Tuesday 23 April 2019

Cosmoglotta A 113 (mar-apr 1937)

COSMOGLOTTA, marte-april 1937. (Annu XVI) No 2 (113) 

Numeró consacrat a italian e al turism 

Contene : Li ciel Clara se — Li international lingue e italian. — Li actual situation del lingue international. — Li finale del adjectives e del adverbies in Occ. — Protestation. — Turisme : Li viage circum li terra. - Balzac in viage. — Politesse. — Un bon farce. — Bizarr identitá — Li max grand viageatores del antiquitá : li Romanes. — Li animales ha poc a poc aprendet li code del vias. — Albergos de yunesse. — Li pont. — Cronica. 

LI CIEL CLARA SE 

Pos li discussion in Helsingör, quel ha clarat li diferenties del vidpunctus, nu in No 10 de Novialist apari un articul del bibliotecario V. Ahlstedt, Vidargatan, 6. n. b. Stockholm, scrit quam il di, in un "occidentalisat" Novial. Advere on 
vell dir plu rect "novialisat" Occidental. 

Noi saluta ti tendenties trovar un comun via, e monstrant li desir del autor trovar regules por far "li interlingue tam regulari e tam natural, quam possibli". 

Por to li autor unesimmen aboli li sintetic genitive de prof. Jespersen ye n, e totmen li possessiv pronómines, viceante les per li genitive (patre de me, etc), e eliminante talmen li mult criticat formes vun, Ion, etc. Poy li autor consacra su special atention al deverbal derivationes. In comensa il posi li principies e poy divide su analise in tri partes : l) explication tre detalliat e bon observat del sistema de derivation in Novial ; 2) critica de ti sistema e 3) li reform-proposition in un nov sistema.

Ti reform-systema monstra se quam plu regulari e unitari quam ti de antey, e aproxima se presc completmen al formes de Occ., ma per un metode un poc altri. Li desinenties del conjugation es consonantic -d, -nd, -nt. -t. Li radicas verbal es sive vocalic (ama, fini, distribu), sive consonantic (script, construct). Al unesimes on junte li desinenties directmen, al altres con un vocal intercalat e, do -ed, end, ent, e. Ma proque il conserva li classification de Novial con li vocalic finale u 
(argu, distribu), il recive formes repugnant, quam distribunt, argunt, anc definint etc, 

Por li derivationes deverbal (-ione, -ore, -iv, -ura) il have un analog 

-17- 



metode : al consonantic radica on junte ti vocalic sufixes directmen (constructione, -iv, -ore, -ura), e al vocalic radica per un intercalat t (ama-t-ore, contribu-t-ione, etc). Advere ci li triesim classe (mutant de r in s) ne es prendet in calcul, e il deve formar cursed, cursida. etc.

Talmen li nov metode atinge un mult plu natural aspect quam li Novial de antey, ma conserva in comparation con Occ. un cert númer de ínacustomat formes: scriptibil, scriptida, scriptimente etc. 

Li diferentie psicologic del sufixes -or, -ist, -ero autor sembla har sentit, ma ne clarmen distintet. Pluri schematismes e longores (omni substantives fini ye e) e compositiones monstra un cert rigiditá: p. ex. micri-pluviar (pluviettar), parla-t-asi, credi-t-asi apu viv-asi (vivaci) mors-asi etc. Pro quo ci ne usar c, nu ja introductet in Novial per prof. Jespersen self?

Talmen li evolution de Novial certmen monstra un grand progress in li direction del naturalitá e mem plu grand regularitá in comparation con li til nu form. Ma it ne atinge ancor li vivent fluent naturalitá de Occ. Chocant es anc li total elimination del duplic consonantes : eser, mase, etc. 

Li autor sembla anc ne conosser li derivation Occ. proque il "proposi" coses, quel ja ante long es definit ta. Por exemple il proposi li local sufix -ia junter al "nomina actoris" : dormitoria, scriptoria, quo ya es realisat in Occ. Noi have anc barbería, librería etc. Un cert pesositá es anc productet per li ja mentionat elimination total del pron. poss. Ti primitivisme sembla esser un derelament, nam li conservation del possessives representa un grand comoditá. It ne es necessi aproximar li LI a un pidgin. 

In general un Injoyant exemple de plu e plu nascent comprension pri li ver e fundamental postulationes a far a un LI e li metodes por atinger ti scope. Ma un solmen mecanic e schematic regularitá e coincidentie con scientic términos ancor ne da un vivent lingue. Por to es necessi ancor alquicos altri: li soffle de vive, solmen captibil per instincte e arte. Naturalmen in chascun lingue existe mult coses quasi mecanic e rigid. Li chirurgie posse intercalar un artificial parte in un osse, e li membre va functionar, ma on ne posse vicear un nerve o muscul per un córpor foren. Sammen existe coses e functiones in li 
lingue, queles ne submisse se e mecanic structura. It es un bon signe que li comprension por ti facte sembla poc a poc crescer. E. W. 

P.S. Prof. Jespersen ha declarat in li ultim session del IALA in Copenhag, que il es representante del nov reformat Novial, e ne del ancian form. Talmen nu Occ. e Nv representa quasi solmen du dialectes del sam futur natural Ll, quam Ido representa un tal de Espo. Quam in 1888 it esset question : Volapük o Esperanto, nu li final liquidation del question va esser inter Esperantisme e naturalisme. 

-18- 


LI INTERNATIONAL LINGUE E ITALIAN 

In li jurnale "Haagsche Post" del 27 junio 1936, un Esperantisto parla pri su experienties in li propaganda por li international lingue. Il principalmen gratula Esperanto pro que it es tant simil al italian lingue e il pensa que mersí a ti similitá, li lingue de Zamenhof deve esser strax difuset in Italia. 

Ja in 1930 un gruppe de Esperantistes eat che Mussolini por monstrar li avantage de un lingue artificial tam simil a ti de Italia. Li « Duce », secun li raconta de nor Esperantist, « escutat tranquilmen li explicationes (klarigojn), petit informationes pri li granditá del Espo-movement e laconicmen respondet:

- Vu deve ancor crescer ! 

Tande on vide un vez ad-plu ti instructiv fenomen : por converter li publica a lor lingue li Esperantistes emfasa ante omnicos li naturalitá (!) de lor lingue, su proximitá al national lingues, su ínmediat comprension ! Ti nov argumentation constitue solmen un condamnation de Esperanto. Occidental possede li supra-citat qualitás in mult plu alt gradu, in maniere nesuperabil. 

Si vu compara un qualcunc textu italian con su traductiones in Espo e in Occidental, null hesitation es possibil : Occidental es mult plu comprensibil al Italianes quam Espo. Noi cita por exemple li infra avis quel on lee in italian in omni stationes ferroviari de Svissia. 

Italian 

Avvertimento; è proibito: 1) di avvicinarsi agli isolatori ed alle conduttore sotto alta tensione, come pure alle conduttore elettriche non messe a terra, e di toccare simili parti degli impianti col corpo o con oggetti, oppure anche semplicemente col getto d'acqua quando si lavano i veicoli; 2) di avvicinarsi a fili pendenti o caduti sul suolo.

Advertiment ; es prohibit: 1) de avicinar se al isolatores e al conductores sub alt tension, quam al conductores electric ne mettet a terra e de tuchar simil partes del installationes con li córpor e con objectes, mem anc simplicmen con li jetta de aqua quande es lavat li vehicules; 2) de avicinar se a files pendent o cadet sur li suol.

Esperanto 
Averto ; estas malpermisita : l) proksimighi al la izoliloj kai al la kondukiloi sub alta tensio, kiel ankau al la kondukiloj elektraj ne metata a tero, kai tuchi similajn partojn del instaloj kun la korpo au kun objektoj, ech ankau simple kun la jeto de akvo kiam estas lavata la veturiloj ; 2) proksimighi al la filoj pendantaj au falitaj sur la terajho. 

-19- 


Ma lass nos revenir a italian. In prim vise it vell semblar que Occ. convene minu bon a Italianes quam Espo-Ido pro que su finales es minu sonori. Ma ti finales -o e -a constitue solmen un aspect exterior : li ver structura, li spíritu de italian es In realitá mult plu present in Occ. quam in altri lingues international. Ples comparar li radicas, li sufixes e li grammatica de omni ti lingues. Ad plu ti finales -o e -a de Espo-ldo es plu mis-guidant quam util por Italianes, nam in ti lingue ili have li signification resp. masculin et feminin. Expressiones quam "granda matro, la filio" sembla risibil a omni romanic 
popules. (Mem in polonés li finale -a indica un feminin ente.) 

Li autor del articul in Haagsche Post expresse ancor quelc remarcas tre precios por nos per lor veracitá. Il confesse que il self recivet in comensa tre strangi Impression pri li quelc paroles de Espo, queles es prendet ex su hungarian matrin lingue, por exemple : kolbaso, husaro, cardo, papriko, cardaso, gulaso, pusto, pro li change del accentu, li scri-maniere e li adjuntion del Esperanto-finale -o. « Longan tempon mi bezonis por akutimigi al tiuj vortoj. » 

Ma quo es ver por un hungariano, to es anc ver por omni altri homes : li finale -o, li change del accentu e del ortografie apari strangi e on besona long témpor por acustomar se mem al paroles Esperanto prendet ex su propri matrin lingue ! 

Nu ! omni strangitás es supresset in Occ. Li supra paroles es scrit : czarda, papnca, gulash, puszta, etc., in Occ. quam in hungarian c con li just accentu. Tande, quande li Esperantistes emfasa li simplicitá de lor lingue In quel li accentu es sempre in sam loc e li substantives fini sempre per -o, ili celebra in realitá un defecte ! 

Li sam autor fa ancor un altri candid confession : Parlante pri Francia, il asserte que ti land have partes u Esperanto florea, ma altri regiones u "nia lingvo estas preskau nekonata".

Quande on save que in Francia Esperanto es propagat sin cessa desde 50 annus e con li apoy de mult e mult mecenes e ancor hodie per li presse e li radiofonic emissiones, on questiona se qualmen it existe regiones u ti lingue ne es conosset ! On deve concluder que li publica es irremediabilmen refractari al form del sistema. Li rasones ne deve esser serchat tre lontan : ili esset dat del autor self : aspect strangi del paroles pro li ínacustomat ortografie, obligatori finale per -o, poy fals accentuation. Ili ne es li sol causes del resistentie del publica, ma ili ja sufice por explicar it. 

-20- 


LI ACTUAL SITUATION DEL LINGUE INTERNATIONAL

(Lettre de un Tcheco a un Italian)

Yo suposi, que in comparation con li divers sistemas del lingues international on posse elider li sistemas a prioric: Volapük, Ro, etc. In ti suposition, it va restar nos solmen du gruppes de lingues: Tis, quel vole esser solmen simplificat lingues natural (Basic English, Latino sine flexione, etc.), e tis, quel have su propri construction e grammatica, ma es basat sur li fundament de paroles, usat ja nu tot internationalmen. Li prim gruppe, secun mi opinion, have null chances, pro que un lingue talmen simplificat resta ancor tro desfacil e poc comprensibil por altri nationalitás. Ultra to, ti lingues conserva li irregularitás del lingue original. Adplu, it pose se ci li question: quel simpsificat lingue deve esser introductet? Li anglés, li latin, o un altri lingue? In omni casu un nation vell esser favorisat per li introduction de un tal lingue e to certmen va esser poc simpatic al altri nationes. Ergo, yo crede, que li sol bon solution es introduction de un lingue adver artificial, ma tam bon constructet, que it deveni a) tre facil, b) max regulari possibil, c) max natural possibil, d) max international possibil, i.e. comprensibil al max grand númere de homes possibil.

Li gruppe de lingues artificial es representat hodie de su max important sistemas: Esperanto, Ido, e Occidental. E lass nos dir ja in comensa, que Esperanto es li minim apt sistema. Yo self esset Espist, poy devenit Idist, ma pos tre detalliat studie de ti du lingues, yo adheret nu a Occidental. Yo considera it quam li max bon solution del desfacil problema del lingue international. Occ. supera li dit sistemas in omni punctus. It es li unesim lingue international, quel usa li international paroles ne solmen quam radicas primari, ma anc quam derivates. Per li ingeniosi construction de su sistema derivatori Occ. successat ligar li maximum de naturalitá con li maximum de regularitá. On reprocha sovente ad Occ. que it es irregulari, ma ples comparar p.e. con Espo, que es plu regulari e plu natural:

Esperanto:

unesim radica: star-i
secund radica: stabil-a
triesim radica: staci-o
quadresim radica: konstant-a
quinesim radica: substanc-o
sixesim radica: substantiv-o
settesim radica: cirkonstanco
ma apu to: cirkau

Occ.:
unir radica: sta-r
sta-bil
sta-tion
con-ta-nt
sub-sta-nt-ie
sub-sta-nt-ive
circum-sta-nt-ie
circum

Ples observar, que li occidentalic paroles es regularimen derivat per normal sufixes de occidental! Tamen ili es totmen natural, de un unic radica derivat!

-21-


Ples anc observar, que Occ. deriva ulteriori totmen natural paroles : stabilitá (stabileco in Espo !), stationari (stacia), stabilisation (stabiligo) etc. On vell posser indicar centenes de tal exemples : it es solmen impossibil, enumerar les omni in un curt articul. Per su ingeniosi construction de derivation Occ. atinge li maximum de naturalitá e internationalitá, conservante li maximum de regularitá e facilitá. It es mult plu regulari, natural e international e plu facil, quam li mentionat lingues. Pro to yo, benque yo esset Espist desde mi 13-esim annu, ne hesitat adherer a ti sistema. Yo tace pri li question de eufonie, pro que to es un question de gust personal ; on di, que Espo es minu eufonic pro li abundant sufixes -ojn, -ajn, -ujn etc. ma to ne 
es forsan tam important, on save ya, que lingues con aspect tre mal posse esser pronunciat tre bell, p. e. li lingue madyar. Lu sam, quo yo 
dit pri Espo, vale anc pri Ido, quel es solmen un Espo reformat. E on vide it nu ja clarmen - in mult punctus li « reformas » es un passu retro. Introduction de Occ. va aportar al homanité li grand beneficie, que Occ va conservar in altissim gradu li actual international cultural paroles, li tot tecnic e scientific nomenclatura, durant que Espo e Ido destructe les per su artificial novi-formationes. Nequande li homanité va accepter un lingue, quel fortia dir : malplimulteco, denunculo, organizajo, malheleco, virino, kialo, kiomeco etc., etc. in vice de generalmen conosset occidentalic paroles : minoritá (it. : minorità), denunciator (it. : denunziatore), organisation (it. : organizzazione), obscuritá (it. : ditto), fémina (it. femina), motive (it. : motivo), quantitá (it. : ditto) etc. Ples anc comparar li totmen international expressiones queles devenit ja proprietá de nor cultura : Union postal universal, (in Espo : Unuigo posta tutmonda), Unit States de America (in Espo : Unuigitaj Statoj de Ameriko ! ! ) etc. Li conosset institute de assecurantie nomina se in Occ. : Union Adriatic de Securitá, ergo, tot internationalmen, durant que Espo fortia nos dir : Unuigo Adria de Sekureco (!) Si on studia detalliatmen li tot question on comprende, pro quo sr. Reynold declarat in Genève, que introduction de Espo vell esser « un dangere por li education e por li alt cultura ».

Espo destructe li aquisitet cultural valores, Occ. conserva les. E to es li enorm beneficie, quel va dar al homanité li introduction de Occ. It es solmen damage, que li Espistes, pro lor laudabil devotie a lor sistema ne vole vider ti factes. Ili pensa, que propagante Espo, ili infortia li idé de un lingue international, ma in veritá, ili '''noce''' li tot afere. Ti hom, quel va unquande successar persuader les pri ti enorm errore, va haver li maxim grand merite pri li idé del lingue international. J. Svec, Praha. 

-22- 



LI FINALE DEL ADJECTIVES E DEL ADVERBIES IN OCC. 

Save vu quel es li ultim argumentes de nor confratres contra nor lingue natural ? Ili es enunciat de Sr. R. in un lettre adressat a Dr Dal Martello in response a su demission del Ido-Union :

« Multa kozi en Occ. esas tre bona, tamen ne plu bona, kam en Ido. Por ex. la fino del adjektivo es ecelante solvita en Ido per -a. La -i dil Occ. konfuzigas precipue la sudlandana lernanti di Occ. Pro quo la pezoza tre leda -men en adovrbi? La -e en Ido es multe plu facile aplikebla e memorebla...»

Contrarimen al Idistes quel, desde li demission de Sr. Matejka quam redactor, evita omni discussion linguistic e contenta se per repetir sempre li sam assertiones cent vezes refutat, noi va exposir ti question del finales, adver tre curtmen. 

In prim li question del finale del adjectives ha ja esset tractat in Cosmoglotta de may 1928, in un articul tre complet e documentat de Sr. A. Z. Ramstedt. In it Sr. Ramstedt monstra que li « lingues de Europa ne conosse obligatori special signes por substantives e adjectives » (Ergo ne -o e -a !!!); e tamen in li lingue international, it es necessi haver un finale distintiv pro rasones grammatical o eufonic. Quel posse esser li vocales max justificat por li adjectives. Sr. A. Ramstedt pruva que in omni casus it ne posse esser -a. quam in Espo-ldo : 

« Pro que li a- temas es regularimen feminin ne solmen in li latin e romanic lingues, ma originalmen in omni aric lingues, ti ha esset comprendet partú quam formal caracteristica por li feminines. Li corelate es o, quel pro to ha recivet masculin sense... Si alqui vell referer a ti tematic vocale a quam li natural finale por adjectives, un altri hom vell con li sam jure postular o... 

Ma inter nominal temas noi trova in li aric lingues un grand númere de temas finient per -i queles es neutral pri lor grammatic génere. It es remarcabil, que noi trova inter ili un grand númere de adjectives, ne solmen primari ma anc derivat : omni-s, suavi-s, brevi-s, etc. In li latin omni adjectives finient per li sufixes -aci, -bili, -ili, -ali, -ari, -ensi, -ori, -nti, etc., esset -i temas, e quo es gravissim por nos, un masse de ili es international paroles. » 

Finalmen, Sr. Ramstedt signala li facte max important quel justifica li adoption de -i.

« Si noi torna nor attention al sufixes, noi es frappat per li abundantie de -i quam vocale in li adjective sufixes, u it sembla har esset victoriant in diferent lingues e durant diferent témpores. Noi have por ex. in li latin sufixes quam -ic, -in, -im, -id, -il, -it, -ist, etc., in li germanic : -lich, -lig, -ly, -ig, -y, -isch, -ish, etc., in li Slavic -ik, -in, -iv, -isk , etc., De special interesse es li sufix latin -ic, D -ig, A -y... Ti sufix, quel in anglés e scandinavic lingues nu es pronunciat solmen -i es ta tre vivent e productiv : A might-mighty. storm-stormy, Sv mod-modig, D Kraft-kräftig. 

Noi peti pardon pro que noi cita solmen un parte del demonstration del linguist de Helsinki, ma ti parte sufice por esser convictet. E nu, lass nos examinar li question del finale del adverbies. 

Quicunc es poliglott save que it existe ja un sufix international por li adverbies ; it es F -ment, I -mente, H -mente (Ex. : lento, lentamente ; libre, libremente ; mensual, mensualmente, etc.) Port. -mente, Prov. -men. Null finale gramatical possede un tam remarcabil internationalitá. Por refusar ti finale e pretender que sol —e es bon, on deve ignorar quo es li principie del maximum de internationalitá. 

Ma regretabilmen un grand númere de nómines, in li vocabularium international, fini anc per -ment. It sembla tande necessi distinter li nómines e li adverbies e ne usar sam sufix por ambi. On deve modificar un poc un de ili, ma quel? Ci es pruvat quant seriós, meditat e genial es li ovre de E. de Wahl : 

-23-


Si noi studia li nómines finient per -ment, noi vide que sovente ili da nov derivates. Por ex.: argu-er, argu-ment, argu-ment-ar, argu-ment-ation, orna-r, orna-ment, orna-ment-al, orna-ment-al-is-ar (Pluri centenes de simil exemples). 

Do, pro li derivation, it es índispensabil conservar intact li finale -ment in li nómines. Li modification deve do efecter se sur li adverbies. On posse acurtar levimen lor finales -ment a -men, quo ne impedi li comprension, nam omnes va facilmen percepter que rarmen, joyosmen, etc., es li adverbies derivat de rar, joyos, etc. Altri argument : li germanic e slavic popules es acustomat a curt finales por li adverbies ; do -men un specie de solution medial inter li nord e li sud. E on ne posse dir que it es ínnatural, nam it existe in Provenzal in quel it es li fructe del natural evolution.

Ma secun Sr. R. ti finale -men es "pezoza (= pesant) e tre leda (!!!). Li sam homes quel vole far dir nos « bazizesas, necesesas, respondizesis, donacesos » es chocat de -men. On save que ti finale es pronunciat in Occ. exactmen quam in parol Carmen. 

O grand Bizet ! li immortal nómine quel vu popularisat in li tot munde es do, in realitá, un vocabul « pesant e desbell », un pruva de gust detestabil ! E vu, popules italian, hispan, portugalés, francés, prende li sac e li cindre, nam it ne existe salvation por vos : vor adverbies fini par -ment ! 

Seriosmen parlat, on deve conceder nos que si li max bell e sonori lingues national usa -ment por li adverbies, li sam finale, acurtat a -men, ne posse nocer eufonie de Occ., tam plu que in Occ. it es permisset vicear li adverbie per li adjective si li clartá ne es diminuet.   R. Bg.
---

Protestation 

Benque Cosmoglotta es declarat neutral religiosmen e politicmen, su redactor exceptionalmen intra sur un politic terren por protestar contra un alegation idistic. Li jurnal Centerbladet (februar 1936) ha publicat un articul pri li obligant arbitrage inter states. It indica que ex 44 states, 9 inter queles trova se Svissia, ne acceptet li obligant arbitrage ; tande, secun sr. Röhnisch, ti 9 states es « por violento-procedo e kontre fratala procedo » !!! 

Li intention de sr. R. servir li pace es excellent in se self, ma noi fa remarcar le li falsitá de su demonstration ; quam cives, noi protesta energicmen contra ti accusation que nor land es « por violent procede e contra fratral procede » solmen pro que it ne ha signat li obligant-arbitrage. Forsan sr. R. ignora que Svissia es in casu special in Europa : it es declarat neutral ; it anc es li sede del Societé del Nationes. It es sempre citat quam exemple de pacific vive, pro que tri o quar rasses, lingues, religiones vive m excellent harmonie in un Europa dividet e plen de odies. Concluder del absentie de obligant arbitrage, (quel es in conexion con su obligatori neutralitá) que Svissia es por violent procede, es un íncomprensibil monstruositá. 

-24- 



TURISME 

Li viage circum li terra. Til li XVI-esim secul, li sol idé viagear circum li glob vell har esset considerat quam un follie, pro que on generalmen ignorat que li terra esset sferic. Por citar un exemple del convictiones del Antiquos, noi fa memorar solmen historie de Virgilius. Virgilius, episcop de Salzburg, assertet que it existet antipodes. Ma ti opinion semblant tam strangi e tam dangeros que Bonifacius, episcop de Mainz accusat su colego pri heresie avan li pàpa Zacharie. Pos long e passionat discussiones, Virgilius esset condamnat quam heretic pro su crede al antipodes. 

Pos li decovrition de America per Colombus, on provat far complet viage circum li terra. Li unesim, Magellan, successat ti viage in tri annus. Ex su 5 naves departet de Europa li 6 septembre 1519, un sol revenit li 20 septembre 1522. 

Tri annus esset li minimum necessi por circumear li terra, ancor in li comensa del 19-esim secul. Ear plu rapid ne esset possibil tam long quam null ferrovia existet por traversar li Unit States de America. 

Li creation de ti ferrovia del Atlantic al Pacific permisset al autor francés Jules Verne Imaginar su « Tour du Monde » in 80 dies. Strax poy, un yun american jurnalista, Miss Nelly Bly, provat realisar li record revat del scritor. ella successat, in facte, circumear li terra in 72 dies e six hores. 

Quelc annus plu tard li Transsiberian ferrovia esset finit, li circumeada devenit facilissim. Un Angleso, li colonel Burnley-Campbell compleet it, in 1907, in 40 dies. In 1911, un Franceso, sr. Jagerschmidt successa it in 39 dies. In 1913, in fine, un American, sr. Mears, besonat solmen 35 dies.

Li guerre interrupte ti febre del recordes ; in 1926, du Americanes, Sr-es Evans e Wells, usante successivmen auto, ferrovia, nave e avion, besonat solmen 28 dies. Hodie, mersí al sol avion, li témpor es ancor plu curt, forsan 10 dies o mem un semane. 
---

Balzac in viage. Li grand francés scritor Balzac viageante in Austria hat trovat un elegant maniere payar li postiliones sin riscar esser furtet. 

-— Yo esset tre embarassat in chascun relé, racontat Balzac. Qualmen far por payar? Yo ne savet li german lingue e ne conosset li moné del land. To esset tre desfacil. 

Vi quo yo imaginat. Yo havet un sac plenat de micri pezzettes argentin de kreutzers. Arrivat al relé, yo prendet mi sac ; li postilion venit al porta del carre ; yo regardat le attentivmen inter li du ocules e mettet in su manu un kreutzer... du kreutzers... poy tri, poy quar, etc. til que yo videt le subrider. Strax quande il subridet, yo comprendet que yo donat un kreutzer in tro... Rapidmen yo reprendet mi pezze e mi mann esset payat. 

-25-


Politesse. Ti historie evenit in un hotel de Brighton. Un Franceso petit pri su factura e, pos har leet it, constatat que it esset abominabilmen inflat.

Sin hesitar il payat, poy il petit que li patron veni. Ti-ci arivat sin hasta pro que il esset acustomat al protestationes del clientes indignat pro su precies. 

Ye su grand astonament, li Franceso recivet le subridente e apertente tot larg su brasses, il atraet le sur su péctor e prodigat le li max calid pruvas de afection. 

- Lassa me inbrassar vos, car amico. 

Li clientes del hotel hat amassat se circum li du homes. 

- Pro quo ti tendresse dit li hotelero, tre astonat. 

- Pro quo? Ma ples regardar ti factura. E il deplicat li factura sub li ocules de su conversator. 

- To es vor factura, yo vide it bon, ma quo omni to significa? questiona li hotelero. 

- To significa, declara li Franceso con plorant voce, que nequande, o ve, nequande noi va revider nos unaltru. Adío ! 

E il saltat in su auto durant que li clientes eclatat de ride e que li 
patron restat stupefat. 

Li sam vésper, li plupart del viageatores hat quittat li hotel. 


Un bon farce. Un die, Mark Twain incontra in un station un amico quel dit le : 

- Yo es sin moné. Esque tu posse prestar me un dollar por que yo posse prender mi billet? 

Regretabilmen, respondet Twain, yo ne have suficent moné por payar du billetes, just li mei ; ma pro que vu viagea al sam loc quam yo, vu solmen cela vos sub li banca e yo cela vos per mi gambes. 

Talmen esset fat. Li controlero ariva e Twain da le ne un ma du billetes, queles il ha comprat sin dir it. Li controllero tande : — Ma u es li altri viageator? — Il es sub li banca, responde li humorist, quel adjunte in un confidential ton : Esque vu anc ne trova que ti garson es original ? 

Bizarr identitá. - Un Franceso, quel hat viagéat in Norvegia, raconta li amusant sequent aventura. 

II arivat un die in li max bon hotel de un micri cité e demandat un chambre. Just quande il volet promenar, il subitmen pensat que il ne ja hat inscrit su nómine in li registre del extranieros. Il informat do li gerente pri to, expressente in norvegian lingue li desir inscrir se. 

- Ínutil, senior, respondet ti-ci, to es ja fat. 

- Qualmen to es possibil, replicat li Franceso astonat. De vu conosse mi nómine? 

- Yo copiat it de sur vor sac, dit li Norvegiano. 

E il presentat a su cliente li registre in quel ti-ci leet con stupefation su nómine: 

Senior Cuir de Russie garanti. 
(In Occ. : Sr. Cute de Russia garantiat [yufte].) 

-26-


Li max grand viageatores del antiquitá : li Romanes (del « Pesti Hirlap » de Budapest) 

On viageat mult in li antiquitá. Li legendari tures del Fenicianes, del Cartagineses e del Grecos pruva it. Tamen nequi viageat plu quam li roman popules, quel adver esser facilisat per li perfect statu del rete de vias covrient li tot Imperia. 

Li perfection del roman vias. — Li max bon pruva del soliditá de ti vias es que hodie li plupart de ili dura ancor. Ti rete extendet se de Grand Britannia til Etiopia e de Portugal til li fund del Minor Asia. On posse remarcar que ho-témpor li balcanic landes ne possede vias tam perfect quam tis del roman Imperia. 

Li Baedeckers del Andquitá. - Li Romanes possedet anc guid-libres, quel esset nominat tande Itineraria. Vegecius, li autor de un manuale de roman militari arte, di que su contemporanes havet libres de geografie sovente ilustrat e tre precis, queles esset utilisat quam hodie nor cartes de stabes. It existet anc geografic cartes, de queles alcunes pervenit til nos, ma ili esset sat rudimentari e dat del munde un image grossier e sovente deformat. Li itinerarias in revancha esset redactet con grand cuida. In comensa, ili consistet unicmen in li list del divers vias del Imperia, con indication del distanties e del corespondenties, ma plu tard, ili devenit ver guides destinat atraer li atention del viageatores sur omni curiositás historic, artistic o mitologic disperset sur li territoria. 

Li postal servicie. — Li administration de ti gigantesc Imperia necessitat un servicie de curreros tre ramificat. Li stationes de relé esset distant de circa 36 km. Li administration possedet un servicie rapid de transport de merces. Ti sistema esset directet de special functionarios quel, in alcun maritim cités, in Ostium, por exemple, havet sub lor comanda un nautic equipage de unesim importantie. Mersí al ínnumerabil testimomes quel venit til nos, noi save que li medial vitesses del administrativ curreros esset sur terra de 15 km. in un hor e sur mar de 7 km. 

Antiqui lette-vagon. — Li cives max rich viageat in lor personal carres equipat luxuosmen. Ma li notabilitás esset acompaniat de excessiv pomp. Talmen Nero nequande viageat sin almen mill vehicules trenat de mules equipat de argente e precedet de curreros sur cavalles, 

-27-


omnes vestit in purpur. Ti pomp esset in ultra por li Notabiles del Imperia un necessitá por impressionar li popul. Pro to, ili esset sequet de mult e mult sclaves chargeat de sumptuosi covrimentes, de oriental tapisses, de aurin e argentin platiles, de magnific cristalles. Plinius Ancian hat fat installar un buró in su carre, e durant li viage il continuat dictar a su stenograf, nam li Romanos ja usat li stenografie. 

Un grand númer de roman carres esset munit de un aparate inventet de un mann nominat Heine por mesurar li distanties, e quel on posse considerar quam un digni antecessor de nor taximetre. It existet mem ver lette-carres, queles on nominat « dormitorias ».

Li doanes. — Li Romanes hat installat in lor Imperia un servicie de doanes tre complicat, quel entusiasmat li publica tam poc quam li doane de hodie. Li roman doaneros perceptet taxes de 2,5 % sur omni objecte judicat ne índispensabil al viage ; ili havet li jure explorar li paccages del viageatores e confiscar li merces impostat e ne declarat. Li soldates, quam li diplomates de hodie, ne esset submisset al control. Pro to, lor sac servit sovente far passar interdit merces, quam hodie li diplomatic valise ! Plutarchos, in un de su lettres, fulmina talmen contra li doaneros : "[ Ili exaspera me quande ili subverte mi tot paccage ».

Li securitá del Vias. Un del serios ínconvenienties del viage in li antiquitá esset li grand númer de bandites, queles trublat alcun provincias. Li administration possedet naturalmen un ver policie del vias, ma su eficacitá esset mult tro micri e sovente li populationes protectet li bandites, quam ante poc témpor li habitantes del insul Corsica protectet su rauberos contra li francés policie. 
---


Li animales ha poc a poc aprendet li code del vias. Plu inteligent quam mult homes, li animales ha perfectmen adaptat se al prudent necessitás del progress. Por exemple, mult canes regarda circum ili ante traversar un rute e avansa solmen si ili es cert que li via es líber. Specialmen li fox-terreros nequande oblivia ti precaution hodie. 

On ne plu vide canes cuchat in li medie del via quam antey ; on ne plu vide les current pos li cicles e li carres aboyante. Ili resta sur li sill del portas o sur li trottuores e ne es terret del bruidas quel, ante 20 annus, fat fugir lor antecessores. Ili obedi rapidmen al ordon del « claxon ».

Antey li gallines fugit avan un auto just in li direction del vehicul. Hodie ili save selecter li loc u ili posse escapar del morte. Anc li vaccas, li svines, etc.

Li animales es presc ne plu dangerosi por li chofero. Ili ha conformat lor mores al nores. It existe ta, por li scientist, curiosi studies a 
far pri li transmission del hereditá.

Sur li rute, li hom mane li max grand dangere por li chofero. Ti conclusion ne es flattosi por li homanité e su inteligentie. 
Ex li « Petit ami des animaux ».

-28- 


ALBERGOS DE YUNESSE — Un international movement por li yunes. 

Li albergos de yunesse es hodie un del max grand movementes por li yunité in li munde. Su lulluore stat in Germania, un land con antiqui migratori traditiones. On solmen besona directer li atention al migrationes del artisanatu, un custom quel ha permanet til ti ci dies. 

In nor dies de industrialisation, li idé prendet un altri direction. Li yunité esset fatigat del vive in li grand cités, u omni natura esset mortat de cement e petre, stal e machines. Ili sospirat a retro-ear al natura, al vive in plen aer, al tranquilitá del grand forestes, al marchada sur li apert vias, al solemnitá sub li etern stelles. Solitari o in gruppes ili fat excursiones a proxim e lontan locos, jacet primitivmen u it convenet... 

Li fundator del movement por albergos de yunesse es li german instructor Richard Schirrmann, un mann qui ha interessat se tre mult por li fisic e psichic developament del yunité. Il comprendet que it esset necessi introducter un plu regulari caractere al movement migratori, e in prim it esset urgent trovar medies por procurar modic ma secur logimentes al sempre crescent númere de yunes qui, con sapates mgratori sub li pedes, eat cantante e ludente ad in li munde. In li comensa del grand guerre it existet albergos de yunesse in Westfalen, Rheinland, Sachsen e quelc altri regiones ad u li voca de Schirrmann hat penetrat. 

In 1919, li german liga por albergos de yunesse esset fundat in Burg Altena, quam li unesim national organisation por ti scope. Desde ti témpor it ne ha cessat crescer. In 1911 it esset in Germania 17 albergos con 3000 noctationes ; in 1919, 300 albergos con 60.000 noctationes, e in 1935 li ciffres montat a plu quam 2000 albergos e 6.537.300 noctationes. 

Li movement bentost expandet se al germanes vivent in vicin landes ; albergos esset creat in Danzig, Memel, Estonia, Latvia, Tchecoslovacia (Sudetenland) etc. Ma ancor it esset restrictet al germanes, e it semblat que it vell permaner exclusivmen german. Alor, in li annus circa 1930, it subitmen eclatat in divers landes. National associationes por albergos de yunesse esset fundat in Anglia, Dania, Nederland, Irland, Norvegia, Scotland, Svissia, e plu tard in Francia e altri landes. Li organisationes de ti ci landes bentost devenit grand e fort, benque li german organisation ancor superpassa les in númere de albergos, membres e noctationes. 

Li associationes del divers landes strax sentit li necessitá iniciar relationes con unaltru. Li yunes ne solmen fat excursiones in su propri land, ili transpassat li frontieres por conossentar se anc con li extrania. Li national associationes comensat far conventiones pri reciprocitá de admission : li membres de un association esset admisset al albergos del altri quande ili monstrat su membre-carte. 

ln 1932, li nederlandés association invitat a un conferentie in Amsterdam li International Arbeitsgemeinschaft für Jugendherbergen (International Colaboration por Albergos de Yunesse) esset fundat. Richard Schirrmann, fundator del movement, devenit presidente del international federation, e Dr D. L. F. J. Deelen, Amsterdam, electet quam general secretario. Ambi ha conservat su oficies desde tande e esset reelectet ye li ultim congress in autune 1936. Li federation ha tenet 5 congresses : in Nederland 1932, Germania 1933, Anglia 1934, Polonia 1935 e Dania 1936. Li 

-29- 



proxim congress va evenir in Francia. Durant li congress in Anglia, li congressistes esset Invitat che Ramsay Mac Donald, qui tande esset prim ministre, e qui ha interessat se mult por li movement. (In 1932 il scrit li prefacie al Scot guide de albergos.) 

Li international federation ha fat mult por obtener plu uniform regulationes in li diferent landes, p. ex. conformitá pri membre-cartes. Con poc exceptiones li membre-cartes de un association da admission al albergos de omni national association adherent al federation. Associationes in li sequent landes es membres del international federation : Anglia e Wales, Austria, Belgia, Dania, Danzig, Francia, Germania, Irland (e Nord-Irland), Latvia, Luxemburg, Nederland, Norvegia, Polonia, Rumania, Scotland, Svissia, Tchecoslovacia, U. S. A. 

Albergos anc existe in Canada e Svedia, e mem in tam distant partes del munde quam New Zealand e Nederlandés Java it deve trovar se albergos. 

International albergos. — Por fortificar li international federation it ha esset decidet crear tal nominat International Albergos de Yunesse in li diferent landes, un in chascun land. Li eventual profite de ti ci albergos deve ear al casse del international organisation. Ye li sam témpor ili deve esser foyieres del international vive. Til nu li sequent International Albergos ha esset apertet : Overburgh sur li insule Schouwen apu Rotterdam, Nederland (li unesim International Albergo del munde) ; Burg Altena in Westfalen, Germania (li unesim Albergo de Yunesse in li munde) ; Richard Schirrmann Hostel in Northfield, Massachusetts, U. S. A. (li unesim albergo de America). 

In ti ci annus li Albergos de Yunesse ha devenit un enorm movement. It ha, in fact, esset nominat li max grand movement yunessal del munde. Generalmen li albergos da admission sin restriction de etá. (In Svissia tamen li etá-límite es 25 annus). Malgré to li grand majorité del gastes es yunes. Li membre-contribution es usualmen graduat secun li etá. 

Beneficies por li yunité. Li beneficies del albergos por li yunité ne es facil a enumerar. Dante al yunité li facilitás de modic ma secur noctationes ili ha possibilisat les far excursiones e migrationes in patria e in altri landes. Explorationes fat, monstra que li migrationes in plen aer have un excellent influentie sur li sanitá del yunes. In ultra, ili obtene un conossentie pri su propri land — e pri li extrania si ili transpassa li frontiera - quel ili ne vell har aquisitet ex alquel libre, quant eloquent it ha esset scrit. 

Li albergos jace generalmen ye un distantie de un ped-marche de un die. Ili es de omni specie, de grandios yunité-castelles — specialmen in Germania — til primitiv acomodationes sur palle. In li max mult casus ili ha esset installat in old domes queles ha esset convertet por li scope. Ili mey esser usat exclusivmen quam albergos o ili mey esser etablisset in conjunction con farm-domes, salas de reunion, scoles, etc. Li yunes fa self li max mult del labor por adjustar e nettar li albergo pos li usu. Ili es conductet de patres e matres albergatori. 

Mult eminent persones ha interessat se por ti movement. Noi ha ja mentionat Ramsay Mac Donald. Mrs. Franklin D. Roosevelt ha dit : « Li idé pri american albergos yunessal sembla esser excellent e merita incorageament. Sin dúbita it vell esser un grand educational avantage e imens recreational valores por li yunité de nor land, particularmen in li present témpor. » Un membre del cabinet de Roosevelt es, in ultra, 
membre del comité national del american organisation. 

In Francia, u it nu existe ca. 400 alberges, Sr. Léo Lagrange, sub-secretario de state por ocie e sport, ha declarat que il desira augmentar ti ci númere til 1000, quo va dar un complet rete de albergos in ti land. 

In Hungaria li guvernament ha comissionat a un professor universitari fundar un association por albergos yunessal. 

Hotempor it existe circa 4000 albergos yunessal in li munde, e li númer sempre cresce. In future li position del movement va esser plu e plu important. On posse tranquilmen predir que mult landes u li movement ne ha ancor penetrat, va accepter it. It ne ha solmen monstrat se esser tre vivicapabil, ma it ha ancor pruvat que it possede un grand capacitá de expansion. Quam null altri movement it ha respondet a un demande del epoca. 
Original articul de Karl Krogetad (Norvegia). 

-30- 


Li pont 
Curt témpor ante li guerre, morit li anglés marchale Lord Roberts. Moltke nomina su campanie in Afghanistan un del max grand actiones del historie militari. In su memories Lord Roberts raconta li sequent instructiv historie ; un experientie fat, quande in li annus settant del secul passat on confidet le quam yun colonel ye unesim vez un índependent comandament. 

Il devet punir un savagi tribe quel vivet in li jungle e molestat per raubaci assaltas li pacific inhabitantes del agricultori land frontieral vicin. Li desfacilitá essential esset mem solmen atinger li tribe ínamical. Tra li jungles ductet null via. Kulis devet per haches batter e crear li strada ínmediatmen avan li marchant colonne. 

Pos har avansat in ti penosi e lentissim maniere durant circa du dies, on arivat che un fluvie torrent, fluente tra li forestage e impediente li continuation del marcha. Li tot colonne devet haltar, e durant que li soldates juit li ínexpectat repós, Roberts fat venir li oficero-ingeniero quel just hat venit del ingenier-scole in Chatham, monstrat le li desfacilitá e petit le constructer un pont súper li fluvie. Li ingeniero declarat strax comensar li necessi mesuras e calculationes, laborat un témpor med su Instrumentes ye li rive e poy eat in un tenda installat por le, a un table improvisat, por calcular. Un hore hat passat, un duesim comensat e passat ; ancor sedet in li tenda e esquissat su planes.

Li colonel ja hat misset quelcvez a le por questionar ca il esset pret e li labor posset esser comensat. II stat ínpatient che li rive e regardat li sole, quande li kuli superior del escorte aproximat se e questionat : 
“Colonel Sahib, tu besona ci un pont, ne-ver ?" — "Yes!"- "Permisse tu, que yo fa un? “ - "Si tu posse, certmen. “ -  "Strax, colonel sahib ! “ 

Strax li mann dividet su kulis. Unes curret ad-supra li rive, abattet con grand rapiditá alt bambús, e jettat les, secun necessitá rapidmen preparat, in li aqua. Plu infra altri kulis hat, formante catenes tenente se ye li manus, descendet in li aqua quel esset torrent ma solmen atinget lor péctores, e habilmen captet li svimmant truncos, ligat les rapidmen per solid bast-cordes, durant que altri kulis fixat li extrem traves ye ambi lítteres al rive. Un duesim strate de truncos esset posit travers súper les, e in incredibilmen brevi témpor stat constructet un ponte advere chancellant, ma tre solid, sur quel mem li quar litt cannones del corpo de expedition posset transversar li fluvie. 

Quand Roberts hat constatat to contentmen, il eat al tenda del oficiero-ingeniero. Ti ci ja venit le incontra e raportat que su calculationes esset finit, li pont posset strax esser constructet, si on vell dar le li necessi materiale de ferre, ligne, crampones etcétera e li laboreros. 

-31- 



“Ples far antey ancor un inspection local ye li fluvie.”dit li colonel e ductet li yun mann tra li árbores a un vacui plazza apu li rive, de u il posset vider li cap del colonne, oficeros, cavalleristes, infanteristes ja marchant súper li pont, durant que li kulis ye li altri rive ya abattet per alt-sonant colpes de hache árbores e boscage e preparat li via. 
(Autorisat traduction ex german de Ilmari Federn.) Karl Federn. 

CRONICA

AUSTRIA. — Un Austrian Occiduntal-Liga, por li propaganda de Occ. in Austria es in fundation. — Du curses de Occ. es dat nu in Vienna ; un conferentie pri nor movement evenit in ti cité li 27 januar e recivet li visit del filia de Sr. E. de Wahl. 

DANIA. — Just aparit li Occidental-Dansk Ordbog (Vocabularium Occ.-dan) redactet de Sr. Ilmari Federn, secretario del Occ-Academie, e de Niels Haislund, secretario de Sr. prof. Jespersen - Precie 50 cts sviss — Ti brochura contene un resumate del grammatica de Occ. e li traduction in dan del 1500 max frequent paroles de nor lingue. It es li unesim tom de un colection de vocabulariums de Occ., quel va esser continuat. 

FRANCIA. — Paris — Li 16 Januar, evenit un contraditori discussion con li esperantistes. organisat del Gruppe Proletari Interlinguistic de Paris. — Secr. Toublet, 21 Rue de Loos, Paris 10 — Sr de Guesnet fat conosser Occidental, e li Esperantistes respondet per li customal argumentes : Esperanto es un fact, li altri lingues es solmen projectes. Sr Papillon, Idist. partiprendet e combattet li ciec conservatism del Zamenhofistes. 

ITALIA. — Occ. esset annunciat in li revúe italian Saggi e Commenti, de Roma e Le lingue estere, mersí a nor nov colaborator St. Ing. Dr dal Martello. — Dr Guidi de Roma anc demissionat del Ido-Uniono e adheret a Occ. 

SVISSIA. — Li Bollettino no 4 del Edizione trimestrale a cura del Comitato del Ferrovias (Ticino) publica li traduction in Occ. del paroles concernent li trenes. 

Pro li crescent extension de Occ. nor Centrale besona auxilie li activ secretario del Occ. Academie, Sr. Ilmari Federn. habitant Copenhag, acceptet venir durant 1937 in Chapelle e consacrar su tot témpor a Occ. Ti solution permisse felicimen concentrar li labores del propaganda, del administration de Cosmoglotta e del Academie in un sol loc. 1937 va do esser un annu de grand e fructosi activitá por Occ. 

TCHECOSLOVAKIA. — Apparit un nov revúe por li propaganda de Occ. sub li nómine de Occidental e redactet in tchec. Su editor es Sr. Jan Kajs. Li adresse del Redaction e administration es : Brno 12, Bartosova 10. Li unesim numeró publica un long articul del autor tchec Sr, Scheinpflug, poy un resumate del vive de Sr. E. de Wahl. Noi desira un grand success a nor nov confratre. 

Articules pri Occ. continua apparir in grand jurnales tchec. precipue In : Nezavislá politika. 

URRS. — Sr. Kofman, li creator del movement Esperanto in Russia ante 48 annus, informa nos que su grand dictionarium russ-occidental es nu finit. Li tot manuscrite es controlat de Sr. E. de Wahl. 

Abonnament a Cosmoglotta : Fr. 3.50 sviss ; Fr. 17.50 franés ; RM 2.10 ; KC 22.- ; 0,80 dollar ; 3 s. 4 d. ; Fr. 22.— belgés ; fl. dan kor. 3,60 ; sved kor. 3.20 ; Lira 14.— ; öS 4.30 : 12 respons-cupones. 

-32- 

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...