Monday 15 April 2019

Cosmoglotta A 088 (may-jun 1933)

COSMOGLOTTA
Annu XIl   May-Junio 1933    No. 3 (88)

Li accentu in li scientic paroles in -ie.

De E. de Wahl.

In general li accentu clarmen preciset in occidental per li regules es anc usat in unitari maniere in li majorité de paroles. Solmen in li paroles con li finale -ie on posse remarcar quelc
chancelada. Pluri persones in cert casus accentua ti ''i'' e in altri casus ne. Do, ti cose deve esser explorat un poc plu detalliatmen.

Max sovente on audi tal accentuat ''i'' in li grec scientic paroles, p. ex. astronomíe, geometríe, geografíe, geodesíe, filosofíe etc. Tal usu es trovat che li franceses e li germanic popules. Li plu oriental europan popules: russes, poloneses, estonianes, lituanes accentua li síllabe ante -ie: astronómia, geométria, geográfia, geodésia, filosófia etc. Li angleses posi li accentu ancor plu adavan: astrónomy, geómetry, philósophy etc. e li lettones, finnes e tchecoslovacos posi li accentu sur li unesim síllabe (si ili conserva li international parol; li majorité de ti paroles che ili es substituet per propri autonom national paroles).

Che altri lingues on posse remarcar un manca de regularitá pri tal paroles, p. ex. in hispan noi have: astronomía, geometría, geografía, ma geodésia, geognósia, geogónia; in catalan analog al hispan: geodésia, geognósia, ma geogoní.

Per ti reserche noi constata que ne existe un unitari international metode de accentuation il li grec scientic paroles.

Nu it es bon considerar anc altri series de paroles in queles occidental have li finales -ie e -ia. Ci veni li geografic nómines e paroles con local sense: Anglia, Germania, Francia, Russia,
Italia, Estonia etc., patria, utopia, laboratoria, sanatoria, cancellaria, abbatia, governia (russ gubérnia). Solmen in F on

-33-


di Italie, Estonie, etc.; in li altri lingues li ''i'' es ínaccentuat, e it sembla que in li circules de occidentalistes on es unanim pri ne accentuar li i in ti paroles.

In li paroles abstract queles es derivat per li suffix -ie noi posse discerner du tipes: 1) tis de grec orígine quam: melodie, comedie, parodie, magie, elegie, letargie, energie, orgie, anomalie, simpatie, perihelie, monogamie, academie, epidemie, manie, ironie etc.; 2) li direct derivates de un existent occidental parol p. ex.: maladie, perfidie, incendie, follie, infamie, bonhomie, castellanie, companie, tirannie, barbarie e altri paroles de latin provenientie: privilegie, regie, domicilie, genie, calumnie, colorie, copie, havarie, principie etc.

Omni ti paroles in russ, polonian, estonian, lituanian etc. (excludet quelc poc paroles ne usat e viceat per propri national formationes) have li ''i'' ínaccentuat: simpátia, anomália, melódia etc. Li lingue angles anc ci porta li accentu plu adavan: mélancholy, mélody, sy'mpathy etc. Li lingue frances sempre accentua li ''i'' u it conserva it, ma in pluri casus it forjetta li líttere p. ex.: privilège, domicile, perihèle, aphèle, principe etc.

Por occidental ti metode ne es usabil proque li i reveni in derivationes p. ex.: privilegiar, domiciliar, principial etc.

In italian on accentua li paroles grec sur i, ma pluri es accentuat quam in latin: hérnia, génio ... simil a cópia, incéndio, privilégio, infámia, colónia etc. Analog it es in hispan e portugalesi.

Ma mem in grec self li accentuation ne es unitari; on have: enérgeia, órgia, prosódion, académeia etc., de u anc deriva li russ metode del ínaccentuat i. On ya save que li russes ha acceptet li cristianisme per li bizantin grec eclesie.

Anc ci, do, noi vide que ne existe un unitari usation in Europa.

Proque noi nu besona li tre expressiv e expandet sufix -ie por divers abstractes, e proque in ti sufix, tam pro li general regules de nor accentuation quam pro li caractere latinid del lingue, li i ne posse esser accentuat, it vell esser question, esque noi deve conceder ci un special exception por grec paroles con accentuat i, secun li usage frances.

Sembla me que on ne deve far to. Noi ha videt supra, que ne existe un comun metode de action che li divers lingues.

-34-


F e G prefere accentuar li i, ma fa exceptiones forjettante li finale -ie, quo, quam noi ha videt, ne es possibil in occidental pro grammatical regulari derivation. Li sudromanic lingues e li grec self es ínconsequent. Li ost-europan lingues es absolut regulari e necú accentua li sufix -ie, -ia.

Por un LI quant possibil regularitá es un axioma. Tam plu si ja pluri grand lingues ha posset perducter un tal regularitá. Pro to, formante li final form del occidental, yo decidet adopter li metode de ost-europan popules, quel per su elegant regularitá e li sonal caractere bon adapta se al general caractere latin de occidental, i.e. lassar li i anc in li grec paroles secun li general regul, e secun li exemple de pluri grand lingues ínaccentuat in occidental, tam plu quam on ne
posse postular que chascun hom save quel paroles deriva del grec, e queles ne!

Ja prof. A. L. Gerard ha sempre sublineat li postulation de un absolut unitari regul de accentuation. Certmen it es superflu e van introducter exceptiones in un LI, u por to ne existe li excusa de un usu international e general; e ti usu quam demonstrat varia fortmen che li divers lingues.

---

Locutiones con "quam".

Post-scriptum a sr A. Z. R.

Un del ultim contributiones de sr A. Z. Ramstedt, in Cosmoglotta, ha esset monstrar nos que nor latin preposition-conjunction ''quam'' in su unic form realisa satisfactorimen li sintese de mult international o plurinational idiotismes, sin necessitá de specialisat duplettes.

Un, un sol real desfacilitá restat: li repetition de ''quam'' juxtaposit con du valores distinct. P. ex.: "plu amabil quam privat mann quam quam oficial tal." "plu bell quam to ci quam quam to ta."

Sr A. Z. R. suggestet solmen, quam solution, li perifrase: "quam in (su) qualitá de." Ma ti ci es sat long e ne responde a omni casus, p. ex. ne al ultim exemple dat. Lass nos notar

-35-


adplu que, del tri "quam" 's de tal locutiones, anc li prime es ambigui pos plu, minu o tam.

Ergo, anc ci un vicari simplic duplette es optabil. Ma, pro quo ne utilisar li natural latin locution tam-quam format de natural e occidentalic elementes ?

Noi va dir, ergo: "Macaulay es minu successosi (tam-)quam poet quam tam-quam prosator" - o - "Charles Péguy es tam grand (tam-)quam poet quam tam-quam prosator."

Nu, lass nos addir al positiv tese de sr A. Z. R. que quam, essente distinct de que, resolue felicimen un desfacilitá del frances modern. In old témpore on posset dir "que que" quam que. P. ex.: li sant Rey Luis IX, morient, dit a su primogenito alquo quam to ci: "Je prefererois que un Escossois venist d'Escosse et gouvernast ce Royaume bien, sagement e justement ''que que'' tu le gouvernast mal et follement." It es: "Yo vell preferer que un Scot mey venir fro Scotia e reyer ti
ci reyia sagi- e justimen ''quam que'' tu mey guvernar it mal e follimen." Li modern francés es fortiat tornar it: ... "quam vider (post su morte!) te guvernar it mal."
F. Tailliez.
---

Evolution.

De Carles Varela, Figueres, Hispania.

Durant li unesim mensus de mi adhesion al ido-movement mi ido-instructor misset me li nros 27—28 de Kosmoglolt por comparation. To esset li unesim vez que yo videt occidental, Li instructor dit me: Li lingue ido es li maxim bon. Yo conosse altri sistemas; anc "Kosmoglott", quel apari me com-
plicat.

Cert - yo dit me - occidental es facilmen comprensibil, ma qui va parlar it? Un vez it fini per i, un altri per t, un altri per I etc. E qualmen conservar li valore grammatical del paroles? Qualmen on posse saver esque "il vole fort martel" significa (in esperanto): "li vole forte martelas" o "li forte volas martelon, o marteli", etc.? Ma ti risibil rasonament bentost desaparit. Occidental monstrat me que, tot quam nor

-36-


national lingues, on posse parlar li auxiliari LI sin etiquettation obligatori.

In esperanto e anc in ido on es fortiat saver li valore del radica. Por ex. "La richo" vell esser in occidental "Lu rich" o "Li riche". E ti sam -o apu altri radicas, quam ''altri, cavalle, chapel'', have altri valore. Do, si on deve saver li valore del radica, quel utilitá haver -a, -o in bona homo?

Ti reflexiones suficet impedir me amar ido. Támen yo restat adheret al movement idistic pro li motives sequent: occidental ya havet I) verbal radicas finient per tri different tematic vocales*; 2) mult aparent irregularitás (ta, to, omni, partú, noi); 3) sinonimes. Yo restat anc pro que ido esset un progresset esperanto. Naturalmen ti maniere regardar occidental esset causat del influentie del artificial lingues (esperanto e ido).

Esque posse exister un lingue plu bon? Quande yo fat me ti question on anunciat in Mondo li proxim aparition de novial, e yo obliviat occidental.

"Si novial apari 5 annus post occidental, it va profitar del avantages de occidental e va presentar li definitiv lingue auxiliari." To esset mi pensa, ma con astonament yo videt que
novial presentat se con 4 verb-gruppes! Talmen Jespersen dat un anihilativ colp a ido, quel paradoxalmen il volet salvar per su novial, durant que il quasi aprobat occidental. Ples
vider anc li nuanciant vocales, li verbal sistema etc. Si on accepta ti sistema, it es totalmen null complication, si existe por ex. mutation in un singul gruppe.

Esque Jespersen ha actet durmen contra occidental? Secun me, no. Leente atentivmen "An international Language" on posse excerpter tipic remarcas quam li sequent (pri li sufixes de coquetterie, altess, varietá, libertá, longore, maladie): "or is each Occidentalist free in every particular case to the ending that pleases him best?" Su critica es sive un interrogation sive un comparation. Malgré li ortografic diferenties
---

* Naturalmen ti temas apartene al verbal derivation, quel in occidental ne es necessi por li practic apprension e usu del lingue. Ili deve ne esser confuset con li 3 finitiones -r, -t, -nt del unic, sempre regulari conjugation del formal grammatica.    Red.

-37-


occidental es sur li rect via e "pri importantie sta in prim loco" (Jespersen).

Talmen, durant mult témpore yo esset perdit inter diferent projectes; ma in fine li election evenit sin dúbita: OCCIDENTAL. Mi prejudicies hat fugit. Ples considerar li intern fortie de occidental! It es li unic auxiliari lingue pri quel yo parlat o scrit córam li publica ...
Nequande yo actet talmen por esperanto, mem quande yo ne conosset quelcunc altri mundlingue!

Esque occidental va bentost victoriar? Si omni homes acte quam yo, no. Ma in compensation yo ha just presentat occidental e va luctar activmen por atinger su victorie in mi land. Fortunosmen li maxim mult homes, serchante lu max simplic, adhere li lingue, quel da les li impression de stabilitá e naturalitá e lassa lingual preocupationes ad altres.

OCCIDENTAL avansa; on ne posse impedir su progress!
---

Propaganda.
(Continuation.)

12. Propaganda per brochuras. Quelc coidealistes ja ha expresset li intention editer lor articules quam apart brochuras. Nu, qui have li moné por to, ti posse realisar su intention plu facilmen per un subsidie a Cosmoglotta.

Ma noi opine que noi omnes deve tornar nor atention precipue al edition de sciential libres, e secun li modern tendentie con max mult possibil ilustrationes. Do it va esser tre bon traducter partes autonom de sciential ovres con ilustrationes e demandar del autor e editoría del original ovre li permission al publication del traduction. In mult casus, precipue si li parte traductet posse instigar li letores comprar li tot ovre in li lingue original, autor e editoría va esser parat permisser li printation del traduction e disponer li original clichés.

Comprensibilmen it va esser mem plu interessant e propagatori publicar original ovrettes, ma li fabrication de propri clichés va esser plu custosi.

Solmen in casus exceptional it va esser recomandabil editer

-38-


litterari ovres, e solmen ilustrat. Nam per li film e li progressent tecnica de illustration li optic desiras del publica es in present plu dominant quam antey. Noi vide ya que mem li grand jurnales dial usa plu  plu mult ilustrationes.

13. Moné, moné! Moné, moné! it directe li homanité! E advere mem omni idealistic movement posse progresser solmen, si li financial medies ne manca. To have valore anc por li divers movementes interlinguistic. volapük, Esperanto, Ido, ili progresset e havet successe per li financial conditiones esset dat.

Li realitá demonstra que per moné mem un mal cose marcha, sin moné lu maxim bon halta. M. Pirro ja in 1868 publicat su "Universal Glot", mult plu bon quam mani lingues auxiliari aparit plu tard. Ma il ne successat pro que li necessi pecunie mancat.

Do, coidealistes, si vu da nos ti ci o ti ta consilies, ples procurar nos anc li necessi pecunie por plenar vor desira. E si vu have nequel altri desira quam que Occidental mey avansar, nu, in ti casu ples dar nos li possibilitá obtener mem plu mult moné.

14. Fine. Nu, coidealistes, noi ha dat vos nor consilies por vor propaganda. Ples egardar li consilies quel vu posse plenar. E si omnes vell far talmen, noi va vider que nor scope aproxima se plu e plu mult, que Occidental triumfa e que post centannual eforties li problema de un lingue international sta soluet in realitá e inradicat in li practica del international vive del homanité.

K. Janotta.
---

Utilisation del solari energie.

De Oshchepkov, Tashkent, USSR.

A chascun quadrat metre del superficie del terre cade durant un die 7 000 calories de calore. Ples calcular quel colossal quantitá de energie es ínutilmen perdit! Ma qualmen utilisar it?

Li importantie de ti question por USSR (quel ocupa un

-39-


JOSEPH GAR, München,
autor del dictionarium German - Occidental, unesim national dictionarium de Occidental.
-----


sixesim parte del terrglobe) es grandissim, —— precipue si on regarda li conditiones de Central Asia.

Nu, támen, li Geofisic Observatoria in li cité Tashkent ha terminat su experimentes pri li acumulation de solari energie. Per aparates constructet de K.G. Trofimov on successat transformar li radial energie in energie caloric sin concentration del radies.

Durant un clar die estival un tal solari acumulator con un area de 0,71 quadrat metre leva li temperatura de 60 litres de aqua de 18 til 100 gradus; un quadrat metre del solari absorptor egala un demí tonne de carbon. To da li medial production annual de 16 000 litres de aqua calorisat per metre del acumulator.

Li observatoria ha anc trovat li metodes del isolation del solari caldron. Su accumulator - del capacitá de 150 cubic metres de aqua calorisat til 100 gradus frigida se til li temperatura del aer solmen durant un annu. Do, li futuri absorptor de solari energie ne va depender ni del sesone del annu, ni del témpore del die, ni del conditiones del nubositá. Ja nu li rect explotation del solari energie ne es un fantasie. Li Geofisic Observatoria in Tashkent ja have solari cocine

-40-


L. M. de GUESNET, Paris, li creator del movement Occ. in li landes de Occidente. President del Occ. Societé de Francia, exredactor del revúe esperantistic "Tra la Mondo", expresidente del Franca Ido Societo.
-----

e solari balneatoria, queles functiona exclusivmen per solari energie. Li observatoria have un solari pumpstation por aqua. Nu li tot omnidial cuida pri li functionarios del observatoria es efectet per solari energie. Li custa de un metre del installation es solmen 12 rubles!

Li recivet solari energie on posse efectivmen aplicar in li textilic, conservic e chimic industries, por irigation de campes, etc: Ma to es solmen li comensa.

In li cité de Samarcand (Central Asia) on nu experimenta pri li transformation del solari a electric energie.

Trad. ex li "Pravda" del 25.12.32.
de Dr A. Badadagly, Kiev.
-----

Li politecnic institute viennesi in 1866 ha dit pri li scri-machine del fin-carpentero tirolesi Mitterhofer: "Practic usa del scri-aparate forsan ne es esperabil, pro que por su function, mem si on labora con tre modest rapiditá, es besonat mult e continuat exercitie e mem che plen habilitá nequande vell esser atinget li sam rapiditá e perfection quam che li acustomat scrition".

-41-


Etimologic bagatelles: li Bible.

Li nómine del Bible es vermen un parol international. It es conosset partú quam li designation del documentarium del cristian religion. Ma ja in li comensa de nor cronologie, ante li adoption del modern, specialisat sense, nor parol esset old, mem antiquissim. In li splendidmen developat mediterran civilisation greco-latin del Roma imperial li parol "bible" esset certmen bon naturalisat. Támen it esset originarimen un foreno venient ex un altri land, mem ex un altri parte del munde. E in sam témpore su orígine e migrationes ilumina simbolicmen li comensa de nor hodial cultura dependent, quam omni alt-culturas, de un invention a quel nor parol es strettmen ligat, li arte de scrition.

Li tracies del "bible" conducte nos ad Asia, ad un micri, hotémpore ínsignificant cité sur li sirian borde del Mediterran Mare, nominat Djebeil. Támen, ti loco ne ha sempre esset tam modest quam hodie. In li Old Testament it apari, probabilmen íncorect, quam Gebal, e in li el-Amarna archive (li bon conosset colection de lettres scrit c. 1300 a. Chr. per babilonian cuneari lítteres de reyettes in Siria e Palestina al egiptian faraones) it porta li nómine Gublae Ja c. 2000 a. Chr., quande li egiptianes ta erectet un temple dedicat a "Hathor, li Dómina de Gubla", ti cité esset un del grand centres del mundal comercie de ti distant témpores. Specialmen interessant por nos in ti ci conexe es li amusant raconta de e. 1100 a. Chr. pri li conversation de du astut negociantes, un egiptian agente e li rey de Gubla. In lor abundant parlada noi recive un indication pri li merces importat ex Egiptia: linage, cordage, pelles e fin papire  (500 folies). Li papire, li preferet scri-materiale del scriaci Egiptia, importat ad in Siria, por re-export probabilmen, inter merces de necessitá e in tal quantitá, long ante li comensa del hodial dominant occidental civilisation!

Quande plu tard, per li antiqui Grecia, Europa finalmen comensat prender parte al cultural vive del munde, it esset probabilmen de Gubla que li grecos procurat se li papire (quel ha dat nos li parol paper), ti índispensabil levette a un plu alt nivelle de civilisation. Benque li nómine del old depó de papire

-

sembla esser facilmen pronunciabil, li grecos successat perverter it a Byblos o Biblos, quel por ili bentost devenit sinonim con "paper" o "libre", tot quam li cité Pergamon in Asia Minor devet prestar su nómine al pergamene. Quam on save, li medievie, herede del antiqui greco-roman civilisation, ha poy restrictet li ''byblos'' del grecos a designar li Bible del cristianes, li Sant Scritura, Libre del Libres.
K.B.B.
---

Automobil e relvia.

In omni civilisat landes del munde on remarca tendenties a impedir li crescentie del automobilistica. To es absolutmen comprensibil, si on regarda quant imens capitales li homes
desde 100 annus ha investit in li relvias. Ti capitales apartenent in majorité al states plu e plu devalorisa se per que li automobil priva de it un grand part del transport de persones e de merces.

Certmen li automobil hodie es li vehicul tecnicmen plu perfect quam li relvia. Pro to li administrationes del relvias in omni landes ha apertet li combatte contra li automobiles,
respectivmen contra li autobuses in plu strett sense. Por li automobilistica ti combatte es desfacil apartmen per que, pro li supranominat cause, li states protecte li relvias.

Tamen null clar cap dubita pri to quo va esser li final decision. Sempre li factes demonstra li parol: li plu bon es li ínamic del bon. Li autobus va suplantar li relvia tam quam it fat halta al expansion del electric tramvia.

Ne per impedir li automobistica ma per adaptar li tot trafic al mutat circumstanties on va atinger li definitiv solution. Ti land quel quam unesim va utilisar ti reconossentie, va haver li unesim avantages in li general prosperitá quel va sequer al grand combatte del vehicules.

Inter li mult propositiones queles on ja presentat por finir li combatte li propose del americano Cammen (Naturwiss. 21 63: 1933) merite atention, malgré que su project in li hodial pecuniari situation have un aspect quasi aventuresc, Il proposi

-43-


posi usufructuar li aerprofil e li station-edificies constructet por li relvia per erecter scafodages súper li terrenes del relvia. Sur ti scafodages posse vehicular rapid motor-wagones simil al suspendet relvia inter Elberfeld e Barmen in Germania. Li suspendet trenes con facilitá posse atinger un velocitá de 200 km per hor; per to por plu long viages li superioritá del
relvia al autobus es denov cert por quelc témpor.

Sur li ferrin construction del suspendet relvia on posse installar alt-stradas por rapid automobiles e autobuses interurban.

Li project de Cammen have li avantage que li relvias posse introducter un express trafic quel in li hodial statu vell esser impossibil. Li ordinari strades ja superoccupat va esser usat solmen per li lent vehicules. Contra payar modic taxes al administration del relvia, li rapid vehicules interurban va posser mover se precipue súper li terren del relvias.

Del vis-punctu national-economic ti plan sembla plu profitabil quam li altri projectes de automobil-stradas e de reactivation del antiquat relvias.

Ing. E. Pigal.
-----

Viage de yun Djambi in Pinguinia.

Fragment del libre "L'ile des Pingouins" (travestie del universal historie) de Anatole France.

Pos ninanti dies de navigation yo debarcat in li vast e abandonat portu del Pinguines e yo continuat súper campes inplugat a lor devastat cité capital.

Circumdat de fortificationes e plen de casernes e arsenales it havet un aspect samtemporanmen martial e desolat. Debil e ínvalid mannes marchat fiermen tra li strades in Old uniformes portant corrodet armes.

- Quo vu desira? yo esset rudmen questionat apu li porta del cité de un militario, li mustaches de quel visat al ciel.

- Senior, yo respondet, yo veni quam un explorator por visitar ti insul.

- It ne es un insul, replicat li soldat.

-44-


- Quo, yo exclamat, li insul del Pinguines ne es un insul?

- No, senior, it es un insula; antey on ha nominat it insul, ma ante cent annus on decidet nominar it insula. It es li sol insula del tot universe. Esque vu have un passport?

- Ples, ci it es. Monstra it ínmediatmen al ministerie de foren aferes.

Un guide claudicant, qui ductet me, haltat sur un vast plazza.

- Quam vu save, il dit, li insula ha genitet Trinco, li maxim grand genie del universe; ci vu posse vider su statue.

- Quo extraordinari, do, ha ti Trinco fat? yo questionat.

- Guerre!

- To ne es extraordinari. Noi malayeses have permanent guerres.

- To es possibil, ma Trinco es li max grand combattor de omni landes e de omni témpores.

Quande vu ancrat in nor portu, vu videt vers li ost un vulcanic insul format quam un cone, ne grand, ma famosi pro su vines; on ha nominat it Ampeloforia. E vers li west vu videt un plu grand insul, quel leva un long serie acut dentes vers li ciel; pro to on ha nominat it li Machuore del Cane; it es rich ye cupre-mines. Noi possedet ambi ti insules ante li regime de Trinco, e ta esset li frontieras de nor imperia.

Trinco expandet nor dominias súper li archipelago del Turcoses li Continent Verdi. Il conquestat li land del trist Mar-svines e plantat su flagga inter li glacieres del pol e sur li sand brulant del african deserte.

Il colectet truppes in omni landes, e quande ili passat pos nor propri infanterie, nor grenadieres, nor cavallerie e dragones, nor artillerie e ingenieros, on posset vider yelb soldates
con blu armaturas, rubi mannes tatuat per solari e genitic figuras e portant plumes multicolori sur lor capes, e flechieres plenat de claccant fleches invenat sur lor dorses; nud negres armat solmen per lor dentes e ungules; pigméos cavalcant sur grues, gorillas portant truncos de árbores ductet de un old simio, quel sur su péctor vellosi portat li cruce del Legion de honore. E omni ti truppes, ardent de patriotisme sub li banniere de Trinco, volat de victorie a victorie, e durant trianti annus de guerres Trinco conquestat li demí parte del munde.

- Quo! yo exclamat, vu possede li demí parte del munde?

-45-


- Trinco ha conquestat it por nos, e por nos il ha perdit it. Grand in su deruptes quam in su victories il ha resignat omnicos quo il ha prendet.

Il resignat anc li du insules Ampeloforia e li Machuore del Cane, queles noi possedet ante su témpore. Il lassat detra se un Pinguinia apovrit e desinhabitat. Li flora del insula perit in su guerres. Ye témpore de su cade it restat in nor land solmen corporalmen defect persones, de queles noi descende. Ma il ha donat glorie a nos!

- Il fat vos payar it custosi.

- Li glorie ne posse esser payat tro custosi, respondet mi guide.

Traductet ex li frances de Victor Högstrand.
---

Quande Fúlton 1804 ha fat al grand Napoleon li propose constructer un flotte de vapor-naves por li guerre contra Anglia, Napoleon ordonat li Institute National in Paris controlar li project. Il scrit li 21 julí del sam annu al ministre de Champagny: "Vu mult tro tard ha directet mi atention a ti afere, proque ti project es capabil changear li aspect del munde .. Un grandios veritá, un factic, palpabil veritá sta avan mi ocules. It va esser li function del concernet seniores del commission vider ti veritá e efortiar comprender it. Strax pos que li raport va esser fat e misset a vos, vu mey transmisser it me. Ples cuidar pri que li afere es aclarat in maximal un semane, proque yo es ínpatient".

Ancor in 1816 li parisian patente oficie e su director Colonne declinat li petition del Marquis de Joffroy, qui ja ha fat experimentes relatent, pro consideration del ínimportant valore del invention.
---

PROPAGANDA-EXEMPLARES de Cosmoglotta. Si alquel coidealist ha usat su ex. de Cgl por propaganda, il posse reciver un nov ex. per scrir al administration. Tis qui desira mult exemplares es petit
misser alquant moné por li postal expenses (1/2 doll. por ea. 75 ex.)

SUBVENTIONES A CGL. J. Söderström 10 sv. Cor.; L. M. de Guesnet 200 fr- fr.; W. Mildebrath 10 RM; Gerald A. Moore £ 20. Cordial mersias !   Adm.
---

¿┴NƎW∀NNOq∀ ɹOΛ ┴∀⅄∀Ԁ ∀ſ ∀H ∩Λ Ǝ∩QSƎ

-46-


CRONICA.

LI MUNDLINGUE IN LI RADIO. Li 30m marte, de clocca 20 til 0,30, evenit in Stockholm un radio-discussion pri LI arangeat del Sved Radio-Servicie. Li sequent projectes esset representat: anglic (prof. Zachrisson); esperanto (prof. Collinder, red. Jansson e sr Söderberg) ; ido (ing. Eriksson); occidental (docent von Sydow). Durant li unesim parte del debatte esset discusset li possibilitá de introducter un vivent national lingue quam auxiliari Ll. Contra prof. Z., qui parlat por anglesi in simplificat ortografie (anglic), on accentuat li inprobabilitá que li altri grand nationes va sacrificar lor altmen developat lingues por li anglesi quam sol medie de universal intercomprension. Li important fact que li maxim grand desfacilitá del anglesi reside ne in li ortografie e formal grammatica ma in fraseologie e stilistica ne esset refutat de prof. Z. Li ilustri "anglicano" declarat quam su ideal, realisat in anglic, li possibilitá "parlar li LI passabilmen". Ma per tal modest habilitá on ne gania access al grand ma linguisticmen tre desfacil anglesi litteratura; ti access esset támen descrit quam un del motives por studiar anglic! U es li logica in ti rasonament?

Li duesim parte del debatte esset precipue devoet a criticar espo, li defense de quel prof. C. interprendet con habilitá. Por li fundamental critica que espo conserva su unesim form malgré su grav mancas anc reconosset de Zamenhof self, il támen havet solmen li debil remarca que espo es tam genial que null changes es necessi!! Li acusa que li esperantisme es un secta quel isola in vice de conecter, anc ne esset refutat.

Sr Söderberg, un yun espo-entusiast, hat prendet sur se dar "li colp mortal" a occidental. Ma, ho ve, su entusiasme lassat le jettar solmen un fugitiv e superficial regarda al derivation de occ. per esperantistic oculares. Li summa de su critica esset: proque occ. ne es fat secun espistic principies, occ. es mal! Li povri occidentalist deve ya aprender tot paroles e ne radicas, e adplu natural, international paroles! Ma anc espo es fortiat tornar se plu e plu a ti international paroles, queles ja Zamenhof nominat plu natural e comprensibil quam li esperantismes. Pro quo li espistes in ultra deve aprender un grand amasse de ínnatural, arbitrari paroles sin practic valore sr S. ne informat nos !

Li fundamental principies de occ., un natural vocabularium juntet a un regulari grammatica, resultant in immediat comprensibilitá e usabilitá anc con non-occidentalistes, esset in null maniere questionat. Per application de ti principies, li occ.-representant emfasat, que li
lingue occ. ha realisat in li max simplic e max effectiv maniere li ver scope del LI, ad saver far se comprendet facilmen del max mult homes.

NOV LANDAL FEDERATION. Noi have li plesur informar nor letores pri li fundation de "Interlanguage Occidental Association de Irlandia." Presidente: sr J. van Kohn; secretario e cassero: sr M.
Murphy, M. A. Noi desira bon success al nov organisation !

GERMAN OCCIDENTALIST, nr 3 e 4, ha aparit e contene inter altricos consilies por li propaganda, de Dr Peipers, Adavan, de E. W., Pri li letura, de John Locke.

-47-


INTERLANGUAGES, nr 53, publica alquant biografic noticies pri sr de Wahl (con portrete). Li caderne anc contene in occ.: Naturalmen, polemic noticies de prof. Ric Berger contra srs Riedel e de Saussure; un Declaration de adhesion a occ., de sr Varela, e Solmen un question de potentie, de sr Karch. Nr 54 da li portrete de sr Fred. Lagnel, secretario del Sviss Association por Occidental, autor de mult documentes pri li problema de LI, editet de Occidental-Buró in Chapelle-
Vaud (Svissia).

MONDO, nr 239, contene du interessant articules pri "Esperantisme, pasifisme, supernationalisme", e "Hiperlingue".

HELVETIA nro 56/57 (Januar-Februar 1933) contene inter altricos Graphologie interlinguistic (declarationes de un conosset parisan grafologa pri quin prominent interlinguistes), Quelques points de comparaison entre l'Esperanto et l'Occidental, Qui es Edgar de Wahl?, Les 5 solutions du problème de la langue internationale.

EMPORDA FEDERAL, nro 830, Hispania, ha publicat un long articul in catalan pri li principies de Occidental.

avant!, nro 38, Hispania, sub li rubrica "Pro quo esperanto ne ha avansat?" fa atender li stagnation de espo e li aparition de occidental de quel on da li principies e un textu specimen.

PROGRESO, nro 93 (Februar 1938) publica un extract de un articul de sr A. P. Beauchemin intitulat "Kurta historio di la Linguo Internaciona". Sr B. tucha ci li schisma inter li espistes e li debattes del "Lingual Komisitaro" ductent al proposition del reform project Ido in 1907. Noi cita: "Yo intrat in un micri salon. Durant que yo leet ta mi jurnales yo subitmen videt srs Zamenhof e de Beaufront intrar. Ili ne posset vider me, ma yo posset audir lor conversation. Ili discusset un project por emendar Espo. Ti emendationes esset suggestet de un micri brochura distribuet al principal Esperantistes durant li congress e de quel li autor sr Couturat, secretario del Delegation. . Sr de Beaufront pledat acceptation de ti emendationes; sammen sr Zamenhof havet un favorabil opinion pri ili, ma il objectet que to va nocer li unitá e li propaganda. In fine il consentit que sr de Beaufront va substituer le por colaborar e suggester, in casu de necessitá, li desirand reformas in li lingue. Post un discussion de plu quam un demí-hor ili retornat e yo continuat mi letura." Evidentmen li espistes ne posse apoyar se sur li autoritá de Zamenhof concernent li pretendet excellentie de lor lingue.

SVEDIA. Li Sved Occidental Federation havet su annual reunion in Stockholm li 30m marte sub presidentie de doc. C. W. von Sydow. Li anteyan comité directiv, mentionat in Cgl nro 82, esset re-electet. Li 31m marte Dr. von Sydow visitat un populari universitá in li proximitá de Stockholm e fat un discurs pri li question de LI córam ca. 70 persones.

FRANCIA. Anuncias ha aparit in li pacifist jurnales La patrie Humaine e Le Semeur, e in "L'Ecole Emancipée", revúe del sindicate del instructeros.

Edvard Rydahls Boktryckeri, 1933

No comments:

Post a Comment

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...