Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 052 (nov 1943)

COSMOGLOTTA 



OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION 



Redaction e Administration : 



INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA 



Serie B. poligrafat (Tel. 5656) Novembre 1943 - Nró 52(11) 



ANGLÉS QUAM LINGUE INTERNATIONAL ? 



Ric Berger 



Durant li ti-ci ultim mensus, quelc interlinguistes esset emoet del information, publicat in sviss jurnales, que un comité de London ha selectet anglés quam lingue international ; ti emotion ne sembla me fundat pro li secuent motives :



Chascun popul desira naturalmen que su lingue mey esser acceptat quam lingue international pro rasones de prestigie e pro que per un tal adoption, it ne plu es obligat aprender un altri lingue extran. Pro que anglés es hodie li max difuset in li munde e ja parlat de du grand nationes, ti nationes opine que lor lingue deve luder ti rol international. Ti proposition es regularimen fat de témpor a témpor desde pluri secules, precipue quande li Angleses, quam in 1918, esset victoriosi. 



Ma ti adoption general ne depende del Anglo-americanes solmen; it depende in prim loc del altri popules. Esque li altri nationes, por exemple Germania e Italia, Portugal e Francia, Russia e Svedia va omnes consentir renunciar lor propri idiomas in lor relationes por usar solmen anglés ? Ti question es li sol a considerar; nam it ne es desfacil a un anglés comité selecter anglés; tot altri es li consentiment del altri popules. 



Mem si li Angleses vell ganiar ti-ci guerre, ili ne vell imposir lor lingue a Europa e ancor minu al victet popules, nam li rancore del victetes va esser tam fort durant mult annus que ili justmen va acceptar qualcunc lingue exceptet

- 121 - 



ti de lor victores. Un popul accepta li lingue de su victor quande ti-ci es plu civilisat, e aporta a it un plu elevat cultura. Li exemples abunda in li historie e yo cita solmen li Gallos adoptent latin, li lingue del victoriosi Romanos. Ma hodie un tal adoption voluntari ne es possibil contra li sentiment national. 



It ne es possibil que in Europa, victores e victetes va entender se por acceptar anglés quel ne mem es parlat sur li continent, durant que francés, german, russ, hispan e italian continua esser li lingues de grand nationes. 



Esque on posse creder que solmen pro que Anglia vell har ganiat ti-ci guerre, li altri europan nationes va acceptar su hegemonie linguistic ? Si it vell exister li minim chance por ti decision, tande pro quo in 1918 li sam anglés proposition, quel esset anc publicat (yo memora har leet it in li jurnales de ti lontan epoca) ne havet alcun success, o comensa de aplication? 



Li facte que li comité de London recomenda usar apu anglés anc francés monstra que li Angléses conscie que lor lingue va dever strax far concessiones a concurrentes; ma german resta malgré li guerre li lingue de un grand nation civilisat, activ e fier; german hodie es e va restar li principal lingue del tecnica, it es un candidate tro potent por esser eliminat; do on va esser anc obligat "recomendar" it. 



Poy, si Anglia es victoriosi, anc Russia naturalmen. Russia, li max populosi nation de Europa ne va acceptar que su lingue retira se avan anglés, mem completat per francés o hispan. Sam rasonament por Italia. 



Tande, pos li guerre Europa va retrovar se exactimen avan li sam situation quam ante li guerre: 6 o 7 grand lingues de civilisation queles ne va renunciar luder lor rol seculari por far plesur a un de ili. On va arivar al conclusion que un mixtura simplificat composit 

- 122 - 



del elementes international va sol contentar omnes e li problema de un idioma international, simil a Occidental, va obligatorimen posir se. Tande, pro quo combatter li proposition de London ? Li practica va ínfallibilmen ducter li hom intelligent al conception quel noi propaga. Plu bon es preparar li presentation de Occidental por posser proposir un lingue completmen perlaborat con dictionariums e grammaticas. 



Exter li consideration de national prestigie existe un altri grav argument contra un lingue national. Omni lingues natural es desfacil a aprender e a usar corectmen. Mem pos pluri annus de intens studies, on ne posse mastrisar un lingue national, e anglés quam li altres, sin far erras. Nequo es plu penibil por un Francese, por exemple, audir francés mal parlat o mal scrit. Li jurnales del francés Svissia publica presc chascun semane indignat protestation contra comercial prospectes, venient de german Svissia, e scrit in francés plen de risibil erras. E li autores de ti prospectes crede sincermen bon conosser francés. Quo va evenir, on pensa, quande francés va esser acceptat quam lingue international ? Grand Deo, quel calamitá por Francia ! 



Quande yo memora que yo studiat anglés e german durant 5 annus e que ancor hodie, yo ne audacia scrir 5 lineas in ti lingues sin hesitar e timer far rider mi letor, yo pensa que omni altri homes va bentost convicter se que li usation general de un lingue international ne es possibil. In contrari, quin semanes de studie sufice por posser usar Occidental. Pro quo timer un altri solution ? It ne es in li natura del homes usar un medie desfacil quande existe un altri íncomparabilmen plu facil. 

---------



On deve rider ante esser felici por ne morir ante har ridet. La Bruyère . 

- 123 - 



"BASIC ENGLISH" IN LI DEFENSIVE



POC dies pos li aparition del critica de "Basic English" in li "National-Zeitung" de Basel, aparit un al tri, extremmen bon documentat articul contra ti nov mundlingue in li "Neue Zürcher Zeitung" de quel li autor es sr. Victor Brauchli. Li conclusion de ti articul confirma nor propri judicament: "Basic English", quamcunc original it mey esser in su fundamental conception, es íncapabil satisfar li exigenties de un lingue universal. 



Li max bon articul pri ti tema ha esset publicat in nr. 1643 del N.Z.Z. Su autor es nor coidealist sr. Dr. Fritz Haas. Sr. H. ne solmen demonstrat li linguistic defectes de B. E. ; il anc indicat - e to es lu max important - li rect via por soluer li problema de un lingue universal. Noi debi mult gratitá a nor coidealist Haas por su energic atacca e por li brilliant defense de nor conceptiones. 



Si on vell ancor dubitar pri li success del campania contra Basic English, it vell suficer leer poc extremmen debil provas queles li subtentores de Basic English fat por salvar lor nave. Ili reconosse li defectes de ti lingue, ma - talmen ili argumenta - Basic English es ja solmen un etappe sur li via del aprension del "standard english" . Por tis queles bon conosse li situation, ti confession es un veritabil revelation. In li tot literatura propagandistic de basic English on sercha in van un tal justification, e tis queles ha secuet li discussion pri li question del mundlingue in li jurnal "Der Europäer" probabilmen ancor memora que ta li oficial subtentor de B. E. assertet just lu contrari, a saver que li scope de B.E. ne es furnir li base por li aprension del 

"standard english". E to es anc just, nam altrimen li promotores de ti lingue ne vell har consacrat tam mult incre al prova, demonstrar que 

- 124 - 



mersí al genial ovre de Ogden, it es possibil expresser omni idés malgré li restrictet vocabularium quel it oferta al aprensor. 



In veritá, li subtentores de B.E. ha, per lor nov e ínexpectat sistema de defense, contribuet plu mult a nor success, quam noi self per nor direct ataccas. Noi sempre ha suspectet que li propagation de B. E. esset in realitá solmen un prova, obtener per un pie fraude to, quo ili ne audaciat postular apertmen : it es li adoption del lingue anglés quam lingue universal. Li disciples de Ogden advere ne obliviat mentionar li tre grand difusion del anglés por justificar li creation de B.E. , ma ili ancor plu insistet sur li facte que li lingue anglés ha esset electet quam base por li nov mundlingue unicmen pro que it es li sol idioma vivent quel, mersí a su analitic structura, permisse obtener un tam radical simplification sin nocer al qualitás del lingue. 



Pos nor ataccas, ili plu ne posset mantener ti fiction e noi ha successat fortiar les demascar lor ver intentiones. Noi nu save, per li confession del subtentores de Basic English self, que lor real scope es obtruder al munde li lingue anglés quam idioma universal. Li situation es nu tre clar, nam ti jolli confession ne ha cadet in li oreles de surdes e it es extremmen improbabil que pos to, li subtentores de Basic Englisch va haver li minim chance continuar lor ovre de dupation. 



Finalmen, noi deve ancor mentionar un curt articul del "Weltwoche" pri li sam problema. It aconosse li originalitá del fundamental conception de B.E. ma támen resta sceptic pri real chances de ti prova, soluer li problema de un lingue universal. A.M.

------------

Nequi es felici in omnicos e omni loc : hay alquicos tro curt e ínperfect in li menage de nor vive.

- 125 - 



ALQUICOS POR REFLECTER



Tri individues es condamnat a morte. In li moment decisiv on mette les sur un range e, quam gracie special, on institue un lotation per medie de 5 nas-linettes de queles tri es blanc e du nigri. Li executor fixa sur li dors de chascun condamnato li naslinette lotat. Ti qui have un blanc nas-linette es liberat; ti qui have un nigri es executet. 



In ti situation, li unesim del tri condamnates, stant ye li dextri, di con alt voce, pos har regardat li dors del altri du : 



-- Secun quant yo vide, yo posse esser executet o ne.. 



Li duesim, hante audit to e regardat in su torn li dors del du altres, di con li sam geste de dúbit :



Secun quant yo vide, anc yo have un chance egal esser executet o ne. 



E poy li triesim, hante audit to e sin mem regardar li dors del du altres, frotta se li manus e di jubilante. 



-- Yo ne va esser executet. Yo es líber ! 



Quel rasonament fat li triesim por esser strax secur pri su fate ? 



(Solution in li proxim numeró) 



UN VIAGE INTER PLANURA E REGION GLACIAL SVISS 



Sammen quam in nor lande alpin homes, plantes e animales es concentrat sur un strettissim spacie, talmen anc li sesones es frappantmen superposit. Migrante durant poc hores ex li campanie fertil e insolat vers li montania, li viageator travive successivmen li verne, li 

estive e li hiverne. Li max strangi contrastes fascina su ocules, nam ne solmen li tectonica del suol, ma anc li flora decora li paisage in chascun altore per su special caracteristica. 



Durant que in li roseosi planura li papavres orla ancor li maturant cerealieras, li orel del 

- 126 - 



migrator escuta in li al turre de 1800 metres solmen ancor scumant e bruient riveres montanari, queles murmurante traflue li spess abietieras. In ti tranquil solitudes li estive es ja sensibilmen plu curt quam in li profundores. Ultra dens abietes cresce ci solmen ancor sorbes e enorm aceres alpin. Circum lor radicas alarga se spess tapisses de filices e mosses con gracil foliettes e spores copiformi. Plu in supra li foreste cessa completmen. Vias serpentin conducte tra pasturages, alnieras e bass boscallias ad up sur li pasturages alpin. Li estive, comensante ci solmen in julí, orna les con flores splendid e magnific. Sur li scars tapisse herbin florea entianes turcin, ciclamenes e roses alpin (rododendres). Ci e ta erecte se ancor obstinatmen sporadic pines pigmeic, dislacerat de vente, storm e témpores. Sur roccages semblant inaccessibil prospera  auricules bonodorant, queles seducte e atrae li turist pro lor discret parfúm. Sur sudal declives insolat, preferibilmen sur roccas calcin, li leontopodie, li edelweiss aspira vers li luce. E apu it in li fensuras del roccages pullula li saxifraga. Cent metres plu alt omni vive cessa. Li violetti soldanella es ci ultim florette, quel orla li bordes del campes nivin. Li migrator passa - por talmen dir - in plen estive vers li hiverne. Il es circumdat de glacie etern e nive perpetui. Nequel riverette murmura plu. Il ha intrat in li region del complet silentie, del frigid, rigid morte, e solmen ci e ta alcun chuves - li corve alpin - voletta capriciosimen til in ti altores e forsan amemora li turistes que ili ne trova se completmen solitari e abandonat. 



Li region del coniferes atinge in Svissia generalmen li altere de 2 000 metres súper mare. Con grand interesse nor land cuida lor prosperitá, nam it protecte li valleyanes contra  

- 127 - 



devastationes per lavinas e irruptiones per lavinas terrin. Por augmentar e propagar lor extension quantitativ in territorias particularimen menaciat, on organisa sistematicmen resilvamentes til li altores de 2 200 metres o mem plu alt ancor. Ma un tal resilvament es un labor penosi e dangerosi. Sur calv e abrupt precipities e declives on inplanta in prim alnes e pines nanatri, queles es imun contra li vent e li pression del nive. Tam bentost quam ha format se un strate de humo sur li suol roccosi, seque pos quelc annus li inplantation de abietes. 

H.F.H. 

--------------



CONSILIES AL BEL-MATRES 



Li hispan jurnal "YA" responde quam seque a un letora quel, havente li intention ear viver con su filia maritat, petit le consiliar la, qualmen far por evitar frictiones con su bel-filio e ne riscar converter se in li "bel-matre" classic, terrore del hemes e protagonista de tant tragicomedies :



Ne ea viver con tu filio o filia maritat, si to ne es absolut necessi. It es preferibil viver in solitá max absolut, in tu propri hem, quam habitar in li dom del altres, mem si tu trova ta luxu e comoditás. Prova viver ta, u tu posse far quo tu vole e u tu posse juir de tu independentie. 



Si pro necessitá tu deve renunciar a tu propri hem, memora que tu deve nequande criticar li dites e fates de tu bell filios, ni intervenir in alquel maniere in li education de lor infantes, ni in li tenentie del hem, si it es li yun marita quel ocupa su pri it. 



Ne imposi tu presentie. Ne senti te ofendet quande tu filio, su marita e tu nepotes exea e ne invita te acompaniar les. Omni marites desira conservar lor intimitá e parlar pri lor propri aferes e it existe ocasiones u mem li 

- 128 - 



matre es genant. 



Tene te lontan del cocinería, si on ne peti te expressmen auxiliar in li preparation del repastes. Si it es tu filia o tu bell-filia queles have li responsabilitá pri ti important taches domestic, it es possibil que tu intervention ne plese les. E si it acte se pri li cocinería, it es possibil que ella anc ne accepta con plesur tu auxilie. 



Ne hasta dar un consilie quel nequi te ha demandat. It es índubitabil que li maniere per quel tu self tenet li menage, ductet tu marito e elevat tu infantes esset mult plu bon quam ti usat de tu bell-filia, ma ti-ci ne va mersiar te si tu repeti to continualmen a illa. 



Ne intermixte te in li education del nepotes. Morde te li lingue ante criticar quo tu vide circum te. Ne comensa un discussion quande tu vide tu nepota adolescent surtir in li strade con fardage tro accentuat e con tro curt jupes. Ne da líber expression a tu astonament, constatant li excessiv libertá quel li genitores concede hodie a su filies. Li sol resultate de tu conduida íntransactibil va esser que on cela te omnicos, que on dupa te e que on di te menties. 



Ne considera te autorisat a reprochar quocunc a tu bel-filio. Tu have null jure por intervenir in su vive particulari. To quo il fa ne interessa te; it interessa solmen su marita e su filios. 



Ocupa te pri alquo ; oferta tu servicies a ovres filantropic, si altrimen tu have necos a far. Interessa te pri quo tu vole, ma fa alquo, por ne restar li tot die ínocupat. 

-------------



- Pri ínperfectiones noi es áquiles por vider tis del altres e talpes por vider li sues. 



- On ha nascet por grand coses quande on have li fortie victer se self. 

- 129 - 



CRONICA 



-- In li jurnal "Médecine et Hygiène" (Genève) Nr. 8 del 15.8.1943, noi lee un articul titulat : "Un unic lingue scientific". Pos har memorat que li Anglo-saxones prova revivificar li idé de un lingue unic, li autor del articul scri : "It es cert, tot specialmen del scientific vispunctu, que li multiplicitá del lingues es un grand desfacilitá por li difusion del idés e del original ovres (Red.: 

sublineat del autor). Chascun save quant Europa es sovente separat de America e reciprocmen; li autores europan ne conosse, in general, li tre numerosi literatura american ; it es tot simil pri li Americanes in quo concerne Europa. It es regretabil constatar in nor old Europa que li bibliografies de teses es mult íncomplet, nam it es materialmen ínpossibil, e to es exusabil, leer e comprender li labores scrit in francés, anglés, german, Italian, hispan, in lingues nordic (de quel li literatura es considerabil), in slav, etc. 



E malgré li conclusiones (in anglés, francés e german) queles resuma cert ovres, li sens self ne es exact, de quo it eveni íncomprension o adminim fals interpretation mem por li paroles li max simplic. 



... Yo ne crede que it mey esser possibil far renascer li mort lingues ; e tamen to vell esser seductent ye li condition que on mey includer li possibilitá de nov adaptationes. 

... It ne sembla de altri parte que li sol lingue anglés vell posser esser acceptat quam lingue scientific unic ; francés, german, italian have heredages de cultura queles deve esser conservat. E noi deve vider plu lontan : li slaves, li hispanes, li nordicos, Asia, Japan. Noi deve trovar un solution : crear un lingue scientific universal. To ne es ínpossibil." 



(Red.: sublineat del autor). 

- 130 - 



Noi vide que li autor de ti max interessant articul presenti li bases del solution de un lingue universal apt por li scientie sin saver que ili ja es trovat, perlaborat e adaptat a Occidental . 



-- In li "Gazette de Lausanne" del 8.9.1943, noi lee : "Li tentatives crear un lingue universal, que it acte se de Volapük o de Esperanto, apare, pos grand success del comensa, esser evanescet in fume" . 



- REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, Nr. 4, julí/august 1943, 11 Ch. Ritter, Bienne, Svissia. 



Su redactor, sr. Ed. Bieller, consacra denove un plen págine a Occidental (p. 441). It contene li reproduction de tri textus scientific prendet ex Cosmoglotta. Nor vivid mersí por ti excellent propaganga ! 

----------



ABONNAMENT 1944 A "COSMOGLOTTA" 



In 1944, noi desira mantener li "líber" abonnament a Cosmoglotta, it es li possibilitá por chascun letor payar quo il posse por nor revúe. Til nu, li líber abonnament ha dat bon resultates, nam li privilegiat coidealistes ha inviat nos contributiones plu alt quam li normal abonnament ; to ha possibilisat nos inviar nor revúe in landes in guerre a coidealistes, queles ne posse nu far payamentes. Noi aprendet que ti inviation de nor revúe ha fat un enorm joya a ti coidealistes. Noi anc aprendet que in ti landes, malgré li guerre, nor coidealistes labora por Occidental ! Esque noi ne dever subtener les secun possibilitá ? Esque noi Svedeses e Svissianes ne vell dever far ancor plu mult por ili ? 



Quelc letores ne ha ancor inviat nos lor "líber" abonnament por 1943. Noi a-memora les que "líber" ne significa "gratuit" abonnament ! In fact, ili ne deve obliviar que li edition postula mult expenses, exter nor pena quel es gratuit. 

- 131 - 



SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (29.10.43) 



Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Fedier, Fr. 1.--; Johalf, Fr. 1.--; A. Debrunner, Fr. 2.--; F. Vouga, Fr. 3.--; 

Maj. H. Tanner, Fr. 8.--; R. Berger, Fr. 5.--; C.E. Sjöstedt, Fr. 5.--.



SCOED : Dr. F. Haas, 1 parte social. 



Max cordial mersí ad omnes ! 

----------------------



Un nov edition del INSTITUTE OCCIDENTAL : 



LOGICA IN LI LINGUE AUXILIARI 

de Interlinguisticus 



just aparit e es recivibil por li precie de Fr. 0,60 sviss afrancat. Formate de Cosmoglotta (148 x 210 mm), poligrafat. 26 págines in litt tipes del ancian Cosmoglotta B. It comprende li documentes 172, 174/175, 178, 179, 181, 182 e 183. 



Ti studie es prendet ex li memorandum, presentat oficialmen a IALA del Occidental-union, "Pri Logica e Autonomie in li structura de un Lingue international auxiliari" (esquisse de un critica del criterie 4 de IALA : "Li structura mey esser logic, regulari, autonom" ) 



Noi ne dubita que ti brochura va mult interessar li interlinguistes queles studia omni problemas teoric e scientic concernent li lingue international. Adplu it constitue un critica mortal del schematic sistemas, e demasca li falsitá del "scientic" argumentation alegat in lor favore. 

-------------



CONTENETE : Anglés quam L.I. ? de R. Berger. - "Basic English" in li defensive, de A. Matejka. -  Alquicos por reflecter. - Un viage inter planura e region glacial sviss, de H. F.H. - Consilies a bell-matres. - Cronica. - Abonnament 1944 a Cosmoglotta. - Subventiones e contributiones. - Logica in li lingue auxiliari.

- 132 - 

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...