (1) tro desfacil e pesant, e (2) ne posse plu servir al modern trafic e comunication. Mult provas ha pruvat to íncontradibilmen.

Do es necessi un modern evoluet Latin, possent incorporar omni divers notiones del hodial statu de cultura, e corespondent al hodial statu de evolution lingual por posser adaptar se anc al futur evolution.

Un tal lingue existe.

It es Occidental, li max facil, max evoluet e max evolutionabil, quel adplu es quasi ínmediatmen comprensibil a chascun europano con medial instruction e ultra to li max facil in su grammatica e derivation.

Chascun person quel ha devet intercomprender se con habitantes de un land foren in lor lingue, quel il ha forsan un poc studiat, certmen ha remarcat que it es mult plu desfacil comprender to quo parla li foren popul, quam self expresser su propri desires in li lingue foren.

Do li unesim postulate al lingue international es que on mey posser max facilmen comprender it, tam scrit quam parlat. E just ti qualitá Occidental possede in gradu maximal.

Li max desfacil problema in li question de un lingue international ne es li construction de un tal (on save que existe plu quam 700 projectes), ma su introduction in li practic usation.

Pro to li passiv ínmediat facil comprension es un del unesim postulates queles on deve presentar a un lingue international, ultra un max facil e simplic grammatica e construction. Solmen Occidental realisa ti ambi fundamental postulates, it es li lingue vermen international.   Doc. 176

-17-



Votation pri Cosmoglotta

Li resultate de ti votation es tre interessant; solmen poc persones respondet nettmen per yes o no, multes juntet remarcas tre instructiv. Pro to in altri láter it ne esset totmen facil classificar li responses por ganiar un impression nett. It do es ínpossibil dar ciffres exact, noi deve contentar nos per fractiones o percentages solmen aproximativ. To sufice, si noi memora que li votation de nor letores ne es un "politic" decision, ma que it devet dar al redaction e al altri coidealistes un impression general de lor desires. Noi presenta ci li resultates queles es expressibil per un curt formulation, reservante nos tractar eventualmen plu tard li questiones plu complicat e citar alcunes del sovente tre interessant remarcas o suggestiones de cert votatores.

Pri li fundamental articules interlinguistic e discussion del principies (question 1) circa 2/3 (du ters) del votantes expresset se aprobativmen in general; li votes por augmentation de un láter, e por ne-augmentation, diminution o abolition de altri láter, conta circa 15% chascun.

Li practic explicationes pri Occidental ("Lingue Vivent") (quest. 2) es aprobat de omnes, 1/5 desira augmentation. "Plu curt e plu practic articules" demandat.

Li cronica (qu. 4) es considerat de multes quam max interessant rubrica, quel ili lee quam unesim e quel fortmen stimula li labore in altri landes. 10% desira explicitmen augmentation; to ne depende del redaction, ma de nor propagandistes.

Pri bibliografie (qu. 5 e 14) plu quam li demí expresset general aprobation, 15% ne votat. Circa 1/5 del votantes desira elargation anc a non-interlinguistic temas, ma plures anc inter ili accentua li impediment del politic e religiosi neutralitá. Circa li demí considera un elargation quam ínutil o vole lassar to a plu tard, ma multes suggeste prender "interlinguistic" in tre ampli sens, e recenser si possibil omni libre mentionant li L.I., o scrit de un coidealist, o ovres de linguistica in general, specialmen filologie comparativ, ma anc interessant grammaticas, lexicos, anc libres de normativ caractere, sistematica, e anc ovres in o pri altri sistemas de L.I.

Articules pri li movement e consilies pri propaganda (qu. 6) es considerat de plures quam specialmen interesant, 4/5 aproba generalmen. 1/5 tace o declara desinteresse.

Humoristic contributiones e "Ex li Paper-Corb" (qu. 10) esset generalmen tractat junt. 1/3 apare entusiasmat del P-C, 1/5 aproba it generalmen, un altri ters desira restriction e plu grand comprensibilitá; ca. 12 nómina it ínutil o superflú.

Omnes afirma lor interesse pri o adminim li necessitá del rubricas scientie e tecnica (qu. 12). Plures accentua lor special importantie por li L.I. e su success. Li grand majorité prefere facilmen comprensibil presentation; pro li general caractere del revúe li articules ne deve esser comprensibil solmen de specialistes. Inter li special desires largmen prevale pedagogica e psicologie. To pruva li assertion de un votante, que li profession max fortmen representat inter nor letores es li instructores.  (v. pág. 19)

-18-


BIBLIOGRAFIE

"Corso di Occidental per gli Italiani" de Giuseppe Bevilacqua, editoría del autor, ITALIA FILATELICA, Pavullo nel Frignano, Italia, 1939. 32 pág. formate 120 x 185 mm. Precie Lit. 5.- in Italia, recivibil de Italia Filatelica, Conto corrente postale N. 8-11461. In extrania recivibil per Institute Occidental, precie afrancat SFr. 1.20.

Li pretti librette es li unesim printat grammatica de Occidental in lingue italian. It contene un fotogramma de sr de Wahl. Omni important regules de nor grammatica es exposit in form usual, clarmen ordinat. Un antologie reuni curt excerptes de conosset italian scritores classic e contemporan; inter ili on remarca con plesura un contribution del autor self, un reveríe de téneri religiositá. In fine seque quelc reproductiones de textus ex li "Micri Crestomatíe".

Li ovrette es habilmen compilat e da un util introduction in nor lingue. It posse esser mettet in manus et del filolog et del grand publica. Li stil Occidental usat del autor es completmen pur e conform a ti de Cosmoglotta; it do posse esser calidmen recomandat a nor letores. Senior Bevilacqua ha per su labore tranquil ma eficient meritet nor sincer mersí e gratulationes.   I.F.
-----

(Votation, continuat de pág. 18) Pri filatelie e colectionisme (qu. 13) presc li demí declara explicitmen lor desinteresse, addiente til queles tace e queles desira restriction de ti rubrica, on ariva a 4/5. Inter tis queles desira restriction, a un minimum, es mem fervent colectionistes, durant que alcun desinteressates suposi interesse che altres. Noi audi li suggestion abandonar ti rubrica e recomandar al interessates li revúe "Italia Filatelica" quel ha abandonat omni politica.

Pri preferet autores e max plesent articules (qu. 15), circa 40% ne enunciat se. Del altres, un parte parla solmen pri autores in general, li altri parte solmen pri articules. Del autores, De Wahl, Berger, e Federn acumula circa egalmen mult votes. Inter li articules, "Li voce del continentes" (Arvid Balk, traductet de De Wahl) es li brilliant victor; adver it anc es li unic articul con un voce e(?) contra se: on peti "evitar vulnerant comparationes inter popules e continentes, de un vispunctu absolutmen unilateral". Poy seque "Plantes fa guerre" (Werner Lenz, trad. DeWahl). Ti resultate confirma li secur instinct de nor mastro quam traductor. Pos ti belletristic (populari-scientic) contributiones, it es li linguistic articules de Ric Berger, "Ver historie del L.I." e "Derivation in li L.I." queles ocupa li duesim plazza.

Concernent originales o traductiones (qu. 9), li grand majorité sive ne expresse preferentie por ún, sive da rasones por necessitá de ambi spacies. Tre multes emfasa que ne ti alternative, ma solmen li valore litterari o stilistic es decisiv.
Red.

-19-


Unitari stil es superflú!

Naturalmen; nam por far un lingue international on ya solmen besona selecter li vocabules ex quant possibil mult lingues diferent. To multes crede, e alcunes mem porta tal credentie in realisation. In fact, li necessitá de un unitari stil por li vivicapabilitá de un lingue sembla specialmen desfacil a comprender. It es un element tro subtil por li retortes de logica o statistica.

Un colaborator invia nos un excisete de un jurnale, reproductent quelc verses presentat quam "nov idioma universal" consistent just ex un conglomerate de ínchangeat paroles national. Considerante que quam autor (de lingue e poema) es indicat li francés scritor Valery Larbaud, noi prefere suposir que it ne acte se seriosimen pri un essay de lingue international, ma pri un lude poliglott, un gay infante de ociosi hores, simil a ti poemas de quelc verses de quar lineas, rimant, in queles li lineas es alternantmen scrit in quar lingues, e queles apari de témpor a témpor quam curiositá in revúes de lingue-studie. Vi li poema de Larbaud. Por facilisar li comprension, noi ha indicat in láter li lingue ex quel chascun parol es prendet, per li iniciales usual: A(nglés), C(atalan), F(rancés), G(erman), H(ispan), I(talian), L(atin), P(ortugalés), R(uss), R(u)m(anian). Con exception del paroles marcat per un ?, noi espera har divinat rect.    I.F.

La neige -- FF
Un año más und íamb eccoti mit uns again -- HHH GC? I GG A
Pauvre et petit on the graves dos nossos amados édredon -- FF AAA PPP F
E pure piously tapándolos in their sleep -- II A H AAA
Dal pallio glorios das virgens und infants. -- II CCC G A.
With the mind's eye ti segud sobre Ievropa estesa, -- AAAA CC? H R I
On the vast Northern pianure dormita, nitida nix, -- AAAA I H, LL
Oder on lone Karpathian slopes donde, zapaha, -- G AAAA H, H,
Nigrorum brazilor albo di sposa velo bist du. -- L RM? IIII GG
Doch in loco nullo more te colunt els meus pensaments -- G LLL A LL CCC
Quam in Esquilino monte, ove dell nostra Roma -- LLLL, IIII
Corona de plata eres. -- HHHH
Dum alta iaces on the fields so dass kein Weg se ve -- LLL AAA GGGG HH
Y el alma, d'ici détachée, su acmin finds no cêo.  -- HHH, FF, H Gr A PP.

E vi, un prova de traduction in Occidental: Li nive.

Un annu in plu (passat), e ja tu es denov con (che) nos - Povre e litt, sur li tombes de nor amates, lanuge-covriment - E tamen piemen covrient les in lor dorme - Per li manto gloriosi gel vírginas e bebés. - Con li ocul del mente yo seque te súper Europa extendet - Sur li vast nordic planages, dormiaci, brilliant nive - O sur solitari Carpatic declives u, subcavat - De nigri frates(?) tu es li vel blanc de sponsa. - Ma in null loc mi pensas colie te plu - Quam sur li Monte Esquilino, u de nor Roma - Tu es li coron de argente. - Durant que tu jace alt sur li agres talmen que null via es videt. - E li anim, desligat de ci, trova su sómmit in li ciel.

-20-



EX ALTRI CAMPES

In mi unesim contribution a ti rubrica, yo raportat li invention per sr Quarfood de un nov sistema de conjugation analitic quel deve esser integrat in li "Fundamento querkostabila" apu li existent sistema sintetic, quam concession al partisanes del analitisme. Ti sistema es nu definitivmen perlaborat e it va forsan interessar nor letores vider un specimen complet del conjugation idistic secun li hodial statu del evolution de Ido. Regretabilmen it ne es possibil, pro manca de spacie, dar plu mult quam un resumate, nam por un exposite sistematic, yo vell besonar adminim 2 págines:

Conjugation "classic" (sintetic)

vokar, vokir, vokor
Me vokas, vokis, vokos, vokus, vokez
Me esis (esos, esus) vokinta = me vokabis, vokabos, vokabus
Me esis (esos, esus) vokata, vokita = me esabis, esabos, esabus vokata
Vokesar, vokesir, vokesor
Me vokesas, vokesis, vokesos, vokesus
Me vokesabis, vokesabos, vokesabus
vokanta, vokinta, vokonta
vokata, vokita, vokota

Conjugation Quarfood-ic (analitic)

vokar,
Me do vokar, me did vokar, me vil vokar, me vud vokar
Me did hav voket, me had voket, me vil hav voket, me vud hav voket
Me as vokata (vokita, vokota)
Me is vokata
Me hav eset vokata, me had eset vokata
Me vil esar vokata, me vud esar vokata
Me vil hav eset vokata, me vud hav eset vokata
Me divenis vokata, me divenis vokata
Me hav divenet vokata, me had divenet vokata
Me vil divenar vokata, me vud divenar vokata
Me vil hav divenet vokata, me vud hav divenet vokata
Me voked

Quam comparation, yo resuma in sam maniere li conjugation de Occidental:
Vocar
Yo voca, yo vocat, yo va vocar, yo vell vocar, voca!
Yo ha (hat) vocat
Yo va (vell) esser vocat
Yo ha (hat) esset vocat
Yo va (vell) har esset vocat
vocant, vocat

-21-



Sr Quarfoodi apoya su demonstration partmen sur exemples haustet de Occidental. Que inter ili trova se anc formes completmen ínconosset, ne astona nos. Tamen yo deve aconosser que sr Quarfood ne sembla esser li fanatico quel noi credet, nam il fini su exposite per li sequent frases: "Yo in plu adopte cert detallies de Novial e Occidental quo es un passu a colaboration e quo possibilisa a tis queles ne es fanatic, colaborar in e por ti lingue international, quel contene lu bon in li present projectes e desegarda cert principies de queles li adoption ne sembla desirabil."

Bravo, senior Quarfood! It es solmen regretabil que ti bon intentiones ha durat quant dura li roses, e ne mem tam long, nam in li sequent numeró de Centerbladet, senior Quarfood publica un "rectification" del avis pri su demission ex li Ido-Akademio, ex quel yo cita:

"...Ma pro que yo opine que li activitá del Comité gravmen debilisa li movement por Ido, yo demissiona per ti ci lettre quam presidente del Academie e de ULI."

Ho, ho, quo ha evenit? Quo ti maledit Comité denov ha fat? Senior Quarfood denuncia it per paroles in queles noi senti su desfacilmen retenet indignation: "De altri láter, li Comité acceptet un proposition del administration del revúe Cosmoglotta por liveration del revúes ye reductet precies. Li Idistes mey do saver que li lingue Ido secun li principies de Couturat e De Beaufront es continuat autonommen de Centerbladet."

Noi es tro objectiv, por identificar omni Idistes con cert representantes ex ti gruppe de Svedia u on qualifica su adversarios quam "dementes", e noi save tre bon que ja de long li Idistes rasonabil queles forma ancor li majorité in li movement ha distantiat se de lor tre compromissent Presidente del Academie. Ma it es tamen un spectacul curiosi e ancor nequande videt, que li sam mann quel ha introductet li cáos in li lingue per su propositiones subversiv e quel motivat les per su desir aperter un era de colaboration con Occidental per adoption de cert detallies de ti lingue, reprocha al Comité indangerar li unitá del movement pro que it ha fat un acord purmen administrativ con Cosmoglotta.

Difficile est satiram non scribere. (It es desfacil ne scrir un satire). E yo pensa que pos to noi posse definitivmen cluder li cortine.    Scorpian
-----

Dr. F. Haas, Winterthur, scri nos: "Ci-junt vu trova quelc Ido-libres. Yo ha pensat que vu recive forsan quelcvez demandes de interessates queles desira informar se pri Ido e queles ne vole payar in favor de un cose van." - Li libres es: Ido por omni (german, de Weher), Grammaire facile de l'Ido (Noetzli), Ido sans maître (Schrag), Lexique manuel Ido-Français, Weltsproche Ido (Weber), Weltsprache Ido (Schneeberger), Vocabulaire usuel (Beaufront), Petit Manuel (Beaufront). - Li Institute Occidental, Chapelle, presta ti libres contra payament del porte.
-----

-22-



Doc 174/175

Logica in li Lingue Auxiliari (II)
(de "Interlinguisticus". -- 2. articul del serie "Logica e Autonomie in li L.A." Cp. CgB Nró 22, pág. 7)

Logicalitá in li sens de "esser bon ordinat". Noi posse pruntar li parol "bon órdin" (G = "Wohlgeordnetheit") ex li matematica e aplicar it (con un sens un poc modificat) al interlinguistica. It significa que noi demanda del structura de un usabil L.A. que it mey esser "ordinat e simetric", particularimen in su sistema de afixes, sediment del "classification ganiat ex experientie".

Ma durant que li principies tractat in li unesim articul es purmen formal, li "bon órdine" de un L.A. implica un creatori linguistic labore concernent li materiale; a saver: li qualitá del selection ex li materiale trovat in li font-lingues, li harmonie in li presentation del selectet elementes (radicas e afixes). Ti constructiv activitá del lingue-creator ne resta formal; it inbrassa li contenete vivent del formes, e do plu ne apartene al dominia del pur logica.

It posse esser (1) filosofic, si li selection es fat secun vispunctus de classification ordinant, o metafisic speculation, o simil. It posse esser (2) scientic, si it es fat secun li statu actual del psicologic e linguistic exploration. It posse esser (3) artistic, si li autor es capabil formar ex li selectet elementes un stilosi totalitá. Ma (4) logic it es solmen in quant li combination del elementes sta fat secun li principies del regularitá, unisensitá, reversibilitá e non-contradition.

Metallogica - Categories a priori. Li ancian scole del L.A. ha introductet in li idé del "bon órdine" un element quel ne apartene a it, ni del láter formal-logic, ni del láter del materie. It es un ingrediente metafisic: li idé del aprioric categorie.

Li classification del experienties ha ductet divers filosofes a etablisser diferent sistemas de categories, i.e. "max general formes de notiones" ganiat per division e subdivision. Li pythagoranes e Aristótele ha distintet 10 tal categories; Descartes, Spinoza, Locke distintet 3; Kant: 12; Schopenhauer: 3; Renouvier: 9 (=relation - númere - position e extension - succession o durada - qualitá - devenir o mutation - fortie o causalitá eficient - finalitá - personalitá).

In li unesim provas far un lingue artificial, on considerat quam lu essential li classification del notiones; caracterisar ti classes de notiones, de géneres, de species, subspecies per special fonetic simboles esset ínevitabil.

Esperanto e Ido - benque creationes considerabilmen plu recent - ha adoptet ti particularitá del filosofic sistemas; ili ha transposit it del notion-classes al parol-classes queles ha devenit usual e traditional per Aristótele e li grammatica del grec lingue. To adver ne esset necessi, ma (in li schematic sistemas) it nu es obligatori norm. Un convictet schematico vell céterimen facilmen posser dar un "filosofic

-23-

justification" de ti lude:

Classes de notiones (Existentie -- Atribute) -- Classes de paroles -- Simbol

1. cose, idé -- 2. qualitá -- 1. substantive -- 2. adjective -- 1. -o 2. -a
3. statu, mutation (esser e devenir) -- 14. circumstantie -- 3. verb -- 4. adverbie -- 3.(-i) -- 4. -e

Que tal classification es completmen arbitrari e ne pruva necos, to es monstrat (por citar solmen un exemple) per li adverbie. Li adverbie precise ne solmen li verb, ma ocasionalmen anc li substantive (ex-presidente, G. "Nur-Geschäftsmann" = un mann exclusivmen comerciant), li adjective (tre alt), li adverbie (tre altmen taxat), un tot frase (deman yo deve departer) etc. etc. -

Li usantie caracterisar li parol-classes per special finales es completmen analog al usantie german distinter substantives e paroles substantivisat per majuscules. Li desfacilitá causat de ti distintion es conosset de omni german scoleros e omni non-germanes aprendent ti lingue!
-----

Objectiones contra li obligatori finales por parol-classes
de "Interlinguisticus" -- (3. articul)

Li Lingue Auxiliari deve esser un *lingue* e ne un filosofic catalog de notiones. Do, un obligatori metafisic-grammatical mascarade del paroles es demonstrat quam ínutil, mersí al evoluet saventie pri natura e function del lingue. Vi quelc argumentes contra un tal misusation del lingue.

General objectiones.

Grammatical vocales por distinter parol-classes ne existe in necun etnic lingue conosset. Li diferentiation del paroles in substantives, adjective, verbes etc. etc. es un invention del grammaticos por ordinar e descrir li multitá del linguistic fenomenes. Del logic vis-punctu ti invention es mem criticabil, nam pronómines posse esser usat quam substantives o adjectives; numerales quam adjectives, substantives o adverbies; adjectives have formes substantival; verbes have formes substantival, adjectival e gerundial.

Caracterisar li parol-classes per exteriori marcas es in omni casu contrari al principies del lingues vivent. It conseque ex un naiv identification de lingue e grammatica. Quande noi parla, noi ya ne fa logic analises, ma noi parla quasi mecanicmen; to es lu sam quam, parlante pri aqua o sale, noi ne pensa al chimic formules H2O, NaCl, o al chimic analise, si ne un special, forsan professional, interesse interveni. Anc analfabetes parla, tamen ili ignora li grammatic coses.

-24-


It es un grav erra creder que li radical del paroles es neutral; in general it es just invers; max sovente li radica monstra ja per li notion representat un caracter de parol-classe. It designa sive coses o persones (hom, árbor, ferre, machine...), sive status, qualitás (san, grand, dur, gris...), sive actiones, evenimentes, i.e. change de status (ear, scrir, laborar...). It do es superflú dir "granda, motoro", quam in Esperanto o Ido. It sufice, e exclude omni miscomprense, si on di "grand, motor" sin finale obligatori, o si on usa un sam finale por ambi parol-classes, p.ex. pro motives de eufonie o ritme. Esperantistes obstina se contra li natura e mantene li fiction que li radica es neutral, pro amore a un imaginari "simplicitá" ("derivation direct del radica neutral"). Ma to es far un principie ex ínclaritá e ínlogica. Nam li Esperanto-finales -a, -o, etc. adver expresse (ínnecessimen) que un parol es un adjective, substantive etc., ma ili ne expresse li relation inter derivate e radica. Exemples pruvant ples vider che Beerman, Novilatin (Leipzig 1907), p. 27-32.

Si li finales -o, -a, -e es acompaniat de sufixes, ili ne possede in function derivativ; ili do es pleonastic, i.e. superflú. Ti casu es tre frequent in Esperanto; it es li regul che Ido. Ti sistemas do ínnecessimen chargea se per apriorisme, artificialitá, ínnaturalitá. Ili desrespecta le energetic imperative, li principie de necessitá e suficentie, e contradí al idé fundamental plan economic de un plan-lingue.

Nor epoca have un tendentie a brevitá, quel manifesta se per introduction de artificial paroles, abreviationes, quam USA, ISA, IALA, cif (cost, insurance, freight), fob (free on bord) e simil. Tis ne tolera un etiquettation in modo de Esperanto-Ido, ma deve esser usat quam substantives, adjectives, adverbies tal qual li beson ha creat les.

Finales obligatori e stil natural.

Un special desavantage del Esperanto-Ido-finales es lor frappant ínnaturalitá. Omni sistemas de L.A. prende li pluparte de lor vocabularium ex li romanic lingues, e ta li finales -o e -a designa li génere, do ja have un sens specificat, p.ex. il duro metallo, la buona figlia. In li L.A. ti finales producte series de formationes repugnant quam "la bona patro", e lor ínnatural vocalisme desfacilisa ínnecessimen li popularisation del idé del L.A. Li homes ya ama lor customes e prejudicies e ne abandona les facilmen. Anc li organisator del L.A. ne posse negliger ti trivialitá, si il ne vole nocer su afere.

Renunciar a tal finales compensa se per far possibil un facilissim incorporation natural de paroles de diver orígine in li L.A.; p.ex. "li fox" vice Ido "la foxo", "li scruv" vice Esperanto "la sxrauxbo". It do crea li índispensabil permisse por un stil e structura unitari e estetic. Li paroles posse restar in lor form internationalmen conosset, sin que to detrimenta li claritá e comprensibilitá. On anc posse usar paroles quam rádius:radie:radium:radio; témpor:tempo:tempe:

-25-


state:statu;   posta:posto; porta:portu:porte con diferent finale, e ne besona usar deformationes quam "pordo" vice "porta".

Ma lu max important es: si on renuncia al vocale del parol-classes, in favore del vocalic tema verbal, on posse incorporar regularimen in li sistema presc omni international derivates verbal in lor form natural. Por exemple:

multiplica-r
multiplicand
multiplicator
multiplication

difere-er
diferentie
diferential
diferentiation

addi-r
addition
additiv
additional

distribu-er
distribution
distributiv
distributor  etc. etc.

Por li naturalitá del vocabularium to es de importantie decisiv. "Minu arbitrari e plu rasonabil li formes es, plu stabil ili va esser" (Jespersen). E plu facilmen - noi adjunte - ili va introducter se e restar usat anc che homes capabil a judicar.

Parol-class-vocales e analitisme.

Li criterie 3 de IALA statue que "Li structura deve esser altmen analitic." Analitisme es evitar li cumulation de pluri functiones in un parol e intercalar paroles auxiliari portant li general functiones. It dissolue li complexes latin "legibus" e "legerem" a "per li leg-es" e "yo vell leer". Per analogie li criterie del analitisme demanda separar in li parol "kaval-o" li idé substantival -o del concret form del cose "kaval" e transposir it in un parol auxiliari "la" o plu bon "li": "li cavall (la kaval", o lassar it al conex del frase.

Li L.A. es per su morfologic structura un "idioma mixtet". Etnic lingues hant nascet ex mixtion de elementes ex diferent lingue-families ha realisat li assimilation per abolition del grammatical finales. (Ruman, precipue Anglés). Secun nor opinion, un L.A. volent successar e mantener se in usation deve, si possibil, anticipar li evolution del surfont-lingues, ma certmen ne ear in sens contrari. Do anc del vispunctu del evolution li obligatori finales es un mispassu, li finales del Esperanto-Ido-conjugation inclusiv.

Finales facultativ.

Li schema del obligatori vocales final es li essentie de Esperanto. Su adoption per Ido es debit exclusivmen a considerationes de oportunisme, e it explica ye demí li missuccess de Ido; ye li altri demí, li falliment de Ido es responsat del erra fundamental: fassonar li lingue quam instrument del logica, vice vider in it un "simbolica del pensada" determinat de psichic leges (Hiltebrand, Max Müller). Li naturalistic sistemas ha traet li consequenties: Occidental, precipue pro motives de eufonie, provide li facultativ desinenties (neutri e justificabil aposteriorimen) -i por li adjective e -e por li substantive, durant que li finales -o e -a es genuin sufixes modificant li sens quam in li lingues romanic.

-26-


Brevitá e eufonie

Li evolution del lingues demonstra que nu li paroles es usat in un form plu curt quam antey.

Ti tendentie ne es rigorosi, nam malgré tal inclination cert paroles es plu long hodie quam antey. Li francés paroles oreille, soleil, abeille es plu long quam li corespondent latin tales.

In catalan on trova simil casus. Mem cert medieval paroles quam fust, hom, altre, es hodie sub un form plu long; fusta, home, altra cosa. Simplification del parol "nul, nulla", es fat per li parol "cap", quel es ínvariabil.

Li alongation es in cert casus necessi por li clar intercomprension, o expressivitá.

In catalan noi ha ja atinget un alt gradu de brevitá, ma ne tam quam in anglés, ma to ducte sat sovent a homonimes. Por exemple: sí = yes; si = si; si = sinu. So = son, só = yo es. Dur = ducter; dur = dur, etc.

Occidental evita secun possibilitá li homonimes, e pro to un extrem brevitá ne posse esser atinget, benque it in general similea o mem súpera nor lingues, por exemple "scrir" (= Cat. escriure, H. escribir) (except ye poc paroles quam "eina", "menja", "mot" por queles Occidental ne have tal brevi parol.)

In Occidental noi have li eufonic finales, queles posse alongar li parol. Ma on ne deve condamnar tal finales. Li evolution de Occidental va monstrar quo es plu preferet, li brevitá o li alongation per li eufonic finales (list o liste, verb o verb, lett o lette).

Tamen hodie li Occidental-litteratura monstra ja un preferentie al usation del vocale eufonic che li substantives; paralelmen secun li aspect del verbal presentes. Ti verbal presentes es usat quam substantives e ili junt con li primitiv substantives fa un nucleo de paroles con aspect homogen.

Ti presentic formes representa un brevissim expression de deverbal substantive, metode usat in Occidental con mult plu grand frequentie quam in francés, catalan o mem hispan, ti ultim essente plu inclinat a tal metode quam catalan e francés. (Ti substantives es ci nominat "postverbal").

Li verbal derivates per afixes es tre usat e ti nov paroles ne posse esser reductet. Noi senti li diferenties inter un primitive, un presente substantivic de un látere, e un derivate per expressiv sufix de altri látere. Li manca de expressivitá pro absentie de un sonori sufix viceat per un tal constituet de un obscur íntonic vocale es un erra quel ne posse evitar li interlingues queles ne ha volet aprender usar il famosi "Regul de Wahl".

Anc per li sintetic composition on abrevia li expression: lettwagon (= wagon quel porta lettes), ciel-blu (= blu quam li ciel), cultur-lingues (= lingues de cultura). TI metode es plu usat in Occidental quam in li romanic lingues.

-27-


Totmen altricos es li céteri categories de paroles, in queles on monstra un tendentie vers brevitá. In li adjectives noi prefere bon, mal, litt, grand, apt etc. a boni, mali, litti, grandi, apti. Adverbies (primitiv), conjunctiones etc. in Occidental es tre brev. Pro to on posse conjecter que in futuritá on va preferer li form sovent a sovente etc.

Pro que Occidental es un lingue naturalistic, ne es trovat in it li combinat series de presc egal pseudo-natural parolettes in tro parent function, quo existe in lingues precipue schematic. Vi íntolerabil series (Rem. del red.: li unesim du series existe anc in Occidental, ma, quam on save, con functiones tre diferent inter se): la, le, li, lo, lu; ta, te, ti, to, tu; iu, ia, ies, ial; ci, vi, ni, li, sxi, gxi, si; noye, voye, boye; lar, ler, lir, lor. Tis ancor multiplica se in ínsuportabil quantitá, ínestetic e ínpractic.

Til ci pri li brevitá del paroles. Pri li brevitá del frases, to depende del sintactic necessitás conform a nor epoca. Just un textu de nor ancian lingues es un poc plu brevi quam li traduction in national lingue hodial. Nor constructiones reflecte con plu grand precision nor idés. E ti necessitá del mente es satisfat sin considerationes de rigorosi brevitá del construction. (Tamen Occidental es mem plu brevi quam mult lingues europan, forsan con exception de anglés, anc russ.)      Carles Varela Burg
-----



LINGUE VIVENT

F. Tjernström: Quo vu crede? Esque on vell posser suggester introducter ancor un parol por "Crist-fest"? Nu, li sudlandeses, italianos e egiptianos ne have alcun idé quel signification li pagan sacrificies ye ti témpor del solsticie hivernal havet por li popules sub li arctic circul, e pro to ili forsan va creder que li parol "Crist-fest" sufice. In nor témpores ne omni homes festa ti seson religiosimen. Ma li seson reveni omni annus e demanda un nómine. Si ili es fortiat usar un nómine quel relate li religiosi festa, ti nómine perdi su valore per rutine. It sembla me, que li abreviationes Xmes (e mem X-tus) es un testimonie de to ci. In tot Scandinavia noi di "jul" por Cristmas. Li finnes have "joulu". Un old anglés parol ya es "yule". -- t sembla me quel li introduction del parol "yul" in Occidental vell esser tre agreabil. Naturalmen on vell conservar anc "crist-fest" e "cristmas". "Yul" es facil a conexer con altri paroles, p.ex. yul-árbor, yul-témpor, yul-seson, yul-don, yul-mann etc. On mem vell haver un bor verb: "yular" = festar li yul-dies. "Esque vu va yular in Anglia o in Svedia?" --

Vi un idé. Lass nos audir li opiniones de nor letores. Ples adressar contributiones al Secretariatu del Academie, Chapelle (Vaud), Svissia. Ples scrir sur un folie separat de eventual lettres o altri comunicationes e marcat in li angul dextri superiori "Yul".

-28-


N. Posthuma: Pri questiones in "Lingue Vivent":

On deve divider li eleves de Occidental in 2 gruppes: linguistic e ordinari eleves. Si on desira popularisar li lingue, to es: si on desira que Occidental va esser acceptet ne solmen de linguistic expertes, ma generalmen, on deve facilisar li aprension. Li linguistes on posse pluminu lassar acter por se self: on indica les li via, ili marcha e ariva al scope. It es altri con li ordinari eleves, membres del grand publica, queles vide e comprende li importantie de un lingue international e desira aprender it. Omni ti ci persones besona esser guidat sur li via quel ili ne sempre trova tre facil. Li success de Occidental va depender in grand parte del guida quel on da al unesim adherentes. (Rem. del Red. Sra Posthuma parla pri Nederland, u li propaganda por Occidental ha solmen comensat). Si ili avansa joyosimen, li unesim decenes va esser sequet de centenes, li centenes de millenes til que noi va atinger li milliones queles va portar nor bell lingue in omni angules del munde.

Cosmoglotta B ha installat un rubrica u on posse posir questiones pri grammatica. Mult va depender del maniere in quel ti questiones va esser tractat. Ancor it ne es li linguistic eleves queles va far li max grand desfacilitá. On posse simplicmen indicar les que ili trova li response sur págine tal o tal de "Spíritu de Occidental" o del Radicarium o alcun del libres queles tracta li question scienticmen. It va esser plu desfacil responder al ordinari eleves. Nam li expert Occidentalist, tot naturalmen, ha obliviat que il ha jamá trovat alcun desfacilitá pri tal o tal tam simplic question. Pro to hay li dangere que il considera li questionator quam un imbecil (!) quel ne merite seriosi consideration. To vell esser un tre grav erra quel posse nocer mult plu al grand scope quam duant scientic discurses posse reparar. Un del grand scopes de nor lingue es que Occidental mey devenir li unesim lingue extran quel li eleves in li tot munde va aprender. Li eleves de hodie es li avan-curreros queles monstra lor bon voluntá e ja solmen pro to merite omni consideration, patientie e incorageament, mem quande quelcvez ili vell esser pluminu lent a comprender li explicationes. --

Li interessant enunciation apen besona un response. It es clar que noi va efortiar adaptar nor responses al preconossenties o al mentalitá "linguistic" o "ordinari" del questionator, secun quant it deveni evident ex li formulation del question. Ples tamen ne considerar quam desrespect, si vice responder in Lingue Vivent noi refere a "Spíritu de Occidental" o altri libres. It ne posse esser li tache de Cosmoglotta sacrificar su restrictet spacie a reproductiones de argumentationes o explicationes queles chascun interessate posse trovar por poc moné in li libres aludet. Pro li sam motive it va quelcvez esser necessi referer a numerós passat de Cosmoglotta o alcun document. Nam on certmen ne posse expectar que Cosmoglotta responde plurivez con litt intervalles al sam question posit de diferent novicios.

-29-

 


CRONICA

Un international Occidental-reunion! In ocasion del general assemblé del "Sviss Association por Occidental" (SAPO) ye li 6. august 1939, durant li Sviss National Exposition in Zürich, li SAPO decidet invitar cordialmen omni coidealistes a viagear a Svissia. Li scope es permisser a omni nor colaboratores e coidealistes contacter e parlar pri omni temas concernent nor movement. Pri li detallies nor proxim numerós va informar.    F.L.

Anglia: Por facilisar litt payationes ex li britannic insules, li Institute Occidental, Chapelle, accepte desde nu postmarcas anglés quam valid payament ye li valore de 1.- shilling anglés por 1.- franc sviss. Noi prefere reciver litt cadernes complet de sh. 2, 3, o 5 queles on posse inviar nos per simplic lettre. On do posse payar un abonnament de Cg per 2 cadernes de 2 sh., e li membritá che li Occidental-Union per un caderne de 5 o du de 2 + 3.    F.L.

Francia: Bulletin "Class-combatte" nró 13 (Januar 1939). Su politic contenete impedi un recension. Interessates mey tornar se al redactor: G. Poujet, Isles s/Suippe (Marne) Francia.

-- Un articul "Li ínamíco de Babel" in li grand jurnale "Le Figaro" del 20. jan., signat "Le masque de fer" respegula sat caracteristicmen li public opinion pri Esperanto: "Esperanto ne es tam abandonat quam on posse suposir. It have ancor zelatores fervent, convictet que li lingue universal es un del max eficaci remedies contra li males de queles suffre li homanité. Inter ili es sr Boulay, deputato de Saône et Loire, quel just ha proposit que li guvernament mey far obligatori li studie de Esperanto in omni public scoles. -- Solmen, pro que it es tre poc probabil que ti exemple es sequet altriloc, on ne bon vide quel avantage li povri infantes vell haver de to - il ja have pena suficent por assimilar li divers materies del programma. Lass nos in omni casu esperar que sr Boulay ne mey far su proxim discurs in Esperanto."    C.R.

Italia: "Gazettino Bergamasco" del 4. marte dedica un tre simpatic recension de 2 columnes in su litterari págines al question del L.I., mentiona quelc sistemas, da un anecdote in Occidental (sin traduction), e quelc biografic noticies pri sr Bevilacqua e sr de Wahl. Li revúe accentua li special facilitá e utilitá de Occidental. -- "Fronte Unico" del 10. jan. publica in lingue italian sub li titul comun "Cosmoglotta" quelc noticies interlinguistic: un noticie contra Esperanto, reproductet ex "Critica Fascita" e tri articules por li L.I., un de ili reproductet ex "Le Lingue Estere", signat "Il Linguista", li altres respectivmen de E. dal Martello e L. Couturat.   T.G.

-30-


Nederland: In li comensa del annu, li presse nederlandés monstrat un considerabil interesse pri Occidental. Li jurnale "Provinciale Noordbrabantsche en 's-Hertogenbossche Courant" publicat ye li 4.1. un articel informativ de sra Posthuma con un anecdote in Occidental (sin traduction): "Fidelitá del canes", secun Cosmoglotta. "Eindhovensch Dagblad" del 7.1. publicat li sam articul, e ye li 15.2. un anuncie pri Occidental e li anecdote "Ne sat grand" in Occidental sin traduction. "Haarlem's Dagblad" del 4.1. publicat li articul de sra Posthuma; ye li 7. e 11.1. it insertet anuncies; ye li 18.1. un replica de sra Posthuma a un esperantistic atacca, junt con li anecdote (sin traduction) "Fidelitá del canes". Li reaction del Esperantistes, queles considerat til nu ti land quam lor sfere de interesse exclusiv, es amari e impulsiv, ma ili plu ne successa tener li publica in ignorantie del ver lingue international, mersí al energic activitá de sra Posthuma. "Dagblad van het Oosten, Almelo" del 4.1. publicat li articul informativ de sra Posthuma. "Algemeen Handelsblad" ja ye li 16.12. hat publicat un curt noticie, mentionant specialmen li prospect document 200 e sublineant que Occidental, in contrast al altri tal-nominat "lingues international" es vermen comprensibil sin studie anteriori. -- Li successosi propaganda-campanie in Nederland ha aportat nos li interesse e suport de un serie de capabil privat-persones, specialmen ex circules instructori. Un occidentalistic labor-circul in Nederland ha provisorimen constituet se.

Svedia: In li populari universitá de Vindeln ha constituet se un occidentalistic studie-gruppe de 40 studiantos e studiantas sub li docentie de nor eminent coidealist sr Segerstahl. Ili practica Occidental specialmen del vispunctu instructiv, in relation con li mult foren paroles existent in li sved lingue. Li gruppe desira corespondentie in Occidental con extranes e cordialmen peti omni interessates adressar lettres al docente quel va distribuer les al membres.

-- Li 4. numeró de "Li Sved Occidentalist", organ trimestrial del Occidental-movement in Svedia ha aparit. It publica li fine del excellent articul "Occidental o Esperanto" de Fil.Dr.C.W. von Sydow, quel per to sta publicat complet. Omni articules in ti revúes es printat in du columnes: sved e occidental. Noi do recomanda li revúe anc a non-sved Occidentalistes. Administration: Svenska Occidenttalförbundet, Box 171, Stockholm 1, Postgiro 70315. Precia annual SKr. -.75 o SFr. -.85 por quar numerós.   E.Stbg.

Svissia: Retardatmen noi audi que li jurnale romansch "Fögl d'Engiadina" del 9.8.39 ha publicat un articul de Major Tanner pri cosmic fenomenes, quel explica li ovre de Hoerbiger e mentiona su "Mitteilungen" e Occidental. -- Li gruppe de Lausanne reuni se regularimen chascun triesim lunedí del mensu. -- Alcun membres havet li plesura incontrar Major Tanner passante Lausanne in viage. -- In januar li Lausannés Occidentalistes havet li grand joya accepter li energic nederlandés propagatora sra Posthuma quel va visitar Lausanne e sejornar ci durant quelc témpor.    I.F.

-31-


Un crímine...? To vell esser destructer o jettar in li paper-corb ancian numerós de Kosmoglott o Cosmoglotta, A o B. Ples inviar les al Institute Occidental, Chapelle, o eventualmen demandar un oferta de compra. Plu e plu nov interessates demanda ancian colectiones de Kosmoglott e Cosmoglotta. Ho-moment noi ne posse liverar complet series Kosmoglott-Cosmoglotta de 1922 til nu. To va esser solmen possibil ocasionalmen, quande noi va har recivet cert ancian numerós. Noi cordialmen peti omni coidealistes havent ínutil ancian numerós, inviar nos les. Sincer premersí.  Institute Occidental, Chapelle
---

Frs. 220.- sviss! es li actual precie de un complet colection Kosmoglott-Cosmoglotta 1922-1938 - sub condition que it es liverabil!
---

Spíritu de Occidental, 4. liveration, va aparir brevimen pos ti numeró de Cosmoglotta B. Li livre total va contener circa 300 págines. Li provisori precie de subscrition, SFr. 3.-, va probabilmen dever bentost esser denov augmentat. Ples far vor comende ancor ante ti augmentation, si vu desira haver un tresor de interlinguistic scientie por un bagatelle de moné.
---

Pro manca de spacie divers rubricas: "On scri nos", "Lettres de Propaganda", "Ex li Paper-Corb" etc. devet esser omisset ti ci vez. Ili va revenir in li proxim numeró de Cg B. In ultra sur li programma sta p.ex. "Logica quam slogan e Esperanto" e "Quo es autonomie?" (de "Interlinguisticus"): "Li ortografie reform portugalés", anc un articul pri poesie e ritmica in Occidental.
---

Contene: Lingue comun Occidental - Votation pri Cosmoglotta - Bibliografie - Unitari stil es superflú - Ex altri campes (Scorpion) - Logica in li Lingue Auxiliari e Objectiones contra li obligatori finales por parol-classes (Interlinguisticus) - Brevitá (Varela) - Lingue Vivent (Tjernström, Posthuma) Cronica (Anglia, Francia, Italia, Nederland, Svedia, Svissia)
----

Chef-redactor: R. Berger, Morges (Vaud), Svissia - Administration: Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia - Reclames: A. Moeckli, Languedoc-Bellevue, Chemin du Reposoir, Lausanne, Svissia.
-----

Por simplificar vor propaganda personal
Ples usar li verb duplic cartes
del Institute Occidental, Chapelle


-32-

Cosmoglotta A 067 (dec 1929)

COSMOGLOTTA
Annu VIII – Decembre 1929 – Nr. 67 (12)

Contene:

Un felici nov annu!, Engelbert Pigal — Hanns Hoerbiger
Complet grammatica de Occidental (4), K. Janotta
Analitic e sintetic, Edgar de Wahl
Baudouin de Courtenay †, K. Janotta — E. Piga
Cronica
Subventiones al Occidental-Union
Avises

UN FELICI NOV ANNU!
Li nov annu comensa con mult esperas por nos occidentalistes. Occidental, mersí a su qualitás intrinsic e mersí al circumspectiós tactica de su responsabil ductores in li annu passat ha aquisitet tant atention de competent persones, que un grand german editor-firma ha posset far li unesim investition por li general difusion de Occidental.

Quam ja communicat a nor letores, ti actiones es inaugurat per li german libre de introduction «Occidental, die Weltsprache», ja atendet de long de nor adherentes. Ti ovre con circa 260 págines in li formate de Cosmoglotta e composit de un stab de experientiós occidentalistes sub egide del Central Officie, ja es percompostet e apari in fine de januar.

Ti labores demandat de nos mult atention e témpore. Noi deve presentar li lingue e li metodes de argumentation de propaganda in un form solid e apt por li grand publica. In ti dominia esset necessi ancor mult studies, discussiones e correspondenties inter li autores.

Noi esperat que li libre va posser aparir ja sat temporan ante li fine del annu 1929. Pro to nor mecenes corageat proposir editer li revúe, con augmentat págines e covriment ja in januar 1929, supposiente que per li aparition del libre va crescer li númere del abonnates e del subventionatores del revúe por portar li surplus-custas por 1930. Nam nor mecenes posset garantir solmen por li aparition in 1929.

Interim noi combattet contra li obstacules queles oposit se contra introducter nor movement in li vast publica per un grand-stilic ovre che un bon-conosset editoría, con sat grand aparate de reclame. Ad unesim it esset necessi remover omni impedimentes contra li difusion de un tam custosi libre propagant un nov idé. Fortunosimen per comun auxilies del amicos de Occidental omni ti obstacules nu es superat, e noi posse esperar un fort impuls de nor movement in li sequent semanes.

-206-

Tamen pro ti grand retardation del libre li programma de nor revúe por 1929 … 1930 nu es ne realisabil e deve esser ajornat till 1931.

Un apelle al amicos de Cosmoglotta ne posset augmentar remarcabilmen li subventiones promesset por 1930. Nam por mantener li actual standard del revúe (in medie 20 págines e covriment, aparition mensual) es necessi adminim 1000 ulterior abonnamentes o li equivalente in subventiones, i. e. 1000 Dollar por annu 1930.

Do in li annu 1930 noi es fortiat renunciar li covriment e editer solmen circa 16 págines in intervalles de du mensus. Ma anc por un tal aparition li actual subsidies ne es sufficent, e noi invita omni amicos de Cosmoglotta payar ne solmen li nov, bass precie de abonnament annual de 1/2 Dollar, ma anc un micri subvention.

Noi peti misser si possibil un abonnament de propaganda de adminim 1 Dollar vice 1/2 Dollar. In recompensation nor administration va expedir tri exemplares vice un exemplare del revúe. Ples usar ti du ulterior cadernes por propaganda che conossetes por acquisiter ulterior abonnates.

In li sam annu, quande un grand editoría comensat laborar por Occidental, un altri tal firma, fam-conosset, RUDOLF MOSSE in Berlin, ha liquidat su section por Esperanto, cessante li edition del jurnales «Germana Esperantisto» e «Esperanto-Praktiko» e su céteri publicationes pri Esperanto.

Ti eveniment vell esser atristant por omni amicos del idé de un lingue international neutral, si Occidental per su success in sam témpore ne vell compensar ti fallida del penas a comun *butes (scopes).

It es tre important que it es just un german interprense quel comensa li vast propaganda por Occidental.

Ante li grand guerre on generalmen usat li lingue francés, anglés e german quam lingues international. Per li pacte del Societé de Nationes solmen li lingues frances e angles es stipulat quam lingues international. Un proposition usar Esperanto quam lingue auxiliari esset repulset per li plenum del Societé. Un admission del german lingue in li present situation es impossibil, pro que, in li sam moment li usatores del lingues hispan, italian etc vell demandar li sam jure. Li turre babilonic vell esser complet.

Etsi scientistes ne cessa apreciar usar german in lor publicationes, in Central e Osteuropa, ma anc in Japan; tamen li

-207-

german lingue pos li guerre ha perdit remarcabil chances. Germanes nu plu sovente quam antey deve usar li lingue anglés in lor comunicationes international. Do, precipue li germanes pro causes de national prestigie have grand interesse pri un lingue international neutral. Li micri nationes, queles rarmen parlat a altri nationes per lor propri lingues, es minu interessat pri un neutral lingue. Ili va usar anc angles. Ma li germanes, e anc li franceses, de queles li lingue in dominia international es suplantat plu e plu per li anglés, just pro ti interesses de visu-punctu national va acceptar li neutral lingue Occidental. Ti du grand nationes va decider, quel del du lingues va devenir lingue international in Europa: Angles o Occidental.

Noi posse joyar que just in Francia, mersí al iniciative del Occidental-Societé de Francia e precipue de nor nov colaborator, publicist senior L. RAVASSE, li movement de Occidental deveni populari.

Pos acceptation de Occidental per Germania e Francia, li decision por li céteri munde ne va esser desfacil, pro que chascun qui comprende angles, comprende anc Occidental, quasi immediatmen.

It es un assertion ne pruvat que li angleses vell haver solmen un interesse considerabilmen plu micri por un lingue international constructet quam li céteri nationes. Li realitá demonstra just li contrarietá: Li Universal Esperanto-Congress 1930 es arangeat per angleses in Oxford. It es un angleso, general director Gerald A. MOORE, quel max generosimen subventiona li movement de Occidental. E it es un societé anglo-american, I. A. L. A. (International Auxiliary Language Association), quel occupa se pri li introduction de un lingue international constructet e quel ja ha expenset grand summas por investigationes, conferenties etc por su programma.

«Germana Esperantisto», nr 405, raporta: «In Anglia ha fundat se un S. O. S.-Liga por Esperanto. Li programma de ti liga es revivificar li morient Esperanto-emissiones de radio-stationes. Li membres de ti liga paya nul contribution e have nequel obligationes. Ili deve promesser solmen subtener li labores del local radio-commissiones per un comunication per post-cart conform a un dat admonition.» To es anc un exemple, quel demonstra que li radio-stationes have poc auxilie per Esperanto, benque por ili, sam quam por li fonofilm, un universal lingue es necessissim.

-208-

Ci noi vole directer anc un parol a nor esperantistic letores: Noi denove deve sublinear que nor programma es ne far proselites inter li esperantistes o combatter Esperanto. In contrari, noi clina cap córam esperantistes pioneros de nor idé. Ma noi propaga Occidental pro que li preponderant majorité del homes adver desira un lingue international, ma refusa acceptar Esperanto, pro su lingual defectes. Noi directe nor propaganda a tel persones queles per Esperanto ha devenit índiferent o mem adversari a un lingue international constructet. It es do li occidentalistes queles tene alt li standarte del idé del L. I.! Nos do ne atinge li difamationes, queles di que noi es nocentes del idé, solmen pro que noi ne posse recomandar Esperanto. Esque noi ne vell haver plu mult jure lansar un tal assertion contra li propagandistes de un sistema ínapt e discreditent li idé, e quel recive adherentes solmen pro esser sin un concurrente conosset generalmen.

Nor adversarios self constatat plur *vices (vezes) que li maniere de discussion in «Cosmoglotta» vers Esperanto depos function del Occidental-Union es ínblamabil, «fair and gentlemanlike». Plu noi ne posse! Nor Organisation es consacrat al propaganda de Occidental. Ma li response al question esque Esperanto es nor adversario o nor alliate, ti response apartene al Esperantistes! Ma noi declara ja hodie: Ti qui atacca Occidental, ti es nor adversario, contra quel noi va saver defender nos.

Si noi retrospecte li annus passat, noi posse esser content con li crescent aconossentie e estimation de Occidental. It es solmen regretabil que li material progress in 1929 ne avansat in sam passu e que in li proxim mensus li cassa de nor Union ne permisse mantener li actual standard de nor central revúe.

Ma noi have bon cause esperar que in li curs del annu 1930 nor movement va developar in tant mesura que un nov augmentation e amelioration de Cosmoglotta es possibil bentost.

Adver por posser atinger plu rapidmen ti successes, noi besona li confidentiós auxilie de omni occidentalistes, sive in pecunie sive in collaboration.

In ti sense noi desira a nor letores

un felici nov annu.

Occidental-Union
Central Officie
Engelbert Pigal — Hanns Hoerbiger

-209-

COMPLET GRAMMATICA DE OCCIDENTAL
Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal, (3-esim continuation)

III-esim Capitul: DERIVATION
(Continuation)

B. Sufixes productiv
1. Sufixes nominat productiv
-ach
significa un depreciation, un pejoration, un grossieritá: cavallach, librach, linguach, musicach, paperach, populach, tempach. — Vide li verbal aplication che -ar (g) sub 2 in infra.

-ac-i
juntet in general al temas primitiv de verbes, significa «inclinat a …»: babil’ar, babil’aci; cap-ir, -aci; furt-er, -aci; mord-er, -aci; parl-ar, -aci; rev-ar, -aci; roub-ar, -aci; somni-ar, -aci; ten-er, -aci; trinc-ar, -aci; vigil-ar,-aci; viv-er, -aci; vor-ar, -aci. Sin tema primitiv (orfan derivates): loquaci, sagaci. De un nominal radica: ver, veraci.

-ad-e
significa un multité, colectivité, serie, contenida, quantité prendet quam unité: boccade, borsade, brassade, caldronade, carrettade, colonnade, pottade, pun’ade, tassade. It significa anc alquo (un colectivité) pervivet: ieremiade, olympiade, robinsonade, Iliade.

-ag-e
significa (a) collectives con sense de órdine: boscage, cordage, dentage, foliage, plumage, tonnage; (b) anc un cose fat de …, consistent in …: farinage, lactage, lanage, linage, sucrage. — Compara li remarca al sequent suffix.

-agi-e
(adjuntet al thema primitiv del verbes) indica un activitá, precipue industrial o professional, sovente metaphoricmen li resultate concret del action, li medie por provocar ti activitá, li loc o li témpore de it, li pecunie (custas, taxas) quel on deve payar por it, p. ex.: abordagie, ancragie, arbitragie, blamagie, equipagie, imballagie, luagie, ovragie, passagie, pilgrimagie, plantagie, raffinagie, transportagie, viagie.

Remarca: Li du suffixes -age e -agie veni de L -aticum, medi-L -agium con li correspondentes FAD -age, I -aggio, S -aje. Pro to on ha proposit unir les al form -age, pro que un strict diferentiation vell evocar permanent hesitas e erras. Ma to es ínjust si on regarda e obedi li tre clar regul que -agie es usat con verbal themas, in contra -age con nominal themas.

-210-

P. ex. quo vell significar «ancrage», si on uni li du suffixes? Esque to es un collection de ancres de un nave (derivat de «ancre»)? O esque to es li action de «ancrar» e per extension li fact self, li loc, li payament por li action e loc? Secun li regul superior in li ultim casu on usa li parol «ancragie». In ti ocasion noi remarca in general, que li lingues natural have mult imprecisitás in li derivation, juntente sub li sam sufix diferent idés. Ma quelcvez ili anc self divide un primarimen unitari suffix in du divers, p. ex. ex L -arius deveni in li modern lingues unimen I S Pg -ario, Pr -ari, F -aire, A -ary, D -är, Occ -ario, e altrimen I -iero, S -ero, Pg -eiro, Pr F D -ier, A -er, Occ -ero. It es do absolut natural e logic si un cert regularisation have loc in un lingue artificial sam quam li hom ha regulat mult fluvios. Li form self de -agie es justificat per I -aggio; it es quasi in populari etimologie un verbal substantive per li sufix -ie (cp. in infra) del verb «ager».

-al
expresse un general adjectivic relation, p. ex.: artificial, brutal, central, dental, diferential, cordial, criminal, exceptional, general, guttural, labial, leyal, mortal, musical, national, normal, original, oval, radical, social, total, trivial (de trivia, do public, comun etc). Ples vider anc in infra sub -ic. Si li parol es usat quam substantive, it recive avantageosimen li desinentie -e (cp. II. C., 2, a), p. ex. centrale, diferentiale, generale, originale, ovale, plurale etc.

-al’a
significa collectives con sense de desórdine, alquo conjettat in un cumul, pro to in maniere depreciativ un pel-mel: antiqual’a, boscal’a, canal’a, ferral’a, garsonal’a, intral’a, limal’a, monacal’a, monetal’a, mortal’a, mural’a, plumal’a, prestral’a, ramal’a, refusal’a, rimal’a, vitral’a. — Nul parte del grammatica de Occidental trovat tam mult oposition quam li mollat sones l’ e n’ (cp. V-m cap., parte A); ci on vell posser evitar li l’, si on vell usar in vice de -al’a forsan li form -ail(a) (con li accentu sur -a secun li regules fonologic), do: antiquail, canail, ferrail, intrail etc. Ad plu on mey egardar li diferentie inter li formes per -al’a (-ail) e li formes per -al-ie (cp. in supra -al e in infra -ie), queles es verbal abstractes quam: batt-al-ie (ne battal’e) de batter, represalie, spo(n)salie etc.

-an
significa «apartenent a …, adherent a …»: american, homan, insulan, mahometan, lutheran, paneuropan.

-ant(i)
forma li decenes del númeres cardinal: du = 2, duant = 20; nin = 9, ninant = 90.

-211-

-ard(e)
caracterisa (a) persones, ma anc (b) animales, (c) plantes e (d) coses con malin signification: (a) babil’ard, criard, dynamitard, falsard, fuiard, furtard, grun’ard, leccard, mentiard, richard, somniard, (b) moscard, (c) spinard, (d) bombard, petard.

-ar(i)
significa «conform a …, respondent a …, convenient a …, servient a …»; angulari, annuari, articulari, atomari, auxiliari, binari, circulari, commentari, complementari, consulari, corpusculari, crepusculari, diari, doctrinari, elementari, epistulari, evolutionari, exemplari, familiari, formulari, fractionari, fragmentari, honorari, imaginari, insulari, lineari, litterari, lunari, matriculari, militari, millannuari, moleculari, monetari, oculari, ordinari, parlamentari, particulari, perpendiculari, planetari, polari, populari, primari, reactionari, regulamentari, regulari, revolutionari, scalari, scolari, seculari, secundari, singulari, solari, stationari, stellari, subsidiari, tabellari, temporari, tertiari, testamentari, tributari, tumultuari, visionari, zonari. — Por formar substantives on muta -i a -e: circulare, commentare, exemplare, formulare, honorare, oculare, singulare; cp. anc II, C, 2. — Ad-plu on mey vider li derivates in -ari in infra che -tá e -té.

Remarca ad -ari: In mult casus anc derivates per -al vell esser possibil secun li sense in vice de teles per -ari; ma on mey remarcar que secun li general lege de dissimilation on deve usar -ari pos substantivic temas finient in -l: angul, angulari (ne: angulal); exemple, exemplari (ne: exemplal) etc.

-ari-o
significa un person caracterisat per alquo external, do indica sovente un sense passiv, p. ex. per su function (A -aire, -arian, -ary, D -är, -ar, F -aire): actionario, adversario, antiquario, apothecario, beneficiario, bibliothecario, commissario, commissionario, destinatario, emissario, functionario, legatario, legionario, locatario, mandatario, millionario, missionario, officiario, notario, pensionario, referendario, revolutionario, secretario, signatario. — Li derivates per -ario de paroles finient in -tá on mey vider in infra che ti suffix.

-ari-um
significa un scientific, tecnic o artistic colection: abecedarium, aquarium, canzonarium, copiarium, dictionarium, glossarium, herbarium, horarium, instrumentarium, inventarium, librarium, mortarium, necessarium, ossarium, ovarium, planetarium, questionarium, radicarium, rimarium, rosarium, terrarium, viarium, vivarium, vocabularium.

-212-

-astr(e, -a, -o)
significa (a) persones de valore inferior, (b) plantes savagi; p. ex.: (a) matrastra, medicastro, musicastro, patrastro, poetastro, politicastro; (b) minthastre, pinastre, pomastre (= pom silvestri), salicastre, vinastre. — On mey egardar, que -astr ne indica ni li bel-parentitá ni li step-parentitá (cp. bel- e step- in IV, D), ma li malinitá, do «matrastra» = malin matre, malin belmatre, malin stepmatre etc.

-at
(con substantivic themas) significa «providet per …»: armat, barbat, ferrat, foliat, ossat, talentat; it es quasi participies del verbes «armar, barbar ...» secun li regul (a) pri li suffix -a-r in li secuent articul (2. Sufixes verbal), do significant «munir de armes, barb …».

-atr(i)
significa «simil»; alatri, olivatri, opalatri, piscatri, spongiatri, verdatri.

-at(u)
significa institutiones e positiones social o legal, anc dignitás, oficies: califatu, celibatu, concubinatu, consulatu, directoratu, episcopatu, papatu, patriarchatu, proletariatu, secretariatu, triumviratu, viduatu. In derivates li finale -u des-apari: celibatario; it posse anc esser omisset in casus sin dubitas: califat, celibat etc. It mey esser egardat que li suffix -atu es usat solmen con nómines designant persones (substantives e adjectives personal).

-bil
pri ti ci suffix de Wahl ha stipulat li sequent regules ci reproductet: -bil expresse un possibilitá, un passiv che verbes transitiv (quo posse esser fat), e un neutri che verbes íntransitiv e neutri (quo posse evenir). It es juntet al tema verbal (presentic) pos elimination del finale verbal -r resp. -er. Ti ultim verbes junte li sufix -bil pos li general vocal juntiv -i-(compara li suffix -da). Exemples de transitiv verbes (a): ama-r — ama-bil, respecta-r — respecta-bil, compara-r — compara-bil; compati-r — compati-bil, perdi-r — perdi-bil, audi-r — audi-bil; cre-er — cred-i-bil, le-er — le-i-bil, per-miss-er — permiss-i-bil, reduct-er — reduct-i-bil, flex-er — flex-i-bil, tra-er — tra-i-bil, extin’-er — extin’-i-bil; (b) (verbes intransitiv) dura-r — dura-bil, sta-r — sta-bil; falli-r — falli-bil, putri-r — putri-bil; noc-er — noc-i-bil, horr-er — horr-i-bil.

In quelc verbes transitiv li derivates in -bil tamen have activ sense secun international custom e usu: terr-i-bil de terr-er, responsa-r, — responsa-bil. Ti verbes queles in li perfectic tema muta li ultim consonant (d, r, g, t) in s (x) junte

-213-

li sufix -bil a ti perfectic tema, vice li verbal (presentic), p. ex.: vid-er — vis-i-bil, merg-er — im-mers-i-bil, ced-er — cess-i-bil, convert-er — convers-i-bil, sent-ir — sens-i-bil. Altri exemples: de-fend-er — defens-i-bil, ap-plaud-er — plaus-i-bil, com-prend-er — comprens-i-bil, ex-tend-er — ex-tens-i-bil, sus-pend-er — sus-pens-i-bil, ex-plod-er — ex-plos-i-bil.

Del verbes mo(v)er, voluer e soluer ultra li regulari formes mov-i-bil, volu-i-bil e solu-i-bil existe ancor scientic latin formes sin li juntiv vocal -i-, mobil, volu-bil, solu-bil, con un poc altri sense: mo-bil = quel self posse mover se, mov-i-bil = quem on posse mover, solu-bil in chimical sense.

Li sense del verbes in -er es ti que li -e- ne es inherent al tema verbal (presentic) ma solmen eufonic vocal usat in li conjugation.

-cunc
enclitic forma pronómines e adverbies relativ índefinit del definit tales; vide tis (VI, D).

-da
(juntet al tema presentic) significa un activitá in duration: cannonar, (tema presentic:) cannona, (derivate:) cannonada; cantar, cantada; cavalcar, cavalcada; durar, durada; errar, errada; murmurar, murmurada; parlar, parlada; promenar, promenada; telephonar, telephonada; ulular, ululada; volar, volada; fallir (tema presentic:) falli, (derivate:) fallida; finir, finida; fuir, fuida; perdir, perdida; vomir, vomida. Che li verbes finient in -er on ne usa li formativ eufonic finale -e, ma li ligativ vocale -i: currer, currida; mover, movida. On mey ne usar ti sufix in li casu de un curt eveniment, ma on mey preferer ci li tema presentic secun III, A, 2; do por exemple: li recive, ma ne recivida, ni recivion, ni reciventie.

-ell(-e, -a, -o)
derivat de nómines de animales, significa yun animales: leonell, leonella, leonello; svinell.

-en(a)
forma numerales colectiv, sovente usat in sense aproximativ: decen(a), quaranten(a), centen(a), millen(a). In vice de dudecen o deciduen es usat li parol international «dozen», quasi un abreviatura de dudecen.

-ent
vide -nt.

-er-
(-era por feminas, -ero por mascules e anc por li (genericmen) comun signification) indica un «person activ, professional, artisan», ma ne un person occupat temporarimen pri alquo, do = FD -eur, -ier, ED -er: barbero (de barb), chassero (chassar), forestero (forest), lavera (lavar), librero (libre),

-214-

magnetisero (magnetisar), molinero (moline), passagero (passage), scolero (scole), semero (seme, semar), tal’ero (tal’ar), tornero (tornar), vitrero (vitre).

-eria
(sin accentu sur i, do identic a -er + ia) loc de profession: barb, barberia; confect, confecteria; juvel, juveleria; libre, libreria; restaurar, restaureria (= restaurant, restauration); vitre, vitreria (= fabrica de vitrerie).

-erie
(sin accentu sur i, do identic a -er + ie) significa un profession, afere, metode, mestiere e su productes, p. ex.: vitrerie, potterie. — Metaforicmen un caractere e su expression, un methode de acter, p. ex.: bigotterie, coquetterie, diabolerie, galanterie.

-es (-esa, eso)
significa «indigen, inhabitant», usat substantivic e adjectivic: angles, chines, borghes, cortes, frances, genues, japanes, siames, maltes, viennes; masculin: angleso etc; feminin: anglesa etc. On posse usar pos -es li desinenties -e por substantives e -i por adjectives por evitar un confusion con li plural, ergo: francese, francesi etc; un altri (fonetic) medie de distin’tion es pronunciar moll li final s; transcrition: [frantsês] in vice de [frántsess].

-esc
indica alquo assertetmen simil a …, inventetmen comparat con …, amemorant a … (precipue pri persones o entes): arabesc, bluffesc, burlesc, cortesanesc, follesc, gigantesc, guerresc, humoresc(a), infantesc, modellesc, opalesc, pictoresc, romanesc; orphan derivat: grotesc. Per -er it forma verbes; vide -escer in li secuent articul.

-esim
(accentuat sur e, con s moll) forma (a) numerales ordinal: quantesim? unesim (in vice de unesim anc: prim) = 1-m, duesim = 2-m, triesim = 3-m, quadresim = 4-m, decesim = 10-m, deciunesim = undecesim = 11-m, duantesim = 20-m, duantininesim — 29-m, centesim = 100-m, milltricent(-e)ninesim = 1309-m, (b) numeralies fractional commensant de 1/5: un quantesim (parte)? un quinesim (parte) = 1/5, tri decesim (partes) = 3/10; infinitesim, infinitesimal (matematica).

-ess(e)
significa un pregnant qualitá, statu, ma special, con altri signification quam -ie, -itá, -ore; in ti sufix -ess li latin suffixes -itia e -ities ha confluet. Exemples: altess (metaforic, dignitá; in contra: «altore» pri li dimension spacial, «altitá» = li qualitá de esser alt), delicatess, finess, grandess (postura; in contra: «grandore» pri li mesura, «granditá» = li qualitá de

-215-

esser grand), yuness (témpore, etá; in contra «yunitá» = li qualitá de esser yun); ulterior exemples: debiless, nobless, richess, politess, tristess.

-essa
significa un feminin officie, dignitá. Ti suffix have un tot altri origine quam li precedent; nam -essa veni tra basslatin de grec -issa. Exemples: abatessa (de: abate), baronessa (baron), comtessa (comte), deessa (deo), diaconessa (diacon), gigantessa (gigant), mastressa (mastro), prophetessa (prophet), princessa (prince), sultanessa (sultan). Li syllabe -tor por masculines muta se por li feminines a -tressa (sin -o-): actor, actressa; director, directressa; imperator, imperatressa; ma doctoressa de doctor e tutoressa de tutor. Ples comparar li form «nutressa» in li parte D, 1 in infra che -t(o)r-essa. Ultra li regulari formes «heroessa» (de heróe) e «reyessa» (de rey) on posse usar li international natural formes «heroina», «reyina». Per -essa posse esser format anc li nómines de feminin animales timet o estimat: leon, leonessa; pavon, pavonessa; tigre, tigressa. On mey comparar li VI-m capitul B, 7.

-est, -est-ic, -est-ri
vide les in C, 1 in infra.

-et
= -ett.

-ett (-ette, -etta, -etto)
es un general sufix diminutiv: (a) del substantives indicant persones: filia, filietta; filio, filietto; Anna, Annetta; Paulo, Pauletto; anc signification caressiv; (b) del substantives indicant coses sovente con un signification simileant o substitutiv: carre, carrette; chambre, chambrette; cigar, cigarette; epolette, historiette, lansette, librette, lorgnette, navette (anc del textor), pincette, rosette, rulette, statuette; (c) con verbal temas primitiv it significa micri coses, usat por far li action concernet: ciser, cisette; forar, forette; incender, incendette; inflammar, inflammette; luder, ludette; ponderar, ponderette (pondere es li qualitá); provar, (e)provette; serrar, serrette; tener, tenette; tonder, tondette; (d) con adjectivic temas it significa «havent ne totalmen li qualitá»: brun, brunetti; gris, grisetti (de quel «grisetta» pro li simpli vestiment); pallid, pallidetti; (e) con verbes it have sovente un, signification frequentativ, vide -ett-a(r) in li articul sequent. Ples attenter que li nómines de animal-yunes es format per li suffix -ell; vide it in supra.

-ez †
= ess(e); vide it in supra.

-ia
juntet al nómines de persones significa «loc, land, local de lor labor»: abatia (de abat), auditoria (auditor), dominia [216] (dómino), dormitoria (dormitor de dormir), Germania (germano), Russia (russo). Ples vider anc -eria e -oria.

-ic
(ínaccentuat secun I, C, 2) indica «essent tal, havent li qualitá de …»; it junte se precipue con temas de grec orígine: caloric (de calore), chronic (chrono-), electric (electro-), heroic (heróe), medicinic (medicina), phantastic (phantast), poetic (poet), sideric (sídere), symbolic (symbol). Existe mult paroles per -ic ne derivat in Occidental: arithmetic, botanic, critic, cynic, logic, mathematic, politic e altres. Por preciser o nuanciar li sense adjectivic, on posse adjunter -al, p. ex. electrical, logical, sistematical; advere it existe ci sovente un diferentie del sense, p. ex. physic e physical.

-ica, -ico
per junter -a al adjectives per -ic on recive li nómines del scienties e artes; per -o li executores de ti scienties o artes; tre sovente li paroles per -ica e -ico ne have un tema derivativ in Occidental. Exemples: aviatica, aviatico (avie, aviar, aviator, aviatic, avion); chronica, chronico; logica, logico; mathematica, mathematico; physica, physico; symbolica, symbolico etc. Ti sufixes ne have li accentu sam quam li suffix -ic (vide I,C,2). It es in discussion usar li sufix-gruppe -ic-i-an por li persones, p. ex. logician, mathematician etc, queles vell permisser li formation de nómines masculin e feminin, p. ex.: logiciano, logiciana etc.

-id
vide it in C, 1 in infra.

-ida,
ples vider -da.

-id-e, -id-o, -ida
indica «descendent» e forma talnominat «patronymicos»; (a) persones: arpadide, danaide, eumenide, heraclide, napoleonido, nereida, oceanide, priamide; (b) metaforicmen stelles filant: leonides, perseides.

-ie
indica abstractes, (a) de adjectives: autonomie, cortesie, inaptie, inertie, jalusie, maladie, somniacie; (b) precipue de adjectives e participies finient in -nt: absentie, alliantie, confidentie, conossentie, convergentie, decadentie, elegantie, existentie, ignorantie, perseverantie, presentie, proveniende, reminiscentie, silentie, tolerantie; (c) anc de substantives (indicant persones li derivates significa sovente scienties): anatomie, aristocratie, astrologie, astronomie, barbarie, democratie, geographie, seniorie, tyrannie; (d) de verbes: furer, furie; judicar, judicie; mentir, mentie. — Li verbal substantives mentionat sub li punctu (b) difere per psicologic nuancies del verbal substantives format per li suffix -ion; compara che ti ci suffix in infra, li tractate pri li verbes static e dinamic.

-217-

-ier
existe in tri formes: (a) -iera indicant un loc contenent alquo, u on extrae o cultiva alquo: carboniera, coralliera, fasaniera, glaciera, miniera, pisciera, torfiera; (b) -iere significa «vase, utensile, reservuore, contenent alquo, apertet por alquo»: butoniere, cigarettiere, cigariere (etuí), cindriere, glaciere, graniere, incriere, mortiere, sputiere, sucriere, tabaciere, teiere, visiere; (c) -iero indica objectes e precipue plantes portant alquo: candeliero, cigariero (tub), fructiero, pomiero, rosiero, teiero (= té-plante).

-il
vide it in C, 1 in infra.

-il’
es un sufix caressiv: canil’o, fratil’o.

-in
significa derivation, orígine: argentin, argilin, aurin, canin, columbin, cristallin, cuprin, feminin, ferrin, florentin, infantin, marin, masculin, ranin, serpentin, terrin. Ti sufix forma anc substantives: casein (caseo), cocain (coca), moline (mol), svinine (= carne del svine), turbine (turbar), urine (ure); e li du feminines: heroina, reyina (cp in supra che li suffix -essa). Pri li adjectives «fratrin, matrin, patrin» vide in C, 1 in infra che -n.

-in’
es un sufix caressiv: seniorin’a, matrin’a, carin’a, catin’a.

-ion
(juntet al tema perfectic) indica abstract verbal nómines, actiones, status, metaforicmen anc lor concret realisation, lor loc e li persones actent: action, administration, completation, concession, construction, definition, degradation, delegation, demolition, destination, expedition, fabrication, fiction, impression, negation, petition, redaction, situation, tradition, vision.

In latin li substantives per -ion es nominat «nomini actionis», i. e. nómines de action o verbal substantives. Ma tal nómines es anc format per li duplic sufix -ntie (compara in supra che -ie). Li diferentie inter -ion e -ntie es ti que li derivates per -ion es format in general con li thema de verbes dinamic, e li derivates per -ntie con li temas de verbes static. Li classification del verbes secun ti psicologic vispunctu have grand importantie por li regulari derivation del natural international vocabules de latin orígine.

Li verbes static monstra un statu constant e permanent, do ne atinge un nov statu perfect, finit e pro to ne posse haver un tema perfectic, p. ex.: concordar, conosser, consister, creder, diferer, distar, esser, perseverar, provenir. Li verbal substantives static es format quam dit per juntion del suffix -ie al participie presentie: concordantie, conossentie, consistentie,

-218-

credentie, diferentie, distantie, essentie, perseverantie, provenientie. On ne ha adoptet in Occidental formes quam «difference» o «differenz», pro que it deve esser possibil regularimen derivar de diferentie li ulterior formes: diferenti-al, diferenti-ation etc.

Li verbes dinamic indica que alquo eveni, es fat, que un mutation del statu original es executet quel posse causar un statu final, p. ex.: acter, destructer, finir, indicar, inserier, parlar, rotar, rupter, scrir, tonder. Verbal substantives dinamic es derivat quam ja dit per juntion del suffix -ion al tema perfectic: action, destruction, finition, indication, insertion, parlation, rotation, ruption, scrition, tonsion; o substantives, queles indica li statu atinget per juntion del suffix -ura: structura, ruptura, scritura, tonsura.

Per li evolution mult paroles con -ion recive in sense plu concret; in ti casu ili indica ne solmen li action, ma anc li methode, resultate, loc etc, p. ex.: construction, redaction e altres.

Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict, p. ex. on posse derivar de tolerar tam «tolerantie» quam «toleration», con un cert diferentie de sense; li unesim monstra precipue li general statu mental e li duesim plu mult li tenentie in un concret casu.

-ism
significa «direction mental, tendentie de action»: automobilism, buddhism, capitalism, christianism, darwinism, egoism, idealism, nepotism, nihilism, socialism, symbolism, verism; anc por linguistic particularitás: germanism.

-issim
(accentuat sur li unesim i secun I, C, 2), general adjectivic sufix augmentativ, ma anc con substantives, indica «un alt gradu sin comparation» (superlativ absolut): altissim, amatissima (= fémina tre amat), bellisim (= tre bell), bonissim (= tre bon, exellent), carissim, estimatissim, generalissim (= marchall), finissim (= tre fin), grandissim (= enorm), micrissim (= minim), serenissimo.

-ist
(de substantives) significa «adherent de un doctrina (corespondent al sufix -ism), person occupat de alquo artistic, scientic, religios, filosophic, ideal, politic, militari, sportiv o tecnical» p. ex.: artist, automobilist, bonapartist, buddhist, capitalist, communist, darwinist, dentist, egoist, florist, idealist, internist, jurist, librist (= bibliophil), linguist, machinist, nihilist, oculist, pianist, publicist, socialist, symbolist, telegraphist, velocipedist. Por formar adjectives del derivates per -ist on

-219-

usa solmen li suffix -ic (quo specialmen li franceses mey atenter): automobilistic, buddhistic, communistic, socialistic; sammen quelc scienties e tecnicas: automobilistica, linguistica, oculistica.

-it
indica li orígine, precipue (a) de natives e altri persones e (b) de minerales, p. ex.: (a) hamit, israelit, jesuit, levit, semit; (b) ammonit, belemnit, dynamit, granit, melinit, meteorit, pyrit, sienit.

-itá, -itá
vide -tá, resp. -té.

-ite
indica «inflammation maladiv»: apendicite, diphtherite, laryngite, meningite, periostite, peritonite, pulmonite, radio-dermite. In AD es usat li sufix in li form -itis, ma li romanic e slavic lingues usa li finale -it(e), de quel li derivation per -ic es totalmen regulari: apendicitic. etc.

-iv
indica «actent talmen, capabil de …» (destination, capacitá, necessitá) e es juntet al tema perfectic; de verbes finient per -ar: accusar, accusativ; augmentar, augmentativ; compensar, compensativ; dar, dativ; decorar, decorativ; derivar, derivativ; dubitar, dubitativ; explicar, explicativ; imperar, imperativ; nominar, nominativ; pensar, pensativ; purgar, purgativ; siccar, siccativ; de verbes finient per -ir: addir, additiv; definir, definitiv; dormir, dormitiv; fuir, fuitiv; (de)scrir, (de)scritiv; sentir, sensitiv; de verbes finient per -er: attenter, attentiv; attraer, attrativ; capter, captiv; constructer, constructiv; currer, cursiv; decider, decisiv; diminuer, diminutiv; expresser, expressiv; ficter, fictiv; geniter, genitiv; nocer, nociv; tacer, taciv; vider, visiv. De mani latin scientic derivates ne existe in Occidental li tema primitiv, it es tal-nominat «orphan»-derivates, p. ex. lenitiv, (de L lenire «mitigar»). Li derivates missive e prerogative have un signification passiv.

Si li derivates per -iv es usat quam substantives, it es preferibil adjunter un final -e, p. ex.: li nominative, genitive, dative, accusative, vocative; li imperative, indicative; un augmentative, diminutive; li alternative, directive, dormitive, fixative, (loco)motive, palliative, purgative, siccative, stative; un detectiv(e) (ma anc detectivo, resp. detectiva). Formationes irregulari con -iv es li paroles ja internationalmen conosset e usat: festiv, maladiv, massiv, nativ, passiv, primitiv, sportiv.

(continuation seque)

-220-

ANALITIC E SYNTETIC
de E. de Wahl

Divers interessates de Occidental proposi formes sintetic por li conditionale (p. ex. «amare» vice «vell amar») o mem por li future (p. ex. «amará» vice «va amar») precipue pro que li constant repetition del auxiliares sovente sembla chocant. Ma sr de Wahl just in su project «Auli», ante 20 annus proposit ti sintetic formes, queles il poy ha abandonat in Occidental. Quam on savc, anc Prof. Jespersen recentmen, in su «Novial», prefere li analitic metode in conjugation. — Li present articul esset compostet ja ante un annu, ma noi suposi que it va esser interessant por nor letores anc hodie.

Red.

Li actual movement in li lingues es del sintetisme al analitisme. Ja latin possede in li passive analitic formes con li verb auxiliari «esse», ú in Sanscrit on have ancor special sintetics. Li modern romanic lingues possede ja un solmen analitic passive, ma anc in li active li «passat indefinit, plusquamperfecte e futur exact» ha devenit analitic e in frances li sintetic «passe defini» existe solmen in litteratura, ma ha desaparit in li practic vive. Li circumscritiones «je viens de parler» e «je vais parler» por li proximissim preterite e futur monstra li tendentie de progressiv analitisation. Ma ultra ti simptomas in li oficial lingue li dialectes monstra nos ti tendentie in ancor plu mult exemples. Por exemple in li dialecte del «Vosges» in Francia on have ja un analitic imperfecte. Li sam tendentie posse esser constatat anc in li slavic lingues e mem in li turanic, ú li estonian e finnic possede plu analitic formes quam li turcotataric. Li sam processe on posse vider in li nov indic lingues in comparation con Sanscrit, etc. In Europa li max alt gradu de analitisme ha atinget li lingue angles, quel in omni maniere posse esser regardat quam li max modern e evoluet lingue del europan civilisation, quel ha forjettat presc omni ínutil circumpendettes, e introductet divers metodes de precision ne existent in li altri lingues, queles li conossores del angles aprecia mult.

On vell posser replicar, que si un grand númere de cultural europan lingues ancor conserva in plu o minu grand gradu li sintetic structura anc li L. I. posse far to, til que it va esser necessi.

In cert gradu on vell posser consentir con ti argumentes, ma in omni casu on va dever posseder medies e possibilitá

-221-

por sin ruptura transear al nov metodes si necessi, e to sembla esser nu realisat in Occidental, quel ancor ne ha ductet li analitisme al extreme, p. ex. conservante ancor li finales conjugativ in li infinitive del verbes, proque ti finales lude un grandissim role in li composition de derivat paroles, do representa un firm e fix guidore por persones ne apartenent al antiqui Occidental civilisation. Anc per li possibilitá omisser li auxiliari ha in li preterit, on possede un quasi sintetic form presc identic con li preterit angles. Li analitic futur incontrat nu regularmen in omni germanic e slavic lingue e in dialectic parlada in li romanic, ne posse far desfacilitás. Nu es ancor question pri li subjunctiv-optativ-dubitativ, quel on proposi formar per finales -eré, -ería, -erá etc. Ma just in ti minu sovente usat paroles e pro li tre divers nuancies de sense un sintetic metode es mult preferibil. Ci un nuanciation per divers simil final síllabes vell esser tre complicat e misductiv, e li usa de divers independent auxiliares quam vell, mey etc sembla esser lu max practic, tam plu que on posse per tal maniere con tempore elargar li precision sin alcun ruptura o long circumscrition.

Ma existe ancor un grav argument por li avantages de un analitic lingue por international scopes. Prof. Setälä in su inaugural discurse in li XIV. Esperanto-Congress in Helsingfors, inter altricos ha dit: «Noi memora que li curas del «renaissance» pri conservation del latin quam «latin» ha just eliminat it del role de L. I.».

To vole dir, que li L. I. deve evoluer paralel con li national lingues, in omni casu ne restar in retro. Li L. I. hodie deve esser adminim egal evoluet quam angles e si possibil ancor plu. Quo nu es li special tipic del lingue angles? It posse apropriar se li max divers foren paroles sin dever mutilar les (quant to posse far se in un bocc angles) just pro su analitic structura, quel ne besona incorporar les in ínacustomat grammatical formes. Noi vide che Esperanto e Ido qual tragic consequenties trae pos se li artificial sintetic grammatica e derivation, quel mutila ne solmen li foren paroles ma anc international conosset culturalis.

Pro li hodie rapidmen nascent signification del ne-europan pópules e li índependent crescentie de propri cultura con plu strett ligation comercial e cultural con li europanes, it es clar que in curtissim témpore noi va dever acceptar in li L. I. un grand stock de paroles african, arabic, chines, indian, japanes,

-222-

malay, russ, turc etc, queles on ne posse vestir per sam uniforme.

Do 1) on ne posse haver alcun distintiv vocales quam in Esperanto-Ido, ma 2) anc li sintetic conjugation e derivation posse haver in futur mult ínconvenienties.

Un analitic grammatica da li possibilitá conservar li ínalterat form del parol e talmen it es mult plu facil por li foreni aprender li lingue. On save quel desfacilitás al studiante fa li complicat sinthetic formes p. ex. in grec e latin por ne parlar pri Sanscrit, Keltic, Semitic o Eskimo-lingue, queles on ne posse trovar strax in li lexico.

Talmen li analitic structura de Occidental es un assecurament que anc ye intrusion de necessi exotic paroles it va posser adaptar se al postulationes del témpore. Solmen to quo posse evoluer, posse viver.

BAUDOUIN DE COURTENAY †
Con emotion noi recive li communication que Professor JAN BAUDOUIN DE COURTENAY, Protector del Occidental-Union, ha morit li 5 novembre in Warszawa. Il nascet in 1845 in Radzymin apu Warszawa. Su morte es un grand perde tam por nos occidentalistes quam por li linguistica in general. Il docet in li universitates de Kasan, Dorpat, Petersburg, Kraków e Warszawa. Pro su important merites por li scientie mult universitates nominat le doctor honoris causa.

Ma il esset ne solmen un fam-conosset linguist, ma anc un hom de grand mente, de liberal e nobil maniere de pensa.

Apen ante un annu Baudouin de Courtenay acceptat li oficial protectoratu pri Occidental, quel function tre honorat le, quam il scrit nos in un epistul.

Poc semanes ante su morte il ancor publicat un discurs «Einfluß der Sprache auf Weltanschauung und Stimmung», i. e. «Influentie del lingue a universal conception e sentiment» (editet de «Prace Filologiczne», Warszawa 1929), de u noi traducte li sequent passu personal: «Yo ha acumulat un enorm masse de divers materiale (i. e. de scientific noticies; li traductor), ma yo ha ajornat su perlaboration plu e plu, til que in fin yo devet abandonar ti mi tresores colectet durant mi tot vive in 1918 in Petrograd, u ili ha esset perdit e anihilat. Do yo

-223-

deve considerar me quam quasi morit. Mi scientific activitá es presc totalmen paralisat. Un grand ínjusticie ha me esset fat, e yo vell har preferet, si on tot simplicmen vell har fusilat me, in vice de privar me de omni mi tresores colectet con tam mult pena.»

Baudouin de Courtenay esset membre del Comité del «Delegation por adoption de un lingue international auxiliari» e poy de su Commission Permanent de quel li ultim sessiones il regretabilmen ne posset partiprender pro ulterior occupation. Conossetmen ex li labores del nominat Comité e de su Commission Permanent nascet li unesim form oficial de Ido. Baudouin de Courtenay ne concordat con omni punctus de ti solution, e ti su opinion esset miscomprendet de quelc esperantistic chefes. Por constatar li verité, il misset ja in annu 1908 al secretarios del Delegation li sequent declaration:

«(1) Yo es ni esperantist ni adept de alquel altri artificial lingue. Yo relate a omni ti lingues quam impartial critico. Li idé de international auxiliari lingue yo considera quam just, ma ne ligat a alquel apart form. Yo opine que con li témpore nequel del existent formes va esser conservat, e que un nov, imprevidet incorporation de ti idé va aparir.

«(2) Yo conosse in li munde nequo íntuchabil; pro to yo es contra li principie de «netushebleco de lingvo esperanta».

«(3) Yo da, decidetmen, li preferentie a nequel del tilhodial projectes de international auxiliari lingue, ma opine, que Esperanto recoltat li max bon successes. Esperanto besona comprensibilmen un perfection.

«(4) Li Comité del Delegation havet li jure relater criticmen a Esperanto. Ma secun mi opinion it procedet tro rapidmen. It devet submisser li question a un critica mem plu fundamental, e ne antey interprender li creation de un nov project. Tam, quam it nu es, li Comité del Delegation creat un lingue quel supera Esperanto primitiv in mult punctus, ma resta infra it in plur altri.

«(5) Yo advere ne demisset officialmen del Comité del Delegation, ma posset facticmen ne partiprender in su labores pro li sequent motives: 1-m pro accumulation de altri labores yo ne posse occupar me per li studie de ti problema; 2-m yo ne posse aprobar li grand hasta del Comité; 3-m yo time que ti grand hasta posse nocer li cose self (i. e. li fortie del idé de un international auxiliari lingue).

Copenhag, 19 august 1908».

J. Baudouin de Courtenay.

-224-

Ti lineas (citat secun «Progreso», 1-m annu, nr 8, octobre 1908) demonstra evidentmen, que li morit scientist ja adminim alor ti epistul ha previdet, «que un nov, imprevidet incorporation de ti idé va aparir», e in ti sense il devenit ante un annu protector del Occidental-Union.

Ti perde es gravissim por nos, nam noi posset esperar un grand sciential auxilie del morit linguist durant li labores in li Occidental-Academie.

Su nómine sta inscrit por etern témpores in li annales del linguistica e interlinguistica.

Mauer bei Wien, decembre 1929

Occidental-Union
Central Officie
K. Janotta      — E. Pigal

CRONICA
LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 9 novembre, scri in un articul redactet de L. Ravasse, que on moca ínjustmen pri li diversitá del lingues international. Ti objection posse esser fat a chascun scientie e tecnica. Pro quo on ne moca pri li radio-amatores queles ha changeat con rapiditá surprisant li sistemas de lor aparates. Ma Occidental hante rejettat chascun aribitraritá, es li product final del scientie pasilogic.

LE MESSAGER INDUSTRIEL, Paris, 23 octobre, contene li sam articul quam «La Gazette Commerciale» de 9 novembre.

LE MESSAGER INDUSTRIEL, Paris, 26 novembre, continua su propaganda per un articul de L. Ravasse pri li grammatica de Occidental.

L’AVENIR IMMOBILIER, Paris, 19 octobre, contene un articul de L. Ravasse pri Occidental con un extract del grammatica.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 2 novembre; in un excellent articul L. Ravasse scri: «It es constatat hotémpore que un lingue international ne deve esser inventet, ma extraet ex li grand lingues de civilisation.» In fine seque un textu in Occidental e li indication del adresse del secretariatu de Occidental in Strasbourg, quam in omni articules de L. Ravasse.

HELVETIA, organ del SAPO (Sviss Association por Occidental), che Occidental Buro, Chapelle (Vd.), Suissia. Ex li contenete del nr 8 (15): Bibliographie: Dictionarium abreviat del lingue Ladin con traduction german, frances e angles, 928 págines (commendabil che li editoria de Helvetia por fr. sv. 19,50). Tra li munde interlinguistic (on asserte que sr Noetzli in Zürich ja in junio cessat editer li revue «Ido» por posser serchar in su paper-corb li salut-telegramma inviat de nor Central-Officie al Ido-congress de 1928 in Zürich e ne arrivat til nu al destinatarios). Discussiones linguistic, Che li Congress international

-225-

de education in Genéve. In ti ultim articul major Tanner raporta que il sol combattet por un lingue sur un base natural modern. Li esperantistes hat fat un enorm propaganda por lor lingue con li success que ex centenes de participantes solmen 5 persones respondet per yes al question esque on hat comprendet li discurses fat in Esperanto.

HELVETIA, nr 9 e 10 (16 e 17): Resultate de nor unesim concurs de traduction (sr Blaschke in Traunegg, Austria, ha ganiat li premie in valore de 100 fr. sviss); duesim concurs; nor movement; li orígine de quelc international paroles; reunion del SAPO 1929; etc. Li unesim reunion de SAPO evenit in Bern li 22 septembre. Assistet anc 4 esperantistes e 2 idistes. In li long discussiones un esperantist assertet, que un lingue international deve haver grammatical finales ínvariabil. President professor Berger replicat, que supposiente li necessitá de grammatical desinenties, on deve questionar, pro quo in ti casu Esperanto ne aplica ti principie a omni classes de paroles, p. ex. anc al conjunctiones e prepositiones. Ma Esperanto have: nun (nu) hodiau (hodie), tuj (strax), subite (subitmen), jus (just). On decidet conservar bon relationes con li latinistes, ma refusar li proposition de professor Peano de Turin adherer al Academia por Interlingue, in contra proceder conform con li Central Officie de Wien.

HELVETIA, nr 11 (18), contene inter altri articules: Nov Esperanto (un nov project de R. de Sausurre in Bern; a remarcar li suffix «ay», nor «al’a»: «ferayo» = ferral’a). Questiones linguistic. Angul stenografic con explicationes grafic pri li adaptation del stenografie Duployé por Occidental de Ad. Creux. Reclama. Ilustrat humoristicas.

Jtt.

Director Dr.-Ing. Artur WORMSER, Redactor del Comité explorativ de Occidental, in li cadre del Curses por trafic e economie universal del UNIVERSITATE DE FRANKFURT a. M. li 7 novembre fat un discurs con projectiones pri «Historie e statu actual del problema de lingue international» (Volapük-Esperanto-Ido-Occidental). Li discurs, bon preparat per prospectes, evocat li interesse de professores e studentes anc del altri facultates, de queles un parte nu participa in li Occidental-curs arrangeat de Dr. Wormser e de Ing. W. Jenser in li universitate. Li unesim lecion evenit in li sala R li 2 decembre.

-i-

FRANKFURTER NACHRICHTEN, Frankfurt a. M., nr. 316, raporta pri li discurs de Dr.-Ing. Wormser in li universitate sub li titul «Esque vu ja parla Occidental?» Li jurnal scri: «38 percent de omni paroles es egal in omni lingues civilisat. Pro quo substituer a ili altri parol-formationes?» In nr 325 on trova un articul ex Esperanto-circules sub li titul: «Esque vu ja parla Esperanto?» On propaga, inconscientmen, Novial.

FRANKFURTER GENERALANZEIGER, 13 novembre, raporta pri li discurs de Dr. Wormser in li universitate de Frankfurt a. M. e scri pri Occidental: Lu ingenios in ti solution consiste in que ti natural formes ha esset obtenet malgré li conservation de un astonant gradu de regularitá.

Jtt.

In sequent quelc paroles pri li evenimentes occidentalistic in STOCKHOLM 1929: Li 20 marte cand. med. Bengt Hammer parlat

-226-

in li Mundolingual Societé de Stockholm pri su viage a Vienna e Yugoslavia li passat annu. Li discurs esset fat in li lingues Occidental, Ido e Sved e ilustrat per sciopticon-images. — In april Ingeniero A. Lindström discurset pri modern radio-aparates in Occidental. Durant april e may un circul privat ha reunit se du vezes in li seman por studiar Occidental. Li 6 octobre ha comensat un circul de studie por Occidental in li biblioteca del cité Stockholm. Li circul reuni se omni lundi clocca 20 in chambre nr 6. Interessates es invitat.

B. H.

LA RUCHE STENO-DACTYLOGRAPHIQUE, revúe mensual ilustrat, Strasbourg, nr 10, contene sub li titul «Une nouvelle langue internationale» un articul vermen modellatri por Occidental, quel es nominat in ti articul «un veritabil sintese del lingues de origine grecolatin con un sistema de derivation tam natural quam regulari». Un atractiv textu in Occidental fini li articul. Senior Georges Dominon, li editor de ti revúe, director del «Ecole du Secrétariat» in Strasbourg, demonstra un grand simpatie por Occidental per li insertion de ti articul in su revúe. Anc de nor colaborator sr Bohin noi recivet li information que sr Dominon es tre favorabil a Occidental, e que quam adherent del sistema stenographic Duployé il esset entusiasmat per li publication del librette de filolog Creux, ja mentionat de nos in li numeró de novembre, págine 199.

JOURNAL DE DEBATS, Paris, 18 nov., contenet un noticie pri un articul de sr Nemours, ministre de Haiti in Francia e apu li Sant Sede. In ti articul, aparit in li jurnal «Matin» de Port-au-Prince (Haiti) sr Nemour pledat por li lingue francesi quam sol lingue del Societé de Nationes. In li «Journal de Débats» del 23 novembre aparit un noticie de nor colaborator Bohin, que il opine que it va esser impossibil que li S. D. N. va adopter un unic lingue national quam official lingue: un tal rol va posser esser ludet solmen de un lingue international immediatmen comprensibil. Li jurnal inserte anc li textu-specimen de Bohin e declara que it es certmen comprendet in omni países de lingue latin. «Ma», it remarca in fin, «esque it ne vell restar um líttere mort por li altres, por un Norvegian, un Persan, un Japanese o un Chinese? E si ili es fortiat intot aprender un lingue in plu, pro quo ne li francesi, in fin?» Nu li response es simplic: Pro que li francesi es un lingue national e pro que it es deci vezes plu desfacil quam Occidental.

ILLUSTRIERTE WELTVEREINSZEITUNG, München, Goethestraße 31, organ de «WELTVEREIN» (Union universal por li protection de ideal e practic interesses) contene in su numeró 4 (40-esim annu) apu articules in Esperanto e Ido anc li annuncia, que ti revúe va aperter anc un angul por Occidental. To incitat li protest de Esperantistes secun Heroldo de Esperanto. Noi scrit al redaction un long epistul, quel es publicat con li traduction in Occidental e con un declaratlon del centrale de «Weltverein» in li numeró 5 de ti revúe. Noi recomanda a nor letores in Germania comendar li numeró 5 contra mission de 50 pfennig in german postmarcas. Li sam numeró contene un articul (in german) de Professor Dr. Albert Baumann (München) pri su «Oiropa’pitshn» (abbreviat «Opi»), un lingue auxiliari, basat sur li lingue german, e in plu un articul del conosset ductor Idistic Heinz Jacob (Berlin) pri natural lingues. Nor letores mey

-227-

leer anc li anuncia de Weltverein sur li covriment del present numeró.

DAS KLEINE BLATT, Wien nr 323, anuncia in un articul titulat «Cosmoglotta» que in 1930 va evenir li Occidental-congress in Wien, un information erratori, ma quel da al redaction de ti jurnal li ocasion a regretar li multité del lingues international.

Jtt.

SCHOLA ET VITA, IV. 8 . . 9 Prof. N. Yushmanov tracta li problema de un L. I. in general in su historic evolution. Pri Occidental il scri que it aspira atinger li ideale de naturalitá e regularitá per precie de renunciation al fonetic scritura. Ma il ne di que Interlingua es in li sam situation, ma sin regularitá. Li regularitá advere es atinget solmen in li latin derivates. Li paroles grec it ne esset ancor possibil rangear in un regulari sistema; ma forsan anc ti problema va esser soluet un die. N. Y. aprecia que Occidental ha monstrat que malgré analitisme it permisse un líber órdine de paroles.

In «Disputationes interlinguistico» Henk Bijlsma inter altricos critica Occidental, que it ne ha comprendet que in un lingue natural li regules de derivation es fundat sur li fonetica e ne es arbitrari, pro quo in Occidental es trovat divers deformationes, quam: constructer, extin’er, col’er, attin’er etc. Nu angles have to construct e L construere e F mem respecter vice L respicere, F collecter es L colligere. Per quo do ti evolution es innatural e deformant, o arbitrari? It es solmen un regularisation secun modelles existent in li modern lingues. Li criterium do es ti lingues e ne li mort mumie latin! Sr. B. visibilmen ne ha comprendet li grammatical structura e li leges de derivation, si il scri que li formes in Occ., correctet, evoluet, evolution, electet, leet, elector, letor es «errores». Angles have «cor-rected» (diferentie solmen in orthografie). Si correcter have li participie correct-et, tande evoluer - evoluet, electer - electet, leer -leet etc. Ultra to «leet» es parallel a S leido e «leer» es identic al S leer, «letor» a S leedor, e lettore, P leitor apu S elector! Li «errore» do sembla esser che Sr H. B. On posse solmen consiliar al criticante ocupar se un poc ye li romanic filologie e linguistica comparativ.

HEROLDO DE ESPERANTO, nr 44 (540) T. J. scri pri li nov-organisation del Esperanto-movement, quel vole amplexar omni Esperantistes e lor privat organisationes, editorías etc. A ti organisation chascun vell dever payar per annu 8 fr sv. T. J. dubita que on va posser atinger un tal juntion de omni divers organisationes de Es-pistes, incl. SÄT e IKUE (li comunistic e catolic organisation). Il constata que nu Esperanto progresse extremmen lent, talmen que li afere sembla stagnar. «Ma it progresse. On ne besona perdir li corage … Li témpore labora favorabilmen por nos. Li L. I. es ja un beson actual. Li scientie e tecnica fa it sempre plu actual. E probabilmen su introduction va venir subitmen inatendet, forsan de flanc, pri quel noi ho-moment mem ne suposi. Esque do li nov-organisation va efectivar se o ne, noi mey restar corageós, plen de espera, confident, optimistic — noi lucta por un idé, quel deve un vez victoriar, e quel un die, in proxim futuritá, certmen va victoriar.» Forsan ti victorie va venir del ínsuposit flanc de Occidental!

Ax. W.

-228-

Subventiones al Occidental-Union
E. Hjelm (Folkvang): 3 öS. — L. M. de Guesnet (Paris): 50 fr. fr. — Regierungsrat Dr. Mell (Saalfeld): 30 RM. — Dr. A. R. Nykt (Chicago): 20 doll. — Dr. Ing. A. Wormser (Offenbach), 253,37 öS. — Gerald A. Moore (London): 30 pounds Sterling. — Albert Haldin (Eskilstuna): 100 sved K.

Cordial mersí.

Occidental-Union
Central Oficie.

Avises.
Pro reorganisation del Central Officie e del revúe, penas por mantener su unmensualitá, e pro finition e corecturas etc del german libre e altri urgent labores del redactor, li present numeró regretabilmen ne posset aparir al rect témpore. Noi peti nor letores pardonar li retardament.

Li index del contenete de Cosmoglotta 1929 va esser juntet al sequent caderne.

Li nov, plu bell locale del Central Officie nu es in Mauer bei Wien, Jesuitensteig (Hoerbiger-Institut). Li postal adresse resta: Postfach 10, Mauer bei Wien. (Telephon: Wien-Atzgersdorf 558).

* *

Senior A. Deminger pro professional causes ha translogiat de Mauer a Düsseldorf in Germania. (Wilhelm Tell-Straße 20). Ma il sam quam antey labora por nor movement, etsí ne in li loc del centrale. Sr A. Deminger mey acceptar nor max cordial sentimentes de mersiositá pro su infatigabil devotion, diligentie e sacrificies in li servicie del commun idé.

* *

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, nor letores mey payar immediatmen li abonnament por 1930 per postmandate o bancnotes o chec in lettre registrat (recomandat) al adresse: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer bei Wien, o anc per chec postal in li landes:

Austria: Postsparkassen-Scheckkonto Nr. B-125.211, Sparkasse Mauer, Konto 3137.
Germania: Postscheckkonto Köln 7831, Dr. August Peipers.
Francia: Chéques postaux Paris 264-37. L.-M. de Guesnet.
Suissia: Postchec-Conto II. 1969, Fred. Lagnel, Chapelle (Vaud).
Tschecoslovacia: 29.428 Praha, Milan Nedvídek, Tábor.
Li simplic abonnament annual por 1930 custa 0,5 Dollar = 3,5 ö. S. = 2,6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 č. K.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 Dollar), in compensation de quel li administration misse tri exemplares del revúe.

Payamentes ulterior por subtener nor propaganda e ameliorar li revúe va esser acceptat con grand mersí e publicat in Cosmoglotta sub rubrica «Subventiones» con indication del plen nómine del donator si li don es plu grand quam 0,5 Dollar e si un altri desir ne es expresset

Redaction e Administration.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer b. Wien. Verantwortl. Redakteur: Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...