Thursday 14 February 2019

Cosmoglotta A 154 (jun 1950)

COSMOGLOTTA 
CENTRAL ORGANE DE INTERLINGUE (OCC.)
jUNIO 1940
Nr. 154

Alt quartere de Bienne, li cité u es printat Cosmoglotta e li Revue International de Sténographie, auxiliator de nor movement...

UNIVERSAL-LATIEN

UNIVERSAL-LATEIN, die Welt-Einheitssprache, von Karl Pötzl, Köhler Verlag, WIen XIX, 36 págines. A5, februar 1949.

Austria sembla esser un fertil agre, quel producte sempre nov autores de "latinaches" quam ili esset nominat de Dr. Couturat. Pos A. Hartl in Linz sequet K. Pompiati in Wien, quel publicat in 1918 su "Nov latin logui". It es interessant e significativ, que li autor del novissim latinid sistema sembla saver nequo pri li labores de su antecessores del scol naturalistic, nam il scri in su brochura que li anteyan sistemas es "tro artificial". To monstra, que il conosse solmen lingues con rigid construction. Ma ja in li introduction on posse leer, que it acte se ci pri un regularisat latin con finales artificial. Per tis li latin classic es sat deformat, quam li sequent exemples demonstra: "Offerám al Tên omnens meens operans... Postquam lavaruút se, vestiruút se et pecteruút suens capillons... Quales bones infantês!...". (Li finale del acusative es -n, del plurale -s, acc. plur. -ns). On percepte que UL neglige li resultates del experienties fat durante plur decennies e crede posser usar mort paroles, quam "vituperare, auriga, saepe, cras, heri, ut, etiam, sed, semel", etc. Altris es submisset a un "regularisation", quam p.ex. vice "mala, malum, malus", on fabrica "mala, malo, malu, maljo, malejo", por disserner li six sigificationes del tri original paroles.

Por non latin expressiones, quam p.ex. "mode" on introducte li "ínnecessi" articul, quel deve esser declinat in omni tri géneres, dunc: lo, la, lu...lae, ...las, laru, in tot 24 formes! Ultra li articul ne solmen li substantive ma anc li adjective es declinat secun quin modelles (a, o, e, uo, u) con diversi géneres. (Ja in 1887 li evolution atinget un plu modern e simplic forme.) Li latin prepositiones es transformat de Pötzl: "qualis, quale", in qualê, quala, qualu, quale. Similmen "ejoa", ejoas, cujo(a)ns", etc.

Li verbes have divers finitiones por singul person in omni témpores: "Amarám, amaróm, amarúm, amaroóm, amaruúm, amaroém, amaroéom". Talmen sona li 1-esim person de "amare". Ultra to existe ancor tri conjugationes, sammen ultri quar por li passive. Nov es, que anc li finales del participie es aglutinat al infinitive: "amaráns, crederáns, serviráns, amaráto, crederáto, serviráto."

In contrari al latin, UL usa accentus por indicar li accentu tonic. Nov e misteriosi es li son oe, quel sembla star por ö. On ne save, pro quo ne oe, quam on ya usa ae por ä. - Sr. Pötzl distinte in su idioma un *simplic* e un *superior* stil. In li ultim it es permisset usar plu latin e minu *universal* formes, dunc it es un concession al naturalitá. Un altri concession es li admission del preposition *de* por li genitive por evitar formes *regulari* quam "portae, portaru, amicij, amicoru, boneu, boneru, ejij, ejae, istij, cujij, primij", etc.

Li autor asserte in li fine, que omni hom es capabil transformar un latin textu med un latin grammatica e lexico in UL, practicante li sintaxe e fraseologie latin. Ma noi opine, que sub tal conditiones omni hom va preferer li bell original lingue e va renunciar con plesura li arbitraritás del autor, queles es ni eufonic, ni simplic, ma absolutmen regressiv in su structura.

Ples comparar!
Latin (normal): Ut omnes unum sint in humanitate et lingua!
Universallatein: Ut omnês unu essent in humanitatên et linguan!

In es íncomprensibil, que ancor hodie existe persones, quel es sat naiv creder, que li practica va atenter su ovres elaborat detra cludet portas e persianes con vatte in li oreles e con paraocules sur li cap.   Eugen Moess (Wien)

-50-

VENETO E PICTO

Noi recivet de "Villafranca di Verona" un nov projecte de L.I. titulat "Lingua universale", o VENETO, de quel nor letores posse far se un idé comparante li textu italian con li nov LU (Lingua universale):

Italian -- A coronare le scoperte del secolo più illuminato dell'umanità è venuta in buon punto la LU vera che non può mancare all'alta sua funzione. Al suo secolo d'oro darà i più grandi prosatari e poeti che siano mai stati al mondo.

Veneto -- A coronare le scoperte del secolo più illuminato de l'umanità è venuta in bon punto la LU vera ce non può mancare a l'alta sua funsione. Al suo secolo d'oro darà i più grandi prosatari e poeti ce siano mai stati al mondo.

On constata que in realitá to es un italian apen modificat, e ancor modificat ne mem in li sense del internationalitá, nam un parol quam grandi vice grandi, alontana se in sam témpor de I., de F. grand, de E. great, de G. gross, etc. Ad-plu, paroles quam secolo e funzione es essentialmen *italian*. Li forme international posse esser solmen secul, pro secul/ari, secul/ar/isar, secul/aris/ation... e function, pro function/ario, function/arisme, function/ament, etc.

Li autor de ti lingue, Sr Angelo Fallioci, ne da grammatica, ma contenta se per indicar in 12 regules per quo su idioma difere de italian. Benque il asserta in li prefacie: "La LU non puó essere una lingua nazionale" il dunc nequant ocupa se pri li internationalitá e presenta un simplification de Italian quam Sr. Wood presenta quam L.I. un anglesi apen modificat (Reform). Li experienties del passate sembla servir a nequo!

Ma lu max astonant es li maniere per quel li autor anuncia su lingue: per términos grandiosi quel choca nos, francmen dit: "Il piú grande avvenimento letterario del secolo... E' nata la vera LINGUA UNIVERSALE..." Ples excusar lu poc!

Til hodíe omni scientistes e autores, quel ha contribuet vermen al progresse, esset mult plu modest, lassante al posterité li cuida reconosser lor merites. It existe cert taches quel il bon ton postula que on lassa les al altris! Mem de Wahl refusat nos sempre li possibilitá exaltar su ovre *ante su morte*. Quande un de ti autores de L.I., tam pululant in ti ultim témpores, printa sur un litt prospecte: "Primo documento storico"(=historic), noi permisse nos subrider dulcimen avan tal pretensiositá. Li ver scientie ne prende li trumpete por informar li munde quande un bagatelle nasce.

Li duesim L.I., just aparit, nomina se PICTO, e have quam autor un Sr. John Williams, de quel un articul propagativ cuida signalar nos strax li etá: 45 annus! Sr Williams es li activ propagandist de un mundan Union pacifistic, por quel il constatat li necessitá crear anc un idioma, Esperanto essente tro desfacil secun su vise-punctu.

Vi to, quo li Esperantistes atinge organisante li silentie pri li altri lingues international, e precipue pri INTERLINGUE: Tis, quel ne posse usar Espo pro su defectes es finalmen obligat inventer un nov sistema, ignorante que existe ja desde long projectes plu perfect quam Espo. Li politica del silentie vale nequo in interlinguistica.

-51-


Vice hauster in li rich arsenale del L.I. existent, in quel on trova tamen ja por omni gustes, Sr. Williams imaginat su propri lingue, quel, il di, on "posse aprender in un hor" (!), per li medie de un curt clave. PICTO es composit secun li procede de Basic-English, con un minimum de paroles, exactmen 600 paroles, durante que Basic, quam on save have 850 de ili. Ex ti 600, 500 apartene al grand lingues de Europa e 100 "ne ja conosset", deve esser aprendet.

Dunc omni criticas directet contra Basic e contra li ínsuficentie de su rudimentari expressiones ne impedi li profanes recomensar in ti direction. 600 fundamental paroles por expresser omni nuancies del pensada! TO es aproximativmen li númere de paroles quel un negro del central Africa besona!

Nu, vi un exemple de ti lingue:

(scrit in fraktur)
"Longdistensful, in noinkulturful nationland(?), ex viva un nociviksful(?) ??? ?? ex viva in fenta su...? un colosal flatland, vivia stov esikient(?) glob."

Trad. in Intl.
Lontan de ci, in un savagi land, vivet un solitari patriarche. Il habitat sur colossal planage e esset isolat del exterior munde.

It es interessant constatar que li pluparte del inventores de L.I. es possedet de un marotte quel falsa naturalmen li solution del problema. Por li unes it es li brevitá (vide por exemple Molenaar); por li altres it es li absolut naturalitá (Lima, Faccioli), o li restrictet númere de radicas (Williams). Til quande on va esser obligat repetir que chascun de ti principies in facte es just in se self, ma que to ne es un rason por obliviar li altri principies. Li solution del L.I. ne depende de *un* sol factor (li elaboration de un lingue international vell tande devenir tro facil!), ma de un cert númere de factores o conditiones, queles on deve combinar e dosar, sin obliviar un sol. Un vocabularium *restrictet* ne es li unic condition por facilisar li aprension de un L.I., un sucie tre legitim; altri principies, quam li comprension ínmediat si possibil de omni vocabules, es un principie ancor plu important.

Or PICTO constitue un enigma por li poliglottes self, quam pruva it li curt textu citat in supra, just pro li centene de paroles ínconosset, quel li autor ha incorporat a su sistema, e quel on deve aprender.

In summa PICTO representa li varietá de L.I. aplicant li principies de Basic al grand lingues de Europa. Talmen, in li Panteon del L.I. ti nov sistema veni plenar li case de un solution possibil in li multiplic combinationes del principies fundamental del L.I. Quam un colector de post-marcas noi have li satisfation glutinar ti nov image in un ancor vacui plazza!

Ma, grand Deo, si omni ti creatores de varietás ínutil vell har consacrat solmen parte de lor personal eforties individual por li difusion del *ver* lingue international, forsan hodie li munde vell usar ti lingue, resultate de un colaboration fructosi.   R Bg.


VANITÁ DEL HOMAN VIVE

Por far se un idé pri li vanitá de nor vive, it sufice prender li sequent comparation. On conosse li obelisco del plazza del concorde in Paris: ples imaginar que su altore representa li durada del historie del terra. Li durada del homanitá vell esser representat per li spessore de un pezze de 5 centimes sviss e li durada del homan civilisation vell coresponder solmen al spessore de un post-marca collat sur ti pezze. Por representar li dura del homan vive on deve prender un microscop por vider un centesime de millimetre!

-52-

LI MAL PRINCIPE

Image: Monument de Andersen in Copenhag

Un de nor colaboratores, Sr Frodelund de Odense, ha traductet de dan a Interlinge, por Cosm. un del racontes de su famosi conciteane Andersen. Andersen nascet in Odense in 1805 e morit in Rolighed in 1875. Il es hodie celebri in li tot munde per su Racontas, o Fabules, remarcabil per li fertilitá del imagination, e pro to vividmen apreciat del infantes. Li Danes ha erectet a lor autor national, in Copenhag, un monument (de quel noi da ci contra un esquisse), u il es representat racontant un de su ravissent historiettes.

LI MAL PRINCIPE

It esset un vez un mal e arogant principe de quel li tot pensa havet li scope conquestar omni landes del munde e terrer per su nómine; il avansat con foy e gladie; su soldates tramplat li cereales sur li agre; ili incendiat li dom del paisano, talmen que li rubi flamme forleccat li folise del árbores e li fructes pendet brasat sur li nigri brulat rames.

Mani povri matre celat se con un nud mammant beb'e detra li fumant mur, e li soldates serchat le, e si ili trovat la e li infante, comensat lor diabolic delicie; mal spirites ne posset acter plu mal; ma li principe opinet que it evenit just quam it devet; die pos die augmentat su potentie, su nómine esset timet de omnes, e li fortune acompaniat se in su cité reyal in un richesse a quel necú existet alquo simil. Nu, il fat constructer magnific palaces, ecclesias e arcades, e chascun vidente ti splendore dit: "quam grand principe!" Ili ne considerat li misere quel il hat portat al altri landes, ili ne audit li sospiras e li lamentationes sonante ex li cités incendiat.

Li principe regardat su aure, regardat su magnific edificies e tande pensat, quam li multité: "quam grand principe! ma yo besona plu mult, plu mult! Null potentie mey esser simil al mi, e nequam plu grand!", e il guerrat contra omni su vicinos e il victet les omnes. Li victet reyes il fat ligat per aurin catenes a su carre quande il vehiculat tra li strades del cité; e quande il sedet ye table tande ili devet jacer ye li pedes de il e del cortesanes e prender li pezzes de pane queles on ta jettat a ili.

Poy li principe fat erecter su statue sur li plazzas e in li reyal palaces; il mem volet que it vell star in li ecclesias avan li altare del Dómino.  Ma li prestres dit: "Tu, Principe, es grand, ma Deo es plu grand, noi ne risca to."

"Bon, dit li mal principe, yo va anc victer Deo", e in li arogantie e follie de su cordie il fat constructer un nave artificial per quel il posset trapassar li aere; it esset multicolorat quam lu caude del pavon e aparet garnit per mill ocules, ma chascun ocul esset un fusil-tube; li principe sedet in medie del nave; il solmen besonat presser un ressor, alor mill projectiles exvolat, e li fusiles denov esset chargeat quam antey. Cent fort áquiles esset atelat al nave, e talmen il volat vers li sole. Li terra jacet profundmen infra; in prim it, con su montes e silvas, aparet solmen quam un plugat agre u li verde es visibil inter li renversat pezzes de gazon, poy it simileat li plan carte geografic, e sovente it esset totalmen celat in nebul e nubes. Plu e plu alt li áquiles

-53-


volat ad supra; alor Deo emisset un singul de su ínnumerabil ángeles, e li mal principe fat volar mill projectiles vers il; ma li projectiles retrocadet quam grel del brilliant ales del ángel; un gutte de sangue, solmen un singul, gutteat del blanc ale-plum, e ti gutte cadet sur li nave in quel li principe esset; cauterisante it fixat se; it pesat quam mill quintales de plumbe e tirat li nave con precipitosi velocitá vers li terra; li fort ales del áquiles ruptet se, li vente susurrat circul li cap del principe, e li nubes circum li nave, (ili ya esset creat del cités incendiat), format se in menaciosi aparition, quam milie-grand creves extendet lor fort pinces vers il, quam rulant rocca-pezzes e foy-spruzzant dracones; demí mort il jacet in li nave, quel finalmen manet pendent inter li gross árbor-branches del silva.

"Yo vole victer Deo, il dit, yo ha jurat it, mi vole va evenir!" e durante 7 annus il fat constructer naves artificial por trapassar li aere, il fat forjar fúlmin-radies del max dur stal; nam il volet rupter li fortification del ciel. De omni su landes il assemblat grand armés. Ili covrit un area de plur milies stante plazzat mann apu mann. Ili ascendet li naves artificial, li rey self aproximat li su. Alor Deo emisset un turbul de mosquitos, un singul turbul de mosquitos. It burdonat circum li rey e picat su facie e manus. Indignat il tirat su gladie, ma solmen battet in li vacu aer. Li mosquitos il ne posset atinger. Alor il ordonat que on mey aportar custosi tapisses; tis on devet velopar circum il; ta null mosquito posset penetrar per su agullion, e on fat quam il ordonat; ma in singul mosquito posit se sur li max intern tapisse, reptet in li orel del rey e picat le ta; it brulat quam foy; li venen ascendet a su cerebre. Il liberat se, raffat li tapisse de se, lacerat su vestes e dansat nud córam li crud, feroci soldates, quel nu mocat li foll principe quel volet assaltar Deo e strax esset vintet de un singul litt mosquito.    (Traduction: H.P. Frodelund)

SENTENTIES

Quande on logia in inferne, on ne deve disputar con li diábol.
Mem li quar pedes de un cavalle ne salve it del cade.
Quande on vole dronar su cane, on di que it es rabiosi.
Noi ne deve obliviar que ne con li mortos noi deve viver, ma con li viventes (Raynouard)
Li bene es bon per se self e por it self, ne pro que it es ordonat e sanctionat. (Goyau)
Ti, quel ha plantat un árbor ante morir, ne ha vivet ínutilmen. (indic proverbie)
Acte talmen que vor libertá posse exister apu ti de omni altri homes. (Kant)
Li vive ne deve esser por nos un romane quel noi lee, ma un roman quel noi scri. (Novalis)
Li ínfelicitá es minu penibil a suportar quam a timer.

Li dulcore es li plenitá del fortie.
A stult question, null response.
Li plesura es plu dulci quande on ne atende it.
Li tolerantie es li charitá del inteligentie.
Abundantie de richesses ne noce.
Bene mal aquisitet nequande profita.
On deve semar por recoltar.
Li bell cage ne nutri li avie.
It ne existe fum sin foy.
U es miel ta ne manca moscas.
Il comprende mecanica quam bove musica.
Quant capes, tant opiniones.
In chascun male es un poc de bene.
On ne deve jettar baston in li rot.
Esperantie ne da li pane.

-54-

LI LETURA

Circum li annu 1875 in Francia aparit un gross libre: " La lecture en famille"  del famosi scritor Legouvé, membre del francesi Academie. Ti ovre causat un decisiv efecte sur li yunesse de Francia, emfasante li necessitá e li importantie e li bellitás del letura per alt voce. Hodie, adver, li letura vocosi in familie ne plu es practicat e un procere leer silentiosimen, procede plu conform a nor temperamentes del XX-esim secul, plu individual.

On ne posse dir que on lee minu quam ante 100 annus. In contrari, on lee mult plu pro li excessiv abundantie del jurnales con modic precie quel on trova partú. E on lee in locos in quel on antey preferetmen conversat con su vicinos, por exemple in trenes, in salas de atende, in cafeerías, etc. On vora tam mult litteratura que finalmen on es obligat contentar se per resumates o extrates nominat Digestes, nam li scientie ha tam developat se quam mem scientistes ne posse sequer li progresses in sam témpor in fisica, in chimie e in medicina.

On ha nominat con justesse li letura "un conversation con li honest homes del passat secules". Ma nor antecessores ha legat nos du species de libres: libres distractiv quam romanes e pezzes de teatre, e libres de erudition quam ovres historic o scientific. De to seque du species de leturas: li plesura-letura e li labor-letura. Pri li unesim it ne es necessi dar consilies. On lee por su plesura, quo on vole e quam on vole.

Minu fantastic es li labor-letura pri quel André Maurois ha scrit li sequent judiciosi lineas.

"Li labor-letura es ti del hom quel, in un libre, sercha tal definit conossenties, materies quel il besona por apoyar o completar in su spíritu un construction de quel il percepte li grand lineas. Li labor-letura deve esser fat, exceptet si li letor possede un astonant memorie, con li plum o li crayon in li manu. It es van leer si on condamna se releer li totalité chascun vez quande on desira revenir a un punctu. Quande yo self lee in libre de documentation, in un labor-letura, yo sempre indica sur li unesim o sur li ultim págine alcun paroles indicant li objecte tractat, poy sub chascun de ti paroles li ciffres del págines contenent li passu interessant. To dispensa me releer li libre completmen".

To es un metode, quel secun nor experientie, sembla ínsuficent quande li libre es gross e li passus a notar tre numerosi. Personalmen noi usa un altri metode: sublineante per rubi crayon omni passus interessant. It es apen necessi signalar que tal procede es usabil solmen con su propri libres, nam it ne vell esser acceptat del amicos a quel on ha pruntat li max bell pezzes de lor biblioteca.

Noi retrovat in un old revúe francesi, li "Magasin pittoresque", del annu 1869, just un annu ante li guerre franco-german de 1870, un composition simbolic titulat "Li hor del letura". Benque li vestimentes es desmodat e li procede de gravura per plum un poc antiquat, noi reproducte ti composition quel es sempre actual e va sempre esser ver, pro que li natura homan ne changea sentibilmen de un secul a un altri. Li dessinator ha gruppat 5 cuples del infantie til li olditá con ti legende: "Chascun etá have su maniere leer".

On save que in mult families del anteyan secules un hor in li die esset consacrat specialmen al letura, quam un altri hor es ocupat del repastes successiv. Chascun membre del familie retraet se in un chambre por leer durante un tot hor. Ti custom es hodie abandonat pro que li trepidant modern vive ne plu permisse it. Hodie on lee ne minu (in contrari mult plu) quam antey, ma on lee precipue jurnales e revúes, individualmen, e quande on have témpor, singul in su propri hor.

-55-

(Textu francesi: Tout âge a sa maniere de lire)

-56-

Li circumstanties ha changeat, ma tamen it es exact que "chascun etá have su maniere practicar li letura". Ples dunc examinar atentivmen chascun person de ti composition e ples dir nos esque lor atitudes ne es exactmen observat: li infanto, quel tallia un pezze de ligne vice studiar su letiones; li yuna quel interrupte su tricotage pro que li passu quel ella just lee es specialmen captivant; li patre, quel lassa cader su jurnale por contemplar su felicitá; su marita alactant li nov-nascete; li avo quel alontana li papere pro su presbitie; in fine li du oldes apu li ardent chimené, queles indormi se lentmen durante lor letura pro li permanent fatiga in lor etá e li dulci calore del foy.

R Bg.


HISTORIE

Temistocle havet un filio quel abuset al concessiones de su matre. "Ti-ci puero, il  dit un die ridente a su amicos, es li arbitro de Grecia, nam il guverna su matre, su matre guverna me, yo guverna li Atenanes, e li Atenanes guverna li Grecos."

Denis li Tiranno havet sempre proxim su lette domesticos armat de agullies, por picar le in jorne e in nocte, per intervalles, pro timore que su grasse ne sufoca le durante su dorme.

Li fluvie Ginde hante forportat un del cavalles de Cirus, ti-ci jurat far it tam litt, que li féminas vell posser traversar it sin humidar lor genús; quo il executet dividente it in 360 canales.

Li scritor Descartes, li unesim autor quel proposit crear un lingue universal constructet, esset ataccat del febre in Stockholm. Il refusat lassar se exsanguar, diente al medicos: "Seniores, ples respectar li sangue francesi". In fine il resignat se a ti cura, ma it esset tro tard, e il morit de to.

Antey, li soldates salutat abassante li arme vers li suol. In 1788, on ordonat in Francia li movementes "porta arme", e "presenta arme". Li militari saluta fat per li manu origina, in Francia, in li 18-esim secul.In ti epoca li soldates, quel portat tricornes, deprendet les por salutar lor superiores. Ma in plur casus, por exemple por escutar ordones, ili solmen portat lor manu a lor chapel. To es li comensa del militari saluta quel on imposit poy in omni armés.

In 1941 on ha retrovat in oriental Prussia li mumie de un yun fémina miraculosimen conservat in li torfe, e quel vivet probabilmen ante 3000 annus. Li córpor esset ancor tam intact que on posset examinar li contenete de su stomac. Expertes tande fat delicat analises e successat reconstituer li "menú" absorptet del yun fémina quelc hores ante su morte. Ti ultim repaste esset composit ex puré de frument, pises e carnine, con quelc verd plantes mixtet a flores.

Li max curt guerre del historie es ti, quel oposit Anglia a Zanzibar. It durat exactmen 37 minutes. To evenit in 1896. Li Angleses esset victoriosi.

Durante li guerres del Revolution francesi, evenit que oficeros esset tam povri quam lor soldates. Un cavalle esset un luxu; Dugommier, generalo in chef del armé del Pirenées, departet per pede de Paris por retrovar su battalliones sur li frontiera de Hispania. Il havet tande 60 annus!

Ante li reyessa Anne de Bretonia, fémina de Charles VIII, li vestimentes de luctu esset blanc che li Franceses.

Solmen desde li XVIII-esim secul, sub Louis XIV, on comensat distinter inter chirurgos-barberos, e chirurgos-perroqueros. Por que on mey posser reconosser les, li unesim devet monstrar quam insigne contra lor butica un bassinette aurat, durante que li duesimes devet contentar se per un bassinette argentat.

CELEBRI PICTURAS (SCOL ANGLESI)

LORD HEATHFIELD

In 1704 li Angleses captet li peninsul de Gibraltar, quel ha devenit recentmen un insul per li cavation de un canale inter it e li continente.

Poc témpor poy, in 1729, li Hispanes declarat renunciar definitivmen a omni jures sur ti terra. Geograficmen, tamen, Gibraltar es un parte de Hispania: on dunc comprende pro quo, apen quinant annus plu tard li Hispanes provat reprender ti enorm rocca a quel li Angleses tene firmmen pro strategic rasones. Ti assedie, quel esset li ultim til hodie, durat quar annus, de 1779 a 1783, quo valet a it li nómine de "Grand Assedie".

(Image: Lord Heathfield, de J. Reynolds)

Li vigorosi atacca chocat se contra un resistentie quel ne diminuet un sol moment, mersí al corage de un chef extraordinari, li generalo Elliot. Pos 4 annus de un sever blocus e furiosi assaltes, li Hispanes e li Franceses ne esset plu avansat quam li unesim die. Ili ne posset impedir li anglesi flotte intrar in li rade e deposir ta soldates, nutrimentes e munitiones. Hispania renunciat su tentative e desde tande neplu provat recomensar it.

Ti heroic resistentie de Gibraltar plenat de fieritá omni anglesi cordies. Li generalo Elliot esset anobilat e recivet li titul de "Lord Heathfield". Un del max grand pictores de Anglia, Reynolds, fat su portrete, ti, quel noi presenta ci, un pur chef-ovre, hodie in li National Gallery in London.

Reynolds ha representat li grand soldate in un posa original, quel provoca li admiration del criticos: Null costum sumptuosi, ni pesant draperíes, quel li pictores del epoca amat plazzar detra lor modelles por emfasar les. Lord Heathfield erecte se sur li rocca self de Gibraltar, e li nigri fuma del cannones servi quam funde a su bell energic cap. In lontan extende se li mare e li terra de Africa.

It existe in ti portrete magnific un detallie quel sembla sin importantie, e quel es in realitá un trate de genie: li gross clave quel li generale tene in li manu. On hat confidet a Elliot un forteresse, li clave del Mediterrané; il ha refusat dar it al assaltantes, malgré omni combattes.

Elliot, alias Lord Heathfield, havet plu quam 60 annus quande il subtenet ti memorabil assedie. Il morit poc témpor pos li piction de ti portrete, in li etá de 73 annus.

On save que li autor de ti pictura, Reynolds, es considerat quam un del tri grand pictores de Anglia. Li du altris essente Gainsborough e Lawrence. Su ovre es imens: plu quam 700 picturas, de quel li 9/10 es portretes. Il pictet li pluparte del celebritás anglesi de su epoca, juit durante su tot vive un meritet reputation, nam il savet dar a su portretes li atitude quel li functiones suggeste e li personal caractere del pictete. Li accessories self es selectet in maniere evocar un simbol, quam li clave de Lord Heathfield.   R. Bg.

-58-


CRONICA

ANGLIA. - Li revúe "General Welfare", in su numerós de februar e april, publicat informationes pri nor movement e mem li adresses del cardinal representantes de nor Union. - Sub li titul "London-Interlingue", du amicos anglesi, Sr Raxworthy e Akerman, publica un organe mimeografat, con leturas instructiv e distractiv. On posse obtener it gratuitmen scriente un post-carte a Sres H.D. Akerman, 84 Fernleigh Road, Winchmore Hill London N. 21.

AUSTRIA. - Ideen-Archiv, de Gmunden, publica in german un fiche resumant li principies de Interlingue, in li colection Gute Ideen (bon idés). Ti fiche, titulat: "Brauchen wir eine Plansprache?) (Esque noi besona un lingue constructet?) es scrit de nor austrian colaborator W. Blaschke.

Li 30 decembre 1949 li Societé Cosmoglotat in Vienna denov comensat functionar. In li presentie de un representante de un agentie de presse e del societé linguistic de Vienna sr. E. Moess referet pri li present situation del L.I.. Poy on electet Ing. Adolf Reichert quam presidente, Maximilian Müller, editor, quam vice-presidente, Dkfm Dhdl Eugen Moess, instructor, quam secretario, Leopold Eckel, inspector, quam cassero, Wilhelm Blaschke, instructor, Karl Janotta, secretario, Ing. Engelbert Pigal quam membre del comité.

In li reunion del 13 febr. 1950 noi posset salutar quam gast Dr. Oskar Kanzian, li fundator del societé por etica statal e noi resoluet colecter li necessi summa por far brochar li quelc cent exemplares del ovre german: Occidental die Weltsprache, queles esset salvat durante li guerre de Ing. A. Deminger. It representa li unic medie de propaganda quel resta nos e va reciver un epilog actual.

Li sequent assemblé evenit li 11 april 50, quande denov sr. E. Moess parlat pri li tema "Noi ne es idealistes!". Il dit, que Interlingue (Occ.), essente li neutralisat quintessentie del europan vocabularium es ínmediatmen apt al usation. It ne besona un movement usual quam til nu, con omni simptomas absurd e repugnant por homes seriosi. Noi deve esser realistes e nequande obliviar, que I.L. ne es li privat lingue de nos, casual usatores, ma solmen li max developat forme de un lingual medie. Li nómine "mundelingue" es forsan anc un ilusion e noi deve concentrar nor interesse a nor continente. Mem it es possibil, que it va esser necessi tolerar du formes de nor lingue, ma li diferentie inter li sciential e laic o populari forme vell aparir solmen in li ortografie.

DANIA - "Súper li frontieras" es li organe mimeografat del nor membres adherent al partise ovreral. Su numeró de marte-april contene interessant articules politic e sociologic. Redaction e adm.: Poul Moth, Rubinstein vej 31, Copenhag S.V. Dania. Precie por un numeró: 1 response-cupon. Li scope de Api es expander camaraderíe e solidaritá inter li ovreros de omni landes, dante informationes pri li conditiones de vive e de labor in li diferent landes.

Li nov bulletine INTERLINGUE-INFORMATIONES por Dania va aparir. Adresse: H.P. Frodelund Munkeringen 2, ODENSE, Dania. Al sam adresse on posse reciver un prospecte in dan.

FRANCIA. - Li ultim numeró del Jurnale scolari international, ilustrat de infantes, de Bulletine pedagogic international e de Novas interlinguistic, excellentmen composit, editet e printat de nor amico Sr Roux monstra li admirabil activitá de ti-ci. On posse obtener specimenes de ti interessant revúes, scriente a sr. Roux, instructor in Coulon (Deux-Sèvres) Francia.

-59-


ITALIA. - Aetne Poste, de Catania, continua publicar un Interlingue-Curriere, it es un cursu de nor lingue, e textus quam aplicationes. Li nro de januar contene un important articul, traductet de Sr. Lagnel, director de nor Union, pri li "Post-marcas in Svissia".

NEDERLAND. - Li revúe "Folia Civitatis" (semanale por li Civitas Academica del Universitá Amsterdam) apertet recentmen su columnes a un discussion pri Esperanto. In su nro de 10 marte 1950, Sr Hoyting, novialist, termina li controverse per un refutation del classic argumentes esperantistic e cita un curt textu Espo-Novial-Interlingue por monstrar li lingual defectes de Esperanto. It es damage que vice prender un frase scrit in Novial (red.: lingue, quel realmen ne plu have alcun practica) e picter ti-ci abusivmen quam representativ anc por Interlingue, il ne electet li corect version in Interlingue, quel vell har esset mult plu propagativ.. In omni casu it es bon monstrar al publica que Espo ne sta sol in li arena e que altri sistemas de L.I. minu difuset have in realitá plu mult chances de final successe quam li caduc Espo.   Mt.

NORVEGIA. - Un extrate del articul publicat in li dan "Fyns Venstreblad" (Dania) ha esset fat de nor coidealist Krogstad e publicat in li norvegian jurnale "Arbeider-avisa" de Trondheim.

SVISSIA. - Aparit li numerós 67 a 70 de cive del Munde, organe del Interlingue-club de St Gallen, anc li edition in german por interessar li publica de lingue german. Curt recensiones del ultim reunion del Sviss Association por Interlingue esset publicat de diversi jurnales sviss, inter altris Die Tat (Zürich), Neue Zürcher Zeitung, Feuille d'avis (Lausanne), National Zeitung (Basel). - Wir Jungen, de may, ha publicat p. 28 un curt raporte pri li reunion del Sapi. - Li "Revue internationale de Stenographie", editet in Bienne, reproducte in su nro de januar-februar, un tot págine extraet de Cosm. Mersí al redactor por su devotion a nor ideale.

TCHECOSLOVACIA. - Noi recivet li numeró de marte de Voce de Praha, li organe del Federation interlinguistic in Tchecoslovacia, con un rich contenete. Li administrator es sr. Rudolf Zverina, Karlovy Vary, Tchecoslovacia. Abonnament annual (6 numerós) por extrania = 6 response-cupones. - Al sam adresse on posse obtener li just aparit "Universal Corespondentie Adressarium", contenent numerosi adresses de adeptes usant Interlingue in lor corespondentie. Remarcabil es li grand proportion de tchec interessates, quo pruva que nor Interlingue es specialmen apreciat del Slaves.

Li membres e amicos tchec del Interlingue-Union desira exchangear ilustrat revúes in diversi lingues (russ, anglesi, francesi, etc.). Noi proposi far circular tal jurnales quel va esser reinviat finalmen a lor proprietarios. Ti revúes posse esser filatelic, tecnic, humoristic, etc. Chascun recivente va misser les pos un semane quam printate al sequent adresse. Por adhesiones, ples scrir a Sr. Tomas Ondrácek, INTERLINGUE, Praha XI Borivojova, 40, Tchecoslovacia.

CURSU PER CORESPONDENTIE

Ti cursu, scrit de nor coidealist, Sr. H.P. Frodelund in Odense (Dania), e titulat Cursu per corespondentie in 5 leciones, ha just esset editet de nor Centrale. It va esser max util al professores quel vole docer Interlingue, anc a autodidactes. - It custa Fr. 1.- sviss. Rabatte 40% por comendes de 20 exemplares. Recivibil de: Interlingue-Institute, Cheseaux s/Lausanne. (Li cursu es scrit directmen in Interlingue, e es dunc usabil in omni landes.)

-60-


UN ENIGMA HISTORIC SOLUET

(Textu del image: litt intradaportu, node, seiches longitud., seiches transversal)

Inter li insul de Eubea e Grecia existe un litt interior marie, ti del Talanti, e in su sudic extremitá, un strette, nominat Euripe, es tam tenu que on ha posset constructet sur it un ponte de 5 arcas. In omni sesones Euripe have un currente de aqua tre violent quel dat li idé, desde li max antiqui témpores, constructer ta farine-molines de queles li rote merset in li aqua.

Li cité de Chalcis tot proxim es, ad-ultra, conosset in li historie pro que it ha dat al Grecos un alfabete quel eliminat li altri concurrent alfabetes (Vide Cosm. Nro 125, p. 22).

Ti grec alfabete esset, quam on save it, reprendet e modificat del Romanes, de quel noi heredat it. Concernent lor molines li Chalcidianes esset minu felici. Ti molines tornat admirabilmen sin nequande mancar in aqua, mem in témpor de siccitá, ma ili (horrore!) tornat un vez in un sense, un vez in li altri, secun quant li aqua sat vers li nord o vers li sud. E to sin que on posset trovar un explication satisfant. It existe, ad-ver un debil marea 2 vezes per lunari die (24,8 h.).. To, on savet it, provocat un currente *regulat*, ma apu ti regulat currentes, it existet tre sovente currentes deregulat, quel changeat lor direction 12 a 14 vezes in un die, e tis fat li desespera del scientistes del antiquitá, del medievie e del modern témpores durante 23 secules sin que un sol hom posset soluer li enigma.

Por explicar li capricies del Euripe, on invocat li tremores de terra, li influentie del lune, del sesones e finalmen, pro quo on ne plu savet quo far, on recurret al pregas e mem al sacrificies al deos del Olimpe. Li Euripe támen continuat acter secun su sol voluntá.

Li naturalistes grec e roman studiat ti problema, specialmen Strabo, Titus-Livaus, Seneca, Plinius... Null explication satisfant surtit ex lor meditationes. Li grand Aristóteles self, ti quel on ha nominat li Príncipe del filosofes, probabilmen li cerebre max genial del antiquitá, ne plu dormit, e li legende pretende que pro desespera il suicidiat se jettante se in li aqua e diente: May li Euripe prender me si yo ne posset tener it!

Li explication del misterie esset trovat solmen pos 2300 annus, mersí a un curiosi disposition del portu de Morges, apu li lago Leman (Ti portu jace 1 km del hem del autor de ti articul). In li passat secul vivet in Morges un scientist, F.A. Forel, quel hat interessat se precipue al problema del variationes del nivelle del aqua del lago Leman, variationes debit ne solmen al fusion del nives, ma a ti variationes sovente ínperceptibil quel repeti se con regulari intervalles, secun un ritme complicat, de quelc millimetres til 1 e mem 1/2 m.

Ja, in 1730, Fatio, un genevesi ingeniero, hat signalat in li unesim vez ti variationes

-61-


a quel il dat li nómine de "seiches", parol poy conservat del scientistes. Fatio atribuet ti seiches al "colpes de vente venient del sud", ma plu tard un pastor genevesi, Jallabert, constatante que li seiches eveni anc in calm témpor, malgré li teorie de Fatio, assertet que ili esset debit "al abundantie del aquas de fusion del nives quel intra in li lago in li medie del jorne".

Li explication aparet quam plausibil til li moment quande on constatat seiches in omni momentes del jorne e del nocte. Dunc li fusion del nives ne esset li ver cause. Finalmen, circum 1779, li celebri H.B. de Saussure, li victor del Mont-Blanc, decovrit li ver rason: rapid e local variationes del pesa del aere presse ínegalmen sur li lago. Ti explication aparet tam plu satisfant que on constatat seiches sur altri lagos de Europa de quel li aqua ne venit de glacieras.

Restat a decovrir e a studiar li structura del seiches, quel semblat passabilmen complicat. A ti problema consacrat se un scientist de Morges, un litt cité de 5000 habitantes sur li litorale del Leman. Pos studies quel durat plu quam 20 annus, Forel demonstrat que li aqua del Leman acte quam li aqua de un bassine o de un balnuore sur queles on posa brusquimen per un planca: li aqua descende a ti extremitá del lago por elevar se al altri extremitá, pro que li aqua, quam on save, es un córpor íncompressibil. Poy li aqua reveni retro e li oscillationes continua, ma sempre diminuente lor amplore.

Considerante in li calcules li longore del lago e su profundore, on posse trovar, per un formul matematic, exactmen li témpor inter du oscillationes. Por li Leman, havent 72 km long, ti oscillationes deve revenir omni 73 minutes. E támen, practicmen, ili dura 35 minutes e mem solmen 10 o 5 minutes. E sovente ti oscillationes combina se in maniere tre complicat. Pro quel causes?

Long e patient serchas, ínnumerabil mesurationes sur omni punctus del rives del lago esset necessi a Forel por debrolliar ti combinationes. Hodie omnicos apari clar, mersí a ti scientist.

In realitá, existe plur seiches quel crucea o succede se sur li lago. Quande li pesa del aure augmenta brusquimen sur li extremitá del lago, li undes de oscillation es longitudinal e in li medie forma se un nod u li aqua resta in li sam nivelle (fig. 2). Tal seiches es nominat uninodal. Quande li pression atmosferic augmenta subitmen in li *medie* del lago, it forma se du seiches in chascus látere. Ti seiches percurrent solmen li demí del longore del lago, dura li demí del complet oscillation, it es 35 minutes. Tande it existe 2 nodes (fig. 3) e ti seiches es nominat seiches "binodal".

Finalmen, li colpe subit del atmosferic pression posse evenir sur un region rival in li legion medial del lago. Li seiches in ti casu es transversal, e pro que li lago Lemen have solmen 15 km de largore, tal seiches es curt e dura 10 minutes, o mem solmen 5 minutes quande ili es binodal. A remarcar que un subit *depression* have li sam efecte, provocante undes de oscillationes e ruptente li equilibrie del aqua.

Ma, vu va dir me: noi ne vide li relation existent inter li foll molines de Chalcis e li seiches lemanic. In prim Forel anc ne videt it. Ma, un die de 1879, examinante in ti angul nord del portu de Morges li canalette cavat por permisser al aqua plu bon circular, il constatat que ti canalette de 2 m. de largore esset traversat de currentes alternativmen vers un direction e vers li altri, secun que li aqua ascendet o descendet in li portu pro li seiches quel il self hat studiat.

Un simil currente deve evidentmen exister tra li grand intrada del portu, ma it ne es practicmen constatabil pro li grand largore de ti intrada, durante que in un strett passage on posse vider li aqua fluer.

-62-


Ti alternativ currentes esset un revelation por Forel, quel tande comprendet que li canalette de Morges actet quam li Euripe grec, e li lago Leman quam li mare de Talanti. Li alternativ currentes de Chalcis esset simplicmen debit al seiches del Talanti. Pro que li Leman, con su 72 km long e su 310 m profund have seiches longitudinal de 72 minutes, li canal de Talanti con su 111 km long e su profundore de 410 m. deve haver seiches de 149 minutes, it es 2 h 1/2. Precisi constatationes in Chalcis permisset verificar li exactitá de ti calcules con un aproximation satisfant. Anc omni combinationes possibil pro li transversal seiches, nodal e binodal, mem con li mareas esset constatat e explicat sin que ti-ci vez it es necessi far intervenir li voluntá capriciosi del deos del Olimpe.

F.A. Forel ha morit desde 40 annus, ma su decovrition resta. Ti mann hodie universalmen conosset es honorat in Morges per un bronzin medallion insertet in un erratic petre in li public parco, proxim li portu.   Ric Berger
-------


EXPERIMENT de CANTONNET

Vu posse far vos, sin dolore, un fore in li manu e, tra it, contemplar li domes del vicinité.

Por to, prende un folie de papere quel vu rula in forme de un tube. Per un ocul regarda tra li tube in li direction del fenestre. Per li altri, regarda vor manu quel vu plazza ye circa 20 cm. avan vu tot contra li tube.

Ti experiment nomina se "experiment de Cantonnet" o "del fore in li manu". It demonstra que li cerebre fusiona li du images videt de chascun ocul.

Paul Laeng, prof. Altkirch, Haut-Rhin, Francia
------


Image 1: It dole me petir vos, Seniora, cessar vor visitas, ma Zippo, li leopard, ha devenit amorosi de vos, til perdir li apetite.

Image 2: E vu audacia intrar in li sala de balne de un dama, con sordid bottes!

CONTENETE:

E. Moess: Universal-Latein. - Andersen: Li mal principe. - R.Berger: Veneto e Picto. - Li Letura. - Lord Heathfield. - Un enigma historic soluet. - Laeng: Experiment de Cantonnet. - CRONICA

-63-


No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...