Thursday 7 February 2019

Cosmoglotta A 148 (sep 1949)

COSMOGLOTTA

CENTRAL ORGANE DE INTERLINGUE

Nro 148

Septembre 1949

LATIN e INTERLINGUE

In Cosmoglotta, may 1948, nró 92(2) B, pag. 21, yo leet un articul, signat "H. Nidecker, Arlesheim (Basel)", sub li titul Latin quam Mundlingue. Li general contenete de ti articul esset li sequent: li latin ne have un valore strictmen índispensabil, nam su grammatica have complicationes alquant inbarassant: it es plu bon preferer Occidental, quel have un spíritu tot neolatin, e, ad-ultra, li modern neologismes, sin antiquat formes grammatical.

Ci, yo desira presentar un ex li pluri objectiones de culturat homes, queles vell demandar, pro quo on vell selecter un lingue elaborat, benque scientificmen, de un hom, vice usar latin, quel es completmen natural e have ja, quam lingue international, un pluriseculari experientie.

Null valore posse haver li objection pri li manca del neologismes, nam noi posse vider que li Roman Catolic Ecclesia, in su multiplic functiones, anc in li civil vive, usa regularimen latin; e li max grand catolic organisationes cultural (Pontificium Athenaeum Lateranense, Pont. Universitas Gregoriana, Pont. Institutum Biblicum, Pont. Academia Scientiarium, etc.) usa latin in li textus, letiones, discussiones del teses, administration; e ne solmen in li dominias teologic, filosofic e litterari, ma anc in ti del scienties experimental, matematic, social. Un sol ocul-colpe al programmas sufice por comprender que li modern lexico existe in su tot richesse, e in un grafie international (alfabete anglo-latin, diagrafes chl, chr, ph, th.)

Resta li question del grammatica.

Quam omnes save, li latin liturgic del catolicisme have li sam vocabularium quam li classic latin de Vergilius, Caesar, Cicero, Horatius; e li diferentie inter li du periodes (classic e cristan) consiste solmen in li max grand elegantie stilistic del unesim e in li max grand simplicitá del duesim, quel abandona li formes intricat e sat desfacil del sintaxe. Desfacilitás quel, secun Josef Peano) competent in ti dominia) 8 annus de studie ne es suficent por superar. E quel totmen ne existe, o existe in un tre minim mesura, in ti lingue "infimae latinitatis", it es, li lingue populari adoptet del doctes ex li medievie al secul XIVV e del catolic ecclesia in omni témpor.

Sin li grand desfacilitás sintactic, li studie de latin vell devenir plu facil e plu util por li quotidian vive. E li grand erra del scol international, specialmen del neo-latin states, es ti, de conservar solmen li *mort* parte de latin, ne li vivent. Con li grand dangere del formation linguistic del yunité del munde.

Latin o Interlingue?

Forsan it vell esser bon adopter ambi, un por li persones culturat, li altri por li homes de medial cultura. Solmen li max important linguistes objectiv posse definir ti question. Ma li duplic adoption vell portar gradualmen li non-intelectuales a un progressiv amelioration del cultural patrimonie e a un ne índiferent conossentie de latin, antey in su forme modern, poy in li classic. LI avantage es evident, e ne besona plu mult paroles.

Naturalmen, to es possibil solmen a Occidental, nam projectes quam Esperanto e Ido posse luder null rol in li formation de un cultura linguistic. Li autor de ti articul expecta responses personal pri ti problema.

Franco Bigatti, Via Guidobono 15/6, SAVONA

-82-


LI ARTE DEL TRADUCTION 

Li tache del traductor: 

Successar "combinar fidelissim imitation del originale, complet claritá, líber fluida del lingue, unitari stil, e un pur poetic efecte". Ti paroles de Scherer, pri li german traduction de Shakespeare, mastre-ovre de Schlegel e Tieck, expresse aproximativmen quo traductores deve combinar e atinger e quo solmen pocos atinge. Li tache del traductor talmen sta descrit ; li metode resta li problema. cardinalmen un problema de talente. On tamen posse analisar li procede traductori e constatar cert preconditiones. 

Unesim precondition. Li unesim precondition es completmen negliget del majorité queles, si un libre plese les e ili conosse li lingue, strax optimisticmen comensa traducter. *Por traducter importa li mastrie ne tam del lingue foren quam del lingue in quel on traducte.* Naturalmen on deve har penetrat li lingue original suficentmen por completmen comprender li sense del originale e evitar mistraductiones elementari. Ma ocasional mistraductiones es preferibil al production de un traduction quel es un sol continui erra quel advere necú completmen misinterpreta li originale ma anc necú completmen rendi it. 

Qui desira traducter un pezze de arte mey ne tro fider in su saventies filologic e grammatical, ni ceder al seduction de su entusiasme por li originale. In prim il deve estimar in quant gradu il possede li lingue in quel il traducte, quant richesse del vocabularium, quant medies de eufonie sta in su comande in li lingue de traduction. Si ti condition vell esser observat plu conscientiosimen, un minu grand númere de competent erudites vell far se mal traductores. 

Duesim precondition. 

Ma esser capabil expresser se con efecte in li lingue de traduction ancor ne sufice : li traductor deve mastrisar ti lingue completmen ; il deve esser capabil adaptar su lingue, sin violar it, al stile del originale. Por to il naturalmen deve sentir se in hem in li originale, *deve har penetrat li spíritu del autor e su lingue*. To es li duesim precondition denov un tal de personal talente. 

Triesim precondition. 

In strett relation con it sta li triesim - desfacil e important quande on traducte un ovre de grand arte - *li traductor deve haver un mental statura corespondent in certe gradu a ti del autor*. On ne besona esser un Shakespeare o Dante por comprender les, ma on deve esser capabil sequer les in lor profundores e nuancies. On ne besona esser un trovator de vias, ma on deve posser vader sur omni vias trovat. E to vale in gradu mem plu alt si on vole ne solmen comprender, ma traducter, quo es transversar un flamme vivent in un altri panne sin sufocar li flammes, sin mem essentialmen alterar lor flagrada. 

Li importantie del vocabularium. 

Ci un circumstantie important a quel on nequande pensa e quel sempre fa se imperatorimen sentit: *Li richesse del vocabularium*. It es in litteratura quo capitale es in comercial interprenses. *Plu grand un autor, plu ampli su vocabularium*. Il trova por su idé li expression max precisi, trova un parol por omni nuancie de su sentimentes, e sempre il trova li parol max harmonic in li passage concernet. E si tal parol manca, il invente it tam mastrescmen que nequi remarca su novitá, tam it es adaptat al mosaica del frase, tam organicmen it es format ex li vivent resurses del lingue. Similmen quam in grand scientistes e exploratores de un nation li pensatori potentie culmina, talmen in grand poetes culmina li potentie lingual : in ili habita li spiritu del lingue ; ili, plu quam altres, crea li lingue. It es notori quant paroles lingue german debi a Goethe. Minori autores. autores con volentie excedent potentie. autores queles senti lor ínpotentie e quasi excede lor límites, on posse reconosser per lor parol-formationes ínapt e cacofonic. 

-83- 


Quant paroles ? 

On ha contat li paroles de mult poetes e ha trovat p.ex. que inter angleses Shakespeare have li max rich vocabularium. On ha comparat vocabulariums de varie professiones e popules e ha trovat ínnumerabil gradationes, de negro—tribes con quar cent paroles til modern lingues cultural con plu quam cent mill. Similmen. contante li divers paroles usat de un hom durante su vive in scrit e parlada, on vell trovar íncontabil gradationes inter li cretino e li genie litterari. 

Quant sinonimes ? 

Ne sempre li mann quel interprende traducter un autor es capabil capter omni senses profund o omni finesses del originale ; li traductores de grand poetes presc nequande have un comparabil vocabularium. Ili possede quin sinonimes u li autor employa duanti. Omni paroles de un lingue es un image, un pense, adminim un nuancie. Mal traductores ne solmen contenta se per superficialmen imitar li nuancie, ma mem usa un sam parol por rendir duanti diversmen nuanciat expressiones del originale. Ili similea a un litt capitalist provant emular li credite de un grand bank. Tal traductiones necessimen sona fad e diluet, ili oferta un parol trivial vice li parol caracteristic employat del autor.

Traduction de poesie.

Ti desfacilitás multiplica se ye traduction de poetic ovres. *Li traductor de un poema deve self esser un poete*, in li gradu delineat in supra; il ne besona esser capabil crear tal figuras - tis il recive del originale - ma il deve posseder li sam potentie de vibration o atmosfere emotional, li sam harmonie de paroles. E to es rarissim. Pro to Shelley dit : "It es tam inteligent jettar un violette in li fusuore por decovrir li essential principie de su aroma e colore, quam voler transversar li creationes de un poete ex un altri lingue. Li plante deve re—germinar ex un seme, o it ne va burgeonar : to es nor heredage ex li maledition de Babel. E Dante, quasi previdente qualmen on vat maltractar le, scrit : "Chascun mey saver que nequo quo es conligat in harmonie musical posse esser traductet sin destructer su tot harmonie e dulcesse". 

Son e ritme. 

Anc in prosa li tache del traductor es rendir ne solmen li sense intelectual del ovre ma anc imitar tant quant il posse li stil original. *E stil es ritme, mem in prosa*. Qui have un propri stil, parla e scri in un cert ritme, ama un cert structura del frases, un particulari arangeament del periodes, finales de un particulari cadentie, e il prefere cert parol-combinationes. To il ne fa consciosimen - it habita su orel e gútture. Li son es omnicos. Un home con orel. quel ha mult leet. va reconosser anc ínfamiliari frases de familiari autores. To vale in mult plu alt gradu pri poesie. 

Forme e essentie. 

On ne posse tro sovente repetir : forme e essentie es un. Null ver poete pensa in prim e versifica poy : su idés ja nasce in poetic structura. Ma li metric structura ne fini con li metre del verses. Ti es identic in divers partes del sam poema. gay o trist, e identic in poemas de divers poetes. Lu essential es melodie, li ritme intern, li cadentie del verses, li element quel producte li colore emotional. 

Quo es un poesie ? 

Un poetic ovre deve generar in nos un cert humore o atmosfere emotional, un vibration intentet del autor. Si it ne posse far to, it ne es un ovre poetic. Ti efecte, essentialmen sensual, es productet per medies sensual : *melodie e ritme*. Plu perfectmen li son del verses coresponde a lor contenete, plu alt noi estima li ovre. In quo consiste it conexion e de u veni li efecte, es tam ínconosset e basat

-84-


sat sur tam profund psicologic causes quam li efecte del musica. Simultanmen it es tam individual, tam intimmen conexet ne solmen con li ovre ma con li personalitá del artiste, que presc omni important poete have su propri cadentie, sovente facil a reconosser e imitar. Probabilmen it es fundamental humores emotional in li anima del poete, queles talmen expresse se.

Ti factores omni hom con un sensu poetic save, o adminim senti, etsi it ne atente les, e tamen ili es completmen ignorat del majorité del traductores. In parte manca les li poetic talente ; in parte ili crampona se a exteriori ínessentialitás e ne atente to quo in omni poesie es essential : li vibration emotional quel reposa in son e ritme, li element ínponderabil del ovre artistic, ínaccessibil del intelectu, e pri quel li artiste self ne posse rendir conte, e quel tamen es su personalissim proprietá, generat ex li covibration de obscur ma decisiv regiones de su psiche. De u il obtenet su materie e quo suggestet le li idé, to un poete posse saver : ma qualmen il trovat li forme, to ne save necun. E tal covibration, o post-vibration, li traductor deve evocar in se o plutost il deve lassar it esser evocat per li influentie del originale ; e in tal vibration ne egal ma simil al febre creatori, il va posser producter un ovre perfect.

Customari poetic traduction. 

Ma pro que li majorité del homes considera forme quam exteriori e opine que it consiste simplicmen in li metre del verses, ili contenta se in traduction per reproducter hexametres o sonettes, o per conservar li consecution de rimes del originale, e poy fiermen scri sur li titul-págine : "traductet in metre original". Ili posse har liverat un traduction adequat in sense e metre, *e tamen it es un travestie* : li cadentie fascinant, li atmosfere sta completmen perdit. Regretabilmen on mult traducte talmen*. Ya súper Il uniform ritme del alternation del síllabes accentuat e sin accentu in omni poema existe un duesim ritme, plu líber e plu important, li ritme del plu e minu accentuat síllabes, queles. junt con li sonal colore del paroles, decide li efecte. E ti duesim, plu líber ritme deve esser conservat tam fidelmen quam li fix ritme del metre. 

Concentrat e debil passages. 

Lass nos notar ancor un circumstantie ignorat de mult traductores : mem in li max perfect creationes de grand poetes ne omni passages es de perfection egal, nam durante li creada ne sempre existe sam humore favorabil. E in omni ovre existe plu debil passages. verses queles sembla exister solmen por continuar li file, apu tales in queles li fortie del genie apare quasi concentrat. Si on atentivmen examina li poetic ovre, on va trovar in presc chascun section un passage dominant li altris e dant al tot gruppe de verses lor valore e caractere. Tal passages li traductor deve reconosser strax e rendir les in plen. e sacrificar lu ínessential a lu essential. Tal passages deve esser traductet in prim, e li altres deve esser adaptat a ili. Null traductor posse evitar rimes interpolat, ma il posse cuidar usar tal rimes in passages minim important e ne defigurar per ili lis max magnific.

Traductor - trahitor ? 

Si por controlar li salubritá de alimentes mental vell exister oficial tal queles existes por controlar li salubritá de alimentes manjabil, alor multissim traductores vell esser inprisonat pro adulteration de mental alimentes. Lass nos totvez conceder que it acte se ci ne pri crímines ma solmen pri delictes, causat per gross negligentie plutost quam per mal intention. E u present articul have scope cardinal "amemorar ti quel con bon intention prepara se a traducter un ovre de arte, quant il deve examinar su propri capacitá, e quel grand responsabilitá il prende sur se e vers li publica e vers li ovre self*, e quant it es barbaric e hideosi defigurar to, quo li autor ha creat bell.    Karl FEDERN

(Version condensat ex german de Ilmari Federn, London)

-85-

LI ÍNCOMPRENSIBIL MODERN ARTE 


Interessant discussion in U.S.A pri un desfacil problema. 

Li Americanes ne posse esser quiet pro li desfacil comprensibilitá, pro li "cludet" caractere de un grand parte del modern arte. Nam li du dogmas fundamental del "american credo", li crede al permanent progress, al plu bon futur, al superioritá de lu nov súper lu antiquat, al ínresistibil developament adavan e al educabilitá del homanité in li un látere, al crede al masse, al mann del strade, in li altri látere, apari just in ti problema particularimen desfacil conciliabil. Si nor secul es realmen ti del "Common man", del "simplic mann", quam Henry Wallace ja ante pluri annus ha proclamat e quam ínnumerabil homes depoy repeti su paroles, pro quo li arte, li max ínmediat, max genuin expression del témpor, es tam desfacilmen comprensibil ? Pro quo, quam Diego Rivera, li grand mexican pictor declarat recentmen, li plastic arte de nor témpor es simil al max rafinat manjage del francesi arte culinari, al "canard faisand", quel delecta li gurmandon, ma quel sembla quam depravat anate direct ínmanjabil al simplic hom. 

Sempre denov on prova aproximar se a ti problema per li max divers manieres. Ma omni inquestes e experimentes monstra, que al grand masse del USA—publica plese li "arte conform al natura" del annus ninant, durant que multes de it refusa sequer li abstrat variante del arte present. Dunc on realmen ne posse educar li témpor a comprender su propri arte ?

Pro to associationes de criticos e de artistes, revúes e directiones de expositiones sempre denov prova soluer ti ci nod gordian. Pos que li revúe "Life" in passat octobre convocat li criticos del arte a un "round table"-conferentie por ti scope, nu li "san Francisco Art Association" arangeat un "symposium" de du dies con ductent artistes pri li problema del arte modern. Astonant esset con omnes. que li old Frank Lloyd Wright, li pionero del modern american architectura, declarat li modern arte quam "crímine sin passion" e li picturas exposit por discussion (inter ili du Picasso-s e du Matisse-s) quam "chifonallia". Ma anc li pictor Marcel Duchamp, de qui anc un ovre esset selectet, constatat quam li comun element del tot arte modern desde li impressionistes li facte, que it ne penetra detra li retine, to es, que it mane in funde sempre íncomprensibil. 

In tri punctus es resumat li resultate del conferentie, quel constata li libertá del artiste in ovrar, li libertá del publica in acceptar in rejecter e li autorisation del critico in provar explicar.

Durante que in li coste west ne tro progresset. in li coste ost, in New York, un galerie interprendet un naiv, ma tre aclarativ experiment far explicar arte modern per su creatores self. Duant tri american pictores - inter quelc del max conosset nómines — devet explicar in circa 75 paroles su exposit ovres. Li resultate esset, quam on posset expectar : Li paroles del abstrat artistes esset ne minu abstrat quam su images e li plu conservativ artistes expresset se in un plu conservativ lingue. Un opinet. que il sta "in li desesperat situation de un hom quel just dat un long, laborosi, cuidosi alocution pri un tema, quel es por le car, e nu es exhortat : "Ples nu explicar nos per 75 paroles, quo vu just ha dit". Li pictoressa Georgia O'Keefe, quel hat exposit un impressiv, demí-abstrat image del grand Brooklyn-ponte, besonat solmen sett paroles : "To es por me li Brooklyn—ponte". 

Quo es li experientie, quel noi posse tirar ex li reaction del publica vis—a-vis abstrat formes del arte ? Que anc sistemas de lingues, queles ha abandonat li formes del real existentie, mem solmen partialmen. ne posse esser obstructet al publica. Tro artificial lingues international es self li max grand obstacul in li via a su propri scopes.    Secun Die Presse ; de Eugen MOESS (Wien)

 -86- 


LI NOV MAGIE 

In li relationes de scientie e vive omnidial on posse observar du tendenties distint e complementari. Un : productes del scientie intra un relation sempre plu intim con nor omnidial activitás. Du : scientistes avansa in regiones u li laico ne posse sequer les. Ante un secul o du, omni inteligent person havent li necessi líber témpore posset aprender omno conosset in quelcunc dominia e far original reserches presc quam dadá ; hodie to necessita exceptional talentes e mult annus de studies intensiv. Mult villagesi forjeros savet fabricar un musquete chargeabil de avan, e to afectet poc homes extra professional soldates ; li atomic bombe menacia chascun de nos, ma li principies guvernant su function es comprendet solmen de un númere limitat de specialist expertes. 

Li sempre plu intim relation inter vive omnidial e li productes de scientie ducte mult persones al conclusion que li pensada del masse deveni plu scientic. It sembla evident que homes queles activmen usa automobiles, aeroplanes, e complicat machines, deve haver un atitude plu rational quam li savagio quel possede solmen li max simplic mecanic instrumentes. 

Ti assumption (nam rarmen it es plu quam un assumption) ignora li tendentie mentionat quam complimentari al crescent familiaritá de scientic instrumentes: li tendentie del reserche-laboratores, con li progress del scientie, ocupar se per to quo al laico apare esoteric misteries sin discernibil relation con su interesses personal. Tande quande un developament sensational — V. 2. (rakete-bombe), D.D.T. (súper-insecticide), penicilline (súper-germicide). radar (radio-detection de aproximant aeroplanes), e precipue li atomic bombe - invade li consciositá del laico e demonstra que scientie afecte le in maniere tre practical. Ma desde fotogrammas de Hiroshima pulverisat, e rumores pri misteriosi radiationes persistent long pos li explosion, li via es long til comprender li metodes pensatori queles fat possibil li scientie modern. 

Factes observabil ne suporta li crede que rational e scientic pensa-manieres pervade li masses de nor societá ; li factes monstra que, durante que scientistes ha developat ti tipes de pensation, grandissim númeres de homes conserva li atitude mental quel noi usualmen associa con societás primitiv. Li atitude de mult persones civilisat vers scientie, e li atitude del savagio vers magie, constitue un paralele desagreabilmen strett por tis de nos queles desira creder que homes in general deveni plu rational. 

Li expressiones ; "miracules de scientie, miracules fat del hom", tam frequent in textus populari, ne es solmen pictoresc ; ili es significant indicationes de un tre general atitude vers scientie e scientistes. Persones con pensation plu minu rational vide nov developamentes etsi forsan surprisant in comense, quam resultant logicalmen ex anteriori labores - brevimen : quam developamentes. Ma al masses ínrational, innovation sat dramatic por penetrar al presse apari quasi ex un munde misteriosi extra lor conossentie, un strangi munde de test-tubes e bollient retortes, complicat aparates, e mannes in blanc. Li scientist es investit con atributes del magician.

Li paralele inter li atitude vers scientie e ti del savagio vers magie es facil a exemplificar. Tre sovente un patiente quel ha recivet un botelle de aqua colorat, credente que it es un drogue, declara su condition quam ameliorat ; tal "cura" es in alt gradu li resultate de su fide al potentie del doctor! Similmen hay mult autentic exemples de tal "curas" in societás primitiv, e de indigenes queles morit sub imprecation ; tal mortes e "curas" es, sin dúbite, grandmen li resultate del fide al potentie del doctor-sorciero. 

Hodial reclame sovente anuncia productes in quam "astonant scientic decovrition", "recomendat de specialistes" ; anc inter primitives li parol del sorciero have grand autoritá. In America on recentmen processuat por interdir misguidant reclame ; investigation hante monstrat, inter altri anomalies, que necun del anunciat "dermatic nutrimentes" vermen nutri li cute. e que adminim un famosi sorte de "hépatic pillules" ne have li minimal efecte al hépate. Li necessitá 

-87- 


Che li savages! Che li civilisates!

interdir tal reclame monstra que compratores acceptat assertiones queles ne corespondet al real efecte del preparates. On forsan opine que it es exagerat descrir patent-medicamentes quam modern fetiches ; ma li paralele es strett : in ambi casus li efecte depende grandmen del índubitant acceptation del enunciationes de iniciates, un litt gruppe reputat haver accesse a fontes de saventie refusat a ordinari persones. Un del max clar aspectes de qualmen scientie remplazza magie che li masses, es trovat in li tendentie de astrologos, numerologos e simil descrir se quam scientic - lor clientes conta se per milliones. 

Dir que mental atitude o ideologie del masses hodie es *basicmen* egal a ti del hom primitiv, ne es dir que null progresse sta fat. In contraste al masses, scientistes ne adopte ti atitude - adminim ne in lor propri dominies ; ili consciosimen efortia esser rational e criticar lor premisses, contra que docto-sorcieros probabilmen crede in lor potentie tam implicitmen quam lor clientes. Ma li facte que quelc persones ha avansat trans simplic credulitá, ne justifica nos deducter que li altres necessimen seque. To vell esser tam absurd quam arguer que li sómmite de un árbor cresce al altore de durant metres, anc li radicas deve ascender. 

Li problema del relation inter diversi tipes de pensation, divers ideologies, e li leges queles guverna lor developament, ancor atende reconossentie e cooperativ scientic studie. Ci noi solmen demonstra que it ne es axiomatic que li homes quam totalitá ascende a plu alt de rationalitá ; noi indica existentie de un problema, ma su solution posse solmen esser presentat quam un parte de un studie general de ideologies. Li importantie del tema es evident. Por dar un sol exemple : tal studie vell auxiliar nos comprender li extraordinari successe del ínrational propaganda caracteristic por fascisme. Un nazi orator proclamat: 

"Noi ne desira plu alt pane-precies ; noi ne desira plu bass pane-precies: noi desira ínchangeat pane-precies ; noi desira national-socialistic pane-precies!" (Citat secun Drucker. End Of Economic Man". p. 12 — fine del economic hom"). 

Secun qualcunc standardes rational ti mann parlat non-sense — ma it esset "grandmen aplaudet" del auditores. Solmen vidente in "national-socialisme" ne un notion logical, ma un magic parole comparabil al invocationes de sorcieríe, noi posse comensar comprender tal reactiones e per to reyer les. 

Li nazis actet secun crede que li masses es, in paroles de Hitler : "Un masse vacillant de homan infantes queles constantmen chancela inter divers opiniones". It vell esser bell creder que ili errat, ma li successe de lor propaganda sembla pruvar lu contrari; it certmen da cause - mem apart de altri considerationes - por reconsiderar li assumption - difuset inter scientistes e intelectuales - del rationalitá del masses.  G. Walford (Autorisat traduction ex anglesi de Ilmari Federn)

-88- 

LI PICTOGRAFIE

On nómina pictografie un primitiv scritura in quel on expresse su idés per dessines simplificat o signes simbolic. Ti término ha esset format del latin parol pictus (=pictet) e del grec graphe (=descrition). Li Indianes de America ha precipue usat ti specie de scritura, ma li scientistes asserte que li hieroglifes, o alminu un parte de ili es in funde signes pictografic plu o minu evoluet.

Por far comprender qualmen dessines posse servir quam medie de comunication, noi da in prim quelc figuras ordinari del Indianes de America.

(Image)

Ti 6 figuras representa 6 tipes de persones (de levul a dextri): un mann, un fémina, un infante (reconossibil al ovale simbolisant li lette) un oldo simbolisat per lineas tremet, nam li old persones treme sovente, un sorciero, o medico, quel have un cap spess, i.e. plen de pensas, e un follo (su cap fuma!)

On posse constatar quant ingeniosi es ti representation, tam simplificat quam possibil, e támen quant suggestiv. Li mann have un plum sur li cap, ma ne li fémina, quel in revancha porta un robe, e li córpores es representat per un simplic X, quam hodie dessina sempre nor infantes.

(Image)

Por li abstract idés, li procede deve naturalmen recurrer a signes simbolic anc tre simplic, ma facilmen reconossibil. Lass nos prender quam exemple un date: 9junio 1949, in pos-midí. Per un unesim signe on indica que li sole es in li duesim demí de su curse, dunc in pos-midí. Jovedí, it es 3 dies ante soledí. Noi representa it per tri bastones plazzat ante li circul figurant li soledí; li date (9) es indicat per un signe triangulari significant 5, sequet de 4 bastones. Junio, in li lingue del Indianos, es li *lune del flores*. Noi dunc dessina un flor sur un crescente. Finalmen 1949 es representat per 19, 4 bastones, 1 triang. e 4 bst. To es un poc long, ma quant poetic e suggestiv!


E nu, noi va dar un litt raconta in pictografie. To es li descrition imaginat del viage de un grand chef indian, nominat Sagi Corvo. In li unesim figura, ti avie es strax representat súper li figura del chef, pro que to es su totem. Li circul circum li corvo indica li sagesse.

Dunc Sagi Corvo ha departet un die del mensu april (signe: li lune del herbes), per pede (passu marcat sur li suol) por prender su canó. Il ha imbarcat se sur li rivere con rapid currente (lineas undulat e fleche duplicat indicant li rapiditá), e il naviga un tot die (li sole fa un complet demí-circul).

Pos que li nocte ha venit (ciel obscur) il halta, e il fa foy (flammes e un cruce). Poy il preterpassa un obstacul (fleche barrat), poy un monte in li nebules (3 nebules nigri) e il ariva avan mult tracies de animales in un foreste (= 3 abietes. Li demí circul plenat de punctus significa mult árbores). Li tracies es reconossibil: it es tis de

-89-


un triantene de antilopes (= 6 vezes li signe triangulari 5). Li sagi corvo es tre joyosi (= il dansa). Il es tre afamat (il porta su fingre al bocca) ma il successa abatter 5 antilopes (animale con cap a-bass es considerat quam mort) e il manja un de ili, quo es preciset per li unic baston apu li signe in forme de scude quel significa manjar.

(Image)

Poy li ciel covri se de nubes (3 nubes in forme de demí-circul). It pluvie e Sagi Corvo ea lentmen vers su canó, e ti lentore, debit al grand carga quel il porta, es indicat del fleche con un sol barre. Il descende li fluvie tre rapidmen (fleche con duplic punte) durante un tot die (li sole percusse li tot ciel). Il retrova su marita (figura con robe) in li tenda marcat de su totem (un corvo con circul circum li cap). Li marita tene un baston in li aere, quo significa: trovat... (ci, su marito)

On accende foyes, on have provisiones por li hiverne (carne suspendet inter du pales). Omnicos ea bon (idé expresset del fructe del acere, quel simbolisa li vive, e del circul con du cornes, quel simbolisa li fortie).

Sub li nómine de ideografie, quelc autores ha esquissat projectes de lingues utilisant brevi dessines por servir quam medie de comunication. It es evident que tal lingues posse esser solmen scrit, ma ne parlat, pro que li dessines ne coresponde a sones. In li unesim congresse international del dessin, quel evenit in Paris ante 50 annus, un professor proposit adopter li dessin quam lingue international, e il dat quam exemple ti-ci frase, quel un qualcunc cive del munde posse "presentar" in viage a un altri person ne conossent su lingue:

(Image)

Ti tri esquisses devet vicear li frase: "A quel hora departe li tren por Paris?" Ma, quam fat remarcar un jocator, ti dessines posset anc significar: li agullies de mi tasc-horloge es ruptet e mi tren passa proxim li turre Eiffel. - Avan tal riscas de misinterpretationes it sembla plu simplic dir: "A quel hora departe li tren por Paris", nam presc omni paroles de ti frase es ja international e comprensibil a centenes de million de homes civilisat sin studie anteriori. Omni persones hant viageat conosse li paroles: tren, hora e Paris sin li auxilie de un dessin. Li pictografie have poc chances devenir un L.I.   Ric Berger

-90-

ROBIN

Li ultim rubi—péctore, residente che nor dom (vide Cosmoglotta 135 A) noi nominat 
ROBIN, li nóm1ne anglesi.

Il presentat se un die, tard In autun, vers li crepuscul, quande yo esset rastrant li foliallia in li jardin. Subitmen il sedet se ye circa un metre avan me. Il visibilmen intentet serchar li Insectes queles restat sur li terra pos li forrastration del foliallia. A vezes li realmen successat escamotar alquó. Quande yo decovrit le — quo probabilmen postulat un cert témpore, pro que li sedet ínmobil — yo ne audaciat tuchar le per li rastre. Ma mi timore esset ínfundat. Chascun vez quande li rastre riscat tuchar le, li forsaltettat ye un demí—metre, ne plu lontan quam necessi, ma sempre In just témpore. Quelcvez il sedet sur un bass branche just súper mi cap, e quietmen restat ta, quande yo preterpassat sub le. In sam maniere, il sovente venit a me, chascun vez vers li véspere, benque il egalmen aparit quande yo rastrat un vez ye un altri hora. It evenit sat sovente, 
anc plu tard, In verne, talmen que yo in comensa ne remarcat le. Támen, il manifestmen desirat esser remarcat de me; forsan il opinet que to esset plu secur (o plu avantageosi?). Quande, secun su opinion, yo ne videt le sat tost, il volettat ci e ta avan me. Si pos to yo parlat a il, il esset content. Ma quande yo mem ne videt le — e to evenit quelc vezes - il volettat just along mi cap. E si malgré to yo vell har persistet ne vider le, yo vell desfacilmen ne har posset *audir* le.

Detra li dom, noi have un tablette de forrage. Li avies - e anc li scureles, ma de tis-ci trova se solmen poc in li circumité durant li ultim annu - conosse tre bon ti restorería e profita de it in alt gradu. E naturalmen anc Robin. Il ne solmen trincat li aqua, ma mem balneat in it. Un amusant spectacul! Sovente quelc parus ja atendet queles anc desirat prender lor balne. De tis-ci solmen du sedet in it in sam témpor, quelcvez tri e in tre rar casus quar; tande li micri recipiente esset completmen plenat de parus! Robin ne manjat mult in un sol vez (denove li aristocratie); támen on di que li rubi-péctores besona chascun die un quantité de nutritura egal a lor pesa, nutritura quel consiste max sovente in insectes. Ma ili consuma egalmen altri nutrimentes; noi per exemple nutrit le per pan-crumeles. Tis-ci il ne mult apreciat, ma il esset tre avid pri crustes de caseo. Tis-ci noi anc sovente disjettat por il sur li suol, e tande il venit picar les just avan nor pedes. Ti maniere nutrir se havet un avantage por le, nam it esset presc sempre un merle in li vicinitá, quel anc havet fame, ma in sam témpore li poc simpatic hábitu sequer Robin partú e forchassar le de omnicos manjabil o trincabil. Tande Robin obtenet nequó. Anc quande il picat just avan nor pedes, li merle provat, volante along nos ye un litt distantie, forchassar le, in quo il quelcvez havet success, ma ne sempre.

In li crepuscul, quande noi vadet detra li dom, it plurivez evenit que Robin sedet subitmen just avan nor pedes, sin esser remarcat;

-91-

per forsalettar e sedentar se ye un demí-metre, il esset videt de nos. In li crepuscul il anc sovente captet moscas queles volettat bass super li suol; il continualmen saltat ad supra, por capter un.

Robin savet tre bon far comprender se quande il desirat aqua o nutritura. Tande il volat, strax pos que noi venit éxter li porta, sur li suol, ye un litt distantie de nos, o sur li tablette u il restat sedent ínmobil, su cap un poc obliqui, e regardante nos per *un* ocul, un pose quel esset tipic por le. Unvez il esset sedent sur li tablette in ti maniere. Yo pensat que il desirat aqua e adportat it rapidmen, li recipiente essente vacui. Quande yo posit it, il volat durant un moment, quam il fat sempre, sur un branche de un litt árbor quel trova se just súper li tablette. Ma quande yo alontanat me un poc, il ínmediatmen sedentat se denove sur li tablette, ma lassat li aqua totalmen ínatentet. Denove il esset sedent ínmobil, quam si il volet dir: aqua yo ne desira, ma nutritura. To yo tande comprendet tre bon, aportat quelc pezzes de caseo-cruste queles il strax ataccat con apetite.

Il apreciat particularimen esset in li cocinería. Quelcvez it evenit, quande noi ne esset ta e li porta stat apertet, que noi trovat le ta ye nor retrovenida. Tande il monstrat se terret, pro que noi max sovente intrat sat subitmen, e poy il volat vers un fenestre. Ma quande noi parlat a le e eat lentmen vers un fenestre por aperter it por le, il plu ne esset anxiosi e desaparit quietmen tra li porta o tra li fenestre. Lu sam evenit pri li hangare detra li dom. Quande li frigid tempe de hiverne venit, il sedet in it con plesura. Tande noi anc nutrit le ta. In un matine, noi ne videt Robin. Ma un o du hores plu tard, quande noi eat along li hangare quel esset ancor cludet, il volettat detra un fenestrette súper li porta, por atraer nor atention. Sin que noi savet it, il hat esset includet in li hangare durante ti nocte. Naturalmen noi strax apertet li porta, pos quo il volat ad éxter, ma totmen ne demonstrat alquel anxietá; in contrarie, il strax sedentat se sur li suol, por reciver pezzettes de cruste. Desde ti moment noi quelcvez posset includer le in li hangare intentionalmen, quo il trovat bonissim. Evidentmen il esset mult plu content posser resider ta quam éxter in li frigid noctes de hiverne.

Ma in hiverne il plu mult preferet venir in li cocinería, nam ta it esset ancor plu calid. Il tande sedentat se sur li table, un stul, un potte, li fenestre-sill, o quocunc altri. Il anc mult amat esset nutrit in li cocinería. Ma noi sempre admisset le ta solmen durant brevi témpore. Vu comprende pro quo: pri Robin it esset lu sam quam pri omni altri aviettes - il esset tre generosi pri lassar xetra se li dones! ... Ma quande it gelat fortmen, Robin refusat exear del cocinería. Quande in tal casus mi marita cautmen fortiat le vers li porta, il malgré to volettat retro trans su pede e sedentat se in detra sub li table. Tande un poc plu mult pena esset necessi por far ear le ad-éxter.

Tard in li estive de 1945 Robin desaparit sin poslassar tracies. In prim, noi suposit que il forsan vat retrovenir, nam it ja hat evenit que il ne aparit durant un o du dies. Ma il ne revenit. Sin dúbite il hat perdit li vive, qualmen? to va sempre restar un enigma. Ma noi ha mult regretat li desaparition de nor car litt amico. Noi espera que unquande un altri rubi-péctore, egalmen domesticat, va venir remplazzar le.

Originale de H. Aikes (Nederland)

-92-


CELEBRI SCULPTURAS: COLLEONI de VERROCHIO

Quam pluri italian artistes, e specialmen su eleve Leonardo da Vinci, Andrea del Verrochio esset un artist complet, i.e. expert in omni tecnicas, in sam témpor sculptor, gravor, pictor, ciselero. Su picturas, tamen, benque tre apreciat, es tre rari.

Verrochio nascet in 1435 in Firenze (Florenta). Durante su tot vive il devet tener un butíca de juveleríe, pro que il ne posset viver per su sol arte.

Quam sculptor, il sempre monstrat un predilection por li cavalle de battallie, por li cavalle monumental. It dunc ne astona nos que su max famosi ovre, li Colleoni, representa un cavallero sur su cavalle. It es un grand sculptura bronzin stant nu in Venezia sur li lateral plazza del eclesia San Giovanni San Paolo. On di que it es li max famosi statue bronzin del Renascentie, e li grand scritor francesi Claude Farrère declarat recentmen: Yo videt in li munde deci mill statues equestri, ma pos har videt les omnes, yo opine que un sol de ili merite durar: it es li Colleoni.

Li Colleoni, chef-ovre de Verrochio, esset anc su ultim ovre. It hat esset comendat del Republica de Venezia. Ti cité rich in pictores, ma povri in sculptores, devet serchat un bon artist in Florenta.

Verrochio acceptat far ti labor e venit in Venezia. Li Colleoni, i.e. li person, esset tre avansat, e li cavalle presc finit, quande li artist aprendet que un altri sculptor esset comisset sculpter li cavallero. Aprendente ti decision, li Florentano intrat in colere, ruptet li cap e li gambes del cavalle e fugit a Florenta. Ma li mores de ti epoca esset brutal. Li Senat de Venezia informat le que un vez captet, il vell esset tractat secun li lege del "talian" (1. talis = tal in Occ), i.e. del similitá, e que on vell cupar su cap pos har ruptet su membres.

Felicimen, li Medicis intervenit e obtenet del Senat de Venezia que it mey pardonar Verrochio, con li condition que li artist mey finir su labor, quo esset acceptat.

Regretabilmen li fusion del statue bronzin, quel durat circa un semane in 1488, esset un operation tre penibil in ti epoca, e to ruinat su sanitá. Pro li excesse del fatiga, Verrochio morit de un inflammation intestinal. Il ne havet li joya vider su ovre terminat e erectet, e un altri sculptor, quel hat auxiliat le durante li operation, signat it vice le.

Desde bentost 4 secules, li Colleoni fa li admiration del visitatores de Venezia.

-93-


Tam li cavallero quam li cavalle expresse marvelosimen li caractere militari del bandas italian del Renascentie. Li bronzin bestie avansa, pesant ma vivent. On crede audir li martellation de su hufes. Pri li Condottiero, il sta faruchi sur su alt sedle, li figura plicat del menacie.

Li Colleoni esset un de ti generalos del Medievie chef de truppes demí-brigante, demí-heroe, quel mettet se con lor homes al servicie del italian princes o del cités. On nominat le condottieros. Generalmen bravi, ma nequande embarassat de scrupules, ili auxiliat preferetmen li partise quel payat les max mult.   Ric Berger


LADY ISABELLA

Til li unesim annu de ti guerre (Noi ne save esque ti custom dura ancor), on distribuet al povres de Tishborne, in Anglia, un summa representant li valore de un terren de 25 acres (Li acre anglesi coresponde a 40 ares e un demí). It acte se pri un custom old de 700 annus e de quel li orígine merite esser racontat.

Lady Isabella Tishborne esset gravmen malad e proxim su morte. Sentient venir su fine, ella fat vocar su marito e petit le, in memorie de ella, conceder omni annus, in li die anniversari de su morte, un cert summa al povres del region.

Li dómino Tishborne havet un dur cordie.

-- Yo vell voluntarimen consentir exaudir vor desira, il respondet. Ma vu es minu malad quam vu crede it. Por ne oposir vos un refusa, vi to quo yo proposi vos: vu va percurrer un parte de mi terras durante que va consumar se un torche. Quande li torche va extinter se, li valore del terren percurret de vos va representar li subsidie quel yo va donar al povres omni annus.

Ti admirabil fémina tande lassat su lette. Pro que ella esset íncapabil tener se erect, ella reptet sur li genús e sur li manus. Quande li torche esset consumat, ella hat percurret 23 acres. Ella expirat li sequent die. Desde tande, chascun annu, li povres de Tishborne benedí li memorie de lady Isabella.


LI PIGRITÁ DE R. KIPLING

- "Esque Sr Rudyard Kipling es in hem?", questionat un vez un visitator al servitor quel hat apertet li porta.

Li scritor esset sedent a su table in su labor-chambre, e pro que li porta esset mi-apertet, il posset audir li conversation evenient avan su porta. "Yo ne vell voler trublar le, dit li visitator, si il es just laborant."

"Laborar" exclamat li servitor. "Il ne labora; il resta sedent a un table e solmen scriacha sur papere!"

-94-



NOR CONCURSES

SOLUTION DEL CRUCE-PAROL DE JUNIO. Ti problema, tre desfacil, ne ha esset soluet completmen just. Li concurrent, quel atinget li max grand aproximation, es Sr Leopold Eckel de Vienna.

NOV CRUCE-PAROL

proposit de Kurt Feder, de BAD HOMBURG (Germania)

Li solutiones deve arivar al administration de Cosm. ante li 1-im oct.

Horizontalmen: 1/ Sufixe verbal. - Numerale. 2/ Glotir (presente). - Corde-tricotage. 3/ Colerar. - Fine de prega. 4/ Simbol. 6/ Vende. 7/ Fripon. Metalle. 8/ Pronómine general. Diva de cinema. 9/ Sufixe verbal. Reson.

Verticalmen: 1/ Animale. - Sin son. 2/ Somnie. - Prefixe assimilat. - 3/ Lingue oriental. - Árbor. 4/ Buffon. 5/ Animale. - 6/ Medie de transporte (plurale). 7/ Objecte de un discurse. - Instrument musical. - 8/ Pronómine personal. - Parte del córpor. 9/ Proprietá. - Imperator roman.

Quo pensa li neutres pri Cosm.:

COSMOGLOTTA (Jan. e Fév. 49).

Extraordinaire revue! sous la direction de M. Ric Berger en Suisse, et de M.L.M. De Guesnet en Fraance.

Eccrivent dans cette revue des personse de tous les pays: France, Angleterr, Autriche, Tchécoslovaquie, Danemark, Finland, Italie, Norvège, Roumanie, etc. Australie: Ces correspondants font usage d'une lingue que je n'ai jamais étudiée, mais je la lis comme la mienne! M'étant informé, dans la crainte d'une farce, j'ai appris que les sept ou huit principales langues du globe comportaient un trêsor commun de plusieurs milliers de mots et racines *identiques*. Voilà le secret. Ce n'est donc pas une langue artificielle comme l'Espéranto (qu'entre parenthèses, j'ai voulu apprende sans pouvoir achever, tant c'est rébarbatif). En lisant Cosmoglotat, on se sent pratiquement, un citoyen du monde.

Li grand revúe francesi "L'âge nouveau", in su numeró de may 1949, publica li judica ci-contra pri nor revúe. Ti testimonie pri Esperanto confirma nor constatationes de mult annus. Li aspecte de ti lingue repussa un grand parte del publica, quel in principie es favorabil al lingue international constructet.


CONTENETE:

Bigatti: Latin e Interlingue. - Federn Karl: Li arte del traduction. - Moess: Li íncomprensibil modern arte. - Walford: Li nov magie. - Berger: Li pictografie. - Li Colleoni de Verrochio. - Lady Isabella. - Aikes: Robin. - Cruce-parol. - Opinion del neutres.

-95-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...