Tuesday 12 February 2019

Cosmoglotta A 153 (apr 1950)

COSMOGLOTTA

ORGANE CENTRAL DEL LINGUE INTERNATIONAL
INTERLINGUE
Nro 153
APRIL 1950


NOVE AUXILIA

Noi recivet de sr Dr G. Morin, in Villefranche sur Mer (Francie) li projecte, sur 8 págines, de un nov lingue international: "Nove Auxilia". Sr Morin apoya se sur li lingues natural, quel il sembla bon conosser, ma su projecte, precipue in li grammatica, regretabilmen sembla apen meditat. Sempre li sam ilusion: on crede que it sufice compilar vocabules e regules ex li lingues natural por "far" un lingue international! Li interlinguistica es un *scientie*, in quel on posse decider solmen pos long e patient reserchas, e ancor on nequande es secur "tener" li bon solution. Li opinion, e ancor minu li decision de un autor, *ne sufice* por soluer un desfacilitá, contrarimen a un crede tro expandet che li profanes.

Ja ante 3 annus, Sr Morin hat publicat un unesim projecte AUXILIA, de quel li vocabularium, il self confesse it, "postulat" ameliorationes. Pos to il imaginat ti nov lingue Nove Auxilia per combination de su Auxilia con li projecte de IALA, "quel es inspirat de Occidental"! Ti ultim declaration monstra que Sr Morin ne es bon informat, nam IALA inspirat se solmen del *lingues natural*. Li concordantie inter su labores e tis de de Wahl pruva solmen que li bon metode ducte al sam resultate.

Nove Auxilia apare nos quam un L.I. simil al centene de altri variantes naturalistic aparit desde 30 annus. Tamen Sr Morin departet de un excellent principie: "Chascun parol deve esser considerat con li totalité de su derivationes. Li derivationes per adjuntion de afixes deve esser regulari."

Regretabilmen li autor self impedi li aplication de ti principie per li introduction de impedimentes quel il crede índispensabil, e quel es sin importantie *practicmen*. Ma to il ne posse saver pro que justmen il *ne practicat* un sistema naturalistic til hodie.

Por exemple il adopte li german parol erde vice terra por "plu bon marcar li diferentie con li radica de terribil e terror". In 20 annus de practica presc omnidial de Interlingue con diversi popules noi personalmen nequande constatat un sol casu de confusion inter ti du radicas, nam de terr/er on deriva terr/ore, terr/or/ist, terr/ibil, terr/ibil/itá, derivates quel, on vide it, nequande conflicte con terra. Dunc li argument vale necos. Ad-plu erde es solmen german durante que terra es international e retrova se in terracotta, parol índispensabil in un vocabularium international.

Sr. Morin anc adoptet G. baute, de quel on ne posse derivar construct/ion, construct/iv, construct/or, etc. It es ínutil posir li excellent principie citat in supra si on ne aplica it pro li unesim pretexte sin valore.

Li ortografie de Nove Auxilia anc presenta strangitás ínadmissibil, por satisfar li volapükic principie hodie abandonat: un líttere, un son. Ti regul ducte Sr Morin dar al líttere c li son k, e il adopte c con li valore ch, de quo resulta un abundantie fatigant de ch-sones, ancor plu genant quam in Esperanto. On pronuncia li sufixes -ic, -ition, -acion, etc. secun li maniere Auvernian in Francia: comich, elastich, decorachion, etc. Ti resultate ne hante escapat al autor, ti-ci recomanda usar vice -ion li altri sufixe -ing o -mente. Ma, tande, proquo ne admisser li du sones de c, quel es natural al popules civilisat, si ti tre litt complication impedi complicationes mult plu important in li derivation? In facte on ne deve obliviar que it existe plur milles de derivates international per -ic, -ation, quel es deformat in audition per li ortografie de Sr Morin. Inter du ínconvenienties on deve sempre selecter li minu important.

Ric Berger


CRONICA

INTERLINGUE NE ES UN SIMPLIC PROJECTE...IT EXISTE...

GAZETTES e BULLETINES REDACTET IN INTERLINGUE:
COSMOGLOTTA, central oficial revúe, Cheseaux s/ Lausanne, Svissia
INFORMATOR, revúe del Association por International Servicie, (al sam adresse)
VOCE DE PRAHA, Bulletine del tchec movement, Praha
SVED INTERLINGUIST, Stockholm
INTERLINGUISTIC NOVAS, organe del Interlinguistes de Francia, Paris
INTERNATIONAL MEMORANDUM, Liverpool, Britannia
CIVE DEL MUNDE, St Gallen, Svissia
JURNALE SCOLARI INTERNATIONAL, redactet de infantes in Interlingue
BULLETINE PEDAGOGIC INTERNATIONAL, redactet in Interlingue
SÚPER LI FRONTIERAS, organe del ovreros interlinguistic
(Li ultim tre per J. Roux, instructor COULON, 2 Sèvres, Francia)

GAZETTES con REGULARI RUBRICA in e por INTERLINGUE

VIE LIBRE, naturalistic mensuale, Avignon, Francia
REVUE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, Biel, Svissia
AETNE POST, filatelic revúe, Catania, Italia
EUROPA, organe del Europan Union, Basel, Svissia

REPRESENTANTES OFICIAL IN LI SEQUENT LANDES: Algeria, Austria, Australia, Britannia, Cuba, Danmark, Finnland, Francia, Germania, Hispania, Italia, Nederland, Norvegia, Rumania, Svedia, Svissia, Tchecoslovacia, U.S.A.
-----

BULLETINE PEDAGOGIC INTERNATIONAL. Li nro 3 contene plur articules pri medies e aparates por multiplicar textus. Pro to it interessa propagandistes de nor movement. It es recivibil contra 1 resp.-cupon con specimen de Interlinguistic Novas e jurnale scolari international. Proxim articules: Metode de letura global per printation scolari. Metode natural de letura. LI fichiere scolari. Explotation del textus líber. Tabelle del calcul por resolution automatic de cert tipes de problemas. Excerpte del Curriere del Unesco. Materiale scolari: aparates de multiplication de textus (seque). Aparate por monstrar movementes del terra (Explication del sesones). Fil-cupator viceant sega por decupar, etc.

Vi quo instructores francesi va presentar vos. Noi atende li colaboration de altri colegos ex altri landes. Ples inviar omni articules a Sr Bjorkman, Korva, Kuivakangas (Svedia).

JURNALE SCOLARI INTERNATIONAL. Su aparition ha esset procrastinat pro manca de textus de landes ne-francesi. Noi finalmen recivet tales ex Tchecoslovacia, Dania, Germania. Regretabilmen nullcos ex Svedia in ti nro. Noi peti nor colegos incoragear lor scoleros scrir racontas por li J.S.I., si li scolastic labor ne da interessant textus.

Interlinguistes, ples docer Interlingue a vor infantes. Noi aporta les li necessi literatura por preparar li future de nor movement. J. Roux, Coulon (Deux-Sèvres) Francia

ON SCRI NOS DE DANIA:

Yo opine que li change del nómine de nor lingue es un felici eveniment. Occidental esset un nómine ne plu bon quam Esperanto, Ido, Novial, etc. Ma Interlingue di a omnes con un poc lingual conossentie li necessi: *lingue* por usation *inter* li popules quande li national lingues ne sufice. It have anc un plu bon son quam Occidental. Talmen it va

-35-


esser plu facil propagar it con ti nómine. INTERLINGUE es quam un fanfare.
S. Donholt, intstructor de lingues.

Li diale danesi "Fyns Venstreblad" continua li publication de articules pri Interlingue in su págine de infantes. Un prov-textu esset traductet in dan de plur infantes, e li redaction trovat que ili fat li traduction sin erras. Un puella scrit: "It es amusant constatar que on posse comprender mult in Interlingue sin studie anteriori, quo es ínpossibil in Esperanto."

In li linguistic revúe "Vort nordiske Modersmal" (Nor nordic lingue matrin) un letor insertet un articul in quel il recomanda li aplication del nordic lingues inter Scandinavianes e de Espo in li relation con altri popules. Li redaction promesset publicar nor response in quel noi regreta trovar in un linguistic revúe un recomandation de Espo, e ad-plu noi cita li enunciation de prof. Sauvageot. Ad-ultra li redaction scri nos: "Noi anc considera Esperanto plu un religion quam un lingue."

CONFERENTIE INTERNATIONAL AJORNAT

Pro divers circumstanties, li retardat publication in Cosm., li ancor existent impedimentes por líber comunicationes international, etc., noi es fortiat ajornar li projectet Interlingue-conferentie international por 1950. Noi cordialmen mersia omni coidealistes quel incorageat nos per lor lettres, e noi peti les e omni activistes unir se con nos in li labor por realisar un conferentie international in 1951. It ne acte se pri un pompos congress con grand bruida, ma noi es convictet pri li necessitá de un convenida international in quel noi posse tractar li actual aferes del Interlingue-movement e crear ligamentes de amicitá. Noi ne insiste pri Dania quam loc del reunion, si un altri land va monstrar se plu oportun. Nu on have un tot annu por sparniar li moné necessi por un participation. Dunc, coidealistes, comensa ja nu li preparationes. H.P. Frodelund, Odense
-------

Li revúe ITALIA ILLUSTRATA, de Roma, just publica un grand articul pri nor movement con li sequent conclusion quel noi cita in li textu original in italian:

"A noi interessa la risoluzione del problema e presto. A noi interessa che tutti sappiano che dopo tanto e tanto travaglio di studiosi, si é giunti ad una ottima svolta per simile soluzione: esiste - ed è ottima a parer nostro - la "lingua internazionale OCCIDENTAL" che si chiama ufficialmente "INTERLINGUE". Essa non è altro che una felice soluzione della tanto ricercata lingua ausiliaria; essa è una lingue internazionale naturale: v'è dell'italiano, del francese, dello spagnolo, dell'inglese; nessuna parola v'è inventata o deformata.

Insomma l'Interlingue è immediatamente comprensibile in tutti i luoghi civili, senza chiave nè dizionari. Già molte case di commercio l'usano.

L'INTERLINGUE è facile perchè si basa su questi principi: massima internazionalità, predominanza delle lingue occidentali, uso dell'alfabeto latino (essendo la maggior parte delle parole internazionali d'origine latina), accentuazione naturale, nessuna finale obbligatoria, desinenza del plurale in "S" (il segno alfabetico più internazionale).

Poniamoci dunque all'opera apprendendo e diffondendo tale lingua, il vero mezzo per la comprensione tra i popoli del mondo e per la base fondamentale degli "Stati Uniti d'Europa", opera di vera pace.

L'ITALIA ILLUSTRATA, IL DIRETTORE

-36-

LI FINALES EUFONIC

Circa 15 annus ante nu, li redactor de Cosmoglotta startat, sur li express petida de Sr. De Wahl, li experiment de un "nov ortografie simplificat". It esset favorabilmen acceptat de un parte del adherentes, ma tis qui esset acustomat al "orthographie etymologic" considerat li "reforme" quam un regretabil regresse. Li max recent experiment perductet in Cgl., a saver li usa del finale -e por li adjectives, causat un simil reaction che cert letores. Li surprise es comprensibil, ma in realitá it ne acte se ci pri un "reforme" del lingue pro preferenties personal del redactor. Li nov experiment ne escarta se plu mult quam li anteyan del fundamental regules edictet del autor de Occidental.

Li facte que, secun li grammaticas, li finale -i es reservat al adjectives ne significa que li adjectives deve obligatorimen prender ti finale e null altri. Ili posse anc reciver li finale -e quel es, secun De Wahl, li *general* finale eufonic "usabil partú u it ne fa miscomprenses". Li usa de ti finale "por distinter li paroles simil, precipue che substantives por diferentiar les de adjectives" representa solmen un del divers possibilitás de practic aplication. Ma it ne es li sol. In su articul "Adjectivic finale -i" (Cgl. 59, pag. 70) De Wahl explicitmen autorisat li usation del finale -e anc por li adjectives. Si il ne expressmen abolit li finale -i in favore de -e, il támen consiliat "ne abusar it, pro que it es foren a nor lingues". To monstra adminim que il ne considerat ti finale quam un solution ideal.

Tis qui - possibilmen misductet per li íncorect formulation del regules pri li finales nuanciant in li "Leitfaden" de Janotta (pag. 21) - esset tentat til nu considerar li finale -e quam exclusivmen reservat al substantives, mey reviser lor opinion in li lúmine del explicationes dat in supra.

Li reserve de De Wahl pri li oportunitá de -i quam finale specificmen adjectivic es significativ. It monstra li scrupules del autor del lingue e on posse tande vermen questionar se, pro quo il ne proposit li abolition total de ti finale in favore del finale -e. It ne es ínrasonabil suposir que il mantenet it in prevision del futur, nam ante 30 annus it esset ancor desfacil divinar in quel direction li L.I. vat evoluer. Li exemple de NOVIAL monstra que mem in 1928 li conceptiones espo-idistic pri li rol del finales grammatical esset ancor tre vivid. Jespersen usat li adjectivic finale -i in maniere mult plu metodic quam De Wahl. Mersí al elastic formulation del regul pri li general finale -e, li via restat líber por un futur evolution del lingue in quelcunc del du possibil directiones: sive mantention de un cert schematisme, sive accentuation del general tendentie vers plu grand naturalitá.

Mem si ti suposition ne coresponde in omni punctus al realitá, noi hodíe támen recolta li fructes del libertá quel De Wahl concedet nos in li usation del finale -e. In su articul de Cgl. B 104 Sr. Frödelung pictet li viceation de -i per -e quam un concession a IALA. Ti interpretation de nor experiment ne es exact. Noi ne ha startat alquel negociationes con IALA e si on considera li usation extensiv del finale -e quam concession, it posse solmen esser un concession al general tendentie vers plu grand naturalitá quel manifesta se hodíe in li movement interlinguistic in general e ne solmen che IALA. Li abandon del finale -i posse esser util o ínutil,

-37-


bon o mal, ma it es tal índependentmen del opinion particulari de IALA. Nor opinion es que it es bon.

Naturalmen, cert coidealistes va haver un poc pena adaptar se al nov statu del coses. Ma it convene examinar esque ili ne simplicmen es victimes de un long acustomation. Li custome es, quam monstra Espo e Ido, un grand obstacul sur li via del progresse. Si it monstra se que li neutral publica prefere in facte li plu natural finale -e, esque tande li criticantes ne va esser pret reviser lor opinion?

In realitá, si cert letores ha perceptet un change in li presentation del textus in Cosmoglotta, it ne es debit al viceation del -i final per -e, ma al plu extensiv usa del finale -e *in general*, ne solmen por li adjectives. Por pruvar to, yo ha usat in ti articul li finale adjectivic -e solmen ta u li concernet paroles esset antey sistematicmen scrit con -i, i.e. in paroles u li adjuntion de un finale vocalic es un fonetic necessitá. On constata que it existe practicmen null diferentie inter li present textu e li textus publicat in Cgl. ante li guerre. Li criticantes es dunc il veritá simplicmen li victimes de un "optic ilusion". To quo frappa les, es li plu grand frequentie del finale -e in general, ma ne li viceation de -i per -e, de quel li real efectes es practicmen ínperceptibil.

Yo vell mem posser far li prova contrari. *Si* yo vell har usat li finales vocalic in maniere plu extensiv, esque tande li criticantes vell vermen har preferet li formes "corecti, docti, laxi, perplexi, perversi, profundi, richi etc." al formes "corecte, docte, laxe, perplexe, perverse, profunde, riche etc."?

Yo es personalmen partisane de un plu liberal usation del finales vocalic pro eufonie. Ti necessitá es plu fortmen sentit del romanes quam del germanes e it ya anc ne es un hasarde que li sistemas de L.I. queles brillia per un sistematic supression del finales vocalic e per un radical acurtation del paroles (Pan-Kel, Idiom Neutral, Unial etc.) es li ovres de germanes. E it es representantes del gruppe Wien queles, in nor propri ranges, inaugurat li principie del "brachyglottism".


It es tre possibil que ne omni letores partiprende mi opinion pri li desirabilitá de un plu alt gradu de eufonie in Interlingue. Ma alor alor li discussion torna circum li question del finale -i de quel li abolition, quam monstra li present textu, totalmen ne changea li caractere de nor lingue.

Yo adjunte que li Academie de Interlingue ocupa se hodíe just pri ti question de eufonie e li experiment perductet del redaction de Cosmoglotta va furnir un preciós materiale por su final decision.

Ric Berger
-------


Anglesi humor.
Contra li porta de un depositoria de munitiones:
- Si vu absolutmen besona fumar, ples ne genar vos. Quande vu va har fumat, ples surtir tra li apertura quel va esser fat automaticmen in li tegment.

Inter amicas.
- Ella es exasperant con su pedicurator. Ella ne posse aperter li bocca sin parlar pri le!
- To es comprensibil. It es li sol mann quel ella havet jamá ye su pedes!

-38-


Li lingue Occitan

Quam on ja constatat, li lingue natural max proxim de Interlingue-Occidental es sin dúbite *li lingue occitan*, sovente nominat ínproprimen *provensal*, quel have un tro strett sense. Occitan es parlat in li sud de Francia (Provense, Daufinia, Auvernia, Languedoc, Gasconia, Limusinia e Perigord). Li catalan e dialectes aparentat (Baleares, Valencia) constitue un gruppe occitan, diferentiat precipue pro circumstanties historic.

Occitan ha esset, durante li XII e XIIIim secules un cultur-lingue conosset e utilisat in li tot Occident. It ha dat in li epoca modern un ne-negligibil litteratura (Mistral, Aubanel, d'Arbaud, Perborc(?), CAmelat, etc., e conosse ho-témpor un veritabil renovation.

(Image: Mistral, li max famosi autor in Occitan)

Ja ante li guerre, Jean Jaurès proposit li occitan quam base del lingues extran (Fr, It, Esp, Port, Rumanian, Cat.) Li Occitan es parlat de ott milliones de Franceses. Li institute del studies Occitan organisa cursus per corespondentie. It possede un magnific litteratura e es in plen renascentie.

Per su fonetica traditional e li flexibilitá de su sintaxe, Occitan es in li base del studies roman. It semblat nos interessant dar ci un tabelle tre simplificat del derivation occitan. Noi neglige li afixes scientic, simil a tis conosset de omni lingues europa,n ma noi insiste pri li derivation populari quel presenta un grand claritá e tamen abundant ressurses. Noi da al paroles occitan lor ortografie classic tal quam it ha esset restituet al lingue, del filolog Louis Alibert e li Institute "d'Estudis Occitans".

1/ SUFFIXES

INTER. -- A. Substantives e adjectives.
-BIL -- -able, -ible, -ivol. Ex. agradable, agradivol = agreabil, ausible = audibil
-ADE -- -ada, -ida, -uda, substantives verbal abstract: alenada, halada
-ADA -- -ada, Tenguda, tenida. Ti sufixe combina se con altri sufixes por dar -airada...-atada, -assada, -issada, -ussada.
-AT-OR, -IT-OR, -OR -- -ador, -edor, -idor, nómines de agentes e adjectives verbal (sense activ o passiv). Feminin -adoira, -edoira, -idoira. Pescador: piscator. Avenidor: quel deve evenir. Vesedor: visibil, o quel deve vider.
-ERO: -aire, -eire: pescaire, piscator, vendeire, vendero
-URA: -adura, -idura: ponhedura: picatura, floridura: floreation
-AL: -al: pairal, paternal. Adjuntet a substantives, ti sufixe da nómines de instrumentes e de locos.
-MENT: -ament, -ement, -iment.: cridamente, criament; movement, movement, rugiment.
-AN: -an, -ana. Quelc nómines de locos, adjectives indicant li orígine.
-ENT-IE, -ANT-IE: -ança, -ença: deliurança, liberation, partença, departe.
-ARD: -ard: bastard, bastard; panard, claudicant
-ERÍE, -ERÍA: -eria: cavaleria, cavalleríe
-ISSIM: -à-, -assa: balàs, grand e bell; negràs: tre nigri, nigrissim.
-ASTRE: -astre, -astra: pairastre, patrastre; sorrastra, stepsestra
-ERÍA: -at, -eda, plantation de árbores: castanet, castaniera

-39-


-ESIM: -én, -éno, sufixe ordinal, cinguén, quinesim
-ESE: -és, -esa, indica li nationalitá, li land, li país
-ETTE: -et, -ete, -ot, -ota: belet, belot, micri e bell, jolli. Anc -ón, -ona
-IE: -ia, borgesià, borgesie
-ÓS: -ós, -osa: amarós, amorosi
-ITA: -tat: beutat, bellitá
-URA: -ura, substantives abstract, cordure, sutura
-UT: -ut, -uda: brancut, branchut

B. Verbes

-AR: -ar, airar, alhar, -olar, -enar, etc. Servi a formar verbes con li adjectives o substantives sin apreciabil nuancies de sense.
-EAR: -ejar: verdejar, verdear, frequentativ
-ETTAR: -otar: diminutiv, vivotar, vivettar

2/ PREFIXES

CONTRA-: contra-, oposition. Contrasagel: contrasignatura
AVAN-, -ANTE: davant, sense de "avan": davantgarda, avangarda
DE-, DES-, DIS-: sense de separation, negation e reversion: desfisar, defiar
IN-: en-, sense de "in", embalsemar, inbalsamar
INTER-: entre-, indica un action mi-realisat o li reciprocitá: entremesclar: intermixter
FOR: fora, for-, sense de "éxter": forabandir, bannir; forviar, forviar
MIS-: mes-, depreciativ, mescordi, desacorde
NON-: non-, negativ, nonrès, nihil
ALTRA: otra-, sense de "trans", "preter": otrapassar, ultrapassar
PER-: per-, sense de "tra", e "completmen": percaç, forchassar, pertocar, tuchar profundmen
RE-: re-, res-, repetition, retorna, reaction: rebombir, resaltar
SUB-: sos-, sos-, sense de sub, infra: sostener, subtener
SUR-, SUPER-: subre-, sobre-, superlativ: subrebel, superbell, bellissim
TRANS-, TRA-: tras-, tre-: trestombar, cader tre, cader preter.

Omni ti prefixes posse combinar se: desapariar: des-a-pari-ar; desosterror (de-sos-terrar), exhumar.

Articul scrit specialmen de Sr. Lafont por Cosmoglotta, e traductet in Intl., de Sr Roux, (Coulon)
Robert Lafont, prof. in Paris
A SEQUER
---------

P/PO = R + B S/SO + C M/NO + B V/VA + A N/NA

To ne es un nov formul por fabricar atom-bombes o altri nov armes secret, ni un nov medicament contra li cáncer e ni un recepte de cocine in li forme de un chimic formul. It es li oficialmen decretat formul secun quel li francesi sepultores deve calcular li precie de sepulturas in cités con plu quam 20000 habitantes. Paul Raynaud, quel publicat li formul quam demonstration del burocratic complication e formalisme, revelat, que por exemple M fractet per NO significa li diferent variantes del precie por forrage del cavalles quel tira li furgon funebre. "In Byzant li homes unquande ruptet lor cap pri li génere del ángeles", remarcat li francesi expresidente del ministerie, "To esset alminu un poc plu picant."

Ex "Die Presse", Wien, junio 1949

-40-


RATION e FORTUNA

RACONTA POPULARI TCHEC

Unquande li Fortune incontrat li Ration sur un litt ponte. "Da me li via", dit li Fortuna. Li ration tande esset ancor sin experientie, e it respondet: "Pro quo yo deve dar te li via? Tu ne es ja plu bon quam yo."

"Ti es plu bon", respondet li Fortuna, "qui save plu mult far. Esque tu vide ti rural filio, qui pluga in li agres? Ples intrar in le; e si il con te va prosperar plu bon quam con me, yo va chascun vez dar te li via, quandecunc e ucunc noi incontra unaltru". Li Ration consentit pri to e intrat strax in li cap del plugator. Strax quande li plugator vide que il have li Ration in su cap, il comensat rasonar: "Esque yo deve til li morte marchar detra li plug? Yo posse ya anc in un altri loc e plu facilmen trovar mi fortuna!" Il cessat plugar, desmontet li plug e vadet hem.

"Patre, il dit, li agricultivation ne plu plese me; yo prefere esser jardinero."

"Esque tu ha perdit li ration?", ma pos har reflectet un poc, il dit: "Nu, si tu desira to, vade con Deo! Tui fratre va reciver nor dom pos mi morte."

Venceslao perdit talmen li dom; ma il ne suciat pri to.Il foreat e intrat quam aprentiso che li reyal jardinero. Li mastro ne devet demonstrar le multcos; malgré to Vence capit omnicos strax. Bentost poy il mem ne obedit li jardinero e fat omnicos secun su propri ration. Li jardinero incolerat in li comensa pri to, ma poy vidente, que in tal maniere omnicos prospera plu bon, il esset content. "Yo vide, que tu have plu bon ration quam yo self", il dit, e il lassat Vence cultivar omnicos secun su volentie. In curt témpor VEnce ameliorat li jardin in ti gradu, que li rey havet grand plesura de it e sovente il promenat ta con su marita e con su unic filia. Ti reyal filia esset un vírgine tre bell, ma desde su deciduesim annu ella hat cessat parlar e nequí ha audit un sol parol de su bocca. Li rey chagrinat pro to mult e il fat proclamar: ti, quel va far, que ella va parlar, ti va devenir su marito. Alor yun reyes, príncipes e altri grand dóminos advenit, un pos li altri, ma in ti maniere ili venit, talmen ili denov foreat: nequí successat far que li vírgine mey parlar.

"E pro quo anc yo ne vell posser provar mi fortuna?", reflectet unquande Vence. "Qui save, esque yo ne va successar fortiar la responder, si yo va questionar?" E strax il fat anunciar se che li rey e li rey con su consilieros ductet le in li chambre, u su filia habitat. TI filia havet un bell canette e ella amat it mult pro su extraordinari alertitá: it comprendet omnicos, quo ella desirat haver. Quande Venceslao con li rey e con ti consilieros intrat in su chambre, il afectat mem ni vider ti reyal vírgine: il tornat se vers ti canette e dit: "Yo ha audit, mi car canette, que tu es alert e yo veni consultar te. Noi esset tri camarades: un sculptor, un talliero e yo self. Unquande noi marchat tra un foreste e noi devet restar ta durante li nocte. Por esser secur contra li lupos, noi fat li foy e resoluet watchar un pos li altri. Li sculptor gardat quam unesim e por passar plu rapidmen li témpor, il prendet un pezze de ligne e sculptet ex it un bell vírgine. Quande it esset pret, il avigilat li talliero por que il mey watchar pos il. Li talliero vidente li lignin vírgine, questionat quo to significat. "Quam tu

-41-

vide, dit li sculptor, yo enoyat me e pro to yo sculptet ex un pezze del ligne ti vírgine. Si anc tu va enoyar te, tu posse vestir la." Li talliero prendet strax li cisette, li agullies e li fil, il fat li tallie e comensat suer. E quande li vestimentes esset pret, il vestit in it li vírgine. Poy il vocat me por venir watchar. E anc yo questionat le, quo il have? - Quam tu vide, dit li talliero, li sculptor enoyat se e sculptet ex un pezze del ligne li vírgine e yo enoyat me anc e yo vestit la. E si anc tu va enoyar te, tu posse far aprender la parlar." E in facte til li matin yo ha successat far la parlar. Ma in li matin, quande mi camarades avigilat se, chascun de ili desirat posseder ti vírgine. Li sculptor dit: "Yo ha fat it." Li talliero: "Yo ha vestit it". E anc yo defendet mi jure. Di me dunc, mi car canette, a qui apartene ti vírgine?"

Li canette tacet, ma vice li canette ha respondet li reyal filia: "A qui altri ella vell apartener quam a te? Quo es li vírgine del sculptor sin li vive? Quo vale li vestimentes del talliero sin li parlada? Tu ha dat li max bon don: Li vive e li parlada e pro to ella de jure apartene te". 

"Tu self ha decidet pri te, dit Venceslao, anc a te yo dat denov li parlada e nov vive e pro to de jure anc tu apartene a me."

Tande un de ti reyal consilieros dit: "Su reyal Excellentie va richmen recompensar te, pro que tu ha successat dar a su filia li parlada: ma tu ne posse maritar la, tu veni del bass génere."

E li rey dit: "Tu veni del bass génere, yo va dar te vice mi filia un rich recompensation." Ma Venceslao ne volet audir pri un altri recompensa e dit: "Li rey promesset sin li exception: qui va far que ella parla, ti va devenir su marito. Li reyal parol - quam un lege; e si li rey desira que li altris mey obedir su leges, il self deve in prim plenar les. E pro to li rey *deve* dar me su filia."

"Soldates, aresta le, exclamat ti reyal consiliero. Si alquí di que li rey *deve* far alquó, ti ofende su Reyal Excellentie e ti merita li morte. Vor Excellentie reyal, ples ordonar, que ti criminard mey esser executet per li gladie!"

E li rey dit: "Il mey esser executet per gladie". E strax on ligat li manus de Venceslao e forductet le por far li execution.

Quande ili venit al plazza de execution, ta li Fortuna ja expectat les e ella dit al Ration secretmen: "Vide, qualmen ti hom ha prosperat con te - in fine il deve nu perdir su cap! Surti!, yo va prender tu plazza!"

Quande li Fortuna intrat in Venceslao, li gladie del executor ruptet just apu li manuette quam si alquí vell har ciset it; a ante que on ha aportat denov un altri, arivat ex li cité un trumpetist sur un cavalle quam sur li ales; il trumpetat gaymen e fat rotar un blanc standardette, e detra li vehicul un reyal coche destinat por Venceslao. E to evenit in li sequent maniere: ti reyal filia dit poy in hem a su patre que Venceslao támen dit li veritá e que li reyal parol ne deve esser abrogat. E si Venceslao tamen ha nascet in bass génere, li rey posse ya far le facilmen un príncipe. E li rey dit: "Tu es rect, il mey esser un príncipe!" E strax ili misset por Venceslao un reyal coche e in vice de il esset executet ti reyal consiliero, quel incitat li rey contra Venceslao. E quande Venceslao e ti reyal filia vehiculat junt ex li eclesia pos li nuptia, per un hasarde venit ta anc li Ration. E vidente que it deve incontrar li Fortuna, it abassat su cap e curret de un al altri látere quam si on vell har asperset it. E desde ti témpor, quam on di, li Ration, quandecunc it deve incontrar li Fortuna, evita it ja de lontanie.

Ex li tchec traductet per Jaroslav Podobsky.

-42-


CRUCE-PAROL

Solution del Nro 151

Li just solution de ti numeró 151 ha esset trovat de plur letores, de queles li unesim in date esset Sr. Leopold Eckel de Wien in Austria


SENTENTIES

Misere fa visita sin atender invita.

Li vive es possibil solmen con mult índiferentie e ancor plu mult oblivia. (A. Dumas, filio)

Si tu vole conservar un amico, ne regarda su defectes. (Paul Stapfer)

Li max bell venjantie es desdignar venjar se.

Un yunesse sin amore es quam un matine sin sole. (Ch. Wagner)

Tro mult cocineros defecte li sauce.

Existe remedies a omnicos, exceptet al morte.

Lu melior es ínamic de lu bon.

Consilie de foxes, massacre de gallines.

Un manu lava li altri.

Li escutante deveni sovente li malediente.

Li fate es ciec.

Li sole luce por omnes.

Qui vive content de poc, possede omnicos.

Ne existe montes sin valleyes.

On debilisa sempre to, quo on exagera.

Viver sin ilusiones es li secrete del felicitá (Anatole France)

Un mentitor es sempre prodig de juramentes.

(Image 1)
Tu ne posse imaginar, Mamá, quant felici noi es, Henri e yo!

(Image 2)
- Tu self ha dit que yo devet includer le in li scaf si il vell denov luder con li cisettes...


-43-


NOI es in hasta!

Pro quo noi avia? Pro que noi have hasta. E pro quo noi hasta? Li modern hom besona li rapiditá, to noi vide in chascun minute de nor vive. Noi ancor ne save, pro quo; ma li velocitá apartene nos, it es un integrant ingredientie de nor vive. In un de su max perceptibil formes, in li impetuós movida ad-avan, it posse devenir un extase, quel fa li hom obliviar omni dangere. Qui un vez venit in su sorcie, ne plu escapa de it. E it ne es un normal ebrietá, quel it dona, ma it es presc alquo cosmic.

Omnicos ho-témpor es adjustat a rapiditá; it vell esser fals serchar it solmen in li moventie. Abstraet quelc branches, quam jurisprudentie, filologie, historiografie, nor exploration presenta un tempo, quam it ne mem aproximativmen esset conosset in alquel anterior epoca del homanité. Mem branches del saventie retrospectiv, quam li pre-historica, paleontologie rassologie, li linguistica comparativ venit per assaltant passu a nov conossenties, altris, quam li chimie teoretic, li astrofisica, ha format se ne ante nor era, e tamen ili posse ja monstrar resultates presc emotivmen grandiós. Ma egal it es pri li medicina, pri omni branches del fisica e pri li coronament del tot, li legendari progresse del tecnica. E ti tempo ancor sempre augmenta; on mey pensar al aviatica e tecnica.

It es alquó in nos, quo tant instiga nos ad-avan, e egalmen noi possede li vigore permanentmen perdurar li tempo necessi. Nequel anteriori témpor ya posse presentar tal capabilitás maximal del córpor, e in ti dominia on propulse li recordes con ínaudit tempo. Dunc noi have hasta, to es, que noi vole e deve esser ucunc max rapidmen possibil. Li trafica es solmen un, ma sin dubitá li max perceptibil, simbol por it.

Noi es un parte del natura, noi es natura. Si li natura incita nos in omni dominias de nor vive a exploration con tal hasta, tande it vole que noi es alcú ante que alquó eveni. It posse esser, que un natur-catastrof de cosmic dimension in un cosmicmen tre proxim témpor, forsan ja pos mill annus lúmine(?), e ad-plu it posse esser, que un cosmic intention vole sucursar li hom superviver li catastrof in un futur forme certmen diferent del hodial. Ma por to noi besona just un cosmic evolution de nor saventie e talent.

De quel specie ti catastrof va esser, to es un cose de fantasie; versimilmen un cosmic catastrof. Li progresses del modern astronomie, pri quel on presc ne posse far se un idé aporta probabilitá a ti fine. Storm-flutes o vulcanic eruptiones certmen ne va esser it, nam tis efecte solmen local anc si lor dimension es maximal.

Li natura ne presenti, it save. E pro to it save precisissim, pro quo it pussa nos homes in un tal, sovente ja tormentosi, mem plu sovente sinistri hasta. Quam reaction al accidentes de un fatal die li aerlineas es durante quelc semanes minu frequentat, ma ad-maxim pos un mensu li aero-trafica have ne solmen li ancian, ma un augmentat densitá. Noi hasta, pro que noi es fortiat hastar. UN superior límite es totmen ne previsibil. Noi posse superspecter solmen li proxim etappes. In li aeronautica it es li rapiditá del son. Ma ja nu noi distinte su atingement quam solmen un interimari solution...

Theodor Heinrich Mayer, morit in autun 1949, trad ex "Die Presse", de Eugen Moess Wien

-44-

HOGARTH, LI CREATOR del PICTURA ANGLESI

Hogarth: Scene del vive de un dissipator.

Poc nationes have un artistic historie tam curiosi quam Anglia. In general li progresse del artes seque passu pos passu li material prosperitá. Quande un land deveni rich e potent, in it forma se un elite quel incoragea li artes e li artistes ne tarda pulular.

Or, Anglia esset, durante plur secules, un grand nation líber e respectat sin posseder pictores indigen digni esser mentionat. Til li medie del 18-esim secul it devet far venir extran artistes. Talmen, sub Henri VIII, li german Holbein es li pictor max apreciat; sub Charles I, it es li frandrian Antonio van Dyck; sub Charles II it es ancor du Germanes, Lely e Kneller, quel have li favores del bon anglesi societé. Indigen pictores existe tamen, ma nequí de ili es capabil crear un national scole.

Subitmen, in li comensa del 18-esim secul, quande li artes comensat declinar in li altri landes, Anglia avigilat se, per li impulsion de un national genie William Hogarth, nascet in 1697 e morit in 1764. Desde tande, li anglesi pictura comensat brilliar vividmen, quam si it volet reganiar li ínexplicabil retarde.

Hogarth, de ruran orígine, esset elevat in un milieu fortmen impregnat de puritanisme, quo ha certmen contribuet formar li moralisatori tendenties de su arte. Un de su oncles hat mem aquisitet un grand notoritá per poemas, de quel on dit que "ili reformat li mores del village alminu tam mult quam li sermones del pastor".

Tot yun Hogarth esset plazzat quam aprentiso che Thornhill, li pictor del rey de Anglia. Il maritat secretmen su filia. Thornhill, furiosi, expulset su eleve e refusat donar le li dot. Ne lassante se descoragear per un tam regretabil comensa in li vive, li yun pictor comensat laborar con obstination por far viver su familie. Li anglesi societé amat li pictura de mores. Li moralisatori spíritu quel Hogarth hat heredat de su familie

-45-

corespondet exactmen a ti beson de reforme quel li publica anglesi besonat, córam li libertinages de un classe del societé del epoca. Ti coincidentie, tam rar in li historie del arte, inter li desires del publica e li temperament de un artiste, devet ínmancabilmen ducter ti-ci al successe. Ad-plu, Hogarth havet li merite esser anglesi e liberar su land del extrem artistic dependentie. Il ludet in pictura li sam rol quam Shakespeare in litteratura. Su ovre tucha a omni temas, emoe sin cessa pro que it es veritabil e evoca li vive con su bellitás e su tristesses.

Il ha imaginat series composit de plur successiv scenes simil al images de Epinal. Volente reformar li mores del societé anglesi de su epoca, Hogarth devet fortiatmen adopter li procede del successiv episodes quel permisse bon monstrar li orígine e li consequenties de un culpe e li recompense del vertuosis. Il composit til 8 scenes por li sam serie. To mem devenit quam un specie de proto-cinema. On videt aperir li "Carriera del Curtisana", "Li carriera de un debochate", ma li serie max celebri es certmen li "Maritage secun li mode", in quel on vide un nobile ruinat maritar un riche de bass classe, benque null sentiment liga li marites li un al altri.

Popularisat per li reproduction in gravura quel li pictor self ravat, ti compositiones reconosset se sin pena in ili. On nominat les mem per alt voce. Li unes repentet se, li altris devenit furiosi contra li artist sin compate. Li gravura quel noi da ci es traet del serie "Vive de un libertino (o debochate)". It representa li libertino in un loc mal famat, desesperat pro que il ha perdit su fortuna in li ludes de hasarde. Su peruque e su cravatte ha cadet apu le.

Li successe de ti satiric series expandet se in extrania. On raconta que Catarina II, imperatressa de Russia, delectat se in contemplar ti gravuras e credit sin dúbite conosser talmen li mores anglesi. In realitá ella videt solmen li caricatura de ili.

Hogarth, in facte, exagerat quande il monstrat li aprentiso ociosi finient li corde circum li col, durante que su diligent camarade marita li filia de su patron e deveni lord-sindico de London. Il exagerat quande il monstrat un yun prodigo finient in un asil de follos. Li vive es lontan de esser tam ferocimen sinistri, mem in Anglia.

Tamen, malgré ti exagerationes moralisatori, Hogarth es íncontestabilmen li grand iniciator del anglesi pictura. Pro to li Angleses have un profund veneration por ti grand artist, malgré li mordent jocas quel il usat contra ili durante su tot vive.

Ric Berger
-------

PERFECT MARITAGE

Li anglesi "Marriage Council" (Consilie de Maritage), patronisat del guvernament, ha fat reserchas concernent li requisitet qualitás por realisar un perfect maritage. Li conclusion de ti labor es que li homanitá posse esser dividet in tri grand tipes fisical de quel vi li caracteristicas:

1/ Endomorfe: tre corpulent, ma muscules e osses poc developat. Tandentie a grossar sempre plu. Ama li comforte, resercha precipue li afection e, in li hores de afliction, ne posse carir companie.

2/ Mesomorfe: Osses e muscules developat, celles conjuntiv dur, vigorosi. Energic, have fide in se self, atitude franc e alert, voce clar. Besona action in li desfacilitás.

3/ Ectomorfe: Tenu, gracil, fragil aspecte, péctor poc developat. Ne interessa se in social activitás, trubles in li elocution. Beson de solitá in adversitá.

(Secun "L'UNIQUE", Orleans, Francia, august 1949)

-46-


LI BIBLE E LI METEORITES

On ha sovente questionat quel esset li fenomen scientic ex quel nascet li talmen nominat "miracul de Josué", li aparent halta del sole durante un combatta inter Israelites e Canaaneses (Josué, chap. X, pp 11-15).

It es naturalmen facil considerar quam sin fundament li textu biblic; ma on deve examinar it un poc plu proxim.

In facte, secun li Sant Scritura, it ne evenit necessimen un halta del sole, quo vell har implicat un interruption del terrestri rotation, ma preferetmen un simplic prolongation del durada del jorne, prolongation necessi por finir li victorie de Josué. Ma li Bible di nos tre clarmen que poc témpor antey (sin dúbita li sam die) un abundant grel de gross petres cadet sur li Canaaneses e causat mult victimes inter ili. It acte se certmen pri un grel de meteorites, analog a ti quel cadet li 30.1.1868 in Pultusc in Polonia. Un tot region esset covrit de plu quam 100 000 lápides de queles li pluparte del museos possede specimenes. Ma ti cades de lápides es acompaniat sovente de noctes clar, it es de un prolongation ínacustomat del dura del jorne.

To esset specialmen li casu por li amasse de meteorites cadet in Siberia li 30 junio 1908, cade poc remarcat in ti epoca ma quel esset bon studiat desde 1927 per inquestes che li testimonies oculari. Un surfacie considerabil, havent circa 40 km de diametre, del forestes siberian, esset talmen devastat e cribellat de crateres con variat diametres atingent til 50 metres, durante que li árbores esset partú jettat al suol e incendiat per li cimice(?).

Li sequent die, un nocte clar evenit, sin dúbita causat del difusion in li alt atmosfere de solid púlveres sublevat per li catastrof. Ti fenomen esset tam remarcabil que on observat it partú in Europa, ma sin divinar li cause de it, quel esset conosset solmen 20 annus plu tard. Li scientic jurnales de 1908 sufice por atestar li sensation provocat in li munde del strangi dura del crepuscul constatat li 30 junio e li sequent nocte.

Un amasse de meteorites es probabilmen ne altri cose quam un litt comete. Quam suggeste Sr. Wipple, it es possibil que li púlveres del cap e del caude ha expandet se ye li choca in li alt atmosfere. Ma it es anc possibil que púlveres, venit del punctu de cade, ha esset intrenat del aeran currentes del stratosfere, quam durante li eruption del Krakatau.

Un analog fenomen anc evenit in li vulcanic eruption del insul Julia in li Mediterrané, proxim Pantelleria, in Julí 1831.

Del precedent factes, noi crede posser concluder que possibilmen li exceptional dura del jorne durante li combatte mentionat in li libre de Josué, ha esset li direct consequentie del cade de meteorites evenit in li sam loc poc témpor antey.

Jean Bosler, membre del Institute del Genie Civil (Paris), trad. R Bg.
------

CONTENETE: Berger R.: Nove Auxilia. - Finales eufonic. - Hogarth. - Lafont R.: Li lingue Occitan. - Cronica. - Podobsky J.: Ration e Fortuna. - Cruce-parol. - Sententies. - Mayer H.: Noi es in hasta. - Bosler: Li Bible e li meteorites.

-47-


No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...