Monday 15 April 2019

Cosmoglotta A 089 (jul-aug 1933)

COSMOGLOTTA

Annu XIl    Julí-August 1933    No. 4 (89)

Li latin e li modern lingues.

De Prof. A. Meillet, membre del Institute de Francia.

Por subtilisar li mente li conossentie del latin es plu profitabil quam ti del modern lingues.

Li antiqui indo-europan lingues, quam li grec e li latin, have un linguistic structura tre diferent de ti del modern lingues, quam li francesi e li anglesi; aprendente les on intra in un vermen nov sistema. Ti studia obliga, do, far un energic intelectual effortie, de quel on ne recive un immediat practic avantage, ma quel efecte que li mente fa un plu intensiv exercitie quam studiante li lingues actualmen parlat.

Li "comun frases" queles li antiqui litteraturas expresse es li sam quam tis de hodie; ma ili presenta se in altri formes, e in latin in un maniere particularimen clar; li mente gania pri finesse e facilitá in passante de un del expressiones al altri.

Depos que on ha introductet it in li instruction, sempre li grec ha esset completmen apropriat solmen de un micri númere de persones in li modern West-Europa; quantcunc preciosi it mey esser, su influentie exerci se apen altrimen quam per li latin, quel, concernent omni coses de cultura, es li reflex del grec. It mey esser agreabil saver analisar li doct paroles fabricat per grec elementes quam ortografie e telefon; it es sin utilitá aprender, por to, li grec quel ne es un facil lingue. Malgré li unic valore e originalitá del grec litteratura, mem caus su originalitá, su varietá, su amplore, it es poc probabil que li studia del grec va ocupar un grand
loco in li education del yunité cultivat.

Li situation del latin es un altri e plu favorabil.

Omni modern lingues del occidental Europa es plen de latin, ta mem u ili sembla esser índependent de it. Li german

-49-


ha nullmen plenat se per latin e romanic paroles til un tam grand extension quam li anglesi; ma it ha penetrat se de mentalitá latin, e it ne esset in van que li tot cultura de Germania esset latini durant li medievie. Un parol quam Vaterland "land del patres" have un aspect purmen german, tot quam patrie hodie have li aspect de un parol purmen frances; in realitá Vaterland es li calca del latin patria "land del patres" (quel esset self calcat sur li grec patris), tot quam patrie es li parol latin patria prendet ex li scrit lingue e un poc adaptat. It es solmen per li latin que on posse comprender li relationes existent reciprocmen inter li vocabulariums del occidental Europa.

Por facilisar li efortie del yun homes cultivat on ha sovente proposit abandonar li latin studias: li die u on vell resoluer far to, on vell ruinar til fund quo resta de linguistic unitá in li civilisat munde. It es in li latin que incontra se li romanic lingues e li lingues germanic, quam li anglesi e li german.

Solmen li conossentie del latin permisse interligar facilmen li romanic lingues; por ti qui save un poc de latin, li italian, li hispan, li portugalés, li frances es ja demí familiari. Abandonante li latin cultura li popules de romanic lingue vell renunciar omnicos quel fa lor unitá, e, córam li altri lingues, ili vell diminuer li capacitá de resistentie del lores. Li latin, de quel ti lingues es solmen novi developamentes, ha dominat, sub su scrit form, li constitution de omni litterari romanic lingues, e it es solmen per constantmen attachar se a lor latin orígines que li romanic lingues va posser interconsolidar se e exercir un influentie. On ha céterimen constatat que solmen li conossentie del latin permisse comprender li relationes inter
unaltru in li lingues neo-latin, precipue in li frances.

It es anc solmen per li conossentie del latin que li contact inter li angles vocabularium e tis del romanic lingues posse esser conservat, nam li romanic element del angles vocabularium es in partie doct latin, in partie antiqui frances.

Concernent li germanes, ignorante li latin ili vell separar se del latin cultura, de quel li lor es solmen un continuation: in li german lingue null altri cos de germanic perdura quam li material medies de expression; li tot semantic aspect es latini o romanic. Li germanes vell rupter li contact con li popules

-50-


de romanic lingue, e mem, till grand partie, con li anglesi, e anc con lor propri passate, si ili vell causar li cessation del latin studias.

Li studia del latin, quel li mentalitá egalitari del democraties menacia e quel apari sovente quam un pur luxu, es ergo de grandissim importantie; si it ne have plu li immediat practic valore quel it havet durant li medievie e quel it ha long conservat, it es támen índispensabil por conservar inter li modern lingues un rest unitá.

It es necessi que omni homes queles recive un superior cultura e queles have, per to mem, li deve conservar e adaptar al actual besones li grand lingues de civilisation de Europa, resta fidel a it. Ili es lingues fat por elites; ili ne posse sin decadentie isolar se del lingue del antiqui intellectual elite europan quel ili succede. Si ili vell obliviar to definitivmen, ili vell rupter li allianties queles ili ha efectet. Ti die, u un spíritu de democratic nivellament vell obligar li homes abandonar li latin cultura, it vell resultar de to por li grand litterari lingues del occidental Europa un crise, quel vell necessitar, bentost u tard, un transformation de ili.

Ti lingues, queles ha anc devenit tis de America, omni appartene a du gruppes del indo-europan linguistic familie: li gruppe germanic e li gruppe latini. Ili ha developat se sub li sam civilisatori influenties; ili expresse li sam cultura, ili proveni del sam humanisme.

Ta mem u illi sembla different on trova sur li fund li sam notiones. Existe mani paroles quam li francesi contrée, quel retrova se, advere con un altri sense, in li anglesi country pruntat ex li francés, e quel have un exact pendant in li german: li german Gegend relate a gegen "contra" quam contrée a contre "contra".

Li german Gewissen es li calca del latin conscientia, quel li scrit lingue ha furnit al francesi e al anglesi sub li form conscience (céterimen, con un tre different pronunciation in fracesi e anglesi).

Quelcunc mey esser li ínconnosset etimologic sense del latin ''causa'', li parol ha recivet li sense del grec ''aitía'' in li filosofic lingue; li Latin del medievie ha conservat it in ti sense e ha transmisset it al occidental romanic lingues; li anglesi ha prendet

-51-


cause ex li francesi; li sam notion es talmen expresset per un sam italian e hispan parol causa, francesi e anglesi cause.

Li german smnbla diverger: cause traducte se ad-in german per Ursache; ma it sufice examinar li historie del parol Sache, quel es li duesim término del composite Ursache, por vider in it li semantic calca del latin parol, quel self esset un semantic calca del grec aitía. Li antiqui sense del germanic parol quel Sache representa esset "processu"; li antiqui saxon saca, li antiqui alt-german sahha, li antiqui anglesi saku, per exemple, have ancor ti sense. Pro que ti parol traductet li latin causa in un de su senses, quel es ti de "cos quel on pleda", on ha atribuet a it omni senses de causa; li filosofic sense "cause, motive" ha do esset dat al antiqui alt-german parol sam quam a ti del antiqui anglesi; de ta veni li anglesi sake, e, con un prefixe precisent li sense, li german Ursache.

On ne ha restrictet se al filosofic sense de causa; mem li vulgari sense de causa, ti de "cose", quel es ti del populari form in li romanic lingues, ha esset acquisitet de ti ci parol, e li german Sache sam quam li hollandesi zaak es li equivalente del francesi chose, del italian cosa, etc. Li scandinavic formes, sved sak e dan sag, have un historie exactmen paralel. Li developament de sense del altri germanic parol significant "cose", ad saver sved e dan ting, anglesi thing, german Ding, es anc identic: anc ci on trova li calca del vulgari sense recivet del latin causa "processu".

In ti ci conexe on mey observar que, apu li paroles influentiat del latin, li german have tales calcat sur romanic paroles. Talmen li german adjective hübsch, significant "jolli, pretti", es un derivat de Hof "corte", e ha esset fat durant li medievie quam imitation de un romanic parol: francesi courtois, italian cortese, derivat de francesi cour, italian corte.

Anc si li francés vocabularium contene un grand númere de paroles pruntat ex li lingue del Francos, anc si tre usual verbes quam garder o choisir es de german orígine, it es mem plu ver que li german vocabularium contene mult latin o romanic términos. Mem un parol quel aspecte tam germanic quam german Graf "comte" ha recentmen esset reconosset de un yun dan erudite quam un parol greco-latin, grafio; li comte esset, por Carlo Grandi, un functionario; grafio significa

-52-


"scritor"; li sam parol, con un formation diferent, ha furnit li francesi greffier "notario", conservant plu del etimologic sense.

It existe inter li lingues del romanic gruppe e tis del germanic un paralelisme provenient de to que ti lingues ha developat se sub simil conditiones, sub li sam influenties, de to que ili ha sin cessa interinfluentiat se, de to que lor parlantes ha constantmen interrelatet con unaltru.

In tant que ili expresse li civilisation, li lingues del occidental Europa e de America es li heredes del civilisation greco-roman, e it es per li latin que ili ha esset subjectet al influentie de ti cultura.

Li civilisation de arabic lingue, quel ha durant alquel témpore exercit un cert action, es anc un continuation de ti grand civilisation, benque sub special formes. Mani paroles prendet del modern lingues ex li arabic del medievie, quam li francesi alambic "retorte" (arabic al anbiq, in italian Iambicco, in hispan alambique) ne es altri cos quam un prunta del grec ambiks "vase" e marca li "hellenic orígines del arabic scientie. Li iranian influenties fortmen marcat in li arabic reflecte che un penetrant analise li mediterran civilisation: talmen li parol julep, quel es un arabic parol in li francesi, es in arabic un parol prendet ex li iranian e li unesim término de ti composite, gul "rose", es li mediterran nómine del rose changeat del pronunciation propri al persan.

Detra li lingues del occidental Europa on retrova sempre li sam fund de mediterran civilisation, developat del grecos del classic epoca, fixat del hellenistic epoca durant li secules immediatmen precedent li cristian periode, e finalmen assimilat de Roma. Li modern lingues ha prendet un partie directmen ex li grec e alquel fragmentes ex li arabic; ma li maxim grand partie de quo ili possede veni ex li latin. E, de un altri látere, it es in Roma que li notion del modern State ha
constituet se e que li juridic institutiones ha prendet lor form e recivet lor teorie.

It es important que, per suportar li Latin cultura, li grand lingues de civilisation del occidental Europa conserva e developa quo contribue a inter-aproximar les.

Ex "Les langues dans l'Europe nouvelle". ed. Payot. Aut. trad. de K. B. B.

-53-


Musica electric - li musica del futur.

De A. Lindström.

Sones es generat per que particules del aer per un o altri maniere es mettet in oscillationes. Per to son-undes es format, queles es genitet in li spacie, e nor impressiones del sones es fixat partmen del son-altore, li frequentie del oscillationes, e partmen del son-fortie, to es in li fisica nominat amplitúdine. On mesura li frequentie in "Hertz" t.e. li númere del oscillationes per secund, e nor orel posse percepter sones inter 16 e circa 15 000 Hertz.

Li idé generar sones musicalic per electricitá ne es nov. Ja in annu 1900 li angleso Dudell constructet se "electro-acustic music-instrument", anc nominat "li cantant luce-arc". Pos li invention del radiotube del americano de Forest li impulse a un nov era esset donat. Un tal tube posse generar oscillationes del cuple-elementes, on anc varia tam li son-frequentie quam li amplitúdine.

Pluri music-instrumentes sur li fundament del qualitás del radiotube es constructet. Noi solmen cita quelc de ili. Li "sferofon" del russ Theremins, in quel on usa du oscillatores (radiotubes) queles es acordat a sam frequentie. Un de ti tubes es cuplat a un micri antenne, a per capacitá manual on posse variar li frequentie del tube del antenne. To in plu causa un nov frequentie, li diferentie inter li du frequenties, e pro que ti nov frequentie posse esser audibil it genera sones. Ultra to que li son-colores ne es bell, li instrument es tre desfacil a manipular, e pro to it apen posse devenir populari.

"Hellertion" es un altri instrument, quel es inventet de Helberger e Lertes. Ci li sones es generat per un sol radiotube quel, per un special reaction-arangeament directmen genera bassfrequential oscillationes, li son-altore de queles es variat per variar li tension del grid. Li possibilitá de developation de ti instrument es grand, on posse arangear pluri manuales quam che un organ, e li son-colore posse esser variat. Li manipulation de it es facil.

Li "Bechstein-Siemens-Nernst-piano" es un piano quel functiona

-54-


quam piano, organ, grammofon e radioreceptor. It have cordes quam un piano general, ma null resonantie-tabul. Li frequenties del cordes influe a electromagnetes, queles ducte li fixat frequenties a un radio-oscillator, e in plu tra un amplificator a li altparlator. Ti instrument forsan va devenir un grav instrument orchestral.

Plu detalliatmen noi vole tractar un altri instrument, quel es fundat sur li qualitás del glimlampe. Li glimlampe es un tre interessant instrument, quel consiste ex un vitrin glob in quel du metallplaccas es montat, sin conductor inter unaltru. Li glob es plenat per neongas, e si li placcas recive un apti tension electric, li gas circum li minus-placca inflamma se con un debil luce. Ye un fix tension al placcas li lampe comensa lucer, ma quande li lampe es inflammat, tande li tension posse esser diminuet til un fix límite sin que li lampe extincte se. It es ti strangi qualitá quel fa li lampe capabil laborar quam oscillator con frequenties directmen audibil.

Un glimlampe constructet por un lucement de 220 volt inflamma ja ye circa 160 volt. Li tension nu posse esser diminuet til circa 140 volt, e durant que li lampe luce su resistentie es circa 10 000 ohm, e permisse un fluentie de circa 20 milliamperes trafluer it. Ye un tension de min quam 140 volt in li lampe extincte se, e null fluentie posse trafluer it.

Ples regardar image 1! In li conductor noi incuplat un resistentie R, e in plu, paralel con li lampe un condensator C es montat. Quande on nu incupla li fluentie, li condensator deveni chargeat per electricitá, quel veni tra li resistentie. Noi suposi que R es relativmen grand, e pro to li condensator besona un passabil long témpore ante que it recive un tension de 160 volt. Nu li lampe luce e li fluentie tra it rapidmen exchargea li condensator til que li tension deveni min quam 140 volt; tande li lampe extincte se. Nu denove li tension successivmen augmenta se til 160 volt, li lampe functiona, li tension diminue til min quam 140 volt, e li lampe extincte se, e to repeti se tam long quam li lampe recive suficent tension.

Li frequentie del oscillation depende del grandore del resistentie e to del capacitá del condensator. Si li capacitá polr exemple es 0,002 micro-farad, e li resistentie es 1 megohm, noi recive un frequentie de circa 500 Hertz, ergo un frequentie

-55-

(Paroles in image: Altparlator, Dess. 1, Dess. 2)

audibil. Per arangear li resistentie talmen que it deveni facilmen variabil, noi posse variar li frequentie, t.e. li son-altore, secun vole. Li resistentie ergo es li manuale del instrument. Si noi nu incupla un telefonescutator in li conductore, p.e. in A, noi posse escutar li plu o min bell musica quel noi save executer. Per un apti radio-amplificator con altparlator on in plu posse amplificar li sones e far li musica audibil por un plu grand publica.

Ti functionada del glimlampe es conosset depos mult annus. Ma per li nov invention de dr. Trautwein li instrument atraet se un grand interesse pro li possibilitá selecter secun vole un cert son-colore. On simplicmen have possibilitá imitar li son-colore del divers music-instrumentes solmen per un simplic manipulation sur li aparate, e per to on posse determinar esque on vole luder per violine, clarinette, flaute, trumpete, cello o contrabass.

Secun Helmholtz li son-colores depende del supersones harmonic, queles es intermixtet con li son fundamental. Li modern scientie ne tamen vole acceptar ti teorie. E Trautwein opine, que li fisiologic impression de un musicalic colore es generat de un o pluri "hallformantes", t.e. temperat oscillationes, totmen índepedent del son fundamental, de quel li frequentie sempre es plu alt quam li frequentie fundamental.

Secun li anteyan opinion li linea de un son fundamental es un sinus-linea, ma secun Trautwein li linea es segformat, e li

-56-


super-frequenties ne es harmonic. E il ha trovat que un bass hallformant de 500 Hertz stipula li son-colore del fagotte, durant que un plu alt tal, ex. 1000 Hertz, stipula li caractere del oboe.

In su inventat instrument, nominat "Trautonium", Trautwein ha trovat un medie por fixar li caractere del sones. Su instrument es un suplement al glimlampe-generator ci supra descrit, e per it on posse imitar presc omni music-instrumentes inter flaute e contrabass.

Li image 2 indica li schema del Trautonium in principe. Li variation del son fundamental evente per variation del resistentie R1, quam antey, e on fixa li hallformant per li grandore del capacitá del condensator C2, quel, con li secundari látere del bassfrequentie-transformator, forma un circuit por oscillation del supersones.

Li possibilitá de developation del music-instrumentes electric es grandissim, e noi posse expectar un grand progress de ili in li futur. Pro que ili anc es de passabilmen facil construction, e oferta se a interessant experimentes, li amatores ci ha recivet un nov dominia por plesur e instructiv studies.

(Image)

-57-



Cooperation Occidentalistic.

De K. Janotta e E. Pigal.

I. Organisat labor. Li preparation del mental armes por ducter Occidental al victorie, plu e plu progresse.

In Cosmoglotta nr 53, pg. 155 esset anunciat un Occidental-Crestomatie. Interim noi ha recivet li information, que altri coidealistes labora anc pri li edition de un tal ovre. To es un dissipation de energie e témpor, quel vell esser evitat, si li coidealistes vell acustomar se informar li Landal Central Oficies pri lor intentiones e labores. In omni casus, u li oficies ha esset informat, ili ha posset dar bon instructiones, por arangear li labores in maniere fructosi  e por evitar ínnecessi penas, precipue per proposir altri labores sovente plu necessi quam li labor intentionat.

II. Occidental-Crestomatie. Li contenete del Occidental-Crestomatie va esser:

A) Laconic grammatica de Occidental,
B) Curses de conversation,
C) Anecdotes,
D) Fabules, sagas e legendes,
E) Racontas,
F) Poemas,
G) Ex natura e cultura,
H) Curt historie del lingue international.

Li partes A, C, D e E e presc complet, ma por li altri partes contributiones es ancor serchat. Por li parte F noi desira reciver quelc provas ex Iliade o Odissé o Eneide, con un curt resumation del selectet épos, ma ti provas deve esser traductet maxim exact ex li originale in su metre. Por li parte G es besonat articules con ilustrationes e con gratis disponibil clichés. In fine li partes B ne ja have su autor.

III. Notas pri li colaboration. Specialmen grav es scrir per machine e (precipue li articules destinat por publication) con lineas interspaciat e con un márgine sat grand in levul adminim 20 mm.

On mey scrir solmen sur un látere del paper e usar li norm-formates, queles es multiples del oficial post-cartes del Union

-58-



Postal Universal *(105 mm x 148 mm); i.e.: 148 mm x 210 mm e 210 mm x 297 mm. Ne solmen omni printates ma mem omni notapaperes por usation intern in ti normformates presenta mult avantages, queles bentost deveni evident a omni usator pos quelc dies de aplication. Li plendes que vu ne posse reciver paperes in tal formates es ínjustificat. Omni librero o paperero in quelc secundes e contra payament de poc centimes posse cupar milles de folies in omni desirat formates.

IV. Exemplares justificat. Occidentalistes queles ha insertet propaganda-articules in jurnales sempre mey ne obliviar junter specimen-textus e un adresse u li interessates posse demandar gratuit materiale ulterior. Li autor del articul mey expedir al Redaction de Cosmoglotta anc un justificativ exemplare del jurnale e un curt raport pri it por li Cronica de Cosmoglotta.

V. Copies de corespondentie. Li Central Oficie peti omni colaboratores sempre inviar a it li copies de lor grav corespondentie propagandativ o linguistic, por que li Central Oficie posse dar consilies e auxilies e evitar ínnecessi labor o etablisser un organisation del labor con altri laboratores sur li respectiv dominia.

VI. Qui deve devenir functionario? Li Occidental-Union es un labor-union e have functionarios queles constantmen labora colectivmen por nor international movement. Pro to noi ne posse auxiliar electer quam functionarios solmen pro lor merites aquisitet per ancianitá e diligentie de studia persones, queles ne have témpore o inclination a responder al circulares queles li organes del Union dismisse per comission del movement.

VII. Originales adjuntet al traduction. Comensantes nequande mey obliviar junter a lor occidental-traductiones anc li articul original del respectiv national lingue. Li Redaction ne posse obligar se publicar un articul in un cert termine e in general accepta solmen curc articules, si possibil ne plu long quam un págine.

VIII. Por linguistic problemas folies separat. Mult corespondentes misse nos tractates pri punctus del grammatica e del vocabularium inter li céteri corespondentie.

Pro que noi nu deve transdar omni tal temas al Comité Linguistic

-59-



(CELIA), noi deve far excerptes del partes linguistic del corespondentie, si noi have li témpor. Ma in general ti tractates resta in nor céteri corespondentie e satisfa nequande li intention de lor autores.

Ergo noi peti que nor corespondentes mey scrir tal linguistic tractates sur apart folies e obedir in general li regules dat in li articules 15 e 16 del regulament de CELIA (Cosmoglotta, nr 68, pg. 8).

Omni ti desiras, queles noi directe a nor benevolent colaboratores e corespondentes, noi posse plenmen justificar; nam ili es causat per nor intention posser laborar max expeditiv possibil. Qui ne seque nor consilies, ti noce se self, nos e nor altri corespondentes pro que li rapiditá de nor labor es impedit.
----

Per quo comensar li desarmament?

Un passage del brochura de Camille Drevet "Désarmons d'abord les profiteurs de guerre."

On save que in li actual munde li states, pos assecurar li índependentie de lor armamentes, deve posseder sur lor territorias potent metallurgic, chimic e electric industries.

On save anc que it es desfacil distinter inter li special industries de guerre e li ordinari industries, que chascun fabrica posse laborar por li guerre e que, secun li expression del general Denvrigne, "li potentiale de guerre es egal al potentiale de pace".

On save ancor (e Francis Delaisi ha developat ti idés in su articul aparit ye li 20m septembre 1931 in li "Cadernes" del Liga de jures del hom), que existe in li modern munde un strangi paradox, proque on posse vider li States, queles es ya tam cuidosi pri lor soveranitá, tolerar li industrie e li comercie de armes. Li states talmen assecura se quantitás de necessi materiales sin investir tant lor financies, ma ili tolera in sam témpor que li industries, queles labora por illi, labora anc por altri states.

Sin dúbita existe inter-acord inter li guvernamentes e li grand industries necessi por li guerre, ma li control del state

-60-


ne posse impedir li diplomatie del fabricantes de granates e explosives, diplomatie quel es superiori al diplomates burocratic.

Talmen li politica del industries e del banks, lor alliates, extende súper li munde un rete plu e plu cintet in quel li presse del guvernamentes es captivat. E quande li cinic luctas inter li economic national gruppes o inter li trustes international deveni plu acri, ili evoca o favorisa li conflictes e li guerre eclata.

Durant li bucheríe li traficantes continua lor comercie per-supra del cadavres, unia se in financial combinationes e talmen prolonga li guerre.

Apen li guerre es finit, ili recomensa lor allianties, fa nov cartelles, orienta se vers nov profites e prepara un nov guerre.

Null propaganda contra li guerre apari me plu eficaci quam ti quel consiste in monstrar per factes quant li celebri frase de Anatole France: "On crede morir por su patria e on mori por li industriales", es plen de veritá.

It ne es possibil que tis qui ha acceptet li suffrenties del ultim guerre, credente defender un ideale, hodie vell posser accepter, por li altres e por se self, li idé de un monstruosi morteríe, li ver scope de quel es furnir a quelc potenties financial sive li possession de territorias con petroleo o fosfates o carbon, sive mercates por lor industries.

Li popules deve obligar lor guvernamentes, li Liga de Nationes, li Conferentie del Desarmament ataccar li problema del industries de guerre. Li supression de ti privat industries vell dever esser li unesim etape  vers li desarmament total e universal, quel deve esser decidet internationalmen quant possibil bentost.

It es ínpossibil realisar ti desarmament sin destructer li exorbitant potentie del industries de guerre.

Omni tis qui lucta energicmen por li desarmament, deve comensar partú, in lor scrites, in lor conferenties, in li organisationes e partises, per ataccar li Sanguinant Internationale, devenient plu e plu potent, e quel fatalmen pussa a preparationes por li guerre. It es necessi que per li vole del popules ti Internationale del profiteros de guerre mey desaparir, porque on vell posser edificar un regime de pace e de just labor.
Traductet E.W.

-61-


Li du chances.

Durant li militari mobilisation li unic filio de un israelita devet abandonar su hem e metter sur se li uniform de soldate. Li matre cadet in desespera. Ella vadet al rabbin del cité por petir consilie. -

"Ho, sant mann! ella dit, on raffa de me Isaac, mi unic genitura. On va misser le guerrar. On va mortar le in un battallie. On va sepulter le in un comun tombe con li cristianes. E quande va venir li Grand Judicie, on ne va trovar li inter li hebréos, e il va esser trenat al inferne, u li diáboles va tormentar durant secules ínfinit. Ho, sant rabbin! Quo far? Da me un consilie por posser evitar ti horribil fate!" E ella versat un torrent de lácrimes.

Ma li rabbin dit: "Fémina, yo ne comprende, pro quo vu plora. Si vor filio es mobilisat, to ne es ancor un motive por desolar se. Il ya have du chances: o it va venir un guerre, o it ne va venir. Si it ne va venir, vu plora in van. Ma si it va venir, denove il have du chances: o il va esser misset al front, o il ne va esser misset. Si il ne va esser misset, vu posse esser quiet. Ma si il va esser misset, denove il have du chances: o il va partiprender un attacca, o il ne va partiprender. Si il ne va partiprender, vor chagrine es un cos anticipat. Ma si il va partiprender, denove il have du chances: o il va esser captivat del ínamico, o il ne va esser captivat. Si il va esser captivat, il va restar vivent, e un vez vu va revider le. Ma si il ne va esser captivat, denove il have du chances; o il va esser mortat in li attacca, o il ne va esser mortat. Si il ne va esser mortat, vor grive es ínrasonabil. Ma si il va esser mortat, denove il have du chances: o il va esser sepultet in un tombe isolat, o in un tombe comun. Si in un tombe isolat, vu posse esser quiet concernent li Grand Judicie. Ma si in un tomb comun, denove il have du chances: o il va esser interrat con li mortat hebréos o con li mortat non-hebréos. Si con li mortat hebréos, vor desespera es mal fundat. Si con li non-hebréos, denove il have du chances: o, malgré omnicos, il va esser trovat de ángeles e admisset al paradise, o il ne va esser trovat, e on va trenar le al inferne. Si il va vader al paradise, vu posse siccar vor lácrimes. Ma

-62-


si al inferne, il denove have du chances: o il va esser tormentat, ma ne privat del vive, o il va esser rostat e devorat del diáboles. Si tormentat, nu, to es ya li ordinari marcha de coses, pro que ú on ne tormenta li hebréos? Ma si rostat e devorat, nu, tande certmen il va haver un sol chance. Fémina! Quant mult bon chances contra un unic mal chance! Li chances es por il, e vu have null cause por chagrinar."

Secun li raconta de un old hebréo rendit de A. Kofman.
---

Universalisme e Occidental.

De Ant. Ares, Offenbach a.M.

Brockhaus definit li Universalisme quam li energie o li tendentie includer omnicos. Secun me li Universalisme es li nobli aspiration circumbrassar li tot homanité, un aspiration comparabil a un preciosissim juvel, conosset de nullo e trovat solmen che poc persones.

Li grand munde save nullcos pri ti conception, pro que it es hodie tro desfacil trovar suficent moné e bon volentie por su propaganda.

Ti ci precios brilliante, radiant súper li tot munde, have ancor solmen poc facettes o - quam di li sliferos de brilliantes - "ocules"; un vez, támen, it va reciver mult "ocules" e apartener al tot homanité.

Li unesim de ti "ocules" o postulationes del Universalisme es un comun lingue, max simplicmen basat sur li comun international paroles; t.e. it deve esser Occidental.

Ante que li infante comensa parlar, it fa se comprendet per divers sones del voce. Anc li animales, a queles noi adjudica un rason in li homan sense, have lor "lingues"; omni matine, aprochante li cage de mi canarí, yo joya esser salutat de un "piip", respondente me in pluri diferent tones. Noi homes have in li lingue e li intelectual talentes un medie por conossentar nos plu facilmen; yo di plu facilmen, benque li caractere del dialectes de singul regiones del sam land es mult vezes tam diferent que li intercomprension de du persones ex

-63-


diferent districtes es sovente impossibil, malgré que ili parla un sam lingue.

In sam maniere un extran lingue, si it ne es aprendet in li extran land self, resta alquel vezes íncomprensibil, pro que su studia ne es solmen un simplic traduction de vocabules ma postula un desfacil penetration del structura del lingue. Quam contrari che Occidental! Ja al novicio Occidental da plu bentost quam alquel altri lingue un complet '' comprension'' del letura; plu bentost anc, Occidental fa possibil a il trovar contact con membres de altri nationes; it es tam facil que omni normalmen inteligent person posse ja in poc dies scrir lettres in Occidental e parlar li lingue; ti facilitá deve far it li sol auxiliari lingue del munde.

Regretabilmen ti developament es momentanmen retardat per li grand desfacilitá de un efectiv propaganda in li present grav témpore, tot quam che altri grand idés, tis del homanité, del homan unitá, del homan felicie e altris, queles custa nullcos e queles támen es tam desfacilmen atingibil!

In Occidental sta constructet li ponte per quel li nationes posse facilmen incontrar se e avigilar li interrelationes mundal. Li LI-movement deve colaborar con omni international movementes. Reciproc avantages vell certmen resultar de un colaboration con li Universalisme.

In un manuscrite, "paradise del munde", yo tracta li future desirat e videt del homanité, del filantropie, del homan prudentie e rason, un future quel posse comensar ja deman. Ci infra vide alquel criticas pri li ovre de alquel prominent persones (professores de universitás, directores de banks, litterates e altris): "Un audaci passu in li economic universe"; "Un nov, sant evangelie"; "Un preciós ovre, quel deve esser introductet in omni circules"; "Contene mult grand motives", etc. Yo sercha credites, queles va esser repayat ex li lucre del libres, li idés de queles es nu actual. Qui posse assister me ye li printation e publication?
---

Pro divers translocationes noi peti nor letores ne colerar nos, si li nros 4 e 5 ne apari precis in comensa del bimensual periode.   Adm.

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1933

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...