Thursday 20 December 2018

Cosmoglotta B 072 (jul 1945)

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Julí 1945 - Nró 72 (7)

--------------



LI NÓMINE DE NOR LINGUE.

Sr. Berger es rect diente que noi ne es fanaticos e íntransigent homes queles refusa discusser un problema sin esser capabil motivar ti refusa per plausibil motives. Ma it ne es minu ver que noi have null beson changear alquo in Occidental, si por to ne existe un evident necessitá o si adminim ti change ne aporta nos palpabil avantages.

Regrettabilmen ex omni argumentes queles Sr. Toublet mentionat in su circulare, Sr. Berger mentiona un sol, talmen que noi es tre ínsufficentmen informat pri li gravissim motives queles, secun li opinion de nor coidealist parisan, imposi li changeation del nómine de nor lingue. Ti sol e unic argument es in céteri poc convictiv, nam li facte que li adjective "occidental' posse esser aplicat a mult coses ne linguistic ne es suficent rason por condamnar it. Multissim productes es vendit sub li marca de comercie "universal" sin que to causa alquel detriment al possessores de ti-ci. Occidental es un tre convenent nómina, nam it depicte li caractere del lingue e yo personalmen nequande ha sentit li beson propagar ti-ci sub un altri marca de comercie plu convenent.

It es ver que li nómine Cosmoglotta sembla me ancor plu simpatic e yo vell in omni casu preferer ti-ci al nomine Auli o Wahl proposit de Sr Berger. Contrarimen a Occidental e Cosmoglotta queles es self-explicatori, nequi comprende li signification del paroles "Auli" e "Wahl" si ili audi les por li unesim vez. Anc li facte que ili es plu curt quam "Occidental" o "Cosmoglotta" ne impressiona me mult. Ti modern tendentie vers "brachiglottisme" es un maladie del secul quel noi have null beson incoragear ; it es ja sat lamentabil per se self.

Anc practic motives impedi hodie un changeation del nómine de nor lingue. Omni marcas de fabrica (e anc "Occidental" es un tal) representa un cert capitale per li summas de successes investit in ili. Noi ne va sacrificar sin imperativ motive li fructes del propaganda fat sub li nómine Occidental.

A. Matejka.

-73-



LI 12 SUICIDES DEL PROFESSOR MINOVICI.

Li professor Nicolas Minovici, director del Institute medico-legal de Bucuresti, por conosser e analisar omni fases del agonie, ha mortat se 12 vezes in li durada de quelc semanes. Ma naturalmen, ante chascun suicide, il prendet con su auxiliatores omni dispositiones por esser reaductet al vive.

Il ha strangulat se 3 vezes. Li unesim vez il esset in su lette.

"Yo esset cuchat sur li dorse, il scrit, li regardes vers li plafon. Per mi omni forties, mi fingres serrat mi gurgul. Quelc secondes plu tard, yo videt un grand púrpurin vele. Poy ti vele devenit nigri. Disperset images, separat pezzes de memorie passat avan me quam un film. Poy yo sentit un violent choca, quam quande alqui tucha li electric currente. Yo inmerset in lu nigr, e yo perdit conscientie.

Pos li strangulation, li professor Minovici gustat li pende. Un penduore esset montet in su laboratoria. Il pendet se 5 vezes a it :

In prim, notat li professor, yo havet li impression que on extirpat mi ocules. Li respiratori organes cludet se hermeticmen, un burdonament in li oreles inflat se de seconde a seconde. In li comensa, yo perceptet li conversation de mi assistentes, poy yo ne plu audit alquo. Un ferrin circul serrat mi cap e mi tempies.

On posse concluder de ti raport que un pendete perdi conscientie 5 o 6 secondes pos har "saltat" in li morte.

Por finir, li professor Minovici dronat se in un bassine.

Vi quo il retenet de ti experientie.



"Yo luctat in prim por reprender mi soffla, ma to esset me ínpossibil. Tande un strangi ben-essere invadet me. It semblat me que yo esset ebrie. Omnicos comensat tornar circum me."

Ex li revúe "7 Jours" trad. Ric Berger.

----------

LI MENTITORI PRENÓMINES

Li prenómines, selectet per tradition de familie o secun li mode temporari, es sovente tre arbitrari o dupatori etiquettes. It ne es rari vider blond infantes con rosi carnationes responder al nómine de Maurice, quel, in realitá, indica un person presc nigri, quam un "Mauro". -- Claude e Claudine, prenómines actualmen in favore significa : claudicant. In li epoca quande li mode esset por li prenómines de Octave e Octavie(a), on atribuet les a un unic infante o al unesim nascet, durante que ili designa expressivmen li "ottesim" infante de un bell familie.

-74-



STABILITÁ E PROGRESSE

Li esperantistes e idistes ha trovat un nov argument contra Occidental. "Occidental forsan ne es mal, ma si it vell esser ancor plu bon, it nequande va victoriar, nam su subtentores ne egarda suficentmen li exigenties del practica. Vice propagar li lingue in su forme original, ili perdi lor témpor in constant changeamentes e ameliorationes"!

Ti argument vale li pena esser examinat un poc plu profundmen.



Unesim constatation :  Lingues ínmutabil ne existe. Essente li spegul del historic e cultural evolution del homanité, omni lingues vivent tot naturalmen seque ti-ci anc in su constant transformationes. To es un veritá tam self-evident que mem li esperantistes e idistes aconosse li perfectibilitá de lor respectiv lingues quam un de lor principies fundamental. Nultempe perfekta, sempre perfektigebla"! es li cri de guerre del idistes.

Si li perfectibilitá del lingues es in se self un bon principie, it es tal in omni casus. It ne posse esser bon por Esperanto e Ido e mal por Occidental. Quo significa alor li reproches de nor mi-fratres ? Noi va provar explicar to in li sequent lineas.

In Esperanto, li "perfectibilitá" obedi a special leges. It es un specie de "perfectibilitá directet", nam li "fundamento netuŝebla" restricte li possibilitás de reformation tam in lor forme quam in lor númere. It es ínpossibil changear alquo in Esperanto. On posse solmen "inrichar" li lingue, proposiente nov paroles o nov regules queles posse esser usat paralelmen al ja existent formes. Un definitiv abolition de alquo decretat in li "fundamento" e su remplazzation per plu bon formes o regules es por sempre ínpossibil.



Noi ne nega que li tric quel consiste in garantir li "natural evolution" per li introduction de nov paroles sub li forme de "paralel-formationes" presenta apreciabil avantages de propagandistic vise-punctu. Quande it acte se pri demonstrar li "facileso" e "simpleco" (pron. fatsiletso e simpletso) de esperanto, on posse avantageosimen substrecar li fortie creativ del lingue quel permisse formar multissim derivates e quel oferta li possibilitá traducter notiones fundamental con un minimum de elementes constructori. Ma quande noi monstra li hideositá e ínnaturalitá del derivates format per ti metode, li Esperantistes hasta changear li cavalle e ili exclama triumfalmen: "Pardon, nor lingue ne es minu natural quam Occidental; paroles quam "kunulino, arigadi, dineo, eco, indigo", etc. es arcaismes ja de long plu ne usat; ili es remplazzat in modern Esperanto per "kamarado, akumuli, ateismo, kvalito, valorigo", etc. Con un tactica tam ingeniosi, on adminim es cert perdir solmen si on fat it intentionalmen.

-75-



To quo li Esperantistes ne di, es que ti famosi charades queles on glorifica quande ili servi e repudia quande ili gena, ne es "arcaismes" in li ordinari sense del parol. Ili es quam "arcaismes" plu vivent quam lor modern surogates, nam ili es sol genuin Esperanto-formationes oficialmen aconosset, durante que li novi formationes es solmen tolerat. It ne es permisset eliminar ti arcaismes del lexicos: ili deve sempre esser reprintat junt con li "modern" paroles. It ne es permisset ignorar lor existentie, talmen que por bon mastrisar Esperanto, on es fortiat aprender du lingues: Li arcaic Esperanto oficial e li modern Esperanto ínoficial.

On anc ne di que, just pro li co-existentie de du lingues diferent, mult fideluloj rebelle contra li violation del "sakro-sankta fundamento". Ili vole conservar li puritá del lingue e omni provas de "amelioration" per li introduction de paroles plu international efecte sur ili quam li rubi toale. Li querelle dura ancor e it va acompaniar Esperanto til su ínevitabil morte.



In Ido li situation es un poc altri, pro que ti lingue ne possede un "fundamento netuŝebla". Ma anc ta, simil causes producte simil consequenties.



Benque, in principie, null lege impedi far in ti lingue mem li max radical modification, ti-ci ha practicmen restat ínmutat desde li annu 1913. In veritá, li proposition de amelioration ne ha mancat, ma li movement manet presc constantmen sub li influentie perniciosi de Sr. de Beaufront e de su fidel disciples queles successat impedir omni seriosi provas de reforme per li artificial e arbitrari prolongation del talnominat periodes de stabilitá. Anc comercial interesses ludet un rol important in li petrification del lingue.

Li grand calamitá de Ido es que it ne constitue, quam asserte su subtentores, li producte de un scientic labor de reforme. It esset del comensa un tipic ovre de compromisse per quel on provat, in céteri sin successe, paralisar li oposition del Esperantistes. Li fate de Ido vell har esset tot altri, si Couturat vell har prendet "IDIOM NEUTRAL" quam base por su labor, vice cramponar se a Esperanto. Nu li lingue es stabilisat in un forme quel impedi omni seriosi provas de amelioration. On ne posse perfectionar Ido sin ataccar se a su fundament esperantistic e li experientie ha monstrat que li majorité de su adherentes mane faruchimen refractari a omni provas de radical revision del structura lingual in li sense del modern conceptiones interlinguistic representat per li sistema Occidental. Li resultate es clar: por conciliar li introduction del necessi reformes con li mantention del "fundamento querko-stabilo" (Quarfood dixit), on es fortiat presentar li nov formes e regules apu lis ja existent, talmen que on nu constata anc in Ido li coexistentie de du tipes de lingues. Li tipe modern es caracterisat per li presentie de un alternativ

-76-

sistema de conjugation sintactic e analitic e per li multiplicitá del tal nominat "paroles mackensenic", to es paroles international queles Ido ne posse formar per su propri leges de derivation e queles pro to deve aparir in li lexicos quam paroles autonom. It es evident que li metode ne simplifica li coses: It solmen augmenta li cáos ja existent.



A to li idistes customa responder: Noi es, quam vu, partisanes del progresse, ma anc in li lingue international un minimum de stabilitá es índispensabil. Noi vole perfectionar li lingue, ma noi ne vole comensar it sempre "ab ovo", altrimen li propaganda por un tal sistema deveni ínpossibil".

In  ti curt constatation "noi ne vole sempre comensar li labor ab ovo" noi have li nucleo del tot problema. It contene li implicit confession que li mal fundament de Ido es li sol cause del missuccesses reformatori. Si li fundament vell esser solid e ínataccabil, li dilemma : o renunciar al reformes o recomensar li labor "ab ovo" ne vell constantmen presentar se quam obstacul ínsuperpassabil. Ma in ti facte jace anc li cardinal diferentie inter Occidental e li altri sistemas mundlingual.



Occidental es li sol sistema quel possede un fundament rocc-solid. It es li sol sistema quel have li possibilitá inrichar e perfectionar se, sin esser fortiat admisser modern paroles international quam elementes autonom, nam mersí a su natural sistema de derivation, omnicos inrangea se harmonicmen in li general structura del lingue. Quande por ex. li filosofie invente un nov notion quam "dépersonnalisation", noi ne besona rupter nos li cap pri un apt traduction : ti parol ja es Occidental sub li forme "de-person-al-is-ation". In Ido ti sam parol deveni "despersonalizaciono" e alor it sta exter li leges de su sistema de derivation, o alor on es fortiat "idisar" ti notion sub li forme "des-person-al-ig-o", e it deveni íncomprensibil. Null beson in Occ. serchar li bon equivalent por "état totalitaire", nam "totalit-ari" es regularimen derivat de tot-, total-, totalité. In Ido noi have "tot-es-ala", regulari, ma íncomprensibil, o totalitera quam parol autonom, ma apen minu artificial.

On comprende facilmen, pro quo li entusiasme por li "reformes" in Ido ha gradualmen evanescet. Chascun prova de amelioration producte ínevitabil conflictes con li "fundamento querko-stabila". Si on vole egardar li principie del internationalitá in li selection del paroles, on es constantmen obligat violar li leges de derivation. Si de altri látere on prova ameliorar li lingue per li simplic inrichation del vocabularium sur li structural base ortodox quam in Espo, li ameliorationes efecte in sense invers: vice eliminar li real defectes, on simplicmen augmenta lor númere.



Li labor de perfectionament de Occidental ne tucha e nequande va tuchar

-77-



al fundamental traves del sistema, pro que li changeation del base de nor lingue es un scientic ínpossibilitá. In contrari, it es li rocc-solid fundament de Occidental quel garanti li natural evolution del lingue. Li changes queles noi discusse in li academie torna in li grand majorité del casus solmen circum lexicografic, ma nequande circum structural problemas. In facte, ja desde pluri annus, li academie ocupa se presc exclusivmen pri questiones de standardisation, un problema quel noi ja ha exposit in nor revúe e pri quel noi do ne plu besona parlar in detallie.

Resumante noi posse dir que Occ. es li sol lingue quel successa aplicar li principie del constant perfectionament sin detriment por li stabilitá de su structura grammatical. Ti-ci forma in contrari li solid base por omni futuri ameliorationes. In Esperanto e Ido, li fals fundament transforma omni provas de perfectionament in un cáos ínextricabil. Ti simplic facte explica li descharmament del esperantistes e idistes e simultanimen responde a lor lugubri profeties concernent li fate de Occidental.

A. Matejka.

------------



LI MUSICALITÁ DE UN LINGUE



Del vise-punctu auditiv, li consonantes o bruies es desprovidet de musical caractere, durante que, in contrari li vocales, de queles li max multes es sones, es til un alt gradu musical. De ta on posse concludes que plu, in un lingue, li númere de vocales es considerabil comparatmen a ti del consonantes, e plu li lingue possede un musical caractere.



Del vice-punctu del tuchada plu in un lingue li sonori consonantes es numerosi, plu it es dulci por parlar. (Noi fa memorar que li sonori consonantes es b, d, g, o li dur consonantes p, t, k)



Bourdon : Li expression del emotiones in li lingue



Nota del traductor. Li supra conclusion del francesi scientist deve esser tamen completat per li remarca que multi popules tende a pronunciar li d dulci quam un t dur. Just pro to li linguist Jespersen fat vicear in Ido li parol sed por ma con ti motive que li finale ed es pronunciat et de un grand parte del homes. Pro li sam rason Occ preferet adopter li passate in -t vice li -ed proposit de altri interlinguistes.

Ric Berger.

--------------



Erra de interpretation.



--! Nu, yun mann, yo vide que vu ha decidet devenir mi bel-filio.

-- Seniora, ne a to yo precipue tene, ma yo crede que it vell esser desfacilmen evitar to si yo marita senioretta vor filia.

-78-



PRI LI STANDARDISATION



It esset un del max bon idés del creator de Occidental conceder un periode de experimentation con libertá usar ti-ci o ti-ta formes, contrarimen a Volapük, Esperanto e Ido queles a priori regulat omni detalies, creante de ti maniere un "netuŝebla fundamento" e barrante li via a alquel amelioration del lingue. Ma li periode de experimentation ne posse durar til li die del Ultim Judicament. Omni vivent lingues de civilisation ha regulat omni detallies in li un o altri témpor. Null scritor o printator german vell abandonar hodie li Duden, quel ha fat fine a ti cáos. Li grand rol quel F. lude ancor, benque desde presc du secules it ne plu es li duesim lingue de chascun hom erudit es debit in un grand parte al facte que li Academie Française, per labores penosi e sovente semblant pedantic, regula li max ínsignificant detallie. Li unitá del lingue hispan ha esset gardat solmen per li decisiones del Academie Hispan, a queles ha submisset se li sud-american states (con exception de Chile u on generalmen remplazza li y per i). Li ortografie e grammatica del lingue portugalesi ha esset regularisat solmen ante relativmen curt témpor per li Academie de Portugal, un facte quel excitat grand joya in li intelectual circules del land, e it esset festat quam tre grand successe quande ante quelc annus li Academie de Brasil intrat in comunication con ti de Portugal por arivar a decisiones obligant por ambi landes. Li manca de concordantie in li usas linguistic de Anglia e li Unit States ha esset sentit desde long; in America on have, por multi notiones, altri paroles quam in Anglia e anc un altri ortografie. On scri por exemple "candor", vice "candour", "thru" vice "through", "coöperation" vice "co-operation", e li max recent innovation, usat ja per multi grand jurnales, es "nite, lite" vice "night, light". Ti discrepantie mem ha fat necessi important mesures organisatori in li curse del guerre, nam li soldates anglesi ne comprendet li comandas de oficeros american, e vice-versa. In un jurnale anglesi yo trovat li amusant plende de un aviator anglesi: "Yo pensat que ili parlat li sam lingue in li altri láter del "stagne", ma yo bentost videt que to esset un erra". Esque noi va lamentar un die pri simil divergenties in Occidental? No, li Academie ne deve dir: Noi nequande vole regular ti-ci o ti-ta detallie, it posse solmen opiner: Li témpor por regular it ne ja arivat.

Dr. Pollog, Basel

--------------



PENSA



Acustoma te escutar omni to, quo un altre di e penetrar tam mult quam possibil in li ánim de ti, quel parla.

Marcus Aurelius



-79-



QUO UN HOMAN STOMAC POSSE SUPORTAR.



Ante quelc annus un Siciliana viageat tra Europa e, por amusar su hósped agreabilmen, ella trincat chascun die du o tri vezes un aquarium contenent vivent pisces de apartament. Ella successat prender 10 pisces de 8 a 10 cm e rejettat les vivent per li bocca un quart de hor plu tard.



Li artiste Salandro esset ancor plu extraordinari. Il posset glotir un dozen de adult ranes, poy il manjat un platillade de sup, anc un de carne e de legumes, trincat un botelle de vine e, 35 minutes plu tard, rejettat li ranes omni junt, e solmen li ranes.



Un artist, quel nominat se Omikron, glotit til 24 l. de gas de luminage sin alcun pena por rejettar e explotar li combustibile - li gas essent accendet - con li possibilitá cocinar oves sur li platil. Qualmen to esset possibil ?

Pos un ruptura de un tub de gas, Omikron havet solmen quelc nauseas, durante que li altres esset intoxicat e devet esser transportat in li hospitale. Li medicos decovrit que li paretes del pulmones e del stomac de Omikron esset tre poc sensibil al gas... Pos ti constatation Omikron imaginat su numeró de music-hall. 6 annus de provas con li gas-forne de su hem esset in prim necessi. Il comensat per un micri quantité incontrat fiasco, maladies, fat nov provas til quande il successat. In prim Omikron prendet ante chascun representation, tost in matine 8 l. de lacte per far ínofensiv li carbone in li stomac. Ye midí il prendet li ultim repaste; in véspere, li stomac esset totalmen vacui; il posset tande, med un tub, ligar it al recipiente por li gas. Pos har prendet li gas il servit, durante 25 a 30 minutes, quam gas-lampe, quam glatt-ferre o quam forne. Con li reste il posset ancor eclarar durante 5 minutes per li auxilie de un gas-corone munit de 5 lampes.

Ex li revúe "Trait d'union", R. Bg.

-----------

UN MISOGINE.

On raconta, in Oxford, li historie de ti professor de universitá, rabiat misogine quel refusat aconosser li existentie del studiantes del bell sexu, mem quande lor númere, pro li guerre, preterpassat ti del masculin colegos. E, avan li mixti classe, il comensat ínvariabilmen su cursu per : Gentlemen (Seniores).



Li classe, bentost, composit se de quarant studiantas solmen, ma nor professor, continuante ignorar li presentie del feminin majorité, ínperturbabilmen salutat chascun matine su auditores per : gentlemen. It evenit finalmen que un die su classe havet 49 seniorettas e un sol e unic representant masculin. Grinsante su dentes, li old professor jettat : "Sir" (=Senioro).

-80-



STALIN QUAM OCCIDENTALIST.



Si vu pensa, car coidealistes, trovar sub ti titul li information que tovaritch Stalin ha devenit adherente de Occidental e membre del Occidental-Union, yo deve decepter vos - e to es damage -, índubitabilmen. Nam li max fervent anti-bolchevist ne posse plu contestar que li directore del destines de Russia es un del max prominent e important homes de nor secul, e si il solmen vell har pronunciat un parol, un tot micri parol, in favore de Occidental, to vell haver por nos li sam valore propagandistic quam li recomendationes de Basic English per sres Churchill e Roosevelt - mem si Stalin vell har parlat con li sam ínsuficent conossentie del cose quam su du eminent colegos. Ma il ha dit necos pri Occidental, e yo time que momentanmen il deve directer su atention a problemas plu important quam li aprension de un lingue, mem si per chance il vell esser interessat in linguistic studies. To tamen ne sembla esser li casu, nam on di que il parla solmen du lingues : su idioma matrin, georgian, e russ.



E tamen Stalin es, si ne un Occidentalist de conviction, adminim un Occidentalist de facte !



Quam vu naturalmen save e quam yo mentionat ja, li chef del governament russ ne es un Russ de nascentie. Il es un Georgian, descendent de un old popul con un grand historie, quel ha combattet con multi bravura contra li armés del tzares, Stalin mem ne esset sempre nominat Stalin. Il nascet quam Yossif Vissarionovitch Djugachvili - un nómin un poc long, ne tre pronunciabil e distintmen ne-russ. Pro ti rason, e proque ja quam yun revolutionario il sembla har cultivat li ideales de pertinacitá e ínflexibilitá, il adoptet un nómine de guerre (on ne posse dir "pseudonim") plu comod e de aspecte plu russ : Stalin, quo devet significar "mann de Stal". Nam "stal" es in russ : stal.



Ma nu veni lu strangi : li lingue russ ne conosse li síllabe de derivation adjectivic -in. Li adjective derivat del substantive stal es stal-noi. Proquo li yun Djugachvili alor ne ha nominat se Stal'noi, ma Stalin ? Esque il secretmen ha aprendet Latin o un lingue modern del Occidente in quel li derivate -in ocurre ? Esque il simplicmen ha imitat altri familie-nómines russ finient in -in quam Lenin, Tolbukhin, Vatutin ? O esque il arivat a ti forme solmen per hasard ? On ne save - ma li facte resta.



E li altri facte resta que noi have in Occidental un substantive stal, de quel es derivat tot regularimen li adjective "stalin", con exactimen li signification - de stal - quel li nómine del marchale russ deve haver ! E pro to it eveni que in li nov lexico de Occidental e german, quel va aparir bentost, noi trova, a su exact plazza in li alfabet, li nómine de Stalin - quam modest adjective, it es ver, ma quam parol de pur e bell Occidental.

-81-



Li suprem comandante del victoriosi armés russ do va permisser nos salutar le quam ínconscient Occidentalist.



P.S. - Yo ne vell esser astonat si nor amabil adversarios in li camp esperantistic, pos har inculpat nos esser subtenet per li National-Socialistes, nu vell insinuar nos har devenit Bolchevistes sub li impression del max recent evenimentes. Certmen li inclusion del nómine Stalin in nor lexico va esser considerat per les quam suficent prova. Nor sol defense vell esser que li nómines de Marx, Engels e Lenin manca in nor parol-tresor, ma quo, al altri látere, it contene li substantives "insidie" e "calumnie" con un sat grand númere de derivates.

-------------



ORIGINAL AFORISMES IN OCCIDENTAL.

Ne considera tui bon action quam payament anticipat por ínfamies quel tu vole cometter in future.



Mani homes es bon, ma solmen secun li extension de lor horizonte.



Li rasonament del masses es quam un nave sin propri fortie motori, e ti vente directe it quel maxim soffla su segles.



Predicar morale implica moralic self-obligation.



Un conception del munde deve esser tal, que on ne vell hontar pri it quam contemporan de plu felici generationes.



A.E. Cortinas, Lugano, 1945.



AFORISMES TRADUCTET.

Ne time esser lent, time solmen haltar. (Maxim chinés)



Ples pensar que vu have sempre un testimon de omni vor actiones, it es vor conscientie.   B. Delessert



Chascun bell ovre es un gérmine plantat in april e quel va fructificar in octobre.    Th. Gauthier.



Li obstination es li fortie del debiles.



Chascun es partisan de su propri destine.



Li colere es sempre ínoportun, precipue quande on sercha li veritá, pro que it trubla e obscura it.



Lass nos ne esser abattet del blam, ni tro exaltat del lauda.



------



LOGICA:



-- No, baptist, esque vu es un poc foll ? Vu da me un yelb e un gris gante.

-- Oh ! Yo vell consentir cambiar les, senior, ma li pare restant es exactimen simil.

-82-



NOR MOVEMENT



FRANCIA: Li coidealistes de Francia reorganisat se e recomensat li propaganda interruptet durante 6 annus pro li guerre. Aparit li unesim numeró de Libertá e de Occidental-Buletine, organ del Occidental-Societé de Francia. Anc esset publicat un prospecte de propaganda tre bon redactet.



Sr. Varela, membre del Academie de Occ., habitant hodie Perpignan, composi nu li dictionarium hispan Occ. e un cursu in 12 leciones in hispan e in catalan. On mey dunc ne interprender li sam labor, por evitar ínutil perde de témpor.



Li lettres de Francia comensa arivar in Svissia. Specialmen apreciat esset tis de Sr. Lerond, instructor in Bréville tra Donville (Manche) e de Sr. René Chabaud, quel felicimen revenit san e salvi de un campe de inprisonates in Germania.



USA: De San Benito (Texas), venit bon novas de Sr. Gusten Jungren, quel desira que "bentost un bon anglesi-Occ. vocabularium va esser publicat." Ho vé! multi labor atende nos ancor omnes.



LI SAM PREJUDICAS RECOMENSA !



In li Bulletine poligrafat de 4 págines del francesi Ido-Societo, redactet de Sr. Philippe in Bourges, noi trova li sequent passu directet contra Occ. "Li aplication del principie del internationalitá del elementes formatori, prendente in calcul omni lingues europan - e ne solmen li lingues del Occidental Europa - quam alcun projecte volet far it e quo reductet singularimen su caractere international - fat Ido un lingue íncomparabilmen plu accessibil quam quelcunc lingue national."



10 annus pos li morte de de Beaufront noi vide dunc publicat, contra Occ., li sam fals argumentes quel fat celebri li pseudo-autor de Ido. In veritá, pro que li radicas de Occ. es simil a tis de Ido in li proportion de 9/10, on posse dir que li essential diferentie inter li 2 lingues jace in li maniere soluer li problema del derivation. Ido es anc basat sur li lingues de Occidente e possede null element "formatori" de oriental orígine. Ma su defecte es har conservat un ínadmissibil colection de sufixes fabricat o mal selectet de Esperanto, queles deforma li aspecte del paroles international. Ti mutilation constitue in null maniere un avantage por li Orientales ; in contrari ! Li paroles international essent conosset e expandet anc in oriente mersí al influentie de anglesi, de francesi de hollandesi, etc., li oriental popules es derutat por li strangi "formacuri" de Ido! (Esque li parol Occ. FORMATION ne plu es "accessibil a omnes ? )    Ric Berger



-83-



CHE ESPERANTO



Nor car mi-fratres esperantistic es visibilmen tuchat per li activ propaganda quel noi fat in Svissia por Occidental durant li passat annus. Ili prova reacter contra li progresses de nor lingue, ma ho vé, lor metodes de propaganda ne ha mult changeat ; in facte tis-ci rarmen ha esset tant lamentabil quam just in li present témpores.



Noi Occidentalistes have un excellent slogan : OCCIDENTAL PROPAGA SE SELF. Noi ne contenta nos far propaganda por Occidental, ma noi effortia nos, ucunc possibil, far propaganda in Occidental. Nor letores save que chascun numeró del jurnal "DER EUROPÄER" publica un litt articul in Occidental. Noi patientmen atendet li die u nor mi-fratres vell in lor torne prender li ofensive e monstrar li superioritá de Espo súper su concurrentes per li presentation de modellic textus in Esperanto. Li "Europa-Union" essente un institution neutral, ne vell har havet li minim motive por refusar tal contributiones in su official organ. Hante atendet in van durant mult mensus sin vider li minim articulette in Espo, noi finalmen pussat li curiositá til questionar discretmen li redaction del jurnal pri li ínexplicabil motive del absentie de Espo in su columnes. Li response esset que in facte li esperantistes hat esset invitat misser anc de lor látere litt articules por "DER EUROPÄER" e que on hat in antey dat les li promesse publicar les, sam quam on accepta por publication li contributiones scrit in Occidental. Ma li invitation cadet sur funde ínfertil. Li esperantistes have null interesse monstrar lor lingue apu Occidental. Vice honestmen presentar lor merce al publica e dar a ti-ci li palpabil pruva del lingual superioritá de ti sistema súper Occidental, ili contenta se per far publicar periodicmen in li jurnales de nor país litt noticies in queles ili prova dupar li letores pri li factic importantie de lor movement in li munde. Talmen noi aprende por ex.m li sensational facte que li "Congress del Svisa Esperanto Societo" ha misset un telegramma a sra Eleanor Roosevelt por felicitar la pro su subtene del idé de un lingue international ; que li sam societé ha misset un altri telegramma congratulatori al presidente del republica brasilian pro har acceptat li patronatu del "Esperanto-Congress de Brasilia" ; que li ancor vegetant sviss membres del "Internacia Scienca Asocia" (ples pronunciar internacía scíentsa asocío) ha convenit por "examinar" li actual situation de ti (in veritá ja de long mort). "Association mundial de academicos" queles subtene Esperanto ; que 27 membres del francesi Academie del scienties, queles declarat Esperanto quam un "mastro-ovre de simplicitá e logica"! Ma ne minu celebri scientistes judicat ne minu flattosimen Solresol e Volapük, hodie obliviat. A. Mka.

-84-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...