Saturday 9 February 2019

Cosmoglotta A 150 (dec 1949)

COSMOGLOTTA

CENTRAL ORGANE DE INTERLINGUE (OCC.)

DECEMBRE 1949 Nr 150


INTERLINGUISTICA

LINGUES CHE LI UNIT NATIONES

Secun Maurice Honoré in LE MONDE (Paris), li francesi textus che li Unit Nationes es tre sovente pur jargon. Ili es plen de erras, contra ortografie, e mis-paroles es usat in li traductiones. In plu, multe francesi textus es machin-scrit sin un sol accentu.


Li autor di que naturalmen li diversitá del lingues es un mal cose che li unit nationes, diversitá quel li delegate de Britannia qualificat quam un "regrettabil necessitá". Por Maurice Honoré li male veni del abandon del francesi lingue quam diplomatic lingue. Un sol lingue vell esser desirabil e ti lingue vell dever esser li francesi!...

Noi ne posse aprobar ti conclusion nationalistic. Malgré to, li articul in question es tre interessant e li exemples dat de su autor (mistraductet frases e íncorect paroles) es max amusant quande ili ne es simplicmen lamentabil.   G. Aguiré, Paris

MODERN TÉRMINOS TRADUCTET IN LATIN

Li revúe "Monde", de Paris publica lu sequent (6 sept. 1940)

"Latin, oficial idioma de Vatican, es obligat evoluer con li besones actual e it ne es sempre facil expresser in ti morit lingue li max modern notiones. Tamen li secretariatu del Sant Sede prova quelcvez con felicie trovar in su dictionarium corespondent latin expressiones por traducter:

- Atomic bombe: Globus atomica vi displodens
- Radio: Nuntium par aetherias undas missum
- Comunist: Aequandorum bonorum fautor
- Tank: Automatarius covinus ignivomus. (It es: carre de guerre automobil lansant foy)"

Red.: Tre interessant, ti aproximativ circumlocutiones latin, ma noi ne vide qualmen tal definitiones vag e mem fals (Un tank ne lansa foy!), vell esser usat in li current vive vice li paroles international. Nequo plu bon demonstra li ínpossibilitá usar latin quam populari L.I., malgré li suposition de mult persones.

FREQUENTIE DEL LÍTTERES IN NATIONAL LINGUES

Secun Didot-Bottin de 1947, p. 2340, li max frequent lítteres, e li general frequentie del vocales es resp. li sequentes:

Francesi E-I-I-R-A-T-N-U-L 45% (vocales)
Anglesi E-S-D-N-T-H-Y 40%
German E-M-R-I-T-S-D-I 38%
Russ O-A-N-I-S-E-T-V 43%
Italian E-I-A-O-R-L-N-T 46%
Hispan E-A-O-S-I-R-N-L 48%

Nor colaborator G. Augiré de Paris ha anc serchat li sam frequentie in li 3 lingues constructet sequent:

Esperanto A-O-J-E-L-I-N-T-S 42%
Ido A-I-E-O-L-N-S-R 46%
Interl. E-S-A-I-L-O-N-T 44%

Li textu quel servit al experientie de nor colaborator es li famosi "Prega sur Acropolis", de Renan, ma noi deve far remarcar que ti textu contene exceptionalmen mult plurales. To explica que li duesim max frequent líttere in Espo es O, in Ido I, in Int. S. Ma si on prende un textu con li frequentie ordinari del plurales, li S por Interl., e I por Ido va devenir minu abundant. Forsan alcun letor va controlar ti proportiones.

-114-



LI LINGUE FILOSOFIC E LI SCIENTIE

Li articul, quel Cosm. consacrat a Universel, un nov lingue filosofic, in su nro de april 1949, ne ha trovat li aprobation de Sr. Decormis, su autor, quel responde nos in su revúe subtitulat per li motto: "Por li pace universal per li lingue!"

Noi dubita que li "universal pace" va avansar de un sol millimetre per un lingue quel nequi comprende sur nor terra! E tam plu desfacil a studiar que su autor ne da un sol textu in ti lingue. In li nro 3 de su revúe il informa nos que tal textus va venir "in lor hora si Deo vole it" !!!. Sr Decormis es un plesent jocator! Qui e quo impedi le dar nos strax alminu 3 lineas de su "Universel" sin invocar li permission de Deo? Il continua vice to long listes de paroles in quel términos ja conosset sur li tot terra es viceat de formationes íncomprensibil e mem ínpronunciabil. Talmen polimerie deveni eswnoxioeswoe; pomologie: grrsofrasèie; poliomielite: daitulostinglai; poligam: eswnetrok. Talmen ad-ínfinit!

Sr Decormis emfasa sempre li caractere *scientic* de su creation. Esque il suposi que li scientistes va abandonar li paroles scientic *ja international* e rebaptisar omni nationes secun li lexico inventet de le? Ti idé es vermen absurd. Ad-plu ne existe un sol de ti paroles imaginat de quel on ne vell posser contestar li logice e li formation "scientic" nam in realitá omnis es composit ex li fantasie del autor, e su logica ne es necessimen ti del altris. To explica pro quo inter li sistema filosofic RO, del American Foster (vide Cosm. 1934, p. 5) e ti de Sr Decormis ne un sol parol coincide! In Universel, por exemple un "pince universelle" es "scienticmen" nominat binxwtona, pro que xt *deve* significar li totalité, ma to ne impedi le nominar su lingue Universel secun li old e partú conosset vocabul quel il desdigna in su vocabularium! Il decide que un *pinsel* deve esser format de pill (=crine) + on (=instrument) = pillon, quo sembla nos tre discussibil, nam un brosse e un cura-botelle es anc *instrumentes ex crines*! On vide li continui possibil confusiones e casus de dubitás.

Sr. Decormis apoya se sempre sur li grec. Ma just li paroles international quel il rejetta in supra es *grec*, ma ne tis quel il ha inventet!

In li sam caderne de su revúe, Sr Decormis responde a nor articul de april. Noi atendet su justificationes, ma il tace completmen pri li long objectiones formulat contra su metode de labor. Vice dar nos alminu *un* explication pri su fals scientie, il critica Interlingue (Occidental) pro que "it ignora li historie del calendare" e nomina "per erra" li 9-esim mensu *septembre*! Ti inventores de lingues filosofic dubita pri nequo si ili pensa haver li potentie corecter un custom *universal* desde plur secules. Ti nómines de mensu es evidentmen criticabil, ma ili existe e es usat partú. Tis, quel Sr. Decormis proposi, evoca ancor plu mult criticas. Por exemple derian (=april), quel is forma con dé (= 4-esim líttere), de r (diminution de 30 dies) e de ian (=fraction de témpor), es un bell exemple de pseudo-scientie, nam logicmen derian posse significar li 4-esim annu o semane, o minute, queles es anc fractiones de témpor. Hodie april have 30 dies, ma con li reforme projectet del calendare it posse haver deman 31 dies e tande derian va haver un fals signification!

Pos har citat 6 lineas in Interlingue, Sr. Decormis remarca que il comprende omnicos pro que "to es un coruptet francesi"!, e il questiona: "ma li Germanes, li Slaves, li

-115-


Arabes, li Chineses, quo ili va comprender?"

In omni casus, car Senior, plu mult quam in vor "Universel" in quel chascun parol es egalmen íncomprensibil a omni popules, un enigma tam bon por li Orientales quam por li Occidentales. Ma li povritá, del unes ne constitue un richesse por li altres. Li fundamental erra del inventores del lingues filosofic es creder que un lingue auxiliari es tam plu util al homanité que null popul comprende alquo in it.

Li sucie quel Sr. Decormis monstra por li Germanes, por li "Tudesques" es amusant, ma noi recive just un revúe de München "Der Weltstaat" de septembre 1949, quel publica un serie de articules pri li question del lingue international, sub li signatura de Joe Heydecker. Li revúe "tudesque" monstra just li opinion contrari a ti de Sr Decormis e laudante nor Interlingue haver li "Allgemeinverständlichkeit" (comprensibilitá general), it publica un litt articul in Interlingue e sin traduction german (!), declarante que to "ne es necessi por nor german letores (!!!)". E racontante li evolution del L.I. de 1629 a 1895 it atribue li final fiasco de Volapük, quel havet un million de adherentes in 1889, a su "absolute Unverständlichkeit ohne Wörterbuch" (absolut íncomprensibilitá sin lexico". Vi li sincer opinion del Germanes e probabilmen del altri popules. E tamen Volapük contenet ci e ta quelc paroles reconossibil, durante que Sr. Decormis cuida emfasar que "omni paroles de su lingue es *nov e completmen inventet!*"

It es regretabil que li experienties servi a nequo e que sempre li sam ilusiones renasce periodicmen. Expenser su talente e su moné por imposir tal absurd solutiones es un non-sense quande li lingue international just atinge su final evolution sur li base del naturalitá.

Ric Berger

(Image 1)
- Mi marita es tam sparniaci que ella fa mi cravattes in su old robes.
- To es nequo: li mi fa robes ex me old cravattes!

(Image 2)
-- Consentit. Si vu posse decider mi marita comprar un aspirator por li polve, yo da vos un recompensa.

-116-


Li "MORTE-PUNCTU" de Interlingue!

In response al long articul (vide Cosm. nro 142, decembre 1948), quel nor revúe consacrat a su projecte de lingue Internacional, Sr. Campo Lima de Lisboa publica in li ultima caderne de su libre li sequent paragrafes quel noi reproducte per fotografic procede, por dar in sam témpor un specimen del idioma de Sr Lima.

"è impracticábil, perque, donata la sua orientacion lingïística e lo puncto morto a que Occidental ha arrivato, la sua Academia rejectaria sistematicamente total las proposiciones que, in harmonia con la nostra tendéncia, nos presentássemos. Basta, pro arrivarmos a esta conviccion, la atitude agressiva que « Cosmoglotta » ha prendito contra Sr. Schild e, per repercussion, contra me, lo que non sembla esser uno bono método pro evitar la division de lo movimento interlingüístico pro la naturalitate. Lo con que, per mia parte, ego poteria contribuir pro la amelioracion de Occidental, è precisamente lo mio projecto. Se in ele ha qualcunque cosa que sea profitábil a lo Occidental, nihil pote impedir-lo que la aproprie e use.

Non è lo Occidental uno sistema rígido como lo è Esperanto e dunque non seria impossíbil que esso venisse a arrivar, bene que, per lo modo como lo mio projecto ha essito condemnato « in limine », non habesse essito probábil. Ma, se habemos una concepcion tan radical de lo que deba esser la naturalitate de la L.I., in grande parte lo debemos a lo impulso que habemos recebito de lo spírito mais fulgurante de ínter totos los occidentalistas. Non lasciaró jamais de memorar-me de la sua criteriosa intervencion, honorando-me con las suas objecciones a uno artículo mio, publicato in « Novialiste », in uno tempo in que ego staba ancora dominato per uno stricto squematismo, impedititivo de qualcunque vero progresso in la via de la naturalitate. Esse occidentalista, pro qui ho habito sempre una grande admiracion e profundo respecto ha essito lo Sr. Edgar de Wahl. E credo bene que ha essito ele que me ha aperto lo vero camino. E non ignoramos, totos los que pugnamos per la naturalitate in la L.I., lo que Occidental representa como valioso labor de precursor. Simplicemente lo que reclamamos è que non pare a médio de la marcha e hábia la audácia de prosseguir-la usque lo fine."

Si un suposition apare ínjust e contrari al veritá it es ti, quel Sr Lima formula contra nor Academie. Li ínnumerabil discussiones e decisiones de ti ultim 7 annus, includet tis del interimari Academie, vell plenar un gross libre, e ancor hodie li lingue evolue chascun vez quande un adaptation pruva esser necessi. Li adverbie "sistematicamente", usat de Sr Lima es dunc un pur imaginari e mem malevolent qualification. It es exact que nor lingue es talmen conceptet que nequó impedi it apropriar se un "amelioracion". Ma resta a discusser e a pruvar que li numerosi e tedant finales per -s, li supression del pronómines personal ante li verbes (habemos vice noi have, li grammatical génere por li non-sexuat entes, e mult altri trates quel es facil por Hispanos e desfacil por omni altri popules, it resta a saver esque omni ti particularitás sud-romanic constitue vermen ameliorationes por nor Interlingue. Noi es mem persuadet pri li contrarie quande noi constata que li Interlingua de IALA, creat pos un minuciosi inqueste *international*, (e ne solmen hispan!) ha arivat al sam resultates, pri ti punctus, quam nor Interlingue. E pro que IALA basat su labores sur li max grand *naturalitá*, noi pensa que concernent li naturalitá noi posse prender quam modelle Interlingua de IALA preferetmen a INTERNACIONAL, de quel li nómine es solmen un etiquette ne corespondent al contenete.

Internacional de Sr Lima ne es plu *natural* quam nor Interlingue, it es solmen *plu hispan*. A tis quel parla anglesi, li max expandet lingue sur li terra, li acorde del adjective e del articul in génere e in númere, apare quam un complication ínutil por li comprension e por usation activ del lingue. It es mem astonant que on proposi quam lingue international un projecte plu complicat quam un lingue national!, con li pretexte far it "max natural".

Sin recomensar li demonstration quel noi dat ante un annu pri Internacional, noi ne posse impedir nos constatar publicmen que in su libre Sr Lima ne cita un sol de nor objectiones e ne responde a un sol critica contra su conceptiones, durante que noi studiat detalliatmen su idés con mult citationes. Il contenta se de ti response evasiv: "agressivitá!". Un procede de discussion vermen tro facil, e anc un argument facil a retornar, nam li tot prefacie de Sr Lima es un bell exemple de "agressivitá" vers li altri sistemas!

Noi ne oblivia que ante apen 10 annus Sr Lima con conviction laborat por Novial, ex quel De Wahl traet le, quam il self confesse it. Ti neofites del naturalitá "integral" es astonant! Apen surtit del demí-artificialitá mersí a Occidentalistes (hodie Interlinguistes) ili posi se quam championes del veritabil interlingue, postulante li naturalitá de lor lingue national e ne ti de un altri land. E si noi responde, o plutost have li audacie responder a lor postulationes, ili qualifica nos quam "agressiv"! Li "bono metodo", secun ili, consiste in acceptar con cludet ocules e in silentie lor exigenties national.

Pri li polemica con sr. Schild, noi fa remarcar que it esset causat precipue del duplicitá de ti autor quel directe curses de Esperanto in sam témpor que il criticat nos in li nómine del naturalitá, dupante nos pri su ver convictiones. Noi es stupefat vider Sr Lima considerar ti duplic agento quam su alliate!

Ric Berger

-117-


CELEBRI PICTURAS: MARAT

Poc artistes havet un vive tam stormosi quam li francesi pictor David. Pos har esset li "prim Pictor" del Rey Louis XVI decapitat in 1793, David devenit li grand amico del Revolutionarios e mem ti de Marat e de Robespierre. Ti activitá politic ne diminuet su production artistic. In contrari, nam durante li "Terrore" il functionat quam "Director del Artes" e pictet mult portretes, inter altris li portrete de Marat assassinat in su balnuore.

Marat, grand provisor del scafot, esset balneant se quande un yun fémina, Charlotte Corday, indignat de su numerosi politic crímines, penetrat in su hem con li pretexte submisser le un petition, e punialat le.

Li heroic yun fémina esset decapitat pos un ordon de Robespierre quelc dies plu tard. Li "Convention", li francesi guvernament del epoca, chargeat David "transmisser al futur generationes li trates del martiro", quam scrit li decision oficial. David pensat que ti labor de piction esset facil pro que li precedent die il hat just visitat Marat quel receptet le in su balnuore in quel li Tribuno restat sovente pro un maladie leprosi del pelle. David picte li cadavre secun "natura", ma devet vernissar it por impedir un rapid putrifaction debit a ti maladie.

Li tot pictura es simplic, tragic, emoent per su "nuditá". It es ver que nor reproduction in supra es solmen un parte del pictura: sur li originale, in dextri, erecte se Charlotte Corday con li puniale in li manu.

Ti pictura es hodie in Bruxelles pro li sequent rason:

In 1815, pos li retorne del "Bourbons" in Francia, David, timente que li reyalistes postula li destruction del pictura, covrit ti-ci per un vernisse de cerusse ante departer a Belgia u il volet exiliar se. Li doaneros credet que to esset un nov blanc toale e lassat it passar. Arivat in Bruxelles, David hastat devernissar su toale e li pictura reaparit. Plu tard li descendente de David donat li pictura salvat al cité de Bruxelles por mersiar it har protectet li grand artist francesi.

Li assassination havet atroci consequenties. Li chefes revolutionarios credent lor vive anc in dangere, arestat ínnumerabil citeanes quel ili condamnat esser decapitat. Li Terrore provocat finalmen li indignation del popul. Li 9 thermidor li moderates successat reprender e arestat Robespierre quel devet prender li via del scafot. David, quel esset su amico e su grand auxiliator, evitat tre poc sequer le sur li "guillotine". Il esset ductet in prison u un de su eleves aportat le colores e un toale por permisser le laborar. Ne havente altri modelles, David simplicmen fat su propri portrete avan un spegul, e un chef-ovre nascet ta. To es un del max bell portretes quel on conosse. Li artist havet un captivant fisionomie benque un accidente hat fat deviar su labie, quo dat le un mime un poc mocaci quel certmen ne esset in su caractere.    Ric Berger.

-118-



THE INTERNATIONAL HOUSE (INTERNATIONAL DOM) DE NEW YORK

Harmonie e bon entende reye inter li studiantes queles practica li filosofie del homan fraternitá.

Súper li portale del International Dom (International House) de New York, on posse leer li sequent inscrition: "Mey fraternitá prevaler!" Ante 22 annus, quande ti hem de studiantes apertet su portas, on questionat se: Esque ti motto ne expresse un ideale ínpossibil a atinger?

Ma, precismen por demonstrar que union e bon entende es possibil in li sinu del vast homal familie, on erectet ti vast gratta-ciel sur li rives del fluvie Hudson. Tis, queles devet pruvar it, esset li studiandes e professores de omni rasses, religiones e nationalitás, por queles ti hem ha esset fundat. Ta, sub un sam tecte, cives de un sam munde vell posser laborar, viver, amusar se e manjar in comun.

In li International Dom ne es "forenes". Omni studiantes senti se membres de un sol familie e, inter lor mures, ili respecta li respectiv opiniones, customes e personalitás de lor camarades. Vi pro quo, in un tal comunité, it es possibil por cives de landes queles intercombattet, por exemple a studiantes arab e israelites, trovar un terren favorabil por amical disscussiones. Anc Americanes intermixte con li studiantes del divers nationalitás. Religiosi credes e politic convictiones posse diferer, to totmen ne modifica li concepte que omni popules del terra have un sam heredage comun.

In ti atmosfere de cordial entende e tolerantie, quel prevale in li International Dom, on tamen aconosse por chascun li jure expresser su vis-punctu, con li sol condition que il mey respectar ti del altres e, naturalmen, li discussiones inter partisanes de diferent opiniones ne manca.

Recentmen, on havet un tal exemple, quande un membre del indonesian delegation del Unit Nationes assistet a un diné in li International Dom. Inter li invitates esset un nederlandesi studianto, quel expresset su opiniones pri li indonesian problema. Li diplomato escutat le con interesse; plur persones anc parlat. Li opiniones esset divers e sovente oposit, ma chascun discusset con cortesie e dignitá contra su adversarios e null susceptibilitá esset chocat.

Li International Dom efortia far comprender a su residentes que, inter su mures, ili aprende devenir cives del munde, que deman, quande ili va viver in altri locos, li present experientie va esser tre util por ili: li memorie, quel ili va conservar, que ili ha vivet sub un sam tecte con foren camarades, ti memorie va permisser relaxar li tensiones e susceptibilitás.

Li International Dom ne vole ignorar li circumeant munde. It considera se quam un integrant parte de New York. Un del quarteres quel juxta it es quasi unicmen un quartere de negros. Dunc, recentmen, un Comité del International Dom prendet parte al inauguration de un Centre de Social Assistentie in Harlem.

Li idé fundar un international centre in New York evenit tot naturalmen quande studiantes de mult landes sentit li besona reunir se e viver in comun por melior interconosser e, in plu, conosser li Americanes. John D. Rockfeller jr. transformat lor somnie a realitá quande il donat un vast terrene in Riverside Drive e un summa de tri million dollars por far possibil li construction de un edificie possent realisar lor desires.

Hodie, li International Dom erecte se sur li rives del Hudson, dominante li fluvie e circumité per su tot altore. Ne lontan es li eclesie Riverside de Columbia e plur centres de teologic studies. Un litt

-119-


public jardin jace avan li principal fassade del dom.

Constructet por educativ scopes, li International Dom ne es un comercial interprense e visa a null pecuniari profite. Li tri infra etages del edificie contene salones, salas de reunion, librarium, un auditoria e restorería. In li supra etages es quin cent chambres, ocupat de selectet studiantes. Tis queles ne posset esser admisset in li Dom deve serchar logí in altri loc; ma su atration es tal que circa un demí mill vive in vicin strades. Li studiantes queles ne es residentes del hem posse devenir membres e partiprender in li recreativ e cultural activitás del Dom.

Li membres del International Dom have sovente ocasion audir american eminentes o representantes del Unit Nationes. Ili posse anc assister a lecturas e discussiones del international politica, a receptiones, balles e teatres spectacules fat specialmen por far conosser li cosmopolit vive del Dom.

Circa un triesim del studiantes es american de omni states de America; li du altri triesimes veni de extrania. India e China, u li american education es un tradition desde long, es specialmen bon representat.

Un grand númere de ancian residentes es actualmen disperset in omni partes del globe; lor atestationes juntet con tis de circa mill studiantes e professores quel es, ho-témpore, in li Dom e quel es cives de circa sixant landes, pruva li complet successe del interprense.

Il plu de New York, tri altri universitari centres have lor International Dom: Li Universitari Cité de Paris, li Universitá de California e li Universitá de Chicago.

Recentmen li ancian Secretario de State George Marshall, actualmen president del Consilie de Administration del International Dom, declarat que "simil institutiones prepara ductores por li lucta contra li prejudicies e misentendes queles divide li popules."

To significa que it es necessi fundar un plu grand númere de International Domes.

E ja on studia un projecte por gruppar omni ancian residentes e membres del quar International Domes existent e por petir les stimular e favorar fundation de simil institutiones in li tot munde.

Voce de America, septembre-octobre 1949 (New York).

Autorisat traduction de L.M. de Guesnet (Paris).
--------


CRUMELES DE HISTORIE

** Li roman imperator Flavius Valens ordonat mortar omni cives de que li nómine comensat per "Teo" pro que on ha predit le que un tal mann devet ocupar li tron pos le. Van precaution: Li profetie realisat se. Il esset victet e mortat in Adrianopel del Gotes e Teodore devenit su successor.

** Carlo Quin dit que si il vell voler parlar a Deo, il vell parlar hispan; a homes il vell parlar francesi; a féminas, italian; a su cavalle, german.

** Un predicator italian predicant córam cardinalos li panegirica de St. Luc, e mancante in memorie, nequande posset dir altricos quam li titul de su discurse, it es ti quar paroles : Salutat vos Lucal Medicus (Li medico Luc saluta vos). Il repetit pluri vez ti paroles sin posser memorar altri cos. Talmen li cardinalos fatigat de ti repetitiones levat se e un de ili, directente se al predicator, dit le: "Ples salutar Luc de nor parte".
------

RECRUTA adminim un nov abonnate durant li current annu: Il va reciver 3 ancian cadernes de COSMOGLOTTA.

-120-


BOTELLES IN LI MARE

Li competentes administrationes del maritim nationes ha fat recentmen sistematic provas con postal botelles por determinar li direction del marin currentes. Li botelles queles on utilisa por ti scope es apesantat con plumbe por que ili supersvimma sempre in li sam direction e que ili mey portar un litt flagga quel fa les plu visibil. Ex li 3550 botelles jettat in li mare ante quelc annus, sur li rive septentrional de Anglia, solmen 572 esset retrovat.

Antey, quande on trovat se in dangere sur li mare, ne existet altri medie quam un botelle por far se conosser al munde. Sovente quelc minutes solmen ante desaparir in li aqua, capitanes e marineros scrit lor lettres de adío quel ili includet in botelles lansat in li undes. Rar es li missages quel on ha retrovat. Tamen, pos mult annus, alcun misteries ha esset explicat per un botelle retrovat.

Por exemple in 1899, irlandesi piscatores piscat in li mare un botelle. It contenet un folie de papere per quel un american capitane informat que in 1837 un violent tempeste fat naufragear su nave. Il ha posset escapar con sett homes ex su equipage e esperat atinger un insul visibil in li horizonte. Quo ha devenit ti homes? Null information in plu pri ti afere.

Un pilot del anglesi nave "Buckingham" scrit ti paroles li 20 octobre 1890: "Un revolte ha evenit in li equipage. Chinesi coolies guverna li nave. Li capitane e li unesim pilot ha esset assassinat. Si nequi veni auxiliar nos, noi es omnes perdit." Li botelle contenent ti missage esset retrovat solmen in 1907.

In novembre 1891, li anglesi nave "Caller" abandonat li portu de Hull por ear a Grimsby Roads e desaparit. Quelc annus plu tard on retrovat sur li scot rive un botelle con ti paroles: "Mey ti quel va retrovar to-ci aprender que li "Caller" ha esset chocat de un vapor-nave ínconosset. Mey li ciel consolar mi matre. Dawson. Ne plu témpor... noi inmerse."

Anc li arctic expeditiones sovente utilisat botelles por transmisser lor missages. In 1921, un norvegian piscator trovat un de ili proxim li Nov-Zembla. It ha esset confidet al mare del expedition austrian quel in april 1873 decovrit li archipelago Francisco-Josef. Li missage contenet in li botelle informat que li nave del expedition, li "Tegetthoff" esset circumat de compact glacies e que li exploratores ha resoluet riscar se self sur li glacie. R.J.   (Ex. francesi. Trad. R. Bg.)
--------

** Chascun vez quande li celebri astronom Ticho-Brahé surtit ex su hem, il retrovenit ínmediatmen in it si li unesim person quel il incontrat esset un old fémina.

** Cromwel intrante in London, un flattator fat le remarcar li afluentie del popul quel adcurret de omni láteres por vider le. Ma Cromwel respondet le sin lassar se impressionar: "Ili vell venir ancor plu numerosi si on vell ducter me al scafote".

** In Roma existet un scol de danse u on aprendet servir a table e a decupar, dansante, li carnes.

** Tai-Hong, imperator chinesi, del deci-six dinastie, visitante li prisones, trovat ta 90 criminales digni de morte, durante que li agres besonat ovreros; il fat deligar lor catenes, ordonante les venir reprender les pos li recolte. Ili omnes promesset it e ne un sol mancat acter talmen. Tande li imperator lassat le lor vive e liberat les.

-121-



LI PARLANT CARTE

Durante li ultim Salon del Auto in Paris (exposition del automobiles), li bugie Gergovia distribuet un publicitari printate de quel li exteriore simila omni publicitari printates: quar págines in du colores sur li formate 15 x 9,5 cm. Li prim págine di: "POGNON GERGOVIA ALUMIN vos parla! ..." Vu aperte e vu vide un micri disco de transparent materie havent li spessore de un folie de papere e circa 60 millimetres de diametre, quel es fixat in su centre in un tal maniere que it posse tornar. Un stípite de metalle es fixat al printate per un maniere que su curvat punte mey posser functionar quam un agullie. On posi it sur li prim sulca, on fa tornar li disco in li indicat sense introductente li punte de un crayon in un fore arangeat in li disco. Lu desfacil es tornar presc regularmen secun un cadentie de un torne per seconde quel es recomendat vos. Ma mem si vu ne successa strax vu obtene un resultate quel excita vor curiositá suficentmen por far vos recomensar. E finalmen vu audi un voce de ultra-tombe quel di vos: "Hallo! Hallo! li max bon hodie..."; li tot textu contene exactmen duant-ott paroles.

It vell esser un exageration dir que vu comprende ínmediatmen to quo raconta vos ti micrissim disco. Ma on cuidat printar just supra li disco li parlat textu; talmen vu successa audir in un maniere perfectmen distint li paroles emisset per ti strangi voce.

Naturalmen lu tot es tre amusant. Vu repeti duant vez li experiment (e vu audi duant vez li argumentation del bugie Gergovia). Poy, vu sempre vole recomensar li experiment con chascun de vor parentes o amicos. Vu es cert pri vor successe, cert obtener un efecte de surprise. Li balbutiationes, li mis-tornes queles es li efecte del ínhabilitá del operator, li cavernosi timbre del voce, adjunte mem al amusament. Tam mult quam noi posse judicar, li mal tractamentes aplicat al instrumente diminue nullmen su potentie: ti micri disco sembla esser índestructibil (it es to practicmen pro que it posse suportar, on asserte it a nos, 2 000 auditiones). To es dir que ante esser rejectet, it va far li joya de numerosi auditores, por li max grand profite de Gergovia.

To quo es astonant in ti afere es que per medies visibilmen grossieri e rudimentari on obtene un resultate. Si on regarda li cose plu proxim, on constata que li role del diafragma es ludet per un folie de paper in quel li fil de stal quel es usat quam agullie veni fixar se.

Li inventor, M. Bécard, ingeniero, esset nullmen un specialist. Ma il ha passionat se pri ti problema; e, pos plu quam tri annus de eforties, il ha successat realisar ti parlant prospectus.

Li efecte de surprise desapari con li témpor. Ma de un altri látere it es cert que li procede va esser perfectionat; e on es ductet tot naturalmen a imaginar un témpor (forsan tre proxim) quande li missages de omni specie ne plu va esser printat o machin-scrit, ma inregistrat.

Ja de nu, li procede ha esset reservat de quar fotografes quel, in future, va vendir lor portretes cuplat con un disco inregistrat del persone fotografat.

A tis quel ama li precisiones, lass nos dir por terminar que, secun li editor quel es "Publicitá A.J." in Paris, li cust-precie de ti carte "SPICOR" (naturalmen brevetat) es circa Fr. 35 francesi per 10000 exemplares e que li disco es fat de presset rodoide.

(Secun VENDRE, novembre 1948, traductet de G. Augiré)

Nota del traductor: Yo possede un exemplare del carte "Spicor" e yo posse atestar que to quo di VENDRE es tot exact. Quande li procede va hat esset ameliorat it va esser un bonissim medie de propaganda anc por li lingue international.   G.A.

-122-



MISSAGERO de PACE

In 1817, John Williams viageat quam missionario del London Missionary Society al Harvey Insules. Ne essente hom por passar su tot vive sur un sam insul, il capte omni ocasiones por extender su labores in ti-ci ancor poc conosset insules del Pacific. Por to il depende in comense del poc naves comercial queles fat li trajecte de insul a insul; ma to ne sufice le. Hante decovrit, in 1823, Rarotonga, insul quel li Capitan Cook ne hat successat trovar, il resolue constructer un propri nave.

Il self ne es nave-constructor, e mem li max primitiv installationes por un tal interprense manca le. Il have poc utensiles e presc null ferre; artisanes esset, comprensibilmen, íntrovabil. Ma il ne renuncia pro to a su projecte.

Su unesim passu es fabricar un soffluore. Sur li insul trova se solmen quar capres. Un de tis on sparnia, pro que it da un poc de lacte. Li reste on bucha, besonante lor pelle quam cute por li soffluore. Ma ti-ci, un vez fabricat, aspira li foy; li tub e li valves ne es rect. Quande ti defecte es rectificat, li rattes queles pulula in li insul, manja li pelles in un singul nocte. Ínpossibil haver nov pelles; ma Williams reflecte que un pumpe quel extrae aqua deve posser traer anc aere.

Il dunc fabrica un bux, in li láter inferiori de quel il installa un valve. Poy il furni su bux per un specie de lignin piston, depresset per lápides e levat per medie de un long levere. Ma anc ti aparate aspira li foy e sta bentost in flammes. Por preventer to, il adjunte ancor un valve. Ma nu li intervalle inter li soffles es tro grand. To il remedia per constructer un duesim pumpe quel functiona alternantmen con li altri. Ott til deci mannes es besonat por operar li leveres; lor salarie es bass, ma li labor plese les.

Carbon ne essente obtenibil, Williams fa ex cocopalmes ligne-carbon. Su incude es un lápide, quam forja-pince servi un pince de carpentero. Por li unesim vez in lor vive li insulanes vide calore e martelle dar forme al ferre. On besona plancas, ma in li tot insul ne es ni ún sega. On fende dunc árbores per medie de cuneos, poy fassona les per hachettes ligat a rud pezzes de ligne. Quande il besona un pezze de ligni curvi, Williams flexe un bambú, e con ti-ci quam modelle su mannes ea in bosco serchar un árbor de apt forme.

Su cloves es ex ligne, su stuppe ex li cortice del cocó, ex siccat banane-stumpes, ex li drap del indigenes. Il installa un corderíe e fa ex cortice corde bonissim. Poy Williams constructe un tornuore, per quel il torna li blocs ex ligne-ferrin. Segles on fa per conjunter li mattes sur queles dormi li indigenes. Pender li timone es un problema, pro que ne es ferre sat grand por far li pivotes. Finalmen il successa fabricar tis-ci ex un parte de un pioche, un hachette de cuvero, e un grand jardin-hacca.

Pos deci-quin semanes li nave es pret; it have circa deci-ott metres de longore e quin metres e demí de largore. Williams da it li nómine "Messenger of Peace" (Missagero de Pace). It es un goletta de tri mastes, furnit de segles plectet. Durante su prova-viage a un insul sat distant, un maste fracte se pro li poc habilitá del equipe ínexperit. Il retorna a Rarotonga con un cargo consistent

-123-



precipue ex svines, cócos e cates. Ti ultimes es de valore ínestimabil, nam li rattes es presc íncredibilmen numerosi. Durante un atacca in fortie del tot comunité contra ti peste, on plenat in un hore triant corbes, alt ye un metre e demí, per lor cadáveres, sin támen diminuer perceptibilmen lor númere. Ma li svines inportat vora les avidmen e, auxiliat del cates, reducte considerabilmen li population rattin.

Poy li "Missagero de Pace" departe por Tahiti, distant de plu quam mill kilometres. Ta li mannes del portu totmen ne save quo posse esser li strangi nave quel intra: on conjecte desde patriotes sud-american til pirates.

In su litt "Missagero de Pace" Williams navigat mult milles de kilometres. Il esset in mult regardes un hom remarcabil, savente constructer un nave, redacter un constitution, o mastrisar e metter in scrite un lingue poc conosset. Il esset mortat del indigenes de Erromanga, por profitar queles il voluntarimen vell har sacrificat su vive.

(Con permission del "Heaton Moor Guardian"). trad. HL.


LI MAX GRAND E LI MAX LITT ELECTRIC MOTORES DEL MUNDE

Si li max grand motor electric esset durante pluri annus ti quel intrenat un ventilator destinat studiar in laboratoria li reactiones del aviones submisset a un violent current de aer, it es hodie un motor cuplat con un pumpe quel es li max important. Su altore atinge du etages e su circumferentie trapassa 32 metres. IT pesa 325 tonnes e su potentie es 65'000 cavall-vapor, to es li sam quam ti de six sviss electric locomotives duplic del tipe li max potent - tis queles circula sur li rel-via del St. Gothard (Svissia) - cuplat li unes con li altris. Ti motor e su pompe servi, con tri gruppes simil, al irigation de vast terrenes íncult del State de Washington. Ti sol gruppes vell permisser pumpar plu mult aqua quel es necessi por li tot cité de New York.

Pri li max micri motor, su grossore es ti de un cap de inflammette e su póndere de 6 centigrammes. Li inrolamentes del poles del parte tornant (rotor), de quel li pallieres es format de du rubises, contene 150 metres de isolat fil de 4 centesim de millimetre de diametre. Li parte fix (stator) contene du poles recovrit de 250 spires de fil. Li motor es alimentat per un pile de 2 voltes e su rapiditá de 6'000 tures per minute. Ti marvele, quasi microscopic, ha esset executet per un ancian eleve del scole de horlogeríe de Bienne. Secun ti habil artisan, si li fabrication del 44 pezzes constitutiv ne ha presentat alquel desfacilitá, it ne esset lu sam por li montage e precipue por li suldation del conexiones sur li 6 lames del colector. Ti operationes, omnes delicat, tamen bon successat. Ti motor, unic in li munde, es plazzat detra un fort lupe quel permisse vider it tornar.    Trad. F.L. (Svissia)

Interlinguistic Novas, annus 1947 e 1948, chascun annu: ... 75 fr. A omni nov abonnate noi oferta li comensa de Défense et Illustration de Occidental. Oferta volabil(?) por annu 1949. Documentes pri: Esperanto e contracte Zamenhof-Hachette, Esperanto e S.D.N. (Raporte de G. de Reynold), Esperanto o Interlingue (Occ) por Orientales, Arabes, Slaves, Germanes: 25 fr. (Reservat a nov abonnates durante hu-annu).

Interlinguistic Novas contene un parte informativ e litterari sur li 4 págines extern, e documentes sur li 4 págines intern. Ti ultimes talmen printat que ili posse esser cupat e classificat. Noi posse includer in chascun no suplementari partes documentari por 25 fr. (o 1 resp.-cupon) por chascun serie e annu. Documentes ja publicat in Cosmoglotta es quelcvez traductet in francesi ma omni altris es in IL. Noi prepara documentes pri « esperantistic metodes de propaganda » e « númere de esperantistes », ples inviar informationes ne aparit in Cosmoglotta.

-124-


COMERCIE

Un exemple de publicitá comercial in Interlingue.

UN LAND SIN RESTRICTIONES COMERCIAL : SALVADOR

To quo vu posse far ta.

Li principal productes de SALVADOR es: li café, quel representa 60% del total production, durante que li sucre, li ris, li máis, li coton, li tabac, li miel, li balsam, li pecude, li aure e li argente reparti se li saldo del percentage.

SALVADOR imposi null restriction al comercie, null contingentation al importe ni al exporte, null sistema de licentie por li devises. Li aferes tracta se in sviss francs reductet in dollares U.S.A., secun li cursu de Fr. 4.25 per dollar. E li aferes tracta se generalmen con payament contant, sive contra liveration del documentes de expedition per un bank quel incassa o per ínrevocabil acreditives apertet in un svissian bank, sive per telegrafic mandates, mem per lettre de credite o tratte.

Li productes demandat de SALVADOR es li sequentes: tasca-horloges, texturas de artificial silkes e de coton, aparates de precision, caseos, chocolate, farmaceutic productes, dietic productes, machines, materiale por electric installationes.

SALVADOR posse exportar café del max bon qualitá, miel, sucre de canne, rum, fructes de omni species, frisc o siccat, chapeles "Panama", fibres por sacs e special textages, ricin-oleo, sesam-oleo, aure e argente in barres, balsam de Perú e essential oleos vegetal, gemmes.

Li comunicationes con Salvador es maritim o aeran.

Per mare, ili ea de Antwerpen o de Le Havre e de altri europan portus del Atlantic a Puerto Barrio, portu de Guatemala sur li Carribean Mare, quel es juntet per un direct ferrovia con SALVADOR. Li secund via ducte a Colon (Panamá) u li viageantes e li merces es transbordat sur li batelles del Salvadoran Companie de Navigation o de un altri companie de costa-navigation quel aducte les al salvadoran portus de La Union, La Libertad e Santa Ana.

Li transportationes del pesant merces fa se generalmen in li direction de Puerto Barrio.

Li comercial representantes e li afer-mannes posse obtener un visa de tri mensus.

Un nov consulari lege, aplicat desde li 25 septembre 1948, aporta quelc modificationes al precedent lege: 1) Li consulari facturas es supresset, li summa del doane-taxas atinge six per cent ad valorem, includente li custas de expedition del merces.

(BOOM, Paris, ex un articul de sr. Amy, Consul de Salvador in Svissia.
Traductet del francesi lingue, de A. Aguire, Paris)
--------


Li jurnale "Le Phare" de Bruxelles raporta un historie de Genève por quel noi deve lassar le li complet responsabilitá. Ma si it es inventet, it es tam bon inventet que it vell posser esser ver. Vi ti historie:

Che li Conferentie pri li Libertá del Presse, li unic fémina quel esset anunciat quam representante de Uruguay, manet íntrovabil durant 2 semanes. Finalmen on decovrit la in un altri conferentie quel havet loc in un strade vicin e in quel reunit se un cert númere de expertes in radiotecnica de pluri landes. Li delegata uruguayan hat religiosimen sequet omni sessiones, sin remarcar que ella esset in li falsi sala - nam ella parlat nequel del lingues admisset per li du conferenties.

(Ex National-Zeitung) Basel

-125-


SCIENTIES

LI DORME del URSES

On savet desde long que li brun urses include se in lor refugia desde li fine de octobre, ye li aparition del unesim frigores, e que ili surti ex it solmen in li comensa de april. Pro que ili ne acumula provisiones, on suposit que ili passat li long hiverne in un dorme letargic, quam li marmotte, per que ili evitat li fame.

Ma it es hodie pruvat que ti animales passa li hiverne in un dorme normal, nullmen letargic. Si ili ne suffre pro fame e sete, it es pro que ili ingloti mult bramberes e altri savagi fructes ante indormir se in lor refugia. Ti alimentation es rich in sucre, un materie quel producte mult carbonic acide, un gas quel intertene li vive che ti animales.

POR DIAGNOSTICAR LI GLAUCOMA

On save que li glaucoma es un maladie del ocul debit a un mal nutrition, e quel manifesta se per un color verd (de u li nómine de glaucoma). Ti maladie, exceptional ante li etá de 40 annus, es sempre tre grav.

Nu, por li unesim vez on posse diagnosticar ti maladie mersí a un littissim instrument plu litt quam li ocul self. Ti aparate, quel adapta se al ocul quam un vitre de contacte, permisse al medico vider circum li cornea e in li canalettes u li maladie producte se. Li instrument ha esset inventet de Sr Lee Allen, del Universitá de Iowa.

Li "gonioscop" Allen, specialmen util por diagnosticar li glaucoma, quel causa plu mult casus de ciecitá quam quelcunc altri maladie del ocules, permisse anc li studie clinic del trauma del inflammationes e del anomalies del pigmentation.

Un litt optic prisma, plazzat contra li ocul, redirecte li lúmine, talmen que li medico, per li auxilie de un special microscop, posse examinar li exteriori angul del ocul. Li prisma, montet in un litt speculum ex plastic materie posse esser moet per un rotativ movement, quo permisse examinar li tot cornea.


Li vapor-fusil

Ante circa 100 annus, in un exposition de industrial objectes in London, on remarcat un vapor-fusil quel constituet, in ti epoca, un extraordinari novitá, pro que it posset projectes 420 balles in un minute e 23000 in un hor. Ti fusil tornat sur un pivot, quo permisset dar a it omni directiones, quam al spruzza de un pumpe. It esset considerat quam un nov pruva del potentie del alt pression del vapor, del facilitá con quel on posset usar it. Ti machine esset in facte li precessor del armes con tir rapid.

- Pro quo in un libre-scaf tam vast vu have un sol libre?
- To es li catalog del libres quel yo ha prestat a mi amicos.

-126-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...