Saturday 2 February 2019

Cosmoglotta A 142 (dec 1948)

COSMOGLOTTA

OFICIAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Nr 142 A
DECEMBRE 1948

ALICE MORRIS PIONERA del L.I.


FOLKLORE MUSICAL

Del 13-18 sept. 1948 evenit in Basel li 1-im assemblé general del International Folk Music Council, to es un assemblé del interessates pri folklore musical e de dansa ex li tot munde. Pro que yo ne havet ocasion participar al tot congresse, yo posse solmen relater pri li impression de quelc selectet discurses, e precipue pri li organisation concernent linguistica.

Li congresse esset presidet del professor Dr Antoine - Elysée Cherbuliez (Zürich). Sr. Paul Lorenzen (Arnum, Danmark) actet quam vice-presidente. Miss Maud Karpeles (London) functionat quam secretariessa honorari.

Un del max important oficies esset ti de interpretator: quam tal actet senioretta Gabrielle Hohenemser de Zürich. Li interpretation del discurses (anglesi, francesi o german) self ne esset necessi pro que resumas in anglesi e francesi esset distribuet. Ma por li votas del discussiones li labor interpretatori devenit necessi. Al observante it semblat que malgré li alt nivelle del contenete de un discurse it esset sovente penibil audir li presc íncomprensibil anglesi de un referent de altri nationalitá. Quant plu facil it vell har esset por omnes, far li discurses sive in lor propri lingue, si ti ci esset francesi, anglesi o german, sive in Occ. In ti casus referates en F.A.G., un resuma in Occ vell har suficet al non-adeptes del respectiv lingues national. In li casus de nordic (norvegian, sved, finnic), hungarian, e turc lingues, Occidental vell har esset li unic bon metode si li referente ne mastrisat perfectimen anglesi, francesi o german.

Un del problemas quel vell har interessat me max fortmen, ma al discussion de quel yo ne esset present, esset ti del creation de un "Canzonarium international". Ma por vendir un colection de canzones scrit in dialectes it va esser necessi adjunter a it li version in li lingue national corespondent. Talmen fat François Wilhelm con su colection "Vieilles chansons alsaciennes". U it esset possibil, il dat un version metric, dunc cantabil con li sam melodie quam li alemanic originale; u it ne esset possibil, il dat un version litteral. Li ultim metode ha esset aplicat in li colection "Villotte e canti popolari friulani, a cura della Società filologica friulana G.I. Ascoli", in quel on da simplicmen un litteral version o explication del textu friulan. Nu! lass nos questionar quo va esser li consequentie por un colection ne de un sol dialecte, ma de canzones in omni possibil lingues del munde? Yo proposi que a chascun canzon on adjunte in Occ sive un version metric, it es cantabil con li sam melodie, sive un version litteral. In certi casus, ad saver quande existe ja versiones in altri lingues, ma versiones de alt formal nivelle, on posse adjunter les anc, ma sin omisser ti in Occ.

Li proxim reunion deve evenir in 1949, in Roma. Secun mi opinion, noi deve colaborar al preparation in li sense que noi recomanda Occ quam principal lingue de discussion e de resuma, e que noi oferta nor servicies.   Dr Nidecker (Basel)

-114-


HOMOGENITÁ IN LI LINGUE INTERNATIONAL

Du principies es in oposition in li conception naturalistic del L.I.: *Li maximum de internationalitá*, quel postula li admission de radicas de qualcunc gruppe etnic, si solmen it es li max expandet, e li *homogenitá*, quel restricte ti selection a un sol gruppe de lingues, presc sempre li sud-romanic lingues (italian, hispan, portugalesi).

Ti oposition ne havet importantie in li sistemas artificial, o semi-artificial composit de paroles inventet o deformat. In li sistemas naturalistic, in contrari, li autores es plazzat avan ti problema: esque on deve prender li max expandet parol o esque, li internationalitá ductente in li *pluparte del casus* al adoption del paroles romanic, it ne es plu simplic sacrificar completmen li lingues germanic, e mem anglesi, creante un lingue 100% romanic por haver un *unitá de stil*.

Esperanto, Ido, Occidental e Novial, quam on save, adoptet li unesim solution, ma IALA, sequet de 2 o 3 recent autores, in contrari revendica li *homogenitá romanic*. Inter ti autores noi cita specialmen Sr. Campos Lima, de Lisbona, quel just invia nos li "Explicacion preliminar" del grammatica de un nov L.I., de quel li nómine sembla esser simplicmen INTERNACIONAL.

In ti "Explicacion", li autor da un brevi historie del L.I., e critica li precedent projectes, includet, naturalmen, ... Occidental, per argumentes a quel noi va responder. To va esser un ocasion examinar ti question del homogenitá romanic, quel trova, desde 10 annus, apostoles tam plu activ que IALA sembla confirmar lor vise-punctu. Per ti prefacie noi mem aprende que li "Naturalitate integrale" romanic, in realitá, ne es un invention de Sr. Schild, ma que ja in 1941, Sr Lima intrat in corespondentie con un amico danesi, Hans Henning Orberg, quel comunicat le su tentative utilisar li lingues neo-latin quam base de un projecte de L.I. a quel il dat li nómine de "Neolatino". E li projecte de Sr. Orberg esset presc identic a ti de Sr. Lima.

TARDIV CONVICTIONES

Sr. Campos Lima esset, in 1938-1939 colaborator de "Novialiste", li morit organe de Novial, e membre de L.J.N. (Lingue-jurie del Novialistes), quel provat, in cooperration con Per Ahlberg (Svedia), Ahlstedt (Svedia), Dibelius (Germania) e August Tass (Estonia), ameliorar Novial in li direction de un plu accentuat tendentie neo-latin.

On memora que Jespersen hat creat su Novial in 1928, in oposition al "tro grand naturalitá" de Occidental. A tis, quel ha pervivet ti epoca, durante quel noi, Occidentalistes, defendet ti naturalitá contra li semi-artificialitá regressiv de Novial, it es un agreabil surprise vider que li anteyan auxiliatores de Jespersen ha devenit convictet e integral partisanes del naturalitá!

-115-


It es curiosi constatar que just li interlinguistes quel flirtat til ante curt témpor con Esperanto (Ex. Sr. Schild) o con Novial (Sr Lima), durante que li Occidentalistes esset sol por defender li naturalitá, institute se hodie li championes de ti naturalitá contra nos! Noi remarca mem que Sr. Lima, quam Sr Schild, concentra su foy sur...Occidental e ne sur Esperanto, quel tamen resta li grand obstructor a ti naturalitá.

ENIGMATIC AMPUTATIONES

Hante nu resolutmen traversat li Rubicon, Sr Lima declara in su lingue "Internacional":

"Occidental, per sua excessiva preocupacion de simplificar los vocabulos neo-latinos, ha amputato uno numero considerabil de eles, per manera a render unos irrecognoscibiles e a ferir, con los altros, la sensibilitate de los neo-latinos".

Noi pensat in prim que Sr. Lima confuset Occ. e Esp/o! Ma no. Li textu es clar! Nu, por saver quel vocabules Occ. ha "amputat" noi comparat li 32 págines scrit in Internacional con li textu paralel in Occidental, ma regretabilmen noi ne trovat un sol! In li absentie de alminu quelc exemples de "amputates" noi es in jure dir que Sr Lima ha imaginat un *ínexistent defecte* solmen por li beson de su propaganda. Si forsan Sr. Lima qualifica quam "amputation" li finale -men del adverbies, noi deve far remarcar que provenzal, lingue romanic de Sud-Francia, e tam natural quam italian o hispan, have just ti finale -men e ne -mente.

Esque forsan Sr. Lima alude li latin finale -itate "amputat" a itá in Occ? Ma italian di -ità, francesi -ité, e anglesi -ity. Li facte que li plen finale latin ha evoluet tra li secules vers un acurtat forme in li lingues national es, noi pensa, un facte scientic e natural a egardar e ne deve esser ignorat in li construction de un L.I.

Concernent ti punctu, Sr Matejka, un bon conossor del lingues sud-romanic, remarca: "To, quo Sr Lima qualifica quam "amputaciones" es un normal processu evolutional quel manifesta se in omni lingues modern, e in su forme max extrem e max radical just in li lingues portugalesi. Ples comparar: povo (L populus), só (solus), dór (dolor), pá (pala), moeda (moneta), pôr (ponere), vir (venire) etc. Mem li parol "portuguez" es un contraction del plen forme "portugalez" quel noi trova ancor in Montaigne sub li ortografie "Les Portugalois". Dunc ci it es Occidental quel ha conservat li forme original, durante que Sr Lima prende li forme amputat.

Noi es finalmen fortiat suposir que li "amputationes" reprochat a Occ. consiste simplicmen in... li supression del terminationes del plurale e del génere grammatical in li articules e in li adjectives. Il self confesse it quande il di que Occ ha supresset "tota la structura gramatical de las linguas romanicas e amputata los proprios vocabulos naturales sub lo pretexto de la simplicitate sine obtener mais que una defiguracion de los belos, nobiles (red.: sic!) e sonoros vocabulos latinos".

Sub li emfase e li exageration de ti long frase on decela que Occ es culpabil

-116-



har evitat li tedant, ínutil e repetit -s final de hispan in su adjectives e articules.

Noi fa memorar a Sr. Lima que li "simplicitá" ne es un "pretexto" ma un necessitá índispensabil in un L.I., sin quo it vell esser plu logic adopter un lingue *national* quel es natural 100% con li avantage esser ja li lingue parlat de milliones de homes. Ma si on considera que un L.I. es fat por omni popules havent *international relationes*, tande li simplicitá de structura deveni plu avantageosi por *omni* popules quam li mantention del ínutil finales de hispan, mem si on qualifica les quam "nobil".

Omni instructores e professores, quel doce francesi a scoleros de lingue francesi save ja quam long e penibil eforties es necessi por obtener que ili acorda sempre e sin erra li adjectives e participies passat con li nómine e li subjecte del frases. Quande scoleros in li tot munde va dever submisser se a ti regul in un L.I., to va far un bell festa del erras ortografic!

In funde, ti plurales e ti génere grammatical, postulat de nor confratres de Sud-Europa, coresponde sat bon al acusative quel li Esperantistes, e specialmen li esperantistes german, ne vole abandonar pro que ili es acustomat a it.

Li sol exemple de "desfiguracion" de vocabules latin in Occ, dat finalmen de Sr. Lima, veni de un vise-punctu purmen nationalistic. Si adverbies quam timidamente, bonamente, definitivamente, etc., sembla plu natural al sud-romanicos, in revancha ili sona pesant e presc tro emfatic a Franceses. It sufice leer vocosimen un págine del textu de Sr. Lima, con su numerosi -mente, por comprender to. Li corespondent adverbies de Occ timidmen, bonmen, definitivmen es plu proxim al tempo de parlada francesi, in quel, quam on save, li -e- medial e li -t final del adverbies ne es pronunciat.

It ne existe seriosi rasones por aproximar li L.I. plu a hispan quam a francesi, lingue romanic de quel li rol es enorm in li relationes international. In realitá, ambi solutiones -men e -mente es egalmen justificabil del vise-punctu del naturalitá.

LI BREVITÁ IN LI LINGUE INTERNATIONAL

Por judicar con equitá, on deve escutar omni voces. Un del unesim pioneros del L.I. natural, Dr Molenaar de Germania, have, pri li longore del paroles international, just li opinion contrari a ti de Sr. Lima. In su projecte Universal, quel Progreso, sub li direction de Couturat de 1908 a 1914, e poy Cosmoglotta, sovente mentionat, Dr. Molenaar tende sempre acurtar li paroles international. Ti autor bombarda nos con prospectes pruvante que su Universal (quel il ha finalmen abreviat a Unial por monstrar li bon exemple del curtitá) es superiori a Occ pro que it es plu curt de... 21% (o 22%, noi ne plu save!). E ti ínadmissibil longore del paroles es denunciat de sr Molenaar, secun su propri expression, quam un "pecca mortal" de Occidental!

Noi suggeste a Sr. Lima e a Dr. Molenaar entender unaltru pri lor *criticas oposit*, e solmen poy liverar li resultates de lor deliberationes, por que noi

-117-



mey finalmen saver sur quel pede noi deve dansar, nam nequó es plu íncomfortabil quam esser traet in du directiones contrari in sam témpor!

LI LINGUE DEL NEGROS ÍNCULT!

Sempre parlante pri Novial e Occidental, Sr Lima continua talmen:

"Suos autores, como nordicos, non han previsto quanta reluctancia qualcunque neo-latino haberia pro adoptar como auxiliar una lingua con tota la aparencia de esser una lingua romanica parlata incorrectamente per negros incultos"

Argument dangerosi, quel posse esser directet contra omni lingues constructet naturalistic, e in prim loc al idioma self de Sr. Lima. Noi ha submisset un textu de "Internacional" a un hispano quel exclamat: "Ma to es horribil. Qui havet li audacie talmen defigurar mi bell lingue hispan!"

In realitá, plu li L.I. simila un lingue national simplificat, plu it fa li impression esser ti lingue parlat "incorrectamente". In contrari, quande it contene paroles prendet a pluri gruppes etnic, *li letor es talmen avertit que it acte se pri un lingue voluntarimen constructet*, destinat ne solmen al conationales, ma a *omni* popules. Sr. Lima ci parla quam tis quel ancor nequande propagat, e ne conosse li reactiones del publica.

FALS ACUSATION CONTRA OCCIDENTAL

Poy Sr Lima veni con altri critica:

"Loi mais (= plu. Esque omni Franceses ne va confuser ti parol con lor "mais" = "ma") curioso é que los proprios occidentalistes non perden niuna oportunitate pro proclamar que suo vocabulario non é exclusivamente latino. Esso obedece a altro preconcepto interlinguistico, que proviene de los remotos tempos e persiste ancora: lo de que la L.I. debe esser formata per una equitativa contribucion de totas las linguas!"

Tre jolli, ti filipica quel vole far creder que Occ es un specie de mixtura composit de paroles in egal quantité de omni lingues del munde. Ma, traductente in Occ li tot págine 10 u it estala se, noi constata con surprise que *omni paroles Occ es romanic*, exactimen quam tis de Sr Lima! Li diferentie essential, ancor un vez, jace in li grammatica, in li facte que Sr. Lima conserva li grammatical génere, li acorde del adjectives e del articul in númere e génere, complicationes quel *ne auxilia* li comprension e quel ne existe in li max expandet del lingues natural, it es anglesi, contra li hegemonie de quel un L.I. constructet va dever luctar seriosimen.

Si noi considera li sequent frase in "Internacional": "Ma restan las linguas neo-latinas, que son las mais ricas de vocabulos internacionales", noi constata que su traduction in Occ: "Ma resta li lingues neo-latin, quel es li max rich de vocabules international", es in facte ne minu natural pro que it coresponde plu bon a anglesi, e in audition a francesi. It es mem plu eufonic por omnes, pro que it es desembarassat del numerosi s, dunc plu levi, plu curt sin esser minu comprensibil.

-118-



NOV NATIONALISME

Ma noi comprende tre bon ti vise-punctu nationalistic: Li defensores del integral naturalitá nominal *natural* solmen to, quo es hispano-portugalesi, quam si li lingue international vell esser destinat solmen al peninsul iberic e a Sud-America! Li alfabete de Sr. Lima contene mem li líttere ç, existent solmen in portugalesi, e in francesi, ex li tot munde. Qualmen va dunc far li printerías del altri nationes?

Sub li etiquette de "lingue international" on vole propagar un hispan apen simplificat. In ti casu li Basic English es plenmen justificat che li nationalistes anglesi, nam it es anc un national lingue simplificat, e mem ancor plu *natural* e *homogen* quam li "internacional" de Sr. Lima por li hispanos.

PURISME ÍNREALISABIL

Li homogenitá es certimen desirabil por obtener li *stil*, ma noi ne vide pro quo *on vell postular it in plu grand extension quam in li lingues national self*. Anglesi, por exemple, es un combination de paroles romanic e germanic. Esque on posse acusar it ne haver stil? In omni casu noi ne consilia exposir ti teorie al anglo-americanes!

Mem in li lingues in aparentie homogen quam li lingues romanic, includet francesi, on trova un grand númere de términos germanic quam li sequentes:

Colores: blu, brun, gris. Términos militari: guerre, baniere, darde, guatar, marchale, senechale, obus, sabre, halte... Punctus cardinal: nord, west, sud. Divers dominias: crampon, gante, chambellan, gage, caleche, cochemare, zinc. Orígine anglesi: club, comforte, dock, jurie, pamflete, rail, verdicte. Orígine arab e oriental: alcohol, algebra, admirale, azur, café, ciffre, divan, gazelle, giraffe, magazine, magazine, mesquin, orange, sultan, bambú, brahmane, casoar, té. De America: cacáo, colibrí, jaguar, uragane, piroga, tapioca, cautchuc, condor.

E omni *paroles grec*, tam abundant in li romanic lingues e de quel li presentie es sovente decelat del lítteres th, ph, y, sin parlar pri li ínnumerabil composites e derivates format per li prefixes amphi-, anti-, para-, peri-, pro-, sin-, etc., e li sufixes -ose, -ite.

On save que grec esset, por li latinos, un lingue tam extran, quam hodie german por li romanicos. Nu, esque li principie del homogenitá ne postula que on purifica li neo-latines de ti infiltrationes grec, extran al genie latin? Si on accepta li combination de du lingues tam diferent, noi ne comprende pro quo on ne posse acceptar li sam libertá por combinationes inter romanic e germanic elementes.

It existe mem in li vocabularium international casus curiosi in quel grec e latin elementes es suldat por formar nov paroles de queles li heterogenitá ne plu es perceptet, por exemple milli+metre, centi+metre, deci+metre, quel es demí-latin e demí-grec; solmen decametre es homogen, nam it es format de du grec paroles; ma miriametre secun ti exemple es fals: it deve esser *miriometre*, quam termometre. Omni ti barbarismes ne plu es sentit hodie pro que noi es acustomat

-119-


a ili pos apen un secul. Esque it ne va esser lu sam por li paroles international de orígine germanic o oriental in un lingue constructet? Si on expulse les on va dever refar un parte del vocabularium international, creante nov paroles artificial por vicear li índesirabil expulsetes. Per to on vell cader de Charibde in Scylla!

Noi nota que Sr Lima self, in su discurse anti-germanic, usa li expression "nordico". Or, nord es un parol alt-german! Por esser consequent con su propri principies il vell dever dir "septentrional". Ad-plu, li parol german ci es acollat al romanic sufixe -ic, de quo resulta un hibride quel li delicat "sensibilitate" de Sr. Lima vell dever logicmen abominar!

"Vu scri rectmen, respondet un vez de Wahl a un partisane del exclusivisme romanic, que german contene un grandissim stock de latin paroles. Esque vu save que omni romanic lingues contene presc sam mult germanic, grec, arabic, hebreic, etc., paroles? Pro quo dunc li modern latin Occ ne posse contener anc 3 1/2% de germanic paroles, si ili es international o plu comod quam tis de orígine latin?

Ti sam question noi adressa hodie al championes del homogenitá romanic.

Occ. have in facte un litt proportion de paroles ne-romanic, e probabilmen ne plu quam hispan self, ma proclamar, quam fa Sr. Lima, que ti lingue es un mixtura de diferent fontes es un risibil exageration.

CONTRA IALA

Li variante proposit de IALA (Interlingua) havent li sam base romanic quam Int/al, noi expectat que Sr Lima vell alminu aprobar calidmen ti nov lingue creat in New-York. Oh vé! Desilusion complet! Sr Lima mette li 4 variantes de IALA in li sam sac quam Occ! Comparante les con li lingues sud-romanic, il scri:

"Manca a essas quatro variantes lo genero gramatical e la plena conjugacion de lor verbos, con las respectivas formas personales, de usa currente in esses idiomas"

Li dilemma es clar: O vu include in vor L.I. li vocabules e li complicationes grammatical hispan con "la plena conjugacion de los verbos", o noi refusa vor lingue pro que it ne es sat natural por hispanes-portugales.

Suposiente que li Franceses, o li Angleses, o li Germanes vell postular, in li L.I., li introduction de solmen li quart del demí del desfacilitás national quel Sr Lima vole introducter quam hispano-portugalese, noi ne vell vider qualmen un idioma international vell nascer e mem intrar in li dominia de lu possibil. Li problema vell tande similar ti del quadratura del circul!

On vide que li colaboration por li construction de un idioma de intercomprension inter li popules es viceat de un nationalisme íntransigent.

Felicimen IALA ne have li sam conception del problema, e ancor plu felicimen li munde ne va hesitar inter li conception de IALA e ti de Sr Lima.

It es regretabil que li nationalisme intra li dominia del L.I., quel, til hodie, semblat har escapat ex ti dangerosi maladie quel ha invenenat nor povri munde.

Ric Berger

-120-


Dr HOMOLKA

Dr Hans Homolka, de Wien, esset, durante pluri annus, li max desfacil annus por nor movement, li presidente del Occidental-Union quel il directet con distintion e autoritá.

Ante un annu il scrit nos: (Noi lassa le parlar).

"Li ultim exchange de comunicationes inter nos esset vor telegramma de marte 1938, in quel vu questionat me esque yo vell ear a la Haye por partiprender al conferentie de I.A.L.A., e mi curt response negativ, quel neplu esset sequet de un lettre explicativ. Vu certmen hat divinat li cause, ma vu ne posse saver quo facticmen evenit. Ínmediatmen pos li venida de Hitler yo havet li "honore", quam presidente de un organisation international, esser vigilat del Gestapo, quel interrogat me plurivez e perquisitet mi hem, confiscante un grand parte de mi corespondentie e de mi interlinguistic materiale.

"Poy yo neplu posset scrir a extrania; yo riscat solmen un lettre a E. de Wahl, in quel yo camuflat mi opression per general frases pri li evenimentes... Desde ti témpor 9 annus ha passat, presc un decennie perdit por mi labores in li campe interlinguistic, un afere quel havet mi tot passion. In hiverne 1938 yo presc morit pro un grav tromboflebite, e strax pos mi sanation, yo devet comensar un ver vive de migration, in li curse de quel yo laborat 1 1/2 annu in Berlin.

"Desde autune 1944 til li just passat semanes yo esset denov malad, jacet pluri vezes in sanatorias e in present yo senti me demí-san, talmen que yo posse recomensar mi corespondentie international."

Salutante li devoet pionero del L.I., noi opine interpretar li pensas de omnes desirante a Dr Homolka retrovar su complet sanitá, e continuar laborar por su bell ideale quel es anc li nor.    R. Bg.
-------

Quo consola nos del nigritá del future es li leges eterni de jure e de veritá quel subsiste e quel mem li max potent ne posse violar ínfinitmen. Tost o tard li veritá triumfa.   Hilty, legislator sviss

Un chinesi Mandarino assiste un ball in Europa. Vidente quelc dansatores essuyar li sudore quel perlea sur lor fronte, li mandarino di al hóspeda:

- Esque vu ne posse far far ti penibil labor per vor domesticos?

Un colonel comensat quam seque li lecion de geografie militari: "Li Alpes es ti montanias, u li montes ascende til li altore del max alt cúlmines, ma ne plu alt."

-121-




EDOUARD MAYOR

Li 22 octobre esset interrat in Echallens s/ Lausanne, in li etá de 46 annus, Edouard Mayor, presidente del Sviss Association por Occidental. Menaciat desde ho-verne de tuberculose il devet transportar se a Leysin, ma ínfelicimen su sanitá ne ameliorat se, e pos un grav operation il morit brusquimen de un hemoragie.

In Edouard Mayor noi perdi un auxiliator extraordinarimen devoet, un altruist sempre pret dar un servicie. Il esset desde quelc annus adherent de Ido quande, in 1928, li gruppe romand idistic, con li aprobation de E. Mayor self, decidet converter se a Occidental. Durante 20 annus, malgré su multiplic activitás filantropic e su profession (il esset chef de buró in li Companie de assecurantie "La Suisse" in Lausanne) il acceptat ancor li presidentie del S.A.P.O. e li functiones de expeditor de nor revúe.

Ancor ho-verne il presidet in Bern li reunion de nor association con un remarcabil distintion.

Li chef-redactor de Cosm., acompaniat del Director del Centra-Oficie, assistet li funeral cultu in li eclesia de Echallens e, in li nómine del Occ.-Union, fat un public e ultim adío a nor amico, quel va restar, in nor memorie, quam un del prim pioneros del lingue international natural.


GIUSEPPE BEVILACQUA

Giuseppe Bevilacquea, doctor de biosofie, ha dedicat presc su tot vive al interlinguistic problema.

Esperanto, Ido, Latino sine flexione e Mundilinguo (México) ne esset, secun su opinion, li idealic solution; pro to, in 1938, il adheret a Occidental. Li Esperantistes e li ductores de L.s.F. ataccat li activitá de nor pionero, quel tre brilliantmen e victoriosmen respondet al adversarios. Il esset in tre cordial corespondentie con nor mastro E. de Wahl e altri coidealistes. In su international revúe ITALIA FILATELICA il dedicat pluri págines a Occ. Durante li guerre il havet su dom presc destructet, ma to ne impedit su labor pri li Vocabularium It.-Occ. Occ.-It. Il composit li Cursu de Occ. per corespondentie e li Istituto Poliglotta de Roma selectet le quam instructor de ti cursu.

-122-


MISTERIE DEL FARE DE EILEAN MOR

Misterie ancor ínexplicat. Mult garderos ha succedet se, desde ti evenimentes, sur ti loc, ma nequande ili remarcat alquó strangi, ni trovat alcun indicies possent ducter a un explication del incidente.

LI CAPITAN DEL "ARCHER" DA LI ALARME.

Li fare de Eilean Mor ha esset constructet in li comensa del XIV-im secul, avan li litorale septentrional de Scotia, sur li max occidental del insules Flannan. It evenit plurivez, in ti regiones, que naves, directente se vers Lewis, in li Hebrides, o vers Pentland Firth, hat ruptet se contra li riffes strax quande ili surtit un poc de lor via. Tant dangerosi esset li navigation tra li numerosi insules e riffes.

Un nocte, quande li segle-nave con motor "ARCHER" (Arcero), comandat del capitan Holman passat in li proximitá de Eilean Mor, li pilot remarcat que li lúmines del fare esset extintet. Li mare hat esset tre mal li precedent dies. Forsan li tempeste hat damageat li installationes. Pro to li capitan informat strax li naval autoritás pri ti facte, strax pos har atinget su portu de destination.

Un foy de 140'000 decalumenes hat talmen desaparit. Felicimen li lune esset plen e li visibilitá bon. Malgré to it esset necessi haver li explication del enigma.

LI ABANDONAT TURRE

Un inquesta esset strax apertet del Central Servicie de Control del Fares. On constatat in prim que li garderos installat in Eilean Mor esset homes in queles on posset haver total fide. Ili esset releat omni six semanes. Ex li quar garderos in servicie un trovat se absent in vacantie, talmen que restat tri mannes in li fare.

Certmen li tempeste hat furiat rabiosimen in li region durante quelc dies, ma it monstrat se que li fare hat functionat sin halta durante ti periode. Poy li aquas hat calmat se, e tande solmen li foyes del fare hat extintet se.

Signales lansat per raketes restat sin response. Li autoritás administrativ decidet pro to inviar quelc homes sur li loc. Li incidente aparit advere ínversimil. Suposit que un del garderos hat devenit malad o mem hat morit, it támen restat ancor du homes valid.

Un barca departente de un nave aproximat se e li marineros vocat li garderos, ma sin reciver response. Un del homes grimpat sur li parete del fare til un fenestre situat a un altore de 3 m e regardat tra it in li interiore.

Il videt nequí e audit null bruida. Evidentmen alquó extraordinari hat evenit. Tande li capitane self del nave intrat in li fare e devet aconosser que il esset íncapabil soluer li enigma.

-123-



LI ÍNSOLUIBIL PROBLEMA

In li interiore del fare, omnicos esset perfectmen in órdine. Li personal vestimentes del du garderos Ducat e Marshal esset complet, ma li bottes del triesim gardero Donald Arthur, mancat in li inventarie. Omni inscritiones regulamentari esset constatabil in li registre, ma ili stoppat ye li die quel hat sequet li tempeste, indicante ad ultra in ti date que li tempe hat redevenit bell e que li mare esset calm.

On devet contentar se per suposir que li gardero Arthur hat volet, pro quelcunc rason, atinger li coste in li barca del fare quel, in facte, ne esset retrovat. Forsan in dangere naufragear, il hat esset sucursat del du camarades queles hat perit in ti interprense. Ma alor on ne comprende pro quo ili ne mem prendet lor bottes lassante li fare.

On anc questionat se esque un del garderos, in un moment de follie, ne hat mortat su du camarades, por suicidiar se poy. Ma omni to es solmen hipoteses. Li habitantes del insules, in lor simplicitá, contenta se per imaginar que li "serpente de mare", surtit del aquas pro il tempeste, hat captet li 3 garderos. Li misterie resta complet e probabilmen nequande va esser elucidat.


Dr MANDERS CRITICAT!

Pos li publication del libre de Sr. Dr. Manders (VIJF KUNSTTALEN", pri quel COSMOGLOTTA HA LONGMEN PARLAT (vide nr. A 134, B 94 e A 136) noi recivet pluri lettres de letores e precipue un articul de nor colaborator austrian, Sr. Blaschke de Wels. Sr. Blaschke reprocha a Dr. Manders har tacet, in li ultim capitul de su libre, pri cert judicas desfavorabil a Esperanto e in li sam témpore ne har mentionat omni factes favorabil a Occidental. Il vide in to un pruva de su partialitá.

Noi submisset ti articul a Dr. Manders quel responde in un long lettre que il aconosse li ínsuficentie del quaresim capitul de su libre. Il regreta ti manca quel es debit a circumstanties índependent de su vole. Pro li guerre il devet contentar se con li quelc libres trovabil in li bibliotecas nederlandesi, nam it ne esset possibil far venir tales de Svissia. Adplu li Germanes hat confiscat li colectiones apartenent al Espo-clubes in Nederland. Li Occidental-materiale il posset reciver solmen mersí a Sr. A.F. Poggenbeek de Rotterdam.

Sr. Manders fa anc remarcar que li criticat quaresim capitul es solmen un *adjuntion* e que malgré li grav mancas de ti-ci, il ni posset retardar plu long li dissertation por su doctoratu. Il finalmen declara que in un eventual duesim edition il va naturalmen completar su libre secun li informationes e criticas recivet del occidentalistes.

Pos ti explicit aclarationes noi aconosse sin hesitation li absolut bon fide de Sr. Manders e prende conossentie del expression de su regretes quel, noi espera, va satisfar Sr. Blaschke quam ili satisfa nos.

Red. de COSMOGLOTTA

-124-



Li PRINCE e li AMORE

Un rey e un reyessa in Polonia havet un filio quel ili altmen amat, e quel ili decidet misser visitar altri landes, por que il mey augmentar su conossenties e su experienties e devenir ancor plu habil a unquande reyer su popul. Ili promesset se obtener tam plu grand avantage del viage que li prince, benque yun, havet un seriosi natura, a quel mancat solmen li disposition manjar piscos. In facte, desde su infantie il sentit desguste de omni animales con squames. To dolet li bon rey e su reyessa, nam ili self tre apreciat piscos, e lor land havet in abundantie li max deliciosi piscos del mare, del riveres, fluvies e lagos.

Por acompaniar li prince in su viage ili electet un yun mann, conosset pro su prudentie, quietá e suavi caractere. Ante li departe it esset urgentmen imposit le, si possibil far le manjar piscos, ma precipue detener le de amore a féminas, exceptet si li objecte de un tal amore esset de egal rang, ex reyal sangue.

Li prince poy viageat con ti acompaniator, con li beneditiones del bon rey, del reyessa, del corte e del tot popul, e quande ili, pos un mar-viage de du dies, debarcat sur foren coste, li unesim ente remarcat del prince esset un tre bell yun fémina. Pro que ella esset filia solmen de un simplic nóbilo, li mastro de corte volet impedir li prince serchar la; ma li mastro de corte savet que li amore es un passion augmentant just con li impedimentes; il dunc decidet ne oposir se, e mem acompaniat li prince durante su visita che li nóbilo.

Pos curt témpor li mastro de corte observat que li amore del prince, benque il ne impedit it, támen augmentat, e pro to decidet anihilar it per li prudentie. Durante un soaré che li nóbilo il tornat li conversation al remarcabil decovrition del microscop, fat recentmen, e havente con su un del tande nov inventet fort microscopes, il petit li permission metter ti microscop anc sur li lilie-blanc manu de ti yun dama, poy sur su ancor plu fin guancie, e li prince, vidente tra li instrument, perceptet que li fin pelle de su amata esset...squamosi!

Li sam véspere li filio del rey manjat piscos.

Ex. "Histories de Amore ex mult landes", de A. Goldschmidt,
trad. in Occ de H.P. Frodelund (Dania)
----

SENSATIONAL INFORMATION:

Prof. André MARTINET demisse de I.A.L.A.

Prof. André Martinet, director del studies de IALA informa nos que il demisset de su oficie e que il refusa assumar alquel responsabilitá concernent li forme del lingue quel va publicar, eventualmen, ti association.

-125-

CONCURSE DEL ERRAS

(Grand image)

It existe in li 17 supra-figuras exactimen 60 erras de dessine. Li concurrentes deve indicar pos chascun numeró del figuras, *e in Occidental*, li decelat erras, e inviar lor responses al redaction de Cosmoglotta in Cheseaux s/ Lausanne, (Svissia), ante li 31 decembre 1948. Li responses exact, con li nómines del ganiantes, va esser publicat in nor numeró de februar 1949.

Ilustration extraet de "Nor Jurnale" de Lausanne (Svissia)

-126-



LI AMPUTATES

In li ultim moment noi recive de Sr Lima, pri quel noi parla in nor chef-articul, li liste del "amputationes" in Occ, sur queles il funda su condamnation de nor lingue. Éxter -men e -itá, pri queles noi ja respondet, il cita nos li sequent liste (Inter parenteses li parol *complet*, secun li opinion de Sr Lima): avan (avant), mem (mesmo), sol (solo), pos (post), ver (vero), tro (trop), tre (tres), u (où), partu (partout), vu (vous), pri (peri), prim (primo), ancor (ancore, ancora), ci (ici), nor, vor (nostro, vostro), to (isto, esto).

Nu! on mey remarcar que li paroles tro, tre, u, partú, vu, ancor, prim, coresponde, in Occ, just al pronunciation del parol francesi, in quel li finale es mut. Si on nómina to un "amputation", tande, in li projecte de Sr Lima, omni paroles per -ion es anc "amputates" por li Italianes, quel scri e pronuncia -ione con un -e final. Li parol "son" del sam autor es anc un amputate por li Francese quel scri "sont". On vide que li argument ducte nos lontan! "Ver" es li ver radica necessi por ver/itá, ver/it/abil, ver/ificar, ver/ification, "sol" li radica de sol/itá, sol/it/ari, sol/men. Si li Sud-romanic popules es acustomat a un finale -o to ne es un rason por imposir it al altri nationalitás (F. vrai, seul).

Que *tre* coincide con li ciffre italian *tre* ne es un rason eliminar it del L.I., nam li ver radica por 3 es tri, pro tri/plice, tri/angul, tri/angulari, trio, etc. Esque un radica tam international deve esser nu viceat de un italian?

Avan ti dozen de exemples citat in un lingue havent 40000 paroles noi es in jure qualificar quam risibilmen exagerat li assertion secun quel nor lingue "ha amputat un númere considerabil (sic!) de paroles neo-latin per maniere a rendir unes ínreconossibil (vermen!), e a vulnerar con li altres li sensibilitá del neo-latinos" (Li usat parol "ferir" de Sr Lima va dupar omni Franceses por queles it significa "frappar"

It es amusant constatar que ti "sensibilitate" de un Portugaleso es "vulnerat" pro li supression del mut lítteres de paroles francesi! It sembla nos que noi, quel parla francesi, es plu bon plazzat por sentir e judicar!

In omni casu noi considera quam regretabil que tal exagerationes trova se in un brochura quel vole servir li afere del L.I.    Ric Berger
-----

Sr Henk Bylsma, director de I.S.L., Merwedekade 132 bis, UTRECHT Nederland, coresponde pri interlinguistic problemas in Occ, F,E,D,I, o altri interlingues; colecte publicationes, manuales, vocabulariums, revúes, etc de omni interlinguistic sistemas, constructet preter o present (Eventual contra-don: postmarcas: exlibris,  grafic artes, e tal.)

Yo prende li libertá far remarcar un litt ínexactitá in Nro 138 ed Cosm: "Li Oceanic Tempe-Naves" es un condensant version in Occ de un articul in anglesi de Sir Nelson Johnson, del Ministerie de aviation anglesi, articul quel aparit in li semanale The Spectator. Yo petit e recivet li permission del nominat revúe far publicar mi version in Cosm.   H. Littlewood (Anglia)

-127-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...