Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 065 (dec 1944)

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Decembre 1944 - Nró 65 (12)

------------



PLAGIAT LINGUES



On memora forsan que ante li guerre un esperantist, Dr. Spielmann in Bern, hat acusat publicmen E. de Wahl har plagiat Zamenhof. Córam nor menacies plendir in sviss tribunales, sr. Sp. retraet su acusation just ante su morte e li afere esset bentost obliviat.



Tamen li question del plagiation posse revenir un vez e noi deve esser in clar pri it. Por li esperantistes, qui crede qui li historie del lingue international ha comensat con Esperanto e va finir con it, omni altri sistemas apari quam plagiationes plu o minu hontosi. E quande, por exemple, Occidental di:



Senior, in futur yo va scrir vos sempre in li dit lingue,



li esperantistes es persuadet que de Wahl copia solmen Esperanto quel di :



Sinjoro, en estonteco mi skribos al vi chiam en la dirita lingvo.



Ma, quo on vell pensar, aconossente que ja in 1868, un autor de L.I., Pirro, hat publicat su Universal in quel li supra frase expresse se per:



Senior, in futur I scriptrai evos semper in el dit glot.



In realitá, li internationalitá e li naturalisme ne es decovritiones de Zamenhof, poy copiat de Couturat, de Wahl e Jespersen, ma un principie ja generalmen aplicat in presc omni lingues international desde 100 annus. Mem Volapük,

-133-



quel on ama citar quam exemple de artificialitá, possedet li plurale per -s, certmen plu international quam -j o -i.



Por elaborar Occidental, de Wahl trovat se avan un tradition interlinguistic in quel Esperanto ne figura quam li max bon exemple, totalmen ne. Si on examina quo il ha prendet che Esperanto, quo ne existet ja in li altri lingues international, on trova solmen tri paroles íncontestabilmen ex circa 30'000 ! Ti paroles es yen, ye e pri. Li unesim, quel es li traduction del Espo je venient del german demonstratives jene, jener, esset tant criticat quam artificial in nor lingue que in Cosmoglotta 103 A, sr. de Wahl self proposit vicear it per vi, plu natural; e desde tande it ha desaparit de nor sistema.



Li duesim, ye (Espo: je), esset anc mult criticat pro que it es inventet e plurivez on volet vicear it per altri sin trovar, nam por ti signification de general relation, regretabilmen ne existe un international parol. In li circulare de CELIA, sr. Tailliez proposit an, ma on fat remarcar con jure que it vell misguidar omni Angléses por queles it significa un avan vocale. Li problema ne es facil a soluer e in manca de un melior solution, on ha til nu lassat ye viver.



Li triesim, pri, es li contration del grec parol peri (existent in nor perifrase, periferie, perimetre). Ja ante 30 annus li Idistes serchat un altri parol plu natural, plu reconossibil, sin successar. Li discussiones recomensat che Occidental sin resultate. Un altri parol proposit, anglés on, collide con nor personal pronomine e li natural form grec peri ne posse esser adoptet pro que it es ja li present del verb perir. Il restat do un sol conclusion : far quam Ido e conservar pri e ye, pro que manca plu bon prepositiones.



Esque, pro ti du paroles, Occidental posse

-134-



esser qualificat de plagiat ? Si yes, Esperanto merite anc li sam qualification, nam li verbal terminationes -as por li presente, -is por li passate e -os por li future trova se ja in li "Langue nouvelle" de Faiguet publicat in... 1765. Ma vu va vider que quelc "fideluloj" va ancor dir que it es Faiguet quel ha plagiat Zamenhof ! Ric Berger

--------------



SVISSIA E LI FUTURI EUROPA



(Noi publica in infra, sin abandonar per to nor fundamental principie de neutralitá absolut in questiones de politica, economie e religion, un curt articul pri un actual problema quam nov ilustration del aptitá de Occidental por li expression del modern pensada. It emana del EUROPA-UNION, sviss movement por li unification de Europa.)



In li discussion pri li future de Europa predomina sempre plu li idé de un unification federalistic de Europa secun li exemple del sviss confederation, propagat per li Europa-Union. To es demonstrat per li facte que li propositiones del Europa-Union ha recentmen esset adoptet in su grand lineas per li conosset publicist anglesi e anteyan functionario del L.d.N. Sir Walter Layton, in un articul publicat in li "News Chronicle". Li sviss popul sovente discusse pri li consequenties queles li unification europan vell haver por Svissia e it questiona se esque Svissia vell posser efectivmen adherer a un Union Europan. Svissia posse seriosimen discusser li partiprension eventual a un organisme international solmen si ti-ci respecta li principies queles constitue li fundamental traves del existentie confederal. Nequande Svissia vell posser acceptar su submission a un dictat del grand potenties, ma it posse tre bon, in su propri interesse e por sublinear li necessitá del solidaritá europan,

-135-



colaborar a un regulation quel garanti li pace per li líbermen consentit colaboration de litt e grand states con egal jures, quel substitue al guerre li arbitrage international, quel tene in reserve un fortie de policie international por oposir se al perturbatores e quel adplu secura li jures democratic sin queles li vive del sviss cives vell esser ínpensabil. Li unification europan sur un tal base postula null abandon del national soveranitá, ma it garanti li general securitá per li impedition de nov guerres con lor sempre plu pesant charges e it contribue per to al developament economic e al progresses social de Europa queles constitue anc por li prosperitá del Sviss Confederation questiones de vital importantie.

-------------



FRIEDRICH NIETSCHE E LI LINGUE INTERNATIONAL



Li presse international ha recentmen comemorat li 100-im die anniversari del famosi german filosof Friedrich Nietsche. Cosmoglotta contribue a ti comemoration per li sequent, tre instructiv passage ex su ovre : MENSCHLICHES ALLZU MENSCHLICHES ! (Homan, tro homan !) :



Aprender mult lingues.



Li aprension de mult lingues plena li memorie con paroles, vice con factes e idés; or li memorie es un recipiente quel posse sorbir che chascun hom solmen un limitat quantitá de contenete. Adplu li aprension de mult lingues es nociv in quant que it fa nascer li crede al possession de cert habilitás e que it in facte anc concede un cert seductiv fame in li comunicationes personal. Ultra to, it noce anc índirectmen per contra-acter al aquisition de profund conossenties e al desir meriter li respect del homes per honorabil medies. Finalmen it es li hache quel atacca li radicas del afinat sentiment lingual in li sfere del lingue matrin; ti-ci es per to ínremediabilmen ledet e ruinat. Li du

-136-



popules queles ha productet li max grand stilistes, li grecos e li franceses, ne aprendet foren lingues. Ma pro que li intercomunicationes homan deve necessimen devenir sempre plu cosmopolitic e que por ex. ja nu un bon comerciant de London deve posser expresser se oralmen e in scrit per li medie de ott lingues, li poliglottitá es evidentmen un necessi male. Ti male va támen, in su ultim fine, fortiar li homanité trovar un remedie e in un quelcunc lontan future noi va posseder un nov lingue, in prim quam lingue comercial, ma gradualmen anc quam lingue general por li comunicationes intelectual inter omni homes. To va venir tam certmen quam li aero-navigation. A quo vell altrimen har servit li labor del linguistes queles durant un secul ha studiat li leges del lingues e apreciat lu necessi, valorosi e particularimen bon successat in chascun singul lingue ?

-------------



LI SIGNIFICATION DEL CRIST-NASCENTIE



(secun Evangelie de St. Johanne)



(Li remarca del Red. publicat al cap del articul "Svissia e li futuri Europa" anc valora por ti-ci. Ti-ci articul have anc li scop ilustrar li aptitá de Occidental por li traduction de textus religiosi)



Li paroles inter parenteses ne existe in li textu original grec, ma ili es necessi por li modern letor. Li frases citat es li max bell e complet "summa" del signification del Crist-nascentie.



Joh. 1 : 1. In li comensa (del munde) li Parol (divin) (ja) existet.

E li Parol esset (tande) in Deo,

e li Parol (substantialmen self) esset Deo.

2. Ti (Parol do) esset in comensa in Deo.

3. Omnicos es creat per ti Parol

-137-



e necos de to, quel es creat, es (creat) sin ti Parol.

4. Il il (sol) esset li vive e li vive esset (alor) li luce del homes,

5. e ti luce (in omni témpore e anc nu) es lucent in li tenebres e li tenebres (del munde) ne posset supresser it.

14. E ti Parol (divin) (quel existet ja in li comensa del cosmo, e per quel es creat omnicos) devenit carne (= es fat un hom) e habitat inter nos, e noi (li apóstoles e adherentes de Jesu Crist) videt su glorie, un glorie, quam it solmen posse decorar li unic filio (de Deo) e quel esset dat le del Patre (= Deo), plen de gratie e de veracitá.

Joh.3.16 Nam tant amat Deo li munde, que il donat su filio unic, por que quicunc crede in le, ne peri ma have li eterni vive. W. Leuenberger, Bern.

-------------



IN SIXANT LINGUES

In li tumultuosi dies del estive 1940, quande in li strett spacie de témpor de quelc semanes li grand potentie francés cadet in ruines, un regulari soldat colonial francés restat in li manus del victor. Ye li unesim interogada pos su caption il indicat quam su nómine : Amar ben Mohamed Ammar. On inscrit to sur grand folies, registrat su die de nascentie, li últim domicilie, li incorporation militari e dat le un current numeró. Li liste con mult milles de nómines del prisoneros de guerre esset inviat a Genève, por que li International comité del Rubi Cruce mey transmisser it al guvernament francés. Ammar ben Mohamed Ammar esset transportat con numerosi companiones de ínfortune in Germania. Ye su ariva in li camp de prisoneros,

-138-



on questionat le pri su nómine quel on notat cuidosimen con numeró, país natal, domicilie, die de nascentie e incorporation militari : Boussetta amar Mahomed.



In li Palais Electoral de Genève, sur li galerie ú esset tenet li listes del mort e inprisonat soldates colonial francés, quelc dies poy on comensa divinar li enigma. Esque Bousette es identic con Ammar ? On save pro experientie que - ignorantes pri scrition - multes ne es tro exact ye li indication del nómine. Talmen li frequent nómine Amar apari unvez quam Amara, Amir o Homari, un altri vez quam Lamour, Amora, Lamouri o mem quam Amor. In sixanti diferent manieres on trovat scrit til nu ti unic nómine. In li paperes del Rubi Cruce li nómine Ahmed apari in 40 variationes, essent scrit forsan quam Hamida, Houmad, Amada, Achmed o Hamenida. Multvez un nómine es abellat, completat o derivat secun li personal idés de su possessor. Sovente li brav soldates es in conflicte con li ortografie.



Sixvez un marocan matre scrit al Rubi Cruce in plen grive pri su filio qui hat combattet in Francia e poy hat desaparit. Chascun vez ella ortografiat su nómine in un altri maniere.



Ex un camp german de prisoneros in Francia ocupat, un soldat colonial de Dahomey directet se pluri vez al Rubi Cruce. Li unesim vez il signal Maoussi, li duesim Edouard Mahoucy, poy denove Maouche e li quaresim vez Mouli Pakognon, quande finalmen on trovat le sub li nómine Mauchi Toloyan.



Babilonic confusion del lingues ! In circa 60 diferent idiomas parla li persones atinget per li guerre queles serchant auxilie directe se al Rubi Cruce International de Genève. It sovente ne es facil trovar por li perlaboration de ti lettres poliglottic Svissianes queles disposi sat témpor por ofertar lor servicies

-139-



por labores de traduction. It es necessi comprender li solicitationes de auxilie inviat a Genève del parentes de desaparit soldates colonial francés, in malagassi, arabic e tri indochinesi lingues. Ma mem li max rutinat traductores posse ocasionalmen esser in embarass. Talmen per exemple un francés president comunal comunica que sur li camp de battalie in li proximitá de su village es interrat un soldat con li nómine "Hier ruhet" (ci jace). Li person comisset por li examination de ti lettre conosse tre bon li nómine indochinés Hien, ma deve far informar se per un german parlante que li bon "maire" ha devenit li victime de su ignorantie linguistic, hante copiat li fals linea del inscrition sur li monument sepultori.



Ocasionalmen li latin antey servi quam durant li passat secules quam medie de intercomprension.n Un german fémina ha audit necos de su marito quel desde long combatte in li ost. Forsan on posse informar se che li turc demí-lune esque il ha devenit prisonero in Russia. Ma esque li turcos va comprender su question ? Ella ea che li pastor, fa composir se un latin lettre e invia it, copiat per rustic fingres, a Ankara. De ta it es transmisset a Genève. Un tchec pastor desira informationes pri un membre de su diocese quel ha vivet in últim loc in un village francés e scri al clerico de ta in latin.



Li Rubi Cruce sparnia null pena por trovar li necessi númere de apt traductores. Demandes de informationes ariva in tchec e polonés, norvegian e japanés, arab e hispan e in omni idiomas de Africa e Asia. In tre rar circumstanties exceptional li principie del Comité international del Rubi Cruce ocupar solmen Svissianes es ruptet per casus de urgent necessitá, quande on posse trovar null indigene o sviss cive retrovenit de extrania mastrisant un ínhabitual idioma.

-140-



Ma in li Genève del Liga de Nationes, li conditiones por trovar traductores es specialmen favorabil. Un ex-functionario del international Oficie de Labor, quel hodie presta su servicies al Rubi Cruce, parla 24 lingues !



Támen quelcvez li max bon conossenties linguistic ne sufice por li comprension. Un povri fémina del rure savoyan viagea a Genève por obtener novas pri su marito Jean. Atristat ella retroea sin li desirat informationes e ancor quinvez ella veni a Genève por sempre retornar desillusionat ad hem. Ye su últim visita finalmen ella confesse embarassat que ella honta pri li extraordinari prenómine Onésime quel porta su marito. Tam grand esset su honta pri to que ella in consequentie sempre hat questionat pri Jean. Pos du minutes Onésime esset identificat e un felici paisana posset retornar con li adresse de su marito in su tasca.



(Secun "St. Galler Tagblatt" traductet per K.H.)

-------------



LI SALE IN NOR CÓRPOR



Li córpor homan contene circa 200 grammes de pur sale. Li pluparte de nor organes contene sal: li sangue 7 %; li muscules circa 1 %, li nerves 1,7 grammes, li hépate 1,13 grammes; li osse ne have de it durant que li cartilágines contene mult de it.



CURIOSI PISC



In li land del Bambaras existe un pisc nominat clarias, quel infunda se in li slamm durant li 10 mensus del sicc seson. Il cava se un specie de terr-fore ex quel it surti in vésper o in nocte, reptent sur li suol por serchar su nutritura. Ultra su branchies il possede circum su bocca long filamentes queles probabilmen es adaptat al aeran respiration.



VOLTAIRE

scrit a un molestant quel persecutet le per ínutil lettres: "Senior, yo ha morit, talmen yo ne plu va posser responder al lettres per queles vu fa me li honor scrir me."

-141-



UN PERLE IN UN JUVEL-BUX !



It trova se in li últim numeró, julí-decembre (139) de "Progreso", sub "Cronica". Vi :



"In Svissia, li situation in li mundlingual movement devenit un poc confus. Basic English e Occidental trovat fervorosi partisanes e vice du concurrentes noi have nu quar sistemas publicmen propagat. Li polemica inter li adherentes de Espo e Occidental degenerat in ataccas political, monstrant tre bass instinctes de cert mundlinguistes. Li Idistes decidet ne partiprender a tal repugnant discussiones. Sr. Cornioley scrit : "Yo pensa quam vu, que noi mey renunciar partiprender a tal 'propaganda'. E si alqui questiona nos, pro que noi tace, noi mey responder : por salvar li puritá de nor idé !"



In facte, si li Idistes seclude se in lor "ivorin turre" it ne es tam pro lor desir salvar li "puritá de lor idé" quam pro lor impotentie successar atraet li interesse del publica a un "Esperanto reformita". F.L.

----------



OCCIDENTAL IN LI COMERCIE



On posse vider in chascun numeró del "Semaine de la Femme" (editet del grand firma "Gonzett & Huber", Zürich) grand reclamas sur pluri págines por patrones por vestiment nominat "PRACTIC". On constata quant tipicmen Occidental es ti reclam-parol !

--------------



UN CASU DESFACIL



Li burós de recrutation creat in USA por li incorporation in li american armé in ti-ci guerre trova se avan problemas poc facil a soluer.



Por exemple li Indianes de Pueblo, si ili benevole portar li uniform, refusa obedir li articul del regulament quel ordona que soldates deve haver curt capilles. Or, un old religiosi tradition de ti Indianes vole que li intrada al "eterni chassas" mey esser interdit

-142-



TRA LI PRESSE



REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, 11 Ch. Ritter, Bienne, continua consacrar spacie a nor lingue. Por exemple li No 5/1944 reproductet un complet págine de Cosmoglotta A, quel es destinat a un concurs de traduction. Noi constata ti astonant cose, que persones sin dictionarium o grammatica posse far in francés traduction quasi sin erra de sens !



In li No 6/1944 del sam revúe, on annuncia li aparition de un articul resumant li informationes max necessi pri Occidental.



Un calid mersí al editore del revúe, sr. Bieller !



DER EUROPÄER (Fürstensteinerstr. 30, Basel) de novembre e decembre sub li titul "Tenaci prejudicies" continua publicar articules de circa 40 lineas in Occidental. It tracta li objectiones del ne informat personas contra un L.I.. Nor gratulationes al redaction.



CIVE DEL MUNDE, folie machin-scrit, organ local del Occidentalistes de St. Gallen, redactet de nor coidealist Kurt Hamburger, 69, St. Leonhardstrasse, continua aparir regularimen chascun mensu. It contene curt articules max interessant. It es un excellent media por aprender Occidental sin pena per frequent leturas. Nor sincer mersí a sr. Hamburger !



LE COMMERÇANT (Lausanne) nr. 6, decembre 1944, publica un interessant articul de information titulat "Li Turre de Babel de Europa", debit a nor coidealist sr. Berger. It contene 10 lineas in Occidental, sin alcun erra tipografic. Excellent medie de propaganda.

-------------



(continuation del págine 142)



a ti qui ne plu have su cap ornat del long tresses.



-- Li homes ne questiona : qual es ti-ci ? Ili asserte simplicmen: Tal il es. E ultra to ili vole saver necos. (Trad. A.E. Cortinas)

-143-



SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.12.44)



Sres K. Hamburger, Fr. 10.--; Dr.J.Eyer, Fr. 5.--; M. de Ketelaere, Fr. 3.60; E. Kläui, Fr. 5.--; A. Sautter, Fr. 3.65; A. Debrunner, Fr. 2.--; Ed. Mayor, Fr. 1.50; Hel. Rohner, Fr. 2.50; J. Denner, Fr. 2.--; E. Kocher, Fr. 3.--; R. Bauer, Fr. 5.50; A. Nordlund, Fr. 10.--; T. Herlitz, Fr. 5.--.



Cordialissim mersí ad omnes !

----------



COSMOGLOTTA



In li moment u noi prepara li numeró de decembre, noi ne ancor posse annunciar ca li edition printat va esser realisat in li comense de 1945. Pluri desfacilitás tecnic impedi nos accelerar li labores. In unesim, noi ne ancor ha recivet li autorisation oficial publicar denove nor revúe. In duesim, li printerías es tant supercargat pro li pletore del sviss edition e li mobilisation de lor personale, que li tractation con ili ea tre lentmen.



In omni casu, li numeró de januar 1945 va esser editet in li serie B. Noi espera in ti numeró dar definitiv informationes pri quo va evenir pri li edition A.



Interim, noi mult joya constatar que malgré absentie durant pluri mensus in 1944 de pluri de nor max activ colaboratores, noi successat editer 12 numerós del serie B, con 144 pagines. Advere evenit pluri retardes, ma nor letores ha certmen pardonat nos : ili mey creder que noi ha fat omni to quo esset possibil por li success de nor lingue.

---------------



CONTENETE: -- Plagiat lingues, R. Berger. -- Svissia e li futur Europa. -- F. Nietsche e li L.I. -- Li signification del Crist-nascentie. -- In sixanti lingues. -- Tra li presse. -- Un perle in li juvel-bux. -- Occidental in li comercie. -- Cosmoglotta. -- Historiette

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...