Saturday 2 February 2019

Cosmoglotta A 143 (jan 1949)

COSMOGLOTTA

ORGANE del INTERLINGUE "OCCIDENTAL"

Edition A. Nro 143 JANUAR 1949

IN MEMORIAM EDGAR DE WAHL  1948




IN MEMORIE DE E. DE WAHL

Benque li témpores in queles noi vive es plen de mill vúlneres e chagrines, noi tamen ne es tam obtuset por ne sentir con profund emotion li extintion de un vermen grand anim. Li trist nova del solitari morte de Senior de Wahl ha compleet me con luctu e dolore, nam yo ha pervenit, in li cursu del annus de nor strett e confidentiosi colaboration e familiar amicitá, venerar le quasi quam patre spiritual.

Li merites de Edgar de Wahl por li scientic exploration del natural fundamentes del futuri Interlingue es perenni; li descovrition del coherenties queles sta condensat in li "Regul" quel porta su nómine, representa un ínsuperabil cúlmine in li tot dominia del interlinguistica contemporan.

Por omni tis qui efortia se vers un apt lingual medie de intercomprension universal, li nómine e ovre de Edgar de Wahl va sempre esser li objecte de grandissim apreciation. A tis qui esset su disciples e colaboratores apartene li deve continuar li grand ovre in li spíritu de su grand creator.

Yo condole con omnes qui es aflictet per li decesse de ti ardent e assidui protagonist por un ideale de homanitá.   Hans Homolka, (Wien, Austria)

SVISS POST-MARCAS PRO JUVENTUTE

(Tri images de post-marcas)

Tri apreciat del colectioneros, li marcas de Pro Juventute in 1948 representa:

1/ li generalo Ulrich Wille, chef del sviss armé durante li guerre 1914-1918.

2/ Li digitale con grand flores (Digitalis ambigua Murray). TI flor yelb have folies crinosi in infra. Li flor self es grand, con corol pictet con brun interiorimen. Excellent plante decorativ quel ne postula mult cuidas. It es ad-ver venenosi, nam it contene digitaline quel have li proprietá alentar li movementes del cordie, abassar li temperatura e augmentar li secretion salivari.

3/ Li rododendron o rose del Alpes es li plante max caracteristic del Alpes. Li rododendron ferruginosi es li specie amant granite e silici; it incontra se sur li calce solmen nequande. Su folies es verd obscuri, brilliant e absolutmen calvi; infra ili es brun ferruinat.

4/ Li lilie del Alpes, nominat paradisie, es vermen li lilie de nor montes, quam rododendron es li rose de ili, lilie pur e sin macules, plu elegant, ma plu debil.   F.L.

-3-


LI ACTUAL SITUATION INTERLINGUISTIC

Li bombardamentes e mortationes del grand guerre, con li acompaniant famine e misere moral, ha stoppat omni activitá interlinguistic in mult landes. Li majorité es preocupat per reconstructer lor domes demolit e li base material de lor vive. Ma tra li ruines, tra li nubes de terrore e morte on ja vide li interlinguistes recristallisar se in quar gruppes rivalisant: Esperantistes, conservativ Idistes, partisanes de lingues natural simplificat, e li progressiv naturalistic movementes.

Li Esperanto-movement posse oposir a su concurrentes un númere solid de fanatic adherentes e su tradition: devoet, self-sacrificant propaganda e un intern organisation disciplinat. Su ductores considera que li max eficaci metode combatter rivales es tacer; dunc in Esperanto-revúes ordinarimen reye tabú e censura, e si, exceptionalmen, altres es mentionat, it es con li mecanic refren: ili es pocos, e noi Esperantistes conta milliones.

Li Ido-movement ha cessat expander se e limita se a defender li aquisitet positiones. Li majorité del activ Idistes ha transit a Occidental; con li restant conservatores noi exchangea polemicas plu sportiv quam util: fanaticos on ne posse convicter; ili deve, ínregretatmen, morir con lor crede.

Li partisanes del simplificat latin suffre quasi li sam fate quam li Idistes. E li propagation de lingues national simplificat posse esser considerat apen quam altricos quam un variante del aspiration internationalisar un lingue national complet. Nationalistic jalusies despermisset li adoption de UN sol lingue national per líber consentiment (nam 4-5 lingues paralel "international" es un ínauxiliari ironie), e noi ne vide pro quo ili vell capitular córam Basic  English.

Dunc li quar frontes practicmen resolue se in du: Esperanto contra naturalistes, e in li naturalistic campe remane (pos li morte de Novial, movement e autor), solmen Occidental e IALA.

Noi Occidentalistes save, e vell dever tener constantmen in memorie que li fanatic Esperantistes es un grand dangere por li successe del lingue international in un forme modern e natural. Támen lor propaganda vell frappar in vacuitá, si li naturalistic scole clarmen comprende su tache real: assecurar que omni hom cultivat, omni person competent save que Occidental existe e que it es melior. Ultra to it es necessi efortiar ganiar progressiv Esperantistes por nos per adressar les psicologicmen redactet informationes pri Occidental. Che nos, in Tchecoslovakia, li max activ Occidentalistes ha venit de Esperanto e Ido. Por ganiar les on besona corage e patientie, ma li resultates es bon. Nor triesim tache es mortar li sol esperantistic argument: que noi es poc. Nu, pos li guerre, nor movement have li chance intrar in un nov stadie, un ocasion quel it ne deve mancar. Li stadie del discussiones es finit; nor movement have fier aspirationes: ex un societé de table it vole devenir un movement impressent per gruppes national, per activ secretariatus, per productiv editorías, per li joyosi ecó de su congresses. Un trivialitá, quel idealistes tro sovente oblivia e quel li max alertes inter nos deve constantmen repetir, es que un idé sin base real, sin adherentes o potentie financial, brevimen sin factic influentie (in contrast a teoric excellentie) in li vive cultural del national, ne vive ma vegeta, e quasi ne have li jure exister.    J. Karen (Tchecosl.)

-4-




LI NOMENCLATURA SCIENTIC in li L.I.

Conservante pri li factes exposit in nor articul "Sinceritá in li L.I." un silentie tam prudent quam eloquent, Sr Schild de Basel responde nos in li nro 17 de su Buletino per un pelmel de citationes in queles il vole pruvar li importantie de latin in li nomenclatura scientic, e naturalmen... li malinitá de Occidental in ti dominia.

"Iqui, scri Sr S. (iqui es un invention de sr. Sr., quel colla F. ici a I. qui!) non se pote eluder la latinitate sin credar du linguas: uno por lo populo ed una por la sciencia. Nos demandamos come Occidental pote formar per suas paroles "finc, bussilex, milz, struz, tortug" las paroles scientificas "fringili-ideos, buxaceas, ilicaceas, lienite, strutionideos, testudinideos", las quales vienen formatas regularmente in Neo-Latin ex "fringila, buxo, ilice, liene, strutione, testudine."

In prim, ex li 6 paroles Occ citat de sr. S. por apoyar su critica 4 es fals! Yes, desde 2 annus il cita sempre li parol *finc* por ataccar nor lingue, e il ne save que ti vocabul ne plu existe in Occ desde 1945! Li interimari academie de Occ ha viceat it per *pinson*, quam il va constatar it in li 4 lexicos publicat recentmen: Fundam. Vocabularium, lexico german-Occ, anglesi-Occ, e sved-Occ. Hodie ti combatte contra vente-molines ha sat amusat nos! Ínutil anc perfender *milz* quel ne plu existe in Occ, e es viceat de *splen* desde 4 annus. Splen es certimen plu bon quam *liene*, adoptet de Sr. S. nam it genite regularimen un masse de ti paroles scientic, objecte del tendri solicitude de nor censor: splend/algie, splen/ectomie, splen/ification, splen/ite, splenografie, splen/ologie, splen/oide, etc. etc. Apu ti extraordinari descendentie del grec parol splen, li unic lienite, apoyant li parol latin lien sembla derisori.

Ma quande nor neo-latinistes erecte quam principie absolut li "latinitá integral", ili naturalmen es fortiat escartar grec, de quel li intrusion in latin gena lor purisme. Nu! noi es curiosi saver esque Sr. S. va rebaptisar li demi del comenclatura scientic e formar por exemple, ex su parol liene: lien/algie, lien/ografie, lien/olog, etc. Remarca que ti sufixes es grec e ne latin; e li purisme del lingue logicmen interdicte ti mixtura.

It es anc astonant que un autor, quel introductet exceptiones per pallades in su L.I., e quel sucia pri regularitá quam yo pri mi unesim culotte, vole absolutmen far coincider li nómines de families con li animal tipic. Regretabilmen li classificationes in scienties es tam poc stabil que on risca sovente changear li vocabularium del L.I. si on basa it sur les. Ad-plu li scientistes customa prender por li animale tipic su nómine latin o grec *quel es sovente diferent del parol max international*. Esque on va escartar ti ultim por evitar al scientistes li pena aprender du radicas? To ne vell esser un avantage por ili, pro que *ili ja conosse ti parol international*. Por exemple tortugo es plu conosset quam testudine (e mem italian di testugine), e ad-plu li familie testudinies comprende, secun li recent classification, solmen un parte del tortugos, quel es gruppat sub li nómine de Chelonianes. Por haver li parol genitent li chelonianes (o chelonanes), on vell dunc dever adopter li parol grec khelone o chelone.

-5-



Li pretension de Sr. S. tolerar un *unic* radica por li nomenclatura scientic e por li usual vocabularium es contradit de il self quande in su N-L il adopte foyo por F. feu vice L. Ignis, quel sol genite li tot serie de derivates scientic: ignifuge, ignigene, ignition, ignivore, ignicole. E tamen it es li sam casu quam tis citat in comensa. Li unesim deve de un autor de L.I. es aplicar li principies quel il vole imposir al altres.

In li sam Buletino nro 17, Sr. S. asserte, por justificar su campanie contra Occ. que on rejectet su propositiones de "amelioratione": "Haveva ipso, il scri, ja facto proposiciones in esto senso ante 5 annos, ma ilas hat sito rejectatas pro que estos cambiamentos havrian tropo fortemente modificato la morfologia de la linguo".

Or ante 5 annus comensat laborar ne li Academie regulari de Occ, quel esset impedit functionar pro li guerre, ma li academie interimari. Noi es autorisat declarar que ti-ci, a quel noi apartenet, nequande recivet alquel proposition de reforme o de amelioration de Sr. S. In revancha, li subsignate recivet de il li lettre ja mentionat in quel il expresset su deplesura pro que ti Academie interimari viceat alcun paroles per altres romanic, fortiante ti povri Sr. S. aprender un dozen de nov vocabules!

Pos que Sr. S. permisset se publicar un opinion mutilat de nor colaborator Dr Pollog de Basel, ti-ci invia nos un copie del energic protestation quel il inviat a Sr. S., e ex quel noi cita solmen lu sequent: "...Yo trova plu quam strangi que per li citation de ti passu, forprendet ex li contextu, vu da al letores de vor Buletino que yo es adherente o adminim simpatisante a vor Neolatin, durante que ex nor corespondentie e conversationes vu conosse tre  bon mi ver opinion pri vor projecte! Yo regreta posser designar un tal action ne altrimen quam volet e intentet deception e dupation de vor letores..."

Per li intermedie de Dr Pollog Sr. S. explica nos pro quo il ductet li passat hiverne un cursu de Esperanto: to esset solmen "por ganiar moné, nam li Esperantistes hat ofertat le 8 Fr por du hores". E il adjunte que durante ti cursu il "nequande fat propaganda por Esp/o, ma in contrari explicat a su eleves, inter quar ocules, que li definitiv lingue auxiliari certimen ne va esser Esperanto".

Un ultim question: Quo garanti nos que Sr. S. ne ha dat li sam explication al gruppe esperantistic de Basel, afirmante que il vendi su cursu de Neo-Latin 3 Fr sviss solmen "por ganiar moné" e que "li definitiv L.I. auxiliari certimen ne va esser Neo-Latin"?

Ric Berger


OFICIAL INFORMATIONES

Per li votationes evenit recentmen in li Occidental-Union, li senat e li academie ha esset reelectet regularimen. Dr Haas, de Winterthur (Svissia) ne possent acceptar li presidentie, li unesim vice-presidente L.M. de Guesnet es promoet presidente del Union. Es nominat vice presidentes Dr Homolka (Vienne) e Dr Poggenbeck (Rotterdam). Li nómines del membres del Senat va esser publicat in nor proxim nro. - Sr Lagnel es reelectet quam Director del Central Oficie per li totalité del 19 membres votant del Senat.

Li academie nominat del senat, includet 3 membres cooptat, es composit del 15 membres sequent: Svissia: Matejka, Haas, Berger; Svedia: Berggren, Blomé, v. Sydow; Italia: Bevilacqua; Hispania: Varela; Finnland: Ramstedt; Nederland: Poggenbeck; ANglia: Federn, Littlewood; Tchecoslovacia: Podobsky; Germania: Feder; Francia: de Guesnet.

Li academie regulari va strax recomensar su labor pos un interruption de 10 annus.

-6-


IT ES BON QUE LI MORTE ES SUR LI MUNDE

Raconta populari tchec

In li ancian témpores, quande Dómino Jesu e Sant Petro migrat sur li munde, ili venit anc unquande ante li crepuscul che un forjero e petit li pernocta. Li forjero, jettante li martelle quel il tenet in su manus sub li incude, invitat les strax tre amabilmen e ductet les in li chambre; poy il ordonat preparar un bon supé. E quande li supé esset finit, il dit a su gastes: "Yo vide que vu es tre fatigat pro vor long viage e que vu desira reposar - li tempe esset ya tam calidissim hodie - ples dunc prender mi lette e dormi; yo va interim ear dormir sur li pallie in li graniere." Poy il desirat les bon nocte e foreat. E quande venit li matine, il ofertat les li dejuné e acompaniat les ancor durant un parte del via. E adiante les, il dit: "Yo ofertat vos quo yo havet; ples contentar vos con lu poc."

Tande Sant Petro tirat Jesú per li manche e dit: "Dómino! esque tu ne va recompensar le in alquel maniere, pro que il es tam bon e charitabil?"

Jesu respondet le: "Li recompensa de ti-ci munde es van, ma yo prepara por il un altri tal in li cieles". Poy il tornat se al forjero e dit le: "Demanda quocunc tu desira; yo va satisfar tri tui petidas."

Tande li forjero joyat e dit: "Si tal es tui vole, Dómino, ples far que yo mey viver ancor un centene de annus in sanitá quam hodie".

E Jesu dit: "It va evenir quam tu demanda. E quo tu desira ancor?"

Li forjero reflectet un poc e dit: "Quo yo posse desirar? Yo standa bon e to quo yo besona chascun die, yo va sempre ganiar mersí a mi mestiere. Ples dunc far que yo mey sempre haver sat mult labor quam til nu."

E Jesu respondet: "anc to va esser fat. E quel es tui triesim desir?"

Tande li bon forjero plu ne savet quo dir; ma pos har reflectet un moment, il dit: "Si tu, Dómino, es tam bon, ples far que quicunc sedenta sur li stul sur quel tu ha sedet che me detra li table, mey restar glutinat a it e ne mey posser mover de ti loc til que yo va liberar le?"

Sant Petro ridet pri to, ma Dómino Jesu dit: "It va evenir quam tu desira."

Poy il adiat e durante que Dómino Jesu e Sant Petro continuat lor via, li forjero retornat joyosimen a su hem. E omnicos evenit quam promesset de Dómino Jesu. Quande omni su conossetes ja hat morit, il ancor restat san e frisc quam li pisc; il havet sat mult a laborar e il cantat del matine til li véspere.

Ma omnicos fini in su témpore. Anc li centene de annus passat e li morte frappat ye li porta.

"Qui es ta?" questionat li forjero.

"It es yo, li morte, e yo veni por te!"

-7-


"O, esse benvenit!" dit li forjero con deceptiv ridette, "ples intrar, estimat seniora! Benevole atender un poc til que yo va har arangeat li martelles e pinces. Strax yo va esser pret. Interim ples sedentar vos in ti stul; yo save que vu es fatigat e que vu have mult a far in ti munde".

Li morte suspectet nequó e acceptat con plesura li invitation del forjero. Alor ti-ci ridet bruosimen e dit: "E nu ples seder e ne mover del loc til que yo va ordonar it."

Li morte provat levar se, cliquettante per li osses e grinsante per li dentes, ma in van: ínpossibil mover del loc. Ella esset fortiat restar in li stul, quam adforjat. Li forjero tenet su ventre pro ridida. Il cludet li porta e continuat su labor, tre content pro que il plu ne besonat timer li morte inprisonat in su dom. Ma su joya ne durat long e bentost il esset fortiat aconosser su erra.

Il havet in su stall un bell grass porc. In su joya il decidet mortar it e pender it in li camina, pro que il amat bell fumicat jambones. Il prendet un hacca e dat per ti-ci al porc un tam fort colpe sur li cap que it cades sur li terra. Ma quande il abassat se por prender li cultelle, volente tranchar li carne e capter li sangue in li potte por far salsices, li svin subitmen levat se e forcurret gruniente. Ante que li forjero hat retrovat su spíritu, li animale ja hat celat se in su stall.

"Atende, svinacho!" dit li forjero, "yo va támen haver te!" Interim il eat in li gans-stall e captet un gans. Il nutrit it ja desde du semanes - por li festa del village. "Yo va por hodie contentar me per tui carne, pos que li salsices ha forcurret" il dit a se self. E hante prendet li cultelle, il tranchat li col del gans. Ma - oh miracul! ni un gutte de sangue cadet sur li terra e quande il retraet li cultelle, il ne videt li minim tracie de vúlnere. E profitante de su astonament, li gans captet li ocasion por escapar de su manus e retrovolat in su stall, cacareante.

Vermen li bon motives ne mancat por metter li forjero in colere. Li die esset tam bell por le e nu it vell esser le interdit delectar se per rostat carne? Il ne ocupat se plu ni pri li gans ni pri li svin; il eat vers li columbiera e captet du columbettes. E por que anc ti du ne mey posser mocar se pri le, il prendet li hacc e tranchat lor capes sur li trunc, ambi per un sol colpe. "Ha, finalmen vu es mort!" il dit a se self e jettat les sur li terra. Ma - oh miracul! strax pos que ili hat tuchat li terra, lor capes adheret denove al coles e frrr! anc li columbettes ja esset for. Alor li forjero comprendet. Battende su fronte per li punie il dit: "Naturalmen, naturalmen! Yo ne reflectet pri to: nequó posse morir pro que yo ha captet li morte che me!" Il clinat li cap e ne sentit li minim joya ye li pensa que il vat por sempre dever abandonar li bell jambones e salsices, li saporosi festal ganses e li rostat columbettes. Ma quo far? Liberar li morte? Certmen ne: ella vell in prim prender le self con se. Dunc il decidet: vice carne il vell de nu manjar pises e purés e vice consumar rostages il vell delectar se per tortes. To ya anc es bon... si on ne have altricos.

Tam long quam il havet provisiones, omnicos eat bon e il esset content. Ma venit li verne e con it li ver misere! Omni animales queles vivet in li passat annu esset revivificat; ni un sol mancat! Ultra to nascet un tam grand quantité de yunes, que ili plenat omni locos. Li avies, muses, locustes, scarabés, vermes e

-8-



altres manjat e devastat completmen li cereales in li campes; li prates esset quam combustet, li árbores stat quam balayes, li papiliones e li erucas devorat li folies e li flores - e on ne posset mortar ni un! Li lagos e li fluvies esset invadet de tam mult pisces, ranes, aranés aqual e altri insectes que li aqua devenit malodorosi e ínconsumabil. Li aere esset populat de nubes de moscas e mosquitos durant que armés de hideos insectes covrit li terra. Per lor númere ili vell har esset capabil exterminar li homes si tis-ci vell har posset morir. E pro to li homes passat demí-mort quam li ombres, ne possente ni viver ni perir.

Vidente qual ínfortune il hat causat al munde per su stult demanda, li forjero dit: "Vermen Deo fat bon portante li morte sur li munde!"'

Il eat e liberat li morte quel naturalmen strax prendet le con se. E talmen omnicos retornat poc a poc al normal órdine.

Trad. Jaroslav Podobský


NOR COLABORATORES

(Image de tri mannes)

W. BLASCHKE (AUSTR) -- A. CEBREIROS (HISP.) -- J. PODOBSKÝ (TCHEC.)

PENSAS

Li max violent expression de dolore es sarcasme.

Íngratitá es un invention de fals benefatores.

It existe poc libres ex queles on ne vell posser aprender qualmen on ne deve scrir.

Noi plu voluntarimen aconosse erras general quam erras particulari.

Sovente on besona plu mult corage por tuchar a bagatelles quam por combatter grand erras. Li micri coses have plu mult adeptes.

It vell restar poc de to quo noi nómina conscientie si noi vell posser far abstration del ínevitabil consequenties del male comettet.   Multatuli

-9-



AL TRADUCTORES

1/ Si tu traducte por tui propri plesura, traducte to quo te plese sin suciar pri li opinion del altres. Tu es un líber mann e nequi have li jure demandar te un justification pri li selection de tui original textus.

2/ Si tu traducte por perstudiar Occidental, o por demonstrar que ti lingue posse bon traducter omnicos, selecte preferibilmen curt textus ex li max diversi fontes.

3/ Si tu vole traducter alquo util por li extranes, ne selecte li Bible quel existe ja in omni lingues del munde. Prende un textu interessant o valorosi quel ne ha esset ja traductet in altri lingues. Talmen tu va servir max bon li afere del L.I.

4/ Ne crede que li scope del L.I. es traducter poemas o mem litterari prosa quel tu vell certimen mutilar. Prefere temas scientic o tecnic, o professional o social. Anc artes, politica, religion, comercie, sport, turisme, etc, furni tre bon materiale traductibil.

5/ Conscie que tui Occ va esser leet anc de persones quel ne save francesi. Dunc, atention al idiomatic expressiones! Por ex., ne traducte "il a beau dire" per "il have bell dir", quel li altri nationes ne vell comprender. Tamen, aproxima te tam mult quam possibil al frase del autor, a su propri stil con omni nuancies e images, ma respectante in prim scrupulosimen su pensada. In curt, conscie que Occ posse traducter omnicos tre clarmen, e pruva it!

6/ Si tu senti que li supression de qualcunc particulari expression, o mem un picturesc idiomatisme, apovra tui traduction, ne evita it. In ti casu, traducte parol pos parol, ma da un explication per un ped-nota, in paroles clar por omnes. Talmen, tu va esser mersiat de tui letores pro ne har privat les del color o atmosfere volet del autor.

7/ Ne oblivia que un cert criticator guata viciosimen tui erras. Dunc, consulta sovente tui vocabularium e grammatica, mem si tu por to deve sucusser un poc tui abominabil indolentie. Naturalmen, tu have li jure repulser mi consilies e inviar me al diábol che quel un die yo va certimen retrovar te.   LI-CHI-NAN

LI AMORE IN LI ETÁ DEL PETRE

(Quar comic images)

Inamoration -- Declaration -- Flirt -- Pos un annu

-10-


LI FÉMINAS

Til un recent témpor li féminas ha poc interessat se al problema del lingues international. Inter li circa 700 autores de L.I. ne un sol, secun nor saventie, es un fémina. Li psicologos asserte que li cerebre feminin ne es creatori essentialmen. Su dominia es ante omnicos li sentiment, li tradition. Just pro ti sentiment li féminas, quande ellas adhere a un sistema, resta fidel a it sin lassar se influentiar del rason. Li Esperantistas, quel noi conosset, semblat nos plu faruchimen atachat a Esp/o quam Zamenhof self!

Che li Idistes noi memora ancor Sra Lafay de Paris, hodie mort, quel monstrat un cultu al logica de Ido tam plu meritori que li logica matematic have poc atration por li cerebres feminin.

Nor movement Occ es ancor tro recent por har ligat a se li fidelitá del féminas, exceptet li maritas de nor adherentes. Ma ancor noi ne deve tro mult ilusionar nos: Li interesse monstrat de ti maritas es un specie de resignation. Ellas fa li sequent rasonament: "Durante que mi marito scri su Occidental, alminu il ne ea in li cafeerías trincar li salarie del semane. Nor car maritos besona sempre un marotte: tam bon ti-ci quam li post-marcas o li fumation del pipes".

Mersí a ti jolli filosofie, nor adherentes coresponde in pace, con li tacet aprobation de lor amabil maritas. Forsan ti passiv tolerantie va esser viceat de un sincer desire aprender li lingue international. Interim noi profita ti retarde por parlar líbermen pri ti car companas, inter noi mannes, esperante que li present numeró de Cosm. ne va cader sub lor ocules, in quel casu it va esser desirabil que Occidental ne es tam "ínmediatmen comprensibil" quam noi raconta it in nor prospectes de propaganda.

Dunc, de un látere, nor féminas es charmant, noi repeti it, ma li veritá fortia nos confesser que ti opinion ne es tam universal quam on vell desirar it. Li negatores es numerosi, regretabilmen. Ja in li max alt antiquitá li grand filosofos hat formulat lapidari judicies.

Salomon: Li fémina es plu amari quam li morte. Ex 1000 mannes, yo trovat un bon, ma ex omni féminas, ne un sol.

Ciceron: Sin li féminas le homes vell har conversat con li deos.

Aristotel: Li natura parturi féminas solmen quande it ne posse parturir mannes.

Sant Gregorio: Un fémina bon es plu íntrovabil quam un blanc corvo.

-11-


Erudit comentatores ha develat de u veni ti mal reputation, e studiat li defectes feminin, specialmen li sequentes:

Li *Babillacitá*, in prim ha devenit un ver torment, sin que, in li curse del secules on ha remarcat un qualcunc amelioration. Ante ne long un guidanto por turistes che li Niagara exclamat:

- E ci, Senioras, es li grandiosi cataracte. Si vu benevole tacer un moment, vu va posser audir li fracasse de it.

Naturalmen li maritos es li unesim victimes de ti exuberantie de paroles:

- Quel es vor secrete? questionat recentmen un jurnalist a un mann, quel pervenit a su 100-esim annu, e quel conosset un marital felicitá sin nube desde 75 annus. Il respondet: Yo tacet.

Ad-ver ti beson maledir es solmen in superficie e indige felicimen un conviction.

Un fémina dit un vez pri su gaste: "Il cuida por depleser me". Ili querellat se, ma un poc plu tard, quande on dit male pri le, ella replicat: "Yo vell har credet to ante six mensus, ma hodíe no, pro que noi es reconciliat.

Li *etá* es un tema, pri quel it es dangerosi questionar un fémina. Mem un simplic alusion posse provocar un desagreabil accident. On save que in li tribunales li judicos e policistes deve manovrar con un diabolic habilitá, quande li leges obliga a un declaration del etá, por obtener un confession conform al veritá con un aproximation de 10 annus.

Li timore feminin ductet un filosof condensar su reflexiones in ti-ci proverbie: "It es minu dangerosi traer li caude de un tigre quam atraer li atention de un fémina a su unesim gris capille."

(Image: "E nu, esque yes o no tu es partisan del vota del féminas?")

Li Sufragie feminin. - Til un recent epoca li féminas havet in null loc li jure de vota. Li sufragie feminin es un conquesta tam nov que noi memora ancor li annus stormosi pos 1900 durante quel ardent "sufragiettes" combattet per omni medies por obtener li jure votar. Noi just retrova

-12-

in un revúe old de 30 annus li supra caricatura quel ilustra un de ti medies de persuasion, avan quel un mann rasonabil prefere ne obstinar se long in su erras antifeministic.

E tamen ti entes tam avid a guvernar ne es facilmen guvernabil. Ti assertion es fundat sur li sequent autentic raconta:

Serchante un vez in old manuscrites, li duc de Broglie esset interessat del narration de old customes del antiqui civilisationes. Durante un session del Academie francesi a quel partiprendet li famosi scritor Jean Tharaud, il exposit a ti-ci su decovritiones.

- Save vu que in cert landes del antiquitá un rey posset reciver li coron in li etá de 14 annus, ma ne posset prender fémina ante 18 annus.

- Yo considera to quam tre logic, respondet Jean Tharaud. It es plu facil guvernar un reyia quam un fémina!

Li Jalusie. - Si noi crede li ultim historicos, ti defecte essentialmen feminin vell har aparit in terrestri Paradise ja desde li comensa. Nam Eva, strax pos su nascentie ex un coste de Adam, esset tam desfident que omni matines ella contat li costes de su marito por verificar esque it ne mancat un secund coste, quo vell har pruvat (horrore!) li nascentie de un secund compana. Con ti maritos on nequande es cert pri lor fidelitá.

In USA, u li féminas, mersí a lor grand influentie, obtenet draconan leges contra li ínfidelitá, un prenómine feminin diferent de ti de su marita, chuchotat del marito in su dorme, sufice al injuriat marita por posser demandar e obtener li divorcie a su profite.

Dunc, quande un nocte Jack Mutton, in su dorme, murmurat con ravissement: "Carmen, Luise, Manon!", li afere semblat evoluer mal por le, nam su marita hat audit le. Ella fat le violent reprochas li sequent matine, ma Jack havet li luminosi idé explicar la:

- Mi car amica, tu erra. Yo ne revat pri féminas, ma pri óperas quel yo audit recentmen!

(Image: "Si Dorothy Lamour vell petir te nettar su tapisses, tu ne vell far un tal mime.")

Li marita contentat se de ti explication; e Jack mult joyat pro que li storm esset escartat. Ma it eclatat quelc dies plu tard quande, reveniente ad-hem, Jack trovat su marita rubi de colere:

- Esque tu save, ella dit, que un de tui "óperas" ha vocat te in li telefon?

Li *Bellitá* tam celebri del fémina es in realitá un resultate del bon guste e del constant cuidas del mann tra li secules. Selectente sempre li max plesent

-13-



fémina por marital la e haver descendentes in chascun generation, nor antecessores ha talmen poc a poc ameliorat li bellitá del fémina. "Ti bellitá, scri li famosi scritor e astronom Flammarion, sembla esser un producte del civilisation. In li statu savagi li fémina es sempre plu desbell quam li mann. De generation a generation li féminas devenit plu bell, plu desirabil, e de humil compane ella devenit li mastressa a quel nequó e nequí resiste. Ma tande, pro su potentie, ella avocat li severitá del scritores pagan filosofos e patres eclesial" (Ples vider in supra lor judicas!)

Li altri son de cloche: Naturalmen, mersí a lor ínresistibil charme li féminas ha trovat entusiasmat defensores che li mannes. Li ínpartialitá fortia nos far audir anc lor son de cloche. Vi dunc recomfortant declarationes quel nor amico Sr. Kurt Feder de Germania just traducte por nos ex german:

Goethe: Li relationes con féminas es li elemente de bon mores.

Cervantes: Li mann forma e educa il munde, ma li mann es educat del fémina.

Persan proverbie: Solmen ti mann jui li vive quel ne have marita.

Kungfutse: Li fémina es li chef-ovre del deo munde-creatori.

Saphir M.G.: Féminas es gratificationes del ciel al mannes.

Ric Berger

(Image 1)
Li marito: Ti carne es vermen durissim
Li marita: Naturalmen, tu di to pro que it es mamá!

(Image 2)
- Yes! Yo ama te... yo ama te... Esque nu tu es content?

-14-


CACUMA

Yo es foll! ... Omnes di to! ... Li tot village e li paisanes in li campania. E foll... pro quo?

Pro mi amore al yun e bell Cacuma!

Yo questionat Cacuma: "Esque un yun mann, quel ama un bell senioretta es foll?"

Ella ridet avan mi ocules e fugit tra li prates.

Un die, quande su agnes, disperset tra li prates, dulcimen pasturat, yo aproximat me a ella e dit: "Bon die, Cacuma! Hodie li tempe es magnific e li agnes tam dulcimen pastura!"

Ella regardat me con su du passionosi ocules e respondent: "Yo ama mi agnes. Ili es tam docil e bon! Ti-ci nómina se Libuschca e ti-ci Maruschca. Ili es blanc quam nive e lor voce es sonori quam li clochette."

"Cacuma, yo dit, esque noi ne posse esser felici sub li lúmine del sole, in quel li capes del rubi papavres es quasi micri flammettes in li campania?"

Ella regardat me astonat e per su baston fat alquel signes sur li terra.

Yo expectat li response, ma ella tacet durante que ella moet lentimen su baston sur li herbe.

"Cacuma, esque noi ne posse viver felici? Lontan del munde con tui agnes, ta u li áquiles fa lor nestes e li capres agilmen salta sur li roccas! Noi va haver mult agnes, noi va devenir rich e noi va esser felici!"

- No, to es ínpossibil, ella respondet, yo es cigana! Yo ama esser líber, viver in li líber natura, vagar de un loc al altri sin saver u es mi hem... A me plese esser hodie ta apu alquel village e deman sur li rive de alquel rivere."

- Ma to fa nequó, si tu es cigana.

Ma ella tornat se al torrente, saltat levimen quam un capra e rapidmen desaparit in li foreste...

E yo, trublat per li ínquietitá, clamat vocosimen: "Cacuma, yo ama te! Yo ama tui brunatri visage, tui flammeant e nigri ocules, plen de passiones!"

Nequí respondet a mi paroles, solmen yo quasi ancor audit in mi oreles su sonori voce: "Yo es cigana!"

E yo cadet sur li terra, e quam foll yo plorat por li unesim vez pro Cacuma...

Original raconta de P. Dimitriev, Tchecosl.


CONTENETE

Omni articules de ti numeró es originales in Occidental)

Dr Homolka: In memorie de Edgar de Wahl. - Karen J: Li actual situation interlinguistic. - Berger Ric: Li nomenclatura scientic, oficial informationes, nor colaboratores, li féminas. - Podobsky J.: It es bon que li morte es sur li munde. - Multatuli: Pensas. - Li-Chi-Nan: al traductores. - Dimitriev P. Cacuma

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...