Monday 15 April 2019

Cosmoglotta A 098 (sep-oct 1934)

COSMOGLOTTA, sept.-oct. 1934.    No 7 (98)

QUESTION DE NÓMINE ! 

Li statistica pruva que medialmen it nasce un lingue international chascun mensu. Li eveniment ha devenit tant ordinari que Cosmoglotta renunciat mentionar li aparition de ti numerosi projectes quel cade ínmediatmen in oblivia. Exceptionalmen, hodie nor signala un projecte pro que it ha nascet in Oriente : It es Mundal de sr. Eylenbosch, 
un patre catolic habitant Tokio. 

Apertente li libre quel sr. Eylenbosch inviat nos "The problem of an international language. Has it been solved" noi pensat trovar li exposition del besones del Oriente, li solution del problema tant serchat del lingue satisfant li du civilisationes. 

Sr. E. mey permisser nos confesser nor deception : su Mundal aporta necos nov, benque li introductori parte monstra un remarcabil conossentie del actual situation interlinguistic. 

Mundal 
Occidental 


Lu max grandu defekto de Ido, sikut ak de Espo, sii ke tu du lingwos sei prensantu su radikos ex pluru diversu lingwos, rezultinte ke, si om ne konsultii dixionario, on ne posei sapii ex ku lingwo om debei selektii radiko de alku vokablo.
Li max grand defecte de Ido, quam anc de Esp-o, es que ti du lingues ha prendet su radicas ex pluri tro diferent lingues, con li resultate que, si on ne consulta li dictionarium, on ne posse saver ex quel lingue on deve selecter li radica de alcun vocabul.

On vide que li radicas es presc identic, ma li adjectives fini max sovente per -u e li nómines per-o in Mundal. 

Quam presc omni autores, sr. E. sentit li beson comensar su exposite per criticar li altri projectes. Il scri inter altri (in anglés) : 

Of all these, NOVAM, a recent French invention, is perhaps the least worthy of consideration : there is absolutely nothing scientific about it. Professor Jespersen's NOVIAL is too exclusively Scandinavian and consequently devoid of all international character, the Scandinavian group of languages being confined to a small area. It seems fairly certain that Novial will have no band of adherents such as those interested in propagating other I. L. systems ; the general opinion being that it is a plagiarism of Ido and a still further proof that the I. L. will be Ido always developing into perfection. Mr. Hale expresses the following concise criticism of Novial : "Novial es plu Anglo-Saxon, Ido es plu Latin". 

-97- 

OCCIDENTAL and INTERLINGUA seem to be the only serious rivals of Espo and Ido so far. Occidental has many good qualities which render it superior to even Ido. Unfortunately it has three drawbacks... 

Poy sr. Eylenbosch exposi li tri reprochas quel il fa a Occidental. In prim su nómine quel posse repussar (to repel and alienate) li Orientales. Ma in sam témpor, Sr. E. declara que un lingue universal deve esser basat exclusivmen sur latin e il reprocha a Occidental que it acceptet paroles ex german, anglés, etc. 

Do, it acte se solmen pri un question de titul !... 

Sr. E. ne oferta al Orientales un lingue minu occidental quam nor sistema ; in contrari, il restricte ancor plu su base europan, eliminante li paroles international de orígine nordic por vicear les per mort paroles latin ; poy il changea li titul a Mundal. In li comercie on nomina to : dupar su clientes ! Esque li Japaneses, quel es reputat quam tre inteligent, ne va vider immediatmen que, sub un titul pretendet mundan, cela se un merce exclusivmen occidental ? Quo es oriental in li lingue de Sr. Eylenbosch? Solmen li titul ! 

In oriental landes es angles, german o frances conosset plu o minu bon de omni hom educat. Esque vu audit un vez que un orientale refusat usar ti lingues pro que lor nómines ne es sat oriental o tro europan por ili? Esque li Angleses, Germanes, Franceses sentit un sol vez li beson nominar lor idioma per un altri nómine plu universal ? Nu ! quande, vice anglés, german, francés, italian, etc., quel es plen de irregularitás e desfacil a parlar e a scrir, noi presenta al Orientales li quintessentie de ti lingues, pro quo li Orientales vell esser offenset per li nómine exact de Occidental? On ne deve hontar pri su orígine!

Quande noi monstra un leon, noi nomina it : leon. Sr. E. monstra li sam leon, ma il nomina it crocodile por ne efaruchar li spectatores ! Noi prefere dir li coses quam ili es ! 

Li duesim objection contra Occidental concerne li gramatica. Sr. E. ne admisse li duplic valore de c. Ja ínnumerabil vezes noi ha explicat li rasones de ti decision. Por justificar it, noi solmen signala que sr. E. admisse du diagrammas con li sam son : sc e sh = che, con ti explication que ti duplic scrition es acceptet por ne desfigurar li paroles international ! Un proverbie arab posse aplicar se a ti casu : un camel ne vide su propri bosses, ma il vide tre bon li bosses del altri cameles ! Si Mundal have bon rasones por lassar li regul : un lettre un son, Occidental anc posse usar li sam rasones por ne desfigurar li paroles international ! 

-98- 

Li triesim objection contra Occidental monstra que sr. E., quel esset long témpor Idist, ne posset ja desembarassar se de su acustomation al finales artificial. Il reprocha a nor sistema que li nómines posse finir per a, e, o, u, vice un sol vocale o, quam in Esperanto ; e il asserte que un unic finale es necessi por que li Orientales mey "identificar li diferent partes del frase". Ti critica appare nos tam plu strangi que in mundal li nómines fini per quelcunc consonant !! On di in Mundal por exemple natzon (quande li parol international es nation !), konyugatzon, etc. Per quo li Orientales conosse que to es un nómin ! Enigma ! Quande un autor da directives pri li construction del lingue international, su deve es comensar per sequer les e ne peccar strax contra su propri regules. Per su exemple, sr. E. pruva que ti obligatori finales ne es necessi por un lingue international, mem in Japan. Esque forsan li Orientales ne successa comprender e usar anglés, francés, etc. pro manca de ti finales ? Noi sempre constatat que ti famosi finales es postulat del Esperantistes e Idistes e nequande del grand publica, quo pruva que it acte se pri un ilusion. 

Sr. E. admoni nos : If the Academy of Occidental would only acknowledge this defect and correct il, De Wahl's creation could easily be turned into an I.A.L. as close to perfection as is at all feasible. 

Ma Sr. E. posse tranquilisar se : nequande Occ. va reprender li obligatori finales de Espo ! Li experientie es tro decisiv. Noi, ex-partisanes de Espo, es tro content esser desembarassat de ti ínsupportabil corsete por pensar, un sol moment, a lor reintroduction in Occ. Quande on ha gustat li naturalitá, omni systema artificial sembla repugnant. 

On vide do que li objectiones de sr. E. ne es seriós e que si nor criticanto benevole obliviar su Idistic reminiscenties e laborar vermen sur li base del internationalitá, il va obtener li sam resultate quam E. de Wahl. Un base exclusivmen latin anc ne es possibil, nam un grand parte del notiones de nor modern vive exige expressiones ínconosset del latinos. Ci, sr. E., quel es prestro, es influentiat per su education sacerdotal. Ma exter li circules catolic e scientic, poc persones have li témpor studiar longmen latin, principalmen in Oriente. In contrari li lingues del Occidente servi ja quam lingues de intercomprension in li tot Oriente. Un resumate e regularisation de ili es just quo li Oriente besona, quocunc mey esser su nómin : Occidental, Oriental o Mundal ! 

Sr. E. ne posse reprochar a Occ. ne esser sat latin, nam it sufice comparar it con Mundal por constatar que it es mult plu proxim a latin quam... li sistema proposit de il.    R. Bg.

-99-


MERSI ! 
(Original poema in Occidental) 

Al seniores potentates 
De grand e de grandissim states, 
Ad omni land civilisat, 
Al erudites aclarat, 
Al tecnicos e inventores 
E omni altri bonfatores 
Noi misse ti scrit postal 
Con gratitá max cordial. 
Til nu nor anims mersiosi 
Es plen de dies fortunosi, 
Nascet del medie militar 
In mil nincent e deciquar, 
Quand dulci carne de casernes 
Sur campes, aquas, in cavernes 
E in forestes noi havet 
Por nor festin, por nor banquet. 
Noi, lupes, tigres e hyenes, 
Ex proxim e lontan terrenes 
Vos benedi por vor bontá, 
Por vestri magnanimitá. 
Ho, quel desagreabil hores, 
Enoyas, grives e dolores 
Sin borne vu devet suffrer 
Effectuante vor affer ! 
Chimistes e ingeniores, 
Bankeres e aviatores, 
Specialistes de transport 
E de chascun possibil sport, 
Propagandistes-championes, 
Grand erudites e spiones, 
Vu ha unit per un caten, 
Sparnante ni labor ni pen. 
Ho, qual desagreabil hores, 
Calummes e infavores 
Vu ha devet suffrer sin cess 
Por povri entes, qui noi es ! 
Nam es ya mult sordid poltrones, 
Qui time gases e canones, 
E altres, sat avar e stult 
Por dir : li guerres custa mult. 
Idiotissim egoistes 
Ulula : noi es pacifistes ! 
Anc es mult féminas bornat, 
Qui ha solemnimen jurat 
Suer su sponsos a su jupes 
Por impedir les far se truppes 
Qui hasta, vola con ardor 
Morir sur campes de honor. 
U es li grand traditiones, 
Quand mem littissim nationes 
Partú tendet in omni guerr 
In ventres balles reciver ? 
Ma vi it curre nu rumores 
Que vu, ho nobli bonfatores, 
Es pret mover al frontier 
Immens amasses por un guerr. 
Piff-paff ! Un grel de uraganes 
Plen-farceat de foll satanes 
Va far su dansa. Tra-ta-ta ! 
Urrah ! Banzas ! Yuhé ! Allah ! 
Denove carne de casernes 
Sur campes, aquas, in cavernes 
Bentost va presentar se pret 
Por nos, por nor splendid banquet. 
Ho, car e generos patrones, 
Mersí, mersí por ti dones ! 
Mersí sincer e reverent, 
Mersí profund e max ardent 
Ex proxim e lontan terrenes 
De lupes, tigres e hyenes. 

Sept. 1934 A. Kofman (Odessa). 

-100-


LINGUISTIC RESPONSES 
ALTRI (pro quo ne alia, alter -alterar) ? 

Li latin alter vive in du derivates : altruism e alterar. 

Alterar ha nu in omni lingues modern recivet li sense de mutar a statu plu mal, apejorar, bosillar, quel ne es contenet in li parol alter, quel nu in li romanic lingues e angles es A. Other, F. autre, S. Otro, P. outro, ma in italian altro. Ma de ti paroles ne existe derivates, durant que li international parol altruisme postula altru, quo forsan vell esser plu bon quam altri, ma altri have li general finale -i de adjectives. 

Li L. alius in li modern lingues existe in un sol derivat alibi quel ha recivet un absolut special juridic sense e, ultra to, contene un parte -ibi quel anc es mort in li modern lingues. Adplu existe paroles derivat de ala = D. Flügel, p. ex. aliform, quel vell esser misductiv. 

BENTOST, F. Bientôt, I. bentosto. Li altri lingues have diferent formes, e li form italian max bon adapta al stil de Occidental. 

CHE es simil a F. chez. Li formes in li altri lingues es D. bei, A. at, by, I. presso, con, in, S. P. junto a, en casa de, Sv. nos, vid, R. u, Est. juures, etc. Do null comun. Pro to, yo adoptet li form ja usat in Espo e Ido, do conosset de omni interlinguistes. 

CON (proquo ne kun?). Ti question sembla vermen astonant. Con in omni lingues es incontrat in centes de derivates con li sense dat anc in Occidental, durant que kun es solmen un alteration esperantic. Tal van questiones condamna li competentie del questionante. 

DESDE es S. P., li altri lingues differe totalmen. On questiona proquo ne ''depos''. Depos anc existe in Occidental, ma li sense es un poc altri. In depos es sentibil que in ti momente un anteyan periode ha finit, in desde que un nov periode ha comensat. Adplu ''depos li guerre'' vell significar pos li fine del guerre — comensante del fenomene guerre. Adplu depos es homonim con li plural de depó — depós, quo es in general a evitar. 

DURANT, D. wührend, F. pendant, A. during, l. S. P. durante. It vermen ne es comprensibil, quel altri form on vell posser electer ye tant comun acord che li principal lingues de Europa. 

IT, L. id, A. it, convergentie de du extremes ; adplu D. es, Sv. Dan. det, comun es li dental clusiv son. Ma d quam clusiv son es ínpractic proque mult popules pronuncia it in fin quam t. Do li form A. it sembla esser li max bon, curt, elegant e conosset. 

NI (proquo ne nec?) Nec es solmen latin e mort in li modern lingues. Ni es F. S. R., li altri lingues difere inter se. Do ni sembla esser bonissim justificat. 

-101-



PRI. Por ti preposition li usation del divers lingues es tre diferent. D. über, von, betreffs, F. de, sur, au sujet de, A. on, of, about, concerning, 
l. di, per, intorno å, S. P. de, sobre, Sv. 0m, av, pa, R. ob, nastchet, otnositelno. Do ne solmen li divers lingues usa divers prepositiones (max frequent «de») ma anc in li sam lingue in divers casus on usa diferent prepositiones. Do ci un uniformisation sembla esser desirabil. Ma proque "de" ja es usat in tre mult diferent casus it ne semblat bon ancor elargar li usation de ti preposition. Ci Esperanto ha dat nos un bon exemple prendente li preposition grec perí (con accentu sur í) e adaptante it a su stil in form "pri". Li usation e practica de Espo ha monstrat li extrem comoditá de ti preposition. Pro to yo ne hesitat usar it anc in Occ. Yo opine que omnicos vermen bon, experimentat ja in Esp-o, li max expandet e max old L. I. deve esser utilisat anc in Occ. Anc Ido adoptet it, e mem prof. Jespersen in su Novial. Do it sembla me bon justificat. Quo do on vell proposir in vice de it, e per quo ti parol es mal o ha monstrat alcun íncomoditás?

PRO, PER, POR. Ti L. prepositiones in li practica del modern lingues ha evoluet diversmen e in li divers lingues li sense de ili es permutat. Pro to It esset necessi restituer a chascun de ili su clar original sense. l) Li cause 2) Li scope 3) Li medie. Li antiqui L. preposition por (F. pour) have li sense del scope. Pro to por pro yo conservat li original sense del cause. Tamplu que per in li majorité del lingues have un plu minu identic sense de medie. 

SAM have li sense de identitá, e es tre old comun aric e turanic, A. same, R. samy, Sv. Dan. Nor. samma, Finn. Est. sama, Pol. Taki. sam. Un tal grandissim extension justifica ti parol anc li L.I. E it es ne sin cause que omni interlingues Esp-o, Ido, Novial have ti form, mem Neutral havet sem secun li A. pronunciation. 

SELF. In li Slavic lingues ti idé ha mixtet se con ti de sam. L. ipse, I. stesso, medesimo, S. mismo, P. mesmo, F. soi-méme, A. self, Sv. själf, Dan. selv, D. selbst, selber, R. C. sam, Rum. insusi, Est. ise. Li form L. es quasi mort, li romanic difere mult in ti divers lingues. Li mixtion de self e sam quam in li Slavic lingues sembla ne oportun ; resta do li germanic radica in li max clar conosset A. form self, quel ha esset adoptet anc in Novial. Quasi international es li expressiones A. : self-control, self-command, self-conscious, self-discipline, self-government, etc. 

TIL (o till) es A. Sv. Dan. Nor. Li altri lingues ne monstra comunitá. L. usque, F. jusqu'à, D. bis, S. hasta, l. fino, P. até, Cat. fins à, R. C. do, Hn. addig Est. -ni. ESP-o have gis (mutilat F. jusqu'à). Ido e Novial anc til. It sembla do plenmen justificat. 
E. de Wahl. 

-102-



LI HERALDICA 

In omni epocas, li homes ha inventet signes por simbolisar un idé o un gruppe de individues (por exemple li cruz del Cristianes, li áquil del Romanes) ma solmen in medievie, o plu exactmen durant li cruceadas esset vermen creat li scientie del heraldica. 

Ti orígine es vermen curios : Li cruceates, departente a Palestina, covrit lor capilles per un '''casco'''. Ma ti casco bentost ne semblat constituer un suficent protection ; on inventet tande li helm quel includet li cap til li col. Ma, pro que ti helm esset forat solmen de quelc aperturas por li ocules e li bocca, li guerreros ne posset reconosser se unaltru. Amicos e ínamicos esset omni confuset. Por remediar ti confusion dangerosi, on imaginat picter li scudes. De patre a filio, li colores e li dessin transmisset se nechangeat. Talmen esset creat li heraldica. 

On crede sovente que li emblema pictet constitue un pruva de nobilesse. To es un erra. Mult borgesos have autentic emblema provenient del medievie, nam in ti epoca chascun familie creat su propri armes con grand facilitá. 

In li torneyes, li chevalieros fat anunciar se per li son del corn. Li heraldo, pos har sonat del corn, descrit li emblema de tis, quel presentat se por luctar. Remarca que in lingue german sonar del corn es dit blasen. De to ha venit li parol international blason, quel significa "descrition" del emblemas. Anc de heraldo veni li parol heraldica. Li colores del guerrero esset pictet sur li scud de quel ha venit li parol scudero o servitor portant li scud. 

LI FORM DEL SCUD. — Li scud del guerreros finit ínferiormen per un punte por esser infundat in li terre ; to explica que ancor hodie, on representa li emblema sur un superficie apuntat in li base (fig. 6). 

Ti scud esset in prim triangulari (fig. l) in medievie, ma desde li Renascentie, quande li emblema es representat sur li monumentes e In li libres, li form modifica se diversmen secun li landes. Li inferior parte 

-103- 


deveni sovente rond (fig. 2, 3, 8, 9, 10). Quelcvez, on dessina it con un incisura a levul. Ti rond apertura existet in facte in li scud, it servit por lassar passar li dextri brass quande li guerrero combattet de su spade, durant que li levul brass tenet li scud. Ma bentost, on obliviat ti justificat form e, pro amore al simetrie, on fat un duesim incisura sur li dextri latere (fig. 3) ! In Francia, on adoptet li scud presc quadrat con un punte in infra. In Anglia on preferet li form 5 con alargat superior parte. In Italia, li scud devenit oval, sin dubita pro li influentie del ancian roman emblemas, quel existet ancor sur li antiqui monumentes. 

Fig. 6. 

LI COLORES usat in heraldica ha sempre esset tre poc. Li cause es facil a comprender : por posser distincter li emblemas de lontan, li colores deve esser tre diferent e li dessin tre simplificat. Null nuancie intermediari es admisset, nam li nuancies ne es sat perceptibil. Ti lege devet esser sequet anc quande on creat li signes por li circulation modern. Selectente li emblema de Occidental, on va anc dever contentar se per poc colores e per un dessin tre leibil, sin detallies. 

Li colores max usat in heraldica ha esset argent (blanc), aure (yelb), blu, rubi, verd, nigri. In Germania e in Anglia on usa anc li colores gris (ferrin) e purpur (rubi-violett), quel es rarmen usat in li altri landes. 

LI SGRAFFITURAS. Por representar li colores in li gravuras printat in nigri, on recurre a un convention tre comod : on traducte les per punctus e sgraffituras (lineas parallel). Li procede esset inventet de un italian monaco, Pietro Santa, quel aplicat it, ye li unesim vez in 1636, por posser representar li emblemas heraldic sur li monumentes funerari. Secun ti convention usat in omni landes ancor hodie, li color argent es representat per un superficie blanc, aur per punctus, blu per lineas horizontal, rubi per verticales, verd per obliqui descendent a dextri, nigri per un superficie nigri. It es facil memorar li traduction de rubi : lineas vertical quam li flamme, e anc por blu, lineas horizontal quam li aqua. 

LI EMBLEMAS usat in heraldica es divers : animales, coses, plantes, geometric signes es egalmen trovabil sur li scudes de omni landes, mem in Japan. E pro que in Medievie li fervore religios esset tre intens, mult chevalieros e landes adoptet cristian signes, por exemple li cruz (Svissia, Italia) li claves de St. Petro (fig. 8) li cross del pápa (Basel). 

-104-


Ma li animales obtenet li max grand success, principalmen li leon, li cavalle, li urs, etc. Examinante mult scudes, on va constatar que presc sempre li animales es tornat vers levul. Por comprender ti regul, on deve representar se li situation del chevaliero quel tenet su scud del levul manu (fig. 6). Talmen, por ne semblar fugir ma in contrari, por semblar participar li combatte, li animale figurat sur li scud devet regardar vers li guerrero ; de to veni su position a levul (fig. 9, 10). 

Fig. 7: PALÉZIEUX

LI DIVISIONES DEL SCUD. Li unesim emblemas esset tre simplic, ma poc a poc, sam quant li númer de ili augmentat, sammen esset necessi complicar les por evitar confusiones. Li scud, quel havet primitivmen un sol color, esset dividet in du demís per un linea horizontal (fig. 7 e 9), per un linea vertical o per un linea obliqui. It es comprensibil que li colores restante tre poc pro rasones de visibilitá, on esset fortiat complicar sempre plu li dessin. 

Fig. 8: POSCHIAVO 
Fig. 9: DÜBENDORF
Fig. 10: MÄNNEDORF

Quande pro pietá o pro alliantie o maritage, alcun reprendet li emblema de un altri, il generalmen modificat it, o combinat it con su propri emblema. Noi mey supposir por exemple que du scudes, un portant un leon e un altri tot nigri es combinat. In ti casu on cupa li du scudes per li demí e on junte li superior demí de un con li inferior demí del altri. On obtene talmen li fig. 7. Li presentie de un demí animale sur un scud indica do un combination. 

-105-


Li animales es generalmen representat levante se sur lor posterior pattes (fig. 7, 9, 10) in un attitude agressiv. Minu sovente ili es jacent. 

Li scud del fig. 10 monstra un animale poc frequent ; it es un lutre, quel tene in su bocca un pisc. Li animale es nigri sur fund yelb. 

Li scud del fig. 9 porta un de ti animales fabulic tre amat in Medievie ; 
it es li unicorn, o cavalle sur li front de quel ha crescet un long e unic 
corn. Li inferior parte del scud es occupat de un emblema tre frequent 
in heraldica, it es 6 bandes vertical, nominat pales, quel es alternativmen pictet de 2 colores different. 

LI BLASON. Blasonar, to es descrir un emblema secun regules del ancian heraldes. Generalmen on indica in prim li color del fund, poy li animales, plante o cose posit sur it; si li fund es dividet in du, on indica sempre por comensar li color del superior o del levul demí. Por exemple, descriente li scud del fig. 7, on va dir : dividet transversalmen, in supra blanc con un demí-leon, in infra nigri. Li scud del fig. 8 es dit : In blu con du claves cruceat obliquimen e incatenat. 

Li scud del fig. 9 es dit : dividet transversalmen in du ; in supra blu con un demí unicorn blanc, in infra 6 pales blu e blanc. 

Li scud del fig. 10 es dit : in aure un lutre nigri captent un pisc. 

Li heraldistes asserte e emfasa que li bon scudes es sempre simplic : poc colores e un dessin tre distinctibil de lontan. Noi deve anc egardar ti conditiones selectente li emblema de Occidental. Quelc propositores, por exemple, desira til 7 colores ; to es un erra, quel va sempre genar, li 
printation del emblema per colores o per sgraffituras. Du colores es 
suficent.  R. B.

QUO MANJA LI AVIES 

Li avies usa un grand energie musculari. Pro to ili have un remarcabil apetite. Esque vu save, por exemple, que un turdo oferta se, por su dejuné, un enorm eruca. Proportionalmen, to corresponde a un mann glotient un tot crure de bove. In un die, mult avies manja un amasse de nutritura pesant plu quam lor córpore. 

On ne comprende qualmen on posse dir de un person quel manja poc : "Il manja 
quam un avie!"

-106-


LI SIGNIFICATION DEL PRENÓMINES 

Abel, nómin assirian : habel, li filio.
Abram, Abraham, veni de hebreic, u it significa patre famós.
Adam (hebreic): terre.
Adelaid (german Adellaid): nobil combatte.
Admet (grec): índomitat.
Agamemnon (grec): tre corageosi.
Agenor (grec): corageosi, viril, bell.
Agesilas (grec): ductor de turbe.
Agrippa (latin): qui veni in li munde con pedes ad-avan.
Ajax (grec): li resanator.
Albert, Aubert (german): noblesse brilliant.
Alexandre (grec): qui repussa li ínamicos.
Albin (latin Albinus): li hom de coloration blanc.
Alfred (german): nobil pace.
Ali (arab): alt.
Amedé (italian): qui ama Deo.
André (grec): viril, mascul.
Andréa: format ex li masculin André quel significa mascul, ti prenómin have null sens.
Andromaque (grec): qui combatte li homes.
Anne, Anna (semitic: hannah): li benefatores.
Alexis, Alexius (grec): li protector.
Antoine, Antonia (latin Antonius, del grec Antônius): qui have li friscore eclatant de un rose.
Armand, Hermann, Hermance, Armande (del ancian german héri o hari, armé e man, mann: li mann de armé, guerrero, nobilmann.)
August (latin): religioso, venerabil.
Babet: abreviation por Elisabeth.
Baptist (grec): baptisat.
Basil (grec): rey.
Benjamin: (hebreic) filio de mi dextri.
Benoît (latin): benedit.
Bérénice (grec): victoriosa.
Bernard (german): urs fort.
Berthe (german): brillianta.
Bill (anglesi): abreviation por William.
Bob (anglesi): abreviation por Robert.
Brunehaut, Brunehild (german): curasse guerral.
Calypsa (grec): celat, covrit.
Camille (latin): nómin dat in Roma al yun serveros del grand prestro.
Carmen (hispan): de Carmel (órden religiosi).
Castor (grec): li contra-stelle (it es li astre quel brillia in oposite de su fratre gemelle Pollux).
Cesar (latin): traet del ventre de su matre per li operation nominat, depoy, cesaran.
Charles, Charly, Charlotte, Carolus, Carolina, Karl (del german): mann (on comprende li absurditá del feminin nómines Charlotte e Caroline).
Christian, Christiana, Christina (grec); del nómin de Christ, quel significat unctet.
Christoph (grec): qui honora Christ.
Claude, Claudine (latin): claudicant.
Cleopâtre (grec): patre gloriosi (invers de Patrocle).
Conrad (german): consilie del rasse.
Daniel (hebreic): li bon judico.
Denis (grec): li Deo qui flue, it es Dyonisos (Bacchus).
Dick (anglesi): curiós abreviation por Richard.
Dolorés (hispan): dolores del Vírgina.
Dorothéa (grec): donation de Deo (sam parol quam Theodora)
Edgar, Edgard (german): nobil.
Edith (anglo-saxonic): Ti, qui octroya possedage.
Elie (hebreic): Jahvé es mi deo.
Emmanuel (hebreic): Deo es con nos.
Ernest (german): seriós.
Esaü (hebreic): villut.
Etienne, Stephan (grec): coron.
Eugen (grec): bon-nascet, nobil.
Eulalie (grec): qui parla bon, babillard.
Euphrosyne (grec): joy, plesur.
Euseb (grec): pie.
Eustach (grec): li hom con li bell spicas.
Eva (hebreic): vive.
Felix (latin): felici.
Flavian (latin): blond, aurat, yelb.
Flore, Flora (latin): flor.
Frances, François: dublette de Francés
Frederic (german): potent pace.
Fredy, Fritz: abreviation por Frederic.
Gabriel (hebreic): fortie de Deo.
Galba (Gallés): grass.

-107-


Geo, Georges (grec): plugator, paisan.
Gerard (german) fort lanse.
Germond (german): protection del lanse.
Gertrud (german): lanse fidel.
Gottfried, Godefroy, Geoffroy (german): pace de Deo.
Gregoire (grec): qui vigila.
Guillaume (sam parol quam William e Wilhelm).
Hassan (arab): bon.
Hector (grec): qui tene solidmen.
Hildegarde (german): dom guerral.
Hippolyte (grec): qui desliga li cavalles.
Hugo, Hugues, Huguette (german): spíritu.
Ida (grec): In li orígin, ti parol designat omni valley con forest, poy, li diferent deas o deessas habitant ti locs.
Iphigenie (grec): filia corageosi.
Isaac (hebreic): rident.
Isabella (hispan): Traet del hispan Isabel, form populari de Elisabeth.
Jacob (hebreic): ti qui suplanta.
Jacques, Jacquelina: nómines derivat.
Jean, Jan (hebreic): Deo concede.
Jeanne, Jeanine, Jeannot, Jane, Jehan es derivat de Jean.
Jerôme (grec) : offertate, sacrat, victim. 
John (anglés) : traduction angles de Jean. 
Joseph, Josephine (hebreic iasaf, arab Yousouf) : adjunt. 
Karl (german) : Ti nómin esset latinisat in Carolus, quel dat li francés Charles. 
Laurent (latin): traet del comun nómin "laure".
Leon, Leonce (grec) : leon. 
Louis, Louise (ancian german hlod-roig, modern german Lud-wig) : li hom del 
famosi combattes. 
Madeleine, Madeline, Madelon (hebreic) : ti qui origina de Magdala (micri borgo de Galilea). 
Marguerite (latin) : perle, micri juvele. 
Marlene : abreviation de Marie-Magdalena. 
Martha, Marthe (semitic) : dama o mastressa del dom. 
Marie (hebreic) : li amara, li fémina de 
dolores. 
Marc, Marcel, Marcelle (L. marcus = martell), significa : aplatar. 
Maurice (latin) : brun quam un Mauro. 
Michael, Michel (hebreic) : Deo es íncomparabil. 
Moise (hebreic) : Ti nómin significa forsan "salvat ex li aqua". 
Narcisse (grec) : flor quel indormi. 
Neron (sabin) : secun Sueton, ti nómin significa : corageosi. 
Nestor (grec) : qui vade. 
Octave (latin) : ottesim. 
Olympe (grec) : brilliant monte. 
Oswald (german) : composit de Os (Deo) e de wald (regnar, guvernero) Deo regna o Deo guverna. 
Philippe (grec) : amico del cavalle. 
Pierre, Pierrette, Perrette (grec) : rocca. To es li supra-nómin del apóstol 
Simon. Pro su solid pieta Simon esset nominat li rocca del fide; in latin 
Petrus. 
Rachel (hebreic) : agna. 
René (latin) : nascet un secund vez, to es regenerat per li baptisa. 
Robert (german) : glorie brilliant. 
Rodrigue (hispan e german) : rich in glorie. 
Samuel (hebreic) : Deo ha exaudit. 
Siegfried (german) : pace victoriosi. 
Stephan (grec) : coron. 
Suzanna (hebreic) : schoschannah, li lilie. 
Sylvain, Sylvie, Sylvette (latin sylvanus, de Silva, sylva, selva = bosca) : Sylvanus esset li deo del forestes. 
Sylvestre (latin : sylvester) : li hom rustic. 
Theodore (grec) : donation de Deo (sam parol quam Dorothea). 
Theophile (grec) : amat de Deo (sam parol quam german Gottlieb) 
Thimotée (grec) : qui deve esser honorat quam un deo (invers del nómin Theotime). 
Thibaut (german) : popul audaciat (sam parol quam german Theodobald). 
Ulysse (grec) : qui es iritat. 
Victor, Victorin, Victorine (latin) : qui victe. 
Walter (german) : ti qui guverna, qui regna. 
Wilhelm (german) : ti de quel li voluntá es proxim al helm. 


-108-



†JEAN CHANAUD 
Ante alcun mensus venit nos li trist nova del morte de sr. Jean Chanaud, secretario in li burós del Societé del Nationes in Genève. Sr. Chanaud esset un del unesim adeptes de Occidental ; il esset interessat a nor lingue per un exposite publicat un "Schola et Vita", li organ del "Latino sine flexione". In colaboration con su sponsa, Sra Kitty Chanaud, il composit li Index francés - Occidental al radicarium. 

Tre fatigat durant ti ultim annus e sufrent de reumatisme, il esset in cura in Aix-en-Provence quande subitmen li morte raptet le por un munde melior. De nor coidealist noi conserva li memorie de un exquisit e sensibil natura tre entusiasmat por li ideale. 

DECLARATION 

Yo have li grand plesur anunciar que, pos profund studia. yo ha nu definitivmen abandonat Ido por adherer a Occidental. Yo do saluta respectosmen omni collegos in ti movement, e specialmen senior de Wahl in Tallinn. 

Yo opine que it ne es necessi far excusas o explicar pro quo yo fa ti passu ; preferibilmen it vell esser plu bon dir pro quo yo veni tam tard a Occidental : Bentost, pos mi adhesion a Ido, yo interprendet un Ido-Ido enciclopedic lexico, e yo ha sentit sempre un vole ne abandonar un obliga unvez comensat. Ma durant ti annus, pro li ínsatisfant caractere e mult ínsoluet problemas de Ido, yo gradualmen devenit conscient que it va esser impossibil ignorar Occidental. Finalmen yo decidet finir li section "Astronomie" - quel occupat me ancor 8 mensus — e tande devoer mi tot témpor al plu modern sistema por vider ca yo vell devenir deceptet per it. Nu pos 10 mensus con Occidental, yo constata un sempre crescent plesur in studiar e usar ti genial e fascinant lingue. 

In conclusion yo prende li libertá recomandar a mi ancian Idistic colegos far li sam experiment. 
London, septembre 1934. 
H. D. Akerman, 
Ex-membre del Ido-Akademio 

-109-


J. Svec (Praha) 
ALTRI DECLARATION 

Un del max activ Idistes, sr. JOSEF SVEC de Praha just inviat al principal adherentes de Ido un circulare in quel il exposit les li actual situation interlinguistic. Pos har monstrat que presc omni reformes projectet in Ido tende vers Occidental il fini per ti conclusion : 

"Si on va realisar omni ti proposit reformes, Ido va esser tant changeat, que it ne va plu similar Ido. It va esser un tot nov lingue, mult plu simil a Occidental quam a Ido... 

Car coidealist ! Pro quo far un tant enorm, penosi labor por crear un nov lingue, si un tal lingue ja existe in Occidental? Pro quo efortiar per mult e penosi labores dar a Ido un aspect, quel va esser tant simil a Occidental?  Esque it ne es plu bon, economisar ti grand energie, témpor e moné e transear simplicmen a Occidental? To es li motives, quel pos un studie profund del question ha ductet me ad Occidental. It es possibil, que vu va desaprobar ti decision, ma quo es plu bon : si on, pos har constatat li veritá, aconosse it, o si on persevera in su errore? Esque noi ne ha reprochat al Esperantistes, que ili impedi li progress per lor conservatisme? Esque noi deve imitar les nu, quande apari un plu bon e plu modern sistema, quam Ido? No ! O noi desira li progress, o noi ne desira it ! Un triesim possibilitá ne existe. Yo self vole auxiliar li progress. Pro to yo devenit Occidentalist. 
Joseph Svec. 

CRONICA 
ANGLIA. Nor precios consiliator anglés, sr. Gerald A. Moore. fat aparir in The Morning Post (8 sept. 1934) un articul monstrant li superioritá de Occidental sur Esperanto, con convictiv exemples. 

Anc li revúe "Education" publicat un demonstration simil. sub li titul Esperanto as an international language", del sam autor. 

S. W. Beer, 
secretario del anglés Occ-Association 

-110- 



It es regretabil constatar que in mult landes, Esperanto esset nociv por li idé self del lingue international, pro que it inculcat che li publica li fals crede que un idioma auxiliari have necessarimen un aspecte de lingue fabricat, con mult -ajn, -ojn, -ujn. E li publica es tre surprisat quande on presenta a it un lingue sin ti risibil finales ! 

AUSTRIA. Wien. — Li 5 julí 1934 evenit un reunion del viennesi occidentalistes, in quel on decidet proposir in estive 1935 li unesim international Occidental-congress in Wien. Li principal scope de ti congress vell esser li personal interconossentie del ductores del Occidental-movement e li exercitie in conversation e discussion in Occidental. Omni letores de ti information mey strax informar li signator, si ili desira partiprender li congress, pri li sequent punctus : (1) quel date ili prefere, (2) quant long li congress deve durar, (3) quel programma ili proposi. Li annuncie de partiprension es ínobligatori. Li partiprendentes va reciver rabatte sur li austrian ferrovias. On va procurar les modic logís in hotel o privat. Ergo on mey strax scrir al signator. quel ha esset comisset del viennesi occidentalistes far li preparatori demarches por ti congress. 
Karl Janotta, 14, Ernst-Ludwiggasse, Wien X (Austria). 

GERMANIA. Der deutsche Occidentalist, organ del Deutschen Occidental-Bundes, continua aparir con interessant contenete. On posse abonar it adressante se a Sr. Johannes Quensel, German Occidental-Federation, Günthersleben uber Gotha, Germania. Li ultim numerós publicat inter altris : Der Weg der Weltsprache — Mitteilungen des Deutschen Occ. Sprachbundes — Al memorie de Wieland. — Uberzetzungsschwierigkeiten. — Die internationale innere Sprachform. - Mediation de correspondentie — Esque vu ha visitat li Leipziger Messe — Zusammenhänge zwischen deutschen Fremdwörtern und Stammwörtern des Occidental. 

Ti articules es signat principalmen de Dr. Peipers (Köln), Walter Karch (Leipzig) e Johannes Quensel (Günthersleben). 

HISPANIA. Sub li impulsion de su president, sr. Varela, de Figueres, li yun societé continua documentar li Hispanos pri li modern interlinguistica. In ultim it publicat in catalan li sequent prospectes de propaganda : 

Doc. Nr. 4 : Per qué l'Occidental conserva es dobles consonants. 
Doc. Nr. 114 : Els 5 tipus de Ilengua internacional. 
Doc Nr. : La Ilengua internacional i els orientals. 

Li jurnal Empordà Federal del 22 sept. 1934 publica un grand articul de sr. 
Varela quel monstra un astonant richesse de argumentes. Li competentie e ínfatigabilitá de nor coidealist es un precios garantí de success. It es a notar que li demí del articul esset scrit in Occidental ! E tamen ti parte sembla completmen harmonisar se con li aspect del bell lingue catalan. 

Anc in li ultim reunion del Sviss Association por Occidental, un extrano, quel audit Occidental ye li unesim vez, declarat que ti lingue posse esser plazzat, pro su caractere, inter hispan e italian. 

SVEDIA. Ex alcun sved jurnales noi excerpte li sequent noticie pri curses de Occidental ductet de nor energic coidealist fil. cand. Carl Segerstähl : "In li S.G.U. section de Vindeln un duantene de membres durant li passat unesim semestre ha studiat li modern L.l. Occidental, quel ne minim che li abstinentic movement comensa aquisiter plu e plu grand interesse in nor dies. Nequel del participantes hat antey studiat alcun foren lingue, ma caus li simplic e natural structura de Occidental, it ha esset possibil al participantes pos un relativmen curt témpor ganiar resultates del studies, quel contenet e letion e exercities de conversation e composition. 

Li grand interesse por li Occidental-studies probabilmen trova su explication ante omnicos in li possibilitas de un fructosi studie de nor foren paroles. Ma con li practic interesse ha tamen che li max multes sin dúbita juntet se un ideal interesse li sempre plu e plu actual question del L. l. e su evolution in un san e realistic direction".    E.B.

-111-


SVISSIA. In Bern, li 23 sept. 1934. evenit li reunion del Sviss Association por Occidental. Li comité sequent esset electet : President : Dr. H. Nidecker (Basel) , secretario-cassero, Fred Lagnel (Chapelle). : Sr. Dr. Eme (Genéve) ; sr. Ferd. Haller (Meiringen) ; Ed. Mayor (Lausanne) ; Ad. Moeckli (Zürich) ; Ch. Piaget (Benne) ; J. Ritter (Chiasso) ; major H. Tanner (Berne). 

Li contos del S. A. P. O. indica Fr. 720.64 de revenues in 1932 e Fr. 964.14 in 1933 con expenses equivalent, ne includet li contos del administration de Cosmoglotta.

Pos li discussiones pri li organisation, statutes e propaganda, li assistentes audit un exposite de sr. Major Tanner pri li "Bussol del Colores", de quel il es li creator, e un demonstration de sr. Dr. Nidecker, con acompaniament sur piano, pri ti objecte : Esque li canzones populari es possibil anc in mundlingue ? Ti discurs, quel esset regretabilmen acurtat pro li manca de témpor, merita esset publicat completmen : tam plu que sr. Nidecker self es compositor e ja transposit in musica pluri poemas : Himne a Europa ; Li romantsch Ladin ; un pine sta solitari ; Oh, Marie ne plorar ; Descende, dulci carr ; Canzon del botmann sur li Volga. Ti canzones posse esser obtenet gratuitmen che li administration de Cosmoglotta. 

In ti reunion partiprendet representantes del quar lingues national de Svissia. E tamen, malgré li total manca de acustomation, ili comensat parlar Occidental con un facilitá, un fluentie astonant. Ne un sol vez un hesitation o miscomprense evenit e li nov adeptes comprendet omnicos. 

Noi recivet regretabilmen tro tard por li reunion li sequent carte : Cordial salutationes al convenit coidealistes. Yo desira vos bon success in vor humanitari labor e bon amical camaraderíe durant li session e pos it. Yo regreta ne posser assister personalmen. Ma mi bondesires acompania vos. Cordialmen vor. 
E. Wahl". 

TCHECOSLOVACIA. Bon exposite del principie de Occidental, con exemple de textu, aparit li 5 septembre in li jurnal tchec Mladoboleslavské Listy. It esset composit de nor nov coidealist sr. J. Svec. 

SUPLEMENT ARTISTIC A COSMOGLOTTA 

Li budgete quel noi etablisset in li comensa del annu previdet 10 numerós de Cosmoglotta in 1934. Ma pro que pluri landes interdit recentmen li exportation del moné, quo impedi nor letores payar lor abonnament, noi devet contentar nos per 8 numerós hoannu. (Regretabilmen, omni organisation international suffre pro li actual crise mundal. Por exemple li Universala Esperanto-Asocio trova se, secun "La Pirato" in "mizera stato". Del Fr. 128.0 quel U. E. A. heredat de sr. Hodler in 1921 , resta hodie Fr. 15.O, de quel li demí, immobilisat in Germania, es considerat quam perdit).

In compensation, li abonnates de Cosmoglotta recive du suplementes. Li unesim "L'Occidental en 5 leçons" ha esset inviat les in august. Li duesim es un caderne de 50 págines, ilustrat de 100 gravuras, anc scrit del redactor de Cosmoglotta, in francés con resumates in anglés e german. In it es explicat li recent procede de ilustration usat specialmen in nor revúe : "Li gravura sur linoleum". Pro su importantie, ti suplement artistic va esser inviat in octobre-novembre solmen al abonnates payant e un sol exemplare a chascun adresse, mem a tis qui have li duplic abonnament (Li precie de vende de ti brochura in li comercie es Fr. 1.50 sviss). Noi ne dubita que un tal donation va esser apreciat de nor letores.

SUBVENTIONES Januar : Sr. Th. Krebs (Quito, Ecuador) Fr. 3.10. May : Dr. Demacon (Orléans) Fr. 0.50 ; G. Prinz (Bernburg) Fr. 6.— ; L.M. de Guesnet (Paris) Fr. 1.60 ; Willy Mildebrath (Bernau) Fr. 6.—, Sta Colas (Souday) Fr. 5.— Junio : Prof. von Sydow (Lund) Fr. 2.— Josef Svec (Praha) Fr. 12.50. Septembre : r. Gerald A. Moore (London) Fr. 124.— Sra K. Chanaud (Genéve) Fr. 6.— Sr. Akerman (London) Fr. 8.— R. Berger Fr. 30.—. In summa Fr. 204.70 sviss. 
Cordialissim mersí a omnes ! 

-112-

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...