Friday 8 February 2019

Cosmoglotta A 149 (oct 1949)

COSMOGLOTTA
CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (OCC)
EDITION A Nro 149
OCTOBRE 1949


EXPRESSIONES NATIONAL in L.I.

Li redaction de Cosmogl. recivet, per un strangi coincidentie, in li sam date, du lettres tractant li sam tema, ti del usation de expressiones national in li L.I. Sr. Koning de Bloemendaal (Nederland) scri nos inter altris:

"Sur pag. 64 del nro 138 de Cosm. yo leet: Su defensor ha posset pruvar que it es yo quel ha mordet li cane! It es yo (c'est moi) es francesi. Yo suposi que plu international es:... posset pruvar que in contrari yo... o: ... ne li cane me, ma yo li cane... "

"Li sam gallicisme in li altri joca sur li sam págine. --- it es yo, li generation... Forsan plu international esset: ... Yo es li generation... o: ... yo, li ultim generation..."

Ti opinion es combattet del altri corespondente, Sr Edgar von Wietersheim, de Bruchhausen (Germania). Ex su lettre noi extrae li sequentconsiderationes tam judiciosi:

"In su interessant discussion pri li "autonomie e regularitá in li lingue international", (Cosm. A Nr 136), Sr Matejka substreca sur pg 31 tre rectmen li enorm pena de omni monoglottes scrient in li L.I. "por liberar se del influentie perniciosi de lor lingue matrin". Lu sam vale naturalmen anc por traductores. Ma yo ne opine que on deve renunciar totalmen al influentie favorabil del bon stil del lingues national sur li L.I. In to yo vide in contrari un valorosi inrichament del sam, un bell expression del varietá e "polifonie" del homan vive e un natural medie contra li arigidation del L.I., quel es altrimen ínevitabil - un tipic simptoma de Esperanto! Bon comprender: cert regules fundamental del grammatica e sintaxe deve evidentmen esser observat. Ma ultra to es null damage, si li letor percepte ex li stil del textu Occ, esque un Angleso o Franceso, un Germano o Italiano, un Russo o un Hispano, etc., ha scrit ti-ci. Exactmen in li sam maniere quam anc ti qui *parla* in Occ ne posse celar totmen li ton e accentu de su lingue matrin. To ya anc ne es necessi, ni es li scope del L.I., ma ti es li medie possibilisar max facilmen li lingues comunication e comprension inter li popules *sin enoyant egalisation* del natural diferenties cultural. Por to li rect aplication del principies de Occ sufice, ma *ne es beson de un stil uniform*. Yo ne asserte que Sr. Matejka ha demandat to, ma yo vole accentuar anc li altri extrem a evitar, ne eufemiante mi propri erras!"

Sr. de Wietersheim sembla nos rect: On ne deve timer li usa de formes national stilistic, si ili es comprendet del altri nationes, e just pro to noi admisset li formes citat de Sr Koning, e quel on ne trova solmen in francesi, ma anc in altri lingues national, por exemple in anglesi. Noi esset sempre astonat constatar quant liberal de Wahl esset pri ti punctu. Il admisset in Occ expressiones quel noi, apartenent al lingues francesi, ne vell har audaciat usar, por exemple li sequentes: "Rise deplazzat... TI avantage evapora se... Existe un exorbitant multitá de paroles... Remarca li ton suficent", etc...   Ric Berger

-98-



Li LABORES DE IALA

Por li orientation de nor letores, noi reproducte in infra excerptes de un lettre quel sr. A. Code, li director actual del stab de IALA misset ye li 15  julí a un de su corespondentes francesi. It da un sat bon image pri li statu actual del labores de IALA. 

"Le situation general — tal que io le vide - es le sequente : quando io accipeva le hereditage del professor Martinet, io insisteva — e faceva de isto un condition *sine qua non* — que le labores futur de IALA esserea orientate secundo (= secun) le duo o tres simple veritates que io — super le base de 15 annos de collaboration con IALA - considera como auto—evidente. Illes son : (1) Le dictionario del Interlingua debe esser neutral. Su formas debe esser prototypos del qual le formas de omne systema interlinguistic (basate super le natural internationalismo lingulistic del occidente) e etiam le formas del lingues national de Europa pote esser considerate como variantes specialisate. (2) Le grammatica de IALA debe admitter que altere grammaticas es possibile e que un connection solemne inter ille e le dictionario non pote esser stipulate. 

"Mi conditiones ha essite adoptate. E mi responsa ha essite un promissa solemne e definitive de compler le manuscripte de nostre prime dictionario — includente plus que 20 milles parolas organisate secundo le structura schematic del lingues natural — ante le fine del anno currente. 

"Io crede que le factionalismo que ha retardate le progresso del movimento interlinguistic in general e etiam le factionalismo interne que ha impedite le labores de IALA durante multe annos pote essite circumnavigate si uno (=on) separa le grammatica del dictionario e pone (=posi) iste super un base general de prototypos standardisate in stadio previe al specialisation. 

"Nos vole edir le grammatica al mesme tempore que le dictionario, sed le grammatica essera un fasciculo separate. Nos terminara le grammatica durante le periodo de production technic del dictionario. Al momento presente nos cognosce le profilo general del grammatica sed le detalios remane a esser determinate. Un resultato curiose de iste plano es le facto que le factionaligmo interne de IALA ha disparite quasi completemente. Le gravitate de tal o tal compromisso relative a tal o tal detalio grammatic ha essite reducite. Io spera que un resultato parallei essera evidente relative al factionalismo foras de IALA. 

"Io presenta vos omne iste explicationes pro indicar que multe detalios in mi litteras non es neccesarimente tractos characteristic del lingua de IALA. Il ha in mi maniera de scriber le interlingua un certe reflection de mi predilectiones personal pro latinismos e archaismos. Io prefere latinismos como "sed, etiam, quia, etc." proque le formas "ma, anc, etc. " non son cognoscite foras del sphera roman durante que le latinismos son cognoscite in consequentia de Ior uso in multe phrases proverbial. Sed si le grammatica de IALA deveni un fasciculo separate del grande publication lexicographic, io non considera tal detalios como satis importante pro justificar nove perdites de tempore. 

"In omne caso, vos non debe adopter o criticar le detalios grammatic 
de mi litteras como detalios del lingua elaborate per IALA. Naturalmente 
le differenties non essera incisive med illes essera real."
99 


Ti textu confirma implicitmen to quo noi dit in Cosmoglotta B/100 concernent li consequenties probabil del changes evenit in li direction de IALA, a saver que li doctrine predominant continua esser un naturalitá regularisat.

Noi posse constatar, in facte, que li lingue de IALA, in su hodial version ne difere sentibilmen del textus publicat ante du annus. It solmen contene un poc plu mult latinismes (etiam, sed, quia, etc.), ma Sr. Gode precise que ti latinismes es personal preferenties e que li dictionarium quel va aparir in 1950 tre possibilmen ne va conservar les. Adplu li via resta líber por un simplification del ortografie in li specie de ti perductet in INTERLINGUE.

Noi anc constata que li general tendentie, eliminar paroles purmen anglosaxonic in favore de radicas romanic es conservat e mem accentuat. Un bon lection por tis queles reprocha a Occidental (Interlingue) esser tro romanic!

In li vocabularium li divergenties inter li projecte de IALA e INTERLINGUE es ínsignificant. Ili jace precipue in li paroles grammatical; paroles frequent, ma lor liste es brevi e rapidmen aprendet. Exemples:

IALA: le, io, etiam, mesme, altere, ille, que
INTERLINGUE: li, yo, anc, sam, altri, it/it, quel

IALA: nos, vos, pro, non, como, satis, illes, iste
INTERLINGUE: noi, vu, por, ne, quam, sat, ili, ti

In li afixes, tre poc diferenties: -itate, -ia, -mente coresponde a nor -itá, -ie, -men. On vell posser reprochar al formes de IALA esser *plu pesant* quam li modern formes de INTERLINGUE. Noi ne pensa que li adoption del plu curt e plu international sufixe -itá vell dangerosimen afectar li homogenitá del lingue, nam anc li lingues italian e hispan, tre vicin al projecte de IALA in lor fonetic structura, ha adoptet ti acurtation sin visibil damage.


Plu grand es li divergenties in li conjugation e li derivation.

In li projecte de IALA, li conjugation es sintetic: future per -rá, passate per -va, conditionale -rea. Li participies fini quam in INTERLINGUE, ma con adjuntion de un -e eufonic.

It va esser interessant, conossentar li argumentes queles ha motivat ti retorne al conjugation sintetic. Noi ne se fanaticos e noi save plu bon quam quicunc que li formes adoptet in Interlingue posse dar loc a cert criticas. Por ex. li auxiliari *va* ne have in li vivent lingues exactmen li sam signification quam in Interlingue e on posse con bon jure opiner diversmen pri li excellentie del auxiliare *vell*. Ma on posse far simil criticas anc pri li desinenties -va e -ea adoptet in li projecte de IALA. In revancha it existe null discussion possibil pri ti facte fundamental e íncontestabil que li evolution del lingues modern es caracterisat per un progressiv abandon del formes sintetic e un tre nett e marcat tendentie vers analitisme. It ne es un hasarde que anc Peano in su LsF ha resolutmen prendet position in favore del modern formes analitic e si IALA ne successa alegar argumentes peremptori e convictiv por defender li principie del conjugation sintetic, noi va dever considerar li solution adoptet quam un regretabil regresse.

Quam in INTERLINGUE, li projecte de IALA usa in cert casus li radica supinal por li formation del derivates, ma it admisse anc duplic radicas por obtener un plu alt gradu de regularitá. Li mutation del consonantes final es indicat inter parenteses : absorber (b/P), adjunger (g/c)*. It es evident que in ti question li conceptiones de IALA sembla diverger fundamentalmen del nores, nam altrimen on vell desfacilmen

-100-


posser comprender un retorne al procedes de IDIOM NEUTRAL quel esset in nor ocules justmen un del causes del non-successe de ti lingue. Anc ci it va esser interessant audir li explicationes del responsabil ductores de IALA.

Li conclusion general es que malgré cert divergenties inter li du tipes de lingues, li solution proposit de IALA constitue un victorie complet del conceptiones naturalistic por queles De Wahl e su disciples ha luctat durante pluri decennies. Ne solmen li ultim provas desesperat del partisanes de projectes schematic, salvar quo es ancor salvabil (vide H.Jacob: "A planned auxiliary language") havet null successe por detornar IALA del sol via scienticmen defensibil, ma li condamnation del principies espistic-idistic vell desfacilmen posser esser plu complet quam to es il casu in li ovre de IALA. In facte, un del reproches queles IALA fa nos es que "noi ha conservat ancor tro mult formes heredat de Espo!"

Noi posse dunc atender con serenitá li resultates final del labores de IALA. Quelcunc mey esser li divergenties restant in questiones de detallies, it es li principie del naturalitá quel ha triumfat definitivmen súper li conceptiones antiquat queles til nu impedit li victorie del L.I.    A. Matejka
----

* In ti relation it es curiosi constatar que li projecte de IALA recurre al formes supinal mem ta u li tema presentic furni perfectmen regulari derivates (cf. INTERLINGUE : abstra-er/tion ; IALA : abstract-er, -ion). Ma to quo noi francmen ne comprende es que on ha adoptet li verbe accipere quel ne furni un sol derivate, durant que it existe li forme frequentativ acceptare quel permisse formar automaticmen e regularimen omni besonat derivates.
-----

VOCABULARIUM FILATELIC

Just aparit li Vocabularium filatelic de nor coidealist Kurt Feder (Germania). It have li formate A 6, dunc tre practic por posir in li tascas o in un portafolie.

It have li sequent contenete:

A. General notiones. B. Metodes de printation. C. Postmarcas. D. Averse de marcas. E. Reverse de marcas. F. Papere. G. Colores. H. Filigranes. I. Modes de separation. J. Obliteration. K. Utensiles, accessories. L. Filatelie.

Ti publication es li unesim parte in Interlingue. Altri partes va esser publicat in li sequent lingues: Anglesi, francesi, german, italian e hispan.

On posse obtener it por li precie de Lit. 25 che The Aetne Exchange Club, Casella postale 213, CATANIA (Italia) contra 1 respons-cupon o equivalent valore in postmarcas nov, o che Interlingue Institute, CHESEAUX s/L. por li precie de sv. Fr. 0,25 afrancat. Ti vocabularium es un auxiliator índispensabil por omni filatelistes... e un interessant librette, quel monstra un practic aplication de nor lingue, por omni coidealistes!
-------

- Di me, papá, pro quo on erecte statues al celebri mannes? - To es por far conosser les!


Custosi distraction.

Un comerciante de Stockholm hat mettet li foy a su magasine por far payar li assecurantie. Pos un querelle de menage, su fémina menaciat revelar omnicos al policie; ella hat mem preparat li lettre... Pos li reconciliation quel sequet, li marito obtenet li cession de ti dangerosi document. Il mettet it in su tasca, surtit e un poc distractet passante avan un posta-buró jettat li lettre acusatori in li bux. Hodie il paya per li prison li custa de su distraction.

-101-

GULLIVER in LAGADO

(Del quar viages de Gulliver, du, ti al land del pigméos, Liliput, e del gigantes Brobdignag, es conosset tra li munde. Minu conosset es li altri du, quel ducte le al land del cavalles e al strangi archipelago de Laputa e Lagado)

... Noi poy eat al scola de lingues, u tri professores sedet in consultation, projectente reformar ti de lor propri land.

Li unesim projecte previdet acurtar li parlada per reduction de polisillabic paroles e monosillabes con omission de verbes e participies, considerante que in realitá omni imaginabil coses es exclusivmen substantives.

Li altri projecte visat completmen abolir omni parlat paroles, e ti projecte esset recomandat quam un grand avantage in quo concerne é higiene é brevitá. Nam it es clar que omni paroles quel noi pronuncia constitue in cert gradu un diminution de nor pulmones e dunc contribue al acurtation de nor vive. Li remedie ofertat esset to, quo - considerante que paroles es solmen nómines de coses -, it vell esser plu convenent por omnes portar con se tal *coses*, quel es necessi por expresser li particulari tema pri quel ili intente conversar. Ti invention vell certmen har incontrat successe, e aportat grand facilisation e higienic avantages, si ne li fémines, in alliantie con lis ínlitterat e vulgari, vell har menaciat far rebellion in casu que on vell har despermisset les li libertá parlar per lor lingues in li maniere de lor precessores. Tam obstinat e ínreconciliabil ínamicos del scientie es li popul comun. Tamen multes de lis max doct e sagi adheret al nov metode de expresser se per *coses*, quel have solmen un ínconvenientie inherent: it es, que si li interesses de un mann es de varie natura, il es obligat portar con se un proportionalmen plu ampli pacca de coses sur su dorse, si il ne posse payar un o du fort servitores por sequer le. Sovente yo videt du de tal sagios quel presc aterrat sub li póndere de lor paccas, apertet li saccos e fat conversationes durante un hor; poy ili retropaccat lor cosallias, auxiliat unaltru reprender lor cargas sur lor dorse e dit adío.

Ma por brevi conversationes un mann facilmen posse portar li necessi cosallia in su tascas e sub su brasses, e in hem on ne posse trovar se in embarasse; pro to li chambre in quel incontra se persones habil in ti arte, es plen de coses pret necessi por furnir materiale por ti specie de artificial conversation.

Un altri grand avantage de ti invention vell esser que it posse servir quam lingue universal, comprensibil de omni nationes civilisat - nam lor coses e utensiles es generalmen egal o tre simil a unaltru.

Ex li "Viages de Gulliver". Traductet ex anglesi, de Ilmari Federn (London)

-102-

LI GRAND RUSS LINGUE

Sub ti titul just ha aparit li tchec traduction del libre de russ scientist V.V. Vinogradov, professor del russ lingue in li statal universitá de Lomonosov in Moscva. It es un scientist essaye quel instructe pri li evolution del litterari russ lingue, pri su relationes con altri slavic lingues, pri li participation del populari russ in li creation del literari lingue, etc. In li 7-im capitul li autor scri pri li international paroles in li russ lingue e pri li vocabules russ con international signification - ti capitul es por nos interlinguistes tre interessant. Yo selecte ex it e ex li 9-im capitul - pri li signification del russ lingue por li altri lingues del Sovietic Union - passages por nos specialmen atrativ: "Li russ lingue, un del max rich e max potent lingues del munde, have in su vocabularium quelc decenes de milles de extran paroles".

It existe special "migrant paroles", queles passa tra omni europan landes, penetra in omni lingues e quam monstre-via designa li vias del cultural evolution. A ili apartene li militari terminologie quam battallion, brigada, ataka, etc., términos, concernent li construction del mare-naves e lor armisation, li financies - bank, balanse - bilance - milion, etc. - terminologie del administration - director - ferro-vial trafica - vagon, relsy (IL = relé), tramvay, etc. - social etiquette objectes del mode e luxu, cocinería, sport, artistic e politic aferes, divers branches del industrie, tecnica, scientie, etc.

Ti comun parol-stock del mundan civilisation, crescent ex li base del antic lingues, grec e latin, ha complementat se in divers modes per elementes de divers lingues. Lor parte ha aportat in it in diferent mesura e in diferent branches omni altri europan lingues, specialmen li italian, francesi, anglesi e in minor mesura li german.

Ma in li recent decennies e specialmen pos li Octobral socialistic revolution li lingue russ deveni li max activ foco del international lingual influentie. Ti lingue aporta al homanitá li ideologic influenties del socialistic revolution, ex it transpassa in li international tresor del paroles li términos e expressiones, in queles realisa se li nov munde del vive e del pensa, li munde, quel cresce sur li base del marxistic - leninistic ideologie per developation del nov formes del social vive til nu ne conosset.

Li término "comunist" es li expression scientic, paneuropan, ma tamen in Europa e in altri landes minu conosset quam li parol "bolchevic". Li russ parol "soviet" es un del max expandet, on ne traducte it mem in li altri lingues e partú on pronuncia it russ.

In egal maniere li parol "stakhanovets" ha penetrat in li lingues del tot munde. Por ti notion li foren vocabulariums ne have un parole del egal signification, pro que it ne existe un egal notion in li munde capitalistic.

Ultra li sovietic paroles, acceptat per li foren lingues directmen in li russ forme, plu mult expande se tra li tot munde li nov creat paroles, queles designa li nov coses e notiones, creat per socialistic revolution, ad saver quam li "calcas", it es precismen format imitationes del sovietic expressiones, por ex. "udarnik" - G Stossarbeiter o Udarnik, A Shoc-worker, F ouvrier de choc (in IL, noi vell dunc dir choc-ovrero), "socialistichescoye sorevnovaniye" - G sozialistischer Wettbewerb, A socialiste competition, F emulation socialiste (IL: socialistic competition) etc. On usa ti maniere del acceptation del sovietic paroles mem lontan trans li frontieras del europan lingual tip. Ili ha penetrat mem in li lingue chinese: revolution del proletariatu "wu-chang chie-chi keming", "li governament del sovietes", "su-wei-ai cheng-chi-jüan", etc.

Sur li terren del SSSR on parla in prim loco li russ e ultra it circa 200 altri lingues. Li habitantitá del nord es composit de 26 nationalitás e isolat tribes. Li russ lingue have un grand organisatori influentie a omni lingues del popules SSSR, specialmen a ti litterari lingues queles ha intrat in li nov stadie del vive durante li sovietic guvernament. Li russ lingue quam li lingue del alt cultura es li ideale e modelle por li lingues de altri nationalitás. Ili accepta ex it li parol-stock e fraseologie. In li supra mariyan-russ vocabularium (Mariyanes ante Tcheremisses) on trova 3479 vocabules, de quel 1/6 (= 487) es li russ extran paroles. In li vocabularium del mansi-lingue (Mansi-Vogules) on trova li paroles "kooperativ,

-103-

plan, kilo, aeroplan, etc." Li lingue khantiyan (Ostyacos) accepta per li mediation del russ lingue li paroles "skola, aritmetika sovet, partiya, socialism, kolhoz, fabrika, doktor", etc. In li lingue de Tchuwashes on trova por ex. li paroles "sotsialism, orkanisatsi, kursa, tripunale, chasat (gazette)" etc. Li russ lingue eleva li cultural nivelle del altri lingues, deveni li centre del atrativ fortie por ili e crea li conditiones por li brevi via in li future, per quel on va atinger li unic lingue del tot homanité.

In li libre de J.V. Stalin (Voprosy leninisma = Questiones del leninisme) on lee li idé que "quande li socialisme va intrar in li comun vive, li national lingues deve ínevitabilmen confuser se in un comun lingue, quel naturalmen ne va esser ni li grand-russ, ni li german, ma un *nov* lingue". Ti nov lingue va contener mult ex li russ lingual cultura, pro que li russ lingue ha esset li furnitor del cultural paroles e notiones por numerosi altri lingues.

Ex ti abreviat selectet citationes on vide, que li russ lingue es li portator e mediator del occidental lingual cultura por li numerosi lingues de su enorm terren. On vide anc, que li politic division del munde es secun li linguistic látere un non-sense. Li occidental cultura ha profundmen penetrat in li russ lingue quel intermedia it por altri lingues e in li ultim decennies it self crea nov international términos, specialmen in li rayon del ideologie socialistic. *Li russ lingue transporta li occidental lingual cultura til li rives del Pacific oceane*. Noi deve studiar li nascentie del nov paroles in su rayon e incorporar les anc in li Interlingue.    Jaroslav PODOBSKY (Tchecoslovacia)
-------

ESQUE VU HAVE UN BON CARACTERE?

Si, tre francmen, vu posse responder yes a chascun del sequent questiones, ples marcar un punctu:

1) Quande vu lassa cader li corc de vor tube de paste dentifricti in li fore del lavuor, esque vu incolera?

2) Si vu fa un macul de incre ínreparabil sur vor pantalon, esque vu recomensa scrir solmen pos har lansat injuries?

3) Quande, in un lude de foot-ball, vor goalkeeper lassa passar li balle, esque vu di: "Con un tal idiot, ne es astonant que noi perdi"?

4) Quande vu ne mette li manu strax sur to quo vu sercha, esque vu pretende que "alqui" subverte sempre vor coses?

5) Esque vu opine ínjust que it pluvia un soledí?

6) In li cinema, si eveni un panne e que li film halta, esque vu comensa strax tappar del pede e sifflar?

7) Si vu recive li grippe, esque vu strax acusa li "currentes de aere sempre creat in hem"?

8) Vole vu sempre haver rason contra li altris?

9) Pos un disputa, esque vu obstina ne dir pardon?

10) Esque vu buda plu quam un vez in un semane?

11) In un conversation esque vu interrupte li altris ante que ili ha finit parlar?

12) Esque vu comensa sovente vor frases per: "It es sempre yo quel..."?

13) Mancante li tren pro que vu ne hastat suficentmen, esque vu passa avan li chef de station obliviante subrider?

14) Si li tren ariva al station con 10 minutes de retard esque vu strax mentiona al conductor que to es "ínadmissibil"?

15) Recivente vor folie de imposte esque vu invia li qualification "sordid" al guvernament?

Si vu ha calculat li totale, alor:

Si vu trova minu quam 3 punctus, tande vu have un bon caractere.

Si vu obtene de 4 a 6 punctus, vu es ancor agreabil.

Si vu have inter 7 e 10 punctus, vu have mult progresses a far.

Si vu have de 11 a 13 punctus, vu deve seriosimen corecter vos.

Finalmen, si vu have plu quam 13 punctus, yo totalmen ne desira conossentar vos!

-104-

LI ÍNNECESSITÁ DEL ACUSATIV INFLEXION DE ESPERANTO

In li anglesi ovre "Grammar and Commentary of Esperanto" de G. Cox, on trova frequent pretensiones al valore del acusativ finale n quam medie augmentar li flexibilitá e expressivitá de ti lingue. In su ovre massiv, Cox presenta ne minu quam nin manieres usar li finale n, comensante per renversar simplic direct frases por ilustrar li fanfaronant avantages de un tal inflexion in li L.I.

Vi, por exemple, li frase sequent: "Li cane morde Johan". Quo posse esser plu simplic e plu clar quam to! E tamen, Cox renversa it, assertente que it ne importa qualcunc parol-órdine on vole usar, nam pro li inflexion n, li acusative es strax perceptibil, - "La hundo mordas Johanon", o "Johanon mordas la hundo", o "Johanon la hundo mordas". Benque on ya posse renversar talmen li frases, a quel scope to posse servir? Esque li simplic frase direct ne es sat clar sin tal absurd distorsiones? Quant vale ti tal-nominat flexibilitá in Esperanto, si por aquisiter it on deve desfacilisar li aprension e practica del lingue? Certimen, li forme direct, - nominative - verbe - acusative - es plu clar e plu elegant, e anc es in harmonie con li natural currente del pensada.

Li sequent exemple constitue un ver enigma e por novicios e mem por expertes. It acte se pri ti frases u li nómines sta nu in aposition, nu in statu predicativ: "Kuracisto havis du infalojn, filon kaj filinon; li nomis sian filon, Johano, kaj sian filinon, Mario. Kiam li paroles kun mi pri ili, li cxiam nomis sian filon Johanon kun vocxo de amo, sed sian filinon Marion kun antipatio". In Occidental: "Un medico havet du infantes, un filio e un filia; il nominat su filio, Johan, e su filia, Maria. Quande il discusset pri ili con me, il sempre mentionat Johan con voce de amore, ma pri Maria con antipatie".

Adver li superflú repetition del nómines in li Esperantic forme es ínnecessi, e forsan solmen insertet por demonstrar u on deve e *ne* deve usar li inflexion. In li unesim e triesim clausules li nominatives sta in aposition, in li duesim clausul, in li predicate. Quant enoyant it deve esser por li eleves aprender a memorie tal nonsensic regules pri li interrelation de vocabules. Quant ínutil ballaste por li cerebre del aprendente! In comparation con li Esperantic originale li traduction in Occ es remarcabilmen simplic e limpid.

On anc utilisa li inflexion n por 1/ omission de preposition - "Mi iris Romon" = yo eat a Roma. "Gi falis teren" = it cadet a terra. 2 / por dates e mesuras - "Li sciigxis la novajxon la duan de marto" = il aprendet li novas li duesim de marte. 3/ por distinter inter adjectives qualificativ e tales predicativ, quam seque: - (qualificativ) "Mi trovis la rozojn belajn" = yo trovat li bell roses (predicativ) "Mi trovis la rozojn belaj" = yo trovat bell li roses.

Letores! Ples questionar vos! Si in un L.I. un tal desfacil inflexion vell esser vermen necessi, *qualmen li vivent west-Europan idiomas functiona sin it*? Li equivalentes in Occ del frases in supra pruva íncontestabilmen que li inflexion es totmen ne necessi; in contrari it furni un perpetui dilemma al aprensores de Esperanto, durante que novicios de Occ posse ignorar tal absurditás. Yo save per experientie que li aplastant

-105-


majorité del Esperantistes nequande successa mastrisar li lingue suficentmen por líber e fluent conversation. Sempre on trova se vis-a-vis un confusion de regules ínutil e desfacil de sintaxe e accidentie, talmen que on rarmen transpassa li stadie de balbutiada e hesitation. Tre poc homes comprende o trubla se pri li subtilitás de grammatica, e tamen li hom-del-strade, a quel li esperantistes torna se con tendri solicitude, save usar su lingue matrin fluentmen e vigorosimen.

Benque yo esset durante mult annus membre del Esperanto movement, e tenet corespondentie con mult europanes in un stil sat bon e corect, yo tamen incontrat desfacilitá quandecunc yo havet ocasion parlar Esperanto, precipue pro li motives descrit in supra. It sembla me que Zamenhof ne posset liberar se del influentie del slavic lingues, queles, quam on save bon, es altmen inflexionat. Ma li modern tendentie che li lingue homan es desembarassar se de omni superflú finales e inflexiones e far li lingue plu e plu analitic. Interlingue Occ have nullcos a (??)mer vis-a-vis Esperanto. Fluent e habil usatores de ti-ci lingue es rar, e malgré omni eforties de su propagatores, e li prodigation de moné, li movement hodie solmen vegeta. Interlingue (Occ) possede in se self ti qualitás vital queles va eventualmen assecurar it li victorie.   W. Henthorne (Anglia)


LINGUE UNITARI IN CHINA

Li chinesi scritura, quel es ideografic, have li avantage posser esser leet de divers popules del Extrem-Oriente e, ad-minu, de omni habitantes del "Imperia del Medie". Tot diferent es li parlat lingue, quel comprende tre numerosi dialectes, talmen que in li Kuang-Toung e li Fu-Kien, por exemple, "li habitantes de villages distant solmen de quelc kilometres parlant diferent lingues, es sovente íncapabil comprender se de un village a un altri". (Escarra: La Chine, passé et présent, Paris 1937)

Or, in seque del guerre e del transferte del populationes resultant ex it, on introducte nu poc a poc li usa del lingue national parlat, quel es fundat, quam li scrit lingue (Kuo-Lyu) sur li dialecte peipingesi.

Talmen li refugites de omni partes de ti imensi edificie aprendet parlar in ti comun dialecte. Li radio difuse solmen ocasionalmen emissiones in dialectes cantonesi o fukienesi, ma elaborat un programma in national lingue. Per ti maniere, mem li max lontan cive posse far se comprender de su compatriotes per li medie de ti unificat idioma. On vide que paralelmen al politic evolution, China marcha vers un unitá linguistic de quel on ne posse ja previder omni consequenties.


LI DEBILITÁS DE BASIC ENGLISH

Amicos de Sr. Churchill, essente informat que ti-ci mult recomendat Basic English quam lingue international pensat far plesura al ex-prim ministro de Anglia traductente su discurses de guerre in ti lingue.

Regretabilmen Basic English have ínsuficenties. Por exemple, li famosi frase, quel es dit in Interlingue: *yo promesse vos solmen sangue, sudore e lácrimes*, deveni in Basic: *yo promesse vos solmen rubi liquide, aqua de córpor e lavage de ocul*.

Noi pensa que Interlingue (Occ) es un medie de expression e de traduction un poc plu precis e plu delicat quam li idioma elementari nominat Basic!

-106-


AUSTRALIAN ABORIGENES: NOBIL RASSE

In mult descritiones de viages e de superficial observatores li australian aborigenes es presentat quam li "max inferior rasse del terra". Ma ti descrition ne es conform al factes.

Quande li Europanes li unesim vez mettet lor pede sur Australia, tande existe circa 3'000'000 aborigenes, hodie existe solmen 70'000. Ja solmen ancor per lor orígine ili deve haver un bon nucleo, nam li antropologos hodie concorda pri to que ili apartene al rasse caucasian, adver con un alliage negroid. Du ú ili venit, e qualmen ili abordat li isolat Australia, to es desfacilmen constatabil. Possibilmen ili descendet del aravidas de Sud India o del weddas in Ceylon. Ma qualcunc to mey esser, ili es li max ancian representantes del indo-europan homanité queles vive ancor hodie, e ja pro scientific rasones li restant 70'000 aborigenes merite esser conservat.

Ma sin egarde a lor orígine, ili possede natural qualitás quel vell posser elevar les a un popul civilisat.

Quande li blanc homes in unesim vez intrat in un regulari contacte con ili, ili monstrat se quam ínnocent e pacific creaturas. Capitan Cook ne raporta pri alquel seriosi conflicte con ili; ili monstrat se quam totalmen diferent del savages de quelc idillic insules del Pacific Oceane. Guvernero Phillip, quel in 1788 fundat li unesim colonia in Nov Sud Wales, esset agreabilmen impressionat de lor amabil caractere e facultás. Que il havet vivid interesse por ili, to resulta ex su raportes al guvernament in London. Il tre cuidat que on mey comensar sistematicmen conservar e elevar les.

Ínfelicimen li guvernero Phillip stat súper li nivelle de su secul. On tractat li indigenes tre cruelmen. In 1824 li coron-pretendente de Nov Sud Wales declarat que un judico de ti colonie publicmen ha fat li proposition exterminar omni indigenes de un cert grand territoria. In 1838 li guvernator del colonie considerat it util comunicar per un public apelle que frivol mortation del negros deve esser cessat. In Tasmania 90% del indigenes esset exterminat in li curse de 30 annus. E quo evenit ta e in Nov Sud Wales, to in omni partes de Australia ha repetit se che li crescent decovrition de ti continent. In 1905 un reyal comissario, Dr Roth, esset nominat del west-australian guvernament por examinar li administration del justicie e li labor del policie in li nord-west parte de ti state. Li raport del comissario esset tam anihilativ que on ha retenet it del publication.

E malgré to ti ci savages - quam guvernator Arthur, quel esset responsabil pri lor total extermination in Tasmania, declarat plu tard - ha esset un "nobil" rasse. In li diariums de famosi exploratores quam Sir Thomas Mitchell, Genenal Eyre e Sir George Grey, on trova mani ateste pri lor bonitá de cordie e fidelitá e anc pri lor remarcabil inteligentie. In 1861-1862, quande li exploratores Burke, Wils, King e Grey, durante mult mensus esset isolat del munde in medie de central Australia, gruppes del savagi negros, que nequande ha videt blanc homes, fat amical conossentie con ili, quam si ili vell esser infantes perdit, e quande li blancos morit, un pos li altri la misericordie del negros plu e plu directet se al superviventes; talmen raporta King, li sol quel ha supervivet. (Red.: Vide Cosmoglotta 1935, p. 37). 

Li sequent historie fa nos pensar : Ante quelc annus in un remoet parte del Nord-Territoria, 370 km distante del proxim colonia, un blanc policist cavalcant con quelc negri traciatores, omnes essent armat, ha arestat quar savages pro que ili esset accusat har ex-raubat li baracca de un blanco. It es adver tre possibil que ti savages esset totalmen ínnocent, nam li scop de tal expeditiones punitiv sovente ne es trovar li transgressor del lege, ma plu to que on vole intimidar li indigenes. Li arestates esset ligat junt con unaltru per catenes posit circum lor coll. Quo evenit plu tard, pri to li blanc policist raportat essent arivat in Port Darwin:

Ili venit al fort current del Roper-fluvie. Li policist liberat li negros de un altri e lassat les svimmar tra li fluvie ante que il self traversat it. Ili arivat in li altri láter del fluvie in bon condition. Li policist sequet les sur cavall, ma il esset prendet for de un turbul, li cavall perdit tenentie, battet le per li huf in li

-107-


facie talmen que it perdit li conscientie. Li current del fluvie certmen vell har ductet le a morte, si un del indigenos ne vell har voluet su caten circum su córpor, e jetta se in li fluvie por tirar san e salv al rive ti hom quel ha arestat le. Ancor ne content con to, il curret 5 kilometres til li proxim station missionari por procurar li auxilie medical. Quande li rey George audit pri ti nobil action, il donat a su savagi subjecte li reyal medallie de Albert.

In ti témpor yo esset in Sydney, e pro que yo havet grand interesse por li indigenes e volet converter mi blanc fratres a un bon opinion pri ili, yo scrit in li presse pri ti heroic action e comparat li brutalitá del blanc rasse con li conciliantie e self-sacrificie del negros. Un die un sargent de policie del Nord-Territoria intrat nor mission-oficie e informat me que li blancos in su district plendit que noi prende li patie del negros, que noi intot fa tro mult circumstanties pri li tot afere. "In veritá", il exclamat, "it totalmen ne es un cos ínusual. *Li negros condui se sempre talmen*."

Li negros condui se sempre talmen: To esset li declaration de un mann, quel probabilmen durante mult annus ha vivet in max intim contacte con li negros, adver ne sur un base tre amical. In un moment de iritation escapat ex il li veritá. Esque on posse imaginar un laude plu nobli por un rasse?

Ma ti negros ne solmen in regard moralic tene un alt standard. Lor general inteligentie absolutmen atinge un altore quam che li Europanes. Un scol por indigenes in Victoria prendet, in tri annus consequent, li max alt range inter li scoles guvernamental de ti state. Un indigene de pur sangue de Sud-Australia, David Unaipon, ante quelc annus venit in reputation quam scientific explorator.

Ex un articul de C.E.C. Lefroy, ex-missionario in Australia, in li "Contemporary Review", London, traductet de A. Deminger (Wien).
------


ESSER YUN

Li yunesse ne es solmen un periode del vive; it es anc un statu de spíritu, un efecte del voluntá, un qualitá del imagination, un intensitá emotiv, un victorie del corage sur li timiditá, li guste del aventura sur li amore del comforte.

On ne deveni old pro har vivet un cert númere de annus; on deveni old pro que on ha abandonat su ideale. Li annus ruga li pelle; renunciar a su ideale ruga li anim. Li preocupationes, li dúbites, li timones e li desesperanties es li ínamicos queles, lentmen, fa nos inclinar vers li terra e devenir polve ante li morte.

Yun es ti quel astona se e admira. Il demanda quam li infante ínsatiabil: "E poy?" Il defia li evenimentes e trova joya pri li lude del vive.

Vu es tam yun quam vor fide, tam old quam vor dúbite, tam yun quam vor fide in vu self, tam yun quam vor esperantie, tam old quam vor abattement.

Vu va restar yun tam long quam vu va esser receptiv, receptiv pri quo es bell, bon e grand, receptiv del missages del natura, del hom e del ínfinite.

Si, un die, vor cordie vell devenir mordet per li pessimisme e rodet per li cinicisme, Deo mey compatir pro vor anim de oldon.   Generale Marc Arthur

(Trad. ex francesi de F.L., Svissia)


Por li damas!

... Li unesim robes tre long esset inventet del filias del francesi rey Louis, queles volet talmen celar lor pedes mal fat.

... Li reyessa Marie, marita de Philippe havet li col tam desbell que ella inventet li vimples (F. guimpes) litt brodat camisette aparient éxter li robe ascendent til li col. In contrari Anne de Bretagne acurtat su robe por monstrar su gambes.

... Li marchale de Luxemburg victet li prince de Orange in li battallie de Steinkerke pro que su oficeros, surprisat, ne havet li témpor nodar lor cravatte. Por li féminas to esset li orígine del fichú a la Steinkerke quel devenit triangules ex brodat silk, ornat de dentelles e franges, aure e argente.

-108-


VOR CÓRPORE EXIGE CALCIUM

Desde pluri annus, pro li manca de lacte, nor alimentation ha devenit povri in calcium. Grav problema, nam li calcium es tre important por nor córpore.

Durante li ultim guerre, li american servicies de statisticas constatat que li soldates quel dat li max bon rendiment esset originari del Kentucky, de quel li suol es tre rich in calce.

Si li hom es privat de calcium il senti li beson absorpter de it. On ha videt scoleros scrappar li calce de un mur e manjar it. It sempre acte se pri anemic infantes de queles li córpor, in plen crescentie, ne trovat sat calcium in un povri alimentation. Quelcvez anc, li infantes macha shelles de oves o pezzes de crete, con visibil satisfaction, durante que li pluparte del homes ne vell voler, pro desguste, metter de it li minim parcelle in lor boccas. Li vaccellos, li cavalles e svines lecca li calce del mures.

Li chasseros e li foresteros plazza, in lor districtes, calcic petres por que li animales mey venir leccar les. It es un secur medie por obtener che li savagines un cornatura particularimen bell. Quande li agnas "fama pro calcium", ella manja li lane ex li dorse de unaltru; li gallinas extira lor plumes (con li salicilic acide e li proteines, it es precipue li calcium quel forma li essential element del plumes e crines).

Li principal alliate del blanc globules.

Un nutritura povri in calcium producte dunc, con li témpor, in li córpor, un decalcification quel diminue li capacitá de resistentie e li rendiment. Li aliment max rich in calcium es li lacte de vacca. Pro ti facte, li vaccello developa se con un extraordinari rapiditá. Il have, in plu, un potent squelette. Por li formation de su osses e dentes e, finalmen, de su tot córpor, il dispone un grand quantitá de calcium.

Li homan alactate se developa mult plu lentmen quam li yun vaccello, nam li lacte de fémina es mult plu povri in calcium (sett vezes minu). In céteri, it ne sempre es capabil trovar in it su ration de calcium.

On ha parlat pri li curativ potentie del calcium. Li calcium ne es un medicament, benque it es usat quam remedie in casus de intoxication. It cura ti quel es causat per li iode e neutralisa li action del venene del crotale e del cobra. Li valore del tractament con calcium jace precipue in su preventiv action. Un córpor possedent un normal percent de calcium es in li possibilitá plu bon resister li infectiv morbes quam un decalcificat organisme, mem si it es suficentmen rich in albumines e grasses. Li bacteries fa un lucte til morte contra li cellules e li antitoxines secreet del córpor. Li blanc globules precipita se sur li bacteries, vora e digeste les. Plu li córpor es rich in calcium, plu li blanc globules es resistent e, in consequentie, plu cert es lor victorie sur li bacteries.

Calcium e arterio-sclerose.

Un contribution de calcium have un favorabil influentie sur li arterio-sclerose. It es necessi insister in particulari sur ti punctu; in realitá, mult persones crede, in contrari, que un absorption de calcium posse producter li arterio-sclerose; or, it acte se pri un morbe del paretes del arteries, provocat de un sanguin tension constantmen tro alt. It es debit al exagerat usation del alcohol, tabac, café, al manca de dormition e al excesse de intelectual labor. Quande, pro ti rasones, li paretes del arterial vascules trova se frequentmen o constantmen submisset a un pression tro alt, ili perdi lor elasticitá. Li tractament con li calcium have dunc un preventiv action contra ti morbe tant frequent in nor epoca. Li clorur de calcium abassa li arterial tension, productente un abundant renal excretion quel have li avantage eliminar plu rapidmen li chimic substanties toxic e, anc, producte un benefant action sur li texuras.   Marcel CHAVARBIE

Ex "Constellation" (Paris), trad. G. Aguiré, Paris.

-109-


BOUCHER: LI AMUSAMENTES DEL HIVERNE

Boucher (1704-1773) es considerat quam li max bon representante del arte francesi del XVIII-esim secul sub Louis XV.

Per un enorm labor il ha mem *creat* ti arte conform al guste del epoca, arte fat por li corte, arte frivol e levi in quel abunda li nuditás.

Li ci-contra pictura, un de su max famosi ovres, es un exemple tipic de su talente. On vide in it un bell dama sedent in un slitt admirabilmen decorat, durante que su "galante" (secun li expression del epoca) pussa li vehicul, nam on es ci in plen hiverne: suol, árbores e domes es covrit de un spess nive. Li mann desapari sub spess vestimentes, ma Boucher, acustomat picter ínnumerabil damas nud o apen vestit in estival paisages, lassa (horrore!) su bella dechapelat e con li decolté audaciosi de un dansera del Opera. Ti nudisme exter-seson ne sembla genar alquant nor inrabiat sportiva, quel subride al spectator. De ti strangi contradition on posse deducter que li dama ne apartene al paisage o li paisage ne al dama, e que in realitá li modella ha posat in un ateliere, proxim un calidissim chimené.   R Bg.


LI TULAREMIE

Mult lépores ha morit recentmen in li region de Besançon, e on ha constatat que ti morte esset debit al tularemie, maladie quel fat su aparition in America, e quel on nominat in prim li "peste del rosores". It acte se pri un tre grav epizootie quel atinge ne solmen li lépores ma anc altri savagi rosores. Li maladie es transmissibil al hom; li contagion eveni precipue per li picaturas de moscas infectet, per li tics o per altri insectes.

Un mercante de savagine, un ovrero de pelle de cunicules o un chassero quel ha expellat un lépor es captet brusquimen, pos un periode de incubation de circa tri dies, de un fort elevation de temperatura de 39° a 40°, con frissones, sensation de curvaturas, cap-dolores, quelcvez vomitiones. Pos 24 a 36 hores apari li simptoma cardinal del maladie: dolore e augmentation del volúmine del gangliones del superior membre (in li intern facie del brasse, un poc súper li cude) e del axille.

Ti adenite, de quel li elementes atinge facilmen li volúmine de un prune o de un ove es unilateral e explica se generalmen per li punctu de inoculation del morbid gérmine. Ti-ci jace habitualmen in li manu in un banal excoriation quel ha esset contaminat durante un manipulation. Sovente on constata un eruption simil a ti del roseola.

Li febre persiste durante du o tri semanes e fini per un defervescentie progressiv. Li malade resta amagrat, fatigat e íncapabil de omni labor durante semanes.

-110-


LI HOMEOSTAT

It es un nov Pensa-machine plu habil quam li scientistes.

In li hospitale por nerval maladies, Barnwood House, Gloucester (Anglia), quelc scientistes ha oposit lor capabilitás mental contra li astonant potentie calculatori de un machine. Li machine tamen sempre victet; it solue su propri problemas, e producte li corect resultates. Inventet de Dr. William Ross Ashby, on nomina it: li homeostat.

It es un demonstrativ pensa-machine quel, quam asserte su inventor, on va forsan posser developar alquande til it va devenir un cerebre artificial plu potent quam quelcunc cerebre homan, e apt por soluer li political e economic problemas del munde.

Li machine ja ha demonstrat que li fabrication de un sintetic cerebre besona poc plu quam témpor e labor. On besonat deci-quin annus por dessinar li homeostat in principie, e ancor du annus por constructer it.

In aspecte simil a quar electric batteries de automobil, chascun herissent de comutatores, e su function consiste in tener su electro-magnetes balanciat in un cert position, malgré omnicos possent evenir por disturbar les.

Similmen al football-loteries su filaturas possede permutationes e combinationes: it es 390,625 tales.

Pensatori tictacada. Si on interfere in li magnetes, li machine comensa tictacar pianissimmen. Ti tictacas es pensas!

Quandecunc li tictacada comensa, li machine tande es decident quel de su electric dessines va dominar li desarangeament quel on ha provocat, e va moer su magnetes a lor preferet positiones. Li colegos de Dr Ashby ocupa se nu revertente li magnetes, nu juntente du ex ili, e talmen plu. Li machine sempre solue su problemas, e precise se.

Til nu mecanic cerebres ne ha successat far nequó tam impressiv quam to. Ili ya esset solmen calculatores. Dr Ashby asserte que si ti machine vell esser developat, it vell posser, por exemple, luder chac con il e vell ganiar li lude.

Scriente al revúe "Electrical Engineering", Dr AShby adverti que si on vell developar un gigantesc machine secun li principie de su propri modelle, un tal machine vell posser devenir egoistic, e tender a soluer problemas afectent it self, vice afectent li homes. Mem posse esser, que ti machine vell decider eventualmen que su homan assistentes ne plu es necessi.

Dr. W.R. Ashby, anteyan patologo in li hospitale St Andrews, Northampton, Anglia, esset major in li corpo medical. Il es experte pri cerebral chimie, e ganiat in 1932 li bronzin medallie del Reyal Medical Psychological Society.

Ex li anglesi jurnale "Daily Herald" dec. 1948, trad. W Henthorne, con afabil permission del redactor.
------

CONTENETE Berger: Expressiones national in li L.I. - Matejka: Li labores de IALA. - Swift: Gulliver in Lagado. - Podobský: Li grand russ lingue. - Esque vu have un bon caractere? - Henthorne: Li necessitá del acusativ inflexion de Esperanto. - Lingue unitari in China. - Lefroy: Australian aborigenes. - Chavarbie: vor córpore exige calcium. - Berger: Boucher e li amusamentes del hiverne. - Li tularemie. - Henthorne: Li homeostat.

-111-

"INFORMATOR"

Ti nov bulletin es li oficial organe del "Association por international servicie" (A.P.I.S.). Un exemplare del nr. 1 es junt con ti numeró de Cosmoglotta con un carte de adhesion. Omni letores, anc li ancian membres de APIS, es petit plenar ti carte e inviar it con li valore del inscrition (Fr. 0.80 o *du* response-cupones international) e li annual contribution (Fr. 2.- sv. o 5 cupones) al sede de Cheseaux s/L. o al landal secretarios. Chascun membre de APIS va reciver un carte de legitimation con su personal numeró. Ples usar in chascun de vor lettres li gratuit cedule de APIS/48; covertes, postcartes e lettre-paper ha esset editet por li membres de APIS: 100 ex. custa Fr. 2.- sviss. Comendar les a: APIS, CHESEAUX s/L., Svissia.

NOV PUBLICATIONES:

KRASINA, original romane de Jan A. Kajs ... Fr.s. 1.60
FRASEOLOGIE DEL INTERLINGUE OCC. de Jan A. Kajs ... Fr.s. -.50
Är ett internationellt hjälpspråk en utopi ? de Sjöstedt ... Fr.s. -.60
NYCKEL till occidental ... Fr.s. -.30

PUBLICATIONES EXHAUSTET:

Hjälpspråksfargen, de Segerståhl.
Occidental de internationella ordens språk, de Sjöstedt.
Occidental eller Esperanto, de v. Sydow.

DICTIONNAIRE FRANÇAIS-INTERLINGUE:

Ti publication anunciat por li medie de 1949 ha esset retardat til quande li Academie va har adoptet li formes standardisat. Tamen, noi peti omni interessates ja nu comendar it por reciver ti ovre strax pos aparition.

REVÚES e BULLETINES:

Omni revúes e bulletines in Interlingue es abonnabil e payabil a Cheseaux.

NOVAS INTERLINGUISTIC (Francia) ... Fr.s. 2.--
JURNALE SCOLARI INTERNATIONAL (Francia) ... Fr.s. 1.60
BULLETINE PEDAGOGIC INTERNATIONAL (Francia) ... Fr.s. 1.20
VOCE DE PRAHA (Tchecoslovacia) ... Fr.s. 2.--

"COSMOGLOTTA"

Un petition: Nor letores mey recrutar adminim UN nov abonnate durant li current annu! Un calid premersí!

Por facilisar ti labor, li administration de Cosmoglotta decidet donar 3 ancian cadernes de nor revúe a chascun nov abonnate.

Li abonnament es *annual*; it comensa in januar e continua til revocation scrit del abonnator. Custa del abonnament annual: Fr.s. 8.--.

Adm. de COSMOGLOTTA: INTERLINGUE INSTITUTE, CHESEAUX s/L., Svissia
--------

LI NÓMINE DE NOR LINGUE

(Comunication oficial)

Li oficial resultate del votation del Plenum del Occidental-Union concernent li nómine de nor lingue es li sequent:

Li 91% del votantes ha adoptet li proposition del Senate del Occidental-Union, to es li nov nómine: INTERLINGUE.

Li usation del nómine INTERLINGUE, o eventualmen INTERLINGUE (Occ.) es valid desde li 1.9.1949.

Li manuales e materiale de propaganda continua esser valid con li adjuntion del cedule II/47, recivibil del INTERLINGUE INSTITUTE, CHESEAUX s/L., Svissia.
--------

Chef-redactor: R. Berger, prof., MORGES (Svissia) - Redaction e Administration: Interlingue Institute, CHESEAUX, s/L. - Expedition: Occidental-Centrale, WINTERTHUR.

-112-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...