Tuesday 5 February 2019

Cosmoglotta A 146 (jun 1949)

COSMOGLOTTA

CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (OCC.)

JUNIO 1949
Nr 146

RED. e ADM.: CHESEAUX sur LAUSANNE, SVISSIA


UN AURIN LIBRE A SCRIR

Li eminent fisiolog francesi Charles Richet, quel esset in sam témpor un grand pacifist, ha raportat que, sejornante in un micri cité de Germania, il aconossentat se con un old textor con quel il excursionat sovente. Durante un de lor promenadas, ambis haltat avan un micri terre-cumul, u figurat ti inscrition: Ci ha morit tricent saxonic vives mortat del Franceses, defendente li índependentie de lor patria".

- Vu deve mult detestar nos, ne posset impedir se dir Sr. Richet.

Quam response, li Germano monstrat un micri medallie quel il portat pendet a su col. To esset li portrete de Jacquard, li inventor del texte-machine.

- Ples regardar, dit finalmen li oldo, noi have omnes ti image sur nor cordie.

Quant felici contraste inter ti testimonie de gratitá al memorie de un benefator del ovreros, benque foren, e li excitationes al odie inter popules de quel tam mult homes, libres e jurnales es li instrumentes!

It es evident que, malgré li difusion del instruction li homes de nor témpor have solmen un notion passabilmen vag de to quo ili debi al scientistes, al pensatores, al scritores, al artistes exeat de altri nationes quam li lor. Esque ili es conscient pri li deficienties de queles vell suffrer lor benessere si, por ínfelicie, chascun popul vell har conservat por se li beneficie del decovritiones de su serchatores?

Yo ha revat mult vezes pri un libre quel, plazzat in li manus del Europanes - por comensar - vell developar in ili li sentiment apartener a un comunité de quel li eforties ha posset, malgré omni guerres e omni chovin passiones, obtener eclatant victories sur li campes de battallies del progresse.

Quo vell esser ti libre?

It vell caracterisar li propri genie de chascun popul, vell exposir li ductent lineas de su aporte al ovre civilisatori. Quelc págines vell esser consacrat al homes, quel ha max contribuet a adulciar li fate de lor congeneres, curante lor males, efectente lor existentie plu agreabil, plu facil, elevante lor anim per li magie del arte sub omni su formes, ofertante al max humil homes li possibilitá instructer se. It sufice me citar un Pasteur, un Behring, un Goethe, un Victor Hugo, un Pestalozzi.

Quo noi atende por que un nobli ambition fa de noi omnes li artisanes de un fratral aproximation?

Li interlinguistes, quel labora a crear plu mult comprension inter li grand homan familie, es qualificat inter omnes por colaborar a ti tache. Noi apella a ili por que ili auxilia nos por lor suggestiones concernent li elaboration, li execution e li difusion del AURIN LIBRE, pri quel noi parla in supra. Del choca del idés spruzza, on di, li lúmine. Plu quam jamá, it importa que li lúmine triumfa del tenebres quel menacia invader li munde.    Charles Rieben, jurnalist in Lausanne (Svissia)

Red.: Suggestiones posse esser adressat a nor Centrale de Cheseaux, quel va transmisser.

-50-


HEROLDO E LI NATURALITÁ

Li cardinal revúe esperantic Heroldo de Esperanto, del 16.3.49, publica un grand articul "Cu Esperanto kontrau naturalistoj", in quel li chef-redactor, Sr Jung, discusse li argumentes de nor colaborator tchec J. Karen exposit in Cosm. de januar 1949.

Sr Jung asserte que "Esperanto ganiat su ínegalat successe in grand parte just pro su naturalitá". It "anc apoya se sur li occidental lingues, e inter it e Occ., Novial, IALA-projectes existe solmen un question de gradu in li naturalitá".

Noi totalmen consenti que sur ti long scale inter li extrem artificialitá e li extrem naturalitá, li diferent lingues international echelona se secun li proportion relativ de lor "naturalitá". Ma li facte íncontestabil es que li gradu ocupat de Esperanto es mult tro proxim al artificialitá. It esset conform al idés del fine del passat secul, ma ne a tis de hodie. Li conception ha evoluet in un demí-secul, ma ne Esperanto, *quel ha restat petrificat in su forme primitiv per vertú de un Fundamento*.

Or, si li Esperantistes venera lor Fundamento qual li Mahomedanes lor Coran, li grand publica have null sucie pri it, e vell preferer un sistema modern, con aspecte simpatic, e in quel li criant defectes ne es conservat solmen pro pietá. Li vocabularium, quam li grammatica de Esperanto ha esset fixat *mult tro tost*, per li famosi votation de 1894, in quel li partise conservatistic triumfat mersí al desastrosi influentie de ti quel, per un ironie del destine, devenit just li max odiat mann del "esperantistaro"!, noi vole dominar De Beaufront.

Pos li elimination de Beaufront, quo impedit far li reformes necessi? E quo fat li Academie de Esperanto? Ante 25 annus, por exemple, quelc revúes comensat renunciar li max genant sufixe, i.e. -ujo, viceante it per -io, ma hodie noi constata, in li sam numeró de Heroldo, que on continua formar Belgujo, Svisujo, etc!

Quam omni altri Esp/istes, Sr Jung basa su argumentation sur li difusion de Espo. Ti relativ difusion existet ja in li comensa de ho-secul. In Svissia, por exemple, ti lingue, secun un annuarium del Sviso-Esp.-Societo, quel yo conservat desde 1903, ne mem have li demí del extension quel it aquisitet in ti epoca. On va dir me forsan que su position vell esser mult melior sin...Occ. Yes, ma on posse retornar li argument, e di que, sin Esp/o, Occ vell har desde long triumfat in li munde, nam Esp/o efecte quam un *barrage*. Li gena es reciproc!

Noi ne crede que li successe de Esp/o tene a su "naturalitá", ad-ultra tre relativ e íncomplet, ma al simplic facte que, de 1890 a 1900, in un moment quande li terren esset líber pos li cade de Volapük, it trovat un habil defensor, de Beaufront, havent relationes con li grand librería Hachette in Paris. Si, in ti epoca, vice li lingue de Zamenhof, un propagator energic vell har decovrit li Mundolingue de Lott, to vell constituer un *ganie de 60 annus*, nam Mundolingue esset totalmen modern e su ínsuficenties facilmen corectibil in li cadre de su grammatica. On save que li labores de IALA ha finit *in un forme presc identic a ti de Mundolingue*.

Noi concede que li hodial rivalitá inter pluri sistemas es regretabil. Un sol sistema vell esser plu bon por atinger nor comun scope. Tamen ti sol argument ne sufice por escartar li progresse. Con ti argument, noi vell omnes parlar hodie...Volapük! (brrr...)

-51-


In facte, on ne deve obliviar que Zamenhof publicat su Lingvo internacia in 1887, quande Volapük esset in plen triumfe. Tande li action de Zamenhof e de su unesim disciples semblat criminal al pluparte del partisanes del L.I., presc omnes adeptes de Volapük. Hodie, vers Esp/o, noi, Interlinguistes, trova nos in li sam situation quam li Esperantistes contra Volapük.

It ne es pro li joya (in german: Schadenfreude) anihilar li labor del Esperantistes que noi propaga un altri L.I.. It es pro que noi es persuadet que nequande li publica va acceptar parlar e scrir un lingue am ínperfect, quel torna li dorse al internationalitá ja aquisitet in li vocabularium del grand lingues de civilisation. Li númere del Esperantistes actual ne es determinant; it es ancor ínsignificant in facie del *futur usatores* del lingue international, del publica ancor a conquestar. Por conquestar li munde on deve usar un instrument conform a su exigentie, e Esperanto ne sufice.

Sr Jung concede "que Occ. convene bonissim por esser presentat junt con Esperanto e eventualmen quelc altri projectes (ex. tis de IALA) a un autorisat instantie electet por decider pri li general adoption de un auxiliari mundo-lingue". Ma su decisiv argument contra Occ. e ti altri projectes es que ili rupte li unitá e "subfossa li confide del publica ne solmen por Esp/o ma por li realisation del L.I. in general" e Sr Jung opine que noi ne have li jure destructer li resultate penibilmen atinget per li labor del Esp/istes."

Desde long Cosm., per li plum de numerosi coidealistes, ha refutat ti acusation. It es mem regretabil que Sr. Jung ne cita un sol vez li *tre grav objectiones linguistic* quel noi formula contra Esp/o, talmen que su letores deve haver li impression que nor action es solmen un ovre diabolic (!). Ne li jure moral! It es quam si, in 1906 li constructores del Zeppelines vell har acusat li fratres Wright *sabotar* li idé del aeran navigation per lor nov invention vice apoyar li partisanes del "directibiles" !!!

Por Sr. Jung, li ideale del L.I. resta li lingue constructet índependentmen de qualcunc natural idiomas; e Esp/o, il di, es lontan, quam Occ., de ti ideale. In ti casu noi ne comprende pro quo nor contraditor ne adhere strax a RO, quel just realisa su ideale. Li facte que su autor propaga ti lingue filosofic desde 40 annus sin trovar un sol adepte, pruva suficentmen, noi pensa, que un tal conception de L.I. es completmen fals, nam un L.I. es destinat al homes, esque ne, e ne al habitantes de altri planetes o solmen a su propri autor.

Ti intim conviction de Sr. J. explica forsan su position in li discussion: plu un L.I. es artificial e plu it es proxim a su ideale! Li naturalitá deveni solmen un concession al *mal guste del publica*!

Noi anc admisse con le que li naturalitá ne es *li sol criterie* por judicar un L.I. Existe altri principies tam important, quam por exemple li regularitá, necessi por posser parlar e scrir facilmen li lingue. Interlingue es superior a Esp/o ne solmen per su plu grand naturalitá, ma anc per *su plu grand regularitá e simplicitá*. Li duplic e triplic radicas pulula in Esp/o. Nor confratre francesi just publica pri ti question un eloquent liste, a quel noi reinvia li letores. Ci noi da un sol exemple, ti quel estala se in li cap de omni revúes Esp/o, in quel on lee: redakcio, redaktoro, quande it existe un verbe redakti: dunc *tri radicas* por un sol familie. In Interl. un sol radica genite li familie con un perfect regularitá: redact/er, redact/ion, redac/or. Suposiente que un "lernante" ha aprendet ti tri radicas, il va naturalmen formar li tri altris in li paralel familie: administri, adminisr/cio, admministror, o, si il conosse 

-52-

un lingue romanic, il va formar: administri, administracio, administratoro.

In ambi casus il va errar, ne per su culpe ma pro li Fundamento quel mantene omni ti íncomprensibil íncoherenties. E li liste de ti íncoherenties es ínterminabil! Li titul self del articul de Sr. Jung contene un de tal ínregularitás: Qualmen es dunc format li parol "naturalistoj"? In Esp/o ne existe li adjective natural, ma natura, pro que li sufixe international -al esset expulset de Zamenhof. Si natur/al/ist es regularimen format, e in maniere autonom in Occ., in Esp/o it sta *éxter* li derivation e constitue in realitá un duesim radica. E ancor un vez, simil exemples es ínnumerabil in Esp/o e sol un refusa complet del lingue vell ordinar it. Ti numerosi ínregularitás es 100 vezes plu desfacil a aprender e a retener quam li Regul de Wahl, quel on assimila in 5 minutes e quel alminu have li avantage regularisar li quasi totalité del vocabularium international.

Concernent li *selection del radicas* es anc mult a dir. Li parol self de *Heroldo* es un exemple tipic de selection mal fat. It existe in facte un parol tot international, it es "heraldica", e Esperanto adoptet con rason heraldiko, ma tande pro quo "her*o*ldo"? Nam li heraldica es just li scientie del her*a*ldes. In Occ. es li familie de heralde tot regulari, mersí al sufixes international -ic e -ica, ambi necessi por mult altri derivationes analog: linguist/ica, sistemat/ica, aerostat/ica, gimnast/ica, histor/ica, etc. etc. Tal ínregularitás es ancor admissibil quande ili es exceptional, ma in Esperanto ili formica tant que on deve refar li lingue desde li comensa. Esque it vale li pena?

E li acusative? Li demonstration del absurditás de ti balaste estala se in li nro self de Heroldo contenent li articul de Sr Jung. To es un recension de un manuale: "La libro kiu kreas majstrojn je nia lingvo"! Ma li recensor decovri in ti libre pretendent crear mastres de Esperanto un jolli colection de erras debit a ti maledit acusative. Li autor, credente conosser Esp/o, hat scrit "vorton uzatan kiel nomon". No!, remarca li censor, on deve dir "kiel nomo", null acusative! Ma poy li autor es denov criticat pro que il hat obliviat un acusative, e ancor plu lontan il es denov blamat pro su expression: "Ni honoras Zamenhof'n", e on explica le: "Che propri nómines national finient per un consonante, on deve supresser... li acusative o adjunter un -on"!

Esque on vermen crede que li munde va submisser se a tal chineseríes sin protestar? E on crede seriosimen que noi, ex-esperantistes, noi va recomensar parlar e scrir tal absurditás? Noi es tro content esser desembarassat de ili!

Nor objectiones linguistic contra Esperanto existe, mem quande li redactores esp/istic simula ne comprender les o afecta ignorar les. Suposiente que li partisanes del naturalitá vell omnes desaparir, ti tre genant defectes vell tande impedir quam antey li difusion e precipue li usation de Esperanto. Pri to it sufice questionar li publica, e precipue tis quel ha sequent un cursu de Esp/o!

Li lent difusion, o plu bon li stagnation de Esp/o desde 40 annus ne es debit al propaganda de su rivales, *propaganda in céteri ancor debil e mem ínexistent in li pluparte del landes*, ma al *repulsion instinctiv del cultivat homes* por un lingue aspectent artificial, e plen de defectes de quel on atende in prim li supression! Noi pensa, por exemple, al *circumflexat lítteres* íntrovabil in li quasi totalité del printerías del munde. Desde 40 annus yo lee in li presse de mi land articules *pri* Esperanto, pri su avantages, su successes, su simplicitá (!), su bellitá, etc., etc., ma *nequande* yo successat vider un *textu* in ti lingue in qualcunc jurnale neutral, por li conosset rason

-53-


que Esperanto ne es printabil sin caracteres special, queles quasi nequal printería possede. Esque to es normal? In contrari tre sovente noi publica textus *in Occidental* in neutral revúes, quo incolera nor confratres. Esque it es nor culpe si noi devet renunciar un sistema quel on ne posse monstrar? Quande yo esset Esperantist, in 1913, yo insertet textus in Esp/o in un grand diale de La Chaux-de-Fonds, ma qual labor, grand Deo! Qual "combinationes" por vicear ti infernal lítteres mancant in li printería! Pos tri provas yo esset sat degustat por renunciar a un tal ínpossibil propaganda, e poy al lingue self. Ne li propaganda de Ido, ni ti de Occ. (quel in céteri ne ja existet) detornat me de Esp/o, *ma sol su defectes*. Un lingue genat per tal impedimentes ne posse triumfar.

Li homes ne es ínrasonabil. In prim ili es sempre tre bon intentionat vers li idé del L.I., ma quande ili vide un sistema tam defectosi quam Esp/o, *ili ne seque*, ili atende alquó melior, o si ili comensa aprender li lingue ili es bentost decorageat. Li revúes esp/istic self constata it: Vi por exemple un information publicat in li revúe Esperanto de januar 1946, p. 14, e qual noi decupa ci-contra.

(Textu: Kiam oni malfermas senpagan kurson, la lernantoj alfruas amase, ne restas sidlokoj. Sed en la daŭro de la kurso, oni konstatas, lecionon post leciono, ke la entuziazmaj lernantoj forfalas pro tio, ke ili ne povas lerni Esperanton *sen laboro*.)

Ti rapid desinteresse ne es li culpe del propagatores, quam li revúe sembla creder, ma li culpe del lingue self; habituat a ti defectes, *li Esperantistes ne plu percepte les*, ma li *novones* es ínmancabilmen chocat de ili. On mem posse asserter que li obligatori acusative de Esperanto *ha plu nocet li difusion del sistema quam omni concurrentes reunit*!

Nor mi-fratres di nos que on deve in prim propagar lor lingue e solmen poy corecter it. To es metter li carre avan li boves! Ples proposir in comensa al publica un sistema apti, conform al exigenties de nor epoca, e li munde va acceptar it facilmen. It es just *vor obstination* in un sistema antiquat quel noce li afere del L.I., nam li homes finalmen crede que un L.I. have necessimen un caractere artificial, quande in realitá, e Occ. pruva it, on posse ofertar al publica un lingue mult plu simpatic.

Naturalmen Sr. Jung ne oblivia emfasar li extension de Espo comparat a ti de Occ., de quo li conclusion que li minim expandet lingue deve retirar se avan li max expandet. Noi repeti que to esset li grand argument del Volapükistes in 1887, e que felicimen it ne impressionat Zamenhof. On mey permisser nos acter quam li Majstro!

Poy li númere del homes usant Esp/o es ancor ínsignificant apu ti del futur interessates quel va besonar un L.I. Dunc *it vale li pena reprender li tot question*, pensante al future e ne al passate. Li *qualitá* del instrument quel va servir quam vehicul del pensada inter li nationes have un importantie enorm, e li munde ne va acceptar quocunc por li sol rason que li sacrificies del Esp/istes ne deve esser perdit! Li facte que li Volapükistes atinget li númere de un million in 1887 ne impressionat ni li munde ni li Esperantistes. Alor!

Nor confratres ne admisse esser fortiat aprender un duesim L.I. pos har assimilat Espo. E pro quo ne? Si noi ha fat ti efortie, noi ne vide pro quo li altres ne vell anc far un tal! To va custar les, in céteri, minu grand pena quam continuar li exhaustent labor imposir un lingue quel ne plese al publica!   R. Bg.

-54-


PIONEROS

(Image 1: Prestro Boh. Calek(??), nor colaborator tchec, printator de Voce de Praha.)

(Image 2: Dr. Vascanzoni, de Bari, nor colaborator italian.)

(Image 3: Prof. André Martinet, anteyan director del labores de IALA.)

LI POETE, de William Wordsworth (1770-1850)

Li poete distinte se de altri homes precipue per un plu grand promptitá pensar e sentir sin ínmediat stimulation extern, un plu grand potentie expresser tal pensas e sentimentes quales in ti maniere producte se in il. Ma ti passiones, pensas e sentimentes es li passion,s pensas e sentimentes general del homes. E quo concerne ili? Índubitabilmen nor sentimentes moral e sensationes animal es li causas queles stimula tis: li operationes del elementes e li fenomenes del universe visibil: li stormes e luce solari, li alternada de sesones, calore e frigore, e li perdir de amicos e familianes; ofenses e sentimentes, gratitá e esperantie, timore e sucie. Tis e simil es li sensationes e objectes queles li poete descrí, sammen quam ili es li sensationes del altri homes e li objectes queles les interessa.

(traductet ex anglesi de Ilmari Federn)

(Image 1: Li eterni conflicte. Adam: - Yo ha fat un node al serpente por far te memorar definitivmen ne plu tuchar li pomes.)

(Image 2: Li fortie del custom!)

(Image 3: E poy, Seniora, li chapel es practic: li tot circulation halta quande vu traversa li strade.)

-55-


QUALMEN ODESSA ESSET BAPTISAT

Fundat in 1793(??) per li grand Catarina de Russia, a quel li Sultan Selim III devet ceder li tot land inter Dniestr e li Bug (tractate de Jassy in 1792), Odessa esset realmen creat solmen in 1803 per francesi emigrantes, li Duc de Richelieu e li Comte de Maisons poy per li general Langeron. Til tande Odessa hat esset solmen un village e un forteresse tartar nominat Hadji-Bey.

Catarina strax supresset ti nómine turc e serchat un altri sonant plu russ. Tande ínmediatmen evenit un grand emulation. Por li glorie baptisar un cité e distinter se in li ocules del imperatressa, li concurrentes proposit la in quelc dies 47 nómines plu o minu pomposi, quel ne havet li chance pleser a su Majestá.

Finalmen, durante un festa dat in li palace de St Petersburg li 6 januar 1798(??), un hellenistic scientist, presentante su homages al imperatressa, dit timidmen:

- Seniora, yo audacia permisser me un humil suggestion, inspirat del grec mitologie.

- Parla, Senior, parla...

- Yo proposi changear Hadjy-Bey a Odyssos.

- Nu!, dit Catarina atentiv, to ne es un mal idé... Odyssos !! Ma yo es fémina e preferetmen un feminin nómine yo desira.

- Alor, pro quo ne Odyssa?

- No, Odessa vell esser plu dulci... Ah! Ti-ci vez noi ha trovat, exclamat joyosimen li imperatressa. Mi cité va nominar se Odessa.

Ex francés, secun un articul in Ric e Rac, Paris, trad. RB


LI CHINESI VOLANT DRACON

Li orígine del Volant Dracon, in China, perdi se in li nocte del témpores, quam mult altri coses in ti land. Li chinesi annales raporta que in li triesim secul ante J-C, un chinés generalo hat utilisat un volant dracon por un militari scope, naturalmen, e que un altri, in 549 de nor era, provat inviar un volant dracon súper li ínamic campes, por avisar pri su presentie su alliates.


Durante li bell dies de verne e autune, on vide in China un grand varietá de volant dracones oscillar in li aere. Ili have max diversi formes: pisces, avies, dracones, insectes, bizarr persones. Numerosi es tis, quel es munit de litt flautes de bambú emissent un cantant son quam ti del columbes a queles on liga ti sam litt flautes e quel, in lor vol, charma li oreles del Chineses.

It existe mem combattes de volant dracones. Li cordes de tis-ci es pinselat de colla til ili deveni dur. On garni les poy con fragmentes de vitres. Per habil manovres on aducte li volant dracon talmen armat vis a vis su rivale, poy un subit sucusse sur li corde secte ti del adversario.

-56-


ÍNEXISTENT DESFACILITÁS

In li ocasion del ultim international congresse de linguistica de Paris, in in julí 1948, a quel su land regretabilmen refusat li permission partiprender, Sr Paul Mitrovich, professor in li Comercial Academie de Sarajevo, editet un volant folie: "Su qualc puncte de inter-sisemal Vocabular de auxiliar lingves." In ti dens dissertation de du plen págines, Sr Mitrovich exposi numerós questiones pri diversi detallies del problema del L.I.. Si alcunes de ti questiones in facte ne es ja soluet, e va ancor exercir li sagacitá del interlinguistes, altres posse esser considerat quam soluet desde long, e it sembla ínutil recomensar li sam discussiones eternimen.

Li líttere X, por exemple, quel Sr M. scri gz o ks, es un comod abreviation ja conosset in li international vocabularium. It es anc éxter dúbite que malad, sonor, motor etc., ne deve esser eliminat del int/al vocabularium pro li sol rason que ili fini similmen quam un sufixe; que paroles quam agres e asalt, aclam e ovation, abandon e desert, audac e coraj, havente li sam signification deve omnes maner por expresser *idés proxim, ma ne identic*. Noi es mem astonat que on cita in ti liste antene e radio-mast, nam omnes save que li antenne es un fil e li radio-mast un mast!

"Quale vad ni explicat, di Sr Mitrovich, defens (ofens, pretens, respons) in place de defension, etc.?" - Ma simplicmen per li exemples del lingues natural in queles ti *nómines acurtat de action* es usat in sam témpor quam li forme complet. In francés, por exemple, on di: réforme apu réformation, cesse e cessation, etc. To constitue *nuancies* tam util in un L.I. quam in un lingue natural.

Altri questiones es soluet in Occ desde long con li satisfation de omnes:

"Quale vad ni explicat revizor ex revid-revizion, ... li supinal formes cursion, cursiv ex cur..."

It ne acte se pri "explicar" duplic radicas del international vocabularium, ma simplicmen trovar un medie practic derivar li un del altre per un regul facil a memorar. E it sembla nos que just li regul de Wahl fa it excellentmen desde 25 annus! Quo on vole ad-plu?

"Quant persons vad votat per li logical unim contre li internacional prim?"

Ínutil far votar ti persones! De un parte on ne posse impedir li formation regulari -in/im (Occ: un/esim), e de un altri parte li international parol prim es índispensabil porr Prim/ari, prim/itá, prim/it/iv, prim/o/genit/ura, prim/ate (zool). Mem casu por du/esim e secund (secund/ari). It existe null ínconvenientie conservar du paroles de sam signification si ili es ambi conosset internationalmen.

Li question es li sam, in funde, quam por li contraries ne derivat: aperter e des/cluder, old e desyun, obscur e clar, etc. Quant témpor perdit in discussiones steril!

"Concernante li sufixes, scri Sr. M. in su idioma, it exist grav dis/sensions 

-57-

inter diferent interlingvistical sistems. Li uns uzat li sufixe es per li feminins (princes, tigres), durante que ce sufixe es multe plu necesar per li Latin substantives in -itia: altes, nobles, riches, yunes"


Si ti question causa grav "dissensiones" in cert sistemas, tant plu mal por ili, ma Occ ha soluet ti desfacilitá in maniere max elegant, simplic e natural, usante li sam sufixe, ma con li finale -a del feminines por li unesim sense (tigressa, princessa), quo permisse evitar li confusion con li duesim function.

"Pertant (=tamen) objecte ancor Sr Mitrovich, noi es obligated to interprend qualc-coz per explicat in qualc mod, p.e. in li adyective consum-tiv, o to liminat il"

Totalmen no! Null elimination por un parol tam necessi in li vive. Omnicos deveni simplic si on accepta li verbe comsumpt/er e deriva de it per li regul de Wahl consump/ion, consump/iv, analog a centenes de altri formationes tam regulari.

Sr. M. mey pardonar nos, ma il fa nos li impression de un hom quel *decovri* li lingue international, e fa un quantité de questiones ínutil ante har studiat li labores de su precessores, labores in quel il vell trovar li pluparte del solutiones quel il sercha nu.

Li sol facte que Sr. M. scri sistem e in plurale sistems monstra que il ne ja comprendet que li derivation international essent sistema/t/ic, sistema/t/isar, sistema/t/ic/men, it es necessi adopter li radica sistema (anc: problema, tema, etc.) por obtener regularimen omni derivates natural. Pro que existe un long serie de paroles grec trovante se in li sam casu, it vale li pena signalar ti derivation special in un capitul del grammatica international. Ad-plu li plurale sistemas es plu eufonic quam sistems, tro aspri por alcun nationes.    R. Bg.

DIVISION DEL CIRCO

Du proprietarios de un circo vole separar se e divider ti circo, quel es rond, in du partes egal, ma havent chascun quam perimetre li totalitá del circumferentie del primitiv circo, por que li longore del piste resta li sam. Quel va esser li forme del 2 nov pistes?

Lass nos traciar un circul, quel va esser li circo, e li diametre AB, sur li medie de quel noi marca li centre O; sur li demí-diametres AO e OB du nov demí-circules AmO e OnB. - Vi nor circul partit in du partes egal, de quel li un es tintet in gris sur nor dessine, e chascun piste del du nov circos va composir se:

1/ de un demí-circul AxB e AyB, demí del piste del ancian circul.
2/ de un altri demí-circul BnO, egal anc al quart del grand.
3/ de un altri circul AmO anc egal al quart del grand.

Chascun nov piste have un longore egal al demí, plus du quartes del grand, dunc es egal al longore del ancian piste. Ad-plu, li circo talmen dividet va haver li exact forme del insigne de Occ.

-58-



LI CONFESSION

(Ti ver historie evenit in frances Guyana, ante triant annus, e es extraet del libre de Louis Merlet: "Duanti penitentiarios". On save que durante mult annus Guyana servit quam loc de deportation por li criminales, ma hodie Francia ha decidet li supression de ti penitentiaria.)

...Li piroga avansa sur li rivere Mana, inter li árbores, vers li leprosería del Acarouani. Noi ha prendet plazza in li debil barca con un missionario e du pagayatores. Quinanti annus, robust, li visage energic, li barbe curt e grisi, tal es mi compano de viage, quel mane in prim silentiosi. In ti prestigios paíse, sub li ciel tropical, u omnicos nasce, cresce e mori con un tragic e surprisant rapiditá, on tace voluntarimen por escutar in se cantar li memoras o responder al ínconosset voces...Omni parfúmes es mixtet sub li alt vulte obscur del árbores, u nequande li sole penetra, u in un atmosfere humid e calid vive li max brilliant avies, li grand serpentes nodat al lianes e li simies rubi-violent.

"Ligne in avan".

To es li avertiment del pagayator, quel anuncia un bass branche in ras del rivere. Noi flexe nos. Li piroga glissa sub li tordet árbor.

- Vu ea al Acaruani, che li leproses, mi Patre?

- Yes, yo ea ta de témpor a témpor. It ya es necessi visitar ti inferne.

- Esque, quam pastro, vu ja incontrat inter vor parocianos, un quel escapat miraculosimen del horribil mentalitá, del odiosi contagion moral?

- Yes, ma to es li exception, li exception tam rari que to ne impedi me repetir que yo incontrat un anim, un anim tam pur, tam alt, que yo senti me tot humil invocante le. Oh! Null secrete hodie. E vu self va judicar.

Li pagayatores esset cantant un melopea quel confuset se con li bruida del aqua.

Li prestro parlat con voce grav, li ocules abassat, e sovente serchante in me li ordinari scepticisme e ironie, quel tamen yo ne havet.

- Deo save quant nor ministerie difere de ti de nor colegos, prestros in lontan provincias. E si noi es talmen curassat, ne sercha li motives in altri loc quam in li mentidas repetit de entes decadet, venit a nos, max sovente, por ameliorar lor misere... Támen, vi quo yo videt, vi quo mi oreles ha audit, del bocca de un agoniante.

Yo esset tande in li insules del SALUTE, e yo havet quam infirmero un ínfelici garson condamnat a deci-quin annus por mortation. Il havet ja ott annus de penitentia. E in li etá de triant annus, victet del climate e del privationes il esset lentimen perient, ftisic, amagrat, compatibil. Havente un exemplari conduida, diligent al labor, sin plende il expiat con un resignation de martiro. Yo hat longmen observat le e mi opinion esset fat. Ti hom havet un moment de follie. Il hat mortat. Il atendet solmen li morte e il esset eant retro a Deo, lavat de su crímine, tam pur quam un infante. To, yo posse

-59-


afirmar vos.

E li morte esset rapidmen venient. Il sentit it ci, errant circum su cabane. Il ne plu manjat, il pregat. In un de mi ultim visites - yo hat recivet su confession e yo savet le pret por presentar se avan su judicos - il regardat me longmen, su ossosi manus posit se sur li mis, e il dit me, per debilissim voce:

"- Mi patre, yo es ancor culpabil... Yo ha mentit. Yo ne va ear in li Ciel!"

Yo esset trublat e, támen persuadet que il ne deliriat, yo benit le ancor e lassat le reposar. Il retenet me per li manche.

- Yes! Yo ha mentit! Escuta: yo ha esset condamnat pro har mortat li sestra de mi matre por spoliar la. E it ne es yo quel mortat la: it es mi fratre. Il esset maritat, il havet tri infantes quel yo mult amat. Yo aconosset pro quo mi fratre, quel esset lusor, hat mortat. Tande, inter nos, evenit un pacte... Yo ha prendet sur me li culpe. Agenuat, il jurat me reparar li culpes quel il havet vers su familie, su marita, su infantes... Yo, in mi torne, jurat acusar me del crímine, por talmen salvar le. Yo esset sol, yo ne hat esset amat de mi parentes. Yo ne lassat alquó pos me. Vu save li reste, mi patre... Li penitentie! e nu li morte, li liberation...Ma, yo questiona me, *esque* Deo va pardonar me pro har mentit a mi conciteanes!"

- Yes! Ti miserabil, ti ínfelici, ti moriente de penitentiaria, acusat se de to, quo il nominat un culpe!

Yo ne posset escutar plu long ti confession "in extremis". Avan ti sacrificie e ti scrupul, yo ne contenet mi emotion e yo prendet ti ínfelici hom in mi brasses.

Il morit quelc hores plu tard, reasserenat, e su visage expresset un ínfinit dulcore....

Li patre, trublat quam yo self de ti evocation abassat li cap e murmurat:

- Il esset un santo... un ver Santo...

Ma un question opresset me:

- Mi patre, ti morient hom hat esset cert recomfortat in li penitentia. Li novas, quel il recivet de su parentes auxiliat le suportar su misere e su dolore. Su fratre, quel ne posset har obliviat, scrit le?

- Nequande!    ex francesi, trad. R. Bg.
---------

SAVE VU QUE ...

- li energie del contration del muscules es furnit del fermentation del sucre?

- quande noi fotografa li galaxe del Leon noi capte un aspecte passat desde 2 1/2 milliones de secules, quel li lúmine transmisse nos solmen hodie pro li enorm distantie?

- un fragmente de cosmic nube grand quam li terra vell esser amassat in un coffrette e portat, sin fatiga, de un sol manu?

- it es possibil dar artificialmen cert caracteres a entes homan quam al animales, aplicante les desde lor yunesse, a un apropriat alimentation?
----------

Jurnale Scolari International, bimensual(??), publica textus e ilustrationes de infantes. Abonnament por 3 nros: 4 resp. - cupones.

Bulletine Pedagogic International: abonnament por 3 nros: 3 r.-cup.

Printator - gerento: J. Roux, instructor. Coulon (Dr. - S) Francia

-60-


CELEBRI PICTURAS: LI SPASIMO, de RAFAEL

Ti pictura es celebri ne solmen pro su bellitá e li nómine de su autor, ma pro su aventuras. It escapat successivmen del naufrage, del incendie e del bombardamentes. Felicimen, hodie it es san e salv in li museo del Prado in Madrid.

Comandat al grand pictor italian Rafaelo del conventu de Santa Maria della Spasimo de Palermo, it esset plazzat in un cheste. Li nave, quel transportat it a Palermo, naufrageat e desaparit con su cargament in li mare. On pensat que li pictura esset perit quande li cheste contenent it, portat del undes, jettat del marea, esset retrovat de piscatores sur li rive proxim Genua. Li cheste apertet, on trovat li Spasimo intact!

Aprendente ti nova, li monaco de Palermo reclamat li pictura e ili devet recurrer al intervention del Papa por salvar it de su "salvatores" tro entusiasmat.

Un secul plu tard li rey de Hispania petit li conventu vendir le li pictura por li precie de 4000 ducates. In 1734, durante li incendie del reyal palace, li pictura esset denov salvat miraculosimen. Plu tard, quande li Franceses invadet Hispania, ili transportat li pictura in Paris quam captage de guerre, ma ili devet redar it conformimen al tractate de pace de 1815.

Ma to ne es omnicos: Ante 12 annus li Spasimo riscat esser destructet durante li civil guerre de Hispania. Felicimen li colection del Prado esset transportat sat tost in Geneve, til li fine del guerre. Esperabilmen li aventuras de ti ovre ha trovat lor fine.

Li tema del "Spasimo" ha esset sovente executet del pictores. On nómina it generalmen "Portation del cruce". Jesu-Cristo, cadente sub li pesa del cruce, torna se vers su matre li Santa Vírgine quel, subtenet de St Johan e Santa Magdalena, tende su brasses a su filio con desespera. Detra ili Simon de Cirena prende li cruce por portar it self.

Li german pictor Rafael Mengs mult laudat li composition de ti pictura. Altri conossores admira precipue su expression dramatic, li contraste inter li delicat visage del Salvator e li brutalitá del executor judiciari plazzat in levul, e li dolore diversimen expresset del sant féminas.    Ric Berger

-61-


REFORM DEL ANGLESI ORTOGRAFIE

Li ortografie e li pronunciation de anglesi es tre diferent, tant divergent que on, in facte, deve aprender quasi du lingues: li lingue scrit e li lingue parlat. Li autores de un cursu postal ha hirat li consequentie de ti situation e scrit omni lineas du vezes - in supra con li usual ortografie e infra con fonetic lítteres.

Ja ante long on comensat far propaganda por un reforme del ortografie, un question quel specialmen evocat entusiasme in U.S.A. Benjamin Franklin elaborat un proposition pri un nov alfabet e reformat ortografie. Un comité por simplificat ortografie esset subtenet per li millionario Andrew Carnegie. Quelc changes ha anc esset introductet in U.S.A. In Anglia un societé de simplificat ortografie esset fundat in 1908. Prof. Zacchrisson in Uppsala (Svedia) elaborat su Anglic, quel esset mult propagat durante alcun annus inter li guerres mundan.

Recentmen li House of Commons (duesim chambre del anglesi Parlament) ha discusset e per 87 votes contra 84 ha rejectet un proposition, secun quel un comité vell dever presentar al Parlament un projecte de rational ortografie quel vell dever esser docet. Specialmen li elementes de compulsion esset acrimen criticat del oposientes. Noi va dar quelc extrates del debattes, secun li referenties in li anglesi presse, specialmen de to quo concerne li pretension de anglesi devenir lingue international.

Dr. Mont Follick (laborist), li chef protagonist del proposition, declarat que il hat consacrat su vive al introduction de un rational ortografie. Sr. Lloyd George hat unquande dit le que si anglesi hat possedet un tal rational alfabet quam wallesi, it vell har devenit li mundelingue "in li curse de un nocte". Anglesi es important quam mundelingue, dit li orator, e it es adaptabil pro que solmen 18 pct. del paroles es plu long quam tri síllabes, ma concernent li pronunciation it es absolutmen ínpossibil pro que li ortografie ne es in harmonie.

Sr. Pitman (conservator), un descendente del inventor del stenografie Pitman, leet un del lettres inviat a il de Bernard Shaw, e quel opine que un anglesi alfabet de 40 lítteres vell far possibil sparniar 20 pct de témpor e labor. Rejection del proposition vell esser, secun li famosi autor, un international calamitá.

Sr. Hollis (conservator) proposit li rejection, ma dit que il ne oposit un rasonabil portion de reforme quel vell eliminar cert desfacilitá. Acceptation del proposition vell dar un damage-batte al chance de anglesi devenir un lingue universal.

Sir A. Herbert (universitá de Oxford, índependent) remarcat que esset mult diferent pronunciationes de un parol quam "water". Si omnes vell posser ortografiar quam ili pronuncia, cáos e confusion vell devenir universal. Quo pri "united"?, il dit. Americanes vell nominar lor land U.S.A. Angleses vell dir I.S.A., pro que in li nov ortografie "united" vell devenir "iunited". "Nation", quel es simil in francesi, hispan, italian e portugalesi, vell devenir "neishun", e va esser ínreconossibil por extranes.

Sr. Tomlinson (ministre de education) demandat, in nómine del guvernament, li rejection del proposition. Projectes pri reformes del anglesi ortografie ne esset nov: ho-témpor

-62-

existe circa quin diferent sistemas. Adoptente li proposition on vell desligar se de to quo numericmen e geograficmen sempre vell esser li max grand parte del anglesi-parlant e scrient munde. Il dubitat esque li intricacitás del ortografie impedit anglesi devenir li universal lingue o si un rationalisat ortografie vell facilisar li aprension por extranes.

Li vivaci debatte finit quam dit con li rejection del proposition per un majorité de 3 votes. On observa que li majorité esset micri. Dr Follick anc ne sentit se victet. Il racontat a un jurnalist que Sir Alan Herbert, un del oposientes, ha ja consentit participar in li elaboration de un proposition por investigar li question de reformes.

Dr. Follick es 62 annus old. Il ha viageat mult e parla francesi, german, hispan, italian, portugalesi e russ, e have plu-minu conossentie pri 14 lingues, omnicos in addition a anglesi. Vi un specimen del ortografie de Dr. Follick: "Ei bil tw set up ei komiti tw introdus ei rashonal speling sistem with ei viu tw meiking Inglish ei uerld languij and tw elimineit unnessesary drudjeri and ueist ov taim at skwl..."

Ma mem si on abstrae del political impedimentes, it es dubitabil que un reforme del ortografie vell ameliorar li chances de anglesi devenir li unic lingue international. Li pronunciation de anglesi ya es minu international quam su ortografie.

Karl Krogstad (Svedia)


NOR CONCURSES: CRUCE-PAROL

(Image del cruce-parol)

Horizontalmen: 1. Centre de nor actual preoccupationes. 2. Comun nigri avie. - Líttere o ciffre. 2. Preposition. - Chimic element. 4. Vocale duplicat. - Indication sin su fine. 5. Necessi por dansar. - Personal pronómine. 6. Du dentales. - Far presc rond. - 7. Finale geografic. - Esquisse de un cose. - 8. Vocale duplicat. 9. Finale verbal. - Ne grassut. - 10. Direction - Continente. 11. Operation con liquides, precipue che cavistes.

Verticalmen: 1. Ínpolit. 2. Ente fabulari feminin. Pronómine personal. 3. Marci li abundantie. - Preposition. Demí de un fémina. - Passion sovente dangerosi. 5 Loc o moment u developa se li passion in supra. 6. Finale verbal. - Sufixe de nómines invertet. - Salutation ángelic brolliat. 7. Creation long atendet. 8. Anglesi nutressa íncomplet. - Pronómine invertet. - Repetit e succedent consonantes. 9. Comensa de un mispassu. - Pronómine personal. - Sonori vocales. 10. Comensa de un cri desagreabil. - Preciosi contra li frigore. - Lítteres de págine. 12. Un del plesuras del vive.


CONTENETE

Ch. Rieben: Li aurin Libre. - R. Berger: Heroldo e li naturalitá. - Wordsworth: Li poete. - Qualmen Odessa esset baptisat. Li chinesi volant dracon. - R. Berger: Ínexistent desfacilitás. - Division del circo. - L. Merlet: Li confession. - Berger: Li Spasimo de Rafaelo. - K. Krogstad: Reforme del anglesi ortografie. - Nor concurse.

-63-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...