Sunday 10 February 2019

Cosmoglotta A 151 (jan 1950)

COSMOGLOTTA

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL
Interlingue-Union

Januar 1950
Nro 151


Nor Dama de Valere in Sion (Svissia)


LINGUISTICA

Ante poc témpor un sved membre de nor Interlingue-Union, seductet de un nov sistema de L.I., intrat in corespondentie con li inventor quel inviat le libres de aprension. Ma, pos experimentation, li Svedo trovat li sistema tro complicat e reinviat li materiale al inventor. Ti-ci, evitante rupter li pontes, scrit gentil amabilitás a su mancat adepte, diante que il "haveva sito felice facer vostra conoscencia". Ma, in sam témpore li inventor confidet su ver sentimentes a su propri fratre in un lettre quel il juntet per erra a ti destinat al Svedo!

Nor Interlinguist, pos har esset agreabilmen flattat del mielosi gentilesses del inventor, apertet li duesim lettre in quel su nómine esset mentionat con ti precision: "Un autre abruti que se situe en Suède". In plu altri corespondentes del inventor esset qualificat quam "loufoques". Ti qualificatives ne trovante se in li lexicos con lor ver sense injuriosi, quel sol un Francese bon conosse, nor sved amico fat traducter les per amicos quel eclatat de rise, durante que il restat horrificat avan un tal duplicitá.

Pro que li qualificatives usat in ti lettre a un "triesim" person atinge li "consideration" de cert interlinguistes, tis-ci vell esser in jure deposir un plende secun li art. 173 del penal Code sviss, nam lor sol provocation es har havet li audacie ne sequer quam litt canes detra li inventor.

E, benque comic, ti incidente jetta un strangi luce sur li pretensiones de alcun autores de L.I.: It sufice ne parlar lor "lingue" por esser plazzat de ili in li categorie del "abrutis" e del "loufoques" (demífollos e imbeciles).   R Bg.

LI FINALES DEL ADVERBIES

In li tabelle sinoptic del principal lingues *a posteriori* publicat de Couturat in su Histoire de la langue universelle, in 1907 (Adjuntion al duesim edition), on constata que ex 20 principal lingues international de 1839 a 1907 un decene adopte -e quam finale del adverbies derivat, 2:-am, e li altris singul diferent lítteres, ma ne un sol -mente. Li principie reyent in li natural scol esset dunc un finale tam curt quam possibil, e quande ja in 1900 de Wahl usat li finale -men il devet defender it presc contra li *general* opinion. Ancor circa 1925 de Beaufront criticat it, oposiente li -e "tam levi" de Espo-Ido!

Li finale -mente adoptet del ultim projecte de IALA es sin dubita plu international quam -men de Occ, pro que it es li finale adverbial del Sud-romanic lingues, durante que -men trova se in provenzal e coresponde sat bon auditivmen a francesi in quel li -t final ne es pronunciat. Teoricmen ambi finales es dunc natural, ma it es forsan desirabil distinter inter li nómines per -mente e li adverbies. Ad-ultra li finale -t trova se ja, quam noi dit in supra, in pluri finales grammatical (passate, participies, etc) e li dentales es ja sat numerosi. To es un question de orel, e on posse suposir que de Wahl, de quel li guste esset tre fin, hat preferet -men a -mente just pro ti rason. Noi espera que ti problema de eufonie ne escapat li atention del functionarios de IALA.   R. Bg

-2-


UNESCO E LI L.I.

Sr. prof Aurélien Sauvageot, quel presidet li comité del expertes linguistic convocat del Unesco in 1947 por examinar li question del lingue international constructet, scri a nor colaborator Sr. J. Roux, li 19.7.1949:

"Quam yo exhauste me repetir it desde 30 annus, Esperanto representa un arcaic prova. Su creator departet de null scientic conception del lingue, ma de un antiquat doctrine pri li principies del general grammatica. Il manet ancor imaginante que li tip nominat "flexional" esset li perfect tip de un lingue. Li departe de Esperanto esset dunc un fiasco e li Esperantistes...posse amusar se in balbutiar (in francesi: baragouiner!) o in scrir Esperanto, ili ne pro to aporta un satisfant solution al problema del lingue international. To aparet con un eclatant evidentie li 28.7.1948, in li ultim session de labor del congresse international del linguistes. Ili credet posser profitar li comensant discussion pri li resultates de IALA por venir far un demonstration de pretendent propaganda. Un de ili mem fat un discurse de quel nequí in li sala captet un sol parol durante que li sam discurse, pronunciat in Interlingue, vell har esset probabilmen comprendet de omnes. Ti negativ resultate es un verdicte sin recurse. Ni mi colegos, ni yo va consentir perdir jamá nor témpor in far li aprentisage de un idioma quel presenta in realitá tam mult desfacilitás quam anglesi por exemple, simplicmen por li plesura manuar un artificial lingue. Li solution deve esser serchat in li via indicat de De Wahl, e in quel ha intrat IALA"

Aurélien Sauvageot, prof. de lingues finno-ugrian in li National Scola de lingues oriental in Paris.
-------

NOV LINGUE OFICIAL IN INDIA

Pos tri dies de passionat debattes, li indian assemblé constituent ha decidet vicear li anglesi, quam oficial lingue, per li "hindi" (Specimen ci-contra), in scritura "devanagari". Ma li remplazzament ne va evenir ante 15 annus e, til tande, it es li anglesi quel va maner li lingue del administration. "Lass nos esser grat al anglesi, declarat li prim ministre, pro to, quo it docet nos".

Li "devanagari", di li anglesi dictionarium de Oxford, es "li distinctiv nómine" per quel sanscrit esset scrit desde secules in li regiones nordic e central de India, in Cachmir e in Nepal".

Por li númeres on va usar li arabic ciffres.     Secun LE MONDE, Paris 1949, trad. AG
---------


NOR POVRI MUNDE

Inter li american state-mannes li max pessimistic es li ex-secretario statal Cordel Hull. Recentmen on informat le que li penitentiari american administration autorisat li prisonarios reciver jurnales e a conossentar se con li evenimentes. Il respondet sarcasticmen: "To es li max bon medie, in facte, por forprender de ili omni idés evader se!"

-3-


PROVAS DE PUBLICITÁ IN INTERLINGUE   G.A., Paris

IN FINE!

VU va strax posser presentar vos quam championes de BRIDGE

mersí al METODE DEL DUNES (condensat in un jolli brochura)

Max grand simplicitá, extraordinari resultates in li max grand torneyes.

"Secun mi saventie null altri metode informa li lusor in un maniere tam simplic e con tam mult precision pri li potentie del du manus" (Kornblum, champion de Francia, 1948)

"It es cert que li avantage, por un del lusores, conosser li total potentie del du manus desde li unesim torne del auctiones es ínapreciabil" (extraet de prefacie de J. Amouraben, capitane del equip championic de Francia 1948)

TRE BENTOST IN LI LIBRERÍAS (Print. "La Mouette", La Baule (.I.)
---------

NULL CURRENTES DE AERE DETRA VOR FENESTRES...

si ili es providet per metallic juntes BENOIT. Per ti rational medie, vu elimina, in ultra, li infiltrationes de vente, pluvie, brue e polve. Li sparnie de calentation atinge aproximativmen 35%. Augmentation del temperatura de 4° til 6°. Posit in li canalaturas del fenestres e portas, perfectmen flexibil e ínoxidabil, li juntes BENOIT es garantit durante 10 annus e practicmen ínusabil

Agenties in tot Francia

Milles de referenties. Ples demandar li documentation Nro 96, sin alcun ingageament de vos, al Etablissement BENOIT

Representante in Alger
---


PICTOGRAFIE e INTERLINGUE

(Images: Tre calid, Variabil, Afriscation, Ventosi, Plu frigid)

Li interessant articul pri pictografie (Cosm de sept. 49) deve esser completat per li citation de un dominia u pictografie sembla apt esser quasi "interlingue". Nam qui ne vell comprender to quo vole expresser li supra litt images pri li tempe quel li meteorologie save predeterminar (con li seren variante - si ne tal, certmen altri). Mani completationes del pictogravuras vell esser ancor possibil quam li adjuntion del rose del ventes por indicar de quel direction li ventes soffla, o un termometre por li registratura del expectand gradus del temperatura, etc. Omni to va esser comprendet internationalmen.

Advere, anc ci li límites es evident. Nam on ne va esser capabil expresser omni necessi detallies e nuancies de un exact tempe-prognose per pictografie quam it es es possibil per li parlat o scrit parol de un interlingue quam li nor.

Un exemple por pruvar li ínpossibilitá expresser se per li pictografie. "Tre calid. constantmen sicc e tre calid. Por íncert témpor, solmen sporadic local tendentie a fúlmin-tempe..." Pro ti ínsuficentie, anc meteorologie mey profitar Interlingue!

J. Quensel (Gotha, Germania)

-4-


LI MORAL REARMAMENT


Un de nor francesi letores invia nos un articul extraet de Paris-Presse, l'Intransigeant, del 9 sept. 1949, e titulat: "Yo ha decovrit in francesi Svissia un seminaria de Nazis". Pos har revelat que li Caux-Palace sur Montreux in Svissia es solmen un neste de mascat nazis, ti articul descri con afollant detallies li dangerosi manifestationes del Germanes invitat ci e quel celebra li renascentie del Nazisme!

Pro que Cosmoglotta ha publicat in april 1947 un articul simpatic al Moral Rearmament, nor francesi letor sembla ínquiet e peti nos responder, o alminu justificar nor simpatie de ante 2 annus. In facte noi habita in li circumité de Caux e conosse mult persones hant sejornat in Caux-Palace e partiprendet al reuniones del Moral Rearmament. Nu! Noi posse declarar que li tot articul de Paris-Presse (scrit de un fémina! Georges Sinclair) es solmen un risibil travestiment del factes. It ne mem vale li pena responder a tal absurd acusationes, quel es del sam specie quam tis del Esperantistes, secun queles li Occidental-Movement esset "subtenet" del Nazis !!!

Durante ti ultim annus, ínnumerabil articules pri li Moral Rearmament aparit, e continua aparir, in li sviss presse, pri ti movement, *omnis* redactet con simpatie, e mem con entusiasme. Or, on save que null jurnales es plu prompt a denunciar li dangere del possibil renascentie del Nazisme quam tis de francesi Svissia. Si dunc un qualcunc simpatie por li Nazisme vell aparir in Caux, on posse esser cert que it vell esser strax signalat con indignation e li guvernament vell cluder li "butíca" con li aprobation del tot sviss popul!

On posse ne concordar con li Rearmament Moral e criticar su activitá, ma on ne have li jure jettar mudde sur it per un suspection ínjust concernent su neutralitá politic. Cosmoglotta have null motive hontar pri li simpatie quel it ha monstrat a ti movement fratrin, de quel li scope es li sam quam li nor: far cader li barrieres quel impedi li homes fraternisar e entender se plu bon.    Ric Berger


ASSOCIATION PROLETARI INTERLINGUISTIC

Ti association ha just esset reconstituet de du camarades Poul Mouth de Copenhag e J. Toublet de Paris. It just publica Provisori Statutes precisent que su scope es "laborar por li expansion del mundelingue "Interlingue" inter li ovreros del tot munde, ma anc por expander camaraderíe, solidaritá e instruction inter ili. API intente editer un revúe periodic e brochuras. It strax fa apelle a tis quel ha "manet fidel al bell, fort e vivent lingue de Wahl". Sr Poul Moth (Adresse: Rubinsteinsvej 31, Copenhag, S.V. Dania) va editer un bulletin nominat "Lucta de Classe", e functiona quam provisori Secretario. Li interessates mey scrir le por plu ampli informationes.
-------

LI CRIN-CRESTAT CAMEL

In li manuscrite medieval on trova sovente un singulari animale: un camel con un long crin-creste sur li col, simil a ti del cavalle.

Ti strangi representation es li ilustration de un textu tre comun in Medievie: "Si tu trova un dromedare quel have su capilles disperset sur li epoles, ti-ci lápide da pace e concorde inter marito e marita".

Or li textu original in latin comensat talmen: "Si inveneris Andromedan...". Andromede, ci, esset li constellation quel da vertús magic al lápide. On comprende nu li erra del copiste: Pro que in Medievie li paroles esset scrit sin interspacie inter ili, li scritor hat copiat Andromede quam An dromedare.

-5-


TRA LI MUNDE

LI IGNORANTIE IN LI MUNDE

Dr Frank Laubach, de Pennsylvania, ha esset invitat del Unesco proposir un mundan plan de instruction primari. Ti eminent professor, quel ha specialisat se in li elementari docentie, ha obtenet surprisant resultates durante un vast campanie quel il ha ductet un poc partú contra li analfabetisme. Il usa ilustrat tabelles representant familiari objectes. Li nómines corespondent a ti objectes es printat in síllabes separat. Li eleves associa spontanimen li nómine del objectes e li síllabes.

Li max remarcabil successe obtenet de Dr Laubach evenit in Abyssinia. Pos har studiat li particularitá del lingue abyssin, li Amharic, il reductet su alfabete usual de 198 lítteres a 39. Mersí a ti procede, il posset docer li letura a pluri centenes de infantes in quelc dies, contra que, antey, un elite sol esset capabil deciffrar libres e jurnales.

In un interviú, Dr Laubach ha explicat que sur li terra, actualmen, 50% del homes save ni leer, ni scrir, ma que in li fine del secul it va exister solmen 2% de íninstructetes, precipue si on usa su tabelles quel is ha etablisset in 93 lingues.

PRECISION

In li sala de redaction de un grand jurnale american li director hat fat afichar un avise portant ti simplic paroles: "Ples racontar sempre con precision, com sempre plu mult precision".

Un yun raportero, novmen admisset quam colaborator, aporta su unesim articul li sequent die pos li afichage. To esset li recension de un reunion in quel li director leet con stupefation li sequent frase: "3999 ocules esset directet vers li orator."

- Quo significa ti joca?

- To ne es un joca, Senior, respondet ti-ci. In li reunion esset unoculon; vi vide que yo es precisi.


PORTRETE SIMILATIV(?)

Un criticanto de pictura, quel ebriat se del matine til li véspere, eat a un exposition por posser scrir un recension. Apen il hat intrat in li sala que il haltat avan un spegul quel naturalmen reflexet su image. Credente trovar ta un pictura, il contemplat it longmen, pos quo, surtiente un cadernette de su tasca il inscrit li sequent notas:

"Sala de intrada: cap de trincarde, ne signat. Mult caractere. Li rubi nase es remarcabil de realisme, quam anc li abrutat fisionomie. To es certimen un cap secun natura, nam yo videt ja ti cap alcú."

E VI LI MAX BELL SERMON.

Li 3 februar 1943 un transporte de truppes esset torpedat in li medie del Atlantica. Quar militari prestros esset con ili: du protestantes, un catolico, un israelite. Ili efortiat til li fine por salvar homan vives. Quar homes restat ancor, ho vé, sin cintura de salvation, e esset destinat, in consequentie, esser dronat.

Tande li 4 prestros dat a ili lor cintura de salvation, e restat sol sur li nave quel inmerset se. On videt les omni quar tenente se per li manu e pregante junt, til que li aqua recovrit les.

Li 28 may, li presidente Truman, in un ceremonie in li Blanc Dom, celebrat lor sacrificie quam li max bell sermon quel jamá esset predicat. Un posta-marca, mettet ti die in li circulation, simbolisa li ínvisibil union victoriosi del credentes.

-6-


HISTORIE

Durante su ultim expedition in li imens regiones desertic de Yemen, li famosi archeolog Comte Byron de Prorok decovrit, in un tombe cavat in li rocca, li mumie marvelosimen conservat de un princessa hant sin dúbita apartenet al legendari familie del reyessa de Saba, e quel semblat har morit in li etá de 30 annus.

Ti princessa portat un abundant capillatura tintet in rubi, velopat in un specie de trellie. Circum li nuca, li capilles, artificialmen undulat, format un coron de bucles. Ti capillatura, quel es old plu quam 3000 annus, esset trovat absolutmen intact e, secun li avise del expertes, it constitue un autentic chef-ovre del arte del peruquero, nam null bucle esset derulat. On dunc posse considerar it quam li "permanente" max antiqui quel on conosse.


On ha just decovrit un carte del universe datant del medievie, inter li manuscrites del statal biblioteca Saltykov-Shchedrine, informa nos li agentie sovietic de presse. It acte se pri un carte geografic de Macrobius, un scientist e filosof roman del V-esim secul. In un de su comentaries pri un libre de Ciceron, Ambrosius Theodosius Macrobius ha exposit su conception del structura del Universe e de nor planete, ilustrante su hipotese per un special carte.

Ti carte ha esset retrovat in tre bon statu, benque it es plu quam 1000 annus old. It ilustra un grand númere de ancian idés, specialmen pri li sferic forme del terra con su continentes habitat. Secun Macrobius, li terra divide se in 5 zones climatic, queles il representa per 5 colores diferent: 2 zones polari, 2 zones moderat e un zone tropical. Sur li reverse del carte on vide un rose del ventes con 12 puntes de diferent colores.


LI PIRUETTE DE EINSTEIN

Quande li grand scientist Einstein installat se in USA, il strax recivet li visite de Sra Thompson, marita del famosi scritor Sinclair Lewis, quel venit, quam jurnalista, imposir le li suplicie de un interviú. Sra Thompson questionat le: - Quel es, secun vu, li diferentie existent inter li témpor e li eternitá.

Li scientist respondet: "Car seniora, si yo vell usar li témpor necessi por far comprender it vos, ti témpor vell devenir li eternitá."


LI ÍNDISCRETO

Un dama esset finient un lettre in presentie del scientist La Condamine. Subitmen ella perceptet que li celebri fisico sequet con su ocules to, quo ella scrit. Tre contrariat, ella tande adjuntet a su lettre, por venjar se, li sequent frase:

"Yo vell racontar vos ancor plu, si Sr de La Condamine ne esset detra me, celatmen leente"

- "Ah, Seniora, yo protesta, exclamat li scientist, yo jura vos que yo ne lee!"

-8-

MAY 1940

Nor colaborator J. Toublet, de Paris, mobilisat in li ultim guerre quam infirmero, descri ci su impressiones "vivet", in un original raconta strictmen autentic. Noi publica ti textu un poc acurtat por dar un exemple de reportage in Interlingue. Li autor trovat se in may 1940 in un village nederlandesi, in un posto de succurse:

Tankes e tankes ha tant passat e passat que, evidentmen, ne esset possibil que it posse recomensar strax. Un acalmie evenit. Li ciel es blu intens, li sole brilliant e calid. Ma li domes sembla astonat ne plu vider lor habitantes, e ili fa nos li impression regardar nos quam noi regarda besties in parco zoologic...

Poy denov li grand avies con lor infernal bruida.

Omnicos treme! Li homes strangimen vestit curre in omni directiones. Alcunes aplasta se sur li suol. Li altris cela se in li domes.

Li bruient avies ha passat. Nu! quo ancor? Ah, bon! it es solmen un automobile. Forsan li timore impedi nos discerner li diversi species de bruida. Tamen realmen to es un automobile. Ti-ci, in facte, difere del altris. It have sur it un grand cruce rubi simil a ti quel es dessinat sur li flagga posit sur li trottuore.

No! It halta e on trae ex it un mann cuchat sur un portuore, e ti mann dormi tot vestit... Quam ha ordonat me li leutenante, yo inclina me vers li soldate por demandar le su nómine. Il es tot yun. Su visage mal rasat, ma nett, fa divinar un mann del rure. Il apare me dormient profundmen, silentiosimen, cuchat sur li dextri látere.

Sin dir alcun parol, li du portuores hat regresset, lassante me sol con li vulnerate. Alor solmen yo remarca que il es corporale. Yo pensa que forsan il ha volet far honor a su gradu, monstrar li via, dar li exemple del corage.

Vermen il dormi bon. Yo es genat dever avigilar le, ma si altri vulnerates ariva, yo ne posse continuar atender:

- Eh! Amico, quel es tu nómine?

Null response.

- Nu oldo! Tu deve dir quel es tu nómine. Alor, on fa bell revas, ma ili deve finir.

Il continua ne avigilar se.

Subitmen li idé del morte plena mi mente. Li morte! Yo ne hat pensat al morte. Dulcimen, lentmen, yo aproxima me al yuno e regarda le longmen. Su visage es seren. Por dir ver, il apare felici. Nullmen il simila un morto. On vell creder que il subride... que il subride pri li mal pensa quel ha traversat mi mente: que il vell posser esser mort.

Tamen yo deve constatar it, yo ne vide le respirar. Alor, yo tucha su manu: completmen frigid. Qualmen il ha esset mortat, ti prim morta quel yo incontra in ti-ci guerre. Vermen yo vide nequó. Null tracie de vulneration, null indicie de suffrentie, null sangue.

Forsan que ante metter le sur li portuore su camarades ha nettat le por que il mey esset interrat tot nett, quam si il vell har morit che il, in su village de Francia, e ne in ti lontan village nederlandesi u il ha venit por esser mortat.

Ma yo ne deve obliviar mi labor. Certmen yo ne es ci por reflecter.

-9-


U es su medallie sur quel es gravet su nómine? Forsan a su brasse? No! alor it deve esser a su col, quam on porta it nu.

Cuidosimen yo prende su cap e eleva it por serchar li medallie. Ma subitmen, yo lassa it: ex li cap, quel esset cav in li altri látere, involante se, ha surtit un mosca. It ja ha comensat su sordid labor! E li medallie es u esset li mosca in li cap cav, in li sangue coagulat. E yo deve capter ti medallie.

It es mi nov labor! Yo es juvelero: til nu mi labor esset crear ornamentes destinat al vestimentes del bell féminas promesset al yun mannes de duant annus!

- Quo tu fa? yo audi. Tornante me, yo vide li leutenante quel interroga me.

- Quo tu fa? il repeti.

Yo leva me: - Il es mort; il es li prim.

- Tu es tro sensibil. Quo tu vole far ci? It es nequó a far.

- Yo deve capter... Li medallie quel es in su cap quel es cav in li altri látere.

- Ah! Nu! Alor yo va auxiliar te... Prende su cap, lentmen. Atende nu. Ah! trist vive! Nu, anc su orel es cupat. On posse far intrar li tot manu in un tal fore. Bon, yo tene li medallie. Reposi su cap. Nu scri: il nomina se Y, del recrutament de Fontenay. Ah, povri yuno: il es del classe 1939. Quant sordid afere un guerre! E on comensa solmen. Tu ha scrit? Bon!

Portuoreros! veni ci! Vu va serchar un botelle in quel tu va metter un papere con su nómine. Poy, vu va cavar un fosse in quel vu va metter le. Vu va adjunter li botelle sub su cap. Hasta.

Il esset mi prim mortate.    J. Toublet (Paris)

LI QUERELLE PRI "GERESANIGXBEZONULOJ"

Recentmen un neutral revúe german citat li parol geresanigxbezonuloj, íncomprensibil traduction Esperanto del german parol "Rekonvaleszenten" (in F. convalescents). Ti citation provocat l indignation del presidente de un german Esperanto Liga, quel protesta contra li "falsi" traduction in german (!), nam li expression corespondent in G. es exactmen "Rekonvaleszenten und Rekonvaleszentinnen" (In Intl.: convalescentos e convalescentas). Dunc, il scri, li parol Espo es preferibil al 3 paroles german totalisant 14 síllabes! Habil medie por far acceptar li monstru Esperanto al Germanes. E un bell exemple de scolastic rasonament! In prim quande on parla pri convalescentes, pri malades, pri operates, it es evident que ti paroles colectiv include ambi sexus. It es pedantisme postular li precision del sexus per li usation de un prefixe ge o ne. To fa solmen li lingue international plu desfacil por omnes. Ma quo es mult plu important es li ínexact traduction in Espo del parol international convalescent per re/san/igx/bezon/ul/o, quel logicmen significa *li homes quel besona resanar se*! Or omni hom *ancor malad* "besona resanar se". Li parol Espo traducte dunc in realitá li sense de malad, durante que convalescentie, secun li signification del lexicos medical, es solmen li "statu de tis quel surti de maladie".

Ne solmen li parol Espo es un enigma por li profanes, ma it anc da un ínexact sense a tis quel efortia analisar it.    R Bg

-10-


CRUCE-PAROL

Solution del Nro 148

Li ganiante es Sr Leopold Eckel de Wien (Austria)

Nov cruce-parol:

Horizontal: 1/ Musica-pezze (por exercida) 5/ Parte del pede o del manu 9/ Fanal-turre 10/ Interjection 11/ Mersiosi 12/ Reson(?) 13/ Egal 15/ Mesura de superficie 16/ Abreviation de cerium 17/ Persecution de judéos 19/ Abreviation de iridium 20/ Plante 21/ Van 23/ Anacorete 25/ Aeratri córpor 26/ ROman salutation, prega 27/ Deessa venjatori 31/ Sud-american popul 33/ Grec prefixe 35/ Dir "tu" (passate) 37/ Abreviation de scandium 38/ Sin charme, ínsipid 40/ Chac-figura 41/ Deessa 42/ Lingue semitic 44/ Fil 45/ Cité in Mexico 36/ Maladie.

Vertical: 1/ Resultate 2/ Silentiar (presente) 3/ Bove-specie extintet 4/ Preposition 5/ Cane 6/ Papagaye 7/ Ínfrequent 8/ Inflammabil liquide volatil 10/ Clusura per boscos 13/ Cavalle (y=i) 14/ Atom o atomgruppe con positiv o negativ carga 17/ Condiment 18/ Ferre-atraent córpor 20/ Poc pesant 22/ Litt hom 24/ Monaco 28/ = 21 horizontal 29/ Secrete 30/ Vilan, sin honore 32/ Tranche 34/ Grand aqua 36/ Deessa del aurora 37/ Lingue del Balcan 39/ Digitigrade 41/ Inmanuar, liverar 43/ Prefixe duplicatori 44/ Pronómine personal.
-------

UN PREHISTORIC CRÍMINE

In 1948 on decovrit in un caverne proxim Whaley (Derbyshire) li cranie de un fémina de quel li exámine ha revelat un ritual crímine comettet ante 35000 annus. Secun Dr Armstrong, li anglesi scientist quel fat ti decovrition, li fémina vivet ante li ultim epoca del glacie, e esset probabilmen un sorciera. Ella hat esset decapitat e li cranie esset plazzat in un specie de cava format de petres grossiermen talliat.

"Li mortation de ti fémina, dit Sr Armstrong, esset fat secun cert ritus. Li presentie de un specie de litt coclare fa suposir que li cerebre esset vacuat e manjat ritualmen. Secun sir Arthur Keith, un del grand specialistes conosset concernent li paleolitica, li fémina havet li etá de 50 a 55 annus. Li cranie, ruptet per colpes de lápides secun to, quo on suposi, ha esset reconstituet con grand patientie, nam on devet junter su 68 pezzes. Null tracies del córpor ha esset retrovat.

-11-



CELEBRI PICTURAS
LI SABINAS de DAVID

Li max grand pictor francesi in li epoca de Napoleon, quam noi videt in Cosm de decembre 1949, esset David. Noi hat lassat le in su inprisonation durante li Terrore, pictente su propri portrete. Ci-contra noi da li reproduction de ti famosi portrete, alminu li cap, li parte central. Felicimen David ne restat long in prison. Su marita, con quel il tamen ne plu havet relationes, ne cessat demarchar por obtener su libertá, e ella finalmen successat, malgré li colere del moderat partise contra li auxiliator de Marat. Emoet de gratitá por su marita, David decidet ínmortalisar ti feminin salvation, pictente un tema analog a su propri casu, ma prendet in li antiquitá: li Sabinas fante haltar li combatte inter lor parentes (fratres e patres) e lor maritos.

(Image: David: autoportrete)

On save que pos har fundat li cité de Roma (quel on vide in li funde del pictura) Romulus e su soldates desirat féminas por haver descendentes e plenar lor nov cité. Por obtener alcunas, ili usat li ruse: invitante lor vicinos li Sabines a un grand festine durante quel ili captet li Sabinas e maritat les per fortie. Poc annus plu tard li Sabinos ataccat li Romanes por reprender lor maritas e lor filias e punir li furtores. Ma li Sabinas self plazzat se con lor litt infantes inter li du armés in li intention impedir li battallie e provocar li reconciliation.

Just li moment de ti intervention feminin ha selectet David por su pictura. In li medie Romulus, portant li scude sur quel es sculptet li image del lupa, prepara se lansar su pica al chef del Sabines, quel inclina se por evitar li colpe.

Li tot pictura, ad-ultra, es plen de bell atitudes, visibilmen composit sub li influentie del antiqui sculptura e de su harmoniosi movementes. Ples vider, por exemple, li marita de Romulus quel, stante inter li du chefes, extende su brasses por separar li du adversarios. E anc li fémina, agenuat, quel su litt micri infantes quel li guerre va far orfanes. E ti olda quel decovri su péctor por ofertar it al vúlneres. E ti yun Sabina quel eleva su infante por adulciar li Sabinos, su conciteanos.

Li aparition de ti pictura, hodie un del max bell juveles del grand muséo del Louvre in Paris, causat un imensi impression al publica del epoca. It atraet li atention del yun generale Bonaparte, quel, pos su ascension sur li tron quam imperator, nominat David su *prim pictor*.

Mult annus plu tard, quande li entusiasme por li antiquitá diminuet, on minu apreciat li nudisme reyent in ti composition e li atitudes aparet vermen tro teatral. Oo tande ne comprendet pro quo li guerreros de David oferta nud córpores al colpes de lor ínamicos, ma protecte lor cranie per enorm cascos. On tande comensat nominar stil "pumpero" omni picturas ofertant nuditás gesticulant, pro que in li Sabinas, quel hat dat in prim li max exemple de ti stil, li cardinal figurantes portat quam sol vestiment un casco simil a ti del pumperos! Li ironie del pictores respecte necos!

Tamen on deve anc notar li curiosi efecte de ti pictura sur li arte del teatre: on

-12-



posse dir que it ha revolutionat li costumation sur li scenes. Til David, li actores customat vestir se sempre secun li mode de *lor* epoca, sin suciar pri li veritá historic.

Talmen on videt alcunes luder li rol de Nero in li costum de Louis XIV. Pos li "Sabinas" nequel actor audacia consentir ancor tal anacronisme. Representante scenes del antiquitá, on desde tande reconstitue sempre li domes e li vestimentes del epoca corespondent. Dunc li Sabinas havet un influentie capital sur li arte teatral, forsan mem plu grand e plu durabil quam sur li arte pictural self, quel ha mult evoluet desde tande.

Ric Berger
---------

UN FURETTE NE POSSE VICEAR UN ELECTRICO

Li sindicatu del electricos de Auckland ha just comensat un bizarri processu a un companie de electricitá.

Devente posir un cable de 20 m. long in un canalette, li companie aquisitet un furette, al col de quel on ligat li extremitá de un electric fil. Poy al altri extremitá on plazzat un lépor. Li furette lansat se sin timore in li canalette e ductet li cable sin impediment al destination. Nu, li sindicatu atacca li companie pro li sequent motives: usation de un ovrero ne qualificat; salarie ínsuficent payat a ti ovrero; usation de un ovrero ne major. In fine li sindicate fa remarcar que ti procede fat perdir numerosi hores de labor al ovreros sindicat.

-13-



MUSICA e Jazz

Li musica, quam li lingue, traducte li anim de un popul o de un civilisation temporal o special. In ti sense, li musica ne es tam universal quam on quelcvez asserte. Li orientales, de queles li formes sincopat predomina, ne satisfa li beson de harmonie plu flexibil exiget del genie occidental, e reciprocmen. Cert persones, quel ama li musica italian, ne posse tolerar li musica german, omni prejudicamentes essent excludet.

Ergo, it existe tre certmen un direct influentie psichic imputabil al musica, de quel li resultante traducte se per simpatie e antipatie. Li frontieras estetic covri quelcvez li frontieras national. Ma nu un nov conception veni introducter in li musica un cludement ínquietant. Un cert scola pretende que sol li jazz es un musica autenticmen individual, per que expresse se e exalta se li sentimentes profund e intim del hom.

Li alternative es: o li jazz es in li statu devenir un *lingue* international, o, in contrari secun li mesura in quel it va expresser exactmen li sensationes individual, un idioma o un balbutiation, forsan ínexpressibil, in omni casu ínintelligibil por li altris. Nam, on deve remarcar quant íncomunicabil es li anim-status strictmen personal. Por provar li sensationes e sentimentes del altris, it es necessi vibrar unisonicmen e, mem talmen, on nequande es cert pri li identitá del status perceptet.

Si on considera que li jazz ne es un acorde in li unison, ma un liberation de chascun instrumentist sur un dat tema, on posse timer que li inspiration individual genite un cert confusion in li general interpretation.

Li jazz risca devenir un nov turre de Babel.

Si, in altri parte, it posse expresser con un cert aproximation solmen status primari: vagidas, risiones, singlutas, on distincte mal su valore de contribution al homan comprension generalisat. Tamen li confession que li jazz es un musica personal vell dever far bannir it del scenes e del radio. On ne demanda de omni individues, quel have sentimentes, producter se in publica! Li grand dolores es mut e li proverbie recomenda celar se por viver in felicitá. In céteri, null cose es plu detestabil quam monstrar su sentimentes córam índiferentes. Li individue have quam deve observar un discretion in ti materie, por ne devenir importun. *E li jazz have quam caracteristica esser importun, pro que it es individual*. It trubla nor nerves, it fa nos stupid, quam un visitator quel, per su risiones e hiccas, vell prender li tot plazza e vell plenar nor dom per su sentimentalitá deregulat.

Que li jazz mey permisser assortir individues es índiscussibil, ma yo di precisimen: individues, ne turbes, e li radio es un distration, un formation o un medie de stupidification por esser usat del turbes. Forsan it es in ti ultim function que li jazz trova su plazza sur li antennes? Ma colectivistic landes - yo pensa al Germania hitleran - conosse li jazz.

Vi dunc demascat li arme con duplic tranchante.

Lass nos remarcar tande que li jazz es, quam li follie, contagiosi. Li imposition de un conception purmen subjectiv tende a geniter un reflexe egalmen subjectiv e un mis-vision del coses e del munde. Or, li jazz, expressente primari sentimentes sur un ritme

-14-


ínrational intrana(?) li turbe instinctiv a sentir sin pensar, e a sentir finalmen to, quo on suggeste it, per medies apropriat. De to se deducte que li jazz es un auxiliare del guvernamentes, del dictaturas... e tra to noi rejunte un forme de individualisme exacerbat, sub li modalitá del potentie personal: ambition o megalomanie.

In ti atmosfere de follie, particularimen favorabil al manifestationes desordinat, noi deve aconosser que nor zelatores del jazz es probabilmen SCHIZOFRENES, perfectmen ínofensiv, pro que ja isolat in li ivor-turre de lor ego magnificat.

Yo va tande limitar me a suggester que on mey reunir in un asile bon gardat ti bruient visionarios, a fin de protecter li individues ne ja contaminat. On vell vider ulteriormen si li nov lingue specificmen homan vell har productet ti harmoniosi concordie inter tis quel parla it. Si ne, null altricos resta a far quam metter les in li constriction-veste.      Edouard Eliet (Ex li revúe "l'Unique", de Orleans, trad. G. Aguire, de Paris.)


DECISION SIGNIFICATIV

In li ultim moment noi recive li information que li Europan Conferentie del Cultura, quel evenit in Lausanne in decembre, ha examinat in su ultim session, li 12 decembre, li question del "lingue de exchanges" in Europa. Un resolution hat esset proposit, secun quel es declarat "lingues europan" anglesi e francesi, it es que "li Europanes es invitat aprender A e F apu lor lingue matrin". Avan ti proposition mult oratores comensat proposir lor respectiv lingue matrin, quo provocat altri ardent competitiones. Ti avigilation de susceptibilitás national pruvat que it esset ínpossibil contentar omnes e que li max simplic solution esset li unesim proposition, quel esset finalmen adoptet mersí al apoy de ... Sr Carlo Schmid, vice-president del Diete de Bonn: Li preferentie deve esser dat, dit li resolution, a anglesi e francesi pro *practic rasones*.

Ti resolution es significativ por li future del lingue international constructet: in li scole naturalistic on save que it existe divergenties pri li essential base a dar al L.I. Durante que li Interlinguistes opine prudent restar in un medialitá europan, quel situa se inter anglesi e francesi precipue, altres postula li *homogenitá sud-romanic*, quel ducte a un hispan simplificat in li specie de Internacional de Sr Lima (Cosm. dec. 1949).

Hodie on deve constatar que Interlingue es sur li just via e que un sistema con aspecte tro *national*, quam ti de Sr Lima, va chocar se contra li susceptibilitás national del altri popules europan: un lingue natural? yes, ma ne un sistema *national*. Li lingue natural max dominant in li munde, anglesi, ne es homogen ma es, in contrari, composit per 2/3 ex romanic elementes, e per 1/3 ex germanic. Eliminante omni germanic trates in li L.I. on alontana se del modelle quel li "Culturat Europanes" continua presentar nos con li aprobation del altri nationes.    R. Bg.

CONTENETE

Linguistica - Unesco e li L.I. - Nov lingue oficial in India - Quensel J. : Pictografie e interlingue - Berger: Li moral rearmament. Li querelle pri "geresanigxbezonuloj". - Association proletari interlinguistic - Tra li munde. Krogstad: Un gazette reforma anglesi. - Historie. Toublet J. : May 1940. - Celebri picturas: Li Sabinas, de David. - Eliet: Musica e jazz. - Decision significativ

-15-


UN INTERNATIONAL CONVENIDA IN DANIA?

In li numeró B de februar 1950, noi va dar detalliat informationes pri ti projectet reunion de nor dan coidealistes.
----

ATENTION! ATENTION!

Li abonnament a COSMOGLOTTA es annual; it comensa in januar e continua til revocation scrit del abonnator.

In 1950, noi peti nor letores recrutar adminim UN nov abonnate. Chascun nov abonnate va reciver 3 ancian cadernes de nor revúe. Nu! chascun al labor e calid mersí por vor eforties!
-----

Interlingue ne es un nov lingue, nam it es composit ex li international paroles ja conosset sur li tot terra. Pro to Interlingue es li *max facil lingue por li majorité del popules*.

Interlingue es difuset per li INTERLINGUE-UNION (Sede: Cheseaux s/Lausanne Svissia), quel es neutral in religion e in politica, e per li national societés de propaganda. Li Occidental-Union es directet de un SENAT, e del CENTRAL OFICIE durante que li ACADEMIE decide pri li linguistic formes.

Li Interlingue-Institute, Cheseaux s/Lausanne, SVISSIA, responde ínmediatmen e gratuitmen a omni demandes de information concernent Interlingue, su scope, su grammatica e su vocabularium, e coresponde in francesi, german, anglesi, italian, hispan, Esperanto, Ido, Interlingue.


Ples adherer al INTERLINGUE-UNION!

ACTIV MEMBRE  Annual contribution: a) sviss Fr. 8 - con abonnament a Cosmoglotta; b) sviss Fr. 14.- con duplic abonnament (3 exempl.): c) sviss Fr. 20.- abonnament de propaganda (5 exemplares).

PROTECTORI MEMBRE    Annual contribution: Adminim sviss Fr. 10.- (recive li simplic abonnament)

MECEN MEMBRE    Annual contribution: sviss Fr. 50.-, recive secun desir 1-5 duplic abonnamentes.

PERPETUI MEMBRE: Unic subvention de sviss Fr. 500.--, recive secun desir 1-2 duplic abonnamentes.

Ples demandar li carte de adhesion del: Interlingue-Union, Cheseaux s/Lausanne, Svissia

NON-MEMBRES: Abonnament.... sviss Fr. 8.-

COSMOGLOTTA

ANGLIA: Britannic Interlingue Association, 423 Foots Cray Road, LONDON S.E. 9
AUSTRIA: L. Eckel, Henslerstr. 3/5, WIEN III/40 (Pch. Wien 194.992).
AUSTRALIA: R. Bradfield, VAUGHAN via Castlemaine (Victoria).
BELGIA: Interlingue-Institute, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia (Pch. Bruxelles-Brussel 340455).
CUBA: Bonneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS.
DANIA: Interlingue-Institute, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia (pch. Köbenhavn 26972).
FINNLAND: A.Z. Ramstedt, 47 B Mannerheimvägen, HELSINKI.
FRANCIA: L-M. de Guesnet, 83, RUe Rochechouart, PARIS 9 (pch. Paris 26437).
ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, 27 Via Calefati, BARI.
NEDERLAND: A. Koning, Vrijburlaan 32, OVERVE (Pch. 105272).
NORVEGIA: A. Engen, Oestre Ring 22. STAVANGER.
RUMANIA: Aurel Eschenasy, 35 cal. Càràrasi, BUCURESTI.
SVEDIA: Sved Interlingue Federation, Box 171, STOCKHOLM (pch. Stockholm 70315).
SVEDIA: Interlingue-Institute, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia (pch. Stockholm 74395).
SVISSIA e altri landes: Interlingue-Institute, CHESEAUX s/Lausanne (pch. II 1969).
TCHECOSLOVACIA: J.A. Kajs, Jiraskova 41, BRNO
U.S.A.: Dr. Arthur Wormser, 474 Kent Road, RIVERSIDE (Illinois).
-----

Printería: Arts graphiques Schüler S.A., Bienne, Svissia
Editor responsabil: Fred. Lagnel, Cheseaux s/Lausanne, Svissia

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...