Monday 15 April 2019

Cosmoglotta A 090 (sep-oct 1933)

COSMOGLOTTA

Annu XII   Septembre - Octobre 1933   No. 5 (90)


Ad. Creux.

Nor coidealist Ad. Creux, membre del Academie e del comité del SAPO ha morit in junio in Rue (Frib. Svissia) u il esset prestre. Omni tis queles ha vivet li unesim témpores de occidental save quel perde es por nor movement li subit morte de Sr Creux, forprendet in plen activitá e ancor yun.

Ad. Creux esset in prim esperantist e mem adaptat li sistema de stenografie Duployé a esperanto. Pos li aparition de ido, il adheret a ti lingue, quel semblat le minu artificial, do plu simpatic. Támen il sempre opinet que ido esset un esperanto ínsuficentmen ameliorat. Il proposit reformas in li direction naturalistic a Sr Couturat quel refusat les, except li prefixe arki-, quel ido debi a nor coidealist. Quande occidental aparit, in 1922, Sr Creux strax comprendet li futur valore del solution de Wahl e colaborat a "Kosmoglott". Il esset li unesim partisan de occ. in Svissia; e, in 1928, quande li "Romanda-Ido-Societo" studiat li question Ido-Occ., il fat in nor ultim reunion de Lausanne un memorabil discurs quel fat decider li transformation del societé idistic al "Sviss Association por Occidental".

-65-



Durant ti 5 ultim annus Sr Creux nequande negliget auxiliar nos. Il publicat che nor editoría de Chapelle successivmen Suplement al Radicarium de E. de Waahl, Ritmica in Occidental, Stenografie Duployé in Occ., e in colaboration con me: Orígines de Occ., e just in li mensu quande aparit ti ultim brochura, atinget me li nova de su morte, evenit pos long sufrenties causat de operationes chirurgical.

Nequande noi va obliviar ti devoet colaborator modest e charmant, quel esset un calid partisan del principies de occidental. Su competentie esset preciós por nos, nam il hat studiat li filologie e esset expert in sam témpore in esperanto, in ido e in occidental.

A ti excellent amico noi di li suprem adío. Il mey reposar in pace.

Ric Berger.
---

Auspicies del mundlingue.

Per quo explica se li fact que li mundlingual moventie in su totalité progresse tam lentmen? Li economic crise e li chauvinisme ne sufice por explicar it. Mem si li munde ne vell esser ocupat per tant altri problemas, li interesse por li mundlingue ne vell esser mult plu fort; pri to noi ne deve far nos ilusiones.

Por studiar li psicologic preconditiones del introduction del mundlingue, noi mey imaginar que it ja es introductet in alqual maniere. Esque tande un hom va aprender it ''spontanmen''? Si in li scoles on vell docer li mundlingue solmen a ti disciplos queles participa ''voluntarimen'', li númere del participantes ne vell esser grand; it vell esser simil quam nu concernent li stenografie. Quant homes ancor hodie omisse aprender ti-ci utilissim arte, benque it aporta mult plu ''immediat'' avantages quam mem li mundlingue completmen introductet vell posser adportar al majorité del homes! E quant plu facil li stenografie es a aprender quam mem li optim sistema de mundlingue!! Quam litt es li percentage de homes queles have li spontan impulsion aprender un foren lingue! Li majorité del homes mem vell aprender

-66-



nullcos, si on ne vell fortiar les per li scol obligatori. Mem li necessitá del economic vive sovent ne sufice por instigar li homes augmentar su saventie. Do, mem in futur, pos oficial introduction del mundlingue, it va esser necessi fortiar li homes aprender it, si on vole reciver li ideal efecte de general difusion.

Nu, quant minu noi posse expectar que li homes va aprender li mundlingue ''ante'' su oficial introduction? Omni ancian propagandist del mundlingue ha alquande hom quel dit: yo comprende bon li necessitá del mundlingue, ma benque vu asserte que vor sistema es facilissim, yo ne posse resoluer aprender it ante que it es oficialmen introductet; yo ne trova it amusant aprender un lingue sin esser cert reciver per to un avantage. Nor contra-argumentes generalmen ne posse victoriar ti índiferentie. E mem li Espistes per su excessiv propagande pos mult decennies ne ha successat victoriar ti-ci rocca, ti-ci colosse, quel es mult plu grav quam li defectes de ti sistema. Pro to Espo ne va victoriar; li autorités nequande va introducter Espo oficialmen, e in li circules del Societé de Nationes on ja desde long témpore es bon informat pri li defectes de Espo.

Per to yo ne vole descoragear nor propagatores; yo solmen vole gardar les contra deceptiones. Noi deve economisar nor medies de propagande; noi deve tornar nos solmen a inteligent e ideal homes queles es parat a sacrificies por li homanité, e mem inter ti homes es solmen pocos con special lingual interesse. Precipue noi deve tornar nos a instructores e filologos, queles per su profession es specialmen capabil comprender li excellent solution quel li problema ha trovat in nor Occidental. Mem ta noi incontra mult índiferentie e mem hostilitá. Ma it es cert que li autorités, examinante li problema de un universal lingue, va escutar antey li opiniones del competent expertes, e to es: del filologos, del linguistes.

Dr A. Peipers, Köln.
---

-67-



Lingue e societé.

De Prof. A. Meillet, membre del Institute de Francia.

Li linguistic statu ha sempre dependet del social statu.

Avan li guerre omni nation visat a devenir autonom e a prender li max grand loco possibil. Consequentmen omni volet haver su lingue de civilisation. Li local parladas desaparit e plu e plu mult national lingues esset etablisset.  Li aristocraties ha posset contentar se per un micri númere de lingues de civilisation; chascun del yun democraties volet haver un por se self, proxim al populari parladas.

Li principie que omni nation have li jure disposir pri se self ha victoriat; li democratic institutiones extende se; on posse previder que in li proxim future li national lingues va mantener se e developar se, e que Europa va contar durant ancor mult annus mult micri lingues de civilisation.

Ma ja nu America usa solmen du linguistic gruppes, li anglesi e li hispano-portugalesi; ja nu li grand-russ es li imperial lingue de un grand union de divers populationes directet de un sol guvernament; ja nu li anglesi, li german, li francesi servi quam comun lingues de civilisation.

Poc lingues es vocat luder ti rol; nam li efortie quel on posse consacrar al studia de lingues es necessimen limitat.

Li idiomas de micri gruppes resta restrictet a ti nationes por queles ili es creat, e li usada quel ti nationes fa de ili es por lor membres un cause de debilitá, por li extranos un fonte de íncomoditás.

Li unitá de civilisation tende a exacter li unitá de lingue. In omni témpores li lingues ha diferentiat se quande li unitá de civilisation ruptet se; ili ha tendet a unificar se quande un sam civilisation expandet se.

Ma li principal actual lingues de civilisation have un tro grand passate, chascun de ili expresse tro original tradition por esser abandonat; chascun es un fortie e un ornament del homanité.

Céterimen li evenimentes ha monstrat que li mental unitá de civilisation ne respondet completmen al material unitá. Li germanes have altri social conceptiones quam li franceses, e tis-ci altris quam li britannic e american popules.

-68-


Li munde ne es matur por un ver, international unitá, quel, reposant sur elementes comun al civilisat Europa e America, vell servir al practic relationes del tot munde.

Támen li líber nationes tende plu e plu a formar un societé. E un societé ne posse exister sin medies de comunication. On ha sovente parlat pri Unit States de Europa - li constitution de queles ne sembla esser proxim. Sin alquel form de comunitá de lingue on ne posse concepter un ver union.

Chascun del national democraties deve sentir que it es un partie de un homanité, de quel li unitá apari omni die plu evident e quel have in sempre crescent gradu solmen ún civilisation, herede del greco-roman civilisation, e it deve far lu necessi por comprender se con omni altris. Quande li democraties va har afirmat lor domination, ili va plu bon comprender li international necessitá, provisorimen celat a lor visu per li efortie por conquestar li potentie.

Un lingue de civilisation es tam minu apt a changear quam it servi a un plu grand númere de homes distribuet súper un plu vast region e plu índependent de unaltru.

Ma li experientie anc monstra que li linguistic instrument ha sempre esset adaptat al besones. Li unificat roman imperia ha havet su unic lingue, li latin. Li feudalité quel ha dispezzat Europa in provincies e in seniores, ha productet un ínfinit diversitá de local parladas apen gruppat in dialectes. Li national states del modern Europa have por organes li national lingues de civilisation, micri o grand.

In casu de necessitá li societás save escapar de degenerat traditiones e, precipue in periodes de crise, ili selecte li lingue convenent a ili. It existe apen un popul quel ne have in su passate un o pluri changeamentes de lingue. E, mem fixat, li lingues modifica se; malgré omnicos quel vell dever stabilisar it, li francesi de hodie ne es plu ti del XVIIm secul.

LI nov politic, economic e social conditiones resultant del ultim guerre va fixar con li témpore un nov linguistic statu.

Li micri democraties trova complacent li micri national lingues; quam li dialectes mori hodie, tam ti micri lingues va morir, e li universal democratie quel etablisse se va trovar su universal medies de expression.

Ex "Les langues dans l'Europe nouvelle", ed. Payot. Aut. trad. de K.B.B.
---

-69-


A quel deformitá mental ducte li artificialitá!

Li Idistes continua discusser e disputar por saver esque ili va supresser li finale obligatori -o del nómines o ne. Li opiniones ne concorda, nam it es naturalmen impossibil que mult individues posse desembarassar se strax de un custom, 25 annus old, de ornar omni nómines per un caude artificial sovent grotesc. Inter li opiniones expresset, alquantes sembla preterpassar li límites del bon sens e monstra quant li artificialitá posse deformar li mentes e falsar li maxim solid cerebres. Un Idist protesta por ex. contra li supression del finale -o per ti memorabil argument (Muevi p. 318, in Ido): "La postulo por bona mondolinguo esas ante omno granda facileso, logikeso, regulozeso e kurteso; ma ne pleneso de barokaji nacional quale: boa, tundra, mazurka, tombola, pasha, vodka, etc. Se ul vorti ne povas bone enduktesar aden Ido kun la finalo -o, to ne signifikas ke ni mustas nun plenigar nia linguo per arbitrialaji stupida e desreguloza, ma ke ni mustas regularisar ta vorti por ke li enirez Ido facile, sempre kun la finalo -o".

On save que li paroles citat supra es omni international e solmen con lor finale -a. In Ido ili ne posse esser incorporat; a alqueles de ili li Idistes adjunte li -o (p. ex.: boao!!), ma li altres es considerat quam "extran paroles" (paroles international considerat "extran" in un lingue international!!). E nu un Idist veni declarar sin rider: omni ti paroles international es solmen barokaji, arbitrialaji stupida e desreguloza.

Íncredibil! It es cert que li autor de ti protestation rasona quam un Volapükist del anteyan secul. Il deve mem retornar strax al Sol-re-sol, un del max famós lingues basat sur li lo-gi-ke-so, re-gul-oz-eso e distant de 100 kilometres del lingues cultural de Europa. E quo veni far li "regulozeso" (= regularitá) contra ti paroles international? Per quo paroles quam boa, mazurka, vodka, etc. es minu "regulari" e "logical" quam boao, mazurko, vodko, etc.???

Noi plendi li Idistes, si lor avocates ne have plu clar idés pri li ver principies del lingue international!    Ric Berger.
--

-70-


Li propri aspect de Occidental.

De W. Karch, Leipzig.

It es clar, que anc li max bon aposterioric interlingue deve esser un mixtura del vocabul-materiale de natural lingues, proque ne por omni notiones existe international vocabules. LI vocabularium de Anglés ne es minu mixtet quam Occidental. Mem li hibridisme (mixtion del radicales e afixes de divers orígine) ne es ínpossibil al national lingues: A laggard, huntress, laughable, leakage, groundage, laboriousness, I Finlandia, F trotter, G. lagerist, burschikos, Luftikus; Occ. landal, sandiera, mannic. Li pur latinid artificial lingues (Interlingua, Neolatine, Monario, Latino viventi) anc deve usar modern Anglés paroles por li tecnic ressort-lingue, nam li Latin del medi-etá ne posse far li grand developativ salta ad in li 20m centennie. De altri látere it es ínpossibil, que on mutila un national lingue ad un pidgin (vide li projectes World-English, Welt-Deutsch etc.).

Un cliff por omni sistemas esset li particules, pronómines etc. Adver Occidental max sovent have Romanic, con un litt percentage tolerabil de pur Latin o Anglés. Ma anc Anglés conosse tales: per, because, except, ad interim, transverse, sufficient, single, finally, ulterior, superior. In derivationes ili es international (A. antedate, ultramarine, subway, interbreed, post-war, counter-stroke, trans-shipment, interlope, F. traduir, superfin, multiforme, rétrograde, préterition, circumference, propitiation.) Por li memoration li Romanic e Anglés paroles es plu util, nam li Latin conversation-lingue ya es extra usada. Secun scrition li particules in part es altrimen quam in li fonte-lingues.

In céteri Occ, malgré su naturalitá have un propri, un colectiv aspect (panromanic, anglolatin). Si on considera omni categories de vocabules e anc li derivates til nu in usation, it resulta, que circa

25% es francés resp. apartenent a un altri lingue romanic (secun pronunciation e apartitá del afixes; paroles de regulari transscrition es íncalulat)

25% es perfect international o identic con pluri natinoal

-71-



lingues (secun li autonom regules derivativ de Occ. e li sam radicas)

adminim 40% es total autonom pri lor aparentie scritiv (e anc auditiv)

adminim 7% es nonromanic (quelc de tis es "paroles pruntat" in li romanic lingues).
---


Autoritás e progress.

Li Reyal Societé in Anglia in 1841 despermisset un tabul memorial por li famós Joule. Quelc decennies plu tard ili refusat li erection de un monument por Darwin e fundat in vice de to un cage-dom por simies.

Ignaz Semmelwein (1818-18765), li decovritor del infectiv caractere del febre puerperal, secun li instructiones de quel li mortalitá pre ti maladie ha diminuet se til un quart, ha incontrat un tal resistentie che su con-expertes, que il totalmen consumat se per su defension e perit in l ihospicie de alienates.

Li decovrition de Robert Mayer pri li constantie del energie esset talmen mocat del erudites que il cadet in un maladie de nerves, in consequentie de quel il jettat se ex li fenestre.


Quande li 11 marte 1878 in li Academie de Scienties li fisico Du Moucel demonstrat al assemblat erudites li fonograf de Edison, li academian Monsieur Bouillard, indignat per li impertinentie del innovator, saltat vers li representant de Edison e clamat: "Vu rascal! Vu crede que noi permisse a un ventriloquist dupar nos?!" Li 30 septembre del sam annu Bouillard pos acurat examination del aparate ha dat li declaration esser convictet que it acte se solmen pri un habil ventriloquisme. "It es ya ínpossibil suposir que un mesquin metall posse reproducter li nobli son del homan voce!"



Quande 1908 comte Zeppelin, quel on tractat con ne minu grand scepticisme de látere "autoritativ" - quam on save, in li congress del ingenieros 1901 in Kiel on regardat le quam un foll - executet su grandiós e successós experimentes con li aeronave directibil, li unesim pensa del popules civilisat ha

-72-


esset li revolutionari changes in li metodes de guerre evocat per ti nov invention!


Quande on fat li unesim experimentes con li ferrovia, li ingenieros pruvat li ínpossibilitá de locomotives mover se for del loc e que li rotes sempre va rotar circum se self sin avansar.

Thiers opinet: "Yo ya concede que li nov ferrovias va facilisar un poc li transportation del viageres si li usa resta restrictet a poc, tre curt rutes in li vicinitá de grand cités quam Paris. On ne besona long rutes.

Li reyal bavarian colegie medicinal declarat que li construction de ferrovias vell esser un imens crímine contra li public sanitá, proque un tam alt velocité vell causar che li viageros un comotion cerebral e che li spectatores ataccas de vertígine. Li colegie pro to urgentmen recomandat erecter sur ambi láteres del reles paretes partitiv tam alt quam li wagones. 

Fredirico Wilhelm III dit pri li ferrovia: "Yo ne posse imaginar to quam grand felicie, si on ariva in Potsdam quelc hores plu temporan".


Un curiositá, quel ne es de tro ancian date, ha esset li refusa de un patente, quel Ing. R.E. May proposit in li fine del secul passat che li patent-oficie statal in Vienna. Il hat inventet un aparate aviatori con planes volant, propeller e motor; ma su petition pri patente esset refusat per li motivation: "Un aparate aviatori plu pesant quam aer es un tecnical ínpossibilitá, e inventiones tecnicalmen ínpossibil es ne patentabil".  Trad. E. MOES.
----

Confusion.

UN voce; Mi-a-ay... au... ni-a-ay.... a-mo-oj...

Li dama: Hector, cessa do traer li caude del cat por far miaular it. Tu es cruel.

Li marito: Quo tu di? Ma it ne es yo, it es li alt-parlator quel emisse. Li radio-programma es: un demí-hor de cantes in Esperanto.

-73-


Quam old es nor alfabete?

Li LI usa li antiqua o latin lítteres proque ti form del alfabete es li max vastmen expandet. Támen omni alfabetic formes e arangeamentes del tot munde deriva se, quam on save, de un comun orígine. Ante 1916 on credit que ti prototipe esset li fenician alfabete con li araméic e hebréic (moabitic) ex Siria e Palestina quam su max old e proxim parentes. Li investigationes pri li historie del alfabete retroductet, ad saver, al fenices, li grand cultur-mediatores del antiqui munde, e al annu 1000 a. Chr., ex quel témpor originat li maxim old alfabetic form tande conosset.

In 1916, támen, li anglesi egiptologo Gardiner publicat un raport pri quelc fragmentes de tabulettes inscrit per un ínconosset scritura litteral, e li vivaci discussion pri li orígine e etá de nor alfabete esset reviventat.

Ti tabulettes hat ja esset trovat, con grand amasses de altri objectes, del anglesi expedition, quel durant li hiverne 1904 - 5 sub li guidantie del famosi archeologo Flinders Petrie explorat li vestigies del antiqui labor in li minieras sur Sinai. Por comensar lass nos descrir un poc li loco del trovages e li trovages self.


Ínmediatmen trans li deserte along li sud-ost angul del Mditerran Mare expande se li savagi e ínhospedal sinaitic montania. It have li form de un triangul con li punte orientat vers li sud, inter li Rubi Mare e li sinu Akaba. Ti ínfructuosi region con su labirint de serpenteant valleyes profundmen inciset inter altissim, abrupt montes nulltémpor ha posset nutrir un realmen resident population, mem si li monotonie del valleyes antey esset aleviat per un poc de vegetation. Ma li roccage celat in su ravines altri preciosi coses: cupre e turcoses, queles esset explotat depos témpores ínmemorial precipue del antiqui egyptianes. It esset li maxim important loco por ti egiptian activitá quel esset li scope del mentionat archeologic expedition de 1904—5: li campe de minieras circum Serabit sur Sinai. 

Ci, c. 2000 a. Chr., sur un alt-plató 900 metres súper li 
superficie del mare, li egiptianes erectet un temple ornat per 
hieroglifes e dedicat a "Hathor, li Possessora del Turcoses" 

-74- 



e a "Sapdu, li Dómino del Ost”. Li inscritiones de ti temple e su ínsupervisibil amasse de votiv-donas da nos un bon pictura del activitás executet ci, con long intervalles, durant millennies ante nor epoca. 

Ma, pro quo li temple ne esset constructet secun egiptian stil? Qui protectet it contra vagrant bandites durant li intervalles? E, avan omnicos, qui executet li non-egiptian inscritiones trovat ci, queles sin dúbita es li max important trovage del expedition? 

Evidentmen un till nu ínconosset popul dominat ti país in li antiquitá, self li existentie de quel vell har restat totalmen ínsuspectet except pro Serabit e su inscrit tabulettes. Li necessi sacrificies a Hathor de preciosi coses, pri queles parla omni expedition de egiptian turcos-serchatores, esset probabilmen in realitá tributes exactet del chef del lande por li permission laborar li minieras. Similimen li mistic semitic 
"Aamu" o "Retenu", queles sempre reveni in li raportes e picturas pri ti expeditiones, esset in omni probabilitá representantes del indigen population, present por garantir securitá in li extran land. 

Li trovat inscritori fragmentes monstrat se esser partes de ott, originarimen in li cliff intalliat tabulettes de rectangulari form con arondat parte superior, circa 30—40 cm alt e 24—28 cm larg. Anc quelc crud imitationes de egiptian statuettes portat ti ínconosset scritura. Li inscritiones es curt e tre ínregulari e li lítteres monstra fortmen variant formes. Es anc grand damage que li originales ne es accessibil: on have solmen fotografies. 

Qual lingue es usat in ti curt comunicationes de un popul desaparit? Li egiptian es excludet: ti vell har esset scrit per hieroglifes. Ma qual lingue on posse expectar ci in li interior del semitic landes si ne un semitic lingue, parente del fenician e li hebréic del Old Testament? E efectivmen, tri signes de un quar-litteral gruppe sovente revenient rememora frappantmen quelc lítteres ex li fenician alfabete. Leente les 
in li sam maniere on solmen besonat interpretar li unesim signe del gruppe quam B por reciver li parol BAALAT, t.e. Dómina, Possessora. Por plu grand certitá li micri signe-gruppe

-75- 



trova se anc sur un non-egiptian sfinxe junt con li hieroglifes por Hathor, li "Possessora" del Turcoses! 

It es ver que li signe por B, interpretat con alquant hesition es simil al correspondent líttere del fenician alfabete, ma in vice de to it es un bon illustration del fenician nómine de ti líttere: Bet = dom, un parol quel anc intra in nómines quam Bet-lehem, Bet-el, Bet-esda, Bet-fage e mani plu. Un grand parte del fenician nómines lítteral esset tal apellationes de coses, p. ex. bove (A), mann, ocul, aqua, pisc, camel. Forsan ne omnes have un tam obedient imagination que illi posse vider que un A es realmen li pictura de un bove! Támen it es clar que, un vez etablisset, li signe posse ya changear e adaptar se a different scri-materiales sin perdir su nómine o function. Talmen it es possibil que li sinaitic B es li prototipe del fenician líttere Bet, benque ti ci líttere self in null maniere similea un dom. Relevant in ti conexe es li interessant fact que li signe in question es identic con li hieroglife por dom, benque li egiptian signe ne significa li son B, li hieroglifes ne essente proprimen signes litteral; in omni casu "dom" in egiptian ne es Bet o alquo comensant per B.

Ergo li interpretation BAALAT por li mentionat quar-litteral gruppe de signes sembla esser bon fundat. Un confirmalion presc decisiv es furnit de quelc passages, u ti parol BAALAT es precedet del medial signe leet quam L. Ma interpretat precisimen in ti maniere it vell convener excellentmen. 
Nam ti L es in li semitic lingues li normal preposition significant "por", 
"a" ; ergo li paroles L BAALAT vell dir: "Por (a) li Possessora", un interpretation quel es anc presc adtrudet del contextu. Naturalmen, ti version ne es strictmen pruvabil. Li circumstantie que on ne ha successat far un coherent letura depende sin dúbita del curtitá e fragmentaric 
e ínclar statu del inscrit pezzettes. Quo es cert, támen, es li litteral caractere del inscritiones e lor etá; li archeologic examination refere les al témpore ínmediatmen pos li erection del temple de Serabit. 

On ha expresset li opinion que li sinaitic inscritiones con li íncert e changeant formes e lax órdine de lor signes presenta li unesim, tastant experimentes per un nov scritori sistema, 

-76-


li unesim scritura per real lítteres. Alquel semit sur li campe de minieras de Serabit ha conosset li egiptian scritura. Provante scrir per it, ne egiptian, ma su propri semitic lingue, por quel li hieroglifes es totmen ne apt, il un die fat un decovrition mersí a quelc particularitás del egiptian scritura, ti decovrition, ad saver, que omni paroles del lingue consiste ex un micri númere de sones, queles posse esser scrit per un corespondent micri númere de signes, t.e. lítteres. Poy ti decovrition del adorator del sinaitic deessa, fat inter li annus a. Chr., probabilmen devenit li fundament sur quel li fenician alfabete nascet por developar se til nor modern scritura. 

CRONICA. 

Dr. Phil. Jalmar Furuskog, un del maxim prominent ductores del sved IOGT-movement e un calid amico del international colaboration, ha inviat al Intern. Grand Loge de IOGT li proposition, reproductet ci infra. In estive li Grand Loge ha havet session in Haag, Holand, e ha remisset li proposition al Intern. Concilie, u Dr Furuskog ha esset electet Vice Chief Templar. 

"Por IOGT, quam por omni international federationes, it vell esser un grand auxilie posseder un LI por congresses, corespondentie e simil. Quam bon conosset, mult projectes de un LI ha esset elaborat. Li maxim conosset inter ili es Esperanto. Regretabilmen on deve constatar que, pro ínapt selection del paroles, pro un in mult punctus ínpractic grammatica e un derivation, quel barbaricmen violentia li international vocabularium, Esperanto ne realisa li postulationes, queles on have li jure demandar de un modern auxiliari lingue. In contra li auxiliari lingue Occidental sembla aproximar se suficentmen a ti postulationes, benque it ne es excludet que un novi perlaboration vell far Occidental ancor plu apt. 

It sembla me esser un honorari ovre por IOGT, precismen nu, quande li question actualisa se plu e plu partú in li munde, prender iniciative por metter li problema del mundlingue in rect position. 
Pro to yo proposi 

-77-

que li International Grand Loge mey nominar un comité con li comission efectuar un investigation sin prejudicies del question del LI ; in ti ocasion it deve examinar omni existent projectes de alquant grand valore, e 

que ti comité mey esser autorisat comunicar con li ductores de in tam grand extension altri international federationes e societés quam mey semblar apt al comité self por efectuar per to li maxim grand uniformitá possibil del parte del diferent international movementes populari, 

que li comité mey esser petit rendir raport maxim tard al proxim international convenida del Grand Loge. 

Filipstad (Svedia), li 28m dec. 1932. 
Jalmar Furuskog." 

GERMAN OCCIDENTAL-FEDERATION. Li rapid crescentie del german Occidental-movement fat it necessi convocar ye Pentecoste 1933 un conferentie del german occidentalistes in Bernau che Berlin, u es li sede de nor german organisation. Li conferentie comensat li 3.6., clocca 17, per salutparoles del administrator del GOF, sr. Mildebrath. Il expresset su joya pri li facte que Occidental nu anc in Germania avansa malgré omni obstacules! Li GOF have fort gruppes in Leipzig, Dresden e Frankfurt e ultra to representantes in presc omni grand cités de Germania. Sr. Fritzsche fat un tre interessant discurs pri li tema "Noi e li Esperantistes". In fin il 
emfasat que Occidental ne es solmen li max bon, ma anc li sol possibil solution del problema de un LI. Sr. Neumann raportat pri li editoría del federation e li labore in Dresden, Sr. Ponnier pri li propaganda in Berlin. Li sequent soledí (4.6.) esset dedicat al discussiones pri intern aferes del federation. Sr. Mildebrath fat un precis raport pri li activitá del administration. Un excursion in li bell circumité de Bernau unionat ancor un vez li coidealistes ex omni partes de Germania ante lor depart. Noi german occidentalistes posse dir sin exageration que li conferentie esset un plen success por Occidental, mersí al ínfatigabil labore de omni german coidealistes. 

FRANCIA. It existe, in Francia, inter li public instructores, un original movement, de quel li iniciator es C. Freinet, Instructor, in Saint Paul (Alpes-Maritimes). It nomina se "Printation in Scole". In realitá it ne consiste solmen in introducter in li scoles un litt presse e exercir li infantes al típografic arte. Li scope es far possibil al scolanes scrir líbermen pri lor ludes lor dial ocupationes, poy, printar ti textus, composir litt jurnales, queles on exchangea con un dozen altri scoles in Francia e Extrania. Ti procede, quel basa li instruction sur li ver e profund interesses del infant, concorda con li labores del maxim bon teoreticos del modern pedagogie, ma conflicte con li oficial obsolet docentie. 

Li francés printator instructores convenit ho-annu in Reims, li 3 e 4 August. Nor coidealist G. Poujet, quel es printator, partiprendet ti congress. Il ha successat publicar in li revúe del movement L'Educateur Prolétarien un long articul por Occ. Inter li sessiones del congress il distribuet documentes pri Occ. e fat conosser nor lingue. In un altri congress, ti del Federation del Docentie, Reims, 5, 6, 7, August, il anc distribuet documentes. 

-78-


In ti du organisationes, Espo es in favor, ma es poc utilisat. 

L'EN-DEHORS, revúe individualistic, Orléans, in su numeró de august publica un long articul de R. B. pri Julius Lott, precursor del lingues del scole naturalistic. It emfasa li role de E. de Wahl in li solution del problema. 

L'OUEST, Angers, 25m julí, contene un articul pri Occidental e li idés del naturalistic scol, scrit in frances e occ. 

HISPANIA. Li organisation del Hispan Occidental Association (HOA) nu finit, li labore por Occidental in Hispania progresse rapidmen. Foliettes pri "L'Occidental, Llengua d'intercomprensió immediata", series de Documentes informativ pri Occidental, e un curs de corespondentie in 5 lettre-leciones es editet del HOA. Articules in li jurnales, quam Emporda Federal, continua. 

THE INTERLANGUAGE NEWS. Oficial mensual bulletin del Interlanguage Associations of Gt. Britain and Ireland continua in li nros 8 e 9 li polemica con li espistes e altris. Nro 9 anc contene un articul pri li valore educativ del occ.

Stimulat de nor angles coidealist Sr Beer mult articules e polemicas pri e por occ. ha aparit repetitmen durant li estive in pluri anglés e scott jurnales quam: CO-OPERATIVE NEWS, EXPRESS & STAR, SCOTTISH EDUCATIONAL JOURNAL, SHIELDS GAZETTE, YORKSHIRE POST. 

Che li Editoría del Sviss Association por Occidental es nu recivibil in separat cadernes series de Documentes del SAPO, ja publicat in Helvetia. Ti colectiones: Les principes de la langue internationale moderne, Orígines de Occidental, es un ver armarium contenent in comod form li argumentes por li naturalistic LI. Ti publicationes deve trovar loco in li biblioteca de omni interlinguistes. 
---

Translocation de Cosmoglotta in Svissia. 

Superocupat per professional labores, li sved functionarios de Cosmoglotta regretabilmen deve renunciar li adm. de nor jurnal depos 1934. Pos consultation inter li divers organisationes occidentalistic, it esset decidet translocar li printation e adm. a Svissia, u trova se pluri coidealistes, queles have li experientie necessi e témpore líber a consacrar a un activ propaganda. 

Depos januar 1934, li du revúes COSMOGLOTTA e HELVETIA fusiona e sub li sol nómine de COSMOGLOTTA va aparir mensualmen in li sam formate. Li custa del abonnament es elevat a Fr. 3,50 sviss, ma li revúe con duplic amplitá va esser richmen ilustrat por atinger un plu grand difusion. Li conosset Secretariatu del Sviss Association por Occidental, Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), assuma li administration del revúe; essente bon equipat por li propaganda, 

-79- 



it va posser centralisar li eforties por far conosser Occidental in 
omni landes e ganiar nov abonnates. 

Li regulari apparition mensual del revúe es ja assecurat secun un budgete exactimen etablisset e mersí al generositá de plur amicos de Occidental. 

Li unesim numeró de 1934 va aparir ja ante li 15 decembre de ho-annu. Li letores, quel va payar lor abonnament de 1934 ante li 1sim januar 1934 a 

Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia (Postchec-conto II 1969) va reciver gratuitmen durant januar 1934, por chascun abonnament, un del libres del collection "OVRE": 

I. Rolland: Europa e Asia. 
2. Balmont: U es mi hem? 
3. Coudenhove-Kalergi: Heróe e Santo. 
4. Poe: Un descense in Maelstrom. 
5. Masaryk: Democratie e Humanitá. 
6. Amicis: Manuel Menendez. 
7. Guilbert-Deminger: Vocabularium Occ.—F.A.G. (por li tomes 1—6 de "Ovre". 

Chascun es pregat indicar sur li postal mandat international li numeró del libre preferet (por ex.: "Ovre, Nr. 3").

Quam antey, un triplic abonnament de propaganda va custar solmen un duplic precie (= Fr. 7.— sviss). 

Noi espera que li precie tre modic de COSMOGLOTTA por 1934 va ingagear mult coidealistes e amicos a subscrir un abonnament de propaganda; to va auxiliar su sempre crescent difusion e, in consequentie, contribuer al amelioration de nor maxim important organe.   Adm.

Li Ver Essentie de Schweiklberg o Balsam de Sant Luis (destillat de Sant Luis). 

Sol fabricant es li monastere benedictin Schweiklberg pr Vilshofen a.D. Bass-Bavaria, Germania. 

Excellent remedie de familie por índispositiones, refrigidationes, grippe, reuma, cap-dolores etc. 

Ples prender 10—20 guttes sur sucre e frottar front, tempies e dolorós locos per li balsam. Calid té de tilie-flores es li bonissim cura de transpiration. 

Precie por un botelle M. 1.25, por membres solmen M. 1.05. Precie por un dozen botelles solmen M. 10.— Comendabil per Missionario Pater Pelegrinus Hoffmann, Schweiklberg bei Vilshofen a. D. Nieder-Bayern (Maria-Hilfs-Missionsverein) Postscheckkonto: München 1 109. 

Edvard Rydahls Boktryckeri. Stockholm 1933 

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...