Saturday 16 February 2019

Cosmoglotta A 156 (sep 1950)

COSMOGLOTTA

OFICIAL ORGAN MENSUAL DEL INTERLINGUE-UNION
Redaction e Administration :
INTERLINGUE-INSTITUTE, CHESEAUX s/Lausanne, Svissia
Expedition: INTERLINGUE-SERVICIE WINTERTHUR, Svissia

Abonnament annual: 1 ex.: sviss Fr.8.-, 3 ex.: Fr. 14.-, 5 ex. : Fr. 20.-

29-im annu    Septembre 1950    Nr A. 156

QUALMEN PROPAGAR?

Certmen mult de nor letores va plu o min frequentmen haver li ocasion, far un poc de propaganda por Interlingue, quande ili es in plu o min grand circules de amicos, in un reunion, un conferentie, un club o association. Per quelc frases in Interlingue, lentmen e clarmen pronunciat e bon accentuat, con simplic e facilmen comprensibil contenete, on va interessar mult persones por li problema del lingue international in general e specialmen por su solution definitiv de Interlingue.

Quam specimene, yo cita in li sequent alineas quelc frases, certmen apt por tal ocasiones. Self-evidentmen on va adaptar li textu secun possibilitá a eventual interesses special del auditoria. It va mult interessar nos, audir bentost de litt successes atinget per ti simplic metode far ocasional propaganda.

"Si yo parla a vos in un lingue, quel vu ne ha studiat, quel vu forsan nequande ha audit parlar, ma in quel vu tamen comprende de presc chascun singul parol, to certmen pruva vos, que li lingue international ha intrat in li stadie de su definitiv solution.

"In Interlingue noi possede li instrument realmen apt por transpassar li barrieres lingual e por far possibil li intercomprension direct del adherentes del divers nationes e lor colaboration in omni branches del vive cultural, in trafic, comercie, politica, arte e scientie. E si vu audit ti poc frases vu certmen have li clar impression, que Interlingue es li quintessentie de omni lingues cultural de Europa e America, ordinat e regularisat in un cadre grammatical extrem facil in aprension e - quo es forsan ancor plu important - tre facil in li practic aplication."

Li textu contene forsan un poc plu mult commas quam un textu ordinari ; per les es indicat, que in un tal textu propagativ on deve far mult pauses, por dar al auditor li necessi témpor, concepter li quelc paroles just audit, ante audir li continuation.

E nu! mult corage e bon success!  F.H.

-81-

KARL JANOTTA - 70 ANNUS

Inter li 2 1/2 milliardes de homes qui popula nor terra on posse contar per su fingres tis qui, activmen laborant, ha trapassat omni stadies del planlingue desde Volapük til hodie. Un de ti poc es nor coidealist K. Janotta.

Il nascet li 15 may 1880 in Vienna (Austria) quam unesim filio del professor August Janotta. Il frequentat li gimnasie Theresian (Theresianum), un fundation del imperatressa Maria Theresia (1717 - 1780) quel in general esset apert solmen a yun nobiles.

Malgré ti milieu, Janotta devenit socialist ja durant li témpor gimnasial per li letura del roman de future de Eduard Bellamy "Retrospection al annu 2000". Pos li prim guerre mundal il devenit borgomastre in Kaltenleutgeben, proxim Vienna.

Ultra per socialisme il esset ocupat per li combatte contra li ebrietá e - quam noi omnes save - per li question del IAL a quel il dedicat mult témpor de su vive.

Il raconta pri to (in su "Autobiographiette Interlinguistic"):

"Quam gimnasiast yo comensat studiar Volapük in 1896 o 1897. Ma secun li consilie de mi patre, quel judicat ti lingue quam ínapt por li scop visat, yo cessat aprender e propagar Volapük. In 1905, essente in Zürich, yo fat conossentie de Esperanto e participat quam raportero del "Neue Zürcher Zeitung" in 1906 in Geenève al duesim Congress International de Esperanto, durant quel yo ha esset presentat a Dr. Samenhof. In 1907, essente in Karlsruhe, yo intrat in relationes corespondent con Couturat e devenit un del unesim Idistes.

"In 1921 yo arangeat con Pigal, Moess e Quint li "Unesim International Congress de Ido" in Wien. In 1923 yo assistet li Duesim Congress International de Ido in Dessau (Germania) e esset electet quam presidente del congress.

"In 1923 Pigal convertet me ad Occidental e acceptat me quam colaborator por li fundation del Occidental-Union e de su Central Oficie in Mauer apu Vienne. Ingeniero Hans Hoerbiger, li internationalmen conosset autor del Cosmogonie Glacial, devenit li Presidente Honorari e Mecen del Occidental-Union, Pigal devenit li director del Central Oficie e yo li secretario del sam institution. Li metodes purmen scientific e democratic, queles noi aplicat in li organisation del movement del interlingue Occidental, havet li efecte, que li Union progresset rapidmen, e que scientistes de fama international adheret al Union."

Completante ti dates interlinguistic noi cita su colaboration a OdW (Repetitorie del grammatica). Poy il publicat un litt manuale de Occidental in li editoria Frankh (Stuttgart). In ultra il scrit su "Complet grammatica", publicat in parte in Cosmoglotta 1929 sq., e mult altri articules interessant.

1936 il esset membre del comité tecnic (ISA 37), in li labores de quel il partiprendet in posto ductent.

Ho-moment il es composient un "Lexico de Interlinguistica", profitant del grand chance posser utilisar li imens biblioteca interlinguistic de Dr. Ing. Eugen Wüster in Wieselburg (Austria).

Noi omnes desira que nor coidealist mey successar finir su labores projectet e viver til li victorie de nor lingue international. Nor bondesires, benque un poc retardat, mey esser bonvenit!   W. Blaschke

-82-

† MRS. DAVE HENNEN MORRIS

Li 15 august 1950 esset un die de luctu por omni amicos del mundolingue: Sra Dave Henne Morris morit, in li etá de 75 annus.

Li nómin de Sra Morris es ligat con ti del "International Auxiliary Language Association" (I.A.L.A.) de quel ella esset fundator, secretaria e mecena.

Sra Morris nascet in New York li 7 decembre 1874. Ella apartenet a un celebri familie ; inter su antecessores esset Commodore Cornelius Vanderbilt, li rey del ferrovias. Ella maritat con sr. Morris in 1895, quel devenit diplomato e ambassador del U.S.A. in Belgia, de 1933 til 1937.

Durant un long maladie, ella conossentat Esperanto, de quel ella devenit un fervid partisan e por quel ella havet sempre mult simpatíe. Ma, ella esset conscient pri li facte que per ti projecte li ultim parol in interlinguistica ancor ne esset dit. In 1924, con su marito e un gruppe de expertes in comunicationes e international aferes, inter queles sr. Frederick G. Cottrell, fundator del Research Corporation, ella fundat li International Auxiliary Language Association (I.A.L.A.) de quel ella esset li anim. President del division de reserches e secretaria general, ella scrit mult articules e successat interessar eminent scientistes. Pro su labores, publicat per li Linguistic Society of America, in 1931, ella recivet li titul de Doctor in Litteratura del Universitá de Syracuse.

Noi havet li favore incontrar la plurvez in Paris. Li 18 julí 1925 evenit un reunion in quel on discusset li possibilitá de un eventual union del esperantistes e idistes, ma un tal acord ne posset evenir pro li conservatisme del chefes de Esperanto. Durant mult annus li labores de IALA esset fat sub li direction del Britannic esperantisto, prof. William Collinson e li criteries proposit monstrat li via a un lingue del tip Esperanto, malgré li eforties de prof. Otto Jesperson. IALA successat interessar un cert quantité de linguistes, precipue in li congresses international de linguistes in Genève 1931 e Roma 1933. Circa 40 eminent linguistes signat un declaration favorabil al L.I., inter queles professores Meillet, Debrunner, M. Cohen, C. Bally.

Noi considerat con un cert ínquietitá li tendenties de IALA, benque li voce de Interlingue posset esser audit in divers reuniones, inter queles ti de 1930 in Genève u Edgar de Wahl esset present.

Ma, in 1945 evenit un ver fúlmin. In li General Report 1945, noi vide que I.A.L.A. orienta se vers principies international naturalistic, conform generalmen a tis de Interlingue e oposit

-83-


al artificialitás de Esperanto, e on presenta nos tri tipes de dialectes : li naturalistic basat sur maximum de internationalitá sin egardar regularitá, un tip schematic E, vicin de Interlingue, conciliante naturalitá e regularitá e un tip schematic K, plu regulari in detriment del naturalitá e vicin de Novial. Li studies esset directet successivmen de sres Stilman, Gode e prof. André Martinet de Paris.

Important labores es fat. In 1946, un spess brochura contenent 127 questiones pri grammatica, derivation, etc. del tipes naturalistic e schematic es inviat a un selection de linguistes e interlinguistes. In 1947 un brochura: "Variantes de le lingua internationale" es difuset por un inqueste del tip Gallup in Unit States, Britannia, Francia, Dania, Tchecoslovacia e Chile. In li Congress del Linguistes de Paris 1948, prof. André Martinet fat un raport pri li labores e inquestes de IALA (vide Cosmoglotta Nr. A. 141, octobre 1948).

In ti moment on posset esperar rapid solution del question e publication del final tip del lingue, ma in seque de dissentimentes, prof. Martinet demissionat e esset viceat de su precessor Dr. Alexander Gode.

On composi un important ovre : "International Interlingua-English Dictionary", quel deve contener omni international paroles sub lor form max international. Su aparition esset promisset por fine 1950. Noi espera bentost vider it e talmen li labores de IALA va haver quam resultate un tre valorosi utensile por omni mundlinguistes.

It es remarcabil que, departente del artificial Esperanto, li labores de IALA ductet a formes international naturalistic e noi deve admirar li spíritu de devotion al ovre quel monstrat Sra Morris, subtenente li labores contraditori a Esperanto por quel ella havet tant simpatíe.

Li labores de IALA postulat enorm expenses. Nor letores va saver que un oficie con tri salas e deciun oficiarios esset necessi por li linguistic reserchas e practicalmen quasi omni summas esset donat de Sra Morris self. Su nómin es intimmen ligat con IALA e noi espera que tant important labores ne ha esset fat in van e va esser confidet a un grand linguistic institution.

In plu de su activitá interlinguistic, Sra Morris esset benefator de mult movementes de social progress, u ella havet proeminent oficies : Y.W.C.A. (Cristan Association de Yunas), Leonard Wood Memorial Comité por colecter moné por li leproses de Filippinas, etc. Durant li duesim mundal guerre ella creat li Societé por Sucurse a Belgia. Ella apartenet a mult clubes e societés in U.S.A.

Seniora Morris havet du filios, tri filias, decidu nepotes e un grand-nepote.

Noi presenta a su familie nor max sincer sentimentes de condolentie. Li memorantie de ti eminent fémina con grand cordie e amor al homanité va sempre restar in nor mentes.

L.M. de Guesnet
President del INTERLINGUE-UNION

-84-


ANCOR LI QUERELLE PRI "GERESANIĜBEZONULOJ"

De un lettre recivet de un esperantist australian, noi extrae li sequent passages:

Estimata Sinjoro - Mi ĵus legis la artikolon "Li Querelle pri "Geresaniĝbezonuloj"" ĉe paĝo 10 de via bonega Nro 151 (Januar 1950). Nu, mi tute ne volas diskuti, nek disputi, pri kiu lingvo plej taugas por la Internacia. Tamen justecon kaj ĝustecon mi ŝatas; kaj tiu via artikolo estas nek justa nek ĝusta, ĉar la vorto "gerenasiĝbezonuloj" NE estas Esperanto. Plena sensencaĵo estas ĝ. En esperanto la vorto "convalescentes" estas "resaniĝantoj". ... La vorto geresaniĝbezonuloj estas tie same ridinda kia en la angla la vorto "convalescencenceneedfulness".

Permesu, ke mi aldonu, ke tiaj vortoj, kia "hospitalo", estas uzebaj en Esperanto. La vorto "hospitalo" egalas je "malsanulejo". La sola afero do estas, uzi tiun vorton kiun komprenos tiu de vi celata. Eble, sed pri tio mi ne scias, ke skribante al Aziano en Esperanto, pli bone estus uzi la vorton "malsanulejo". Jen nur afero de persona opinio kaj gusto.

Kun plej koraj bondeziroj kaj salutoj, sincere via

Joab Eljot,
iu malfanatika Esperantisto.
*********

Car senior Eljot,

Noi ne have sovente li plesura posser discusser con esperantistes ne fanatic e noi dunc con gratitá accepta li ocasion quel vu oferta nos per vor articul. Tam plu que vu posit it sub li motto: Justicie e justitá, a quel noi es tre sentibil.

Vor response include tri afirmationes: 1) li parol "geresaniĝbezonuloj" ne es Esperanto; 2) li corect parol es "resaniĝantoj"; 3) it es anc possibil dir "hospitalo" vice "malsanulejo".

A punctu 1) yo fa remarcar por li n-esim vez que it ne es noi qui ha inventet li parol "geresaniĝbezonuloj". It esset usat del Esperantistes in un prospecte turistic pri li cité Bern. It es poc probabil que su autores vell har specialmen inventet ti parol barbaric in un document propagandistic. E si ili realmen ne save scrir Esperanto corectmen, esque to es nor culpa?

Támen ples permisser me posir vos un question. Quo autorisa vos afirmar que li parol "geresaniĝbezonuloj" ne existe in Esperanto? Li sol facte que it forsan ne es citat in li lexicos de Espo ancor ne sufice por condamnar it. Un parol corectmen format secun li regules de derivation in Espo ne posse esser rejectet quam apocrif, nam a quo vell tande rimar li tant trumpetat "fortie creativ" de Esperanto? Li parol geresaniĝbezonuloj es ni plu bon ni plu mal quam centenes de altri formationes queles es in parte mem plu desfacilmen analisabil quam ti compatibil "geresaniĝbezonuloj".

Ma yo ne vole discusser ci li relativ merites de "geresaniĝbezonuloj" e "resaniĝantoj". It ne es mi afere. To quo interessa me es li fundamental controverse pri radicas autonom e paroles

-85-


composit (kunmetitaj au derivitaj vortoj). Vu asserte que paroles quam "hospitalo" es usabil in Espo e que ti parol equivale a "malsanulejo". Vermen? Ples aperter li PLENA VORTARO ye li págin 178. Li definition de "hospitalo" quel vu trova ta, es li sequent: "Ejo kie on kuracas, ordinare senpage, malriĉajn malsanulojn". It sembla me que ti definition aplica se plu corectmen al notion "hospicie". It ne equivale a "hospitalo" por quel li sol possibil traduction resta "malsanulejo".

Vu ancor asserte que li afere reducte se a "usar li precis parol quel li adressario comprende". Dunc, on mey scrir "hospitalo" quande on scri al sres. Johnson, Dubois, Richter, Alvarez, Ericsson e "malsanulejo"  quande li lettre es directet as sres. Wang-Tching-Wu, Lilialulai, Ngombe-Mponde o Ras Bambu.

Ti astutie posse eventualmen successar in lettres privat, ma quo pri li libres e jurnales? Esque tis-ci va egardar li besones del occidentales o tis del asiaticos? Forsan, por ne far li minim pena ni al unes ni al altres, on va far separat editiones por chascun de ili?

In realitá vor scrupules es absolutmen superflú. Omni asiaticos qui parla Espo conosse tre bon li paroles international, nam omni ti homes sin exception conosse adminim un del vivent lingues europan. Li Chinese, Japanese o Etiopian quel interprende li enorm labor studiar un lingue del tip indoeuropan, fundamentalmen diferent de su lingue matrin, dedica ti efortie in unesim loc al aquisition de un lingue vivent, por ex. anglés, quel oferta le ínfinitmen plu mult practic avantages quam li conossentie de Espo. Omni assertiones contrari es pur fanfaronada.

Li esperantistes es prendet inter du foyes. Quande noi mentiona li manca de internationalitá del vocabularium de Espo, ili hasta emfasar li virtús del autonom "vortfarado" quel fa ex Eespo li "plej facila lingvo internacia". Ma quande noi cite li sovente burlesc derivates e charades queles pullula in Espo quam consequentie de ti principie de autonom "vortfarado", ili intra in un violent colere e declara que li corespondent paroles international anc existe in Espo e que ili es tam corect quam li charades. Desde mult annus noi seque con amusament ti pezze de acrobatie dialectic quel consiste in saltar de un argument al altri quam un urs dansant sur un platte tro calid.

It es un cruel dilemma ex quel existe null surtida. De un látere Zamenhof pretendet aleviar al aprensores li labor necessi por li aquisition de un vocabularium suficent, limitante li númere del radicas a un minimum; del altri látere il ne volet o ne posset renunciar completmen al paroles international. Pro to il inventet li famosi regul 15 quel permisse a ti paroles reintrar in li lingue tra li detra-porta. Ma on vanmen sercha un valid criterie por determinar li sfere de usabilitá del du principies, nam Zamenhof ha esset consequent ni in li un ni in li altri direction.

Si por ex. on departe del principie que por afacilar li aprension del lingue it es necessi reducter li númeres del radicas a un minimum e explotar li "fortie creativ" de Espo per formar self ex radicas e afixes li besonat paroles complex, on posse questionar se pro quo on ne ha aplicat ti principie plu sistematicmen in li oficial "vortaroj". Si ti principie es bon, pro quo on mantene li parol "kontrabando" quande on posse vicear it per "fraud-importo"?

-86-

Pro quo on tolera moderna vice malantikva, pro quo diversa v. malsamspeca, ŝipo v. akvoveturilo, blinda v. nevidpova, kontrasto v. malego, diverĝa v. disiranta, oazo v. dezertinsulo, influe v. alefiki, skeleto v. ostaro, servico v. manĝilaro, kontinua v. seninterrompa, rifuzi v. malakcepti, rezultato v. finsekvo, konversacio v. interparolado, pantomimo v. gestteatraĵo, guto v. fluaĵero, ganto v. manvesto, klistero v. intestmalplenigilo o fekaĵelirigilo? Etc. etc. Pro quo?

De altri parte, si on aconosse li utilitá o necessitá admisser anc li paroles international quam radicas autonom, on posse solmen mirar que on ne ha pensat aplicar ti metode al paroles max genant, i.e. tis queles pro lor frequentie vell precismen besonar max urgentmen esser viceat per equivalentes international, quam por ex. malgranda, mallonga, malfermi etc. e li tot serie del corelatives.

Competent autores esperantistic (Waringhien, Manders) es sat objectives por ne cluder lor ocules córam ti evident contraditiones. Manders aconosse que li intention, reducter li númere del radicas por afacilar li aprension, ha fallit, quo ya es demonstrat per li sempre crescent introduction de neologismes in Espo. Il anc aconosse li necessitá usar plu mult radicas autonom e contenta se per excusar li usa de "kunmetitaj vortoj", alegante li avantages de ti metode por poc instructet persones. Waringhien prova conciliar li du metodes, pledante por - e mem aconossente li necessitá de - li usa de plu mult radicas autonom in special dominias (poesie, tecnica etc.). In revancha il admisse li mantention del "kunmetitaj vortoj" in li lingue comun, ma mem ci il fa ancor cert reserves.

It es evident que un tal specie de "compromisse" ne posse esser considerat quam un solution. On ne posse ad infinitum mantener li coexistentie de du tipes de parol-construction in li sam lingue, precipue quande on revendica por ti-ci li qualification de "plej facila". Plu tost o plu tard li esperantistes va esser fortiar decider inter li du e li election ne posse esser dubitabil. Ili va dever adopter li via del internationalitá, nam on ne posse haltar li rote del evolution. Ma tande li inferioritá de Espo in relation con IL va esser ancor plu manifest, nam in Espo li radicas international ne posse esser usat sin mutilation e ad-plu it es impossibil incorporar les organicmen in li sistema de derivation de Espo. Pro li fundamental erra in li construction de Espo it existe por ti lingue null salvation possibil ni in li un ni in li altri direction. E to es un del factores de su ínevitabil desaparition final.

Ples excusar, car sr. Eljot, ti lugubri prediction. Ma ne crede que noi exulta pro li fate quel atende Espo. Si noi propaga IL, it ne es por mortar un odiat ínamico. It va ve!(?) morir anc sin nos. It es just ti intim conviction pri li fate ínevitabil de Espo quel incita nos perseverar in nor eforties. Noi vole esser pret por ofertar al munde un plu bon solution. Si per to noi successa impedir li fiasco definitiv del idé mundolingual, noi va considerar nos quam plenmen recompensat por nor grand sacrificies e li penibil luctes contra mult adversarios queles regretabilmen ne es omnis tam "malfanatika" quam vu.

Tre sincerimen vor    A. Matejka

-87-


ATENTION AL FUNGOS!

Lis Dupanloup festa li 10-im anniversarie de lor maritage. Por celebrar dignimen ti solemni eveniment, ili ha invitat quelc intim amicos a un lucullic supé. "To va esser un excellent ocasion por servir les li superb fungos queles yo ha coliet yer in li foreste", dit sr. Dupanloup a su marita. "Bon idé", respondet ti-ci, ma esque tu es cert que null species venenosi ha glissat se in tui recolte? On nequande posse esser tro caut in tal situationes e li consequenties de un erra vell esser catastrofic." "Null motive por anxietá", respondet sr. Dupanloup. "Yo es suficentmen expert in micologie por ne far erras e por pruvar to, yo va mixter un quantité de fungos al repaste de nor cane Tobby quel, quam tu save, es quam noi un grand amator de criptogames. Si il ne maladija intra du hores, li pruva pri li ínnocivitá del fungos es fat e tu posse servir les sin timore a nor gastes.".

Li idé es excellent. Tobby recive un bon quantité de fungos quel il devora con delicie. Null signes de intoxication; du hores pos li repaste il gambilla tam alertmen quam antey. Sra. Dupanloup, definitivmen tranquilisat, da al servitora li necessi instructiones por li preparation del supé e atende con serenitá li ariva del invitates.

Li litt festa es un complet success. Li gastes fa honor al excellent repaste e gratula sra. Dupanloup tot specialmen pro li deliciosi fungos. Ella es ravisset e lansa a su marito un regarde de gratitá pro su successosi cooperation al supé festiv.

Ve! Li triumf ne dura long. In li medie del repaste, li servitora adcurre, su visage livid e balneat de lácrimes. "Tobby es mort!" ella exclama inter du singlutes. Catastrofe! Frigid sudores invade li dors de sr. Dupanloup. Li responsabilitá es terribil. Ma il es un mann e il conosse su deve. In poc paroles il explica al gastes aterrat li lugubri signification de ti nova e il hasta alarmar telefonicmen li medico. Ti-ci adcurre pos poc minutes e mersí a su provision de vomitives il successa conjurar li catastrofe. Un conscientiosi lavation del stomacos consolida su energic labor. Ancor levimen sucusset del fort emotion e con un debil subride sur lor verdatri visages, li gastes resedenta circum li table, mersiante interiormen Deo pro li miraculosi salvation de un horribil morte. In ti moment li servitora fa su reaparition e anuncia: "Li mann ha just venit por forportar li cane." "Quel mann?" questiona sr. Dupanloup con debil voce. "Nu, li chofero quel ha aplastat Tobby con su camion!"   A.M.


DEFINITIONES

Rich mann: Ti qui ne time petir li venditor monstrar le alquó minu car.

Hiverne: Li seson durant quel noi efortia nos mantener nor logí tam calid quam it esset in estive, quande noi plendit pri li calore.

******

Un idiote rich es un riche; un idiote povri es un idiote.

-88-


Univ. prof. Dr. Felix Klezll.


GARANTÍE DEL MINIMUM VITAL

Progresser in li via al socialisme o retornar al principies del economic liberalisme es li grand problema fatal avan quel Europa sta durant li reconstruction de su economie e cultura.

Ja per un tre summari investigation de ambi principies noi reconosse, que li liberalisme es li utopie del libertá in detriment al egalitá, ma li socialisme es li utopie del egalitá in desavantage del libertá. To significa ante omnicos, que ínlimitat libertá anihila li bene del egalitá, quel es apreciat de nos, in adminim egalmen alt gradu, e que absolut egalitá ducte necessimen a ínegalitá. Ma to significa anc, que ambi principies representa solmen li ideal antitese del du extremes. Li real órdine del social vive posse plu o minu aproximar se a ili, sin alquande completmen coresponder a un del du extremes. In omni liberal economie existe juridic barrieres de personal libertá, e anc li plenmen socialisat economie 

lassa spacie al líber resolution e al concurrentie del production in un gradu quel ne es a despreciar. Ti-ci facte ne dispensa nos del deve decider, sur quel via noi deve ear, proque it acte se justmen pri delimitar li radie del du principies.

Li discussion pri li via sequend rarmen es fat sur li base de purmen sciential argumentes, ma max sovente sur li fund de politic dogmas. On ya deve conceder, que li decisiv problemas fundamental ne posse esser judicat purmen scienticmen, in tant que it acte se pri li ultim valores del vive, queles advere on posse reconosser, ma ne pruvar. Li scientie, quam li dominia del pruvabil absolut veritá, competi in prim loc ta u es parlat pri idés "índependent de valores", dunc ne pri afirmationes, queles es deductet de un cert sistema de valores e pro to possede solmen un relativ validitá. Nam pri li valores on posse dir - e to forsan sona deceptiv e trivial - nequó altri quam pri li species del gustes : "De gustibus non est disputandum!" Suposiente solmen un general aconossentie del suprem valores e de lor ranges, un scientic solution es possibil anc intern de un sistema de valores. Per to li valores deveni quasi absolut ; ergo li deductet conclusiones possede un general validitá.

Li postulates del libertá e del egalitá sembla apartener a ti suprem valores, queles posse pretender a tant general aconossentie, que in mult constitutiones ili es elevat a garantíes del individue conform al jure natural e derivat directmen ex li natura homan. Ma durante que in li témpor del unesim codification de ti jures natural on posset suposir, que ambi jures fundamental contene null contrast, li economic evolution del 19im e 20im secul ha instructet nos, que in general li libertá posse exister solmen in desavantage del egalitá e egalitá in detriment del libertá. Si li Atlantic Charta posi li libertá de misere e de fame avan li politic jures del libertá del parol e del conscientie, in ti casu it solmen hauste ti instruction ex li historie, que politic libertá es sin valor si li economic libertá, to es li economic existentie, ne es securat. Ma to significa in sam témpor un scale de valores, quel posi li jure exister ante omni libertás

-89-


in li sómmit de omni valores e quel fortia nos sacrificar tant mult del altri valores quant es absolutmen necessi por securar li suprem valore. Garantir li existentie del individue es li deventie des societé, contra to sta quam corelate li deventie del individue laborar. Pro to anc ti deventie es a posir avan li libertá, quo significa, que libertá posse esser concedet solmen sin violar li completion de ti deventie. Li jure a un existentie es tam general quam li deventie laborar, per to li max important substantie del postulate del libertá es realisat. Ergo libertá posse exister solmen in tant, que ti postulates del egalitá ja es satisfat.

Quel consequenties resulta ex ti concismen esquissat code del suprem valores por li economic órdine? In prim loc li unesim comandament del economie sembla esser li garantíe del economic existentie, quel deve esser satisfat mem ye li precie del perde del libertá. Ma atinger to ne es possibil sin un central direction e administration. Pro to por garantir li minimum del existentie, li projectet economie necessimen monstra se quam li convenent sistema economic. Intern de ti sector domina li principie del egalitá, li principie del labor-deve, li principie del objectiv determination del valores, del fixat precies, del rationat quantitás e del strettmen limitat selection del consum. Sub normal conditiones li sector del existential minimum va postular solmen un parte del economic forties productiv, durant que li sector del economie del líber mercate sempre extende se secun li progress del economie. Ci dómina li principie del libertá, li principie del líber selection del profession, li principie del subjectiv determination del valores, del ínlimitat precies e del líber production e del líber consum.

On posse imaginar se li principal distintion de ambi sectores tam mantenente li privat proprietá del productiv medies quam suposiente un socialisat economic. In li unesim casu it es solmen necessi fixar li contingente del merces, queles li privat productores deve liverar al sector del existential minimum por mantener in function ti sector apu un economie del líber mercate. In un tal sistema li salarie del ovrero deve consister sammen ex du tangentes, de queles li un servi por covrir li minimum del existentie, li altri por líbermen contentar li besones. In to ya on va sempre departer del existential beson de singul person e va cuidar pri li existential besones del familie per un general assecurantie social. Sin egard al familiar statu del ovrero, chascun interprensor e  laborero vell dever payar li contribution por it. In cert circumstanties un tal assecurantie posse esser importantissim por li politica social, pro que per li absolut garantíe del minimum del existentie it tre supera omni conosset medies por favorisar li fundation de families, quam prestages por maritage, sucurses por infantes.

Li timore, que sub li regime del líber selection de su profession, mani professiones necessi al production de merces vital ne vell trovar se in suficent númere, evanesce, si por tal poc demandat ocupationes on introducte un general labor-servicie obligatori durant un o du annus. In vice del armat servicie to representa

-90-


un "alimentari servicie", quel ya es nos minu notori quam li militari servicie, ma convene plu bon al cultur-ideale del homanité quam li general servicie militari. Per un tal servicie alimentari anc un harmonic instruction del homes vell esser garantit, queles vell devenir impressionabil por li diversitá del economic activitá. It contribue a diminuer odie e manca de comprension del classes in vast mesur.

Certmen li execution de un tal sistema fa necessi detalliat considerationes e projectes, ma it sembla me ne esser contraditori quam omni altri essayes del economic reconstruction e it possede li qualitá superior arangear maximal valores homan in un órdine, quel ne ducte al formation de nov partises, ma al association del homes sur li via al progress.

(Autorisat trad. ex "Die Presse" del 10.5.57, Wien, de E. Moess)
--------


NOV PUBLICATIONES

Recentmen noi recivet pluri interessant publicationes in Interlingue o in lingues national pri Interlingue.

ALMANAC INTERNATIONAL. - Nor tchecoslovac coidealistes es astonant mannes : null desfacilitás impedi les realisar lor idés por li success de Interlingue. Ili just ha publicat un Almanac international mimeografat con covriment printat. Vi li contenete : Cives del nationes... - Marcha con noi. - Interlingue-Union. - Post-Bux. - Adhere al amical corespondentie. - Chimic elementes. - Index del landes e del states. - Nor publicationes. - Curt grammatica de Interlingue. - Quo es Interlingue. Tchecoslovac Balnerías. - Tchecoslovac comercial domes. 16 págines. Precie: Fr. 1.- afrancat.

UNE LANGUE AUXILIARIE ? Pourquoi? Comment? L'INTERLINGUE, langue de compréhension immédiate. 20 págines, printat, formate 11 x 13.5 cm. Precie Fr. 0.30 sviss; Fr. 25.- francesi afrancat. Autor e editor: Prof. Paul Laeng, 17 Grand'Rue, ALTKIRCH (Ht. Rhin), Francia. Ti interessant brochura in francesi es un excellent resumé del problema del lingue auxiliari. Vi li divers capitules: Un poc de ancian historie. - In nor "era atomic" modern un lingue auxiliari vell esser tre util. - Esque noi va adopter un lingue national? - Esque noi va adopter un neutral lingue? - Esque noi va adopter un lingue inventet? - Volapük - Esperanto - Ido - Li lingue auxiliari ne besona esser inventet. - Structura de Interlingue. - Un specimene de Interlingue. - Consequenties. - Conclusion.

Ti brochura quel posse esser includet in lettres, es un excellent medie de propaganda por Franceses.

VEJEN TIL INTERNATIONAL FORSTÅELSE, editor: Dan Interlingue-Federation, Munkeringen 2, ODENSE, Danie. Formate 14.6 x 22 cm., 8 págines printat, in lingue dan. Precie ne indicat.

Ti grand prospecte in dan es bon printat. It contene un introduction pri li necessitá de un lingue auxiliari, un curt grammatica, un prov-textu, un curt historie pri li developament de Interlingue, informationes pri nor organisationes international e national, nor publicationes e un curt catalog e quelc judicies de conosset linguistes (Jespersen, Meillet, etc.)

-91-


TIL QUANDE UN LINGUE UNIVERSAL?

Li adoption de un Lingue Universal imposi se nu plu quam alquande, declara Sr. Mario Pei, professor de lingues romanic in li Universitá de Colombia e autor de un ovre intitulat "Historie del lingue". To es ti libre pri quel prof. Pei ha esset interviuvat de Marcelle Henry durant un recent emission de "Vi New York".

Un long capitul de ti libre es consacrat al lingue universal del futur. Li Unit Nationes, dit li autor, vell posser apellar a sapient linguistes de omni landes por demandar les preparar ex omni fontes un lingue international. Ti lingue vell dever esser docet al infantes desde lor intrada al scol matrinal, talmen que in li fine de lor studies li disciples mey esser perfect bi-linguales. Li presse, li radio e li cinemá vell usar it egalmen por que it mey devenir vivent exter li etablissementes de docentie; it vell anc esser practicat del turistes visitant extran landes.

Un tal lingue nullmen vell riscar devenir un simplic surogate del lingues ja existent. Nam, per usar it por li relationes international, per adaptar it al besones expresser omni modalitás del pensada e del vive modern, it vell prender vive e córpor e vell inrichar se per li usu quel on vell far de it. E on posse esperar que permissente a omni popules del terra plu bon conosser se, it va devenir un medie por cementar li raportes inter landes e servir al afere del pace mundal.

(Ex "La Voix de l'Amérique", comunicat de sr. T.Ditisheim, Genève)

STENOGRAFIE E INTERLINGUE

Sr. Kurt Feder ha perlaborat un adaptation del sistema stenografic "Deutsche Einheits-Kurzschrift" (German Stenografie Unitari). Il inviat nos un clave de 8 págines, scrit in Interlingue, con omni regules e indicationes necessi por aprender scrir e leer ti sistema de stenografie. Un extrate ex ti clave es reproductet in li sequent págin. On vide quant bon ti sistema national posse esser usat anc por Interlingue.

Anc por li sistema "Stolze-Schrey", li sol sistema usat in Svissia german, existe un adaptation por Interlingue. On constata li sam facilitá de usation anc por Interlingue. Por li existent adaptationes de ti du sistemas german al lingues italian, hispan e francesi e por li sistemas original in ti lingues on posse mem dir, que ili es strax usabil anc por stenogrammas in Interlingue. Por li francesi sistema "Duployé" existe anc un special adaptation a Interlingue de sr. Creux.

Yo personalmen usa mem li original sistema "Stolze-Schrey" por german anc por Interlingue. Solmen pro li plu grand frequentie de vocales final in Interlingue yo usa 4 abreviationes plu curt por A, I, O e U in analogie a ti por E, quel es ja sat curt anc in li german stenografie:

de = (simbol), da = (simbol), di = (simbol), do = (simbol), du = (simbol).

In ti ocasion yo amemora que it existe anc un stenografie original por Interlingue de sr. J. Cordonnier. Ti brochura printat de 16 págines es scrit in Interlingue e editet 1937 de sr. Jos. Svec, Praha.

Noi mult mersia nor coidealist sr. Feder pro su grand e successosi labor, per quel il ha completat li serie de adaptationes de national sistemas stenografic a Interlingue.    Dr.F.Haas

-92-


NOV PUBLICATIONES

Recentmen noi recivet pluri interessant publicationes in Interlingue o in lingues national pri Interlingue.

ALMANAC INTERNATIONAL. - Nor tchecoslovac coidealistes es astonant mannes : null desfacilitás impedi les realisar lor idés por li success de Interlingue. Ili just ha publicat un Almanac international mimeografat con covriment printat. Vi li contenete : Cives del nationes... - Marcha con noi. - Interlingue-Union. - Post-Bux. - Adhere al amical corespondentie. - Chimic elementes. - Index del landes e del states. - Nor publicationes. - Curt grammatica de Interlingue. - Quo es Interlingue. Tchecoslovac Balnerías. - Tchecoslovac comercial domes. 16 págines. Precie: Fr. 1.- afrancat.

UNE LANGUE AUXILIARIE ? Pourquoi? Comment? L'INTERLINGUE, langue de compréhension immédiate. 20 págines, printat, formate 11 x 13.5 cm. Precie Fr. 0.30 sviss; Fr. 25.- francesi afrancat. Autor e editor: Prof. Paul Laeng, 17 Grand'Rue, ALTKIRCH (Ht. Rhin), Francia. Ti interessant brochura in francesi es un excellent resumé del problema del lingue auxiliari. Vi li divers capitules: Un poc de ancian historie. - In nor "era atomic" modern un lingue auxiliari vell esser tre util. - Esque noi va adopter un lingue national? - Esque noi va adopter un neutral lingue? - Esque noi va adopter un lingue inventet? - Volapük - Esperanto - Ido - Li lingue auxiliari ne besona esser inventet. - Structura de Interlingue. - Un specimene de Interlingue. - Consequenties. - Conclusion.

Ti brochura quel posse esser includet in lettres, es un excellent medie de propaganda por Franceses.

VEJEN TIL INTERNATIONAL FORSTÅELSE, editor: Dan Interlingue-Federation, Munkeringen 2, ODENSE, Danie. Formate 14.6 x 22 cm., 8 págines printat, in lingue dan. Precie ne indicat.

Ti grand prospecte in dan es bon printat. It contene un introduction pri li necessitá de un lingue auxiliari, un curt grammatica, un prov-textu, un curt historie pri li developament de Interlingue, informationes pri nor organisationes international e national, nor publicationes e un curt catalog e quelc judicies de conosset linguistes (Jespersen, Meillet, etc.)

-91-


TIL QUANDE UN LINGUE UNIVERSAL?

Li adoption de un Lingue Universal imposi se nu plu quam alquande, declara Sr. Mario Pei, professor de lingues romanic in li Universitá de Colombia e autor de un ovre intitulat "Historie del lingue". To es ti libre pri quel prof. Pei ha esset interviuvat de Marcelle Henry durant un recent emission de "Vi New York".

Un long capitul de ti libre es consacrat al lingue universal del futur. Li Unit Nationes, dit li autor, vell posser apellar a sapient linguistes de omni landes por demandar les preparar ex omni fontes un lingue international. Ti lingue vell dever esser docet al infantes desde lor intrada al scol matrinal, talmen que in li fine de lor studies li disciples mey esser perfect bi-linguales. Li presse, li radio e li cinemá vell usar it egalmen por que it mey devenir vivent exter li etablissementes de docentie; it vell anc esser practicat del turistes visitant extran landes.

Un tal lingue nullmen vell riscar devenir un simplic surogate del lingues ja existent. Nam, per usar it por li relationes international, per adaptar it al besones expresser omni modalitás del pensada e del vive modern, it vell prender vive e córpor e vell inrichar se per li usu quel on vell far de it. E on posse esperar que permissente a omni popules del terra plu bon conosser se, it va devenir un medie por cementar li raportes inter landes e servir al afere del pace mundal.

(Ex "La Voix de l'Amérique", comunicat de sr. T.Ditisheim, Genève)

STENOGRAFIE E INTERLINGUE

Sr. Kurt Feder ha perlaborat un adaptation del sistema stenografic "Deutsche Einheits-Kurzschrift" (German Stenografie Unitari). Il inviat nos un clave de 8 págines, scrit in Interlingue, con omni regules e indicationes necessi por aprender scrir e leer ti sistema de stenografie. Un extrate ex ti clave es reproductet in li sequent págin. On vide quant bon ti sistema national posse esser usat anc por Interlingue.

Anc por li sistema "Stolze-Schrey", li sol sistema usat in Svissia german, existe un adaptation por Interlingue. On constata li sam facilitá de usation anc por Interlingue. Por li existent adaptationes de ti du sistemas german al lingues italian, hispan e francesi e por li sistemas original in ti lingues on posse mem dir, que ili es strax usabil anc por stenogrammas in Interlingue. Por li francesi sistema "Duployé" existe anc un special adaptation a Interlingue de sr. Creux.

Yo personalmen usa mem li original sistema "Stolze-Schrey" por german anc por Interlingue. Solmen pro li plu grand frequentie de vocales final in Interlingue yo usa 4 abreviationes plu curt por A, I, O e U in analogie a ti por E, quel es ja sat curt anc in li german stenografie:

de = (simbol), da = (simbol), di = (simbol), do = (simbol), du = (simbol).

In ti ocasion yo amemora que it existe anc un stenografie original por Interlingue de sr. J. Cordonnier. Ti brochura printat de 16 págines es scrit in Interlingue e editet 1937 de sr. Jos. Svec, Praha.

Noi mult mersia nor coidealist sr. Feder pro su grand e successosi labor, per quel il ha completat li serie de adaptationes de national sistemas stenografic a Interlingue.    Dr.F.Haas

-92-


VERS LI COMPRENSION INTERNATIONAL

Tal es li titul de un serie de brochuras publicat per UNESCO por li usu del educatores. Ex un de tis-ci "Dans la classe avec les moins de treize ans" (in li classe con tis de minu quam 13 annus) noi extrae li sequent alineas (p. 63):

UN LINGUE INTERNATIONAL

It es in ocasion del corespondenties scolari que noi ha abordat li problema del lingue international auxiliari. In facte, in li etá u ili es capabil  scrir e leer in un altri lingue quam li lor, li eleves del scol secundari disposi de poc líber-témpor e sovente ne have un vivid aptitá por scrir lettres. Ili vell coresponder plu voluntarimen inter deci e decitri annus; ma in ti moment li pluparte de ili ne save suficentmen alquel lingue extran. Un lingue international auxiliari vell permisser les coresponder, desde ti etá, con infantes de altri landes, e coresponder con qui ili vell desirar, durant que, til nu, til corespondenties posse far se solmen in anglesi, francesi, hispan o italian, t.e. in un del lingues plu comunmen studiat in li scol. Li interesse de ti exchanges vell dunc crescer in sam témpor quam lor númere.

Noi suggeste al educatores ti medie generalisar li corespondenties international quel, practicat secun li supra spíritu, apare nos apt a nodar, inter infantes de omni landes, ti relationes personal sin queles li sentiment de apartenentie al homanité va restar sempre privat de sangue.

FILOLOGIC CRUMEL

Li dan magistre Kaj Bom participat al congress del nordic filologes in Helsinki e scrit un articul pri li desfacilitás lingues de un turist in Finland (Suomi). Inter altricos il di: "Tis qui rememora del témpor scolari li 3 declinationes del substantives del grammatica german o forsan mem li 6 del latin, va sentir frigid sudor invader su front, audiente que finlandesi jongla con 15 (deci-quin) casus. Pos to it neplu posse chocar que li sortiment de infinitives ascende a 4."

Ma con special interesse un interlinguist lee li sequent passages:

"Si sur li banknotes de 1000 mark, imposant in li exterior, ma ne in valor interior, on lee "Suomen (genitive de Suomi) *pankki*", it ne es desfacil imaginar se que on intentet alquo quam "li bank de Finland". Ci on tamen sta córam un mult plu yen parol pruntat, e on es tre grat que li finlandesi ha esset e es ancor liberal al fix stock de international paroles foren queles p.ex. in articules de jurnales sovente forma un serie de passa-lápides med queles on quelcvez successa passar li violent torrente de Volapük con alcun profit. Paroles quam "kruunprinssi, sosialidemokraatti, stadion, traktori, moottori, auto" etc. causa ya null cap-rupte.

"In contrari li finlandeses ne merita mersí pro har posit li parol "puhelin" sur lor telefon-buxes vice li plu old "telefooni", li identic nationalisationes "Fernspreche" (german) e "simi" (ilsandesi, originalmen: fune, capbble) vermen ja suficet..."

H.P. Frodelund

-95-


A NOR COLABORATORES

Por aleviar li grand labor del comité de redaction de Cosmoglotta, noi insistentmen peti nor estimat colaboratores atenter li sequent recomendationes :

1. Scrir solmen sur un látere del folies, preferibilmen per scri-machine.
2. Suficentmen interspaciar li lineas.
3. Lassar un grand márgine a levul.

Ti precautiones es necessi por permisser li revision del manuscrites. Li edition de nor oficial organ postula tant mult pena e témpor que noi deve posser contar sur nor colaboratores por aleviar ti labor secun possibilitá. Noi reserva nos li jure escartar o retromisser a lor autores omni manuscrites queles ne es redactet in conformitá con li regules supra indicat.

Un cordial premersí a omni colaboratores queles benevole auxiliar nos in ti relation.   Redaction de Cosmoglotta
-----

PRECIE DEL ABONNAMENT ANNUAL A "COSMOGLOTTA"

Sviss Fr. 8.- = 13 s.4.d = Fr. 640.- fr. = ned.f. 7.- = 2 doll. = DM 8.- = Lit. 1150.- = Fr. 70.- belg = sves Kr. 9.60 = dan Kr. 13.21 = norv.Kr. 13.20 = Kcs 90.- = pol. zloty 700.- = Soviet rubles 8.-

Noi memora :

1) Li abonnament a Cosmoglotta es *annual*.
2) It comensa li 1-im januar.
3) It continua de annu a annu til revocation scrit del abonnante ante li 31 decembre por li sequent annu.
4. Car abonnator, ne atende que li administration o li agent scri vos  por demandar li payament de vor abonnament. To postula ínutil expenses e augmentation del custas del revúe.

5) Recruta adminim UN NOV ABONNATE durant li current annu : Demanda materiale de propaganda al administration del revúe.
6) CHASCUN nov abonnate recive *gratuitmen* 3 ancian numerós de COSMOGLOTTA.     Administration de Cosmoglotta
-----

INTERLINGUE-UNION

Chascun abonnate a COSMOGLOTTA have li jure devenir membre del INTERLINGUE-UNION sin suplementari payament, nam li contribution es includet in li precie del abonnament. Tamen por esser membre it es necessi plenar li carte de adhesion a nor universal organisation. Ples demandar ti carte al central oficie e pos li reception del adhesion, vu va reciver li STATUT del INTERLINGUE-UNION just publicat (form. IU/54) e li carte de membre.
-----

CONTENETE: F.H. : Qualmen propagar? - W. Blaschke: Karl Kanotta - 70 annus. - L.M. de Guesnet: Mrs Dave Hennen Morris - A. Matejka: Ancor li querelle pri "Geresanigxbezonuloj".  - A.M. : Atention al fungnos. - Dr. Felix Klezl: Garantíe del minimum vital. - Til quande un lingue universal? - Dr. F. Haas: Stenografie e Interlingue. - Dr. Karl Jaspers: Nor future. - Vers li comprension international. - Filologic crumel.
----

Red. e Adm. : INTERLINGUE-INSTITUTE, CHESEAX s/L., Svissia

-96-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...