Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 064 (nov 1944)

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Novembre 1944 - Nró 64 (11)

------------



LI LUCTA CONTRA LI ARTIFICIALITÁ



It es por me un grand plesur studiar to, quo recent autores de lingue international posse dir contra Occidental e vider qualmen ili self soluet li problemas de queles ili signala li mal solution in nor lingue.



Per hasard, yo retrovat ante poc témpor in mi paperes un critica scrit de sr. Lorenz de San Feliciano in Brasil, conosset autor del sistema Mundial. Ti-ci lingue sembla esser intermediari inter Ido e Occidental, un poc quam Novial. Su autor explica pro quo il ne posse aprobar completmen Occidental e su reproches expresse bon li specie de deformation quel mult interlinguistes ha aquisitet ínsensibilmen pos un long practica del artificialitá. Sr. Lorenz reprocha in prim a Occidental adopter aqua, lingue, numeró, sexu, "quar vokables diferenti pro indiker substantives, e exista altri vokables kun final konsoni, quis anke es substantives; exemplo : bir, ass, gast, hacc, hag, hall", quam il di in su lingue Mundial.



Nequande ti reprocha es fat de neutral persones, poliglottes o linguistes, ma solmen de Idistes o Esperantistes, che queles un long acustomation al finales obligatori ha falsat li judicament.



Pro quo, in prim, un lingue international deve obligatorimen etiquettar omni su substantives per li finale o . Sur quel scientic o

-121-



linguistic principie es fundat ti etiquettation? Si yo comprende to, quo significa ti paroles, yo strax save que ili servi a designar coses; do ili es substantives. Tande un etiquette es superflui. Li radica es suficent. In contrari: si on ha reprochat a Espo e Ido esser lingues monoton, to es just pro ti finales obligatori o e a. Per li supression de ti finale o, noi reda al lingue li diversitá e li charme del lingues natural.



Pro eufonie un finale vocalic es tamen desirabil, sin quo on vell haver quam Idiom Neutral, quel esset tro aspri, paroles quam tabl, otr, etc. Ma ti finale ne deve esser uniform, ni adoptet in hasard. Su selection depende del derivation. Talmen aqua da regularimen aqua-t-ic; numeró : numero-t-ar; sexu : sexu-al, sexu-al-isme, etc. In altri casus on contenta se per li general finale del nomine -e; pro to: lingue, de quel on deriva lingu-al, lingu-ist, lingu-ist-ica. Li finales del substantives in Occidental, benque diferent, es justificat in chascun casu, contrarimen a to, quo sr. Lorenz crede.



A sr. Lorenz anc ne plese li -e de sole, ma remarcante que sol vell conflicter con li adjective de solitá, il proposi solne, solution vermen strangi, nam qualmen formar con ti radica li derivates international sol-ari, in-sol-ation ?



Finalmen, li autor de Mundial gratula se pro har conservat li 6 participies de Espo-Ido, con ti argument que latin e slav lingues have quar participies, turc e japanés six e plu. Ma just pro to ti lingues es reputat quam desfacil.



Por excusar complicationes in un lingue international it es facil trovar in li 1001 lingues natural del terra un idioma quel possede ja ti complication. Per ti procede on vell posser justificar li obligatori acusative, li plurale 

-122-



del adjectives, omni inregularitás del conjugation, etc..



Sr. Lorenz, reprendente li conosset argumentation de de Beaufront, cita special casus por justificar un regul general ínutil e il questiona in su lingue :



"Qualo on dica en Occidental et en Novial: portie (porta in Occidental), aperieti (participie present), ma ankor ne aperiati (participie passat); home mortenti (passate), mortanti (presente), morterenti (futur)".



Qualmen on di ? Ma quam on di in presc omni lingues natural: hom morit, morient, quel va morir. Li participie futuri es un form tam extraordinari que li lingues natural ne sentit li necessitá haver por to un parol special e expresse ti notion per un curt relativ proposition.



Pri li porta apertet, noi pensa que li autor de ti distinction inter presente e passate vole jocar ; un porta quel on aperte ma quel ne es completmen apertet es generalmen designat per li expression de mi-apertet (in Fr. entr'ouverte) e noi ne crede necessi inventer li complication de 2 participies por designar ti position de porta o de fenestre ! R. Berger

-----------



TRA LI REVÚES

** Just apari un libre in german "Kampf um Europa" quel contene un remarcabil articul de sr. Klaesi pri li problema del lingue international. Sr. Klaesi, quel sercha auxiliar li etablissement del pace con li auxilie de un idioma neutral, tracta su tema secun un vis-punctu neutral e objectiv. On posse obtener ti libre che li "Zentralsekretariat der Europa-Union, Basel, Fürstensteinerstrasse 30.



** Li Revue internationale de sténographie quel apari chascun mensu in Bienne, continua propagar Occidental in su numeró de julí-august 1944

-123-



publica un págine extraet de Cosmoglotta secuet de un concurs de traduction de Occidental a francesi. Un grand mersi por ti preciosi auxilie.



** Cive del munde, litt circulare del gruppe Occidental de St. Gallen protesta in su torn contra li inept circulare de un esperantist acusant Occidental esser subventionat de un partise politic.



** De Australia venit nos li Nr. de julí 1944 del poligrafat organ del esperantistes de ti land "La Rondo", con queles noi es in excellent relationes. Tre instructiv es li cursu por "Komencantoj" in quel li redactor inicia li novones in li subtilitás del usation del acusative in Espo-o. Il explica que li númeres ne prende li acusative. Do on deve dir: "Mi havas kvar ŝafojn kaj unu kapron". Tamen nulo (= nequo) e miliono prende it e on deve dir: "Mi vidis du milionojn" si on vole scrir bon Esperanto.



It ne es astonant que, malgré milliones de francs expenset til hodie Esperanto ne progresse. On ne comprende pro quo su adeptes ne inviat al diábol ti stupid acusative quel farcea li lingue con numerosi e ínexplicabil exceptiones. Esque it ne vell esser plu facil scrir li precedent frase simplicmen: "Yo have quar agnelles e un capro".



Ni sin bon rason, un sved linguist, Dr. von Sydow, posset scrir in 1930 :



"Li regul pri li obligatori acusative in Esperanto es probabilmen plu desfacil in su aplication quam li tot grammatica de Occidental."



It es vermen damage que por interessar li yun Australianes a ti tam passionant problema del lingue international, on comensa per far glotir les ti ínutil ballast nominat "acusative". To es li bon medie por desgustar les e

-124-



impedir les continuar li studie.



** Li Europaer, mensual organ del Europa-Union, publica in chascun numeró un articul in Occidental sin indication de lingue e sin traduction, redactet de sr. Matejka, pri temas actual. Bon practic utilisation de Occidental.



** Nor Interimari Academie de quel 5 membres es in Svissia e quar in Svedia, continua laborar intensivmen, malgré li guerre, pri li standardisation del lingue. It ja ha studiat li problemas del ortografie, del accentuation, li selection inter duplic formes.

-------------



ECONOMIE IN LABOR



Sovente coidealistes, desirant servir nor movement per practic auxilie, comensa composir manuales e pos perseverant pena, es informat que un simil labor es ja comensat de un altre o mem es pret por li printation.



Por exemple, un grand amico de Occidental scrit ante un annu un grammatica por Francese, ne savente que ti duesim edition de ti ovre publicat ante 10 annus es ja pret.



Noi deve absolutmen evitar tal perde de témpor e de moné, precipue in un moment u noi besona li auxilie de omnes. Noi do adverti nor letores que li secuent publicationes es ja comensat e mem completmen composit, e que on ne deve far ti labores duplicmen.



Li VOCABULARIUM JUSTIFICAT DE OCCIDENTAL con comparationes inter Espo e Occidental es ja scrit de R. Berger e va aparir quam nr. special de Cosmoglotta del serie A quande it va reaparir.



Li COMPLET VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL, secun órdine alfabetic con indication del derivates, ma sin li definitiones, scrit de Dr. Haas e R. Berger, es pret in manuscrit e va aparir quande li Interimari Academie va har finit li

-125-



standardisation de nor lingue.



Li TASCHEN WÖRTERBUCH DEUTSCH-OCCIDENTAL e OCCIDENTAL-DEUTSCH just es completmen composit de A. Matejka, pro que ti de Gär es exhaustet. It va aparir pos quelc mensus.



Li FUNDAMENTAL GRAMMATICA DE OCCIDENTAL, scrit de Dr. Haas es anc finit e va aparir solmen pos li finition del labores del Interimari Academie.



Li RADICARIUM OCCIDENTAL-OCCIDENTAL, quel da li definition de omni radicas in Occidental es comensat de R. Berger, ma, postulant un tre long labor, ti ovre avansa solmen lentmen.



Le COURS COMPLET D'OCCIDENTAL por Franceses, de R. Berger, ja publicat ante pluri annus, per mimeograf, es exhaustet. Pos un minuciosi revision, ti ovre va esser reprintat. Interim, li "Cours d'Occidental en 5 leçons" posse suficer (Precie : 40 cts sviss)



Anc li DICTIONNAIRE FRANÇAIS-OCCIDENTAL, mimeografat, es exhaustet e es in revision ante printation.



Noi peti li letores, que ha utilisat ti du ultim ovres, benevoler comunicar al Institute Occidental de Chapelle omni observationes, erras, oblivias queles ili notat, por esser utilisat in li duesim edition.



Al colaboratores benevolent qui desira interprender publicationes necessi por li difusion de nor lingue, noi signala que lu max urgent a composir es :



Manuales e dictionariums in hispan e catalan, in russ, in portugalesi. In altri lingues, quam italian, nederlandés, anglés, danés, norvegian, svedés, rumanian, noi admoni ne interprender un manuscrit sin consultar nos, nam un parte del labor ha ja esset comensat. It ne es logic ni economic que du auxiliatores fa li sam labor, ignorante unaltru, quande it existe altri ovres a scrir.

-126-



LI TALENTES DE POLIGLOTT DEL PÁPA PIE XII



Pie XII parla con perfection pluri lingues. Ti innat dot permisse a il far se comprender del peregrines del pluparte del catolic landes.



Li facilitá con quel il expresse se in extran lingues revelat se ye li unesim vez al grand publica in 1936 durant li international congress del catolic jurnalistes quel evenit in ti annu in Roma.



Li 25 septembre, prendente li parol avan li congressistes, Pie XII, quel esset tande li cardinalo secretario de state Eugenio Pacelli, adressat se al auditorie in prim in italian, poy in francés, in hispan, in portugalesi, in anglés, in german e finalmen in latin.



Ti prodigie provocat li general admiration de quel li ecós expandet se circum li terra.



Depoy, li Sant Patro ne cessa aprofundar su conossenties e interprendet li studie de altri lingues. Ante curt témpor, recivente Hungares e Croates, on posset audir le pronunciar quelc frases in lor lingues.

-------------



NE PLU STERC, MA ROMANCES !



Til hodie, on dit sovente: surd quam un potte. On ne plu va posser dir: surd quam un potte de flores. Almen it es quo pretende professor Hans Teitzen quel, pos har fat numerosi experienties, asserte que li flores es sensibil ne solmen al tact e al lúmin, ma anc al musica.



Sr. Teitzen ha constatat que quelc plantes cresce plu vigorosimen per li son musical e que ya in un sala de concert on vell dever jardinar con li maximum de profit.



Alcun flores es mem specialmen meloman, nam lor folies clude se faruchimen quande sona un fals note. Li musical criticantes ne monstra sempre un tam grand subtilitá de orel.

-127-



LI SQUALE E LI MARINERO



Desde deci-du dies, ili esset drivant sur li sud Atlantic mare. Lor nave hat esset torpedat vis a vis li cité Cape Town in Sud Africa. Ili esset 14 mannes in un canó.



Li 15-ésim die, ili hat exhaustet lor ultim bux de biscuit. Restat a ili ancor 2 buxes de condensat lacte. De un comun acord, ili decidet reservar les max long possibil. Ma li 18-ésim die li fame esset plu fort quam lor vole.



Jam Larsen, quel on considerat quam un ingenioso, fabricat un pisc-fil ex curvat latun. On fixat a it, quam lure, un pezze de lad. Jim lansat li pisc-fil tam lontan quam possibil e reaductet it a il, efortiante, per un movement del manu, far tornar e scintillar li pezze de lad.



Li operation esset recomensat centenes de vezes con un espera sempre renovat e sempre deceptet.



In fine, un pisc aparit in li sulca del canó. It esset un litt squale long de circa 1,50 metre.



Li squales es voraci. Do li esperantie renascet. Ma li litt squale girat circum li fals lure, semblat reconosser it, flarat it un poc e desdignat it. It contentat se sequer li canó, cupant quelcvez li superficie del aqua con su dorsal svimmuore quel brilliat quam un plug-lame.



Pos un long témpore, to devenit obsedent. Li pensa al kilogrammes de carne quel svimmat circum ili iritat til li follie li cerebre del afamates. Un de ili, furiosi, jettat su bottes in li direction del squale, clamante atroci injuries. Obstinat e plen de desdigna, li squale continuat escortar li bote.



Subitmen Thomas Chapman havet un idé.



Il cuchat se sur li platt bord, su cultel apu il. Inclinat til tuchar li mare; il lassat

-128-



su dextri manu trenar in li aqua.



Evenit un scumeada. Li squale, quel hat desdignat li ladin raub, lansat se sur li carnin raub. Rapid quam li fúlmine, li dextri manu de Chapman plongeat in li aqua e captet li animale per su branchies.



Per un formidabil colp, li marinero jettat li squale in li funde del bote e punialat it.



Du dies pos ti eveniment un nave perceptet li canó de lontan. Ili esset salvat !

------------



LI SAVAGI GANSES. (Raconta ex li vive de Buddha)



Quande li prince Siddharta eat un die tra li jardines reyal al fluvie, un trupp de savagi ganses volat súper le, miraculosimen contrastante al ciel. Devedatta, li cusino del prince, anc videt les e tirat un flech vers les. Un del ganses cadet vulnerat avan li pedes de Siddharta. Il sentit profund compatentie por li povri avie, quel jacet sanguant al suol, levat it e extraet li flech prudentmen, bandageat li vúlnere e aportat li avie adhem.



Bentost un curriero de Devedatta venit e demandat li avie. Ma Siddharta refusat dar it e dit: "Ti avie apartene a ti, que ha salvat su vive, ne a ti, qui provat forprender it su vive".

------------



NEQUANDE IN SU LETTE!



Durant li guerre de 1914, un Hungariano esset vulnerat in li cap e, depoy, ne plu posset dormir. Desde plu quam 20 annus ti mann ne cludet su ocules.



To ne impedi le haver un normal vive e laborar in un buró del social assecurantie in Budapest.



Ti ínsomniaci mann va scrir un roman in quel il vole explicar li statu de spiritu de un mann quel, in facte, vivet du vezes plu longmen quam su contemporanes.

-129-



EDUCATION DEL ELEFANT



In mult regiones de Asia, li elefant es trovabil solmen in li statu de domesticitá e da tande preciosi servicies, mersi a su fortie quel permisse utilisar it quam un potent machine.



Su education es rapid, benque li hereditá ne contribue a it, nam on nequande interprende li dressage de individues nascet in captivitá. To vell necessitar un témpor mult tro long, pro li lent developation de ti specie. Li amansat elefantes es sempre savagi adultes capturat in forestes e queles on submisse per li jeuna, li patientie e li bon tractamentes.



Adver ti dressage es un poc complicat. On besona por it tri coses: un portafolie bon garnit (un yun elefant custa til 40 000 sviss Fr.), un patientie sin límite e un rar subtilitá de spiritu. Li domitero deve saver, in facte, explotar li debil látere del elefant: li gurmandie. Gurmandages donat in just ocasiones generalmen sufice por obligar ti enorm animal al obedientie.



On save que it existe du species de elefantes: ti de Asia e ti de Africa. Si li asian elefant ne es in via de desaparition, quam mult altri animalic species, to es pro que li Indianes aprendet, desde ínmemorial témpores, domitar it, dresser it e far, ex ti mastodonte, li max zelat, li max util del servitores.



Vide, in contrari, li destine de su african congenere. Li hom ha perdit li secret domesticar it e, desde quande li europan chasseros posse penetrar, sin grand dangere, in li nigri continente, li númere del african elefantes diminue visibilmen de annu a annu. Si on vell posser domesticar it anc su rasse vell esser salvat quam ti de Asia.



Regretabilmen omni custosi tentatives del rey Leopold II por interprender su domestication

-130-



in li belgian Congo manet presc completmen van.



In Asia, on capte li elefantes persequente les vers un prate cludet de palisses nominat "keddah". Agil homes repte sub li palissade e liga un del posteriori pedes del adult mascules, reconossibil per lor long dentes. Quande omni chefes del truppe es talmen ligat, on aperte li porta del inpalissatura por lassar intrar quelc domestic elefantes, queles porta sur lor nud dorses lor conductores.



Ti experimentat cornacs lansa rapidmen lassos circum li col del savagi elefantes. Si ti-ci resiste, li civilisat elefantes tande agresse li desobedientes per lor dentes e lor trompes, e li savagies comensa comprender que alquo es changeat in lor existentie.



Li inprisonates es lassat un die o du sin aqua e sin nutritura e on cuida distribuer de ili abundantmen, sub lor ocules, al dresset elefantes. Per to, on influe ancor plu sur lor cerebre quam sur lor stomac.



Ti colosses es dotat de un surprisant inteligentie, quel save rasonar e deducter. Sin comprender forsan ancor por quel rasones ti camarades recive tam mult manjage, durant que ili es afamat, ili invidia li destine de ti privilegiates, e aspira esser plazzat in lor ranges.



Pos un periode de jeuna, li hom designat por cuidar li inprisonate e devenir su ínseparabil cornac, tende a it un bon puniade de forrage. Bipede e quadripede deveni bentost bon amicos.



Poy on fa passar avan li captive sempre ligat per li col e per li ped, quelc montet elefantes. It constata que hay necos deshonorant lassar grimpar un hom sur su dors.



Li secuent dies, li cornac multiplica li distributiones de frisc aqua e de alimentes. Bentost li inprisonate ne plu protesta quande li cornac caressa su trompe. Ott o deci dies pos

-131-



SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (31.10.44)



Sr. R. Stählin, Fr. 2.--; I. Baumer, Fr. 2.--; F. Meyer, Fr. 2.--; Ed. Mayor, Fr. 5.--; E. Jenny, Fr. 2.--; Dr. H. Denner, Fr. 2.--; W. Schwarz, Fr. 2.--; F.C. Endres, Fr. 2.--; Ing. O. Sternfeld, Fr. 1.50; Ed. Mayor, Fr. 1.50; C. Englöf, Fr. 5.--; T. Herlitz, Fr. 5.--; Dr. B. Blomé, Fr. 10.--; Dr. Sjöstedt, Fr. 5.--; H. Björkman, Fr. 2.50; Ed. Mayor, Fr. 1.50; Ing. G. Perers, Fr. 5.--; Anonim, Fr. 5.--; Johalf, Fr. 1.50; G. Ineichen, Fr. 1.20.



Cordialissim mersí ad omnes !

----------



(continuation del págine 131):



li captura li captive es ligat inter du civilisat elefantes e fa su unesim surtida. Generalmen il accepte docilmen ti promenada e on poy refa li operation, ma ti-ci vez con li cornac cavalcant sur li dors. It ne es plu ligat al pal per li ped, almen in jorne. On lassa it promenar in li inpalissatura. On ducte it chascun die al rivere u it retrova su favorit plesura: li baniada. Finalmen, on ducte it tre lontan del natal jungle, in un altri loc u it deveni quasi un domestic animale.

----------



OCCIDENTAL-DISCO DE GRAMOFON!



Noi rememora nor max recent edition de un disco de gramofon, normal formate ø 25 cm., sur du láteres, de un discurs de Dr. F. Haas, quel es un ver perfection tecnic, a quel es adjuntet li textu in Occidental con traduction in german e francés.



It es un excellentissim medie de propaganda quel deve manca che null occidentaliste. On comenda che Institute Occidental, Chapelle (Vd).



----------

CONTENETE: Lucta contra li artificialitá de R. Berger. Tra li revúes. Economie in labor. Literatura.

-132-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...