Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 060 (jul 1944)

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Julí 1944 - Nró 60 (7)

------------



UN LIBRE PRI BASIC ENGLISH



On save ja que li firma Verlag Organisator A.-G. in Zürich es disposit favorabilmen al idé de un lingue international. Ante mult annus it hat apertet li columnes de su revúe mensual del sam nómin a Esperanto, e recentmen un serie de articules pri Occidental ha aparit in li ORGANISATOR. Ma por null altri lingue international li Verlag Organisator ha fat tant quam por Basic English : it ha editet un tot librette de 72 págines pri ti idioma. "Basic English" de C.C. Ascon es li titul e li nómin (un pseudonime, céterimen) del autor de ti ovre, e it porta li subtitul: "Ueber Basic English als Welt-Hilfssprache und als neuer Weg zum leichten Erlenen des Normal-English" (Pri Basic English quam lingue auxiliari mundan e quam nov via al aprension facil del anglés normal").



Noi deve confesser in prim loc que pos li letura de ti libre noi ha sentit nos un poc dupat. Su titul e li reclame quel esset fat por it in pluri jurnales e anc al ocasion del Mustre-Ferie de Basel hat causat nos expectar un manuale por li aprension del Basic anglés. Ma null hom quel ne ja conosse anglés posse aprender Basic ex li librette de Ascon. It contene un alfabetic liste del 850 paroles, ex queles li lingue es composit, ma solmen anglés-German, ne vice versa, e null directives por li pronunciation del paroles anglesi, null gramatica o stilistica. Con egard al linguistica it do da

-73-



ne plu quam li publication pri Basic in li revúe SIE UND ER, quel noi ja mentionat in nor rubrica "Tra li presse". Li parol-liste ocupa 23 págines, li tot reste del librette es propaganda.



E noi deve dir que noi ha esset desilusionat mem per ti propaganda - in un cert sens, nam noi hat expectat plu de it ; in un altri sens it joya nos extremmen. Nam chascun hom quel lee con atention li libre e quel ha conservat ancor su judicie índependent va strax remarcar que ti propaganda es un veritabil bumerang, plu nociv al subtentores quam al adversarios de Basic. Nam li argumentes de tis-ci es sive ne mentionat, sive atacat con ínsuficent armes.



Li facte que li ovre de sr. Ascon es li unesim libre pri Basic in lingue german sembla nos justificar un recension un poc detaliat. In li unesim capitul, "Li problema de un lingue international", li autor veni al conclusion, que ne un mort lingue, ma solmen un idioma vivent posse devenir lingue international e que - un facte índubitabil - inter li vivent national lingues anglés have li max grand expansion in li munde. Li secuent capitul, "Concurrentes", mentiona que li nationalistes in omni landes del terre ne vola accepter li lingue de un altri popul quam medie de intercomprension e que on ha provat superar ti desfacilitá per revivification del latin o li creation de artificial lingues. Li autor constata que ex omni ti artificial lingues Esperanto havet li max grand success e cita, por dar al letor un idé de ti lingnue, quelc lineas in Esperanto. Ma noi deve dir que il fa un ínjusticie al Esperanto selectent quam exemple li unesim vers del german canzone populari "Am Brunnen vor dem Tore" - nam ti canzone es un expression de sentimentes talmen genuin german que un traduction in null lingue altri posse esser comparat con li originale. Li ínsuficentie

-74-



de ti traduction pruva necós contra Esperanto - e li autor fa al altri lingues international un ínjusticie forsan ancor plu grand, concludent ex ti Esperanto-poema que anc li altri lingues artificial have null valore !



Il alor retroveni al anglés, diente que it have un avanse de 500 annus, comparat con Esperanto, e adjunte un compliment por Occidental : "E quo vale del Esperanto, vale anc del plu nov Occidental, quel céterimen sona plu agreabil".



In li ultim parte de ti capitul e in li secuent ("Li situation ye li fine del guerre") sr. Ascon opine que mem per un victorie del Axes li expansion de anglés in li munde vell esser solmen un poc restrictet, durant que un victorie del Alliat nationes vell creat li conditiones max favorabil por su introduction quam medie de intercomprension. Or, noi Occidentalistes regarda li statu del afere del sam vis-punctu. It vell esser stult cluder li ocules contra índubitabil factes e noi nullmen contesta que, si alquande un lingue national vell devenir li duesim lingue del tot homanité, solmen anglés posse pretender a ti honore. Ma quo noi sempre e ancor dubita es : ca mem li conditiones max favorabil va esser sat favorabil por li efectiv introduction de un lingue national quam idioma mundan, e ca li existent situation que in omni landes civilisat o íncivilisat on trova homes parlant o adminim balbutiant anglés o conossent li un o altri specie de Pidgin English va far li tot homanité pret accepter un nov Pidgin English.



In li capitul "Governamentes por Basic English" sr. Ascon poc a poc veni al parte principal de su propaganda. Il de que li governamentes de Anglia e del Unit States ha resoluet constituer un comité de expertes por studiar, preparar e propagar li introduction quam lingue international ne del ordinari anglés, ma

-75-



de un cert specie de anglés : Basic English. Li letor ne ja es informat pro quo on pensa necessi li creation de un "cert specie" de anglés, si ya anglés ja es expandet in li munde plu quam alquel altri lingue in alquel epoca del historie homan e si anglés ya certmen have li max simplic gramatica de omni lingues cultural. Li response a ti question veni plu tard - ma solmen in un índirect maniere. Ma nu noi incontra li unesim bumerang : sr. Ascon raconta nos que ja in 1942 li Ministre del Instruction public del governament hollandés ha proposit al altri exiliat governamentes destinar anglés quam lingue international, adjuntent que eventualmen francés vice anglés vell posser esser selectet. Ma sr. Ascon tace pri li circumstantie que naturalmen li ministre hollandés pensat al ordinari anglés o francés e ne a un mutilat simplification de ti idiomas. Adplu ni ci ni in alquel altri passage de su libre sr. Ascon mentiona que interim li exiliat governamentes ha pronunciat se - in polit paroles, ma con unanimitá e firmitá - contra Basic English e que (quam noi ja mentionat o va mentionar in nor rubrica "Tra li presse") in neutral landes quam Svedia e Hispania on fa jocas pri ti monstruosi lingue, durant que in landes del Axe it es categoricmen refusat.



Secue un tre detaliat citation del famosi discurs quel sr. Churchill fat, li 6 septembre 1943, in li american Universitá de Harward - tot un batterie de bumerangs! Parlant al yunes de América e Anglia il dit: "Yo ne vide proque noi ne deve provar repander ancor súper li terre nor lingue comun - bon comprendet, sin voler ganiar per to alquel egoistic avantages". Ti atitude del grand statmann anglés es completmen natural e comprensibil - ma it es egalmen natural e comprensibil si li homes de altri lingues matrin questiona se ca realmen li popules de lingue anglés ne vell ganiar avantages

-76- 



material tre important per li introduction de lor idioma quam lingue international. Noi dubita ca mem li assertiones de un tam eminent mann quam sr. Churchill va remover ti timore, sin quel anglés forsan desde long vell esser li lingue international universalmen acceptet. Adplu sr. Ogden, li creator de Basic anglés, e su adherentes sempre assertet que per Basic English nullmen es intentionat avansar li expansion del anglés quam tal, ma que it deve esser un lingue índependent del ordinari anglés.



Li ministre anglés alor parlat pri li comité ja mentionat e continuat : "Li projectes cuidosimen elaborat (de ti comité) es del max grand valore por li creation de un lingue international e por li exchange de idés por li munde. Nor scientistes raporta me que quam base de ti lingue international solmen 650 substantives e 200 verbes e suplementari paroles e necessi. Yo ne besona descrir mi entusiasme, quande ante quelc témpor, totalmen ínexpectat, Roesevelt comensat emfasar me utilitá de un lingue international sur li base del anglés".



Ne con un singul parol sr. Churchill mentiona que il self o sr. Roosevelt ja ha fat se li pena examinar Basic e convicter se de su avantages; il parla solmen pri li raportes de su expertes, e secun nor saventie ni li Prim Ministre anglés ni li President del Uniat States til nu ha dat un de lor frequent discurses in Basic. Ili certmen have altri ocupationes plu urgent e plu important por lor landes quam linguistic studies - ma qui desira convicter nos del avantages de Basic, mey in prim loc self usar it e ne solmen pronunciar li opiniones de altres! Sr. Churchill mem ne savet, que li max fundamental principie de Basic es li elimination del verbes, e que it have do solmen 18 verbes, ma ne 200.



E nu sr. Ascon fa un audaciosi volte; il 

-77-



scri: "Angléses e Americanes es convictet que ili besona un anglés corect, ma fundamentalmen simplificat anc por li relationes inter les self e in lor propri dominias. Noi ne deve obliviar que li anglés e li american advere sta sur li sam base, ma in facte es du idiomas diferent. E noi anc ne deve obliviar que mem inter li descendentes de Europanes in britanic dominiones (p.e. in Sud-Africa o Canada) it have cent millenes de queles li lingue matrin ne es li anglés - por tacer ancor  pri li mult milliones de homes de queles li lingue matrin in li propri sense de ti parol ne esset li anglés e queles mastrisa li lingue de lor land solmen ínperfectmen". Sr. Ascon ancor mentiona que sr. Churchill ja in 1940, quande il devenit Prim Ministre, ha urgentmen petit su colegos e li ductent functionarios usar un simplic e ínmiscomprensibil anglés in vice del bombastic lingue quel antey esset favorisat in li oficies - céterimen ne solmen in Anglia, ma in omni landes del munde, e ti recomendation de sr. Churchill merite esser obedit partú ! Ma inter un simplic e ínmiscomprensibil anglés e Basic English it hay ancor un tre grand diferentie !



Generalmen li passage citat ex li libre de sr. Ascon contene un colection de demí-veritás, queles es plu nociv quam ínveritás. It es ver que in America on pronuncia anglés un poc diferentmen quam in Anglia e que anc li ortografie difere un poc; adplu tam in America quam in li altri partes del munde anglosaxonic on usa cert paroles con un altri sens quam in Anglia e have expressiones local (generalmen pruntat ex li idiomas del indigenes o anteyan colonistes) queles sive es ínconosset in li land matrin, sive ha trovat lor via a ta quam "foren paroles" (chascun Anglés un poc instructet save quo es un wigwam, bungalow, nullah, tiffin, kopje, kloof, stoep, trek, etc. e ne es chocat si un "shop" es nominat un "store" in America). Noi 

-78-



anc ha leet, in un revúe anglés, li comic plende de un aviator ocupat in li servicie transatlantic del Reyal Aer-Fortie : "Yo pensat que ili parla li sam lingue al altri láter del 'stagne', ma yo bentost trovat que to es un erra!" Tämen noi nequande ha audit que un singul Anglés, American, Canadian, Sud-African, Anglo-Indian, Australian o Nov-Zelandan ha sentit li beson de un "anglés fundamentalmen simplificat" por intercomprender se con su transoceanic cusines. Li mention de Sud-Africa e Canada es completmen misductent. Ti du states es bi-lingual. In Sud-Africa li afrikaans (dialecte hollandés del Cap) e ye un cert extension anc li german, in pluri provincies de Canada li francés es un lingue oficial, e null hom, exceptet li functionarios, es obligat aprender anglés. Ma li Boeres o Franco-Canadianes queles ea habitar in un region purmen anglés es fortiat ja por lor propri interesses aprender anglés tam bon quam possibil - e ne solmen un balbutiade de anglés, tam quam un German-Sviss domiciliat in Geneva certmen ne va contentar se con li aprension de un Basic francés de 850 paroles. In li Unit States, it es ver, vive milliones de inmigrantes e mem de lor descendentes queles parla anglés, li sol lingue oficial del land, plu o minu ínperfectmen, benque un conossentie elementari del anglés es postulat por li naturalisation del forenes, ma noi ne vide in quel maniere Basic anglés es plu bon quam li barbaric anglés de ti asiatic, african o ost-europan inmigrantes, li vocabularium de quel adminim es plu rich !



Ma li remarca pri li inmigrantes queles ínperfectmen conosse anglés e pri li colorat popules, combinat con li composition del comité ja mentionat - su membres es le secretarios del state por India e por li Colonies, li presidente del Comité de Education e li ministre de Informationes - monstra nos sat clarmen por quem

-79-



Basic anglés es destinat in prim loc : por homes queles sive in facte, sive secun li opinion del Anglosaxones ne possede sat inteligentie por aprender Standard English. Noi have alor índubitabilmen li situation secuent (quel, naturalmen, li propagatores de Basic ne explica tam clarmen): influentiosi circules in li anglosaxonic landes desira far anglés li futur lingue auxiliari international, basant se sur su íncontestat repansion ja existent in li munde e sur un cert númere de favorisatores de ti projecte in altri landes - ma benque anglés es relativmen facil a aprender, it es un lingue natural con omni inregularitás, e on save que it es sat facil ganiar un elementari conossentie de ti lingue, suficent por far se comprendet e self comprender un anglés parlant, ma que it es tre desfacil mastrisar omni detalies e finesses del lingue. It existe ja pluri formes simplificat del anglés destinat al relationes inter blancs e indigenes, quam Pidgin English, Beach-la-mar, li dialectes del negres in West-India, etc., ma ili have solmen un importantie regional, e it vell do forsan esser desirabil crear un Pidgin English quel es comprendet per li minu inteligent persones in omni landes : Basic English. Noi vell haver alor li situation quel on ja ha reprochat a Esperanto : que du species de lingue international existe, un por Dr. Smith, Herrn Professor Meier e Monsieur le Docteur Duval, e un altri por li seniores Wang Tching Wu, Lilialulai e Ngombe-Mponde.

(a secuer in li proxim numeró) C.H.P.

---------------



Un remedie de charlatan. - In Fu-Tcheu, in China, un industriale possede un fabrica u on reducte in púlvere residues de ungules. Ti púlvere es vendit a un farmacist por fax ex it un medicament quel, il asserte, resana li dolores de gurgul. On pretende que li clientes abunda e que li industriale inricha se.

-80-



DU NOV SUCCESSES DE OCCIDENTAL

Con grand joya, noi posse anunciar du nov e remarcabil successes de Occidental.



Nor letores save ja que ante quelc témpor li Europa-Union, li grand movement por li unification de Europa, ha fundat un special comité por li question linguist,c to vole dir, por li question de un lingue international auxiliari. It es ver que ti comité ha arangeat til nu un sol reunion, ma per su cuida li teses del Europa-Union ha esset traductet in Esperanto, Ido e Occidental e publicat in li organ del Europa-Union, li revúe mensual DER EUROPAER. Anc li adresses del centrales sviss del tri movementes mundlingual ha aparit, desde ti témpor, in chascun numeró del revúe - til li Esperantistes protestat contra li mention de lor lingue apu Ido e Occidental, e nu Ido e Occidental resta sol. It es cert que per ti publicationes li interesse del membres del Europa-Union pri li question de un lingue international ha esset instigat, e nu li EUROPAER ha apertet su columnes a un serie de articules in Occidental, scrit de nor eminent coidealist A. Matejka.



Li articules apari sub li titul "Li rol del mundlingue in li vive futuri". Quam on posse concluder ja ex li titul, ili es destinat ne a far propaganda solmen por Occidental, ma a informar li grand publica pri li scope e utilitá de un idioma auxiliari in general. Li unesim articul esset publicat in li numeró de junio. Comensant per un remarca de sra. Eleanor Roosevelt, li marita del presidente del Unit States, quel mentionat inter li problemas del reorganisation del munde pos li guerre anc li "creation de un comun lingue universal por facilisar li exchange de idés inter omni popules del terre", sr. Matejka in prim combatte un del max expandet fals conceptiones pri li rol de un lingue auxiliari : que it es destinat precipue

-81-



al turistes viageant in foren landes. It es cert que un idioma universal va esser de grand utilitá anc por li turistes, ma sr. Matejka di con rason que it nullmen es absolutmen necessi por ili, nam ili posse tirar se ex li afere sempre e partú per un rudimentari conossentie de anglés e francés. Un erratori idé resultant ex ti fals conception es que li lingue international besona solmen un tre restrictet vocabularium, just ti poc paroles queles li turist necessita por su relationes con li personal del doan, del rel-vias, del hoteles, por far compras, etc. Por ti scope advere Basic English vell suficer - e noi posse adjunter que un grand parte del turistes ja parla un specie de Basic English, mem si it ne es ti de sr. Ogden !



In li duesim articul, quel aparit in li numeró de julí, li autor in prim loc constata que un lingue international ne deve necessimen esser ultra-facil anc pro li rason que ne omni homes, ma solmen tis queles sta in relationes international besona it. It anuncia alor que il va examinar li dominias in queles li lingue international posse rendir li max preciosi servicies, e comensa con li comercie international. Firmas con relationes international in Svissia hodie ja deve coresponder in german, francés, anglés, italian e hispan, a quel lingues va adjunter se probabilmen ancor portugalés e russ. It es impossibil que un sol corespondent mastrisa suficentmen omni ti lingues; un tal firma deve employar du o tri specialistes, sin támen haver li garantíe que lor elaborates es redactet in corect e ínmiscomprensibil lingue. Ma con un sol lingue international, quel es comprendet partú, generalmen un sol employate vell suficer por li corespondentie extran con li tot terre, e ti corespondentie vell esser redactet in un bon stil.

-82-



Altri articules, queles noi atende con li max grand interesse va secuer in li EUROPAER, e interim noi posse referer ancor un altri interessant novitá. Li revúe mensual WIR JUNGEN (Noi yunes), aparient in Aarburg, de témpor a témpor posi questiones a su letores e poy discusse li responses recivet. In su numeró de april li tema de un tal question esset : "Lingue auxiliari mundan YES o NO ? Si yes, quel lingue ? (Esperanto? Ido? Occidental? Basic English?)".



In su secuent numeró, WIR JUNGEN posset devoer un suplement special de du págines al discussion de ti question. Pri li necessitá de un lingue auxiliari complet unanimitá reyet inter li letores, queles hat respondet : ne un sol ex ili hat replicat con NO ! Naturalmen ne li sam unanimitá posset esser constatat pri li question quel idioma devet esser selectet, ma it es tre injoyant por noi que ne minu quam 87 1/2% del respondentes votat por Occidental! Do un aplastant majorité! 9 1/2% favorisat Esperanto, solmen 3% esset por Basic English - e, facte tre remarcabil e un poc surprisant, ne un sol letor votat por Ido !



Tre interessant es anc li motivation queles li respondentes adjuntet a lor votes. Con egard a Basic English ili generalmen di que anglés ja es repandet sur li tot terre quam lingue comercial e que do un simplificat anglés vell haver li max bon chances esser adoptet universalmen. In favor de Esperanto es citat su construction simplic e logic, su practica de presc 60 annus e su absolut neutralitá. Pluri respondentes, it es ver, recomenda Esperanto solmen con li motivation que ili ne conosse suficentmen li altri sistemas. Li argumentes de ti letores queles parla por Occidental ne besona esser discusset in detalie, nam ili es conosset de noi omnes; injoyant es solmen que evidentmen un númere apreciabil de yun homes ha 

-83-



SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (30.6.44)

Sr. Ferd. Haller, Fr. 2.--; Aug. Dalhem, Fr. 5.--; M. Fuchs, Fr. 1.50; A. Nordlund, Fr. 10.--; J. Ritter, Fr. 3.--.



Cordialissim mersí ad omnes !

-------------



(secue del págine 83)

occupat se con Occidental til li extent esser capabil comprender e enumerar su avantages in comparation con li altri sistemas.



Li ductor del discussion alor explica in detalie li rasones queles postula li introduction de un lingue international e li avantages queles it vell aportar. Noi omnes conosse ti argumentes, it do es superflui repetir les ci, ma it es tre meritosi har presentat les al yunité in un maniere tre clar e instructiv. In anc es anunciat que un textu comparativ in German, Esperanto e Occidental va esser publicat in un proxim numeró. Noi regretta ne ja har recivet ti numeró, ma tam bentost quam possibil noi va informar nor letores pri li continuation de ti discussion, quel certmen va interessar por li problema de un lingue international in general e precipue por Occidental anc ti letores de WIR JUNGEN queles til nu ne occupat se de ti tema. C.H.P.

----------

Just aparit :

DIE HEUTIGE SITUATION DER WELTSPRACHENFRAGE brochura de propaganda de 8 págines printat recivibil del OCCIDENTAL CENTRALE WINTERTHUR o del INSTITUTE OCCIDENTAL, precie Fr. 0.20.

------------------

CONTENETE : - Un libre pri Basic English. - Du nov successes de Occidental. - Die heutige Situation der Weltsprachenfrage.

------------

Poligrafat del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE

-84-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...