Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 076 (nov 1945)

COSMOGLOTTA
OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION
Redaction e Administration:
INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA
Abonnament liber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95
Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Novembre 1945 - Nró 76 (11)
--------------

LI PIONEROS

Quam homage al memorie del grand mundelinguist Per Ahlberg, morit in may 1945, noi traducte, ex Ido, li lettre quel il inviat li 23 junio 1914 a su amico idisto Dr. Hermann, general medico in Graz.

"Vu es un pionero. Yo anc. Pro quo? Pro que li Providentie ha resoluet que noi mey esser pioneros. Qui conquesta li forteresse? Esque it es li splendid cavallerie, li pesant artillerie, li densi battalliones con su forestes de bayonettes. Null ex ili. Li conquestator es li pionero. Li grand masses hesita, chancela, halta, dubita. Ma li pionero avansa sol, il afronta li dangere, il renversa li obstacules, il cade, il erecte se denove e avansa e cade, e súper su córpore ínanimat li grand masses assalta: "Hurá! Hurá! Noi victet!". In li tombe ínconosset li pionero reposa. Il es obliviat del homes, queles qualifica le quam folli. Li circumspecti poltron fariseicmen critica li erras, li stultitá del pionero, proque sol es ínnocent ti qui fa necos".

Esque to ne esset un excellent caracteristica del action e labor del sved pionero Per Ahlberg?

QUO DIT LI PRESIDENTE TRUMAN ?

On leet in li jurnales li sequent information:

"Tiptonville (Tennessee), 9.10.1945. ... Russia ha esset tant mal comprendet in USA quam USA in Russia. *Li mutual comprension ha sovente esset desfacil pro li diferentie del lingues e li desfacilitás de traduction."*

Esque pos ti extraordinari confession on va ancor negar li sempre plu urgent necessitá de un lingue international?
-121-

PASSIV E ACTIV USATION

Li lingues es usat:
1. in conversationes omnidial,
2. in presse, radio, discurses, litteratura, international corespondentie, special incontras, etc.
Li lingue international es destinat al duesim aplication, ma ne al omnidial conversation, por quel es usat li lingue national.
Li duesim aplication del lingue presente extrem gradus de intensitá inter li "activ" e "passiv" usation.
1. Li *activ* usation es practicat per un númere *tre restrictet* de persones;
2. Li *passiv* usation, in contrari, es practicat per un *grandissim* númere de usantes.
Li unesim gruppe besona bon expresser su pensas. Li duesim gruppe besona comprender facilmen li lingue.
It es absolut necessi contentar li absolut majorité - to es li duesim gruppe - per un lingue *max natural e facil possibil*. Pro to Occidental es li max apt lingue por tal aplication.
Li unesim gruppe besona un lingue per quel on posse expresser su pensas con li max numerosi nuancies, grand richesse de expressiones por li max diferent idés e personal mental necessitás.
Por ti necessitás, Occidental sta in látere del max cultural lingues europan.
Li facilitá e neutralitá del interlingue es un índispensabil condition e li medie unitiv inter persones de popules diferent, e in plu por compensar, con enorm avantagie, li introduction de un *nov* lingue inter li ja tro numerosi lingues national.

Per li diversi practic experimentes exposit in divers altri articules o documentes, on posse considerar Occidental quam li lingue neutral max facil.

Li facilitá del lingues quam Occidental es imensi in comparation al desfacilitás del etnic lingues. Li aprension de un lingue national vell consumar, por exemple 500 o 600 hores; tal lingue es desfacil *in comparation* al interlingues quam Occidental. Un lingue international quel consuma 25 o 30 hores, es facil *in comparation* al lingues national.

Pro to it es absurd considerar que un lingue international quel besone 30 hores por aprension *es desfacil* e que un lingue international con pretensiones
-122-
besonar 26 o 27 es (per ti diferentie) un lingue *facil*.
Ne ti minimal diferentie justifica un eventual preferentie. Cert interlingues have considerabil simplicitá e presc omnes *teoricmen* posse esser considerat quam havent tal. Pro to li preferentie inter ili depende in prim loc del plen satisfaction del necessitás del "passiv" e "activ" usatores del lingue.
Pro que Occidental satisfa li postulationes de ambi classes de usatores in li max ideal maniere e in plu pro que it ha atinget li maximum del tam desirat facilitá, it es li lingue del proxim victorie.

C. Varela-Burg, Perpignan (Francia)

VER VOCABULARIUM

Li sequent consilies auxilia vos augmentar vor habilitá de expression:

1. Sempre portar un litt lexico con vos.

2. Consultar it pri chascun nov parol incontrat.

3. Scrir sur un cedul li paroles consultat. Posir li cedul in li lexico, datar le; usar un nov cedul chascun die.

4. Releer chascun cedul li die sequent por rememorar, e por controlar vor progress in paroles.

5. Releer li paroles pos un semane.

6. Usar chascun nov parol set vezes in vor conversation e scrition, intra li die, quande vu in unesim vez fa su conossentie.

7. Pronunciar con alt voce chascun parol quande vu trova it in li lexico.

8. Mesurar vor progress in li unesim die de chascun mensu per sublinear in rubi sur li págine redactional de vor favorit jurnale li paroles queles vu ne save pronunciar, usar o explicar.


DICTIONARIUM OCCIDENTAL-DEUTSCH UND DEUTSCH-OCCIDENTAL von A. Matejka.

Ti important dictionarium just aparit e es nu liverabil per li sam posta. Brochat: Fr. 5.--. Ligat con gris toale Fr. 7.-- (til li 31.12.45).

-123-

REFLECTIONES PRI EUFONIE

Questiones de guste o arte es desfacil a discusser. Si persones invitat pronunciar se autoritativmen pri Eufonie in interlinguistica, refugia se detra li latin sententie "de gustibus non est disputandum", on posse comprender to. Sagi modestie, recomendat del classic filosofes, escapa suspection pri manca de resurses.

Ma represser un problema ne solue it. Li Eufonie lude su rol in li interlinguistic, adminim in li propaganda. Ido mem dat it un plazza prominent, totvez sin distinter it explicitmen de facilitá de pronunciation. Li latin citate sovente es rect, ma refusar a-priori tractar un problema es minu productiv quam serchar un via por ataccar it utilmen.
Vi un tache implicat cooperation de pluri expertes. Li present articul posse solmen provar suggester du vias eabil, sin pretender que ili es nov o que ili es lis unic.

Noi save quo noi trova bell o ínbell, ma noi ne es capabil "pruvar" tal sentimentes. Discussente li respectiv merites de Gracie Field e Popeye-the-Sailorman, Wagner e Gerahwin, li majorité de nos deve contentar se per constatar u nor preferenties e aversiones coincide e diverge.

E to es li punctu important. Nam noi es li publica, noi paya por li filmes e concertes, e nor preferenties in fine causa li responsabil persones mantener o changear lor programmas.
Si un comercianto detecte que li mancant plesentie del inballage frena li vendition de su merce, il ne va citar latin, ma changear li inballage. Noi interlinguistes, desirant "vendir" al publica li idé del Lingue Auxiliari, deve acter similmen. Pro quo ne utilisar in interlinguistica un procede quel ha devenit un trivialitá in li vive comercial? Li max eficaci metode por ataccar li problema del Eufonie apare me esser li statistica: prender gustes quam factes, constatar lor proportiones, e evitar quo repugna un majorité.
Hay casus, u it es possibil explorar ca li acceptation o negation del eufonic principie basa se sur considerationes defensibil, o ca it cela opiniones queles ne vell intrar li debatte in altri vestiment.

Noi Occidentalistes, e con nos li Novialistes, Idistes e mult non-interlinguistes consenti in trovar hideosi li finales -aû, -oj, -aj, -uj, pululant in Esperanto. Ma Esperantistes trovat un contra-argument astonant. In un german brochura ili replicat circa talmen: "Vu trova
-124-
hideosi morfemes "baldaû" etc., ma vu trova bell li nómines local "Friedenau, Breslau" etc. Vu di esser chocat per finales quam in "ĉiuj grandaj domoj", ma Grec, lingue reputat quam modelle de bellitá, es richissim ye -ai e -oi, e li frase german "Heute fuhr ein neuer mit Heu beladener Wagen in eine kleinen Scheune ein" ne choca vos benque it contene 4 oj e 4 aj."
It ne es facil batter ti argument. Nor sentiment di nos ínrefutabilmen que li sones in Esperanto repugna nos; ma nor Esperantistes ha "pruvat" que li sam sones ne choca in altri lingues, que noi do es plen de prejudicies pri Esperanto.

Sin acceptar ti ultim conclusion, noi deve confesser que noi sta in dilemma; e ti franc confession solue li enigma: Sones harmonic in cadre Grec e German ne es pro to necessimen harmonic anc in un lingue international. Multes prende sucre in té; to ne condamna tis queles detesta sucre in bullion.
To ne va convicter un persuadet amator de aû-oj-aj-uj in omni quantitá. Ma un litt experiment va demonstrar li cavitá de su argumentation:

Conossores declara que li lingue Madyar apartene inter lis max sonori, e eufonic. Vu posse verificar ti assertion escutante radio; ci noi posse accepter it quam tam autoritativ quam ti pri li eufonie de Grec. Nequi posse pruvar que li amatores de Grec have rason, e tis de Madyar have desrason. E si li amatores de Grec es assertet esser plu numerosi quam tis de Madyar, to ducte al campe del statistica e al contra-assertion que li desamatores de Esperanto es plu numerosi quam li desamatores de Occidental.

In Madyar, li plurale es format per -k. Lass nos substituer ti eufonic -k al eufonic -j. Ti procede ne posse esser ataccat de null vispunctu: ni Eufonie, ni Internationalitá, ni Regularitá, ni Naturalitá. E noi lee: "Mi vidas la belak ruĝak florok ĉe la grandak novak domok." Yo ne desira persuader vos que to es plu bell quam Esperanto - ma ples escutar nor esperantistic amico quel cria que it es un desgustant barbarisme.
E ti cri es exactimen identic a ti quel noi altres pronuncia pri Esperanto. Il do deve serchar un altri argument quam li relativitá del gustes, si il vole defender su lingue contra li eufonic "prejudicies" del publica.

Ilmari Federn (Anglia)

-125-
QUALMEN VICTER LI ÍNSOMNIE

(Ex li "Revúe de Madame", sept. 1945, trad. R.Berger)

Desde un decene de annus e specialmen desde li comensa del guerre li medicos constata in Europa un sensibil acrescement del casus de ínsomnie. On opine que actualmen un hom sur ott ne plu conosse li normal dorme. Li casus de persistent ínsomnie, provocant poc a poc li cachexie e li morte, ne plu es exceptional.

It acte se ci pri un veritabil maladie quel on ne deve confuser con li dorme ínregulari o ínsuficent, ja sat penibil por que cert specialistes fat de it un aprofundat studie. Li anglesi psicologo H. Daarden, inter altres, ha consacrat se exclusivmen durante 25 annus al problema del dorme che li hom e crede posser deducter de su observationes li general principies a queles chascun vell dever conformar se por conservar e capter li normal dorme.

On sovente pretende que existet, precipue inter li personalitás de unesim range, homes a quel ne esset necessi plu quam 4-5 hores de dorme in un die. Tal esset li casu del celebri inventor Edison quel dormit solmen 4 hores chascun nocte, ma on ne deve obliviar adjunter que il prendet 2 hores adminim de complementari repose, durante li jorne, in su laboratoria, somnolent in un comfortabil fotel.
Li bon intentionat homes, queles possede remedie por omnicos consiliat, til hodie, por combatter li ínsomnie, contar li capes de un imaginari truppe de agnes, recitar a su self verses de classic autores, contar in pensa li stipes de un agre de frumente. Ma it eveni tro sovente que li comerciante e industriale passa de omni ti calcules a tis queles ocupa ja su jorne, tam plu que ne plu existe por le ni somnie ni repose.

*Li influentie del brues e del fatiga.*

Dr. Dearden opine que on deve escartar del dorme-chambre omni bruidas tro regulari. On posse dormir in li íncessant brue de un usina, ma sovente on ne va posser cluder li ocules pro li tic-tac permanent de un gross horloge, plu desfacil a suportar por li nerves quam li gross brue de un usina.

Mult persones queles fa long promenadas li soledí es astonat, dormir ancor plu mal pos har talmen plenat li pulmones per frisc aere e trovar se fatigat li lunedí in matine. To eveni del facte que li marcha, vice calmar li nerves, tendet les til exageration per li fatiga, e ha provocat un deperition de energie contrari al somnie, durante que li levi fatiga provenient de un quotidian labor procura un plu normal repose.
-126-

Li excesse de labor trova se ad-ultra inter li causes max frequent del ínsomnie. Pro to Dr. Dearden recomenda far si possibil un litt repose durante li jorne. Ti levi somnie forprende nullmen li fatiga preparativ a un bon nocte; it in contrari regularisa li functiones e compensa li exhaustion, talmen que li dorme del véspere deveni pro to plu rapid e plu profund.

Li letura in lette.

Li pluparte del altri suggestiones de Dr. Dearden es ja ordinarimen aplicat; mult persones es ja acustomat desde long a supear levimen e sat tost in véspere, poy a far un curt promenada e a ne cuchar se tro tard.

Mult assidui letores asserte que it ne es possibil indormir se sin har percurret quelc págines. LI anglesi psicologo ne consilia acurtar exageratmen li letura, ma consilia consacrar se a it proxim li lette, in un fotel, e interrupter it strax quande li fatiga eveni. Li letura in lette, si it ducte sovente li letor a obliviar extinter li lúmine, presenta anc un plu grav ínconveniente, to es prender del témpor de repose por ear til li fine de un passionant textu... quande on vole conosser li solution del enigma de un policistal romane.

Li orientation del córpor.

Pos milles de observationes fat in clinicas, in pensiones, in sanitari etablissementes, on ha constatat que li serenitá del somnie depende principalmen del orientation del córpor del dormitor.

On deve tam mult quam possibil directer li cap vers li nord secun li inclination del terral axe. Si li disposition del chambre ne permisse ti orientation, li lette deve adminim esser plazzat talmen que li cap directe se vers li nord-est o vers li est.

On mem asserte que it es dangerosi dormir con li cap directet vers west o vers sud-west. It es dunc facil ameliorar li qualitá del dorme prendente med un simplic bussol li indicationes necessi por li position del lette.

Un ultim suggestion: it es recomendat, quande on es cuchat con cludet ocules, pensar successivmen a su dextri ped, a su levul ped, a su dextri manu, al cap e al nuc, poy revenir in imagination al dextri ped e al levul ped. It es pruvat que li concentration del spíritu sur li partes del córpor provoca un destende, poy un specie de torpore quel ducte al dorme mult plu rapidmen.

-127-

UN DRAMA IN LI DESERTE

Li desertic planage del Colorado comunica con li civilisat munde solmen per un autobus quel percusse les solmen un vez chascun semane, e quel etablisse li comunicationes inter li isolat domes del colones e li cité max proxim. Talmen li policie esset avisat pri li sequent drama quel evenit in un de ti perdit locos.

Fidentie mal plazzat.

Sam Andrews, aure-serchator, hom ja etosi, esset etablisset desde long in li region quande il decovrit, ye quelc distantie de su habitation, un yun americano, nominat Flack, perdit in li deserte, moriente de fatiga, de fame e de sete. Il recomfortat le e prendet le in su hem. Li hom aparet le quam simpatic, il esset un vigorosi e audaciosi yuno. Andrew, qui sentit venir li oldesse, dit se que il vell trovar in Flack un auxiliator e un companion. Il ofertat le un permanent hospedalitá, promessante le lassar le participar al resultates de su serchas.
Flack savet capter li fidentie de Andrews, quel revelat le un die que il hat interrat un gross summa in li sub-suol del cabane. Sin scrupules, Flack resoluet apropriar se ti tresor in li unesim ocasion. It esset necessi acter li die quande vell passar li semanal autobus, e quittar li loc per it, ante que Andrews vell remarcar li desaparition del moné. Perceptente li furte, Andrews vell dever atender ancor 7 dies por signalar li facte al policie, pro que null missagero vell passar til li posto sequent.

Li ínprevidet testimon.

It evenit que, li matine del die quande li autobus devet passar, Andrews absentat se. Flack judicat que li moment esset oportun, e comensat excavar li suol e decovrit sub un metre de profundore un important summa. Il esset replanant li excavation quande on vocat le. Retornante se il trovat se vis a vis de Andrews, revenit per hasard, e stupefat vider su furtet de su gast. Flack precipitat se sur li oldo e strangulat le pos un curt lucte.

Restat le a colecter su raptura, quo il fat in hasta, quande subitmen intrat un mestisse, nominat Joe, quel venit sovente che Andrews e quel, devent viagear per li autobus ti-ci die, volet atender it in li cabane. Flack comprendet strax que Joe hat assistet li crímine e, in omni casus divinat it in presentie del cadavre de Andreas. Il dunc decidet supresset ti testimon dangerosi, ma sat fort por resister a un direct agression.

-128-

Un ínexpectat fine.

Flack prendet un puniade de aure e ofertat it al mestisse, fant le comprender que to vell esser li precie de su silentie. Joe semblant acceptar li mercate, Flack declarat que ili vole simular un atentate. It esset necessi, pro to, que li mestisse ligat Flack a un palisse in li intrada del cabane.

Li mestisse consentit e ligat solidmen Flack al palisse per quelc cutin laces excupat in un pelle de frisc bove. Li operation esset rapidmen terminat. Joe alontanat se tande de quelc passus por constatar per li vise que li mette in scen esset bon. Flack atendet solmen ti moment. Li cordes involuet su col, su gambes e su brasses, ma il hat conservat li usation de un manu. Per ti-ci il captet su revólver e tirat vers li mestisse quel il atinget in li cap e quel crulat. Flack havet talmen omni trumpes in su lude e intentet convicter li possibil arivantes que li assassination hat esset fat del mestisse e que ti-ci hat anc ligat le.

Li venjatori sole.

Li hores passat. In van Flack serchat liberar se de su ligamentes. Il devet dunc atender li ariva del autobus quel devet passar solmen in véspere. Li sole devenit sempre plu calentant. Sub li action del calore li cute astrettat se imposiente a Flack íntolerabil suffrenties. Li strap, serrat circum li col, compresset it bentost tam strettmen que it stoppat li respiration del mann quel finalmen morit strangulat. It hat self pronunciat li verdicte e expiat su crímine sin li intervention del executor.

Quande li autobus arivat, li viageatores trovat du cadavres e li córpor del mestisse agoniant. Joe tamen havet ancor li fortie racontar omni peripeties del drama. Il expirat quelc hores plu tard, hant posset far li luce sur ti tragic episode pri quel, sin ti suprem declarationes, li justicie vell har sin dubita in van serchat un explication.

Ex li Tribune de Genève, trad. R.Bg.
----------
AL ABONNATES DE COSMOGLOTTA

Pro interruption del comunicationes postal durant 1945 un cert númere de abonnates de Cosmoglotta ne ha recivet series de numerós. Ili es petit demandar les strax al administration con precis indication del mancant numerós. Pro un restrictet stock, ples demandar solmen mancant numerós. Omni numerós de guerre va esser rarissim e ili va atinger un grand valore pos quelc annus. Noi peti vos conservar ti series max cuidosimen.

Administration.

-129-

CRONICA

ANGLIA

Con grand joya noi recivet "B.O.A." un circulari lettre al membres del Britannic Occidental Association, octobre 1945, poligrafat per economic tipes quam nor actual Cosmoglotta. Noi aprende que li comité de ti organisation es constituet quam seque: Vice-presidentes, sres H.D. Akerman, A.W.S. Raxworthy; cassero, A.W.S. Raxworthy; secretario, sr. W.H. Divall, 23 Womersley Road, LONDON N.8.

Pos un interessant redactional articul pri li scopes del BOA, de sr. Divall, es reproductet li document 163 A del Institute Occidental de Chapelle; quelc specimenes de Occidental, un concurse e finalmen quelc modellic textus termina ti nov bulletin.

Bon success e long vive!

F.L.

Con plesura noi informa nor letores que sr. L. Federn vive in bon sanitá in LOndon ja desde 1939 ante li guerre.

Sr. Littlewood, quel habitat in Nederland, ha esset internat in Germania desde 1940 (il ja esset prisonero durant li guerre de 1914-1918!), e vive nu in Liverpool (29, Heathfield Road, Wavertree, Liverpool 15), anc in bon sanitá.

FRANCIA.

Paris, li 13 septembre. In un convenida del Libertari Yunité W. Gilbert parlat por Occidental avan circa duant persones. Il esset apoyat de de Guesnet. Con agreabil astonament noi incontrat afabil e tolerant espistes, mem pluris semblat tre interessat de nor argumentes.

Excellent annuncia por Occidental aparit in li revúe ferrovial "Notre métier" (Nor mestiere) e aportat pluri demandes de information. Nor letores memora pri li individualistic revúe "L'En dehors" quel subtenet li mundelingues - quam medie de intercomunication practic - e sempre insertet nor comunicationes. Noi aprende con plesura que su redactor E. Armand es san, malgré mult misfortunes e que il publica un nov revúe "L'Unique" in quel il indica Occidental inter li lingues in quel il coresponde. E. Armand, 22 Cité Saint Joseph, Orléans, Loiret.

Occidental-Buró esset visitat de sr. Instructor Houssin, de Yquelon, Manche, quel mult desira recomensar coresponder con colegos in li tot munde e de sr. Tenebres (Clermont Ferrand), idist, simpatisant por Occidental.

L.M.G.


Association Proletari Interlinguistic (A.P.I.).

Ti association ha esset reconstituet strax pos li liberation de Paris.

-130-
It es reorganisat sur nov bases e su sede provisori es in Paris. It gruppa camarades de omni tendenties: comunistic, socialistes, anarchistes, sindicalistes. It publica un bulletine international mensual, titulat "Libertá". Abonnament: Fr. 30 francesi por un annu. Inviar moné e corespondentie al secretario provisori: W. Gilbert, 58 Rue de la Paix, CHOISY-le-Rois (Seine), Francia.

In li Bulletine de API "Libertá", nr. 6 (julí-august 1945), noi lee un articul titulat: Opinio de Kvindekulo. "Un confession interessant noi trova in li bulletine del SAT, sub li ci-supra titul: 'Por li 3-im vez, noi vole tractar pri li question de sr. Petit in Comprendre (1943): "Quel es li motives del successe ínsuficent de Esperanto"'.
Por li 3-im vez... ti 'ínsuficentie' sembla vermen inquietar nor camarades esperantistic. Ili pena trovar li motives de un tal situation. Certmen li recent annus ne ha esset favorabil por li movementes interlinguistic. Ma esque li unesim, li profund cause del 'ínsuficent successa' de Esperanto, propagat desde quasi 60 annus, ne vell anc esser li enorm defectes de ti projecte? In omni casus, qui va ancor clamar li pretendet enorm progresses de Esperanto?"
"Libertá" nr. 7 (septembre 1945) del Association Proletari Interlinguistic (Occidental) contene: Un grand bluff: Esperanto por li popul... Conferentie por Occidental, in quel noi lee: "Noi deve specialmen notar li simpatic e sincer atitude del delegato de SAT (organisation proletari esperantistic) quel aconosset li novitá e valore de nor argumentes e pro ti facte ne contradi nos. Vi un exemple de sagesse a imitar".  In fine "Comparation Russ-Occidental-Esperanto" monstra per li selection de circa 120 paroles in russ que Occidental es plu proxim de ti lingue quam Espo, dunc plu facil a comprender. Seque diversi comunicationes.   P.S.

ITALIA.

"Vu ne posse imaginar li grand plesura quel ha aportat me li simpatic Cosmoglotta pos un tant long tormente."   G. Bevilacqua.

NORVEGIA.

De sr. A. Engen, Stavanger, Norvegia: Essent un colector de vocabules - quam hobby - yo proposi que li adherentes mey esser invitat misser li max rar paroles al Institute Occidental por critica e publication, rubricat sub titules quam: electrotecnica, medicina, politica, etc. Tal plu o minu grand contributiones, sin restrictiones concernent li órdine o dominia del notion del parte del contributor vell esser bon iniciationes al redaction de special lexicos.
-131-

Contributiones e subventiones recivet (15.10.45):
Sres R. Bauer, Fr. 5.50; Dr. H. Fischer, Fr. 5.--; Ed. Bieller, Fr. 7.--; A. Hagman, Fr. 5.--; R. Stählin, Fr. 11.50; W. Schwarz, Fr. 7.50; A. Novell, Fr. 6.--; H. Rohmer, Fr. 3.--; H. Flury, Fr. 1.--; Ed. Mayor, Fr. 2.50; B. Hufenus, Fr. 3.--; Dr. J. Eyer, Fr. 2.--; J.A. Sautter, Fr. -.70.
Cordialissim mersí ad omnes!
--------------

CRONICA (continuation)
N.D.R.: Li proposition de sr. Engen apari nos excellent e noi va publicar li interessant contributiones de nor letores in un special rubrica.

SVISSIA.
Li organe local del Occidentalistes de St. Gallen, CIVE DEL MUNDE, nr. 16, octobre 1945, continua aparir con interessant contenete. Desde nu li adresse oficial del Occidentalistes de ti cité es simplicmen: OCCIDENTAL-BURO ST. GALLEN.

Pro manca de spacie, li raport pri li reunion general del Sviss Association por Occidental (SAPO) posse aparir solmen in li proxim edition de Cosmoglotta.

TCHECOSLOVACIA.

Li tchecoslovac Occidentalistes denove líber recomensa lor activitá. ... Yo con mi marita e mi genitores esset tant felici har pervivet li inferne del guerre sub li ocupation. Nor popul ha superpassat un mare de ínfelicies, miseria e dolores...

Li tchec Occidentalistes prepara li fundation de "Federalia" (Federation del amicos del lingue auxiliari).

Coidealistes Podobsky, Kajs, Kresina, Svec vive. Prof. Pasme (Editor de "Ovre") ha morit.

Dr. jur. K. Stasny

-------

VOLLSTÄNDIGER LEHRGANG IN 20 LEKTIONEN von A. Matejka Fr. 2.50

Kurze Grammatik (extracte del dictionarium Occ.-Deutsch und Deutsch-Occ.)  Fr. -.20

Probeseiten aus dem Woerterbuch, por li propaganda. Gratuit.

Rabatte 10 % por li membres del SAPO, SCOED e OU.

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud)
-----

Contenete: Li Pioneros, Quo dit li presidente Trumann?, Passiv e activ usation, Vor Vocabularium, Reflectiones pri Eufonie, Qualmen victer li ínsomnie, Un drama in li deserte, Al abonnates, Cronica.

-132-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...