Monday 15 April 2019

Cosmoglotta A 084 (sep-oct 1932)

COSMOGLOTTA

Oficial organ bimensual del Occidental-Union
Consacrat al developation, propaganda e aplication de
LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL


REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):
A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.
ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):
COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 4 Septembre-Octobre 1932  (Numeró 84)


Sviss Association por Occidental.

(image)
Prof. Ric. Berger, Red. de "Helvetia".

(image)
Fred Lagnel, Secretario del SAPO.

Quam on posse expectar, li central geografic situation e li poliglotticitá (4 lingues national!) de Svissia causa, que li inhabitantes de ti land sempre ha monstrat grand interesse por li interlingues, e anc li Occidental-movement have in

-65-


(image)
Dr. H. Nidecker.

(image)
E. Mayor, Secretario-adjunct del Sviss Association por Occidental.

Svissia un de su maxim activ associationes. Noi posse presentar in ti ci numeró fotogrammas de quelc de nor Svissian pioneros e adjuncte curt notes.

Li SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL ("SAPO") have un orígine interessantissim. In 1927 li Ido-Romanda Societo (ergo un societé quel propagat li interlingue Ido) decidet colecter argumentes por redacter un brochura contra li nov interlingue Occidental, e li comission esset dat a un de
su membres, prof. Ric Berger, autor de brochuras por Ido e colaborator de sr de Beaufront. Munit de omni documentes sr Berger comensat studiar li problema profundmen e post quelc mensus li veritá aparit le eclatant: Occidental es superior a Ido e omni altri projectes conosset! Su raport esset pro to in favor a Occidental, ne contra it. Ex Saulus devenit Paulus... Pos long discussiones, precipue post un discurs del old interlinguist A. Creux, mult altri idistes decidet adherer al Occidental-movement, e talmen li Sviss Association por Occidental esset fundat.

Durant li unesim témpores li propaganda esset desfacil pro manca de omni materiales, manuales, lexicos, moné, etc.

-66-


(image)
Lago de Chavonnes, in li Sviss Alpes, un del tipic paisages de Svissia.

ma SAPO havet li chance esser suportat de sr G. A. Moore in London, qui generosimen dat material auxilie. E SAPO trovat un energic secretario in li person de sr Fred. Lagnel, Chapelle. Il ne apartene a ti amicos, qui monstra su interesse e simpatie solmen per critica e platonic consilies por li labores de altres, no, il laborat self, silent ma energic, printante per manu, desde 1929, circa 150 000 folies, composiente brochuras in li lingues Frances, German, Italian, Angles, nam tande omnicos esset a crear por li landes de West-Europa. Li ultim. catalog de nor Sviss editoría monstra quel enorm labor sr Lagnel ha fat. Il esset auxiliat de mult colaboratores: sr E. Mayor, li 2-m secretario de SAPO; Dr H. Nidecker,
Basel, qui ha composit articules e editet un curs per corespondentie por Germanes; sr A. Creux, prestro, autor de

-67-


pluri brochuras; sr J. Ritter, autor de un curs por Italianes; sr Chanaud, Genéve, autor de ' "Index Francés-Occidental"; major H. Tanner, Bern, habil defensor de Occidental in congresses, e mult altres.

Ma li "spiritus rector" del Sviss movement es prof. Ric Berger in Morges. Il ha composit li grand lexico Francés-Occidental in quar mensus de intensiv labor (exter su professional labores quam preceptor). Ti lexico contene circa 28 000 paroles, e il scrit it sur li necessi clichés, plu quam 160, nam li ovre es mimeografat. In plu, il es redactor de "Helvetia", li special organ de SAPO, quel il redacte in un maniere, quel omnes aprecia, e il ilustra self chascun numeró per mult artistic dessines. Un mention important es su admirabil organisation. Su tot documentation es classificat in un cartoteca, quel permisse le trovar immediatmen omnicos quo es necessi. Ma ti cartoteca postula un immens labor. Su devotion a nor nobil idé es ínlimitabil e su forties ínexhaustibil. A.Z.R.
---

Latino sine flexione es inferior a Occidental.

De Dr C, W. von Sydozv, Lund.

Mi articul in Cosmoglotta no. 78 ha evocat sr Denes Szilagyi a un vehement e ínconsiderat atacca in Schola et Vita no. 11/12 1931. Il expedi li maxim mult de mi assertiones concernent Lsf. quam fals proque yo ne demonstrat les. A to yo deve solmen responder, que un opinion ne es pruvat fals proque sr Sz. posse constatar li manca de demonstration in un articul.

It es anc mi opinion que li latin es fundamental por li occidental cultura e que li fundament del interlingue deve esser latinid. Ma de to ne seque, que on deve recurrer al mort latin. It es ti latin, quel ancor vive, precipue in li romanic e li angles lingues, quel deve esser li fundament. A to consenti anc li adherentes de Lsf., ma illi consilia, que

-68-



on deve regresser del vivent formes al mort formes originari. To yo trova ínpractic. To vell esser un ínnecessi índirect via, quel va far li afere in ínnecessi maniere desfacil por li
majorité. Mi experientie: li latin ha fat imens regresses in mult landes. Quande yo esset scolero, li majorité del sved yunité studiat latin in six annus. Nu li minorité studia latin
e to solmen in tri annus. In Norvegia li latin lingue es totalmen abolit in li scoles. In simil maniere li studie del latin ha diminuet in plur landes. To significa, que li dominant
majorité del erudit homes plu ne conosse li antiqui latin formes del international paroles, ma es familiari con li corespondent anglés e francés formes. Contra ti fact li position del latin in li catolic eclesia significa poc. E li catolic eclesia certmen nequande va changear su latin a Latino sine flexione.

Mi position al interlinguistic problema es pur practic, e ti interlingue es secun mi opinion li maxim bon, in quel on posse in maxim facil maniere expresser clarmen su pensas, e quel es comprendet sin desfacilitás de ti, qui recive li parlat o scrit comunication. Quande yo asserte, que Lsf. ne es comparabil a Occ., yo fa to, proque yo personalmen trova plu facilmen li international paroles in lor vivent form, quel es in omnidial usu, quam in lor antiqui latin form, quel ne plu es in usu. Si yo deve usar solmen li verbal tema in omni tempora, li frase va esser minu clar, ja por me self, e naturalmen it va esser ancor minu clar por ti, qui ne conosse in ante li consecution del pensas. Li unesim vez quande yo videt un textu in Occ — yo tande conosset nequo pri ti lingue - yo comprendet immediatmen chascun parol e yo ne hesitat
concernent subject, predicat, object, etc. Ma quande yo lee Sch. & V. yo deve sovente haltar por analisar li frase, quo es subject, quo predicat, etc., ante quam yo comprende quo on
vole dir. Sovente yo solmen aproximativmen concepte li contene de un articul. Proque yo es tre acustomat a letion de textus in diferent lingues e lee fluentmen omni germanic e romanic lingues e ancor quelc altri, li defecte ne deve esser che me, ma che Lsf. Li sam observation yo ha fat che studiantes, qui astonat ha exclamat leente un textu in Occ.: "It es strangi que on comprende chascun parol ma tamen ne

-69-


save quel lingue it es .. ." Solmen con grand pena ili ha posset dechiffrar textus in Lsf.

Ex ti lingues — o ti cáos de lingues queles trova se in Sch. & V. li lingue de Dr Bylsma difere favorabilmen. In sam maniere quam Occ. it es comprensibil immediatmen sin analise del frases.

Sr Sz. remarca, que "i es" e "i ad es" ne es recomandat del Academia in Torino, e que il self trova les ínapt. Tamen ili es usat generalmen in Sch. & V. , li oficial organ del Academia. Esque on ne deve concluder, que li Academia ha negliget dar consilies in un important question, o que it ne posse dar bon consilies sin rupter li principies de absolut ínflexibilitá, quel es li norm de Lsf.? Esque to ne significa, que Lsf. in veritá es un bluff, un experimentation, in quel on ne vole confrontar se con li realitá e decider se in conformitá al practic postulationes in vice de teoretic e arbitrari doctrines ?

In ti moment, quande li Academia in Torino va ofertar un project, quel es demonstrat quam plu practic, t. e. plu facilmen applicabil e comprensibil quam Occ., yo va immediatmen transir al nov lingue.

Brachyglott Occidental.

De E. Pigal, Wien.

Resumé: Conform al tempo del témpor on recomanda usar solmen curt formes del lingue (brachiglott), u clar comprensibilitá e pronunciation permisse les. Specialmen on posse omisser ínnecess finitiones; exemples: francés, porós, numerós, númer, nómin, témpor, céter, joy, us, part, vest.

Secun li triesim regul de accentuation (K. Janotta: Complet grammatica: Cosmogl. 8 165: 1929: nr 65) li finale -s del plurale es ínaccentuat e ne have influentie al accentu del céter parol-part (finale enclitic).

Li sufix -es significa Cosmogl. 8. 214: 1929: nr 67) "indigen inhabitant" usat substantivic e adjectivic. Li sufix -es-

-70-


discerne se del desinentie -es per esser accentuat e per su len s contra li fort s del plurale.

Ma por mem plu bon discerner li du finales on junte al sufix -es- li substantivic o adjectivic desinentie -e o -i o in scrit grafic accentu, p. ex. francese, francesi o francés vice frances.

Pro que plurales de substantives fini anc per -os it es recomandabil usar derivates de tal substantives per li sufix -os (significant "rich in... providet de .... : Cosmogl. 9 38: 1930: nr 69) sive con li adjectivic desinentie -i, (-osi), sive con un signe de accentu súper o (ós); p. ex.: oleo, plurale: oleos, pro to oleosi o oleós, nucleosi o nucleós, numerosi o numerós.

Ma un hom ne conossent un occidental lingue o anc un occidentale in hast va pronunciar le scrit paroles angles, japanes quam ángles, japánes, pensante les plural de "angle, japane".

Pro ti du causes noi recomanda usar in publicationes por propaganda e por instruction li sufixes solmen in li formes con li scrit accentu: -és, -ós, precis quam in li lingues hispan catalan e ladin.

Por distincter numerós (numerosi) de "numerós"- (plural de "numeró") noi scri númer (númere, D Zahl) e número (vice numeró D Nummer) plural: números.

Por distincter és (-esi) de -és (plural a -é) on posse scrir li ultim per -ées; p. ex.: "idées, minoritées" vice idés, minorités. Ma in practica un tal distinction ne es necessi.

Adver por distincter inter li adjectiv e verb regular, noi have solmen li possibilitá scrir regulari por li adjectiv.

Ma ex li contextu on sempre posse inferer esque -ar es li finale del infinitive o del adjective.

Anc li final -i in li sufix -ori (p. ex. in imperatori) ne sovent es eliminabil, pro que -or es anc un sufix substantivic.

Li tendentie a curtar li scrit e parlat formes on incontra in omni lingues, ne solmen in anglés ma anc in italian.

Li autores de artificial lingues ne sempre ha egardat li postulation del brachiglott (de grec brachys curt e grec glotta lingue) quam monstra Zamenhof per paroles "mallonga" (curt) "malsanulejo" (hospital). Volapük havet paroles plu

-71-


curt quam Esperanto. Li lingue "pankel" de Wald posi in prim li principie del brevitá..

On tre sovent posse omisser li finale -e del substantive.

Pro li regulari derivation de nomination, temporari etc noi have in Occidental li paroles nómine, témpore etc e ne nom, temp" etc. Támen noi posse accurtar li proparoxitones nómine, témpore, númere, etc a paroxitones nómin, témpor, númer etc, queles sona tre simil al nominativic formes del natural lingues: nom(e), temp(o), nombr(e) etc. Per ti acurtationes noi conserva tam li natural son (p. ex. nómin, to es sonant simil a latin nomen, a parlat francés: nom e a german: Name) quam li regularitá del derivation: nomination, denominator etc.

Solmen por evitar miscomprenses e pro motives de eufonie e de pronunciation on mey usar -i, -e, -o, -a. Exemples: centrale e central, circulare e circulari e circular, finale e final, astre, avantage, voce, amari.

On mey usar li finales -o -a che substantives solmen si ili es necessi por indicar li sexu o por li flexion o por derivation. Ergo noi di arco, disco, lago, trunco pro plural arcos, discos, lagos, truncos; bocca, flagga, urtica pro plural boccas, flaggas, urticas; problema, sistema pro derivates problematic, sistematic. Ma noi di latin, regul e ne "latino", "regula".

Quelc substantives have vocalic finales pro distinction de altri substantives con sam primitiv tema; p. ex.: pico (avie): pica (utensil), porta (apertura): porte (post-tax): portu (station de nave), tempe (statu del atmosphere): tempo (tact): témpor (quadresim dimension del spacie).

In plu on mey considerar que ti curt formes de Occidental have modelles anc in romanic lingues, quam rumanian, ladin, catalan e que ne solmen anglés es por nos modell e idol.

Yo ne considera mi opiniones ci exposit quam ínfallibilmen rect ni definitiv. Yo es content si per li present lineas yo inicia un discussion pri ti tema por contribuer un modest part in erecter un international Occidental-stil standard por tis queles demanda un norm de nos, sin que noi restricte li stilistic libertá del ductent scritores.

-72-


Li paroles in un lingue international deve esser pronunciat — in un amabil ton.

Un senior, qui hat mult viageat e esset un devoet amico del interlingue, racontat que il experit un vez, essente in viage in Anglia e comendante li billet in li oficie del ferrovia, que su anglés acompaniatores questionat subitmen: "Esque Vu ne es satisfat?" Li viagero devenit un poc stupefat — a il mancat nullcos, il esset perfect content. Ma pos un moment il comprendet li justitá de lor question: il hat parlat al oficiario in un ton morós e ínamical, e il hat totalmen obliviat li precative "ples".

Ti historiette es instructiv anc por li interlinguistes. Un amical ton contribue al intercomprension - li scop de omni lingue. Li dangere esser miscomprendet, pro manca de amabilitá in li ton, menacia tre sovente in corespondentie e parlada per un interlingue, quel naturalmen ne have ancor suficent expressiones e frases, limat e polit per usu e tradition del
secules. Nor témpore es tre nervós e ambitiós, tre desrespectós e suspiciós, li atmosfere es quasi chargeat per excitamentes, miscomprenses posse nascer chascun moment. Un question, quel esset intentet del questionante solmen quam simplic question, ma esset stilisat tro rud e curt, posse esser miscomprendet quam un acusa, un critica, posse evocar malhumor e acerbitá, li questionate perdi li fervore de colaboration, li joya de labor, e in fine suffre li comun activitá, li progress del idé.

Pro to li frases ne deve esser despreciat, benque mult homes considera les quam futilitás, nonimportant e superflui. Li fraseologie have un grand social mission. It es necessi anc
in li interlingue. Un intercalat particul, un mitigant atribute, un inversion del frase, un bon selection del expressiones — e miracules - li cose es presentat in tot altri luce.

Ma por trovar li bon frases es necessi li bon humore, li rect disposition del anima, indulgentie e simpatie. On ne deve imitar tal homes, queles scri lettres solmen si ili ha trovat alquo, quo ili pensa necessi criticar. Qui visita un amico solmen pro informar le que on ha descovrit que il ha fat denov un erra? Qualmen, esque corespondentes ne posse far un

-73-


tal interconsense: si on ne posse scrir un amical lettre - on tot ne scri un lettre ...

Yes, li ton es un tre important ingredientie in un lingue. Li ton fa li musica.
A.Z.R.

Vision.

Premiat novelle de Robert Bohaty, prominent litterator hungar.

Li pendulant oleo-lamp pendent del trave fat saltillar ombre-diaboles a li humid plancas del strett cayute, al grossieri instrumentes de navigation, al rules de pergamene, al libres in folio, al cupre-gravet tabules de Ptolemeus; e li comandante, apoyat in li apertura del fenestre, regardat fixmen ad exter al tenebrosissim mar stormosi.

Il pensat, que ye mill pedes sub il, in li nigri liquide, sede li satan e pro li ínsonori, maliciosi ricanada sucussent su córpor treme, turbula, scuma li mar e con it chancela, dansa
li antiqui caravelle.
Rud voces, tappada, frappadas permeat de supra.

Li equipage. Balayallia del portus, aventureros, escapat sclaves de galeres, vagabundes queles esset ingageat del agentes del foll admirale per pesant aure in li stradettes de Madeira,
Gibraltar, Cadiz e Palos por li ínaudit viage tentant Deo. Cristobal Colon quam li marineros italian nominat Cristoforo Colombo, promesset richess, libertá, glorie; on parlat anc pri
alquel scop scientific revolutionant li munde, ma lu max important esset li brilliant hispan aurin scudos, per queles Cristobal Colon generosmen munit li interprendentes. Moné esset
suficent disponibil per li favor del reyina, che quel durant du long annus li admirale clincat, mendicat inter li perpetui mocada del nobiles de corte. Mem li plumponesc, gigantic porteros calabresi eclatat ridottante si aparit in li blanc coridor de marmor li absurd capitan naval, quel have li fix idé circumflottar li munde!

Ma il eat su via con obstinat perseverantie; il usat mill trics del cortesan vive, li besa de bell damas, li jocas del buffones de corte, li elevat humore de splendid festas por posser aproximar se al oreles del potentes; il disputat, polemisat durant

-74-


semanes con li clericos, scientistes, astrologos, til que finalmen li pensa a tresorosi India aportat un success al revero.

E nu passat plu quam tri mensus, desde que li fuma del mar devorat Palos, depos que desaparit li car terre natal, li realitá, e u feroci, nordal storm-vent tumultuant desde semanes raffat les in li infinitá del horribil aqua-deserte, in li desesperantie, in li frissonant horrore. Desde quar dies perdit se de visu anc li du naves acompaniatori; sub li galoppant obscur nubes li vente devorat li direction, li curs.

Li equipage trenat se quam rabiat canes sur li deck, on posset far avansar les solmen per knut al mastes, inter li segles. Mortaci, furiós regardas fulminat vers li comandante, quel ja ante un mensu fat portar in su cabine li púlvere, súper quel esset fixat in li cadre del porta un meche sempre brulant. Ma ja ti permanent, desesperat menacie comensat perdir su efect; maladie, sordidage e insectallia tormentat li homes, ye plures eclatat corea e nerve-cramp; frenetic ululada, plorada, blasfemie esset quotidian...

In li oreles del comandante sonat li sibillada de Don Ferroda, li jesuit:

"Nu ea senior, nu ea, in li bord del sferes guata te li etern damnation, tam certmen quam li terre sta in li centre del munde, in li medie del ínfinit Okeanos, quam circum it revolue
li sole, li lune e centes de stelles e súper omnis ta trona Deo con li armés de ángeles e santes por pussar li rebelle in li etern tenebre..."

Garros, li prim oficero, se precipitat sur li scaliere con un torche fumant fuliginosmen:

"Da les! Nu ja es egal. Da les vin!"

Garros retro-grimpat al deck. Li drivant nave cracat.

"Garros, li segle- mastro, li unoculat stirmann, forsan li difform, nan cocinero" —- enumerat con se li capitan — tis sta apu me ancor hodie. Ma deman?"

Il ne posset supportar li sufocant solitá. Il passuat adsupra li scaliere. Inter li cordes sifflat li vent, it dispulset li nubes. Strangi, nequande videt, horrid constellationes scintillat con inbarassant magnificentie partú in li fund del nocte.

"Diego" dit il al stirmann e cramponat se al parapete.

-75-


"Santa Maria ... santa Maria ..." stertorat li unoculato e su dentes claccat. Convulset a osse, su fingres tenet li stir, li vent pussat su gris, descolorat capille in su facie, quande
inclinat, il rigidmen regardat ad-avan.

"Santa Maria ... santa Maria ... li Grand Urse, li Lire, li Balancie, li Áquil desaparit del ciel li nigri aqua devorat anc li stelle polari. Senior ... senior ... esque tu vide ti ci
gigantic stelle-cruce ta in sud, Dómino Deo, li signe ... li fine ... santa Maria ... santa Maria! .."

Colon tenet li parapete in vertígine.

Tande un fantomic masse con mult ocules apparit avan il.

Un nave!

Con cent, calid. fenestre-ocules radiant in mult ranges, con chimenés alt quam turre, superbmen versant fum e pluvia de scintilles, ne mem trement in li assalt del undes, quel jettat li
micri caravelle quam un shell de nuce. Un ínsonori, secur brui esset audibil del gigante, quam alquel stalin palpitation de ínviolabil fortie, quel un nequande audit, íncomprensibil,
exultant musica supersonat; un trumpete sonat triumfante; un violine cantat reverimen; featri figuras flanat sur li deck; suavi, aurin rise trillat sin cuida; glasses de cristall resonat un al altri ...

Apen distant quelc brassades de Pinta flottat for li nave imaginari e desaparit in li nocte.

"Santa Maria ... santa Maria ..." gemet li stirmann.

Il videt necos. Li deck manet tranquill, ci e ta un obscur figura trenat se.

Cristobal volet parlar, ular, ma li horrore constrictet su gurgul per manu ferrin. Con folli agitation il precipitat se in su cabine. Li fine, li perition, quel fascina su perfatigat cerebre per un foll vision! Su fingres ferocimen grapat in su bocc apertet pro horrore, poy il cadet in li angul sub li crucifixe de Cristo ...

Li stelles lentmen tornat se con li nocte, ili pallet, flagrat e poc a poc esset inglotit del aurora crepusculant de ost.

E tande subitmen un self-obliviat, animalic crialliant ulula venient del topp fendet li rigid silentie:

"Terre!"

Traductet ex li hungar Eugen Moess, con permission del autor.

-76-


Rubaiyat.

De Omar Khayyam.

Un ball conosse null regulament.
Su lege es li capricie del battent.
Pro quo on batte e pro quo on lude,
To save solmen Un, li Grand Ludent.

Tu crede que pos tant labor e pene
Un premie celest te appartene.
Ples escutar li cri del minaret:
"Tu stult, li premie -— es tui pene!"

Do ples juir ancor li don divin!
Nam forsan deman in li matin
Tu jace mut quam polve in li polve,
Sin vin, sin musica, sin cant - sin fin...

Version in Occidental de A. Z. R.

Sententies.

Li ration es li historiograf, ma li passiones es li actent persones.

Li politica es simil al sfinx in li fabul: it devora omnes, queles ne posse solver su enigmas.

Arbitrari actiones de reyes es quasi fúlmines: ili dura solmen un moment. Ma li revolutiones del popules es quam tremore del terra, su succusses reproducte se súper imens distanties.

Voltaire ha dit: "Plu educat li homes deveni, plu líber ili deveni". Su epigones di al popul, que plu líber it deveni, plu educat it va devenir.

On di generalmen: "Li bellissim fémina ne posse dar plu quam ella have". Ma to es fals; ella posse dar precis to, quo on pensa que on recive de élla, proque in tal afferes li valore del recivet depende del imagination.

Li maxim mult del libres de nor témpore fa li impression de esser scrit in ún die per auxilie de libres, queles on ha leet in li precedent die.

Mult libres fa success pro existentie de acordantie inter li mediocritá del autor e li mediocritá del penses del letores.

-77-


ANECDOTES.

Li notori mentiard.

Un mann esset accusat pro rauberíe. Durant li processe il confesset se culpabil, ma li jurie declarat: ne culpabil! Li astonat judico exclamat: "Bon deo, seniores, esque vu ne audit, que li mann self confesset que il es culpabil?." Li president del jurie respondet tranquil:
"Yes, senior, ma noi save, que il es un notori mentiard, qui nequande di un veraci parol, e si il di, que il es culpabil, noi posse esser cert, que il menti."

Li triumf del tecnica.

Un Americano, un Germano e un senior de un land, quel yo ne audacia mentionar (li letor posse ya self divinar!), viageat junct in li sam tren e bentost esset ingageat in vivid conversation, provante imposar a unaltru. Li Americano racontat pri li maxim habil ortoped del munde, qui naturalmen vive in li Unit States:

"Un professional dansero, qui participat in li grand guerre, perdit su ambi gambes, ma post su ariva a hem in America, li ortoped preparat le du nov gambes. Ili es tam bon fat, que il posse nu executer li desfacilissim danses, you know."

"Gut", dit li Germano, "yo posse racontar Vos un simil historie ex mi patria. Un mann, qui esset tre ínmusical, perdit su ambi brasses in li guerre. In un hospital in Berlin il recivet du artificial brasses, e il es nu un del prominentissim pianistes, benque on asserte, que
a su lude manca personalitá."

"To es nequo", dit li triesim, "in mi patria mult plu remarcabil casus ha eventet. Un de mi compatriotes esset decapitat in un rebellion, e proque il ne havet su regulari cap-dolores in li lundedís, il comedat de un carpentero un lignin cap. Ma nu il repente to, nam su amicos immediatmen electet le quam membre del parlament."

CRONICA.

ANTON VALENTI †. Li 13-m april hoannu morit in Vienna un de nor maxim fervent adherentes, sr Anton Valenti, in etá de 62 annus. Il esset un del unesim idistes in Vienna, queles sub guidantie de ing. E. Pigal, secedet ex IDO-Societo Progreso por fundar un nov Occidental-Club, de quel il esset li maxim old membre. Il conosset mult lingues e interlingues, il scrit mult por Cosmoglotta, por li jurnale Occidental, ma plu mult restat por publication posthum. Un ver
idealist e altruist il esset anc energic benefator in servicie de charitá public - un digni cive del homanité. Mey il reposar in pace!    E.G.

CURSES DE OCCIDENTAL ha esset arangeat in Kiev, Ucraina, de Dr A. Babadagli, con mult participantes ex li superior scoles de Kiev. Post studie de solmen quelc nros de Cosmoglotta li adherentes ja scri remarcabilmen bon Occ. On besona materiales de propaganda e letura. Ples auxiliar nor ucrainic coidealistes!

-78-


Li INTERNATIONAL FEDERATION POR INSTRUCTION DE DESSINATION E ARTES APLICAT POR INDUSTRIES ha electet Prof. Ric. Berger quam su secretario. Noi gratula nor eminent coidealist !

SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM arrangeat un reunion in Stockholm li 29-m may. Li presidente, ing. A. Lindström, fat un interessant discurs pri radio-receptores, e redactor H. Lindholm declamat poemas in Occ. Plur invitat gastes, queles antey nequande hat audit Occ., declarat que ili hat comprendet perfectmen li tecnical discurs e li poetic lingue del poemas. Li societé ganiat nov adherentes.

HELVETIA, li organ del Sviss Association por Occ., ha aparit con nros de mart-junio. Noi nota specialmen ex li interessantissim contenete: Critica del Uniti Langue; Nov paroles in Occ.; Li sufixes de action in Occ.; Otto Jespersen e Edgar de Wahl, omnes del red. Ric. Berger; Reminiscenties interlinguistic de A. Kofman, Odessa.

OCCIDENTAL, li nov jurnale litterari, editet de sr Jan Kajs, Brno, Tchecoslovacia, ha aparit per 3 nros, contenent varie letura.

LE RADIO no. 477 (Lausanne) e LECTURES DU FOYER no. 17 e 21 (Zürich) contene articules pri Occ. con ilustrationes de nor ductores.

TIDEVARVET no. 21 (Stockholm) contene un curt articul, demontrant per bon exemples li superioritá de Occ.

POHJOLAN SANOMAT, un finnic jurnal de Kemi (Nord-Finlandia), ha surprisat nos per un long, bon scrit articul pri "Li grand problema del lingue international", publicat 3-m aug. Secun li anonim autor li problema ha esset soluet in idealic maniere per Occ.

SOCIETAS LATINA. In München, Germania, esset fundat hoannu in 4-m may un societé por propagar li reintroduction del Latin quam lingue international. In li fundatori reunion esset present ca. 50 representantes de diferent scienties. Quam presidente functionat dr Herman Weller de Tübingen, reputat quam premiat autor de Latin poemas. Li astronom J. Plassman de Münster dit que "li national ambition del Slaves, Arabes, Chineses, Japaneses, etc. va rejecter German, Anglés o Francés; pri li Latin omnes in fine posse unir se". Li geolog S. Calvi de Heidelberg confesset: "It esset inoportun abandonar li Latin. Noi va posser salvar nos ex li sempre
crescent desfacilitá per retornar repentent a it". Li historie instructe que tal decides de scientistes retrointroducter Latin (it ha existet mult tal provas) nequande ducte a un sol positiv resultate. Solmen un modern, simplificat latin quam Occ. va posser entusiasmar e servir al homanité.

Subventiones a Cosmoglotta.

L. M. de Guesnet 20 sv. cor., G. Enckell 20 sv. Cor., A. Haldin 25 sv. Cor., H.. Lindholm 20 sv. cor., Ric. Berger 26 sv. cor. Cordial mersías!    Adm. de Cgl.

-79-



EDITIONES DEL "SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL".

BERGER: Cours complet d'Occidental, SFr. 0.60; Dictionnaire Francais-Occidental, 316 p., in cadernes SFr, 3.— bell e solidmen ligat SFr. 7.80; Index Occidental-Francais SFr. 0.50;
Historiettes ilustrat in Occidental, SFr. 0.60.

BLASCHKE: Der Kampf um die Weltsprache SFr. 0.50.

RITTER: Curs por Italianes SFr. 0.30.

CREUX: Stenografie Duployé por Occidental SFr. Ritmica in Occidental SFr. 0.60; De Auli ad Occidental SFr, 0.30.
-- Ti precies es afrancat. Por omni altri editiones in Occidental: Ples demandar li catalog.

OCCIDENTAL-BURO, CHAPELLE (Vd), SVISSIA.

Postchec-conto Il. 1969.

"HELVETIA"

Organ del "Sviss Association por Occidental" es li sol revúe interlinguistic con ilustrationes original; rich contenete humoristic, litterari, scientic; preciós documentes interlinguistic.

Red.: Prof. Ric Berger, MORGES, Svissia.

Adm.: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd), Svissia.

Abonn. annual: SFr. 2.50; por Svissia: SFr. 2.-

Specimen gratuit.

COSMOGLOTTA 1932: Precie 2 sved cor. o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse li duplic abonnament recive g ex. Ples payar per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al administration. Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: Austria: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Ehamgasse 40, Wien XI) ; Francia: Paris 26 497 (L. M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX) ; Germania: Berlin 1562.51 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm, Svedia) ; Svissia: Il 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd) ; Svedia e altri landes: Stockholm 53858 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm). 

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...