Thursday 18 April 2019

Cosmoglotta A 099 (nov-dec 1934)

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1934.   No 8 (99)

(Image: E. PIGAL, K. JANOTTA, E. DEMINGER, E. GRABER, †HANS HOERBIGER, E. MOESS, Hans Rob. HOERBIGER

Li equip de Vienna.

Malgré su aspect romanic, Occidental ha nascet in un nordic land. Su autor, li prof. Edgar de Wahl, es de orígine german, russ e anglés; il studiat in li Universitá de St. Peterburg, poy docet in li gimnasie de Reval-Tallinn (Estonia). Desde li publication de Occidental, in 1922, E. de Wahl editet un micri revúe Kosmoglott, apert a omni sistemas. Li extraordinari qualitás del nov lingue atraet li atention de un gruppe de ingenieros austrian, quel hat organisat li unesim congress de Ido. In 1927, ili reprendet de E. de Wahl li redaction e edition de Kosmoglott, quel devenit Cosmoglotta e quel depoy esset completmen consacrat al difusion del max perfect lingue international.

In supra noi presenta li equip de Vienna, fotografat in 1928. In li centre es sedent li celebri astronom e industriale Hans Hoerbiger quel dat un ínobliviabil apoy al yun movement interlinguistic. Il morit in 1931. Su ovre es continuat de su filio, Sr. Hans Robert Hoerbiger (quel sede in dextri sur li fotogramma).

-113-



QUO ILI DI NOS ? 

Tel esset li question quel fat a ili li scientistes reunit in congress in Pampelune por serchar li medies possibil de communication inter li planete Terre e li planete Mars. On hat ja concordat que li signe luminosi visibil sur li superficie de Mars posset esser solmen signes destinat al Terranes. It esset do necessi trovar li sens de ti signes. 

Li doctor Isodorus presentat un projecte de decision, quel esset adoptet unanimmen. 

Noi mey adopter, dit ti sapient doctor, que li Marsanes es mult plu avansat quam noi sur li via del progress e que ili ja de long ha perceptet per medies perfectionat, per telefonie o telefotie, pri quo eveni sur nor 
planete. Noi deve do responder pro politesse. To va custar nos ne plu quam 22 milliardes. Por scrir a persones quel habita tam lontan, it esset necessi procurar se enorm folie de paper e principalmen un loc platt por extender it. On selectet li loc classic por un experiment de ti specie : li desertes del central Africa ; on supresset oases, on rasat villages de negres por impedir que li imens folie fa plicas. Per li sam occasion, on civilisat mult negres e on convertet al vegetarisme omni canibales de Uanga, tam avid til tande de carne homan que ili nutrit lor ventres afamat per lor propri oreles. 

On requisitionat omni productes del fabricas de incre, talmen que in Europa li incre mancat. Edgar Wallace devet scrir su policial romanes sur li cortice del árbores per procede chimic. 

Quande on hat successat far perfectimen luminosi li incre, imens cilindres, trenat per boves, extendet it por formar lítteres sur li folie de paper. Ti labor durat circa 4 mensus. Ma pro que li signes de Mars continuat sin halta, on decidet inviar, in unesim, li brev interrogation : 

— Quo vu di ?

Chascun de ti lítteres havet un longore de 400 kilometres e on mettet sur li i un punctu tam grand que un tot armé posset evoluer in it. 

Li inscrition finit, on atendet in omni observatorias li response de planete Mars. On ne atendet long. Pos duant e quar hores li response arivat per lítteres luminosi isolat quel aparit li un pos li altri. Li observatorias telegrafat les al Terranes hiperexcitat. 

Ma li response al question : Quo vu di ? esset simplicmen "Necos". 

On extendet, in li central Africa, un nov folie de paper sur quel on scrit ti parol (Li labor durat solmen 7 mensus) : 

— Tande, pro que vu invia nos signes ?

Mars respondet simplicmen :

— Ne a vu noi parla, ma al planete Saturn. 
Tristan Bernard. 

Tristan Bernard es li max famosi humorist francés contemporan. Su portret es publicat in li suplement artistic de Cosmoglotta (novembre 1934, fig. 64). 

-114-


UN CASU ÍNCURABIL

Li complet elimination del duplic lítteres, per quel alcun lingues international crede facilisar li studie, es in facte un cause de complication in mult casus. In unesim vise it sembla que ti sistematic simplification es un progress e constitue un bon reclama che li publica, ma examinante plu proxim li construction del lingue, on percepte un desórdine mult plu grav.

Yo cita in hasard li verb CURRER, venient del latin currere. Ti verb, Esperanto "simplifica" a kur-i e Ido a kur-ar. - Esque alquo impedi it? vu va dir me. Expecta un poc li consequenties de ti "simplificationes"!

Existe altri verb international: curar (F. guérir) quel naturalmen ne posse esser adoptet con ti form in Espo-Ido pro que it vell conflicter con li precedent verb. Pro to, Zamenhof (e Couturat pos il) imaginat li verb kurac-i (Ido : kurac-ar) quel es un monstruositá linguistic, quam anc su derivate kurac-isto (= medico!).

Ma li absurditá de ti solution apare in su tot amplore quande on examina li derivates. Nam it existe paroles international quam curabil, íncurabil, curator, procurator, etc. queles naturalmen ne posse esser derivat de un radica curac! Anc in li familie del parol currer, it existe mult derivates tot international quam cursor, precursor, cursiv, excursion, incursion, etc. queles un radica quam kur-i es íncapabil generar.

Solmen Occidental ha regularisat ti derivation. Automaticmen omni derivates international veni rangear se con un perfect órdine sub li du radicas selectet de Occidental. In facte, adoptente currer in vice de kuri (o kurar) on deriva regularimen:

curr-ent, con-curr-ent, con-curr-ent-ie, e mem curr-ida (in hispan corrida), poy, mersí al regul de Wahl, on posse continuar li derivation: curs, ex-curs-ion, in-curs-ion, curs-iv, con-curs, curs-or, pre-curs-or, re-curs, ex-curs-ion-ist, etc. Poy, Occidental adoptet por li duesim familie li verb cura-r (ne curac-ar!!) de quel it deriva: cura-t-ion, cura-t-iv, cura-t-or, pro-cura-r, pro-cura-t-or, pro-cura-t-ion, cura-bil, ín-cura-bil, ín-cura-bil-itá, etc.

Remarca que presc omni ti derivates devet esser sive mutilat in Espo-Ido (Exemple: ne-kurac-ebla (!) in vice di ín-cura-bil) sive adoptet quam nov radicas, quo chargea ínutilmen li memorie del studiante. Curtmen dit, volente simplificar li radicas, Espo-Ido ha

-115-


complicat li tot familie de paroles ja regulari in li vocabularium international. 

Vi un casu typic u li duplic consonantes e li tri finales de Occidental, -ar, -ir, —er, es ne solmen util, ma necessi por conservar li internationalitå e li simplicitá. E ti casu ne es li sol, nam li paroles per -aco o -acio pulula in Espo-Ido. 

E to ne es omnicos : Fabricante kurac-isto con fals radica kurac Esperanto imposi it por vicear li parol international medico durant que por li fémina (medica) it usa li kilometric derivate kuracistino. Ma, per un strangi contradition, Esp-o adopte du nov radicas : medicino e medicamento ! In oposition a ti cáos, li órdine e regularitá de Occidental apare genialmen simplic : nam de medic-o, it deriva per su sol sufixes li paroles international medic—al, me-dic-al-men, medic-in-e, medic-in-al, medic-ar, medic-a-ment. 

E it existe homes quel crede Occidental plu complicat quam Esperanto ! 

OCCIDENTAL ES LI SOL SISTEMA COMBINANT LI REGULARITÁ CON LI NATURALITÁ

medi-e 
medi-ar 
medi-at 
medi-al 
medi-al-men 
im-medi-at 
in-medi-at-men 
im-medi-at-itá
medi-a-t-ion 
medi-a-t-or 
inter-medi-ari 

prend-er 
prens-ion 
prens-ibil 
con-prens-ion 
in-con-prens-ion 
con-prens-ibil 
con-prens-ibil-itá 
con-prens-iv 


flu-er 
flu-ent 
in-flu-ent 
in-flu-ent-ie 
in-flu-ent-i-ar 
con-flu-ent 
con-flu-ent-ie 
dis-flu-er 
dis-flu-ent-ie 
flu-t 
re-flu-t 
flu-t-ion 
re-flu-t-ion 

poss-er 
poss-ibil 
poss-ibil-itá
in-poss-ibil 
in-poss-ibil-itá 

muta-r 
muta-t-ion 
muta-bil 
muta-bil-itá 
in-muta-bil-itá
com-muta-bil 
com-muta-bil-itá 
com-muta-t-or 
com-muta-t-ion 

flex-er 
flex-ion 
in-flex-ion 
re-flex-ion 
flex-ibil 
flex-ibil-itá 
in-flex-ibil 
in-flex-ibil-itá

ject-er 
in-ject-er 
in-ject-ion 
pro-ject-ion 
pro-ject 
pro-ject-er 
pro-ject-or 
con-ject-er 
con-ject-ion 
con-ject-ura 
inter-ject-ion 
de-ject-ion 
de-ject-er 
tra-ject 
tra-ject-er 
tra-ject-ion 
tra-ject-ori-e 
e-ject-er 
e-ject-ion 
e-iect-or 
pro-ject-ibil 
in-ject-ibil 
de-ject-ibil 
e-ject-ibil 

-116-


LINGUISTIC RESPONSES 

Pluri coidealistes torna se a nos con questiones pri linguistic coses, clarationes, propositiones etc. Proque it ne es possibil responder a omnes in privat lettres e to anc ne es economic proque mult persones questiona pri li sam tema, it es necessi organisar ti dominia e disciplinar se in li interesse del totalité. Pro to it es recomendat sequer li statues del comité explorativ (CELIA) e ne misser questiones e propositiones inter altri coses in lettres privat, ma sempre scrir tal questiones sur special folies de quart-o din-format sur un flanc, ilustrar su question o proposition per exemples, talmen que li intention del questionante mey esser tot clar. Ti folies on posse expedir sive al redaction de Cosmoglotta sive al autor de Occidental. Tal questiones ne es respondet o discusset in privat lettres, ma sive respondet in li "linguistic responses" in Cosmoglotta, sive transmisset a Celia quel secun su statute va sive discusser les, sive declinar, si ili ne responde al postulationes del regulament, publicat in Cosmoglotta Nr 68. Quande alqui ne seque ti indicationes il ne mey colerar, si il ne recive response per Cosmoglotta o Celia. 

Li ultim Photo de E. de Wahl 

LI SUFIXES ITÁ E ITÉ. On questiona pro quo ne un sol sufix quam in pluri 
altri lingues? — In li publica on posse remarcar du fluenties : l) on postula precision e regularitá e 2) secuentie de customes de cert natural lingues. Til nu de omni proposit e usat constructet international lingues li max grand success havet ti lingues quel possedet un clar, precis e 
regulari structura. To esset in Volapük, Esperanto, Ido. Si on seque solmen li metodes de un gruppe de lingues p. ex. li latinid, tande por li altri popules ne conossent ti lingues, it es desfacil usar ti L. I. 

(Image: Li ultim foto de E. de Wahl)

Nu li romanic lingues expresse per li sam sufix ità, ité, idad, etc. du totalmen diferent coses l) un qualitá e 2) li totalité de omni singul individues, coses etc, do un quantité, quo representa un cardinal diferentie. It es ver, in pluri casus li contextu da nos li criterie, in quel sense es usat li parol, ma existe casus u on deve strictmen preciser li sense. "Pleser a omnes on ne posse, es arte quel nequi conosse" Li unes reprocha nos que noi ne es suficent precis, que nor sufixes have pluri diferent significationes ; li altres postula ancor plu junter divers significationes in un sol suffix. Ci noi seque li bon medial via, dar tant regularitá e precision quant to es possibil in un cadre quel minimalmen destructe li conosset international form. In parenteses : "cité" ne es un derivat form in Occ. do it vell posser sonar citá o cité secun gust del creator e li stil del lingue. Ma in Occ li form cité es plu practic pro li sequent motives. Pluri popules pronuncia li final litter r tre debilmen, apen audibil, talmen li verb citar posse sonar quam citá. Altres leent citá vell posser pensar que it es alcun derivat del verb citar etc. 

-117-


ARTICUL LU. Li sam desir evitar miscomprenses e dar al lingue omni possibil precision, postulat un metode expresser li neutralitá, abstratesse de un adjective substantivat quel self ya ne marca li divers géneres per un separat form del articul lu quel es ni "comic" ni "ínfelici". It deriva del latin illud, sam quam li hispan lo, e mem es plu simil al original latin quam li form hispan. Lo bueno in hispan es altricos quam el bueno, quo significa un bon hom. Si in F e P on ne fa ti distintion to ne vale contra li lingues D, Hol, Dan, sv, S, R, Bulg, Srb, Pol, Gr queles omni expresse ti diferentie in li adjectiv substantivat. Li grammatica de Occ da to bon medie per li regulari structura. Li form fundamental del articul es l, a quel por pronunciar it es adjuntet li adjectivic finale i, do li es li general form del articul. (Ti form adplu es filologicmen justificat in li excellent articules de Sr mag. A. Z. Ramstedt in Cosmoglotta Nr 43, e de prof Monseur ia in "Lingua Internationale" Nr 7 annu 1911). Do a quel lu ne place, posse ya ne usar it, ma si on vole expresser li génere, on posse adjunter li distintiv finales o (masculin), a (feminin), u (neutri abstract) lo, la lu. Anc to es aprobat de Prof. Monseur. On ne posse sempre repetir por chascun nov interessate to quo ja es pluri vez tractat e publicat in anteyan colectes de Cosmoglotta e Kosmoglott. Qui have interesse in li causes pro quo Occ ha electet ti o altri form, mey antey leer, to quo ja es publicat in nor revúes e abstiner se de prematurat critica. Yo ha laborat in li dominia del L.I. 30 annus ante publicar mi ovre. On do posse expectar del nov interessates que ili consacra almen un demí annu por penetrar in li stil, essentie e spiritu de Occ. e experimentar self li divers formes, li usat in Occ e li selfproposit. To va economisar nos mult labor e esser util por li questionator. 

FUNCTION, FUNCTIONAR, FUNCTER. Li regul pri li formation de derivates del radica de perfect (regul de Wahl) ne have reversibilitá absolut. Occ. ne es Ido, e in li natural lingues reversibilitá anc ne existe quam necú in li natura. Su existentie es limitat in purmen mecanic processes, e un lingue ne es mecanisme. Un verb functer til nu ne ha existet, ma li derivate del parol function — functionar es completmen international in omni romanic, germanic e anc pluri slavic lingues R, Pol, e mem ugrofinnic Est. Do quel hom va formar tal nov verb functer ? Li form del verb o del substantiv fundamental sta in li lexicos, e li derivates es fat de ti paroles, e ne invers. Adplu si on mem vell formar verbes quam functer, impresser, perfecter etc. 
ili vell haver un altri nuancie, ne egal ma solmen sinonim con functionar, impressionar, perfectionar etc. Un special classification sembla ínutil, proque to nullmen vell facilisar li usation. On vell dever aprender e memorar ti classification, e nu on va aprender li paroles radical de queles on deriva li altres. 
E. Wahl. 

-118-



MUSICA 

Malgré su yunesse, Occidental possede ja du musicantes de valore : Sr. Sköld, de Stockholm, e Sr. Nidecker, de Basel. Ti ultim va parlar nos pri li unesim ovres de su colego, de quel un cantate ha just esset executet in un eclesia de Stockholm e mem, si noi ne erra, difuset per radio. Poy Sr. Nidecker va tractar li question : Esque li canzones populari es possibil anc in mundlingue ?

Con li present numeró de Cgl., noi comensa publicar un serie de canzones in Occidental, quel va aparir quam anexe a ti e sequent numerós, por finalmen formar un colection. (Pro que li edition del folies musical es limitat, solmen li abonnantes payant de Cosm. recive les, junt con li numeró). Omni letores conossent apt Occidental versiones de canzones o arias es petit inviar les nos con li indication del musica. Un limitat númere del separat musica-folies es recivibil ye li precie de Sv. fr. 0.20.   (Redaction)

Li canzones de Y. Sköld 

In num. 97 (julí-aug. 1934) trova se anunciat li apparition del unesim cantes in Occidental : Du canzones por un voce e piano. Textu de Jaroslav Podobsky. Musica de Yngve Sköld. Li compositor ha publicat les in du editiones : un por voce plu alt (soprano) e un por voce plu bass (mezzosoprano o baritono). Interim ha apparit tri altri canzones del sam autores : Tri canzones un voce e piano. Textu de Jaroslav Podobsky. Musica de Yngve Sköld. 

Li reproduction ha esset fat per "copiada de luce", to es un fotografic procede, quel da tre nett resultates. On obtene copies direct de Yngve Sköld, 38 Tomtebogatan, Stockholm (Svedia). 

Por mi recension yo numerota li canzones : tis del unesim caderne, num. I e 2, tis del duesim, num. 3 til 5. 

Num. I : "Alaude, canta ! " Li musica, allegretto giocoso, depicte li viv e gay volada del alaude e li proxim advent de may. Li acompaniament postula un pianist sat habil e discret. Li contra-pezze es num. 2 • "Ne abandona me", con acordes plu sombri e grav. Li perde del amate trova ci un perfect representation. "Ne fa al anim trist ancor plu grand dolor!" Con li repetition de ti paroles, li paroles "anim trist" es sub-pictet per un harmonie quam noi es acustomat trovar tam sovent in li ovres de Grieg, quam tipic representante de ti particulari grav humore del nordic musica. Cantatores ne absolutmen secur pri lor capacitá cantar li du-strecat g (= sol) deve preferer li edition plu bass, in quel e (= mi) es li max alt son. Certmen anc li sombri humor es ci plu eclatant. 

Num. 3 : Voce de cloches", sona trans li tot pezze, marcat per un sempre repetit secuentie de quar accordes, viceat solmen in alcun prominent locs, per tre interessant variantes. Li líber duction del cante (voce), índependent del plu fixat acord-sequenties del acompaniament ha esset tre bon fat. Li charmant sequent num. 4 : "Canzonette" atinge tre habilmen li sonantie del canzon populari con su simplicitá, tamen ne excludent profunditá del idé e del sentiment. Un adaptation in du voces o in un sol voce, ma con un simplic acompaniament de violine, viola, flute, o guitarre, vell esser tre apt por li introduction in li scole o in li circules de populari cantada. Li colection clude con un numeró plu grav, num. 5 : "De ú it veni ? Anc ci li caracteristic nordic humore, ma sin li trist desesperantie de "Ne abandona me". 

-119-


Con relativmen simplic tecnic medies li tranquil "andante" del unesim e duesim stanzas es transguidat a un brilliant ascension in li triesim e quaresim, denov calmar se harmonicmen in li ultim. 

Li textu de num. 3 e 5 es ti quel aparit in Cgl. num. 97, p. 89. 

Noi posse felicitar nos nu posseder un tam bell comensa a un futur grand repertorie de Occidental canzones. 

Basel, Octobre 1934. 
Dr Henri Nidecker. 

ESQUE Ll CANZONES POPULARI ES POSSIBIL ANC IN MUNDLINGUE ? 

Li notion "canzon populari" sembla contradir li question del tema ; significa to quo es propri a un popul. Talmen, un canzon populari es un tal quel nascet che un popul e quel es cantat ci. 

(Image: Musica populari !)

Ma in un sens plu ampli, "populari" significa anc to, quo es amat o favorit che un popul sin li necessitá har nascet che li sam. Un actor, un autor, anc foren artistes, posse esser populari che nos. Talmen, anc un canzon, un aria, un opera posse esser favorit e pro to devenir populari ne solmen ta u ili nascet, ma In omni landes. 

It es evident que, por nor tema, noi deve prender li notion del canzon populari in ti sens plu ampli. 

Por comensar, yo va posir li question, ca li lingue es caracteristic o decisiv por li canzon populari. Yo conosse homes, quel senti un horrore ye li pensa que noi vell recitar o cantar un liric poema de Goethe in Occidental. Ili argumenta talmen : un lingue es un natural producte del nation. Omni version in un altri lingue damagea un liric pro que on traducte solmen notiones, durant que li lirica opera con sentiment. E quo es ver del national lingues, aplica se ancor plu fortmen al lingue artificial. 

Quo es nor response a tal argumentesL Yo questiona : Bon ! si li lirica original consiste in sentimentes, quo es li medie per quel un poet evoca li sentimentes ? — Response : notiones, idés, representationes (G. Vorstellungen). Un poet usa li paroles de su lingue por evocar nor sentimentes. Si noi nu trova li corespondent paroles, e talmen li correspondent notiones de un altri lingue, noi posse tre bon evocar li sam sentimentes quam fat li poete del original. 

Li altri aparent grav argument de mi amico es : que un liric poema expresset per un artificial lingue, vice un lingue de natural nascentie, deve esser un cos horribil. Ci noi posse aducter li contra-argument, que li lingue german, quel il reconosse quam lingue natural, ne es minu artificial quam Occidental. Noi posse reconosser quam lingues natural solmen li dialectes, ante quam ili deveni litterari. Quande ili deveni litterari, ili es sempre in un o altri mode normalisat, modificat, regularisat. Do yo nega omni diferentie inter Occidental e alquel national standard lingue. 

Noi mey nu contemplar tipic exemples de canzones populari. "Niene geit's so schön u lustig wie daheim in Aemmetal..." (Necu it es tam bell e gay quam che nos in li Aemmental...) es un canzon populari in li sens plu strict. Li poet e probabilmen anc li compositor, Christian Wiedmer, esset serrurero in Signau in li Aemmental, in li canton de Bern (Svissia). Tamen nequi va afirmar que li canzon es li exclusiv proprietá de ti region, nam it es conosset e favorit in tot Svissia e mem in partes de Germania. Noi posse afirmar, que ne li dialect o specific lingue securat li a ti canzon, ma li contenete, to es li object, e li melodie. 

-120-



Un altri exemple : Li canzon del Beresina. (Collection Oc-canto, Num. I .) Benque li textu ne es in un dialect, ma in standard german, it deve esser considerat quam genuin sviss. It ha nascet ex un tot concret situation, quel es esquissat de Albert Maag in su libre "Die Schicksale der Schweizerregimenter in Napoleons I. Felzug nach Russland 1812". (Li aventuras del sviss regimentes in li campanie de Napoleon I. in Russia 1812). 3. edition. Biel-Bienne (Svissia) p. 245/246:

"Convictet del gravitá del situation, to es que omni minute on devet expectar li comensa del battallie, li leutenante Legler promenat con li nov chef del l. regiment, Blattmann, sur li via del forest. Quasi penetrat del pensa pri li proxim hor del morte, Blattmann amemora su amico a un canzon, quel esset li favorit canzon de Legler, e quel il hat sovente cantat in su hem, e il peti le cantar it a il ancor un vez. Nu, acompaniat del sempre plu fort tonnerada del cannones in ambi lateres del Beresina, mult centenes de hores for del patria, sona cordial melodies de sviss voces sur li nivosi campes de Russia, li canta al spiritu vital "An den Lebensmut", e tamen, yes, un adío por li car patria e por li car parentes in hem. Mult altri oficeros aproxima se ; profundmen emotionat ili unit se al cantada, e in lontan it sonat tra li forest." (Ci seque li textu e li musica del canzon.) 

Noi vide do, que li canzon existet ja ante li témpore del battallie. Ma noi posse dir, quelcunc esset su orígine, per ti scene it devenit un canzon populari. 
Henri Nidecker. 

PUBLICITÁ TOMBAL 

In America esset un camp del mortes proxim un cité. Avan ti sepultoria passat un die un agente in publicitá quel trovat que mult plazza esset perdit in ti loc. Tande il luat li tombes por metter ta grand afiches e li heredantes del mortos recivet mult moné. Un mensu pos li debut de ti sistema, on posset leer sur li tombes : 

"Ci jace William, morit in li etá de 97 annus : il manjat null altri cos quam li chocolate Smith". "Ci jace Flora Awan, morit in su 19-im annu ; ella debit su splendid capillatura al lotion Bishop". 

Ma un altri agente in publicitá arivat ; il fat alquo ancor plu bon. Il havet li idé luar li tombes vacui, quel on dat les por presc necos, nam on pensat que il ne posset ganiar mult per ili. Ma on esset mult astonat leente sur ti sepulcres ancor ínocupat ti avise : 

"Li futur mortos de ti tombes es sempre in bon standa, nam ili manja li prunes Dickson' 

FRAGILITÁ DEL VIVE 

Ex 10 yun féminas havent esperanties de maternitá, solmen 8 parturi un infant vivent. Ex ti 8 infantes, 2 mori ante li etá de 20 annus, e 2 es malad o ínfirm. Do solmen 4 es in bon sanitá 20 annus plu tard. In li etá de 40 annus, li morte va har ancor raptet un del restantes e un duesim deveni in su torn ínfirm. Ex li 10 infantes, it resta finalmen 2 homes valid. 
Dr. René Sand. 

-121-


Mules con economic sense 

In annu 1933 li guvernament de Roosevelt venit con li plan de restriction in li industrie de coton. It resoluet excluder 10 million acres de suol, productent li coton, ex li production e talmen diminuer li production 3 ye million paccas. In fact, it havet success pri 10.4 million acres de suol e 4.4 million paccas de coton. Plu quam un million de plantatores fat un spontan acord con li guvernament, que ili va inplugar li germinant coton. Ma qui ha monstrat oposition contra ti acord de plantatores con li guvernament? It esset — li mules. Ti besties, de queles li obstination es notori, durant generationes esset educat a marchar cautmen inter li sulcas, por ne damagear li germinant arbustes de coton. Nu on ha fortiat les far just lu contrari; ili devet marchar sur li arbustes in medie de sulcas. Contra to li mules oposit se, nam lor sense cultivat durant generationes por deventie, contradit a un action tant íneconomic. In fact, li inplugation del coton per mules fallit in mani locos e on esset fortiat destructer li cotonieras per vaporplugs, motor-plugs o per altri maniere. Li mule ne ha monstrat suficent comprension por to, quo on hodie nomina national economie. It es possibil, que li futur generationes, quel — esperabilmen — va esser plu sagi, quam li present, va erecter un monument a mules, quel ha refusat extirpar li coton in un epoca, in quel li major demíparte del habitantes del tot munde ne have forsan sat moné por comprar se un camise. 
Ex "Hospodársky Rozhled", revúe economic, Praha. 
(Trad. J. Svec, Tchecosl.)

Zoologie infantin 
— Crede tu que ti capra es gentil? 
— Stupid tu es. It ne es un capra ma un buc. Esque tu ne vide que it have cornes ! 

-122-


REFORMES IN LINGUE INTERNATIONAL 

In li moment quande li Comité linguistic (CELIA) va fixar alcun detallies de Occidental, noi opine util examinar un important facie del problema del lingue international. 

Li question del changes in lingue international esset sovente discusset con passion in omni movementes interlinguistic, ja in Volapük, poy in Esperanto, in Idiom Neutral e Ido. Sempre li adeptes dividet se in du gruppes : li reformistes e li conservatores. Li unesimes es persequet del desir de perfection. Ili refa plu bon li ovre del autor ; ili es persuadet que li stagnation del movement, quel ili apoya, veni principalmen del defectes del sistema. 

Li conservatores, quel forma li majorité del adeptes, es partisan del stabilisation pro beson de securitá e pro li fortie del inertie. Ili es satisfat del formes existent mem con lor defectes e time quam li peste li eventualitá readaptar se al nov variantes postulat del "reformistes". 

In general, plu li lingue es artificial e plu li pussada reformistic es fort (Ex. : Volapük). In contrari li formes international ne presenta causes de disputes : ili es acceptet sin discussion pro que ili ja existe. On posse dir que un lingue international es tam plu stabil que it contene elementes natural, con li condition que it es regulari in su grammatica. 

Pro que Occidental atinget, secun li atestation de su adversarios self, li maximum possibil de naturalitá, li formes contestabil e discussibil es reductet a un minimum. 


propositor declara mal su anterior revendicationes e fa reformes just in li sens contrari !! Quo pensar pri tal revatores quel changea lor opiniones linguistic quam ili changea lor camise? 

Noi trovat mem alquo plu fort : Un adept, pos har scrit un serie de propositiones de reformes, confesse candidmen que il es neurastenic e que il interessat se al lingue international principalmen por trovar in it un remedie a su maladie. Li reformes in Ido successat ja diminuer su melancolie !!! 

In omni casus, it es cert que li changes es considerat de un parte del adeptes quam un sport : ili ameliora li lingue quam ili vell ameliorar un varietá de tulip, per selection de un parte del adeptes. Li utilitá practic del lingue international lassa les índiferent ; un lingue stabilisat ne plu interesse les. 

It es amusant constatar que chascun reformator considera su propositiones 
quam sol bon e digni de interesse. Mult de ili scrit a Couturat : 'Ples far ancor to micri change e li lingue va esser perfect ; vu deve accepter null altri proposition. Quande 100 adeptes avansa su singul "micri" change, postulante li exclusion del proposition del altres, on deve confesser que li sol solution possibil es fabricar tam mult lingues quam adeptes ! 

Altri constatation edificant : multes postulat de Couturat que li Academie de Ido mey immediatmen discusser lor propositiones de ameliorationes, queles es urgent e índispensabil por li success de Ido e avan li response dilatori de Couturat quel trova se inundat de propositiones de reformes contraditori, ti reformistes, o plu bon ti reformardes, tande scri ci e ta al colaboratores de "Progreso" por plendir amarimen pri li "petrification de Ido", e menaciar abandonar li movement. In facte, plures surtit del "Uniono", fante claccar li portas, solmen pro que li reformes postulat de ili, ne esset strax admisset ; poy ili creat lor propri lingue international, quel naturalmen representa li summa de omni perfectiones, e quel tamen, cade bentost in complet oblivia pro li íngratitá de ti miserabil munde. Pos que li autores ha expenset mult billetes de banca in ti afere, ili retrae se in un mutitá plen de rancore : ili es li "íncomprendetes" de nor civilisation. 

De ti inqueste che li experienties del Idistes, it apari que li perfectionament de un lingue es un cose tre desfacil. Si it es sempre possibil changear detallies, it es quasi impossibil reformar sin cessa important trates sin descoragear li adeptes e impedir li edition de manuales quel es absolut necessi por li diffusion del lingue. 

It es ver que li punctu de departe de Ido esset mal. Inter li lingue primitiv, quel esset un compromiss demí-artificial, e li lingue ideal, existet un tro grand diferentie. In Occidental, li afere es tot altri : li usatores del lingue ne discusse su principie e su base quel es rect e ínsuperabil ; ili vell solmen discusser alcun detalies de aplication. Secun nor opinion, ti detallies deve esser studiat e fixat max bentost possibil por evitar perturbation in li diffusion del lingue. Tam plu curt es li chirurgical, tam plu bon es por li patient. 

Anc, noi ne deve ilusionar nos, credente que li homes es plu sagi hodie quam ante 20 annus e que Occidental nequande va haver inter su adeptes tal persones atinget del maladie del changes. Noi deve esser vigilant e ne perdir nor témpor con tis, quel considera li reformes quam un lude o mem quam un sport. E si, per hasard, un neurastenico veni proposir su plan de reformes, noi deve strax petir le serchar un altri medie de resanation ! 

Conossente li natura homan, noi deve prender in consideration solmen li propositiones fat de prudent persones quel, per usation constant del lingue, es bon plazzat por judicar u es li mancas. 

Súper li gust personal de chascun, mane li grand principies del lingue international, principies quel ha esset penibilmen trovat de nor antecessores pos long experienties. Por far un labor util e durabil, noi deve far abstration de nor gustes momentan e considerar solmen tis del majorité del futur usatores.    R.Bg.

-124-


Tamen existe quelc detallies ancor a fixar. In li unesim grand dictionarium (German-Occidental), sr. J. Gär sovente indicat provisorimen du formes egalmen apt, lassante al practica li possibilitá selecter li max bon. Nu ! pos pluri annus de experienties, it es necessi selecter inter li du o tri formes presentat o almen indicar, pos un seriós discussion, li form max recomendabil. To va esser li unesim obliga del comité linguistic 
quel va reprender su labor por polir Occidental.

Ínevitabilmen, alcunos va profitar ti ocasion por proposir lor projectes de "ameliorationes". Esque, por haver li pace, on va refusar omni propositiones e declarar Occidental íntuchabil, secun li exemple de Esperanto? Yo ne opine talmen. Li base de Occidental es tam secur, tam international, que li discussion va esser sempre restrictet a quelc radicas o formes poc numerosi. 

It es evident que li changes in un lingue international constitue un impediment por su propaganda. Nam por difuser un lingue, on deve editer manuales e dictionariums in pluri lingues national. To custa mult labor e moné, e quande li changes es votat, omni libres deveni desmodat ; e nequi audacia avansar li moné por reprintar libres quel va esser sin valore pos curt témpor pro que nov changes es a previder. 

On comprende do que, mem che li sistemas max progressistic quam Ido, li ínconvenienties del changes bentost fortiat li adeptes decretar li "stabilitá".

It sembla necessi conosser li experienties de nor antecessores in li dominia del interlinguistica por saver qualmen laborar max utilmen hodie e evitar racader in li sam erras. In ti intention, yo studiat con cuida li grand experientie fat del Idistes, de 1908 til 1914. Couturat credet in unesim que il vell successar crear un lingue satisfant omni progressistes e realisant li perfection per li medie de reformes successiv proposit de quicunc e discusset publicmen. Ma il esset bentost submerset de propositiones de reformes, quel in comensa aterret le, poy exasperat le, til quande il proposit... 10 annus de stabilitá. In li revúe "Progreso" il publicat solmen un micri parte del propositiones de reformes. Ma per su corespondentie privat, yo aconosset que, in realitá, Couturat devet expenser un enorm energie combatter li tendenties reformistic quel anihilat un parte de su eforties por difuser li lingue. Exter seriós persones quel fat propositiones solmen pos un profund studie, on trova un masse de amatores quel semblat esser atinget del manie reformistic. On comprende li desilusion e li exasperation final de Couturat. Pro su desir servir li progress, Couturat, por exemple, invia al printería long criticas e propositiones de un nov adept, e durant que es compostet, il recive un secund lettre in quel li 

-123-



LI GALERIE DE PICTURAS
(Original poema in Occidental)

In somnie yo stat in un galerie 
Plen de picturas strangi hideos. 
Un micri gris mannetto me guidat 
E indicat a me quo regardar. 

Long témpore manet yo regardante 
Picturas mult. Chascun representat 
Un home strangimen defigurat ; 
Ma ne risibil ; no : tot deplorabil. 

Ma li mannett sarcasticmen grinsat 
Monstrante les a me, e yo horret. 

Vadet noi e vadet, e li galerie 
Semblat me ínfinit. Yel altri láter, 
Vis-a-vis del picturas stat fenestres ; 
E yo videt, quam tra chascun fenestre, 
Quel noi passat, sempre plu debilmen 
Li luce penetrat a li picturas. 

Sempre inobscurat se li galerie ; 
Sempre accelerat nostri passus ; 
Sempre plu trist semblat me li picturas. 
In fine támen, quande li crepuscul 
Presc neplu permisset me distinguer les, 
Subitmen yo sentit horrore, yo 
Timet li fine in tenebres íncert, 
E, por haltar, serchante un motive, 
Yo me tornat. E vi ! — un debil radie 
Del ultim luce monstra un pictura 
Quel noi antey forsan hat omisset. 

Yo adea, e per li ultim fortie 
De ocules e luce vide — te ! 
Tui portret in medie del grimasses 
Quam unic bell e índefigurat, 
Ma mult plu trist ancor quam omni altris. 


Mi cordie palpitat e yo petit 
Li micri mann, quel les ya possedet. 
Ca il volet me dar ti un pictura. 
Il regardat me misfident e poy 
Criat subitmen : "Nu? E tu moné?"

Perplex pro ti question yo excavat 
Mi tascas. Strangimen lor númere 
Crescet, plu yo serchat. Diaboleríe ! 
E omnes vacui ! Li oldi mann 
Semblat saver, ironicmen rident 
Il dit a me : "Do veni, povri foll ! 
Ta, detra te, atende un pictura, 
Qual tu ancor nequande ha videt !"

Ma de horrore stimulat criat yo : 
"Da me ti ci ! Da ! Yo ne vade plu !" - 
"Donar gratuit mi maxim bon pictura ?
Esque tu talmen paya li guidero ?"

Il repugnat me, yo le forpussat 
E ne savet plu quo yo fat in furie. 
Yo raffat tu pictura e provat 
Atinger li fenestre, ma li mann, 
In li tenebre quel nu circumdat nos. 
Me imbrassat, traente me sin parlar. 
Ma yo circumbattet furiosimen, 
Atinge li fenestre e aperte it, 
E precipita me in li tenebre. 
Sur me cracante rui li galerie. 

Cadent, ancor luctante con li oldo. 
Yo tene tu portret. Li brui se infortia. 
Ex virle, tenebre, cáos e tumultu 
Yo avigila me — e tu avan me sta. 

llmari Federn (Köbenhavn) 

-125-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...