Sunday 3 February 2019

Cosmoglotta A 144 (mar 1949)

COSMOGLOTTA

ORGANE del INTERLINGUE "OCCIDENTAL"

MARTE 1949

EDITION A
No 144

REDACTION E ADMINISTR: INSTITUTE-OCC.

CHESEAX SUR LAUSANNE
SVISSIA


CONTENETE

Concurse del erras. - Moth: Esperantistic experienties. - Berger: Unial de Molenaar. - Japanese e li radio. - Akerman: Li chimic nomenclatura. - Quensel: Li líttere C. - Actualitás scientic. - Berger: Juliette Recamier, de Gerard.


CONCURSE del ERRAS de DESSIN

(Vide nro de decembre 1948)

Vi li solutiones al concurse. Li numerós coresponde a tis del figuras publicat.

1/ Li lame es tro long. - Li canalette por li ungul deve esser sur li altri látere.

2/ Plum ne fendet. - Li scruve ea a levul. - Levere de pumpe invertet. - Agraffe invertet.

3/ Plicant metre de 9 dm vice 10. - On deve vider li 0 de 80 e ne 8. - Graduation invertet. - Tis-ci comensa u ili deve finir.

4/ Li hacca es inmanchat inversmen, de quo resulta que li raffa-clove ne posse functionar. - Manche tro spess por li fore del ferre. - Elargation inferiori del manche deve esser in-avan. - Fil nodat con extremitás ad-éxter e lampe accendet malgré to.

6/ Calendare: cordette de suspension ne in li medie. - Februare in li fine del efemeride. - Pasca es sempre un soledí. - Februar nequande contene Pasca.

7/ Nivelle del aqua in boccale ne es horizontal. - Fructes ne es tis del etiquette. - Li fructes ne posse intrar tra li apertura. - Bastonette mal refractet.

8/ Madagascar manca. - Insul ínconosset vis a vis de Guinea.

9/ Vestiment de hom con butones a levul. - Precies tro bass, de ante li guerre de 1914! - Centimes nequande talmen imposat - On ne vendi decorat vestiment. - Fals inclination de tasca. - Butones de manches in supra quande ili deve esser in infra. - Col sin lace acrocatori. - Manca fores in li cintura. - Punte de bucle invertet. - Cintura mal buclat.

10/ Li chalumel deve esser videt in li glass quel es transparent. - Ombre fals.

12/ Tom nro 3 tro alt. - Titul sur li reverse del covriment! - Titul tro modern por datar in 1875; in ti epoca on dit: fotogrammas o Daguerrotipes. - Reproductiones fotografic ne ja inventet. - Sur li dorse manca li titul, plu important quam li indication del printería.

12/ Págines ínpari a levul. - Págine blanc numerotat. Libre apertet in un págine plu lontan quam li 15-esim. - Null titul in comensa del capitul del p. 16.

14/ Li du cavalleros del padlock deve esser li un sur li buxe, li altri sur li covriment. - Clave tordet circum su axe. - On ne lassa un clave pendent a un caten. - Fore de clave plen, ma li apertura del serrure have un stip.

15/ Cereses es finit quande apari li vinberes e li pomes. - Un cerese es ínstabil.

16/ In li bussol li W-est ne es bon plazzat. - Manca li fleche de declination. - Li anelle deve esser in S e ne in N.

17/ In li brasselette-horloge, li buton deve esser vis a vis 12 horas. - Position del agullie fals; it es 8 o 8.30 horas. - Midí ne in su plazza por brasselette circum li levul manu.

-18-


ESPERANTISTIC EXPERIENTIES

Li esperantic BULTENO del "Internacia komunista frakcio" de SAT (Sennacieca Asocia Tutmonda), publica in su numeró de januar 1949 un significativ articul de quel noi reproducte li parte principal, pro su importantie, per li procede Offset.

Ti-ci vez, it ne acte se pri li critica de un "maledit e malintentionat" Occidentalist, ma pri li conclusion spontan de un autentic redactor e militante esperantistic.

Tis de nor letores quel usat antey Esperanto va posser confirmar li exactitá del plendes de Sr Moth contra li acusative e li circumflexat lítteres. On va remarcar que Sr Moth comensa usar Esperanto sin li acusative, su max genant defecte, quam pestro(?) Kubacki comensat eliminar ti altri grav defecte: li chapelat lítteres.

LA LINGVO INTERNACIA KAJ LA LABORISTA MOVADO

Kial estas essperanto uzata tiam malmulte?


Kiam oni parolas pri la mondlingva afero kun politikistoj, eĉ kun revolucionuloj, kiuj estas adeptoj de radikalaj projektoj por aliigi la mondo, oni ofte miras kiom multaj el ili simple rifuzas la afero, dirante ke la problema estos solvata per la natura evoluo. Kaj tio diras la samaj homoj kiuj tute neas ke la socia maljusto povas esti forigata per natura, senrevolucia evoluo!

Do ni tute prave asertas ke estas manko en la politika kaj kultura edukado te tiaj homoj. Sed tio tute ne klarigas al ni ĉiuj kaŭzoj de la tre malrapida progreso de esperanto. La plej grava kaŭzo kial esperanto stagnas devas esti serĉata *en la lingvo mem*. Provu montri esperanta teksto al homo kiu scipovas la franca, la angla kaj la germana lingvoj: *Li tute ne komprenas ĝi*! Kaj vane ci klarigas al li ke esperanto estas tre facila lingvo. Li skuas la pako. Lo sama okazis al mi kiam mi ante multaj jaroj por la unua fojo vidis esperanta teksto ĉe kamparanino en islanda dezerto. Tio ke esperanto ne estas komprenebla unuavide estas grava malpropagando por la lingvo.

La bazo de internacia lingvo devas esti la iom granda kvanto de internaciaj vortoj kiuj estas komunaj por la latinidaj kaj la angla lingvoj, sed kiuj per la disvastigado de la okcidenteŭropa kulturo nun estas komunaj kulturvortoj por ĉiu la civilizita mondo. Sed eĉ se oni povas diri ke la okcidenta vorttrezoro estas la bazo de la vortaro de esperanto, estas fakto ku multaj internaciaj vortoj estas terure deformitaj en tiu lingvo. La internaciaj vortoj kun la sufiksoj -ion, -or, -iv tute ne troviĝas en la vortfarad-sistemo de esperanto. Au oni anstataŭigas tiuj sufiksoj per aliaj au oni adoptas kelkaj el la vortoj formataj per ili apud la veraj esperantaj vortoj (ekz. redaktoro apud redaktisto) kiel iaspecaj fremdvortoj, ofter kripligitaj (organizo).

Esperanto ofte deformas la vortoj: Nacio (nation), nacie (national), kuraci (curar), ledo (germ. leder, okc. cute), kelo (germ. keller, okc. cava), kafo (café), sofo (sofa), boao (boa), sperto (experientie).

Esperanto aplikas nenaturaj sufiksoj kaj komplikitaj kunmetaĵoj anstataŭ la simplaj internaciaj vortoj; Nacieco (nationalitá), deviga (obligatori), aviadisto (aviator), fadeno (nenatura akcento en germandevena vorto, okc. fil), knabino (seksperfortita tipe virseksa vorto!), eksigi (excluder), registaro (guvernament), purigi (purificar), kreinto (creator), kreaĵo (creatura), pafilego (canone), regulilo (regulator), ebla (possibil), senpere (ínmediatmen), imperiestro (imperator), koncentrigo (concentration), perforto (violentie). - Eĉ ne lingvistoj komprenas tiaj vortoj unuavide. Ili bezonas klarigo; sed kompreneble la esperantistoj fieras pri la *purismo* de sia lingvo!

*Esperanto havas iom multaj tute arbitraj, artefaritaj vortoj: Kiu, kia, kial, kiel, ĉiu ktp. (la tuta tabelo de korelativaj vortoj), edzo, ejo.

Esperanto havas la tute nenecesa akuzativo kaj ses participoj. La formado de la perfekto kaj la aliaj kunmetitaj tempoj estas terure nenatura kaj peza balasto por la lingvo.

-19-


Pro manko de spaco mi nur mencias kelkaj de la mankoj de esperanto. Cu ne la esperantistoj devas iomete pripensi la tuta afero, ĉu ili ne vidas ke la plimulto de la novaj lernantoj forlasas la kursoj post kelka tempo; kaj oni vidas en la esperantokluboj ke la plimulto de la membroj restas eternaj komencatntoj. Nur malmultaj komprenas korekte apliki la akuzativo; sed tamen ili estas furiozaj adeptoj de la konservado de tiu malfacilaĵo. Kia ironio! Nenie mi trovis tiom da lingva reakciemo kiel en la esperanto-movado. La devizo ŝajnas esti: Cio ekzistanta estas bona. Ke grandaj mondlingvoj estas senakuzativaj tute ne faras impreso al ili. Kaj la gvidantaj esperantistoj zorge silentas pri la kondamno de Zamenhof pri la akuzativo. En 1894 li proponis "forigi la akuzativon, kiu de unu flanko prezentas grandan malfacilaĵon al multaj personoj kaj de dua flanko kontrauparolas al la komuna spirito de nia lingvo, kiu havas deklinacion nur per prepozicioj. Ke lingvo povas ekziste tre bone sen akuzativo, tion ĉi ni vidas en diversaj civilizitaj lingvoj..." (Manders: Vijf kunsttalen, p. 228-229). Sed jam en 1894 la esperantistoj estis tiel reakciaj kiel nun!

Kiam homo venas al lando kies lingvo li ne lernis, li ofte, speciale se li ne estas lingvisto, aplikas tre simpla metodo por kompreniĝi: Rapide li lernas kelkaj el la plej uzataj vortoj, kaj nun li simple kunmetas ili - sen gramatiko. Kompreneble toi sonas tre strange kaj tre barbare por la loĝantoj de la lando; sed la fremdulo iom sukcesas kompreniĝi. De tio ni lernas ke helplingvo devas enhavi tre malmultaj kaj tre simplaj gramatikaj reguloj kaj devas uzi la plej internaciaj vortoj, kiuj la plej multaj lernontoj konas el iliaj naciaj lingvoj. Do esperanto absolute ne taŭgas. Oni komparu de frazoj:

Okcidentalo: Yo vide li bon patre
Esperanto: Mi vidas la bonan patron

Oni vidas ke en okcidentalo oni en tiu ekzemplo aplikas la simpla metodo nur kunmeti la vortoj sen finaĵoj (-kompreneble okcidentalo ne estas tute sin finaĵoj-); sed en esperanto oni devas en tia malgranda frazo uzi kvar gramatikaj reguloj: 1) pri -as en la prezenco, 2) pri -n en la akuzativo, 3) pri la devigaj finaĵoj de akjektivoj kaj substantivoj, kaj 4) pri la akordo de adjektivo kaj substantivo.

La internacia lingvo okcidentalo (publikigita en 1922) havas la avantaĝo ke ĝi uzas la plej internaciaj vortoj, ke ĝi ne kripligas ili, kaj ke la internaciaj vortoj povas esti dirivataj, unuj de la aliaj. Oni komparu:

Okc. constructer -- construction -- constructor -- contructiv
Eskp. konstrui -- konstruado/konstrukcio -- konstruanto

Okc. negar -- negation -- negativ
Esp. nei -- neo -- negativa

Okc. definir -- definition -- definitiv
Esp. difini -- difino -- definitiva

Okc. redacter -- redaction -- redactor
Esp. redakti -- redaktado/redaktejo/redakcio -- redaktisto/redaktoro

Okcidentalo ne havas arbitraj vortoj, ne havas supersignoj, ne havas akuzativo (ekcepte ĉe la personaj pronomoj), kaj la adjektivoj ne havas deklinacio. Ggi nur havas dur participoj kaj la kunmetitaj tempoj laŭ la modeloj de la okcidenteuropaj lingvoj (Yo ha videt, mi estas vidinta). Ciu okcidenteuropan, jam sciente unu el la latinidaj lingvoj au la antgla, povas legi teksto en okcidentalo unuavide. Proksimume 500 milionoj da homoj paroles la angla au la latinidaj lingvoj, la bazo de okcidentalo, tio estas preskau kvarono de la loĝantaro de la tero; sed la influo de tiuj lingvoj estas multe pli granda, kaj ili elsendis fremdvortoj al la tutmonda scienco kaj tekniko.

-20-


UNIAL de D'MOLENAAR

Desde presc un demí-secul mult libres e revúes interlinguistic mentiona passante li labores de Dr Molenaar de Frankfurt a M. hodíe habitant München), un del unesim interlinguistes partisan del naturalitá. Ja in 1903 Dr Molenaar publicat su projecte Universal "Skiz de un ling internazional panroman) in li revúe "Die Religion der Menschheit". Ti autor esset in facte un conosset pacifist, director del supra revúe e de "Menschheitsziele", e fundator del "Ligue franco-allemande".

Couturat, li francesi filosof, autor del famosi "Histoire de la langue universelle", exposit li idés de Dr Molenaar in li suplement a ti libre: "Les nouvelles langues internationales" publicat in 1907. Pos har signalat que Dr M. prefere un lingue homogen roman a un mixtura romano-germanic quel choca li sentiment estetic del Germanes self, Couturat strax decovrit li defecte del curasse de Universal:

"Li autor (Sr M.) da null indication pri su sistema de formation de paroles. Ad-ver il da un liste de prefixes e de sufixes, ma ne defini li sense de ili...il indica null familie de paroles... ma admisse ínregularitás quam: Komprender: komprensibil, aluder, alusion, medik, medicin..."

In 1907, pos que su idés esset ignorat del Delegation, quam tis de E de Wahl (!), Dr M. protestat in un lettre a Jespersen strax pos li judicie, in nov 1907, assertente que li judica del Delegation esset "un esperantistic complot". In realitá li omnipotent Couturat hat escartat li sistemas naturalistic por far adopter su propri projecte Ido, un specie de reformat Esperanto.

Prodigiosimen activ, Dr M. fundat ancor du revúes in 1907: Humanitat, quel ne vivet long e Universal korespondenz, quel durat til 1910, e a quel colaborat E. de Wahl. In it il protestat energicmen e publicmen contra li decision del comité del Delegation e contra su "composition mult tro favorabil a Esperanto", in quo il esset rect.

Noi da ci-contra un reproduction del resuma del grammatica de Universal traet de un prospecte de 1909.

Artikl definet: el (rare u-et) A. indefinet un.
Deklinazion: Singular: patr., de p., a p., patr
Plural: patri, de p a p., patri
Adjektiv invariabl (bon parenti) Adverb -e
Pronom personal: jo, tu, lo (la, le) nos, vos, (pro un person: vo), los (las, les).
Dativ: mi, ti, li. Ak.: me, te, lo. Reflexiv: se.
Posesiv: mon, ton, son, nor, vor, lor.
Relativ e interogativ: qui (m. f.) que (n).
Demonstrativ: is, il.
Infinitiv: es er. Present: jo es. Paset: tu habeva.
Futur: lo parleró. Kondizional: nos skriberé.
Konjunktiv: -e (ke jo ese). Imperativ: -e (habe)
Perfekt: vos hab donet. Plusquamperfekt: los habeva faket. Futur exakt: las haberó videt.
Partizip present; -ent (legent). Part. paset: -et.
Pasiv: -et (jo es amet). Negazion: non

Hodíe Dr M. ha changeat li nómine de su lingue a Unial, probabilmen por dar li exemple de brevitá quel il self considera quam capital in un L.I. Ma su sistema resta li sam, talmen que li autor contenta se per scretar li 4 lítteres del medie del parol sur su ancian prospectes:

Universal = Unial.

Vi un specimen de Unial, ex un lettre adressat de Dr M. a un de nor

-21-


corespondentes:

"In is moment jo hab tro labori urgent por poder miter Vo un kritik detaliet de Okz. Ma le sequeró bentost. Jo regard vor propagand kom un labor pro mon ling, perke nos hab mem skop e part da mon prinzip. Nos vinkeró sin dub in relative kurt temp. Desperanto (talmen Dr M. nómina... Esperanto!) fakeró ancor un pok progres, ma sole in nor interes. Temp labor pro nos"

Pos 1909, avan li propaganda por Ido, Dr M. sembla har abandonat li lucta. On ne plu audit parlar pri le e su lingue durante 40 annus! E nu, brusquimen reavigilat, forsan per li difusion de Occ in Germania, il manifesta un activitá debordant malgré su grand etá.

Regretabilmen su desinteresse de 40 annus es visibil in su argumentation, quel il reprende ta u il ha lassat it circum 1909, ne comprendente que in presc un demí-secul li *idés ha mult evoluet in interlinguistica*.


In su judica de Occ, quel il invia nos por pruvar que su Unial es plu bon quam nor lingue, il emisse opiniones quel es dementit per li experienties fat desde long in interlinguistica e sembla dedignar altres quel in contrari ha devenit important. To esset ínevitabil che un autor quel ne conservat contacte con li movement desde tam long témpor. E to es damage por Sr M. quel talmen diminue su merites de promotor del naturalitá e trubla nor plesura retrovar le, pro li obligation contradir le energicmen pri su criticas nefundat.

Li principie quel sembla ducter Dr M. in omni su idés interlinguistic es li *brevitá*. In su textus comparativ inter Esp/o e Unial il ama contar in percent li ganie in curtitá: 35% til 45% plu curt quam Esp/o! Or, quam noi videt it in nor ultim recension de nov projectes, li tendentie actual es nequande acurtar li paroles international. Noi opine, in omni casus, que li supression del finales eufonic in Unial esset un grav erra e ne, quam crede it Sr Molenaar, un qualitá a mesurar per %. Vanmen on alega que alcun lingues ne pronuncia li e final in metr, teatr, intr, altr, scienz, letr, etc.: li civilisat popules es acustomat al complet scrition e a ili un tal lingue apare tro aspri. Anc Idiom Neutral imaginat li supression del lítteres "ínutil", e privat se del simpatíe de mult possibil adherentes.

Un altri erra de Dr. M.: su plurale per -i, quande li finale -s es mult plu international. Presc *omni* projectes aparit desde 40 annus ha adoptet it. Probabilmen Sr M. renunciat it pro que it vell har fortiat le inserter un *duesim* líttere li e eufonic: letr, letr(e)s, quo es contrari al grand principie de brevitá de Dr M.!

In su criticas de Occ, queles il condensa in un formul secun li modelle de Yushmanov de Leningrad: "Sept pekati de Occidental", it es visibil que il ne ha mem examinat nor justificatives e condamna tal o tal forme por li sol rason que su lingue ne have it. Por exemple il considera quam "horipilent" li identitá del passate del verbe con li participie passat in Occ. Tamen il deve saver que anglesi have li sam identitá de functiones; e nequande resultat de ti simplification qualcunc inconvenientie. Pro quo it ne vell esser lu sam in li L.I.?

E nu, vi li "sept pekati mortal (!) de Occidental", secun Dr. M.:

1/ "Duplicitá de pronunciation de c, t, g es absolut ínpossibil in un L.I." - E pro quo? Mult coses, qualificat quam "ínpossibil" ante 40 annus es hodíe agreat; e, in contrari, principies considerat quam absolut antey es nu plazzat in duesim range. Nequo es fix in ti-ci munde!

-22-


2/ "Articul definit es superflu in pluri casus". - Forsan por li Russes, ma ne por li altri nationes civilisat! It es astonant que Dr. M., quel basa li L.I. exclusivmen sur li romanic lingues, escarta li articul quel es usat de omni ti lingues. Li grammatica deve alminu ne contradir li base del vocabularium!

3/ "Li finale -i por li adjectives, e -e por li substantives es un esperantisme superflu". - To es li sol argument in quel Dr. M. posse esser *in parte* rect. Ne pro que li finales eufonic es superflu, ma pro que li -e final posse suficer por li du species de paroles.

4/ "Vice -men, -mente vell esser plu international, ma pro quo ne solmen -e quam in Unial"? - Nor response anticipat trova se in li sam nro de Cosm. Si li brevitá es li marotte de Sr. M. (e just pro it il prefere li -e), inter li du natural formes -men e -mente, just li unesim es tande preferibil, e tam suggestiv quam li duesim.

5/ "Mult vocabules anglesi e german". - Li "mult" es fals. It existe in Occ li sam proportion de vocabules ne-romanic quam in li lingues natural romanic.

6/ "Li max terribil pecca mortal de Occ es su tri conjugationes." Dr M. sembla ne saver que just ti tri conjugationes constituet li successe de Occ pro que ili permisse formar regularmen li derivates international, in maniere autonom. Ma it es ver que ti problema del deverbal derivation esset completmen escamotat de Dr. M, quam noi va vider it in sequent.

7/ "Li famosi lege de de Wahl, pri quel Occ es tam orgolliosi es un altri "desperantisme"". - Por comprender pro quo Dr M. qualifica talmen ti lege, on deve saver que, vice haver in su sistema, un radica, de quel es derivat li altri paroles del sam familie, Dr M. admisse *paroles índependent por li sam familie*, quo multiplica terribilmen li númere de radicas, it es de paroles a aprender. Si Unial apari, in prim vise, passabilmen proxim a Occ, ti similitá es exteriori. In realitá li construction es tre diferent. Durante que Occ have un structura *homogen*, e forma, mersí al regul de Wahl, *regulari families de paroles circum un sol radica*, Unial have nequó simil. Quam Couturat hat constatat it ja in 1907, Dr M., indica null families de paroles. *Li derivates deve esser aprendet índependentmen del radica*. E to es probabilmen li secrete del ínsuccesse del projecte de Dr M, malgré su grand eforties de propaganda in li comensa.

Li parol self *ling* quel il usa, por obedir a su marotte del brevitá, es íncapabil generar li familie bon conosset e tot international: lingu/ist, lingu/ist/ic, inter/lingu/ist. Ti regulari derivation es possibil solmen si on departe de lingu/e o lingu/a). Sam casu por li forme condensat intr, quel ne posse servir formar li numerosi derivates comensant per inter, e in prim loc inter/nation/al usat de Dr M.. In su Unial il ne deriva komprensibl de komprender, ni aluzion de aluder, durante que in Occ, quam on save it, li derivation es rigorosimen regulari: comprenD/er, comprenS/ion, aluD/er, aluS/ion, etc por milles e milles de paroles.

Su parol medik vell facilmen dar medic/in/e, medic/al, medic/in/al, ma to es ínpossibil in Unial pro que it ne admisse li duplic son de c. Naturalmen, quande on qualifica quam "pecca mortal" *just li medie regularisar li derivation natural*, it ne es astonant que nor confratre devet renunciar abordar li problema del derivation natural e regulari. Ma ignorar un problema ne es soluer it; hodíe li labor es fat, felicimen, e li atitude negativ de Dr M. ne va changear ti facte.    Ric Berger

-23-


JAPANESI E LI RADIO

(Image: 大特價豫約募集 - Pavillion de Taiko Kioto.)

Li difusion de un scientic progresse in alcun landes de civilisation tre diferent del nor ne eveni sin desfacilitás sovente curiosi. On save, inter altris, que li scritura del Chineses, format de 40000 ideogrammas, tre diferent de nor caracteres alfabetic, interdicte les usar nor telegrammas: in revancha, li belinogrammas o dessines, transmisset electricmen, permisse les expresser lor pensada.

Problemas diferent ha imposat se in Japan pos li introduction del radiofonie. Li desfacilitá ne esset *tecnic*, nam li radio transmisse egalmen bon omni sones, ma *linguistic*... pro que it ne existe solmen un lingue japanesi, ma pluri.

In Japan, chascun classe del population possede un idioma, o alminu un cert númere de expressiones reservat a it. Talmen, li féminas deve sovente usar paroles diferent de tis usat del homes, e li usation de expressiones masculin vell esser considerat quam un manca de education. Antey it existet du lingues totalmen diferent, un por li mannes, li altri por li féminas.

Analog diferenties incontra se secun li rang social, un servitor ne parlante li sam lingue quam su mastre. De un altri parte li scrit lingue es tam diferent del lingue parlat que it es ínpossibil a un ínlitterate comprender un textu scrit quel on lee le vocosimen.

Dunc li tache del japanese "speakers" ne esset comod: it actet se far comprender se de omnes, sin chocar li auditores de quel li customes devet esser respectat. De ti necessitá ha nascet un nov "lingue radiofonic" contenent paroles pruntat al diferent japanese idiomas; talmen, por radiodifuser un textu japanese, it es in prim necessi traducter it in li japanese radiofonic. Poc a poc li radiofonie fa talmen evoluer li mores aproximante li diferent classes del population.

Ex "Sciences et Voyages", Paris, trad. R Bg.


LI ÍNPARI NÚMERES

Un autoressa racontante su viages in un jurnale notat sin hesitation que ella comprat un vez un revúe de 37 págines!

Un educator fant li elogie del vertús del Romanos declarat solemnimen a su eleves:

- Yes, Seniores, por invigorar lor córpor li ancian Romanos amat traversar 3 vezes li fluvie Tevere, svimmante, ante lor litt dejuné.

Silentie admirativ trublat per li ricanas del yun Durand.

- Ah, nu! Eleve Durand, esque vu benevole explicar me li causes de ti rises.

- Nu! Yo ride imaginante li mime del svimmatores privat de lor vestimentes restat sur li altri rive!

-24-


LI CHIMIC NOMENCLATURA

INTRODUCTION: Li sequent articul, specialmen actual, esset submisset a un chimist sviss, Dr. Diserens, laborant in li conosset firma Geigy in Basel, productor del famosi DDT. Sr Diserens scri nos: "It ne es me possibil completar vor liste del elementes, nam alcunes, quam nro 85 e 87 ne es ja trovat, e lor plazza resta in blanc. Lu sam eveni por li nros superiori a 92. It existe tamen poc chances por que noi trova elementes plu pesant quam uranium in un proxim future. Li calculationes del fisicos demonstra que, plu lontan, li stabilitá del nucleo ne plu existe.

"Concernente li pesa atomic de vor liste, yo permisset me corecter alcunes. In facte, sam quant li metodes de mesura perfectiona se, ti pesas es controlat e on publica chascun annu un tabul international del constanties. Concernent li elementes 58 a 70, lor pesa atomic ne es ja definitiv. Li existentie de alcunes sembla dubitosi, o preferetmen lor *decovrition* sembla dubitosi, nam omnicos quo on save veni sovente solmen ex mesuras spectrografic.


Un complet Occidental-lexico evidentmen va includer tecnic paroles de omni scienties. In plu, por un Occ.-Occ. lexico cert scienties, quam chimie, fisica, geometrie, va haver fundamental importantie in li definitiones.

On sovente audi li opinion que li nomenclatura del scienties es ja international, e que noi posse simplicmen adopter li nómines tal qual noi trova les. Ma, si noi studia tecnic manuales in diversi lingues, noi trova que to es in parte un exageration e que quelc labor resta a far. In ti-ci micri articul yo oferta quelc suggestiones pri linguistic principies relativ a ínorganic chimie.

In infra yo da un tabul del chimic elementes, in quel li prim columne da li atomic numeró, poy li nómine del element, li simbol, li atomic pesa.

Li atomic numerós es li serial numerós del elementes scrit generalmen (ma ne sempre!) in li órdine del atomic pesas. Ili forma li base del periodic tabul.

Quelc gruppes de elementes have classificatori (géneric) nómines, p.e. li inert Gases: He, Ne, A, Kr, Xe, Rn; li Halogenes: F, Cl, Br, I; e li Rar-terre-metalles: Nros 57 til 71 inclusivmen.

Li nómines del elementes es selectet secun li normal principies de Occ. Yo ha scrit les in classic ortografie, ma chascun posse facilmen converter les a fonetic scrition secun beson.

Ples notar li quasi sufixe -um del metalles. Si on exclude li poc metalles bon conosset durante long témpor e con nómines in li populari stratum del lingues (ferre, cupre, argent, stann, aure, plumbe, etc.), omni altres have ti -um, quel tamen indica que li element es in facte un metalle. Quande S-ra Curie decovrit li Nro 88 li nómine quasi imposit se: radi-um.

Noi mem usa -um in li nómine del radicale ammonium, quel acte in composites quam un metalle e forma sales, benque su formul es NH4 (amoniac es NH3).

Yo ha scrit cromium, ma to es un poc dubitabil. A. have chromium e chrome,

-25-


At. nró -- nómine -- Simbol -- At. pesa

1 hydrogen -- H -- 1,003
2 helium -- He -- 4,003
3 lithium -- Li -- 6,94
4 beryllium -- Be - 9,013
5 bor -- B -- 10,8
6 carbon -- C -- 12,01
7 nitrogen -- N -- 14,01
8 oxygen -- O -- 16,000
9 fluor -- F -- 19,00
10 neon -- Ne -- 20,18
11 sodium -- Na -- 23,00
12 magnesium -- Mg -- 24,32
13 aluminium -- Al -- 26,97
14 silice -- Si -- 28,06
15 phosphor -- P -- 30,974
16 sulfur -- S -- 32,06
17 clor -- Cl -- 35,36
18 argon -- A -- 39,94
19 potassium -- K -- 39,10
20 calcium -- CA -- 40,08
21 scandium -- Sc -- 45,10
22 titanium -- Ti -- 47,9
23 vanadium -- V -- 50,95
24 cromium -- Cr -- 52,01
25 mangan -- Mn -- 54,93
26 ferre -- Fe -- 55,85
27 cobalt -- Co -- 58,94
28 nickel -- Ni -- 58,69
29 cupre -- Cu -- 63,57
30 zinc -- Zn -- 65,38
31 gallium -- Ga -- 69,72
32 germanium -- Ge -- 72,6
33 arsen -- As -- 74,91
34 selenium -- Se -- 78,96
35 brom -- Br -- 79,92
36 krypton -- Kr -- 83,7
37 rubidium -- Rb -- 85,48
38 strontium -- Sr -- 87,63
39 yttrium -- Y -- 88,92
40 zirconium -- Zr -- 91,27
41 niobium -- Nb -- 92,91
42 molybdenum -- Mo -- 95,95
43 masurium -- Ma -- ?
44 ruthenium -- Ru -- 101,7
45 rhodium -- Rh -- 102,91
46 palladium -- Pd -- 106,7
47 argente -- Ag -- 107,88
48 cadmium -- Cd -- 112,41
49 indium -- In -- 114,76
50 stanno -- Sn -- 118,70
51 antimonie -- Sb -- 121,76
52 tellur -- Te -- 127,61
53 iod -- I -- 126,92
54 xenon -- Xe -- 131,3
55 cesium -- Cs -- 132,91
56 barium -- Ba -- 137,36
57 lanthanum -- La -- 138,92
58 cerium -- Ce -- 140,13
59 praseodymium -- Pr -- 140,92
60 neodymium -- Nd -- 144,27
61 illinium -- Il -- ?
62 samarium -- Sm -- 150,43
63 europium -- Eu -- 152,0
64 gadolinium -- Gd -- 156,9
65 terbium -- Tb -- 159,2
66 dysprosium -- Dy -- 162,46
67 holmium -- Ho -- 163,5
68 erbium -- Er -- 167,2
69 thulium -- Tu -- 169,4
70 ytterbium -- Yb -- 173,04
71 cassiopeium -- Cp -- 175,0
72 hafnium -- Hf -- 178,6
73 tantalum -- Ta -- 181,88
74 wolfram -- W -- 183,92
75 rhenium -- Re -- 186,31
76 osmium -- Os -- 190,2
77 iridium -- Ir -- 193,1
78 platin -- Pt -- 195,23
79 aure -- Au -- 197,2
80 mercurie -- Hg -- 200,61
81 thallium -- Tl -- 204,39
82 plumbe -- Pb -- 207,21
83 bismut -- Bi -- 209,0
84 polonium -- Po -- ?
85 ? -- ? -- ?
86 radon* -- Rn -- 222
87 ? -- ? -- ?
88 radium -- Ra -- 226,05
89 actinium -- Act -- ?
90 thorium -- Th -- 232,12
91 protoectinium -- Pa -- 231,0
92 uranium -- U -- 238,07

* o emanation

-96-


G. Chrom. Carbon es solmen li nómine del chimic element. Por li minerale yo proposi charbon. A.F.G. have apart nómines por li minerale.

Un *simbol* consiste in un majuscul, con un minuscul líttere quande it es necessi far un distintion. Li simboles es selectet secun international usage. Generalmen li líttere(s) coresponde a nor nómines del elementes, ma in quar casus ili es derivat de un altri nómine: Sadium: Na (de arabic natrum); Potassium: K (de Kalium); Antimonie: Sb (de L. stibium); Mercurie: Hg (de L.- ex Gr.- Hidrargirum)

Li atomic pesa es li pesa de un atom comparat a un atom de hidrogen. To es li original sistema. Hodie li unité es li 1/16 del pesa del atom de oxigen. Talmen li atomic pesa de oxigen es 16 precismen, e ti de hidrogen es 1,008. Li diferentie es tre micri. Li atomic pesas es li statistic o medial valores, sin egardar li isotopes.

Metalles e Non-metalles: Ti division del elementes es important e fundamental, benque it es desfacil; it es fat secun principies explicat in li manuales. Li non-metalles sta in direct contraste al metalles ne solmen in fisic ma anc in chimic proprietás. Du elementes, arsen e selenium, es exceptiones pro que ili have proprietás inter metalles e non-metalles. Pro to ili es nominat metalloides.


Quelc elementes - Nros 85 e 87, e forsan du o tri altres - es "ínconosset elementes", li existentie de queles es indicat in li periodic tabul. Si ili ha esset decovrit, li atomic pesa ne ha esset determinat. Ili es marcat de un punctu de interrogation.

Abreviat nómines de elementes: Quelc important elementes have abreviat formes de lor nómines, usat con finales e in composit paroles, in quel on usa li conexiv vocale -o-:

Element: carbon -- hidrogen -- sulfur -- nitrogen -- oxigen -- fosfor
abrev.: carb -- hidr -- sulf -- nitr -- oxi, ox -- fosf
exemples: carbohidrat -- hidroxid -- cupre-sulfat -- nitric -- oxide -- fosfat

Li *Composites* es indicat per formules quel consiste in li simboles del elementes: NaCl. Li electro-positiv element es ordinarimen posit in prim loc, li negativ in fine: H2 SO4. Li nómines del composites es scrit per apart paroles in A e in altri lingues, in singul long paroles in G. Yo proposi un medial via, i.e. scrir per un union-streca: solium-clorid: NaCl, etc.

Si it existe 2, 3, etc atomes de un element in li molecul, to es indicat per micri inferior numerales, quam in A, G, S. Talmen H2O, quel es equivalent a H-O-H.

Noi reserva li superior position del lítteres por indicar li iones, p.e. Na+Cl-. Anc por li atomic pesas del isotopes.

Finales es presc sempre identic in forme e analog in sense al ja existent finales de Occ:

-id indica un simplic binari composite del nominat element con ti altri element ja mentionat: hidrogen-clorid: HCl; hidrogen-sulfid: H2S; Cupre-oxide: CuO.

-osi indica un plu alt proportion del nominat element in li molecul -- Sulfurosi-acid: H2SO3

-27-


-ic indica un minu alt proportion del nominat element in li molecul -- Sulfuric acide: H2SO4

-at indica un radicale consistent in li nominat element, combinat con li plen númere de oxigen atomes. -sulfat: -SO4; -nitrat: NO3; sodium-carbonat: NaCO3

-it indica un radicale con minu mult oxigen -- -sulfit: -SO3; -nitrit: NO2

Prefixes: Quande it es necessi indicar li númere de atomes de un element in un molecul, noi usa grec prefixes: 1/ Carbon-monoxide: CO. 2/ Carbon-dioxide: CO2 3/ Sulfur-trioxide: SO3. 4/ Carbon-tetracloride: CCl4   5/ Fosfor-pentoxide: P2O5

Por li valenties yo prefere L. prefixes. Talmen ili ne colide con li Gr. prefixes del molecules, anc ili acorda plu bon con li L. valent: univalent, bivalent, trivalent, quadrivalent.

Per- indica un supernormal quantitá de ti element in li molecul: Sodium-peroxide: Na2O2 (sodium-oxide: Na2O). Hidrogen-perixode: H2O2 (aqua H2O).

Por concluder yo suggeste un bell micri problema. Quande in 1895 on decovrit li element nro 2 per spectroscopic exploration del sole, on nominat it per li grec nómine de ti astre con un classic finale: helium. Ma -um es L.; li gr. finale vell har esset -on. In plu, helium es li sol non-metalle con finale -um; e in fine helium es un membre del inert gases, de quel omni altres fini per -on.

Omni to ducte a helion. Ma li international forme es helium. Nu, quo va esser nor ver solution?     H.D. Akerman (London)
---------

Li Esperantistes ama reprochar a Occ-interlingue li variabil pronunciation de C. E ili sovente combatte it per li argument que li variabilitá vell esser tro desfacil justmen por Germanes. Ma, in realitá, li Germanes pronuncia li C ne altrimen quam in...Occ. Vi quelc exemples quel chascun Germane va leer corectmen:

a/ General nómines

Capitol
Centimeter (cm)
Cichorie
Cognac
Curaçao
Clique
Creme

b/ nómines de german cités

Camburg (Saale)
Celle (Hannover)
Cimbern (germ. gente)
Coburg (Bavaria)
Cuxhaven
Clausthal (Harz)
Crailsheim (Würtemberg)

c/ propri nómines

v. Canstein (Bibel)
Celsius
Cilli (= Cäcilie)
Columbus
Curatus (prestro catolic)
Clausewitz (germ gener.)
Cranach (pictor)

J. Quensel (Gotha), Germania
---------


Sr Koning, de Nederland, opine que on deve dir in Occ Heinrich e ne Henri, pro que Heine es un german scritor. Response: Li question del propri nómines deve esser studiat un vez seriosimen. Esque on deve conservar li formes national o esque on deve adaptar les al romanic caractere del lingue, quam noi fa generalmen in li geografic nómines, por ex.: Germania e ne Deutschland, Austria e ne Oesterreich. Ambi opiniones posse esser subtenet de bon motives. Til quande on va determinar li max bon solution it sembla nos preferibil lassar li complet libertá in ti dominia.

-28-


ACTUALITÁS SCIENTIC

(Image: vessica, pubis, prostata, uretre)

LI PROSTATA E SU MORBES

Li prostata es un glandulari organe del mascules, quel invelopa li inicial portion del uretre, e quel apartene al classe del glandules in composit grappes. Li morbes del prostata es sat frequent. Che li adultes, on trova li *acut prostatite* e li *prostatic abscesses* debit, por li pluparte, al gonococco; li *cronic prostatite* de quel li cause es versimilmen li blenoragie. Che li mannes hant preterpassat li etá de quinant annus, on trova li *hipertrofie del prostata* o, plu rarmen, li *cáncere del prostata*.

Anatomicmen, li prostata have li forme e li volúmine de un castanie; su volúmine, tamen varia secun li etá (che li oldes it posse atinger li volúmine de un ove de gallina). It es trapassat per li canale del uretre e it da passage al ejaculatori canales.

Fisiologicmen, it have un duplic function: glandulari organe, it possede un propri secretion (prostatic liquide); it es un liquide blancatri, spess, quel constitue quasi un lubrificante, ma quel ne possede un fecundari proprietá; in ultra it es un contrabile quel pulse in li canale del uretre li spermatic liquide.

Patologicmen, li prostata posse esser li sede de mult morbes enumerat in supra. Sin intrar in li detallie del terapeutica quel omni ti morbes fa nascer, lass nos signalar li grand progresses realisat in nor témpor in li chirurgie del prostata (ablation).

Secun Dictionnaire encycl. Quillet, trad. G Aguiré, Paris

Nota del traductor: Nu on fa li foration del prostata contra li hipertrofie. On di que to es un tre simplic operation e sin dangere.

ORÍGINE DEL PAROL NYLON

Save vu de u veni li parol NYLON quel, con rapiditá, ha esset adoptet de omni féminas del terra?

Ples remarcar in prim, que ti du síllabes es admirabilmen trovat e que ili sembla tam bon in omni lingues. Ti parol ha nascet de un hasarde tot ínexpectat. Li equip quel ha inventet li Nylon havet ye su cap li chimist Dr Carothers. Quande li producte esset definitivmen perlaborat, durante li ultim guerre, Dr Carothers exclamat: Now, You, Lousy Old Nipponese!" (Nu, Vu, Old Pediculosi Japanese) quo posse esser traductet per: "Nu, contra vos, old Pediculosi Japanese). Ti exclamation havet un tal successe que on decidet nominar li nov materie per li prim lítteres del quin paroles de Dr Carothers.

(Secun VENDRE, Paris, dec 1948)

Vie de l'Entreprise (Lille), precise que li decovrition del NYLON havet un grandissim importantie por li guerre contra Japan.   Trad. G. Aguiré, Paris.

ORÍGINE DEL LUDE DE BILLIARD

Li billiard esset inventet in Anglia, in 1552, de un prestator sur gages: William Kero. Li prestatores havet quam reclam-placca tri bules ex ligne, quel ili pendet súper lor butícas. William Kero imaginat un divertissement in su propri maniere. Il prendet li tri bules de su reclam-placca, e amusat se per far les incontrar e chocar unaltru in omni species de combinationes.  secun SVP, Paris

-29-


LI TELEVISION IN LI CINEMAS

Li die ne es tre lontan quande on va posser vider, in li cinemas, spectacules vermen actual, mersí al decovrition, fat de un anglesi firma, de un nov sistema de spegules por li projection cinematografic de programmas de television.

Til hodíe, li max grand desfacilitá quel oposit se al television in li cinema provenit del alt custas de un sistema de spegules capabil reflexer sin deformation ni perde de lúmine, sur li ecran, li image aparient sur li catodic tube del aparate de television... Un constructor, ad-vere, hat mastrisat li desfacilitá, ma su sistema custa tam mult que solmen li salas max luxuosi posset permisser se li installation de it. Li nov decovrition reducte li expenses considerabilmen. Li combination de linses del nov dispositive postula un apertura de F. 0.7. Li superficie es solmen sferic, que mult simplifica li fabrication e reducte li custas. Li provas monstra que ti procede projecte sur li ecran un image tre clar e sin alcun distorsion.
---------

LI PAPERE IN LI MUNDE

Un famosi ingeniero, Sr Tellier, ha just decovrit un procede mersí a quel il obtene paper-paste per fen de terr-pomes e shelles de pises e faseoles. On posse fabricar talmen un excellent papere por inpaccation.

On save que li papere esset inventet in China, de Mung-Tian, circa 200 annus ante nor era. Il esset in prim fabricat probabilmen per cortice de muriero.

Pos diversi transformationes, li papere, quel esset traet del pallie del ris e del frumente, del chiffones, etc, passat a Turkestan e arivat al Arabes in 750. It esset conosset in Europa solmen in li 12-esim secul e in Francia solmen in li 13-esim secul.

Hodie li sol jurnales absorpte 40% del production del papere, li reste eante al libres, al inpaccationes de omni species, al tapetes e al... burocratic paperaches.
---------

Ante poc témpor un facte tre curiosi fat mult bruida in li valley del Ormonts in li Canton de Vaud (Svissia).

Un senior Borloz volet mortar su cat. Il actet in maniere ne far suffrer li animale, e il imaginat ligar un detonator al col del animale. Poy il accendet ti detonator e retraet se rapidmen. Ma li cat comensat sequer obstinatmen su mastre, quel refugit se in un feniere u li bestie naturalmen penetrat detra le. Sr Borloz havet tande li felici idé ascender sur un scale til li unesim etage. Just in li moment quande il retraet li scale li detonator explodet, mortante li cat. Sr Borloz, tande renunciante ti dangerosi medie de mortation por desembarassar se du un duesim cat resoluet strangular ti-ci. Ma on save que li vive es tenaci che li cates. Sr Borloz credet li sui mort quande subitmen li bestie mordet le, cupante profundmen su carne. It sequet un grav venenation de sangue pro quel Sr Borloz morit.

-30-


CELEBRI PICTURAS: Jul. RECAMIER de GERARD

Sin talente special, sin nobilesse, Juliette Recamier devenit li max admirat fémina de su epoca, e aquisitet un europan reputation. Bell ella certimen esset, ma it ha existet féminas tam inteligent e plu bell, quel lassat null nómine in li historie. Ma ella havet un charme íncomparabil, un bonitá sin límites e, in manca de nobilesse, un noblesse e distintion...Quande, in 1806, su patre, administrator del postas, esset destituet e que su marito perdit su fortune, ella renunciat al luxu con li subrise. Talmen ella conservat omni su amicos.

(Image: Juliette Recamier, de Gerard)

Juliette Recamier esset constantmen circumat de multissim adoratores, e tamen su vive esset ínreprochabil. On pretende mem que su maritage restat "blanc", it es ne "consumat". In li etá de 15 annus ella hat maritat un bankero de 42 annus, Jacques Recamier. Alcun historianes, por explicar ti strangi facte, asserte que Recamier hat esset li amanto del matre de Juliette e in consequentie esset li patre del yun fémina. Per ti maritage il volet solmen transmisser su fortune a su filia sin reconosser la legalmen quam su infante por ne deshonorar li matre. To es presc un historie por folietonistes!

Inter su numerosi adoratores, du esset su preferetes: li prince August, filio del rey de Prussia, e Chateaubriand. Ella conosset li unesim durante su captivitá in Francia quam prisonero de guerre, ma per un amusant capricie del face li ver prisonera esset Juliette self, li max famosi Francesa del epoca, quel esset conequestat del Prussiano. Ella concedet le li sol besa quel ella dat a un mann. Ella tamen ne devenit princessa, ne pro que su marito refusat li divorcie, ma pro que ella renunciat rupter li liga quel unit la a un mann por quel ella havet un tre grand estima.

Plu tard un altri amicie, presc passionosi, ligat la al grand scritor francesi Chateaubriand, quel ella recoliet in su hem del "Abbaye aux Bois".

Chateaubriand devenit ínfirm e íncapabil marchar sin servitores; sra Recamier devenit ciec pro li cataracte. Tamen il ofertat la, in li etá de 72 annus, maritar la quande ella devenit líber pos li morte de su marito. Ella refusat e un poc plu tard ili morit presc in sam témpor.

De Juliette Recamier on conosse pluri celebri portretes pictet de David e de Gerard. Ti de David, in quel Juliette es alongat sur un lette roman, es li max celebri. Tamen nor dama preferet li picturas de Gerard de quel noi da in supra un reproduction secun un dessin de Chevignard. Gerard, quam su mastre David, apartene al gruppe del pictores nominat classit, quel serchat lor inspiration in li antiquitá, ma su portretes es plu familiari quam tis de David. Li pictura classic reyet durante li tot vive de Napoleon, circa de 1770 a 1820.

Ric Berger

-31-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...