Tuesday 2 April 2019

Cosmoglotta A 070 (may-jun 1930)

= COSMOGLOTTA =

Oficial organ del Occidental-Union
Consacrat al developation, propaganda e aplication de
Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 3   May, Junio 1930   Numeró 70


Contene: Glacial Cosmologie, de E. Pigal, pg. 45. - Interlinguistic cronica, pg. 55. - "Ne fa vos risibil!", pg 64. - Subventiones al Occidental-Union, pg. 66. - Propaganda per OdW, pg. 66 - Annex: Imágine al págine 50.

GLACIAL COSMOLOGIE

'''Introduction.''' Li occidentalistes save que Hans HOERBIGER, senior-chef de Hoerbiger & Co, firma de ingenieros por construction de machines in Mauer bei Wien, Honor-Presidente del Occidental-Union e provisori Presidente de su Senate, es li autor del «Welteislehre» (WEL, Glacial Cosmologie: GC), cosmogeofisical teorie (relatent Cosmogonie, Geologie, Meteorologie e afin scienties).

Anteyan idistes inter nor letores conosse li tractate in Ido de E. Pigal: «La Glaciala Kosmogonio, Koncepto di Kosmotekniko», editet in 1921 del Sved Ido-Editoría. Tis de nor abonnates, queles ancor ne conosse ti Ido-brochura, printat in 16 compress-págines, posse reciver it (Junt con curt grammatica) gratuitmen del Administration de Cosmoglotta. Li autor prepara un Occidental-edition revidet e augmentat de ti brochura, quel va aparir bentost.

De láter de letores de nor revúe noi plur vezes recivet li invitation inserter anc in Cosmoglotta un sinoptic exposition del Glacial Cosmologie de nor estimat mecen, de quel li filio Ing. Johann Robert Hoerbiger, director del expositura del firma Hoerbiger & Co in Düsseldorf, anc  es bon conosset e apreciat de nor coidealistes pro su grand merites por Occidental. Il es coautor del brochura trilingual: «Via al lingue de europan intercomprension», editet de Cosmoglotta 1926, e cardinal iniciator e promotor del libre «Occidental, die Weltsprache», editet de Franckhsche Verlagshandlung, Stuttgart 1930.

Ma in prim pro esser convictet pri li universal importantie del genial ovre de Hanns Hoerbiger por li futur developation del natur-scienties,


-46-

noi con apart joy satisfá li desir de multes de nor letores presentar in Cosmoglotta li cardinal teses del Glacial Cosmologie, anc esperante que per ti unesim publication in Occidental, lingue immediatmen comprensibil a omni erudites, li ovre de vive del venerat honor-presidente del Occidental-Union va trovar ulterior interessates trans li límites de german landes.

Comprensibilmen li sequent curt noticies enciclopedic posse dar solmen superficial informationes pri li grandios edificie del teorie. Por convicter li exact natur-scientistes, precipue li specialistes del astrofisica, quel scientie formal li fundament del cosmogonie e geologie de Hoerbiger, es preparat in altri loc li publication de un voluminosi tractate con detalliat matematic analises e grafic demonstrationes fundat sur recent observationes astronomic e geofisical.

In céteri noi fa atenter li letores del german lingue al serie de libres pri «Welteislehre» editet in Germania. Ples demandar gratuit prospectes del Administration de Cosmoglotta.

Yo ne posse cluder li present pre-nota sin mentionar que Senior Karl Janotta, Secretario del Central Oficie del Occidental-Union, sam quam in omni redactional labores, ha auxiliat me anc in li sequent desfacil scientic articul per su rich experienties in nomenclatura e diction international.   E. Pigal.

'''1. Fundamental teses.''' Li término Glacial Cosmologie caracterisa li idé que li glacie lude un remarcabil rol in li cosmic evenimentes. Li glacie, i.e. li solid aqua trova se in li cosmo in tre divers formes e grandores: del subtil polve quel forma li cirronubes til li grandore de planetes.

Ad duesim, li GC atribue grandissim importantie al resistentie del cosmic medie (interplanetari e interstellari materie) contra li movement del cosmic córpores.

Li triesim fundamental tese del GC relate li lege del gravitation. Secun Newton li gravitation de un masse es invers proportional al quadrate del distantie; ergo it es null solmen in infinitum. SEcun Hoerbiger li efect gravitativ de un córpor extinte ja in finit distantie; p. ex. li radie del solari gravitation have minu qual li centuplic del distantie de Neptune. Pro ti restrictet extension del campes de gravitation, inter li stelles in general ne existe un atraction. Li motiones del stelles es pro to pur fenomenes de inertie, causat per li impuls del explosion ex un matrin stelle.


-47-

Li scientie in principie ne contesta li duesim e triesim fundamental tese del GC. Li diferentie es solmen quantitativ. Li astronomes calcula li órbites (vias) del celest córpores con suposition de un vacui spacie; on ne atribue un observabil efect al medie. Ma li GC suposi un tam grand resistentie del medie, que it adver es plu micri quam li usual ínprecisiones de observation, e que it támen in li curs de milliones e milliardes de annus changea li órbites del planetes e satellites in un tam grand mesure, que per to eveni catastrofal fenomenes sur ti córpores.

Un principal caracterisation del GC do consiste precipue in li unesim fundamental suposition del cosmic glacie, per quo li nómine Glacial Cosmologie es justificat.

Li GC divide li materie del cosmic córpores in du classes: heliodic e neptodic. Li «heliodic» materie (de grec «helios»: sole) es metalles e minerales in statu solid o liquid; li altri materie es aqua, quel in li cosmo trova se in form de glacie. Ti ci córpores es nominat «neptodes» (de latin «Neptunus»: deo del mare, aqua).

Malgré que noi ha dubitat til nu null moment que li visage del terre esset format ne solmen plutonic, i.e. per li action del magma, noi comprende ad unesim per li convictiv reflexiones de Hoerbiger li ínsuficentie del doctrine quel vole explicar li genese del munde solmen per plutonisme. It es necessi fundar ne solmen li geologie ma anc li cosmologie sur un just union del plutonisme con neptunisme.

'''2. Gigantic stellari masses.''' Un ulterior fundamental tese del GC es li existentie de gigantic stelles li masses de queles es egal mem a 200 000 000 solari masses, con diametre egal al diametre del órbite de Mars, o circa 3 astronomic unités (i.e. li triplic distantie inter Terre e Sole). Gigantic stelles con sam volúmine ja es conosset, p. ex. Mira Ceti con 3,3 e Beteigeuze con 2,65 astronomic unités in diametre.

Secun teoric deductiones de Eddington mem gigantic stelles posse haver un masse ne plu grand quam 50 soles por restar stabil; nam li pression de radiation in li interiore de un stelle distrae li masses plu grand. Ergo li medial densore


-48-

de un gigantic astre quam Mira Ceti es solmen 1/600 000 de aqua, i.e. egal al densore del terrestri atmosfere in altore de 40 til 50 km. Hoerbiger contesta li realitá de stelles con tam minimal densore. Secun recent explorationes de Struve li masse del sistema de spectroscopic duplic stelles 27 Canis major es egal a 950 soles. Ti grand númere es in contradiction al hipotese de Eddington. Observation e calculation do ne posset constatar exactmen li superior límite de stellari masses.

Li gigantic stelles del GC es discussibil scientificmen ne solmen secun lor volúmine, ma anc secun lor masse.

'''3. Motores del cosmo.''' Du species de fortie es li condition del ritme del etern curs circulari in li cosmo: (1) li colectent gravitation del cosmic córpores movent in li resistiv medie e (2) li distraent fortie explosiv del vapor formant se durant li contact de aqua con calore.

'''4. Genese del planetari sistema.''' In li hodial constellation Columba, i.e. in li antiapex del propri motion del Sole, e in un distantie de plu quam 200 00 luce-annus trovat se ante circa tri milliard annus un gigant stelle con un masse de adminim 200 000 000 soles. In ti gigant con alt temperatura ha penetrat un altri stelle, plu micri, frigidat e aquosi, con un masse de circa 40 000 soles. Per li contact de ti ci frigid stelle con li caloros gigante format se un mantelle de scorie circum li irruptente, quel poy explodet per li extrem tendet vapor interim nascet. Ti nube de vapor pussat in li cosmic spacie anc un grand parte del gigante. Li eruptet masses queles ha escapat del atraction del matrin stelle, successivmen ordinat se al futuri planetari sistema, finalmen translatente con un velocitá de 20 km/sec vers li constellation de Lyra e Hercules, li hodial apex (scope de motion) del Sole. Li momentes de revolution e rotation del planetes e satellites e del rotation del Sole sam quam li propri motion del tot sistema have lor orígine in li impulse de explosion del matrin stelle.

Secun li cosmogonie de Hoerbiger li planetes ne es filies del Sole e li satellites ne es filies del planetes, quam Laplace ha imaginat in su nebulari hipotese. Secun li GC li planetes e satellites es fratres nascet quasi simultanmen per li explosion ex li gigante.


-48-


-49-

Li masse del Sole devenit tam grand, pro que it es situat in li centre de gravitation del sistema e pro que per li efect del resistent medie, plu dens durant genese, li Sole successivmen devorat li majorité de su fratres circulant circum li centre de gravitation.

Suposiente que li trabantes ne es partes separat del central córpor per li centrifugial fortie, Hoerbiger posse explicar anc li orígine del tal-nominat «irregulari satellites», queles have órbites in un plan tre inclinat al equator de lor planetes e queles have revolutiones mem retrograd o anc altri «anomalies».

'''5. Du galaxes''' (lactei vias). Li grand parte del heliodic masses del garbe de explosion ha escapat anc del gravitation del nascent Sole. Li max lontan inter ti fugientes hodie have un distantie de 50 000 luce-annus del Sole. Ti sistema de micri stelles have un expansion con un velocitá de presc 5 km/sec e es identic al sideric galaxe del GC. Su proximissim e grand objectes es visibil per telescope. Pro to Hoerbiger ha dat a ti sistema de heliodes anc li nómine telescopic galaxe. Su cardinal plan es situat circa in li solari translation.

Un altri formation quel nascet simultanmen, es li glacin galaxe (o cometari galaxe). To es li band hodie visibil per nud ocul e generalmen conosset sub li nómine «lactei via». It ha format se ex li vapor aparient pos li genitori explosion. Li anellari nebul p.ex. in Lyra es un formation de egal specie quam nor glacin galaxe. On vide ta anc li central stelle quel ilumina li anelle.

Secun li GC solmen li sideric galaxe consiste ex mult, lontan córpores self-lucent, contra que li glacin galaxe es un anelle de glacin córpores reflectent li luce del Sole. Li glacin galaxe es situat circum li planetari sistema, ma it ne have un revolution. Su interior diametre es egal circa a 100 distanties inter Neptune e Sole (i.e. exter li sfere del solari gravitation) e li exterior diametre es li duplic til quadriplic del interior tel. Ma li sideric galaxe, mult plu lontan, extende se mem til in li interstellari spacie. Li du galaxes participa al solari translation, e lor cardinal planes have un inclination de circa 17° un al altri.


-50-

Li órbites de planetes circulant in un interstellari medie have li tendentie erecter se vertical contra li propri motion del central córpor. Li ecliptica (plan del planetes) hodie ja have un inclination de circa 60° contra li solari translation. Li órbite de Triton, li satellite de Neptune, ja atinget 90° contra li apex del sistema. Ma li sideric galaxe, quel nequande participat al circulation, es situat presc in li original plan proxim li apex.

'''6. Glacin corn.''' Frenat per li resistentie del cosmic medie, li micri córpores del anterior parte del glacin galaxe plu multmen quam li grand Sole es retardat in lor translation. Li distantie inter ili e li Sole pro to deveni sempre plu micri. Ili a part penetra in li sfere del solari atraction e finalmen ili cade in li central astre. Pro li special situation del galactic plan al Sole e al translation del sistema e pro li divers efect del resistent medie a divers grandores de córpores, li fines del trajectories del cadent glacin córpores have li form de un cone o corn (vide li schematic image ci juntet).

'''7. Planetes.''' Li exterior, grand planetes Júpiter, Saturn, Úrano e Neptune in li curs del annu-milliardes constructet se ex galactic glacie; solmen lor nucleos es heliodic.

Mars have un ocean profund de circa 400 km. Li superficie de ti ocean sin rive, es congelat; li «canales» de Mars es inundationes de aqua along fracturas del glacin cruste.

Anc li Lune del terre es circumdat per un ocean ja rigid e profund de plu quam 200 km.

'''8. Transneptunian planetoides.''' Inter li ecliptica (plan del órbites del planetes) e li glacin galaxe es situat un zone de transneptunian glacin planetoides, de u veni li cometes e li satellites del exterior planetes. Li caude de comet consiste ex glacin polve nascet per congelation del vapor quel per li solari radiation ha exhalat del descompact cap.

'''9. Filant stelles''' es glacin córpores lucent per reflectet luce del Sole e passant exter li terrestri atmosfere. Solmen li meteores o bolides consiste ex heliodic materie e es visibil per li ardore de compression del aer durant lor cadida a terre.


-51-

'''10. Solari macules''', facules, protuberanties ecorona es causat per li vapor formant se de glacin córpores cadet in li Sole. Li regulari variabilitá local e temporal del fenomenes sur li Sole es in strict corelation al position del glacin corn e al curs del grand planetes.

'''11. Contraction del órbites de planetes e li captura de satellites.''' Secun li GC li Lune ne sempre esset trabant del terre; ante millennies it circulat quam autonom planete circum li Sole e exter li órbite del Terre. Per li resistiv medie su solari distantie diminuet plu rapid quam ti del Terre. Li retardation del movement de un cosmic córpor, causat per li medie, es invers proportional a su specific inertie, i.e. li product de densore e diametre. Li specific inertie de nor lune es solmen un sixesim parte del valore del Terre. Pro to li órbite del Lune quam planete sub egal conditiones ha contractet se sixuplic plu rapid quam li órbite del Terre. Li distantie inter li du órbites devenit sempre plu micri. Finalmen li Terre captet li Lune e fat it a su companion. Li satellisation evenit in proximitá del aphel del Terre al perihel del planete Lune.

'''12. Geologic formationes.''' In tel maniere li Terre ha captet ex li interplanetari spacie ja pluri satellites. Li ultim satellite esset li Tertiari Lune. It have ti nómine pro har efectuat li geologic fenomenes del Tertiari sistema e a part del Quartari. Antey li Tertiari Lune, plu micri quam li presente, esset in un distantie circa egal a ti del presente. Per li resistentie del medie li distantie inter li Tertiari Lune e Terre diminuet in tant mesure que li flutes del mareas crescet colossalmen e mem transgresset continentes. Conform al Triesim lege de Kepler li periode de revolution de un companion es proportional al potentie 1,5 del distantie. Ergo li lune aproximat se anc a un caracteristic micri distantie, ú it circulat circum li Terre in un die. (Ti distantie in quel li satellite es quasi ancrat súper li sam meridian, por li hodial lune es egal a 6,63 terrestri radies, si li rotation del Terre vell restar uniform). Durant ti epoca del egalitá inter mense e die apari un alt flute stationari. To es li epoca de intensiv activitá geologic (sedimentation de montanias).


-52-

Finalmen li lune venit tam proxim al terre, que li deformativ forties devenit plu grand quam li gravitation sur li superficie del lune; li trabant dissoluet se in form de un anelle de Saturne e successivmen uniat se con li Terre. Li amasse de aqua acumulat in li bass latitúdines del Terre devenit líber e refluet vers li poles («diluvie»).

Li atmosfere del Terre per li efect del lune have mareas similmen quam li ocean. Li dilatation de aer in li region de reflute havet quam consequentie un diminution del temperatura (glacial epoca).

Li inclination del órbite del lune contra li equator del Terre e li respectiv longore de periodes de revolution es li cause del regularitá del distribution local e temporal del strates sedimental. A chascun geologic formation cardinal e a chascun sistema o gruppe de strates coresponde un aproximation de un satellite (cataclisme, catastrofe). Inter ti geologic revolutiones trova se li eras de quiet evolution («aluvies»). Solmen durant li témpores de catastrofes es deposit plantes e animales; solmen li frigore del glacial epoca posse protecter li organismes contra putrition per conservar les hermeticmen in li congelat strates contra aer (formation de carbon e petroleo). Pro to noi ne possede petrefactes ex li témpores de tranquil evolution (explication del «missing links», del nascentie, separation e morte de species).

'''13. Meteorologie.''' Li grand causes del tempe sur Terre es cosmic. Li meteorologic fenomenes es causat: (1) per li gross glacie solipet (tempeste, grel), venient del galaxe con planetari velocitá e (2) per li subtil glacie solifugial (depressiones, cirros, permanent pluvie, nive). Li Sole pos vaporisation ejecte li atraet gross glaciunes in rigidat form de polve, quel es visibil quam corona. Li Sole per su pression de radiation pussa ti subtil glacie til li spacie interplanetari, u it apari nos quam zodiacal luce.

Ti current de electrisat materie desolari movent con un velocitá de circa 2000 km/sec ionisa li superior strates de nor atmosfere e causa li polari aurora e li strate Heaviside


-53-

reflectent li electric undes del stationes de radio-emission. Li cosmic radio-ecós secun li GC es a explicar per li conic elevation del strate Heaviside along li superficie del terrestri ombre.

Li problematic duplic periode del diari oscillationes del pression atmosferic secun recent exact explorationes es de cosmic orígine. Hoerbiger explica it per li dinamic efect del desolari materie, quel remove li superior partes del atmosfere e acumula les in li vicinitá del límites del ombre terrestri.

'''14. Justification córam li forum del scientie.''' Li scientific discussion pri li fundamental teses del Glacial Cosmologie apen ha aparit in Germania; in landes de altri lingues li specialistes pri li existentie del grandiós cosmonomic idés de Hoerbiger es informat sive ne objectivmen sive nullmen.

Ma ja nu on posse dir que li GC es admirat e reputat quam li unesim teorie imbrassant ciel e terre in un unitari harmonic image. Simplicitá es li unesim criterie por li contenete de veritá de un sistema.

It es li destine del grand idés del homanité, que ili unesimmen es conceptet e developat ne per li competentes, ma per amatores. Li dilettantes esset li precursores del aviatica e li fisicos e diplom-ingenieros esset lor adversarios. Li pioneros del interlinguistica es ne linguistes, ma dilettantes. Li autor del Glacial Cosmologie es ne professionale del teoric astronomie, ma ingeniero (conosset in li industrie quam inventor del valves Hoerbiger) e quam tel il es practic fisico.

Adver quant plu revolutionari un nov idé es, tam plu grand reserve e mem oposition it evoca in li camp del oficial representantes del traditiones scientic, apartmen li li heralde del nov idé ne es un graduat specialist. To es comprensibil e pardonabil.

Ma in li investigation del veritá es admisset omnes queles aplica li metodes del scientie. Li universal historie ne questiona esque su actores havet li patente autorisat del oficial specialistes del respectiv dominia o ne!

'''15. Recent observationes confirmant li GC.''' Hoerbiger havet li intuition pri li glacin superficie del Lune ja in annu 1894.


-54-

Poy sequet su ulterior decovritiones del Glacial Cosmogonie. Li cardinal ovre del GC aparit in annu 1913 (Ph. Fauth: Hoerbigers Glazialkosmogonie, Neuauflage Lepizig 1925. XXXII + 790 págines 285 x 195 mm).

Interim astronomos e geofisicos ha fat explorationes queles confirmat essential teses de Hoerbiger.

Ductent geologos anuncia li bancrott del actualisme (quietisme) e postula exogen forties de cosmic orígine por explicar li catastrofes visibil in li historie del terre. Ductent meteorologes trova que li terre ne sta isolat contra li cosmo e que fenomenes in li atmosfere have causal conexes con fenomenes de astres (permanent pluvie con solari macules, uraganes con filant stelles).

Störmer trova que li polari aurora es causat per material radies desolari, i.e. li interplanetari medie del GC, identic al materie del zodiacal luce; per special lineas spectral de stelles Eddington constata li existentie del interstellari medie.

Li teorie de quantes de Planck fa evident que li sfere de gravitation have un finit límite.

Li stellari statistica de Kobold confirma li duplic natura del galaxe e li expansion del sideric galaxe, precismen in sam mesuras quam Hoerbiger postula.

Niessl e altri astronomes calculat filant stelles in distanties de 500 km e plu mult, u apen un tracie del terrestri atmosfere es remarcabil; ergo ti córpores luce ne per li ardore del compression del aer, ma per li reflexion del sole.

Russell ante quelc mensus decovrit que li superficie de Júpiter consiste de glacie.

Ma Schopenhauer ja dit: «Decovritiones consiste ne in to, vider un nov cose, ma ili consiste in to que on pensa un nov cose pri to quo omnes vide.» Ti enunciation confirma se tam pri Hoerbiger, li autor del Glacial Cosmologie, quam pri de Wahl, li autor del «Lingue del international paroles». E. Pigal.

Publication de ti articul in altri lingues es permisset sub condition de complet citation del fonte («Cosmoglotta», organ de lingue international Occident,l Mauer bei Wien) e mission de justificativ exemplares al Redaction de Cosmoglotta.
----


-55-

INTERLINGUISTIC CRONICA

Jurnales

JAZYK MEZINÁRODNÍ, oficia organ de «Federalia», Brno (44, Vranovská; abonnament annual: 20 Kc, exter Tchecoslovacia: 25 Kc = 0,75 dollar), 5 may, extra-numeró. Un nov Occidental-jurnale in tchec e Occidental. Du articules: Edgar de Wahl in Brno; nor oficial organ. Noi saluta nor nov confratre e desira le un long e san vive.

OVRE, biblioteca in Occidental, serie 1930, nr 2; che Editoría del Ovre, 1006 Tábor, CSR. Ti caderne contene li continuation del articul «Europa e Asia» de Romain Rolland e un vocabularium OccFAG del paroles precipue ne trovabil in li Radicarium. Ti biblioteca plena un lacune tre sensibil in li litteratura de Occidental. Li editoría peti misser omni contributiones directet a Táber.   Jtt.

MARKETS AND METHODS FOR WRITERS( mercates e metodes por scritores), Hollywood, California, april, contene un long articul de Paul D. Hugon sub titul «Quitters and stickers», ú il di que inter plu quam 400 projectes solmen un manuade ha restat sur li camp e it es extremmen interessant remarcar quam li nov projectes deveni sempre plu simil un al altri, un pruva que li just principies esset evoluet. Li max modern, Occidental, incorpora omni pruvat ameliorationes, p.ex. etimologic scrition, e it aspecte quam un lingue medial inter anglés e hispan. Hugon raporta pri su propri experimentes con mult persones, queles ha leet e comprendet Occidental immediatmen sin anterior studie.

SHEFFIELD DAILY TELEGRAPH, 21 april, publica un epistul del British Occidental Society, signat de su secretario Eric Biddle, quel rectifica un errorós comunication in ti jurnale, i.e. que li númere de esperantistes es 4 000 000. Ma li oficial statistica de 1928 raporta solmen pri 126 000 esperantistes (multes solmen nominal). Un comparation del annual libre de UEA (Universal Esperanto-Association) in Genève de 1913 e 1929 monstra un grav perde in Germania e Francia. In comercial e scientific sferes li successes de Esperanto es minimalissim. Ma nequande un international lingue esset plu necessi quam hodie. Esperanto támen ne introducte se, pro que it es tro imperfect, ne sat international e tro ínatractiv in su aparentie. Occidental, plu afin al natural lingues, pos du annus de propaganda have centres in duant landes e gania adherentes inter scientistes, educatores, ingenieros e comerciantes».   E.P.

LE SECRETAIRE COMMERCIAL, nr 4,5, Nancy (red. e admin. Yvonne Dastillung, 35, rue Sellier), inserte nu ultra concurses de Esperanto anc teles de Occidental; li unesim concurs es pri li articul «Un experientie pri letura» ex «Helvetia».

LE MESSAGER INDUSTRIEL (Paris), nr 3, contene un articul de L. Ravasse pri li usabilitá de Occidental quam lingue del immediat comprension.


-56-

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE (Paris), nr 4, inserte quelc lineas propagatori in Occidental e poy un long articul (in francés) de sr De Guesnet per quel li autor refusa quelc objectiones del esperantistes. Mult exemples da al letores li possibilitá comparar Esperanto e Occidental. Precipue il refuta anc li tese del esperantistes que «li publica ha decidet se por Esperanto», citante ex li revúe «Esperanto» (junio 1929) li articul «Propaganda vojo», in quel Dr. Vogt plendi que in un congress international de 300 preceptores e professores de comercie solmen du persones conosset Esperanto. To es un constatation anihilant al superior assertion del esperantistes e vermen un desastre, si on memora li propagande intens quel li esperantistes ha fat in omni congresses e ulterior medies international depos plu quam 10 annus.

BULLETIN TRIMESTRIEL DE LA SOCIÉTÉ PROTECTRICE DES ANIMAUX, Mulhouse, 1-er trimestre 1930, inserte un excerpte ex un articul antivivisectionistic de «Helvetia» (nov. 19290 in Occidental con li nota redactional: «Occidental es tam facil a comprender que noi ha dispensat nos de traducter li superior specimen». Esque it vell esser possibil asserter lu sam pri altri lingues «international» o «universal» quam Esperanto o ... anglés?

DER VOLKSFREUND (Cleve), nr 91, recense nor grand german libre «Occidental die Weltsprache» in detalliat maniere. On constata que li editoría Franckh ha aquisitet se un grand merite pri li solution del problema del lingue international per li edition de ti ovre. On recomanda Occidental precipue por li comercie e fini per li paroles in Occidental: «International corespondentie per sistema Occidental». Noi constata ci con grand satisfation denove que li majorité del articules jurnalistic tractant Occidental reproducte mult paroles e mem tot textus in Occidental, un simptoma tre joyant in comparation con li maniere de propagande por Esperanto.

REICHSPOST (Wien), nr 95, li oficial organ del partise guvernamental in Austria, inserte ex li plum de sr Caplan Josef Schmidt un long articul pri li libre «Occidental, die Weltsprache». Li autor fini su modellari articul in Occidental per li conosset paroles del francés pionero de Occidental Albert Lecomte, queles es li motto del libre recenset.

GRAZER VOLKSBLATT, 6 may, contene un impressiv recension de nor german libre de propagande, insertet de sr Caplan Josef Schmidt. Il constata que Occidental «have anc por li hom non-erudit («für den einfachen Mann») su special valore, quel nequel del anterior sistemas posse contestar a it: it deveni por il un valorós medie de erudition, quel posse auxiliar le superar li indigentie de un regulari instruction pri latin; it posse anc devenir le li clave al modern occidental national lingues». Esperanto «es un special idioma quel comprende solmen ti qui ha aprendet it». E li articul fini per li excellent textu de propagande scrit in Occidental: «Unquande homes credet seriosmen, que on posse crear, constructer e formar nov lingues


-57-

secun principies queles ili self inventet. Plu valorós quam inventer es constatar li ja factic existent international lingue, quel vive latent in li national lingues del occidental cultura. Li international vocabularium es tre rich, e pro que li scientie e tecnica ja possede un international terminologie, ili ne posse acceptar un altri lingue international quam un tal quel conserva ti internationalitá. Occidental es li democratic Latin».

GRAZER VOLKSBLATT, 7 may, contene un noticie ex un epistul del esperantistic ductor Dr Adolf Halbedl, quel asserte que «Esperanto ne es constructet sur arbitraritás e ínnaturalitás, ma it monstra al structura primari del lingue per se («weist auf die Urstruktur der Sprache an sich hin»). E pro quo por li erudites un Occidental? Ili ya save un romanic o li anglés lingue. Ili deve usar tis si it es necessi». To es absolut nov argumentes de láter del esperantistes. Til nu noi opinet que anc li esperantistes opine que li lingue international deve esser por omnes, erudites e non-eridutes. Esque Esperantistes vole nu propagar Esperanto solmen por li non-erudites e li lingue anglés por li erudites? Ex li bocc de un propagandist de Esperanto tal parlada sembla un poc strangi.

GRAZER VOLKSBLATT, 14 may, raporta sub li titul «Esperanto und die Umsturzmächte» (E. e li forties revolutionari) pri li tendenties del esperantistic comunistos far Esperanto al lingue del international congresses e fini: «Che nos (i.e. li catolicos) on prefere afectar sur international reuniones quam si on vell saver excellentmen latin, ma on causa solmen enoya e execution del programma sin debattes, por que li reunion mey esser finit max rapid possibil. Pruva es li international Conferentie de Societés de Prestros missionari in estive 1929 in Praha». Do on vide que latin ne es possibil quam lingue de congresses, mem inter catolic prestros.

GRAZER VOLKSBLATT, 15 may, comunica que sr Schmidt, li autor del articul pri occidental in li numeró de 6 may, declara esser anc esperantist e que su articul ne esset directet contra Esperanto. Il propaga ultra Esperanto anc Occidental por ganiar por li idé de un lingue international anc ti persones queles ne posse interessar se por Esperanto. Si un lingue international vole victer, it deve convicter in prim li erudites, queles tre sovente es chocat per li primitivitá de Esperanto, quel mutila li extran paroles conosset les. Li «exceptiones» de Occidental ne es arbitraritás, ma li natural occidental vocabularium, quel es acustomat nos in prim gradu. It es plu facil expresser se in un maniere acustomat secun tri regules quam per un regul contra su acustomantie.

TAGES-POST (Linz. a.d. Donau), nr 38, contene un tre favorabil recension del german libre. On opine, que Occidental es vocat substituer li anterior experimentes crear un lingue international.

MUENCHNER LEHRERZEITUNG (München), nr 4, contene un detalliat indication del contenete de nor grand german manuale. To es un merite de sr Theodor Krebs, instructor in München.



BREMER NACHRICHTEN (Bremen), nr 103, constata in un recension del libre «Occidental, die Weltsprache»: «Qui have un preferentie por tal lingues international e crede a lor futur, ti va in fact constatar que Occidental es tre facil a comprender e a aprender, ya mem plu facil quam li altri lingues international, precipue pro que li autor concede al usatores pluri libertás concernent li selection e mem li scrition del paroles».

HALLESCHE ZEITUNG (Haalle a.d. Saale), nr 89; HAMBURGER NEUESTE NACHRICHTEN, nr 111: VOLKSSTIMME (Magdeburg), nr 89, recense li libre «Occidental, die Weltsprache» e di: «Un complet curs de aprension sta composit habil- e amusantmen talmen que omni person have li possibilitá dominar Occidental perfectmen in curt témpor.»

DRUIDENZEITUNG (Leipzig), nr 4, contene un long articul de Ing. J. Robert Hoerbiger pri nor german libre. Al sam caderne es adjuntet un prospect por ti libre. Li redaction recomanda in un noticie al membres del Orden de Druides (un grand filantropic societé) li studie de Occidental. Ti revúe es editet in un númere de 15 000 exemplares.

DER JUNGDEUTSCHE, Berlin, recense li grand libre sub li titul «Un nov lingue international? Ne Volapük, ne Esperanto, ma Occidental.» Li jurnale cita ex nor libre: «Qui have li interesse pri to, ti mey self informar se que Occidental es constructet sur li natural fundament del max grand internationalitá, e continua: «Noi es convictet que li lingue international ne posse esser un artificial product quel on destilla in li retortes e cabinette de studie.» Nu, Occidental difere essentialmen ne de un altri lingue scrit, por exemple de alt-german (hochdeutsch), quel es li product de un artificial sintese fat de eminent scritores in li cancellarias del luxemburgan german imperatores in Praha e del princes de Saxonia Electoral e developat de Luther, del autores alor li era baroc, de Gottsched e del classicos. Quam do «Hochdeutsch» es un artificial sintese ex natural elementes del german idiomas, tam anc Occidental es li sintese del modern international natural paroles. Si Occidental es un product del retorte, anc li scrit lingue german es un tel. Ma quam li un fa su servicies, tam anc li altri es absolut apt por su destination.

DEUTSCHE HANDELSWACHT, Hamburg, nr 914, recenset li german Occidental-libre in un maniere un poc mocant, sub li titul «Das Hilfssprachenbabel» (li babel del lingues auxiliari). On proposi mocante que omni hom deve nu aprender in sam témpor Esperanto, Ido e Occidental. Li revúe ne atente que li aprension de Occidental have un avantage immediat, i.e. li conossentie con li paroles international e li afacilation del posterior studie del lingues national occidental.

COMMUNICATIONES (LIBELLI PRO HISTORIA ET SCIENTIA INTERLINGUARUM), revúe de «Officium Interlinguisticum Budapestiense» (redactor: Dénes Szilagyi, Budapest VII, Damjanich u.


-59-

28a), nr 11, may-junio 1930, tracta li problema de un lingue international del vispunctu purmen neutral. Li divers temas es presentat in li lingue, natural o artificial, del respectiv autor o revúe etc. Ti ci numeró centene un articul de Ing. J. Robert Hoerbiger «Pro quo yo prefere Occidental», adplu un recension del libre «Occidental, die Weltsprache»: on nomina it «modellic» (mustergültig) e li dissertation de E. de Wahl (Vias e devias al L.I.) «profundmen investigant» (tief schürfend) e «cuisonmen objectiv» (peinlich objektiv). Szilagyi divide li historie de Occidental in tri esar: li sciential de 1890 til 1923, li era del preparation del propagande de 1923 til 1929, e del ampli propaganda comensant de 1930. Adplu Szilagyi recense li «Novial Lexike»: noi fa li sequent citationes: «... z e c es abolit totalmen e substituet per s. In egard a ti radicalisme it ne sembla acordant que li q ha esset conservat partú, u li modell del hispan vell har posset esser sequet.» Szilagyi critica in fine li mult mancas del «Bibliografie de Internacia Lingvo» (BIL) in un maniere tre scientios e detalliat, monstrante denove altri mancas de ti ovre quam noi in nor recension (vide nr 69) de quel li final passu (pg 30) per li recension de Sz. ja ha esset justificat. -- Noi vole ci anc remarcar que noi ha trovat interim in BIL mult altri mancas, precipue duplic enumerationes de Esperanto-ovres (!?).

TOLERO, Paris, nr 20, inserte un articul de sr Josef Weisbart, li autor de pluri projectes de L.I. inter queles precipue Europal e Medial. Weisbart usa nu un nov idioma, Mundi-Latin, con li subtitul «System-base pro commun experimentation»; ti lingue es un copie de Occidental con quelc personal deviationes in li direction a Latino sine Flexione, talmen nominat latin mortallias, p.ex. an (in vice de «es-que»), id (it), ac (anc), hic (ci), accipe (accepta), iter (denove, L iterum), quod (que), adhuc (til nu), ita (tam), aut (o), isti (ti). Li max grav imitationes del Latino sine Flexione es to que li infinitive have li sam form quam li present, e li usu del infinitive pos li verb auxiliari «ha»: il ha «scribe» un critic. In quel lingue on di talmen? Si coidealist Weisbart vell emendar ti poc macules ex su lingue, il vell reobtener... Occidental.

Naturalmen on deve haver un fix principie e ne «200 principie» (ples atenter li singulare pos numerales quam in Latino sine flexione) quam Weisbart scri in li fine de un apelle por su Mundi-Latin misset de il li 14 may a omni occidentalistes. Por exemple si il sta sur li principie del absolut latinitá, il ne deve adopter in Mundi-Latin li artificial «om», «vul», vice latin «hom», «vell».

W. vole anc dir «or» in vice de bocc (mL bucca); nu in null grand lingue on have ti parol; do «or» posse esser miscomprendet quam «o» secun A, «ma» secun F, «aure» secun FIS, «mineral» secun A; pro quo Weisbart de anopte li lM bucca? Prender li paroles ex li mort classic latin significa mortar li L.I. quam li humanistes ha ruinat li medial latin quam lingue international per li reintroduction del classic Latin.

MIKRA BULETINO, Berlin-Charlottenburg 9, (Ido-Centrale, Soorstr. 75, annual abonnament RM 1,50, 12 números in annu), nr 78.


-60-

inserte li plen programma del 9. International Ido-Congress, quel va evenir de 8-m til 13-m august in Sopron (Oedenburg) in Hungaria. In li «Bibliografio» de nr 79 es contenet un simpatic recension de nor grand german libre finiente con li paroles: «Li autores obtenet un bon resultate per lor labor, noi ne hesita gratular les».

MAINZER ANZEIGER, Mainz, nr 84, discusse sub li titul «Neue Weltsprachen» li du lingues Weltenglisch (de Prof. Zachrisson) e Novial e di in ti ocasion que Jespersen ha provat in su Novial un mixtura ex germanic e romanic lingues e asserte que, lu sam es li casu pri altri international lingues. To es un grav erra sempre repetit de superficial criticos. Ni Novial, ni Occidental es un mixtura de germanic e romanic vocabules, ma ili basa se sur li «international» paroles; si tis es in general de latin orígine, to ne es li culp del romanic lingues, ma del germanic teles queles ha dat solmen poc contributiones al international glossarium e in contra ha incorporat se mult latin vocabules e fat les talmen a international paroles.

HEROLDO DE ESPERANTO, Köln a. Rh., nr 562, questiona: «Kie estas la komercistoj-esperantistoj?» per un articul de un pseudonim senior Oso quel scri: «Ja depos deci annus yo es che un grand firma de exportation. In chascun die ariva che nos epistules in extran lingues. Nequande yo videt til nu un esperantistic epistul inter les... Mi colegos moca me sempre pro to pri mi esperantistic saventie de Esperanto, sammen mi chefes.» Noi solmen questiona pro quo senior Oso ne instiga su chefes provar far negocies per usar self Esperanto in lor corespondentie? Esque il time un missuccess? Li Central Oficie del Occidental-Union ja ha scrit mult epistules comercial in Occidental a non-occidentalistes, sempre con plen success.

GERMANA ESPERANTISTO, Berlin, nr 410, da a Alfred Dormanns, li lector de Esperanto che «Westdeutscher Rundfunk» (West-german Radio), li ocasion publicar su conceptiones in un articul intitulat «Al logica e psicologie de Esperanto». Il demonstra que mem in Esperanto ne domina in omni detallies li logica, ma que mem in ti logic lingue li forties psicologic fa lor labor e que mem ci existe «un ponte quel ducte del artificial lingue in li centre del plen vive. Lingue es vive, e omni su enigmas e ínegalitás es perpetui fluent miracules del homan anim self.» Noi deve regretar que un tam clar cap quam sr Dormanns, malgré su modern linguistic conceptiones completmen identic con li nores, ne posse liberar se del exercicie e propaganda de un sistema de L.I. quel es constructet sur contrari principies. Il ha provat un tal liberation per su «critic curs de Esperanto» che li Westgerman Radio in 1928; ma il ha esset fortiat per terrorisme al disciplina (v. «Germana Esperantisto», 1928, págine 171). Noi deve regretar to tam plu quam sr Dormanns es academic linguist de profession.

LO NOVA EPOKO (mensuale del comunistic-esperantistic Sennacieca Asocio Tutmonda), Paris, nr. 78, repeti in maniere histeric que ancian fabulas pri li contrarevolutionari caractere del movement


-61-

de Occidental. It parla pri «aristokratemaj novlatinidaj projektoj» e que ili es «simboloj de la konservado de la jugo de l' pasinteco, de la dominado de l' fortaj super la malfortaj, simboloj de la imperialisma politiko kaj de bonfarto de la kapitalisma vivo.» Si on lee tal lineas, e si on ne vole reputar les quam un efluentie de un malad cerebre, on solmen posse comprender les quam li expression del max alt demagogie e del pallid timore córam li triumfant, progressent e democratic Occidental. Esque vermen on vole ducter un movement del proletariatu con tal despectabil argumentes? Nu, li ver ínamicos del proletariatu es ti persones queles vole isolar it del progress del scientie e del modern civilisation. Occidental auxilia destructer li barrieres de education inter li classes; Esperanto erecte nov barrieres. Occidental aperte al proletariatu li portas al scientie e su nomenclatura; Esperanto mura ti portas. Do u deve star li ver socialist?!

ESPERO KATOLIKA inserte sub li titul «Reveninte el Romo: Instrukcioj» un articul del presbiter Georges Ramboux in quel on posse leer: «In li eminent sferes catolic Esperanto ne es conosset quam international auxiliari lingue, proprietá de omni hom, ma quasi solmen quam medie del divulgation de alquel confus doctrina dangerós, nominat Esperantisme, quel confesse alquel deitá, un ínconosset superior Fortie, quel predica un nebulari fraternitá inter omni homes, basat solmen sur un comun lingue, e quel consiste ex pur liberalisme, fals neutralisme. Li esperantistic gazettes es plenissim de fals idés contradictori al catolic dogmas. Li oficial traduction del Bible es un edition protestantic. Li oficial vocabularium Esperanto-Esperanto aparient bentost va esser un edition del Sennacieca Asocio Tutmonda. Li majorité del ovres esperantistic es absolutmen a desaprobar del vispunctu catolic. Omni to es un fact irrefutabil. Absolutmen ne astonabil do es que in consequentie in li eminent sferes catolic Esperanto es regardat con depreciation.» Talmen noi vide li valore del «interna ideo» de Esperanto.

IDEOGRAPHIE MATHEMATIQUE, Etude du langage philosophique par Jacob Linzbach (28, Rue Ducouedic, Paris XIV): de ti revúe, recenset in nr 69, ha esset aparit til nu 7 numerós, contenent 56 págines.   Karl Janotta.

Divers

Senior DE WAHL viageat in marte al Conferentie de Reserches Linguistic in Genève, e usat ti ocasion por visitar mult occidentalistes, i.e. sr Dr. Wormser durant li viage al conferentie e li coidealistes Prof. Berger, Dr. Aschwanden, Dr. Niedecker, Major Tanner, omnes in Svissia, Dir. Bohin in Strasbourg, Dr. Großmann in München, li occidentalistes in Wien e Mauer, Kajs in Brno, Prof. Pásma in Tábor, Neumann e Wallon in Dresden, Funk in Stettin e mult altres durant li retroviage a Estonia.

Li conferentie in Genève ha esset invitat del «International Auxiliari Language Association in the United States, Incorporated» (IALA), respectivmen per su secretariessa honorari, li ínfatigabil e

-62-

meritós Seniora Dave Hennen Morris de New York. Ti conferentie durat de 20 marte til 2 april e reunit in Carlton Parc Hotel 15 linguistes reputat e specialistes de lingue international por deliberar un studie scientific del problema del lingue auxiliari.

Presidente del conferentie esset li conosset linguist e interlinguist Professor Otto Jespersen del universitá in Copenhag. In ultra esset participantes del conferentie li sequent persones: Dr. S. Auerbach, membre del Ido-Academie; Earle B. Babcock, Professor in li universitá de New York, Presidente de IALA; Ch. Bally, Professor in li universitá de Genève; Wm. E. Collinson, Professor in li universitá de Liverpool; Albert Debrunner, Professor in li universitá de Jena; Miss H.S. Eaton, linguistic assistente de IALA; Otto Funke, Professor in li universitá de Bern; Eduard Hermann, Professor in li universitá de Genève; Mrs. Dave H. Morris, honorari Secretariessa de IALA: Prof. Perrenoud, linguistic assistente de IALA; Pitman B. Potter, Professor in li universitá de Wisconsin; René de Saussure, Professor in li universitá de Bern e autor de pluri lingues artificial, inter queles in ultim li Nov-Esperanto; Albert Sechehaye, Professor in li universitá de Genève; Peter Stojan, membre del «Lingva Komitato» de Esperanto; E. de Wahl; Reinhold Zeidler, novialist. Du invitates ne recivet li permission de viage de lor Guvernamentes, i.e. Professor Peano in Turin (Italia), e Professor Yushmanov in Leningrad (USSR).

Li conferentie adoptet in principie li plan de labores esquissat de Professor K. Asakawa del universitá de Yale (USA) e conossentat se pri li labores del Professores Collinson (Liverpool) e Edward Sapir del universitá de Chicago.

Professor Funke (Bern) e Seniora Morris elaborat un complet programma de studies sur li base de quel on va solicitar financial apoyes. Li filologos Debrunner e Herman demonstrat al conferentie in quel maniere on va posser realisar un immediat colaboration inter li indo-germanistes, li interlinguistes e IALA. In fine on resoluet crear un «Jurnal de Interlinguistic Reserches» (JIR).

In li inauguration del conferentie li presidente constatat que sr de Wahl esset un del unesim adherentes de esperanto, ma que «il, malgré su amicitá por Dr. Zamenhof, ne plu posset sequer le depos li moment fatal quande Zamenhof ha devenit conservatori. Il colaborat con Grabowski, con Lott e con mult altri pioneros interim morit e de comense il directet se rect vers li scop quel il ha atinget per li publication de Occidental».

On posse esperar que ex li conferentie va sequer un nov progress del scientific interlinguistica, e on deve gratular e mersiar a Seniora Morris pro li prudent arangeament de ti international conferentie.

SOCIETÉ COSMOGLOTTA (Wien) arangeat li 11 april in Café Mariahilf un reunion public in quel senior de Wahl parlat pri li tema «Li statu actual del problema de un lingue international».

-63-

Il demonstrat que solmen tel projectes de international lingues obtene un passabil grand númer de adherentes queles permisse al adeptes decomposir li structura del vocabules e formar self nov paroles sam quam li problema del paroles cruceat provoca grand interesse pro simil causes. De to veni li desinteresse del publica por lingues ínautonom quam Idiom Neutral etc., in contra que altri sistemas minu natural, ma autonom in li parolformation trovat un grand circul de entusiasmat partisanes quam Volapük e poy Esperanto. Ma un superlogica quam in Ido ne es li desir del publica. Occidental uniona nu li du principies del autonomie e naturalitá; do it have omni chances por su final general adoption. Ma ti principies possibilisa li satisfation de un triesim tre necessi, it es li maximum possibil del regularitá. Ti es li via sciential al definitiv solution del problema; pro que li movement ha prendet ti scientific e naturalistic developation, nu anc ha devenit possibil li colaboration del scientistic linguistes.

Ti colaboration esset anc li scope del conferentie de reserches linguistic in Genève. Comprensibilmen on ne posse expectar de ti cooperation immediat resultates; in prim on interconossentat de person a person e devet clarificar li contenete del problema. Ma Occidental havet un grand success, it esset in ti die quande li principal sistemas esset presentat; nam Sr de Wahl parlat tande solmen in Occidental, e on constatat con admiration que on posset comprender su tot discurs. In 1931 va evenir li International Congress de Linguistes in Genève sur li programma de quel sta anc li interlinguistica.

Li discurs de sr de Wahl in Wien assistet Idistes e Esperantistes, inter ili conosset ductores del austrian movement de Esperanto queles in part participat al tre vivaci, ma anc tre conciliant discussion. Li esperantistes regretat li nov fension del interlinguistic movement e proposit e petit que li occidentalistes mey far nequel propagande in li interesse del idé, ma solmen laborar teoreticmen. On respondet les que un tel convention es impossibil pro que li occidentalistes opine posser promover li idé plu facils e rapidmen per Occidental quam per Esperanto: ma it existe li simplic via que omni esperantistes aprende Occidental sam quam presc omni occidentalistes save Esperanto.

Li esperantistes regretat anc li devalorisation del esperantic litteratura. On respondet les que per li progress de Occidental plu mult persones anc va comprar li ancian Esperanto-libres pro causes del crescent interesse por li problema in general e por su historie, talmen que un devalorisation del tot litteratura interlinguistic ne es a timer: in contra on posse constatar que on ja nu es pret payar precies plu alt por quelc libres interlinguistic exhaustet. In omni du partes on provat tam mult quam possibil accentuar lu comun e diminuer lu contrari.   Karl Janotta.
-----



-64-

"NE FA VOS RISIBIL!"

In numeró 16 (564) del semanale «Heroldo de Esperanto» (Köln a. Rh., Brüsseler Straße 94) de 18 april 1930 sur págine 4 sub «Bibliografio» esset a leer li sequent anuncia (reproductet ci in originale de Esperanto):

Occidental, die Weltsprache. (Occidental, la mondlingvo.) Por germanlingvanoj. Eldonita de E. Pigal. Franckh'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart. 254 pg. Prezo brosxur. rmk. 5.50 tole bind. 8.--.

Pos to quam comunication del redaction li sequent lineas aparit sur págine 3 del numeró 21 (569)) de «Heroldo de Esperanto» sub li titul «Ne ridindigu vin!» (= Ne fa vos risibil):

*

In nr 16 de 18.4. noi mentionat sub li rubrica «Bibliografio» un nov aparit libre pri li interlingual project «Occidental». Pro to noi (i.e. li redaction de «Heroldo») recivet de un delegate del Universal Esperanto-Association un postcart de quel li contenete es ne solmen total risibil, ma anc ofendent al autor del mentionat libre e a nor chefredactor in casu que ili senti se ofendet. Ci es li textu del postcart:

«Heroldo propaga Occidental, li max actual novitá in nor miraculós Esperantoland!

Qui timid solmen sentit, que vu, senior redactor, simpatisa con Occidental, consternat nu deve convicter se de vor ínexplicabil atitude. Vu anuncia un libre de senior Pigal, un fanatic adversario de Esperanto, de un hom quel in su ínnobli lucte usa sin scrupules absurd íncorectitás pri nor lingue e movement.

Forsan vu pensa que noi ne plu deve timer li concurrentie de alquel artificial lingue, ma esque vu ne considera que vu per vor anuncia (it es naturalmen un invitation comprar e leer li adversari libre) extraordinarimen confuse li esperantistic e non-esperantistic publica? In fine vu decupa vos self li branche sur quel vu side.
Respectós
H.J.

Public examinat instructor de Esperanto,
Delegat de UEA (Universal Esperanto-Association).

PS. Pro vor publication yo va inviar un plende al Centra Oficejo de UEA, Genève.»

*

Noi (i.e. li redaction de «Heroldo de Esperanto») adjunte quam comentarie: 1. It es li custom de gazettes adminim anunciar (si ne recenser) recivet libres pri alquel tema.
2. It es necessi informar se pri li adversario.
3. It es li signe de un bon caractere suposir che li adversario o dissidente tam etic motives quam on pretende por se self, ma ne ja anticipante denunciar le.



-65-

4. It vell esser ínmoral auxiliar contra su conviction un afere solmen pro li mammon. Malgré que un grand part del homanité ne possede un tam alt etica, noi vell despecter nos quam fripones, si noi vell conservar un «branche» solmen pro que noi self sede sur it.
5. Si noi esperantistes self vell timer pri li success de nor afere, li sol tacentie de nor contrarios ne plu vell salvar nos. Esque conduir quam struces?
6. Li PS. de sr J. es vermen naiv. It sona, quasi un infante di pri un camarad quel have su propri volentie e ne acte secun li complesentie del altre: «Yo va dir it al instructor.» Si li instructor es psicologo, il save quo li denunciante merite. Interessant es que Int. Centra Komitato in Genève self in su ultim circulare (nr 62) ne solmen anuncia, ma mem recense li libre mentionat (pri «Occidental») e recomanda it (tre justmen!) por selfinformation a chascun activ propagantist.
7. Noi peti releer li du penultim alineas in nor articul «Nia tendenco» (jubilari numeró de 2. 5.) e, in céteri, nor articules queles ha aparit in li ultim annus sub li titul «Ni kaj la aliaj». Ta on va trovar omni to quo on deve in plu saver pri nor vispunctu. Noi ne ama remachar omnicos deci vezes.

*

To es li textu de «Heroldo de Esperanto». In sequent noi inserte un declaration del publicator del libre «Occidental, die Weltsprache» e chef-redactor de Cosmoglotta.
Redaction de Cosmoglotta.

*

Personal declaration

In coherentie con li in supra reproductet articul ex «Heroldo de Esperanto» yo constata que mi polemica concernent Esperanto es publicat solmen in li organ del Occidental-Union «Cosmoglotta» e in li libre «Occidental, die Weltsprache». In ti critica de Esperanto yo ne usa subjectiv judicies de me o de altri occidentalistes, ma solmen li objectiv materiale ex publicationes de Esperantistes e de neutral persones. Li letores de «Cosmoglotta» e del libre «Occidental, die Weltsprache» nu posse controlar esque it es rect li assertion de H.J. in «Heroldo de Esperanto», que mi fontes es fals e que mi metodes de combatte es ínnobli in vice de scientific.

Yo constata que yo propaga Occidental pro que li majorité del seriós interessates de un lingue international refusa Esperanto, quo li esperantistes self concede. In contrari on posse citar li nómines de mult persones queles, repugnat per li form de Esperanto, esset adversarios del idé de un lingue international, ma queles nu per Occidental ha devenit adherentes del idé. Yo ne es un fanatic adversario de Esperanto e ancor hodie have amical relationes con ductores de esperantistes in Wien e altri locs.   E. Pigal.
-----


-66-

OCCIDENTAL-UNION

ORGANISATION UNIVERSAL DE LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

Protectores

Prof. Dr. Albert Guérard, Universitá de Stanford, California, USA.
Prof. Dr. Albert Saareste, Universitá de Tartu (Dorpat), Estonia.
Prof. Dr. C.W. von Sydow, Universitá de Lund, Svedia.

Representantes

Austria: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer b. Wien.
Britannia: The British Occidental Society, 18, Meadows L., Chester.
Dania: Jan Casse, Willemoesgade 23, Köbenhavn.
Estonia: Kosmoglott, Eha 10, Tallinn (Reval).
Francia: Occidental-Societé, 7, place de Bordeaux, Strasbourg.
Germania: Dr. A. Peipers, Am Römerturm 13, Köln.
Svedia: Svenska Occidental-Förbundet, O. Agatan 37, Uppsala.
Svissia: Sviss Association por Occidenatl (SAPO), Chapelle, Vaud.
Tchecoslovacia: Federali, Vranovská 44, Brno.

OCCIDENTAL-LITTERATURA

Cosmoglotta (Oficial revúe del Occidental-Union). Anno 1927, 1928, 1929 à 7 ö. S. (1 Dollar). Annu 1930: 3,5 ö. S = 0.5 doll. = 2.6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 Kc. Singul numerós exhaustet (ne recivibil separat): 1927: 1, 2, 3, 4 (38, 39, 40, 41), 1928: 1 (44).
Occidental, die Weltsprache. Einführung samt Lehrkursus. Lesestücken, Häufigkeitswörterverzeichnis. Herausgegebent von E. Pigal bei Franckhsche Verlagshandlung. 256 Seiten, 148 x 210 mm, brochat 9,50 ö S., 5,50 RM: ligat 13,70 ö S. 8 RM.

Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues (anglés, german, francés, italian, hispan, portugalés, sved, russ) de E. de Wahl, 5 ö S.
Deutsch-Occidental Wörterbuch de J. Gär, 5 ö. S.
Occidental, gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationalen Verkehr. Begründung, Grammatika, Wortbildung, vergleichende Textproben, 0,5 ö. S.
The problem of an international language and its solution in Occidental. By Eric Bidle, 4. d. (0,6 ö. S).
L'Occidental. Langue d'intercompréhension immédiate de L.M. de Guesnet. 1 fr. fr (0,3 ö. S).
Problém jazyka mezinárodního. 2 Kc (0,42 ö. S).
Praktický jazyk svetových styku Occidental, J.A. Kajs. Váz. 6 Kc (1,2 ö. S)
Occidenatl, ett västerländskt kultursprak de Mag. phil. A.Z. Ramstedt. 0,3 ö. S.
Nickel till Occidental de Mag. phil. A.Z. Ramstedt. 1. ö. S.
Occidental de internationalella ordens sprak de Dr. C.E. Sjöstedt (principer, grammatik, textprov, jämmföreelse). 0,4 ö. S.

Occidental-Union, Central Oficie, Mauer b. Wien, Postfach 10.


-67-

LI PROBLEMA DE UN LINGUE INTERNATIONAL

ha ocupat li pensas de mult persones. Li max conosset project es «Esperanto» (1887), quel pro su facilitá e enorm propaganda ha aquisitet suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones. Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam: Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, Etem, Medial, Novial etc.

Un practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studie anteriori. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni relationes, in comercial anuncias e reclames, in exchanges de colectionistes del tot munde, in trafic e scientie, posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es '''Occidental.'''

Laconic Grammatica de Occidental

Pronunciation: Vocales quam in german, hispan, italian, slavic; y quam vocal = frances u, german ü; c ante e, i, y = ts; in omni altri casus = k; ge ante e, i, y = j francés, in omni altri casus quam g german; h aspirat; j = j anglés; v quam in anglés; x = ks; gs; z = ds; ch quam in anglés e hispan; ch quam in angles e hispan; sh quam in anglés; eu = frances eu, german ö; n', l' = n, l con i sequent presc ne audibil.

Accentu tonic sur li vocal ante li ultim consanant: fin'''a'''le, l'''i'''ngue, internation'''a'''l. Li finales -s del plurale e -men del adverbie ne have influentie al accentu: fin'''a'''les, n'''u'''llmen. Li finales -bil, -ic, -im, -ul es nonaccentuat: respect'''a'''bil, gramm'''a'''tica, '''u'''ltim, art'''i'''cul. In altri casus li accentu es scrit: heró, idé, pronómin.

Nuanciant finales: -a, -o, -u(m), -i ,-e

-a feminin: francesa, filia, cavalla; ma anc altri paroles secun li usu international: aqua, boa, grammatica, liga, sofa, tara.

-o masculin: frances, filio, cavallo; ma anc altri paroles secun li usu international: brutto, conto, fresco, lexico, torso.
-u(m): abstraact, neutri: lu mal = li malu(m).
-i adjectiv (nonobligatori): dextri, regulari.
-e general, eufonic, precipue por substantives; centrale, matrice, plantage, theatre.
Articul definit: li; índefinit: un.
Plurale per -(e)s: li cavall, ci cavalles.
Declination per prepositiones de, a etc.: de li = del; a li = al.
Pronomines personal: yo (subject) - me (object), tu - te, il - le, illa - la, it, noi - nos, vu - vos, illi - les, (índefinit) on, (reflexiv) se; possessiv: mi (sol: mei), tu(i), su(i), nor (nostri), vor (vestri), lor(i).

Verb. infinitive: -r; participie presentic: -(e)nt; participie perfectic e preterite: -t. Conjugation analitic per auxiliares, perfect per ha, futur per va, conditionale per vell, imperative per ples, optative per mey, passive per es (esser). Exemples: amar, yo ama, yo amat, yo ha amat, yo va amar, yo vell amar, ples amar, yo es amat, yo ha esset amat, yo va esser amat, etc.


-68-

Subventiones al Occidental-Union

M. Guilbert (Videscoville) fr. fr. 25,-. Dave H. Morris (New York) doll. 10,-. Ing. A. Lindström (Stockholm) ö.S. 5,-. Dr. P. Hussarek (Brünn) c.K. 14,-. Prof. H Pásma (Tábor) c.K. 18,-. Director Dr.-Ing. A. Wormser (Offenbach a.M.) ö.S. 505,90. Reg.-Rat Dr. P. Mell (Saalfeld-S.) RM 15,-.
-----


Propaganda per OdW

Li númere in infra indica li exemplares donat del libre «Occidental, die Weltsprache»; lg. = ligat, br. = brochat. Vide anc Cosmoglotta nr 69, pg. 43.

Theodor L. Krebs (München) 3 br. General Director GErald A. Moore (London) 10 lg. Ing. Hanns Hoerbiger (Mauer bei Wien) 23 lg. Central Oficie (Mauer bei Wien) 15 lg. + 5 br.

Joseph Gär (München) RM 10,-. Dr. Aschwanden (Biel) sv. fr. 5,-.

Occidental-Union
Central Oficie
-----

Si vu vole dar a vor filies un bon education comercial e linguistic, misse les durant un annu scolari in li

MODERN SCOLE
DE COMERCIE E LINGUES
Tel. 33-28  Director: G. BOHIN  TEl. 33-28
7, Place de Bordeaux - STRASBOURG (Francia)

Section comercial: Contabilitá - Stenografie - Dactilografie - Stenotipie - Corespondentie comercial.
Section lingual: Francés - German - Anglés - Occidental.
Adaptation del francés stenografie a German, Anglés e Occidental
Curses in scole o per corespondentie

Programma es misset gratuitmen a chascun person qui peti it.
10% rabatte a membres del Occidental-Union o abonnates de Cosmoglotta.
-----

«Cosmoglotta» 1930: 3,5 ö. S. = 0,5 doll. = 2,6 sv. fr. = 2.1 RM.

Chec-COntos Postal: Austria. Nr. B-84.868: Occidental-Union, Mauer b. Wien; Germania: München 585.98: Occidental-Union, Mauer bei Wien: Francia: Strasbourg 94.49, G. Bohin; Svissia: II. 1969 F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia: 29.428 Praha, M. Nedvídek, Tábor.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...