Monday 15 April 2019

Cosmoglotta A 096 (may-jun 1934)

COSMOGLOTTA, may-junio 1934. No 5 (96) 

Caderne litterari. Perles del litteratura francés, sved, tchec, russ, 
portugalés, german. (Ilustrationes de R. Bg.) 

Du Old amicos 
LI MELOLONT 

Ex francès : Le livre de l'eau, de G. Barbarin.) 

Sur un nimfea ha just cadet li melolont, ti imbecil.

It pensa un minut, sur su Platt insul, avan li immensitá del morass. 

Ma nu it ha departet, con marcha corageosi e resoluet. It curre tra li folie con li tot vitesse de su ventre, ariva sur li altri bord e cade in li aqua. 

It sucusse se, crampona se freneticmen al verd palette e, per un heroic ascension, trena se up sur li flottuore.

Afamat de securità, it ne perdi un seconde. It alontana se per tot rapiditá del perfid aqua, ariva al altri extremitá del folie e recade in li aqua. 

Nov inmersion, nov grimpa sur li nimfea-boye. Nov curse affolat, nov plongea. 

Li tot die, it capriola quam un bestie obstinat til quande un pisc, interessat de su pantomime, mette it bruscmen in un secur loc per un colp de musel. 

-65-



LI SCRITE SUR LI SUOL 
de Selma Lagerlöf 
Ex li sved trad. de Y. Sköld. 

Li adultera hat recivet su judicie. Ella savet, que ella va morir. Tis, quel trovat la, surprisat la in su pecca, trenat la til li temple, ductet la córam li prestres e li lege-erudites, e enunciat, que secun li lege de Mosé ella mey esser lapidat. 

Li adultera esset un compatibil, miserabil ente. Ella stat córam su judicantes in lacerat vestes, con blu macules in li facie pro sucusses e battes, ja presc aterret til morte. Ella fat null provas excusar se, ma esset silent. Ella anc ne fat resistentie, quande li mannes, quel hat venit al sacri loco con la, pussat e trenat la al loco de suplicie. 

Ma alquant aplatat ella semblat, su tot interiore bollit pro colere e odie. Repententie ella totmen ne sentit. Su marito hat esset brutal a ella, battet la, lassat laborar penosmen e nequande dat la un afabil parol. Ella ne debit le alqual fide. Li féminas in li quartere, quel savet quo accidet la, customat pripensar, que ella mem til nu hat esset patient e humil e nequande hat provat revanchar mal per mal. 

Subitmen ella támen expulset un penetrant, acri cri e jettat se retro. Ella hat avigilat se til conscientie pri ad u on hat ductet la. 


Ja quam infante ella hat audit chuchotar, que in li temple de Jerusalem existe un loco de horrore, ad u nequi vade. It es un strett, quadratic corte con nigri suol, includet inter mures de colossal blocs petrin. Ta intern existe null altar de sacrificie, null cages por columbes, null tables u curtageros pondera e calcula, solmen un grand cumul de tot ordinari lápides, tel, quel on vide les partú sur li agres, gris-blanc, grand quam un cap de un mann. Ella self nequande hat videt li loco, ma nu, quande un largi porta esset apertet violentmen e ella subitmen videt un cumul de gris-blanc lápides avan se, ella savet u ella esset. 

Chascun vez antey in su vive quande ella hat audit pri li vacui corte con li lápid-cumul, u ti féminas, quel hat adulterat, vell expiar lor pecca secun li lege de Mosé, un frisson hat traversat la. Plu horribil quam Gehenna it hat aparet la. E nu ella self devet esser ductet a ta. 

Ma a quo it servit, que ella criat e fat resistentie?

Li mannes in-raffat la tra li porta per un fort capte, poy ili negliget mantener la, ma lassat la cader sur li suol. Ella for-reptet in un angul e jacet ta compatibil e sin auxilie, con li ocules ligat ye li lápid-cumul, quam si omni horrore sentit de ella, exeat de it. 

Ma alquant aterret ella esset, tam ínresistibilmen bruit odie e colere in ella, e to impedit la vider su propri pecca. Si ella hat posset parlar, ella ne vell har excusat se o suplicat pri misericordie, no, ella vell har vocat li furiosi mannes, que ili ha peccat plu mult contra ella quam ella contra ili e que li Deo de Israel va punir les, si ili prende vive de ella. 

Ella tande ne posset pensar a altricos quam al lápides e pro to ne savet de u ti mann hat venit, qui subitmen hat posit se avan li lápid-cumul. Esque il hat sedet ta intern, ja quande ella venit, o esque il esset un de lis curiosi de li grand corte del temple, queles hat sequet detra ella a ci?

Pro quo il hat posit se inter ella e li lápides? Quo il volet ta? Esque vell esser il, qui vell comensar?

Il esset un alt, gracil mann, vestit in nigri corporal vestiment e nigri mantele. Li capilles cadet in egal bucles adsur li epoles. Li facie esset bell, ma sulcat de mult 

-66-


rugas pro suffrentie circum li ocules e ye li bocca. Ella esset cert, que ella nequande hat videt le. « Contra te yo do nequande ha peccat. » ella pensat. « Pro que tu vole judicar me ? » 

Que il vell har advenit por sucurser la, null moment venit in su mente. Ma malgré to evenit un alteration in ella self, pos har aperceptet le. Li opression sur li péctor aleviat se. Ella posset respirar, sin que it sonat quam li stertorada de un moriente. 

Li altres, su patre, su marito, su fratre, li mannes del quartere, queles hat ductet la a ci e nu vell mortar la, hat stoppat un moment in lor impetuós avansa. Quelc mannes, quel customat passar li dies in li temple pregante o inprofundat in sacri interparladas, hat sequet ad-in li morn corte, e un de ili hat dat ordon pri ajorna del execution. 

Poy li adultera audit un rapid chuchota in li homamasse detra ella. Ella distinctet alquo tel quam : « Lassa nos usar ti ci occasion ! Lassa nos audir, esque il audacia abnegar li lege de Mosé ! » 

Poy li fémina videt, qualmen du lege-erudites, du old mannes con argent-blanc barbes e peliss-bordat manteles, aproximat se al nigri-vestit foreno e fat un reverentie córam il. « Mastro », li un dit, « ti ci fémina ha esset surprisat in plen action de adulterie. Nu Mosé ordona in li lege, que teles mey esser lapidat. Quo tu do di ? » 

Ti, qui hat esset salutat mastro, levat tande su pesant palpebres. Il regardat al du questionantes, al patre, li marito, li fratre, li mannes de li cité, queles hat acompaniat la til li temple, a lege-erudites, fariséos, a omni ti altres, quel apartenet al temple e ta havet su existentie. 

Quande li mastro per ocules hat surpassat omni facies, il clinat se ad infra e scrit per li fingre sur li suol, quam si il ne opinet it esser convenent dar les alcun response. Ma li du lege-erudites fortiat le responder, e tande il levat se e dit a ili : 

« Ti de vu, qui es sin pecca, mey jettar li unesim lápide sur ella ! » 

Quande li amasse de mannes audit to, ili respondet per un ridache. Nam quel response to esset? Si alquo tal vell devenir un regul, tande vell restar ínpunit omni criminard. 

Li adultera lamentat pianmen. Malgré li saventie pri su pecca ella támen hat esperat, que li foreno vell dir quelccos, quo posset salvar la. Nu ella comprendet, que omni esperantie es in for. Ella abassat li cap e ahoccat se, expectante li pluvia de lápides durant gue tis, quel partiprendet in li punition, demettet lor manteles e up-tirat li corporal vestiment. Li foreno ancor stat ye li sam loco, ma il ne plu semblat partiprender in to quo evenit, il hat denove clinat se ad infra e scrit sur li nigri suol. 

Li unesim, qui aproximat se a li lápid-cumul, esset li propri patre del adultera, proque il esset ti, del rasse de qui ella hat venit e qui pro to sentit li pudore de ella max profundmen. Il inclinat se por elevar un lápid, ma tande il hasardmen regardat al suol. E ta il videt scrit, forsan ne per lítteres, ma támen clar e comprensibil, li historie pri un horribil assassination fat de il ante mult annus e quel til tande nequande hat esset revelat. 

Ye ti vision li patre retroeat in grandissim terrore. In ínmeditant hasta, sin mem araffar se li demettet mantele, il precipitat se de ta. 

Tande li fratre strax hastat ad-avan corecter li conduida del patre, quel il interpretat quam li debilitá de un old mann por su infante. Ma quande il clinat se ad infra por prender li lápide, quel il volet jettar contra ti sestra, qui hat deshonorat le, anc il hasardmen regardat al suol.

-67-



Tande il videt ta notat, forsan ne per lítteres, ma támen clar e comprensibil, un deshonoration de un sacri loco, quo il hat fat unquande in juvenil petulantie e quo vell custar le su civitá in Israel, si it esset aconosset. 

Il esset captet de terrore. Il tramplat sur li scrite por anullar it, ma it brilliat tam clar. Tande il forprecipitat se, sucusset al látere omnes, quel volet impedir le fugir. 

Li adultera reptet un poc plu ad avan ex su angul. Li capilles pendet in toffes sub li fronte. Ella retrocaressat les. Ella ordinat li lacerat vestes. 

Nu esset su marito, qui vadet ad avan. In altissim gradu irritat pro li debilitá del patre e del filio, il clinat se ad infra súper li lápides. Su tot córpor dolet pro cupiditá a venjar. Il ne posset imaginar plu dulci voluptá quam mortar li marita. Ma tande up-flammat sur li suol un scrite, o forsan esset solmen quelc signes. Ili narrat pri un conspiration contra li roman procurator, in quel il esset invelopat e quel vell dar le li morte sur li cruce, si it esset decovrit tro temporan. 

Il levat se, e proque il esset un prudent mann, il fat un compatient mime, murmurat alquo, que anc il ne vole judicar e forvadet. 

Quande to evenit, li lege-erudites, quel antey hat parlat a li mastro, esset captet de grand curiositá e terrore e hastat ad avan, ne por prender un de li lápides, ma solmen por far saver, quo il scrit sur li suol, quo posset far un tant potent efect. 

Tande li unesim de li potent mannes videt, que ta stat scrit, que il unquande hat translocat sin permission li lápides de límite inter su propri agre e ti del vicino. Li duesim videt, que il hat ínlegalmen procurat se un grand parte de ti possedage, quel il hat administrat por un pupillo. 

Ili fat ambi un profund reverentie córam li scritor, plicat lor facies quam si ili hat esset emotionat e desaparit con bon statura. 

Ma quande ti mannes, quel hat esset inter li judicantes de ella, forvadet, li adultera levat se ye li genús. Un currente de nov corage fluet tra ella. Ella conceptet solmen ínclar qualmen omnicos hat procedet, ma ella comprendet que ella vell esser salvat, que ella ja es salvat. Li vital spíritu plenat la con abundant joy, strangi spasmas aparit tra su tot córpor. It esset íncredibil, ma ella sentit, quam si ella hat volet dansar. 

Ancor ella támen ne esset totmen salvat, nam nu lis céteri present precipitat al scritor por capter li lápides e executer li judicament. Ma un pos altri retroeat, quande ili regardat al suol. Vice prender li mortativ lápides e dar li punition, ili forhastat, trement e pallid quam li morte, con li ocules timidmen detornat e li epoles contraet. 

Quande nequi de ili restat adplu, li adultera stat erectet. Ella hat recivet vive in li ocules, e li antey gris-pallid guancies hat comensat rubijar. Ella ancor stat ínmovent, ma ancor ne esset suficent con li joy esser salvat. Ella anc hat posset vider su ínamicos aterret e humiliat, ella esset ebri pro li dulcesse del venjament. Ella volet dansar ci ye ti ci maledit loco, dansar córam li lápides, queles con jure devet har aplatat la. 

Tande li foren mastro levat se e regardat a ella. 

« U es li altres? » il questionat. « Esque nequi ha judicat te ? » 

« Dómino, nequi », ella respondet. Strax ella pensat, que nu ella ne plu posse retener li joy. Nu ella es fortiat dansar. 

Ma li mastro continuat regardar a ella. 

Il videt li índomitat joy bestial, quel logiat in ella. Il videt, que ella ne sentit repententie pro su pecca. Il videt, que ella esset plen de odie e vole a revenjar e corporal cupidie. 

Ella savet, que il videt ti omnicos, e ella perdit li vole a dansar. Ella devenit timid pro li mann, qui hat salvat la. Ella videt le circumradiat de luce del ciel, e ella tre timet. Ella credet, que ne vell esser li moment de il judicar la. It vell devenir un judicament, plu rigorosi quam li anterior, proque ti mann havet jure abominar li pecca, quel logiat in ella. 

Ma in su anxie ella audit le dir :

« Anc yo ne judica te. Vade, e ne pecca plu ! » 

-68-



Li poetes de Occidental 

Li autor tchec Jaroslav Podobsky opine que inter omni lingues international, Occidental es li max apti por poesie e li bell litteratura. E, pos har publicat du libres de poesles in tchec, il self va nu composir in Occ. Vi su unesim pezze in « verses blanc » : 

UN DIE IN SEPTEMBRE 

Quam profundmen hodie yo ha esset 
per transparenti lontanesse ravisset ! 
Quam si yo vell har regardat in dulci somniette 
alcú in nigri silva in un puri fontanette ! 

Li pur ciel esset bluatri, plen d'odores, 
desaparit li nubes e vapores 
e omnicos, que yo desirat vider, 
quam in un pur cristall yo ha posset leer ! 

Tu dulci mensu mi amabil, 
Ples dar me, que li dies de mi vita 
mey esser quam tui pur e agreabil ! 
Por regardar tam clarmen in mi propri ánim
Ples tui dulci tranquiltá me dar, 
e tui brillianti luce calm e clar ! 
Jaroslav Podobsky, 1934. 

MORIENTE 
de Jiri Wolker 

Quande yo va esser mort, 
necos sur ti ci munde va evenir e changear, 
solmen quelc cordies va tremer in rosé 
quam in matin li flore, 
milles ja morit, milles mori, 
milles fatigat a morte va ear, 
nam nequi senti self 
del nascentie e del morte dolore. 

Li morte yo ne time, 
it es solmen un parte del penos vive, 
li morte ne es malicios, 
it es li agonie, quel es mal, 
quel es horrore, 
quande li senses in li volada tirat 
cade de omnicos, de omnicos, 
e in li oxidat tub del córpor 
quam aqua stant putri li témpor 
e destructe chascun muscul, 
ocules, nerves e manus, 
per quel tu inbrassat li mund 
e amat it tant annus. 

Adío, mi puella, adío, amanta, 
adío, image charmant, 
on alontanat mi manus de tui sinu, 

on ruinat mi cordie amant, 
li pensa a te, quam aurin flech, 
durant un demí de annu me ha trapicat ; 
quande yo stat mal, it plu dolorat, 
quande plu bon, it auxiliat. 
Ma hodie adío, hodie ja omnicos es van, 
yo scri un lettre hodie, 
que tu mey obliviar me 
e serchar in un altri loc, 
ú on vell posser calmar tui cordie ; 
ti lettre esset mi max grand dolor, 
max grand chagrin, 
ma in agonie on deve esser sol e sol, 
abandonat in fin. 

Quande yo va esser mort, 
necos sur ti ci munde va changear e evenir, 
forsan un infante, forsan un árbor, 
forsan un amasse de lápides yo va devenir, 
yo va mi misere perdir 
e changear ex omnicos, 
li morte yo ne time, 
it es quam un parte del penos vive, 
li morte ne es malicios. 

Ex li tchec traductet Jaroslav Podobsky. 
(Jiri Wolker es un poete de Moravia morit in 1924, in li etá de 24 annus.) 

-69-

LI SVIN SUB LI QUERC 

Fabul de Krylow 

In l'ombre de un querc un stulti svin trovat
Yelb glandes in grandissim abundantie, 
  E il vorat les e vorat 
  Presc til crepantie. 
Tre satisfat de ti eveniment, 
  Il fat se un amusament 
Li terre circum l'alti querc fossante. 
  Vidente to, un corvo le clamat : 
— « Nudar li radicas ? Ho bestie damnat ! 
  Tu fa perir ya li árbore. » 
— It mey perir, to es ya nullmen grav : 
Yo manja solmen sui glandes suav. » 
  - « feroci creatura ! » 
Clamat alor li querc in su chagrin :
  Ti glandes es ya mei genitura, 
Levante l'ocules, tu vell vider to, svin ! 

  (Ex russ trad. A. Kofman, Odessa). 


LEER E SCRIR 
de A. Castilho 

Qual bell cose, mi paisan amícos, es li arte leer e scrir ! Un paperfolie, quel in su ne orígine ne esset plu quam quelc verd herbfolliettes, depoy fibrettes sicc e grisatri, in li dies de su major glorie forsan un camise, e poy un chiffon despreciat e obliviat ; un paperfolie posse esser cause de delicies e felicitás. Per su medie un hom, ne conosset e cludet in su angulette, strax quande Deo jetta in su anim un rapid reflecte del veritá e del suprem bene, il capte ti radie de cielin lúmine, generosmen dismisse it partú, solidifica it, sam quam de un gase quel on ne vide ni palpa, in li fund del miniera un diamant es fat ; il jetta it talmen preparat in li comun tresor del homan conossenties... 

...Li letura, mi amícos! ... esque vu save bon to quo es li letura ! ? De omni artes it es ti quel minim custa e max producte. It es libres, quel, similant a miraculos barcettes, íncoruptibil e ínnaufrageabil, porta nos tra li ocean del epocas por descovrir, visitar e conosser li tot munde existent : li antiqui popules revive por nos con omni lor usanties, customes, vestimentes, fisionomies, credes, idés, vicies, vertús, interesses e relationes : li historie es li mastre del vive, e su leciones es li augmentation e complement de nor natural judicament : ex to quo ha esset, noi aprende to quo va esser.

Ma ne es solmen li historie, mi amícos, quel charma nos, instructente nos : desde li matematica, quel pondera e mesura li astres, til li max humili mestiere, ne es scientie, arte o oficie, pri quel li libres ne instructe nos, amusante nos. Si vu lee durant li vésper, vu cultura plu bon e plu productivmen in li sequent die, vu save plu bon conservar vor fructes e directer con plu grand interesse vor possedages ; li sam eveni a vor vicines. li forjero, li carpentero, li tinturero, li textero, etc. 

Li population quel save leer e lee, prospera plu, es plu pacific e moralisat, plu unit e rich, plu potent, plu content, plu amabil e plu amat. Nam, vu besona saver, mi amicos, que omnicos li homes ha descovrit e inventet por augmentar lor forties, lor richesses, lor sanitá, lor vertús, lor amorós relationes e li númere de hores dulci e joyós, omni ti coses, depoy mani secules til nor témpor, on ha conservat cuidosimen in li libres. To es un patrimonie de scientie e bonitá, quel cresce sin cessa de patres a infantes, de ú chascun posse prender grand manuades ex to quo convene le, e ad ú chascun have li jure e mem li agreabilissim deventie portar lu poc o lu mult per quel su judicament ha providet le ; it es un comercie mutual de omni témpores e de omni animes, ex quel nequi surtit detrimentat, e in quel mem donante on recive. 
(Ex portugalés trad. Ismael Gomes Braga.) 
(Antonio Feliciano de Castilho es un famos poete e prosator portugalés 1800-1875.) 

-70-


Proverbies. 
(trad. W. Gilbert, Francia) 

Un vive ínutil es un morte anticipat. (GOETHE.) 

Li necessitá delivera nos del embarrasse del selection. (VAUVENARGUES.) 

It es un grand habilitá saver celar nor habilitá. (LA ROCHEFOUCAULD.) 

Esser ocupat significa esser felici. (GRAY.) 

Quande un hom intra in lucte contra se self, il comensa haver un valore.
(H. BROWNING.) 

Saver qualmen on falli es comprender qualmen on successa. (H. W. HOLMES.) 

Quant líber témpor on gania per ne atenter quo nor proximo ha dit, fat o pensat, e per occupar se unicmen pri su propri afferes ! (MARC AURELE.) 

Li espera es quam li nocte-ciel : ne existe loc sat obscur u li ocul quel atarda se ne successa decovrir un stelle. (O. FEUILLET.) 

Li hom quel renuncia li effortie, renuncia li vive. (PAUL POTTIER.) 

Li silentie es, pos li parlada, li duesim potentie del munde. (LACORDAIRE.) 

Haver nequel scop es drivar ; haver tro mult de it es misusar nor energie. (SYSTEMA PELMAN.) 

Viver ne es respirar ; it es acter. (J.-J. ROUSSEAU.) 

Li infelicie veni in nos, ma it fa solmen quo on ordona it far. (MAETERLINCK.) 

Qui ne es currosi save necos. (GOETHE.) 

Yo esset micri, con li desir esser grand. (VICTOR HUGO.) 

Ti quel fa sempre quo il vole, fa rarmen quo il deve. (BEAUCHERE.) 

Ne es util iritar se contra li circumstanties, ili es surd avan nor colere. (EURIPIDE.) 

Except li nascentie, li tot rest posse esser acquisitet per talent, saventie, inteligentie, genie. (DOSTOIEWSKI.) 

Li munde apartene a tis qui leva se temporan. (DE GIRARDIN.) 

Ne afecta marchar con vor cap levat, e parlar tre vocosimen, nam si haver un fort voce vell esser un avantage, li ásine vell esser li 
max perfect animale. (Ex : Li mil e un noctes ») 



It es ínutil rasonar con lu ínevitabil : li sol argument convenient contra li vente es cluder nor fenestre. (H. W. HOLMES.)

Li creditores have plu mult memorie quam li debitores. (FRANKLIN.)

Ti quel pensa al morte es ja demí morit. (HENRI HEINE.)

Li natura ne es un temple, it es un ateliere e li hom es tá un ovrero. (TOURGUÉNEFF.)

Un avie in li manu vale plu quam du sur li árbor. (MAYNE REID.)

Comerciante, un bon sensat hom di nequande omni to quo il pensa. (STERNE.)

Ocupa vos pri vor aferes, e vu bentost va haver aferes quel va ocupar vos. (O. W. HOLMES.)

Li natura ha dat nos du oreles e un sol bocca, a fin que noi mey escutar mult e que noi mey parlar poc. (LESSING.)

In li lucte por li vive, li unesim ínamico a combatter es se self. (P. MONSABRÉ.)

Li propri-amore es un fortie quel da impulsion al facultás del hom. (GOGOL.)

Li gross beneficies es reservat a tis quel posse subportar gross perdes. (HERBERT N. CASSON.)

Li pigritá es tam lent, que li misere atinge it rapidmen. (FRANKLIN.)

Li amicos es quam li parapluvies, on nequande trova les quande it pluvia.

Nequo separa plu fortmen du entes quam diferent opiniones pri li deve e li honor.

SENTENTIES (trad. E. de Wahl).

Si li factes, a queles noi es contraposit, contradí al teorie, tande on deve aconosser li factes e far cader li teorie, anc si ti ci es enunciat de grand erudites e es regardat quam generalmen aconosset.   Claude Bernard.

Noi ne fa changes por far diversion, ma noi nequande hesita interprender un changeament strax quande it es demonstrat que li nov via es plu bon quam li anteyan metode.  Ford.

Li dúbita mey esser por li homes un vaccination preventiv contra li desilusion, ma li dúbita es anc li mortation de omnicos grand.  Schulenburg.

Probabilmen it nequande va esser atinget que on mey judicar li action secun li hom, vice li hom secun li action.

Por li ver felicie on paya li compra-summa in avans, por li fals depos.

-72-


HISTORIE 
QUI COMPOSIT LI UNESIM DICTIONARIUM ? 

Si on vell demandar a mil persones quel es, inter omni libres, li max util, ti quel es max usat, sin dubita li 1000 persones vell responder : 

— It es li dictionarium. 

— E qui ha inventet li dictionarium ? 

Ci, null del mil persones vell responder, pro ignorantie. 

Li max ancian conosset ovre de ti specie existet in III-im secul ante J.-C. It esset composit ex 120 tomes. Su autore hat dat a it quam 
titul : Museo. 

ln 1502 apparit un « dictionarium » de paroles latin, scrit de Ambrogio Calepino. 

Durant li Renascentie, du grammaticos eminent, Robert Estienne e su filio Robert fat apparir un dictionarium latin e un dictionarium 
quel esset long témpor celebri. 

Ma solmen in 1584 aparit li unesim dictionarium francés, de quel li paroles esset rangeat per alfabetic órdine. Su autor esset nominat 
Nicot. 

Li unesim dictionarium italian esset composit 18 annus plu tard. In 1756 aparit li unesim enciclopedie german.

Depoy ne es un sol land quel ne possede li sui. Felicimen, nam... quo on vell far sin dictionarium? 
(Ecolier Romand.) 

Amalté es li nómin del capra quel alactat Jupitet : ti deo plazzat la in li Ciel con su caprelles. Il donat un de su cornes al Nymphas, quel hat cuidat su infantie, con li potentie far producter de it quo ili desirat. Vi li orígine del « corn de abundantie ».

Li antimon es un metalle tre dur, tre brilliant quel servi in li composition del lítteres printeric. Ti decovrition es atribuet a un monaco nominat Valentin. Ti monaco, quel serchat li famosi filosofal petre, jettat al svines li residue de su experienties ; il constatat que li animales quel hat manjat de it, pos har esset purgat violentmen, hat devenit poy plu grass. Il imaginat tande far li sam prova sur su confratres monacos, ma li dose hant esset tro fort, li religioses morit pro it. De to ha venit li nómine antimon quel on dat plu tard a ti mineral. 

-73-


Li max ancian bastament. 

Li unesim bastament (A. strike, D. Streik, F. grève) historicmen certmen constatat esset un bastament de musicos. Li roman autor Titus Livius raporta que in 311 ante nor era li roman guilde del musicos (li "tibicines") mettet se junt in bastament, pro que on hat anullat les li banquette gratuit a quel ili havet jure desde long témpor, e quel in chascun annu esset celebrat sur li Capitol. Excitat per ti ruptura de sacri traditiones, li musicos emigrat de Roma e transmigrat al proxim Tibur (li modern Tivoli). Li roman magistrates esset in grandissim embarass, pro que li sacrificies al deos absolut ne posset esser fat sin musica. On applicat pro to un tric, i.e. on fat ebri li musicos un pos un e ductet les retro a Roma sur grand furgones. Tárnen li bastament finit per un plen success del bastamentantes, pro que li censores adjudicat denove al musicos lor ancian privilegies por far impossibil por omni témpores tal desagreabil evenimentes. 
K. Janotta (Wien). 

Li féminas es plu intoxicatori quam li mannes. 

In omni témpores, li record del intoxicationes es tenet del bell sexu. Li pluparte del intoxicationes es debit al féminas : li proportion es circa 70%. 

Pro quo? Pro que li fémina, ne havente li fortie, es obligat recurrer al astutie. 

Do, li fémina ha intoxicat in li antiquitá, ella ha intoxicat in medievie, ella continuat in 17im secul, in li 18im ; e in nor dies, li intoxicatoras es, ho ve, ínnumerabil. On posse dir que li toxic es un feminin arm. 

Qualmen on intoxicat, antey Presc sempre per arsenic, tam plu que solmen in 18im secul li celebri chimist Marsch inventet un apparate demonstrant con certitá li presentie de arsenic in li homan córpor. Li Brinvilliers, li Voisin, famosi intoxicatoras del 17im secul, usat exclusivmen arsenic. Altres usat ópium ; ma per ti toxic li efecte ne es sat secur. On anc mentiona libres de queles li págines esset vernissat de subtil toxicos ; ma on ne have precis informationes pri ti toxicos. Esque it actet se pri mandragore, pri orpiment, pri realgar ? Ti du ultimes es ancor derivates del arsenic.

It es trist constatar que hodie on ne intoxica minu quam antey. Li sol progress consiste in li drogues usat : on ne usa plu arsenic. 

Celebri manjatores 

In li cap del turbe del gurmandes, on posse citar Apicius, quel vivet sub li reyitá de Tiberius e quel morit quam gastronom, intoxicante se durant un ultim festin. Il hat composit un « Manuale pri li maniere acutar li apetite » e intitulat « De gulae irritamentis ». 

On cita anc li imperator Claudius Albinus, quel manjat in un sol dejuné quin cent figs, cent persics, deci melones, circa deci kilos de vinberes e triant-tri dozenes de ostres. Li imperator Maximinus, successor de Alexandre Sever devenit tant gross que du mannes esset chargeat subtener su ventre. Il portat quam anelle circum su fingres li brasselette de su sponsa. 

Li imperator Vitellius havet li custom far quar o quin grand repastes omni dies. Un de ti repastes esset composit de 2000 piscos e de 7000 avies rari e saporosi. Un altri vez, il manjat li contenete de un vase plenat de hépates, de fasanes, de lingues de scares, de cerebres de pavones, de intrallias de murenes. 
ex. francés trad. R. Bg. 

Qualmen on informa se pri li sanitá del altres in li divers landes. 

Li Francese questiona : Qualmen vu ea? Li Germane : Qualmen vu trova vos ? Li Anglese : Qualmen vu fa? Li Italiane : Qualmen vu tene vos ? Li Russe e li Hollandese : Qualmen vu vive ? Li Svede : Qualmen vu posse? Li Chinese : Quo fa vor stomac, ha vu manjat vor ris ? Li Egiptiane : Quel es tui statu? Li Persan : Mey tui ombre nequande diminuer ! 

-74-


SCIENTIES 
Animales quam medicos 
(Ex Joseph Delmont « 20 Jahre Grosstier-Fang »)

Omni animales, sin exception, es covrit de parasites, e it es interessant que li parasites self suffre sub ancor plu micri vexardes. 

In li african steppe, sur li Nil e altri aquas continental, on sempre vide sur li dors del animales divers avios, diligentmen ocupat manjar 
divers insectes, vermes, pedicules, pulces, tics queles pulula sur e in li pelle de su hóspedes.

Li animales save quel servicie amical les fa li avios, e tolera it ne solmen que tis libera les del parasites vivent sur li pelle, ma, mem ne protesta si li diligent alates fende per lor bec li pelle de lor hóspedes — quo certmen ne es fat sin dolor — per extraer li subcutan tics e vermes. 

Si ti avios vell subitmen formorir, tande vell exploder epidemies e maladies dermatic queles vell haver quam secuentie li extintion de mult géneres de animales. 

Ex german traductet E. de Wahl. 

Li statistica del capilles 

Un capille alonga se de 10 til 15 cm. in un annu, ad maxim 18 cm. Li crescentie in longore del capille augmenta del infantie til li etá de 20 a 30 annus ; desde ti etá, li crescentie diminue. Sur li cap del olde ne plu cresce nov capilles ; li cadida ne plu essente compensat per li capilles novmen format, li calvitá eveni.

Li medial longore de un capillatura de fémina, sur quel ne ha passat li tondette del capillero, es 50 cm. ; ma on ha constatat anc longore 
de capilles til 180 cm. che li fémina. Anc on ha trovat barbes con longore de 2 metres. 

Li durada de vive de un capille es generalmen de 2 til 3 annus, ma quelc capilles resiste til 4 annus (In revancha, li crines del cilies dura solmen tri til quar mensus). Strax quande un capille atinge un cert longore, forma se in li radica un nov capille quel va vicear li ancian destinat desaparir. 

Li scientist Jesionek havet li patientie recenser li capilles de mult persones ; il constata que un cap bon garnit have 90.000 til 140.000 capilles. Li fin capilles del blond féminas sembla esser max numerosi, durant que li gross ross capilles es inter li minim rich. 

Ex francés trad. Ric. Berger. 



Un lacerte quel jetta su caude.

Un del creaturas max curiosi del arbust-landes es li lacerte conosset sub li nómin de biciclette-lacerte, pro su special maniere moer se. It have li custom, quande it es persequet tre proxim, jettar for su caude por detornar li atention de ti quel perseque it. It sembla que it posse separar se de ti membre secun voluntá, e quande it ha fat it, li caude continua agitar se e saltar durant quelc minutes, quam si it vell haver un vive índependent. Pro ti fenomen, li persequente halta e examina, quo permisse al micri animale escapar de il. Quande li reptil ha talmen abandonat su caude, un altri nov cresce pos quelc dies. 

Un ingeniosi explication. 

Durant pluri secules, on ha mult polemisat por e contra li teories de Galiléo concernent li rotation del terre circum li sole. Un monaco italian, quel hat esset convictet de ti teories, subtenet in un societé li ínmobilitá del sole in li centre de nor sistema planetari. Ma un colego objectet le que secun li Sancti Scritures, Josué hat fat stoppar li sole e que on ne da un tal ordon a quo es ínmobil ! 

« Yes, respondet nor monaco, ma it es justmen desde ti témpor que li sole ha cessat tornar circum li terre e que it ha devenit ínmobil ! ! ! » 

Lignin gambes e fals dentes. 

On ne deve creder que li lignin gambes, li fals dentes, e in general, li usa del membres artificial, es modern invention ; li coquetteríe ne es de hodie e li féminas, desde li max alt antiquitá, fat metter se fals dentes (Li mannes comensat mult plu tard). 

In Old sarcofags exterrat in Etruria, on ha decovrit artificial dentes fat ex ligne de sicomore, e ti dentes existe certmen desde 1700 annus ante J.-C. 

Li ancianes ha anc conosset li lignin gambes. Sur un vase greco-roman in li museo del Louvres (Paris), on posse vider un satire con un lignin gambe ; on ha anc trovat un lignin gambe in un tombe in Capua, in Italia. 

Herodot mentiona fals pedes, Plinius un artificial manu. Ma li ver scientie del artificial membres e su aplication origina de Ambroise Paré, li grand chirurgo del 16im secul. 

Curiositá matematic. 

Prende un folie de paper e un crayon, e scri li númer 142, 857. Poy multiplica ti númer per 1 (to es ja fat), per 2, 3, 4, 5 e 6, poy compara li six productes inter ili. Vu va constatar tri factes extraordinari : a) On retrova in omni resultates li sam 6 ciffres ; b) Ti ciffres ne muta li órdin in quel ili appari li unesim vez ; c) Ma chascun ciffre figura successivmen in li comensa del producte obtenet. 

ln ultra, si vu multiplica ti númer per 7, vu obtene 6 sam cifres ! 

Li flores emblematic. 

Desde li cade del reyatu, Francia ne plu have flor emblematic e li lilie florea ancor solmen sur li baniere de Johanna d'Arc. Ma it ne es lu sam in li altri landes u li old alegories floral persiste perviver. Por exemple, Anglia es sempre li land del rose, quam Scotland li land del carde e Irland ti del rubi trifolie. Japan have quam emblema un crisanteme e Canada li folie de acere. Australia ha adoptet li mimosa e Germania, sempre sentimental, li centauréa. In fine USA renunciante li violette, intente selecter li margarita. Russia prefere li spica de frument. 

-76-


SAVE VU QUE... 

...li crocodil e li papagaye es li sol animales de quel li superior maxille es mobil. Anc li musvolant es li sol volant animale quel have quar pedes, dentes, lacte, quel urina e quel parturi yunes. 

...un hom es plu long de un centimetre quande il leva se quam in vésper. Du factes explica ti fenomen. 1o Li dorsat spine es plu rect quande on jace quam in li position vertical. 2o Li talon infla, e ti inflation desapari quande on sta. 

...du moscas posse haver 700.000 descendentes in minu quam tri mensus. 

...li max micri arterie del homan córpor ne es plu grand quam li 1/10 de un fil de arané. 

...li homes passa lor vive in desirar quo ili ne have, In mis-usar quo ili have, e in regretar quo ili ne have plu. 

...li Bible contene 46497 vezes li parol ''e''. Li francesi filosof Couturat ha posset dir que li traduction del Bible in Esperanto, per Zamenhof, havet almen un utilitá: It monstra quant pesant e íntolerabil es li parol kaj de Esperanto. 

..Solmen li hom e li simie have cilies in li du palpebres. Li altri entes ne have les in li inferior palpebre. 

...Senior de Vendome dit que, in li marcha del armés, il hat sovente examinat li querelles inter li mules e lor gardatores e que, ye li honta del homanité, li rason esset presc sempre che li mules ! 

Politica de domination. 

Apu fluvial jungles vivet un feroci tigre. Li boves del vicinage, queles timet le, hesitat venir al aqua. Tamen de témpor a témpor it aparet, que li tigre compatit les : il escartat se por que ili posset extincter su sitie. Ma apen ili fat deci glotes, il acurret de nov, e su terribil voce fat les fugir. — "Excellentie, pro quo vu impedi li boves trincar?" questionat un chacal, "ples vider, ili es debil e magri pro manca de aqua. Esgue vu ne prefere haver por vor table bon e frisc carne quam ínvalidallia sin succ?" "Yo save self", objectet li tigre: que li carne, suffrent de sitie, ne es attractiv. Ma li potentates prefere dominar debil truppes quam timer energic corn-batte, quande ili veni al table." 
A. Kofman (USSR.). 

Tragic aventura 

In 1930, in un village del circumité de Split, in Yugoslavia, un old fémina esse dormient, jacent in li herb, con li bocca apert. 

Su dorme esset profund. Un serpent profitat de to por atinger li bocca del dormienta e... intrar in it. Li fémina avigilat se. Ella tentat vanimen desembarassar se del reptile. Ti-ci, in contrari, penetrat plu profund in li stomac de su hósped quel esset urgentmen transportat al hospital. 

On devet aperter li stomac por extraer li tro audaciosi serpent. 

-77-


ANECDOTES 
LI CONSEQUENTIES DE UN MARITAGE 

Yo incontrat, durant un recent villegiatura, mi old amico Timoleon. II logiat in un micri provincial cité e il ha just maritat se. Pro que il semblat suciosi, yo demandat le li cause de su anim-statu, e vi quo il respondet me : 

— « Yo have null secrete con te, e yo va strax explicar te quo me fa perplex. 

Yo just sponsat un vidua quel havet, de su prim marito, un ravissent yun filia, nominat Zelie. Til nu, nullcos extraordinari, ma vi quande mi historie deveni vermen formidabil. — Benque sat etosi, mi patre devenit amorós; del adorabil Zelie, ma amorós; til ne plu trincar e manjar, e ti-ta idille ha just terminat se per un maritage, sam quam un honest opera-comic. » 

- Nu, yo dit, to-ci es nullmen extraordinari ! 

— Tu opine ! Timoleon respondet con un amari rise. Ma, ínfelico ! ples meditar un poc pri li consequenties de ti maritage. Ho-moment, li autor de mi vive, ha devenit tot simplicmen mi bel-filio, pro que il ha sponsat mi filia. De un altri parte, mi bel-filia deveni mi bel-matre, pro que ella es li sponsa de mi patre ! 

— To sembla me rigorosmen logic, yo approbat, un poc embarassat avan li coses quel on posset divinar, per li confidenties de Timoleon. 

- Expecta quo seque, mi amico continuat, e tu va svimmar per plen brassades in li max burlesc imbrolia. Mi marita ha just obtenet un filio ; ti infanto es do li filio del matre del marita de mi patre, to es li bel-fratre de mi patre, e in sam témpor mi onclo, pro que il esset li fratre de mi bel-matre. 

- Oh ! mi cap ! mi cap ! yo murmurat. 

Yes, ples atenter, Timoleon continuat. In ti infernal aventura, mi propri filio ha do devenit mi oncle ! E pri li sponsa de mi patre, li bell Zelie, quam noi nomina la, ella ha just parturit un bellissim garson, quel es in sam témpor mi demí-fratre e mi nepoto, pro que il es li filio del filia de mi sponsa ! 

- Yo peti gratie ! yo exclamat. 

- No, nequel gratie, Timoleon recomensat con un faruchi visage, tu volet conosser omnicos e tu va ear til li fine. Mi filia es ergo mi matre, pro que ella es li marita de mi patre, e, íncredibil bizarreríe, ne content esser li sponso de mi sponsa, yo self es anc su nepoto. E pro que li marito del matre de un person es nominat li patre de ti-ci, esque tu save quo eveni ? 

- !!!

Timoleon exclamat :

— Quo eveni ! Nu, ho-moment, yo es mi propri patre ! ! ! 

Yo ne escutat le plu long e yo forcurret con li rapiditá de un zebre : 

— Adío ! yo criat le, adío ! Yo vade posir glacie sur mi front, nam yo time haver un meningite. 

Auguste FAURE.

(Ex francés traductet William Gilbert, Angers.)
Ilustrationes del traductor 

-78-


Li venjantie de un hungarian pictor 

Ne omnes ama li modern pictura. It es li casu de un industriale, tre conosset in Budapest, qui havet tamen li mal idé, comendar su portret a un pictor del nov scole. Quande li industriale videt li portret, il horret. Qui posset reconosser li seriós moné-mann, quel il esset, in li individue con flammeant ocules, quel on videt sur li portret ? Il refusat do accepter ti-ci. 

Li artist ne protestat, ma demandat al industriale que il dat le un paper, scrit de su manu, atestant que li portret ne similat le. Talmen esset fat. 

Ma quant grand esset li stupefation del industriale constatante que su portrete trovat se in un exposition con ti mention : Portret de un criminale international ! 

Furiosi, li industriale trenat avan li judico li artist, quel naturalmen exhibit li atestation scrit del industriale, e quel pruvat li non-similitá del portrete.

On ha mult ridet pri ti historie in li circules artistic de Budapest. 


Li prudent judico. 

Ti historie evenit in un de ti micri índependent states de Antilles. Omni vezes quande un Europan esset punit pro quelcunc culpa, su land ne hesitat reclamar índemnitá e apoyar ti demanda per li inviation de un curassat nave. 

Talmen it esset sempre tre custosi imposir al blancos li general jure. 

To ne esset ignorat del judico, pri quel yo vole parlar. 

Un blanco hat maltractat un indigeno. Il esset arrestat e ductet avan li judico. 

Ti-ci questionat le:

— A quel nation appartene vu 

Li blanco respondet que il esset SVISS cive. Tande li judico, tornante se a su secretario, questionat :

- Esque Svissia es un land de Europa ? 

— Yes, Senior Presidente. 

- Esque it es in li bord del mare ? 

- No, Svissia es completmen circumat de terres. 

— It have null naves ?

— No, Senior Presidente. 

— Bon, dit li judico. E tornante se vers li acusate : 

— Vu es condamnat a six mensus de prison, mi amico. 



Li du artes. 

Isocrat esset rhetor in Athena e docet li art oratori. Un die venit a il un mann nominat Creon conosset quam un terribil parlard in li politic reuniones. 

— Tu va dever payar un duplic precie si tu vole que yo da te leciones, dit Isocrat. 

— E pro quo yo va dever payar plu quam li altres ? questionat Creon. 

- Pro que, respondet li rhetor, ya va dever docer te du artes in vice de un sol : ti de parlar e ti de tacer. 


Li similitá. 

In un cité de Saxonia existe un mann quel simila Bismark e quel, naturalmen, cuida amorosmen ti similitá. 

- Mem mi pesa, il dit un die con fiertá, aproxima ti de Bismarck : manca me solmen du kilogrammes. 

— Ti du kilos manca probabilmen in tui dit un camarad con un ínnocent 
mime. 

(Ex. francés trad. F. Lagnel, Svissia) 

-79-

Li tri facturas. 

Li modern dama a su modista:

— Ples far me tri facturas. Un de Fr. 50, precie de mi chapel, un de Fr. 30 por mi marito e un de Fr. 100 por mi amicas. 


Che li judico. 

— Acusato, li interogada ne sembla har fatigat vos mult. Esque vu es ja acustomat a it ?

— Yes, yo es maritat ! 


Li pruva. 

Un Senioretta, quel prende leciones de cant di a su servitora : 
— Crede vu que li yun mann, quel logia vis a vis, audi me cantar?
— Certmen, Seniora, nam chascun vez il clude su fenestre. 

Li diferentie. 
On demandat a Piron li differentie existent inter un fémina e un spegul. 
- It es, il dit, que un fémina parla sin reflecter e que un spegul reflecte sin parlar. 
- Save vu dir me, Senior, responde alor li seniora, quel diferentie es inter vu e li sam spegul ? Vu ne responde ? Nu, it es que li spegul es polit e vu ne. 

Li pruva. 
— Esque li acusato semblat esser, in li vésper del afere, sub li influentie del alcohol ? 
Un assistant. — Certmen senior judico ! Il havet un tasca-horloge con luminós facie e provat inflammar su cigar per it ! 

Comparation. 
Mamá e bebé retroveni del promenada. 
- Oh ! di mamá tot joyosi a su marito, un bon nova : Bebé ha pronunciat su unesim parol. 
— Vermen, di li patre ancor plu joyosi. 
- Yes. Noi esset in li zoological jardin avan li cage del gross simies. Bebé ha clamat : Papá ! Papá! 

Paroles de infant. 
On aresta un micri vagant infant qui refusa indicar li adresse de su matre. 
- Esque vu va retro-ducter me a ella ? 
— Proquo ti question, esque ella batte te ? 
— No ! Ma ella pectina me ! 
---

Li dentist : — It es necessi extraer vor dente. Ma ples ne timer : yo va far vos un injection e vu nequant va sentir. 
Li client : — Vu posse racontar to a altres. Yo self es dentist.
---


Li amica : — Ma il es vermen sempre in un íncredibil distraction, vor marito ! Esque to ne es sin ínconvenientie?
Li marita : — To depende. In li ultim mensu, il ha dat me du vezes li pecunie del menage. 
---

Un jurnal volente enumerar li qualitás de un mort cive scrit : 
« Li morto ha mult suffret in su vive. Il esset abonnat a nor jurnal desde su aparition. »
---

— Di me. Seniora Durand, qualmen eveni que li ovrero gipsero-pictor ne ha ja finit vernissar mi cocinería, e tamen, por li vor, omnicos esset finit pos du dies ?
— To es tre simplic, Seniora Blanc. Mi cocinera have 60 annus ; li vor have solmen 20. 
---

Voltaire scrit a un molestant quel persequet le per ínutil lettres : « Senior, yo es mort, talmen yo ne va plu posser responder al lettres, quel vu va far me li honor scrir me. » trad. R. Bg. 

-80-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...