Sunday 28 April 2019

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126) 

COSMOGLOTTA

CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema ; Li parol totalitari. - Federn : Li genese de Occidental. - Wahl : Li convergentie del sufixes. - Federn : Occidental e li telegraf. — Boutreux : Pri li decisiones ortografic del francés academie. - C.V. li bell series comemorativ. — Berger : Un nov procede de dessin ; Occ. e li Ex-libris ; Ad. Ferrière. — Historiettes. - Cronica. 

(Image: Un del max famosi castelles de Svissia, ti de Lucens proxim Chapelle
original dessin de prof. R. BERGER)

Un interlinguistic central organ e un central biblioteca 

Sr. Mitrovitch, professor in li comercial Academie de Sarajevo es ja conosset de nor letores per li litt brochura recenset de Cosm. « Essai d'une grammaire interlinguiste ». Il invia nos li sequent lettre por publication. 


Mult interlinguistes probabilmen senti it quam deshonore que noi sempre ancor ne possede un intersistemal revúe quel vell acompaniar con sam amore li progresses de omni lingues auxiliari e junt vell 

-33-



presentar córam li munde li interlinguisme quam alquicos essentialmen unitari. Ne omni interlinguistes es tam rich que ili vell posser abonnar omni periodicos del auxiliari lingues, e si on desira un opinion o critica, on es fordat atinger to per corespondentie privat, quo apare presc quam petition de almosne. Esque nor organisationes de lingue auxiliari ne vell posser con auxilie de IALA editer mem un minimalissim tal revúe ? 

Si tamen ti proposition de interlinguistic solidaritá vell postular tro mult, esque it ne vell esser possibil con auxilie de IALA fundar in li Haag un interlinguistic biblioteca ? Hodie li plu povri interlinguistes deve pruntar interlinguistic litteratura che li plu riches e sentir se quam mendicos. Chascun de nos vell plu bon sacrificar un summa de moné e quelc interlinguistic libres por li central biblioteca, quam esser reductet al pruntation de libres, ye quel on deve hontar. 

Paul MITROVITCH. 


A ti lettre Sr. E. de Wahl respondet per argumentes quel noi completmen aproba e, inter queles noi cita li sequentes : 

Yo crede que vu torna vos al fals adresse. Revúes queles have un clar direction (tendentie), quam Espo, Ido, Occ, ne have interesse pri liga-de-nationes-atri babillada pri coses queles ili considera quam stant soluet. Un interlinguistic revúe have un sens solmen ta, u li problemas ancor ne es clarat, ma in devenientie (in tractation). Ma vu ha fallit li rect moment. Hodie it acte se, sam quam in li grand politica, pri perduction del propri stapunctu per omni medies. Li unic interesse pri tal discussiones e explorationes, vell esser IALA. Ja ante 10 annus, ye un conferentie arangeat de IALA, li present linguistes e interlinguistes ha fat li unanimic resolution que IALA mey fundar un revúe por realisar in it un scientic discussion del questiones concernet. Ti revúe nequande ha nascet. IALA ha payat quelc articules contribuet, ma nequande ha publicat les, e li cose ne havet resultate (= finit in 
sand) ... 

Interlinguistic revúe ne posse exister sin considerabil subventiones, e hodie nequi have interesse pri lor existentie. Vu vell dever self fundar e financiar un tal ! 

Simil es li casu pri li biblioteca. Li pluparte del ovres e interlinguistic revúes desirat de vos es hodie ja bibliografic raritás. Null biblioteca presta tales, ne mem in li sam cité, tam minu a landes extran. E qui have moné crear un tal biblioteca ? Esperanto have du tal bibliotecas (1) Genève (Tour de l'Isle) e (2) Vienna (Hofburg) , tal-nominat muséos. Noi va poc a poc crear alquicos simil che nor organisation, e poy publicar lu max important in nor editiones. To va probabilmen esser li unic via por dar al plu povri nov interlinguistes li possibilitá conossentar se con li historie. A ti scope servit in su témpor li ovres de Couturat, Guérard, Stojan e Dreezen, etc. Un comensa por li direction naturalistic significa li colection « Spíritu de Occidental » comensat de I. Federn e obtenibil de Chapelle. 

— 34 — 



Li eterni problema 

Li recent evenimentes politic e transformationes de Europa semblat desastrosi por li afere del lingue international. Specialmen in li nationes totalitari li interlinguistica aparet proxim su morte. In Germania li crescent nationalism causat li interdition de omni activitá in favore del intercomprension inter popules. On credet que li problema del lingue international esset soluet per su definitiv supression. 

Ilusion, ti supression ! 

Li aproximation de Germania a Italia, poy a Hispania, poy a Bohemia, it es a popules de altri lingues ha denov posit li problema del lingue international in li principal loc del preocupationes. E tis, queles escartat ti problema quam un non-sens, questiona se hodie : qualmen facilisar li relationes cultural inter li totalitari nationes ? On ne va adopter un sol lingue national pro que li altri nationes del Axe ne va inclinar se avan un tal preponderantie. On anc ne va adopter anglés ! ! ! Do on va dever selecter un lingue neutral facil a parlar e a scrir. 

Forsan Esperanto ? Ma exter su defectes e su artificialitá it have li ínpardonabil vicie har esset creat de un Judeo e ancor de un polonés Judeo ! Just pro to it esset strax interdit in Germania. Ido, de su láter esset elaborat de du Franceses, li unesim essent li ver e li altri li pseudo-autor. Resta solmen Occidental creat de un neutral person. E si in Germania on desira plu mult, on posse preciser que su original nómin es Edgar von Wahl ; Couturat in su Historie del universal lingue ante 35 annus nomina le solmen per von Wahl e ne per de Wahl. 

Do, sive per li personalitá del autor, sive per su neutralitá, Occidental oferta li maximal chances esser agreat del nationes del axe. To ha bon comprendet ja unesim nucleo de Italianes. Li italian revúe Fronte Unico aparient in Roma fa un intens propaganda por difuser Occidental. In su numeró del 30 marte it scri inter altris, in Occidental :

Ho-annu esset fundat un Internationale Kameradschaft Turistik, constituet del autoritari states Germania, Italia e Nippon. On espera li adhesion bentost de Hungaria, Yugoslavia, Hispania e Bulgaria. Ma omni to vell desfacilisar li solution del problema de immediat comprension. Pir li cultural axe Berlin-Roma es recomandat e favorisat li studie del reciproc lingues national. Ma per ti augmentation del amical states con queles on sta in alqual relation ti proposition soluer ti lingual problema per studiar li respectiv reciproc lingues, es mem ínpossibil. Ci demonstrar argumentes por pruvar it, es absolut ínnecessi. Vi li sol rect e practic solution per accepter un sol lingue constructet quam unitari medie por posser far comprender se immediatmen in omni campes del vive modern ; do in politica, diplomatie, scientie, medicina, comercie, congresses, sport, turistica, tecnica, etc. E con poc profetic vision on posse constatar, que ti lingue a selecter e accepter va dever devenir li interlingue de Europa. Pro to su caractere deve esser europan e neutral e pro to constructet ex orígine del west-europan lingues e talmen reflecter li Latin, base del occidental cultura. 

-35- 


Un tal linngue ha esset decovrit e combinat con li leges del linguistica per professor Edgar von Wahl, quel dat a su ovre de 30-annual labor de studie e exploration li nómine « Occidental ». Ti lingue-sistema « Occidental », elegant e modern, monstrat per present 
articul, vell esser un digni idiomatic medie, apt por ínmediat intercomunication e comprension in scopes del ho-temporan e futur era. Mey Occidental devenir un ponte lingual inter li popules : un comun e unitari lingue auxiliari mundal. 


Li parol « totalitari » 
Ti nov vocabul ha devenit tam familiari que li lingue international devet anc adopter it. In li lingues national ti vocabul es strax comprensibil, nam totalitá es ja international (In francés on di totalité, in hispan totalidad, in italian totalitá, etc.) Ma durant que Occidental forma regularimen tot, tot-al, tot-al-itá, tot-al-it-ari, li du altri lingues international genite strangi derivates : Esperanto di por li nómin tut-eco e por li adjective tut-eca : Ido di tot-eso e... tot-es-ala ! Ma ne audaciant usar ti « logikala » invention del derivation Couturat, li Idistes just creat li nov radica totalitera (Centerbladet, nov 1938).  

A quo servi li cuidosi selection del max bon radica secun li famosi « principie del maximum de internationalitá » si per afixes mal selectet on forma ínnatural e íncomprensibil derivates, quam totesala quel on ne audacia usar? It es exter dúbita que li unesim labor a interprender es refar completmen li derivation in Ido. 

In plu ti parol totalitera es drollimen copiat sur li francés totalitaire quande in realitá li ver sufix es ar(i) e ne er(a), quo monstra bon in francés altri exemples del sam derivation : militaire, milit-ar-isme, scolaire, scol-ar-ité, etc.

Li creator de ti parol totalitera in Ido ha monstrat vermen un astonant ignorantie del elementari (e ne « elementera ! ») notiones linguistic. E quande on constata que it es Sr. Quarfood self, anteyan presidente del Ido-Academie, on resta stupefat ! 
---


Scientie e superstition. — Un anglés scientist raconta li sequent anecdote : Yo esset in India ante quelc annus, in li moment de un eclipse de sole, e yo hat eat in li observatoria de Bombay por plu bon vider li fenomen. Yo incontrat ta un hindu astronom, educat secun li scientic europan metodes, quel dat me con li max perfect complesentie omni aclarationes queles yo desirat. Ma in li moment exactmen anunciat de il por li comensa del eclipse, yo videt le con grandissim surprise precipitar se vers un tambur e frappar sur it per li tot fortie de su brasses. Il explicat que to esset fat secun li custom de su antecessores, por chassar « li mal demon quel menaciat vorar li sole ».

E pro que yo fat remarcar le quant ínlogic esset su conduida, il respondet me tranquilmen que li scientie e li fide havet chascun lor propri dominia e devet esser tractat chascun secun lor leges.

-36-


LI GENESE DE OCCIDENTAL 

Ante publicar Occidental, senior de Wahl ha fat 30 annus de interlinguistic labore. Omni Occidentalist save to, e noi lee it in presc omni folies votant. Ti númer es un simplification conventional. Si noi conta desde su studie de Volapük 1887 til li publication de Occidental, noi ariva a circa 35 annus de interlinguistic activitá, si noi comensa desde su abandon de Esperanto 1895, resulta un epoca de circa 27 annus de índependent interlinguistic reserches. Inter ti du egalmen justificabil númeres, 30 es un arondation medial acceptibil por propagandistic scopes. Con respectosi astonament noi constata que hodie, 1939, Edgar de Wahl, li max ancian interlinguist vivent, conta 52, plu quam un demí secul, de interlinguistic labore. Null, absolutmen null lingue-constructor, ni mort, ni vivent, posse comparar se a to.

Li sinoptic tabelle de R. Berger pri li revúes de interlinguistic discussion (Cp. Cosmoglotta A, nró 124, januar 1939, pág. 5) monstra in quant divers ocasiones senior de Wahl ha laborat e colaborat. Ma su articules es disperset in mult revúes, mort e exhaustet desde long e practicmen ínobtenibil. Li interlinguistic amatores e studiosos de date recent trova ye lor disposition un rich litteratura de tractates in sens esperantistic, ma sovente es surprisat audir que it existe anc un classic interlinguistic litteratura tractant li scientie del lingue international sin li ballast de un arbitrari schema preconceptet : li ovre de senior de WahZ es tro poc conosset, e on solmen posse cordialmen regretar to. 

Noi deve far quo noi posse por reparar ti manca. Li articules de Wahl ex li ancian numerós de Kosmoglott es nu reeditet in un colection nominat « Spíritu de Occidental » (li subscritores de ti ovre ha — quande ili vide ti lineas in print — just recivet li 4. liveration). Ma mult labores de Wahl ne mem ha aparit in print ; ili sta in lettres adressat a interlinguistic amícos. 


Felicimen senior de Wahl havet li custom prender copies de omni interlinguistic lettres in grand libres, e il havet recentmen ti amabilitá dar li max interessant de ti libres a nor disposition. It contene lettres e articules ex ti epoca del Delegation, 1907-1909, interlinguistic labores e comentationes pri li epoca, ti preparation del sessiones, e lor consequenties. Con poc exceptiones li textus es redactet in German, Esperanto e Auli (Proto-Occidental). Noi esset autorisat ne solmen leer ti labores de interesse enorm e ínchangeat actualitá, ma anc copiar li partes essential e publicar extrates. 


Li redaction de Cosmoglotta es felici posser anunciar que desde nu it va secun necessitá e ocasion posser publicar extrates de valore permanent ex li corespondentie de Edgar de Wahl, in reviset traduction a modern Occidental. E noi permisse nos invitar a lor studie tot specialmen li colaboratores de IALA, queles ha proposit se quam tache quasi repetir li labores e del delegation e de senior de Wahl. Noi ne dúbita que ci ili va trovar un studie-materiale de considerabil utilitá quel va economisar les un parte de duplic labore. 

-37- 


Considerante que ti interlinguistes a queles li textus responde es hodie mort, e ti circumstanties del lettres sovente es sin special interesse, noi ha supresset u ili ne esset índispensabil li mention del destinaturios de lettres, li adresses, alusiones a persones etc. Noi ha tamen conservat li (aproximativ) dates del redaction del textus concernet. Detallies queles ha perdit li interesse, hesitationes interim stabilisat, es supresset, talmen que ti textus in general es plu curt e plu arondat quam ti originale. Li anotationes signat per « EW » apartene al originale, tis signat per « I. F. » es recent adjuntiones explicativ. 
Ilimari FEDERN. 


Li convergentie de sufixes 
(Ex li copie-libre de Edgar de Wahl, scrit in julí 1908) 

Li punctu cardinal in li labores de creation de un Lingue International es li importantie del selection del ver sufixes. 

On (sr Miler) ha criticat li sufix « -eso » de Ido a quel il vole substituer « -ite ». Yo consenti a ti substitution, ma yo ne posse consentir a ti form, quel vell haver li tonic accentu sur li i : « absurdíte, santíte » etc.. To apare me tre ínfelici, nam li accentu ne jace in null lingue sur li ; in anglés it jace sur li vocale radical e in omni altri lingues sur li síllabe sequent al i. Li sufix total es « itat » e es conservat in quelc casus, p. ex. quant-itat-iv, qual-itat-iv. Li i ne es essential : p. ex. majestat, pietá, libertá. Exceptet li casus rar supra-citat, li síllabe ''at'' de ti sufix desapari in compositiones e derivates, p. ex. majest-osi, piet-ist, purit-an, libert-in. Pro to it apare ne-util * ) conservar li ultim silab « at », tam plu quam ti finale es egal a ti del participies passiv 
del verbes in ar, de queles forma se un multitá de derivates in —ion, -or, —ura, etc. 

Ma ultra to, li form ite have li grand desavantage, que it coincide con 4 divers formes ja existent :

(l) Li participie passiv del verbes in -ir (« finit, audit ») ;
(2) Persones, posteriores o adherentes de alcun person o habitant de un loc, p. ex. israelit, eremit, adamit, sodomit, semit, jesuit, carmelit, moscovit, levit, etc. 
(3) Minerales, p. ex. granit, malakhit, melinit, dynamit, etc. 
(4) Maladies, p. ex. meningite, pleurite, difterite, etc. 

Tal coincidenties e colisiones apari sovente in li lingues modern, nam li ultim síllabe ínaccentuat quel ili havet in Latin ha desaparit : (1) perditus, (2) eremita, (3) granitum, (4) pluritis. Un tal convergentie de sufixes presenta un grand desfacilitá por un Lingue International quel deve haver exactmen definit afixes, e to vale specialmen por Esperanto in quel omni substantive fini per -o. Yo vell proposir : (1) perdit, (2) eremito (con -o = persones masculin), (3) 
---

* Ci on posse vider que it ne es lu sam, dir ne util e ínutil e que li traduction de Esperanto « senutila » por li duesim es totmen bon. Ti construction trova se anc in anglés: « -less », russ « bes- », e german: « un- » e « -los ».

E.W.

-38-


granite (con —e, neutral sin specification) , (4) pleuriti ** ) , (5) purité o puritá (con accentuat final vocale ***).

Un altri tal casu es presentat del sufix -in : 

(l) adjectives indicant materie, provenientie, orígine : p. ex marin, alpin, infantin, feminin, ferrin, serpentin, (florentin) , etc.
(2) Persones : cusino, cretino, capucino, mandarino, H. padrino, F. coquin, I. vetturino, etc. 
(3) Persones feminin : L. regina, concubina, I. ballerina, gallina, heroina. 
(4) Scienties : medicine, doctrine, discipline. 
(5) Coses ne vivent : lavine, carabine, bulletin, bassin, tamburin, jardin, camin, florin, cussin, farine, retine. 
(6) Chimicales : casein, codein, aspvrin, phenacetin, margarin, tannin, cafein. 
(7) Abstractes : F. famine, haine, routine. 
(8) Diminutives : I. signorino, bellino, F. diablotin. 

Li sens principal apare esser « provenientie, orígine », e in tal sens anc li signification de lu feminin e del diminutive deveni comprensibil, sammen li chimicales. Li altri casus posse presc omni esser regardat quam paroles radical, nam li sufix ta ha ja perdit su signification. In omni casu li sense de feminitá es tre rarmen usat, solmen in li poc exemplares queles yo ha citat. Si on desira un sufix special, —essa es plu international : princessa, abatessa, comtessa, baronessa, ducessa, actressa, imperatressa, directressa, inspectressa, etc. specialmen por paroles significant un titul o oficie, o charge. 

Vice li sufix « ge- » de Esperanto-Ido on vell posser in quelc casus usar li preposition con : p. ex. conpatres, confratres, conseniores, quam es fat sovente in hispan e italian. 

Li sufix local es ia (ium) , quel es adjuntet a radicas significant un person. p. ex.
----- 

**) In Occidental (quel aparit solmen 14 annus pos scrition de. ti articul) on usat durant li comensa quam sufix de maladies egalmen -itis e -ite. Hodie, li duesim form es generalmen preferet, corespondente plu bon al caracter de Occidental. Li coincidentie con li sufix del 
minerales ne ha monstrat se trublant ; li grand pluparte de ambi categories es presc exclusivmen scientic paroles.  I.F. 

***) A tis queles time que ne omni printería have vocales accentuat, yo consilia usar un apostrof : purita'. - On vide quel variabilita' e nexibilita' on posse atinger si on ne depende de un vocale constant quel da solmen li possibilita' variar li radica, p. ex. : port, pord, puort (Occ. = porte, porta, portu) ; un metode barbaric e ínpratic, quel Esperanto tamen abuse enormmen.    E.W.

-ité, -itá. Occidental hodie distinte ti du finales. Li unesim designa un colectivité, generalmen de homes, li duesim, mult plu frequent, li qualitá. CP. homanité : nationalitá. In Esperanto li corespondent paroles vell esser : homaro : homeco (humaneco), kristanaro ; krustaneco, nacianaro : nacieco.     I.F.

-39-


(l) Francia, Svissia, Russia, Hispania, abatia, senioria. 
-ero (2) juveler-ía, barber-ía, liber-ía. 
-or (3) directoria, dormitoria, laboratoria, observatoria. 

In li lingue russ omni ti formes have un form comun -ia ; noi posse sequer to in li Lingue International. 

Li finale ''a'' ne have ínconvenenties, nam nequi vell prender it in ti ci casus por li finale feminin. On posse distinter inter juvelería e juvelerí, li unesim significant li loc e li duesim li afere e su product. Li finale -ie resta alor por li abstractes, quam in Novilatin de Beermann : diaboleríe, bigotteríe, pedanteríe, galanteríe, jalusie, companie, maladie. 

Ex li citat exemples on posse vider que li perde del finales latin us, a, um, ius, eus, ea, ia, ium ha causat un convergentie de mult sufixes con divers senses, e que on posse haver un sat bon parol—formation, si on ne es ligat per li « Esperantisme de constant finales », specialmen por li substantive, quel deve restar líber e es suficentmen definit per li articul, tam plu quam li paroles principal, queles trova se in li lexicos, ne besona un etiquette special. 

Autorisat adaptation ex « Auli » 
(Proto-Occidentat) , de Ilmari Ftdern. 


OCCIDENTAL E TELEGRAF 

In li caracter del telegramma es supresser omni parol considerabil quam superflú. In romanic lingues con rich colection de finales personal to ne es un problema. In contrari it ha ductet li germanic lingues, povri ye diferentiant finales, a special conventiones telegrafic : Si on consenti, que personal pronomines deve esser supresset si possibil in telegrammas, sovente li verb restant vale por pluri persones possibil. « kaufen » german es « comprar, noi compra, ili compra, ples comprar ». Por li li german do retorna al antiquat form del 2. person pluralic, « kaufet » (ples comprar), quo on nequande vell scrir in lettres. Lu sam vale por anglés : « come » vell posser esser : « yo veni, noi veni, ples venir ». On do conventionat usar it solmen por li imperative e usar li participie present quande li person parlant es implicat. « Come sunday » vole do dir « Ples venir soledí » durant que « Yo (noi) veni soledí » es expresset per « Coming sunday ».

In Occidental un simil problema posi se pro que li radica verbal significa in sam témpor li verb finit « yo veni » e li imperative « veni ! » Usar li form con ples vell in max mult casus esser considerat quam ballast e contra li stil telegrafic. In telegrammas inter Occidentalistes til nu ha monstrat se quam tre practic li sequent convention : Li verb finit implica li person parlant, durant que vice imperative usat li infinitive sin « ples » « (yo) veni soledí » - « (ples) venir soledí » Confusiones in practica ne evenit, nam li morse-signe r : punctu - strec - punctu, es suficentmen complicat por ne esser obliviat.    I.F.

-40- 



Pri li decisiones ortografic del francés academie 

In Cosmoglotta nró 122 esset publicat quelc decisiones del francés Academie. In Cgl nró 123, Sr de Wahl critica ti decisiones, queles oficialisa li un ex du grafies de mult paroles, e abandona li altri. 

Sr de h w. expresse su astonament avan « un tamen ínsistematic e ínscientic labor : ci on seque li latin etimologic ortografie, ta on seque un simplificat tal, sin que un rasonabil fil o idé vell posser ducter nos ». 

It es necessi saver quo es li francés Academie e ca it es qualificat por tal decisiones. Ti companie ne es un societé de linguistes, grammaticos, scientistes, ma de litteratores : roman-autores, poetes, dramaturges, — e dignitarios : un representant del armé, un del eclesie, un del eloquentie, anc si ti dignitarios ha poc scrit. 

Ti Academie, fundat de Richelieu, li celebri cardinale e prim ministre, in 1635, devet redacter un dictionarium e un grammatica, inter altri coses. 

Li dictionarium existe ; desde 1635, li academianos fa e refa it. Ma li academianos, mundan mannes, ne have témpore, e quelcvez manca a ili li competentie por ti labor. Pro to, ti dictionarium ne es oficial, e ni un studiante, ni un professor, ni un scientist fide a it. On have in scoles e bibliotecas bon dictionariums, scienticmen redactet: Littré, Hatzfeld, Darmsteter e Thomas. Por li grammatica on atendet desde 1635 til... 1932 ! Hodie on possede it. It ha conosset un grand success de curiositá ma on save que it es li ovre de un sol academiano, Sr. Abel Hermant, roman-autor, bon grammatico, quel hat publicat mult grammatical articules sub li pseudonym de Lancelot (nómine de un celebri grammatico del XVII esim secul) . Li « academic » grammatica ne es perfect. It seque e defende li traditional classic linea, ma ne tolera null product del evolution, e es tre íncomplet. 

Concernent li ortografie, li autoritá del Academie ne es plu grand. In null scolari exámine, li examinatores ne egarda li academic decisiones, ma solmen li usual ortografie. 

Li list dat in Cosm. 122 es oficialisat con li sol ortografie conosset desde ottant o cent annus, li sol quel on trova in li usual dictionariums ! Do, li Academie sanctionat un statu existent ; su decisiones esset motivat solmen per li usa e li omnipotent custom, exceptet por un sol parol : gajure (Red. : ci Sr. Boutreux expresse su astonament pri li adoption de ti parol. Noi deve confesser que it existe ta un erra de interpretation debit a un revúe francés. In realitá, li parol resta gageure quam usual).

Recentmen esset fundat in Paris li Office de La Langue française, quel es un societé de grammaticos, linguistes e professores e quel, conform al ver scientic linguistica, da solmen consilies guidar li evolution del lingue. Su avises es tre apreciat. 

L. Boutreuz, director de scole, Saumur. 

-41- 


FILATELIE LI BELL SERIES COMEMORATIV 

In fine de nor articul noi ha dit que mult series comemorativ merite atention — exceptet tis emisset pro motives strictmen speculativ. Noi nu va brevimen descrir o solmen signalar li max bell series, e tis queles concerne un eveniment de importantie real. Inter li postmarcas emisset recentmen, li max frappant es certmen ti quel celebra li amicitá franco-anglés, emisset in ocasion del viage del anglés soveranes in Francia ; du manus presse unaltru súper li Canal simbolisat per un spacie obscur inter li turre de Westminster e li Arc de Triumf. Li marca es blu-pallid, plu larg quam alt, con valore de l.75 ffr. Li Republica Argentin quel ha emisset mult series comemorativ, omnes tre bon fat, comemora per du marcas, de 10 e 15 cts. li viage del presidente de Brasilia a Buenos-Aires. Li sam tema : du manus unit strettmen sub li flaggas desplicat del du landes latin. In 1920 Brasilia ha comemorat li visite del rey Albert I. del Belgia a Rio, per un 100 reis portant in du medalliones li bustes del rey-soldat in levul c del presidente Pessôa in dextri. Un altri marca de 200 reis, poy un serie contenent li 300, 700 e 1000 reis consolida e celebra li amicitá de Brasil e Uruguay. 

Uruguay ha emisset six marcas tre bell in honore del visite del presidente Vargas a Montevidéo. Japan ha signalat al munde li visite de su prince hereditari imperial in Europa per un tre jolli serie comemorativ monstrant li naves curassat modern Nagato e Kugo e li cruceatores rapid Hirato e Minekase. India anglés ha comemorat li viage de George V. a Delhi per marcas splendid, con un tema central grandiosi, in cadres feal de temples, págodes, palazzos e magnific portales. In un medallion on vide li cap del rey, sub un coron imperial. In Europa li series comemorativ es ínnumerabil. 

Francia ha celebrat li viage del Legion American per du marcas de 90 e 1.50 ffr., representat Lafayette e Washington e un paketbote modern ; li quinesim centenarie del liberation de Orléans per Jeanne d'Arc es comemorat per un 50 c blu, litt formate, sat comun. Un tre bell figurine es ti del centenarie del conquestation de Algeria ; tis queles rememora mannes celebri es numerosi ; vi ili per órdine cronologic : 1923 Pasteur ; 1927 Berthelot ; 1933 Briand, Doumer e Hugo ; 1934 : Jacquard e Callet ; 1936 Ampère, Pilâtre de Rosier, Rouget de L'Isle, Jaurés, Berlioz ; 1937 Corneille, Mermoz, Descartes, A. France, Rodin e Loti ; 1938 Charcot e Gambetta. Ti serie va continuar ; omni figurines es splendidmen fat. Inter li series max recent lass nos signalar : in Germania, ti destinat a comemorar li inauguration del teatre de Saarbrücken ; in Belgia li anunciation del Exposition in Liège ; in Bulgaria, li propaganda in favore del productes national ; in Italia, li proclamation del Imperia ; in Latvia, li duantesim anniversarie del Republica ; in Monaco, li quarantesim anniversarie del decovrition del radium, in Polonia, li anniversarie del Índependentie ; in Portugal li congress international del viniera e del vin ; in Russia, li glorie del sovietic aviation ; in Turcia, li introduction del alfabet latin. Lass nos ne obliviar que actualmen plu quam 400 series comemorativ es emisset per annu ; noi devet restricter nos a presentar li max caracteristic tales.    C.V.

-42-


Un nov procede de dessin 

Desde quelc annus expande se sempre plu un nov procede de representation del volúmines, quel va certmen interessar nor letores : It acte se pri li perspective axonometric. In ti perspective fugient lineas resta paralel vice converger quam in li ordinari central perspective. Ti 

(Fig. 1 
Fig. 2 )

procede es naturalmen un convention ma un convention tam simplic e facil que it generalisa se rapidmen in omni dominia. 

Li present clichées, queles ha esset prestat nos del prahan revúe Kreslir, monstra li principie del procede. On suposi que li córpores es videt obliquimen de supra o infra. Quam on vide in li fig. 1, por representar un chambre, on comensa per traciar li fugient lineas ascendent a levul e a dextri, poy li verticales. On obtene talmen un sistema de tri paralelismes in quel omni volúmines es dessinat con un surprisant facilitá. Finalmen on ombra li córpores por obtener li relief, per colores o per crayonage (fig. 2) . 

Ma li dessinatores ha inventet alquo ancor plu simplic ; it es li elevation sur plan, in quel li tri habitual figuras (plan, facie, profil) es combinat in un sol. 

On dessina in prim li plan, quam es fat in li superior image del figuras 3, 4, 5, poy on posi li plan obliquimen (inferior image) e de chascun angul on eleva li verticales con proportionat altore. Adjuntente li ombres on obtene un exact relief in obliqui vision. 

-43-



(Fig. 3
Fig. 4
Fig. 5)

-44-


Ti procede es util precipue in architectura u li relief es superposit directmen sur li plan del construction. Li direction del regard es plu vertical quam in li ordinari axonometric perspective de images 1 e 2. Tamen on acustoma se rapidmen a ti aspect. In 1937 li planes del universal Exposition de Paris esset dessinat talmen per ti procede in li grand revúe I'lllustration, sin que li general publica esset chocat. It es do probabil que in future li dessinatores va sempre plu utilisar ti nov medie de representation.     R. Bg. 


Occidental e li ex-libris 

Noi ja parlat pri ti interessant arte in Cosm. Nró 107 (Marte 1936). Hodie noi have li plesura monstrar li personal ex-Libris de un de nor coidealistes, Sr Lundgren de Svedia. In ti gravura Sr Lundgren ha resumat su intelectual ocupationes. On posse vider in it anc li insignie de Occ. Ti ex-libris es probabilimen li unesim in quel apari li emblema de nor movement. Noi regreta solmen que li tilde ne es sat curvat. Altri amatores mey atenter li exact dessin de nor emblema. 
---

Li ciffre null in matematica. — Li invention del ciffre null esset genial, pro que it possibilisat li developation del logaritmes e alt matematica. Li introduction del nov numeration in Franca es atribuet al monaco Gerbert, contemporan de Hugues Capet, archiepiscop de Reims. Ti quel inventet it, ne previdet li consequentie de ti signe in filosofie, in historie, in scienties natural, chimie, astronomie, calculation, etc. Sin ti null, quel sembla esser necos, li homanité ne vell har atinget li present stadie de civilisation. On ne conosse su inventor, un obscur Hindu. Su trova esset nos aportat per li Arabes. 

-45- 


Dr Adolphe FERRIÈRE


Adolphe Ferrière, de Genève, li celebri promotor del « activ scol », ha consacrat su tot vive al reform del education vers un plu grand comprension del anim infantin. Su ovre es imens : 
Ad. Ferrière ha publicat plu quam triant libres e brochuras e circa mill articules pri questiones sociologic e educativ. Li plupart de su libres ha esset traductet in altri lingues, precipue in hispan. 

Ad. Ferriére es un educator de rasse. Ja su preavo esset preceptor che li famosi francés scritora Sra de Stael. Con Rousseau, Decroly e Montessori, Ferrière es hodie li max influent autor educational.

Presentante su portret, noi aporta le li tribut de nor admiration e nor cordial desires ye li ocasion de su 60-ésim anniversarie. 
---


DANGEROSI JURNALISTES 

Leoncavallo trovat se un die in Manchester e decidet assister « incognito » li representation de un de su ovres : « Pagliacci ».

Apu il, un spectator aplaudet con frenesie. Leoncavallo, por vider ca ti entusiasme esset sincer, comensat desapreciar li ovre.

« Mastre-ovre ? » il dit, « yo ne have li sam opinion. E pro que yo es anc musicant, yo pretende posser judicar just. Ti opera ne vale necos ! Escuta ! Li cavatina es imitat secun Berlioz, li duo del duesim act es copiat de Gounod. E li finale es un pallid ecó de Verdi ». 

E ye li sequent die li max important jurnal de Manchester publicat un sensational articul de quel li titul, in lítteres enorm, esset : 

« Li opinion del maestro Leoncavallo pri su « Pagliacci ». Il confesse har plagiat. Complet confession de un compositor indigent qualcunc original inspiration ! » 

Li entusiasmat spectator esset jurnalist e il hat reconosset Leoncavalio ! 

-46- 


LI — Antey, in Anglia, li pratica del anatomic scientie incontrat exceptional desfacilitás : it esset interdit aperter li córpor del mortos por far li experimentes queles postula li scientie. De to consequet, que on apertet secretmen li tombes, que on transportat li cadavres sur li table de dissection del chirurgo. 

Tis queles fat ti labor esset nominat resurectionistes ; ili esset dividet in du classes : li amatores e li furnitores.


Consequenties del modernisation del eclesias. - In august 1937, un ex-preceptora de un scol del canton Fribourg in Svissia fat su devotiones del vésper in li nov e jolli eclesia de Grandvillars. Secun li exemple del publicano del Bible, ella hat plazzat se in li angul max 
obscur del edificie. 

Quande li custode del eclesia venit cluder li eclesia, il ne videt li senioretta in su angul, quel audit necos, e talmen inprisonat la in li sanctuarium. Su prega finit, ella constatat li clusion, ma sin emoer se pro to, e decidet passar li nocte in pregas. Circum clocca 11, trovante que li témpor passat tro lentmen, li senioretta volet accender li luce del cloch-turre por atraer li atention del vicines e far aperter li eclesia. Ella torna un interruptor — quel accende necos, ma fa moer li electric soneríe, e omni cloches comensa joyosimen sonar. Grand emotion in li village, li popul adcurre por questionar. On aperte li portas e omnicos explica se. On mult ridet, exceptet ti brav paisan quel in su hasta posit su pip accendet sur su lette e revenit ad hem just por extinter li foy quel hat developat se in su matrasse. 


Save vu... ? ... que li fornes fusiv del tot munde producte omni annu suficent ferre por circumdar li terra per un gross cable spess de 50 cm. 

... que si li aure contenet in li mare vell esser dividet inter omni habitantes del terra, chascun vell reciver un bloc valent 120 milliones de francs francés. 

... que li max levi alliage de aluminium quel on conosse es li duralumine. Mersí a su levitá it es usat hodie in important quantitás por li construction de aviones, hidraviones, automobiles, bicicles, etc. 

... que in tri inflammettes de antey esset contenet fosfor suficent por mortar un hom, e que in un hom es contenet fosfor suficent por far 800 000 inflammettes. 

... que li bank-billete esset creat per hasard. In 1664, ne havent suficent moné por payar li francés truppes in Canada, li administrator havet li idé signar « bons » sur lud-cartes. Louis XIV plu tard aprobat to e garantit lor payament. 


Rectification 

In li págine 7 de Cgl 1939 ha glissat se un regretabil print-erra quel disrupte li sense del articul de E. de Wahl. Li 14-esim linea comensant per fonetica deve venir pos li 11-esim comensant per lingues. Chascun letor es petit rectificar. 

-47- 



CRONICA

Li important revúe L'Ecole libératrice, (tirage 100.000 exemplares), ha publicat li 15-IV-1939 un litt articul in e por Occidental con li adresse de nor coidealist L Boutreux, director de Scol in Saumur.

ITALIA. - Convictiv e habilmen redactet articules, ne solmen por Occidental ma anc in Occidental, aparit in Fronte unico e Italia filatelica. Grand richesse de idés e stil tre pur. It es apen credibil que li dictionarium italian-occidental ne ja aparit ! Notabil es precipue li articules scrit in Occidental per Sr Taddeo Giaccardi. Su critica de Mondilingwo in li nro de Marte de Italia filatelica e Cosmoglotta es vermen bon. It concorda completmen con nor propri opinion. 

SVISSIA. - Li Revue internationale de Sténographie publicat in Bienne, de Sr Bieller, continua propagar nor lingue ínfatigabilmen. Li nró de Marte publica un lecion de Occidental e quar págines extraet de Cosmoglotta. Noi recomenda ti revúe a omni nor letores interessant 
se a stenografie. Adresse: 11. Chemin Ritter, Bienne, Svissia. Abonnament annual : fr. 4. 

Li Comité del Sviss Association por Occidental reunit se in Lausanne le 23 april sub li presidentie de Sr Mayor, chef de buró in li companie de asecurantie « La Suisse ». Li discussiones, tot in Occ., concernet li proxim reunion international in Zurich, li fundation de un cooperative de editiones. On discusset anc propositiones de Major Tanner (Bern), pri li propaganda e un raport de Sr Matejka (La Chaux de Fonds) pri nor relationes con IALA. 

ON LABORA. - Li recent politic evenimentes obliga li Occidental Union nominar un nov presidente. Es proposit Sr Alphonse Matejka, quel ja es li representant de Occidental che IALA. On save que Sr Matejka es un habil sviss poliglott conossent perfectmen li postulates, li historie e li conditiones del interlinguistica. Durant pluri annus il esset li general secretario del Idistes e li chef-redactor de lor revúe Progreso. It va esser un grand facilisation por nor movement que li Central Oficie, li presidentie del Union e li redaction de Cosmoglotta trova se in li sam region, li francés Svissia, e in un land u li opiniones e activitás intelectual es completmen líber. 

Li secretario del Academie de Occidental labora nu in li redaction de 3 lexicos: Un lexico alfabetic contenent omni paroles oficial, por vicear e completar li Radicarium directiv quel es presc exhaustet. - Un lexico classant li paroles secun li finales (Rim-lexico) por decider pri problemas de finales. - Un lexico classant omni paroles secun families (Ex. : star, stabil, constatar, state, statuar, constant, etc.) Ti enorm labor va esser fat sat rapidmen mersí al iniciative de Dr H. Nidecker, de Basel, quel vertet li tot lexico german-occ. de Gaer in un cartoteca alfabetic secun li Occ paroles. 

Li coidealistes queles accepte far copies o classification per scri-machine por accelerar ti labor lexicologic es petit scrir al Occidental-Institute de Chapelle. 

Li fundamental grammatica de Occidental quel es absolut necessi por redacter manuales in lingues national (por exemples in Nederland u it es índispensabil por continuar li propaganda) ha just esset perfinit de Ric Berger. 

In Anglia Sr C. Reeve publica un brochura por docer Occidental secun un nov metode sub li titul : « An experiment in teaching one-self Occidental ».

-48-

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...