Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 047 (jun 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Junio 1943 - Nró 47 (6)

--------------



LI VICTORIA DEL IDÉ MUNDLINGUAL ES ÍNEVITABIL!

Parlante pri li situation linguistic de nor continent, un erudit poliglott de un micri land europan expresset recentmen su astonament pri li facte que mem in li classic land del plurlinguitá, it es Svissia, li persones savent fluentmen parlar adminim un lingue national ultra su lingue matrin, sembla esser excessivmen rar. Il observat que in Romandia (francés parlant parte de Svissia) presc nequi save bon german, durant que li saventie pri italian, li triesim lingue national de Svissia, es practicmen ínexistent. Esque it ne es regretabil que just in ti land de quel li vive intelectual es basat sur tri grand culturas, on ne cultiva in maniere plu intensiv li studie del lingues national ?

Noi partiprende li regret del atentiv observator, ma ti regret have un purmen platonic caractere. Li situation linguistic in Svissia posse astonar solmen ti, quel elude su ocules avan li real factes e li practic necessitás. It ne es ver que on neglige li studie del lingues national; in contrari on fa li maximum de to, quo on posse far e li resultates es exactmen tis, queles on posse rasonabilmen esperar.

Chascun Sviss aprende in li secundari scole adminim un lingue national apu su lingue matrin e il possede un solid base por perfectionar su saventies in prevision de su activitá professional. E to vale ne solmen par li lingues, ma por omni branches del scientie e del

- 61 -



industrie. Ma it es evident que li possibilitás de perfectionament es strictmen limitat al strett sfere del postscolari activitá professional. It es ínpossibil continuar li instruction in omni directiones; li necessitás professional es tro imperativ e on generalmen ne posse specialisar se in plu quam un branche del activitá homan. Li futur clerico pussa su studies teologic e oblivia li matematica; li tecnico aprofunda su saventies de matematica e oblivia poc a poc li lingues foren queles li ha aprendet in li scoles superiori.

Ante quelc semanes, un tecnico laborant in nor fabrica aportat me un articul publicat in german in un revúe tecnic de nor país. Il explicat que il advere hat aprendet german, ma que il ne mastrisa li lingue in gradu suficent por posser comprender integralmen li textu publicat. E il petit me traducter it in lingue francés.

Yo acceptet li labor sub reserve e promesset nequó. E yo fat bon. Nam pos pluri ínfructuosi provas yo esset fortiat declarar me íncapabil far li traduction. It actet se pri un tema tecnic solmen accessibil a specialistes. Regretabilmen, li tecnico ne havet suficent conossenties de german pro que li instruction de ti lingue hat devet esser reductet a solmen un hore semanal in li Technicum, pro li tro grand abundantie de materie scientic a aprender. Por posser traducter li textu, yo vell har devet posseder li scientic conossenties del tecnico o ti-ci vell har devet posseder mi saventies linguistic. Ti condition ne essent satisfat, li traduction devenit ínpossibil.

Ci noi have do li exemple de un casu u li necessitás professional impedi alqui consacrar li necessi témpor al studie de foren lingues, benque li conossentie de tis-ci vell le esser tre util. Ma it existe un exemple ancor mult

-62-



plu simplic por explicar li poc developat poliglottitá de nor cives. It es li exemple del "hom del strad" quel probabilmen ha aprendet in li scol, sive german, sive francés quam duesim lingue, ma quel interim ha obliviat omnicos e quel ne save parlar un foren lingue pro que... nu simplicmen pro que il ne besona it. Nam anc to existe. E ti specie de cives representa mem li aplastant majorité che omni popules. Ples reflecter : esque vu vermen besona un foren lingue si vu ne sta, pro quelcunc motive, in relation con extranos ? Vu posse tornar li question quam vu vole, li conclusion es ínevitabil : si li impuls ne veni de vu self, vu ne va sentir alcun necessitá, parlar, leer o scrir un foren lingue. Mem li facte que mersí al radiofonie, li distanties inter li continentes es hodie abolit, ne va changear alquó a ti situation. Nequi va sacrificar su líber témpor al studie de un foren lingue, solmen per li plesur comprender li extran emissiones radiofonic o leer li jurnales exterlandan in li lingue original. Li practic resultate es tro desproportionat al labor investit. E pro to li ínsuficent mastrisation de lingues extran extende se mem al strates bon-instructet del popules. Yo self conosse mult universitarios (teologos, medicos, tecnicos) queles es íncapabil expresser se in un lingue foren, malgré que ili ha aprendet adminim un e max sovente mem pluri lingues in lor yunesse. Ili indige ti saventie, pro que sentiente null beson, ili anc ne have li ocasion por ocupar se pri li perfectionament de lor cultura linguistic.

Ex ti factes exposit in supra, noi posse traer du conclusiones :

1) Malgré li augmentation del contactes international, li númere de poliglottes va diminuer e ne augmentar. Li rapid progresses del scientie e del tecnica va ancor accentuar li

-63-



necessitá de un specialisation crescent in chascun branche del activitá intelectual. Ti specialisation postula labor suplementari. Or, li vive homan es limitat e pro que un minimum de cultura general va sempre esser necessi, it es natural que on sercha li necessi compensation in li supression de omni to, quo on comensa sentir quam ínutil ballast. E to es in prim loc li aprension de lingues foren. Ja de long li juristes plu ne besona saver li latin por exercir lor mestiere. E mem li medicos vell perfectmen passar carir li conossentie del mort lingues. It es do a previder que li studie del grec e latin va esser in un plu o minu lontan future li unesim victimes del necessi rationalisation del labor. E li lingues modern va secuer; to es solmen un question de témpor. Ma pro que in sam témpor li necessitás de un colaboration international va augmentar, li sol solution logic e rasonabil consiste in li adoption de un lingue universal.

2) Li lingue universal deve in unesim loc satisfar li besones del scientie, e ne tis del "hom del strad". Un nov-creation va successar solmen ta u existe un beson por it. Or, li beson del "hom del strad" es just ti quel es li minim evident e li max negligibil, e to pro li simplic rason que in 9 casus ex 10 ti besones totmen ne existe. It as astonant con quant obstination mult cultivat homes crampona se al notion de un lingue "quel deve esser max facil mem por hotentotes e altri mi-savagi popules". E por satisfar ti postulate on invente jargones infantesc contenent un vocabularium reductet a su max grand simplicitá. Ti simpatie por li besones del "hom del strad" e del popules inferiori es in se laudabil, ma it es permisset questionar ca in ti precis casu li solution proposit ne es li resultate de un mis-rasonament basat sur un confusion inter cause e efect.

-64-



Lass nos posir quelc simplic questiones. "Pro quo un lingue occidentalic vell esser tro desfacil por li canibales ?". Response : "Pro que tis-ci sta sur un nivell de cultura inferior". Question: "De u veni ti inferioritá de cultura?" Response: "Del manca de contact e relationes con li munde civilisat". Question : "Si ti relationes international manca, a quo va servir les un lingue universal ?". Yo ne save quo li amicos del canibales va responder a ti question, ma forsan on va dir que just mersí a un simplic lingue, it va esser possibil accelerar li progresses civilisatori, durant que un lingue desfacil va impedir les. Ma anc to es un erra. Un simplic reflection sufice por demonstrar to. Li infantes del tot munde, mem tis del landes max civilisat es un poc in li situation del popules inferiori. Lor vocabularium es restrictet, e li lingue del adultes es per ili un libre con sett siyilles. Ma to ne impedi que lor lingue es li sam quam ti del adultes e ili mastrisa it per formar simplic frases queles sufice a lor limitat besones. Esque forsan li adultes renuncia al form evoluet del lingue quel ili usa self e quel responde a lor avansat besones, sub li absurd pretexte que ti lingue es ínaccessibil al filies ?

Nu, li situation as exactmen li sam pri li "hom del strad" e pri li popules exotic. Li solution ne posse consister in un jargonisation del lingue universal, por que ti-ci "mey esser plu facilmen aprensibil". Li scope ne consiste in abassar se al nivell cultural del canibales; in contrari, noi deve usar li instrument quel satisfa li besones de nor propri civilisation. Tam long quam li popules inferiori ne va har elevat se a un gradu de civilisation superiori, ili va far quam li infantes del landes occidental: ili va prender ex li lingue civilisat just to, quo es suficent e necessi por expresser se

-65-



convenentmen. Si li vocabularium es primitiv, to fa nequo; it va crescer automaticmen con li progresses de lor propri civilisation. To es li leges natural del evolution e it vell esser un absurditá violar les.

Por tis queles ne rasona quam un caseo, ma queles considera sobrimen li factes, li conclusion sembla absolut clar. Noi posse resumar it quam seque :

1) Li gigantesc progresses del scientie e del tecnica ducte a un crescent specialisation del labor e restricte ínevitabilmen li témpor disponibil por altri ocupationes e tot particularimen por li studie de foren lingues.

2) Ma in sam témpor augmenta li necessitás de cooperation international. Li dilemma posse esser soluet solmen per li adoption de un lingue universal auxiliari quel responde al special necessitás del tecnica e del scientie.

3) Si noi vole li victorie del lingue universal, noi deve propagar it ta u it es max urgentmen besonat. E to es li munde del scientie, tecnica, politica, comercie e del artes, ma ne ti del canibales.

4) Li sol possibil solution consiste in li adoption de un lingue artificial.

5) Por posser satisfar li besones del munde civilisat, li lingue international deve esser rich, eufoniosi, precis, flexibil e max natural in su aspecte. Ultra to, it deve esser tam facil que anc li "mann del strad" posse usar it sin pena por satisfar su particulari besones.

6) Ex omni lingues artificial, OCCIDENTAL es li sol quel responde a ti conditiones.

A. Matejka

----------------------

Papá: -- Josef, tu ha just recivet un litt sestra; esque to ne es amusant? - To es forsan amusant, ma mult altri coses plu important noi besona desde long!

- 55 -



LI TURRE DE BABILONIA

Dr. Arnold Wadler

(Remarca del traductor: Ti articul es extraet de un libre titulat "Der Turm zu Babel", aparit che li Editoria Geering, Basel, in quel li autor ha resumat per demonstrativ maniere factes max remarcabil pri li protocomunitá del lingues).

Quande Alex. von Humboldt venit a Mexico, il incontrat ta li nómine TEOCALLI (temple) e constatat que in li lingue del Aztecos TEO significat "Deo" e CALLI "dom". Surprisat il dit se, Que anc in grec THEOU (Deo) KALIA (dom) vell har posset denominar un temple. In li lingues francés, italian e latin AN, ANN-ée - ANN-eau, ANNO - ANNeello, ANN-us - ANN-ulus significa "annu" e "anell"; ma strangi, anc in li antiqui Egyptia li "annel" significat AN e li circul del annu denove AN ! Li Grecos denominat li TERRE = GAIA, GE (HEO-grafie): ma anc li Gallas in Abessinia nomina li TERRE, li LAND = GE e ja in li lingue del Antiqui Testamente GAIA, GE significat PAIS PLAT (german TALGRUND) e in li nómines propri AarGAU, Thur-GAU, Al-GAEU (compara occidental -GOVIA!) manifesta se li sam radicale. Scepticos declara ti surprisant retorn de simil vocabules in pretendetmen non-afin lingues de divers continentes quam un lud del hasard.

Ja in 1610 li sviss humanist Conrad Gessner comparat hebreic ERETZ (land) con german ERDE (terre). Li antiqui peruan nómines de localitás quam Pacha-MARCA, Colca-MARCA contene in li precolumban indian vocabul MARCA li sam signification de "territoria" quam li MARK, MARCH del Germanes (compara anc li occidental notion "de-MARC-ation"!). E to omnicos solmen pro hasard! Ma ja Fr. Delitzsch assertet in su studie pri "Indogerman-semitic parentitás de paroles radical", que ci on ne posse parlar pri

- 67 -



hasard, si on considera li enorm frequentie de tal equationes vocabulari. Ancor altri, plu plausibil motives parla contra un tal interpretation. Li similitás quelcvez es mem consternativ. Assyric ERS-itu (terre) resona clarmen quam li anglés EARTH e holandés AARD (terre) coincide son per son con li arab ARD. Si on continua metodicmen li reserchas a tal parent radicales on comensa decovrir les in sempre plu mult lingues de omni témpores e zones. Al german MARK e antiqui-american MARCA ne solmen coordina se li francés MARG-e e latin MARG-o (márgine), nam ja ante millenies antiqui Sumeria (Mesopotamia) MURG-u significa "recinte, inhagation"!

Tal paralelismes ne es solmen curiositás, ma misteriosi tracies del protoparentitá del homan idiomas. Ja li filosof Leibniz accentuat li facte que de Irland til Japan supervive comun paroles quam restallias de passat protolingue del homanité. In fine on vell posser parlar pri un hasard, si un parol quam TERRE - ERDE retorna in divers partes del terre. Ma certmen it ne es un hasard, si noi incontra a prim visu un tal coincidentie ja ye tri radicales de parent signification (sinonimes): ERDE, GAU, MARK! E tal casus ne mem es singulari!

Li sviss parol AETTI (patre, onclo, belpatre, che li scritor Jeremias Gotthelf anc grandpatre) coresponde con ADDA in Antiqui-Sumeria e con ATTA che li Gotes. Ma anc li Eskimos nomina li patre ATTA e li nómine EDDA (preava) che li Scandinavos es de sam orígine. Ancor altri designationes por patre e matre, grandpatre e onclo quam PAPA, MAMA, AMME (nutressa) etc. concorda in li lingues de divers popules. Li Hungaros voca li patre AP-a, li Hebreos AB, AV e ti radica continua in latin AV-us (preavo, grandpatre).

-68-



Absurditás di li scepticos! Ci it acte se solmen pri balbutiat síllabes de bebés, queles li matrin beatitá ha incorporat partú e durant omni témpores índependentmen de unaltre in li lingue vulgari. E si german KLANG (son) ja in grec esset designat per KLANG-e, in Roma per KLANG-or, e quande in li lingue de Mandchu-Kuo sKALANG significa li consonantie de metalles e KIALANG li son del cloches, tande li sam scepticos pretende, que to es solmen paroles onomatopeic nascet índependentmen de unaltre. Li hom percepte li sonada in li natura, li resonada del tónnere quam anc li ululada del vente, li chiripada del avies quam li rugida del animales raptaci; li divers popules imitat ti rumores e talmen li genie del lingue vell har format tal paroles quasi quam un ecó del natura.

Ja Herder credet posser explicar li orígine del lingue per ti simplic maniere. Ma bentost il fat se self li objetion que inter sonant coses in li natura existe anc tre mult tales atonic. U trova se li cause, que anc li denominationes por tal coses concorda tre sovente in li idiomas de divers continentes ? Pro quo li squelette consonantic del german notion STUMM (mut) retrova se in li hebreic SATAM con li sam signification ? (E stangi, esque li Occidental MUT ne sembla un metatese, un inversion de STUMM ? Solmen li S ha desaparit!). STOCKEN (devenir mut, hesitar), quam ja constat Fr. Delitzsch, coincide con li biblic S-T-K SATAK (tacer). Li consonantic squelette H-ll designa tam che Germanes quam che Semites li clama, li voca (HALL) e ultra li HALL-elu-jah (laudate Deum) noi trova li voca chassatori HALALI. In ambi families lingual e in mult altres li sam parol radical servi anc por designar li luce, li fontes del luce: ultra li grec nómin por li sole HEL-ios noi trova che li Bretones HEOL (sole). Che li Bascos on nomina li lune HILL

-69-



e che li Arabos li novilune HILAL. Li Hebreos nominat li astre matinal HELEL, li Aymara del antiqui Perú un stelle filant HALI. Mult altri paroles radical in total divers idiomas inmerge in sam témpor tam in li sfere del tones quam anc in ti del luce. Medicos, psicologos ha constatat durant multannual metodic explorationes e investigationes, que bebés balbutia apen quelc paroles onomatopeic e que li númere de ti paroles mem es limitatissim. E mem quande paroles onomatopeic vell luder un eminent r0l in li idiomas, esque ili ne ja vell har posset esser format del protohomanité ? Ja li primitiv hom travivet li fracass del tónnere quam li ululada del vent e storm, perceptet li muida del besties, li murmurada del forestes, li chiripada del avies. Con li objetion del paroles onomatopeic li problema del protolingue ne posse esser soluet, ad maxim procrastinat.

(Continuation in li proxim numeró)

Adaptation a Occidental per Herm.Ferd.Haller

----------------

LI PIP E LI CARACTERE

Un colectionist de pipes, qui es anc un sapiento, ha traet del exámine del pipes in divers landes quelc amusant deductiones.

Si li cigarre e li cigarette es cosmopolitic, li pip es in contrari li caracteristica de un popul e de un rasse. Ad plu li longore de un tub de pip vell esser inversmen proportional activitá del-fumator.

Plu un pip es curt e plu li fumator es laboraci. In li landes u on fuma long pipes, on constata que li popul es ociosi. Li pipes con grand fornes revela un popul prosper o prodigiosi. Li sparniaci homes, in contrari, selecte sempre litt pipes.

-----------------

Parol de infant: -- Esque ne, mamá! Li microbies es quam li ángeles: ili es partú, ma on ne vide les. 

-70-



UN MATRIMONIAL AGENTIE AUTOMATIC

In New-York, un innovation conosse hodie un grand success, ti del "distributores de sponsas".

It acte se pri un aparate, aspectente quam un stereoscop, quel, pos li introduction de un pezze de un dollar, fa defilar avan li ocules del client un selection de fotogrammas de feminas a maritar. Si li spectator senti su cordie batter ye li vise de un 0 de un altri de ti possibil sponsas, it sufice presser sur un buton por haver un fiche con omni util indicationes pri li bella: adresse, etá, profession o statu de fortune, etc.

De lor látere, li féminas paya 5 dollares al interprensor del aparate por que lor fotogramma mey esser ta e que it mette la in comunication con li marito quel li fate til tande hat refusat ad illa.

Ti mecanic ferie esset tam mult apreciat que li interprensor intente posir egalmen aparates contenent fotogrammas de homes a maritar, por que li damas mey posser anc selecter. To vell esser in realitá tre equitabil.

---------------------

UN GENIAL MATEMATICO

Un hispan puero de 10 annus, qui til nu ne ja eat in scola, pro que il esset macrocefalic ha just revelat se un ver matematic genie. Li infant, qui vendi in li stradas billetes de loteríe, intrat per hasard in li buro del architectes del comunal administration de Cordova quande, perceptente cifres sur un nigri tabul, il prendet crete e fat sin erra, e con un extraordinari rapiditá, li calcules max complicat. Examinat de du medicos e de un specialist in matematica, il pruvat esser capabil soluer sin erra, ínnumerabil  problemas inter li max desfacil. Li administration de Cordova decidet dar al yun matematico, ye li expenses del cité, un apropriat instruction, talmen que il posse utilisar su extraordinari facultás.

- 71 -



SUBVENTIONES E CONTRIBUTIONES RECIVET (22.5.43)

Sr. F. Haller, Fr. l.--; E. Mayor, Fr. 1.50; Dr. F. Haas, Fr. 10.--; E. Berggren, Fr. 3.--; B. Hammar, Fr. 3.--

SCOED : Dr. F. Haas, 1 parte social. 

Cordialissim mersí ad omnes !

-----------------

PUBLICATIONES

SVENSKA OCCIDENTAL FORBUNDETS MEDLEMSBLAD,

Box 171, Stockholm (Postgiro 70'315), Nr. 19, may 1943. - Noi recivet con grand plesura ti poligrafat folie de nor sved amicos. It monstra que malgré li actual circumstanties, li interesse es vivid pri li problema del lingue international. Ti bulletin informa pri li actual situation del movement occidentalistic, in particulari pri li regulari publication de Cosmoglotta B, chascun mensu, pri li labores de preparation de Occidental-manuales e vocabulariums.

Noi mult espera que ti folie va continuar aparir regularimen. To es excellent medie de ligation inter li membres e to monstra que nor movement, malgré li guerre, resta fortissim.

"DER EUROPÄER", may 1943, publicat denov li comensa del "18 punctus por un nov Europa" in Esperanto, Ido e Occidental. Li seque va aparir in li proxim numerós.

Li coidealistes queles desira reciver un o pluri exemplares ples demandar les al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia

------------------

Chascun in li vive Serena li felicie. Li unesim condition por esser felici es star sempre calm avan li colpes del fate, saver accepter su destine e, quocunc vell esser li evenimentes, traer ex ili li max bon possibil profite.

- 72 -

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...