Tuesday, 2 April 2019

Cosmoglotta A 068 (jan-feb 1930)

= COSMOGLOTTA =

Oficial organ del Occidental-Union
Consacrat al developation, propaganda e aplication de
Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 1    Januar, Februar 1930   Numeró 68

Contene: Cronica, pg 1. - Oficial comunicationes, de Central Oficie, pg. 5 - Regulamentes (Comité Linguistic, Academie), pg. 7 - Interlinguistic reminiscenties II, III, de E. de Wahl, pg. 11 - Corespondentie, de Heinrich Loft, pg. 18. - Pro quo noi studia historie, de J.L. Maddox, pg. 20. - Foren lingue, de K. Janotta, pg. 22. - Fabul, de Klabund, pg. 22. - Record de rapiditá, pg. 23. - Reclame, de Joh. Frank, pg. 23. - Subventiones, pg. 24. - Avises, pg. 24.

== CRONICA ==

Libres

OCCIDENTAL, DIE WELTSPRACHE. Einführung samt Lehrkursus, Lesestücken, Häufigkeitswörterverzeichnis, u.a. Beiträge von E. Graber (Dresden), K. Janotta (Kaltenleutgeben), E. Pigal (Mauer bei Wien), J. Prorók (Leipzig), Mag. phil. A. Z. Ramstedt (Helsingfors) und E. v. Wahl (Reval). Herausgeben von E. Pigal durch die Haupstelle der Occidental-Union in Mauer bei Wien, Franckhsche Verlagshanglung, Stuttgart 1930. -- 256 SEiten in Normformat A 5 (148 x 210 mm).

Preis: geb. RM 8,- (ö. S. 13,70), brosch. RM 5,50 (ö S. 9,50).

Ex li contenete (traductet fro german): Vias e abvias al mundlingue, de E. de Wahl. Essentie de Occidental, de E. Pigal. Cultural e pedagogic valore de Occidental, de J. Prorók. Motivation, de E. de Wahl. Occidental-curs in 10 leciones de Mag. phil. A. Z. Ramstedt. Repetitorie del grammatica in Occidental, de Karl Janotta. Vocabularium del 1000 frequent paroles (Occidental-Deutsch e Deutsch-Occidental) de E. Graber. Leturas in Occidental. Textus comparativ in 9 lingues, etc.

Li prefacie es precedet per li conosset motto propagativ secun Albert Lecomte. Li unesim articul de Wahl es un analisant historie del mundlingual tendenties, depos li antiqui témpores til hodie, con special egard al anglés, latin, Volapük, Esperanto, Ido e Novial. Li duesim articul de Wahl (Motivation) presenta justificationes de apart formes de Occidental e completa li tractate de Pigal, quel es augmentat e ameliorat conform al articul sub li sam titul in Cosmoglotta nr 45. Pri li excellent Occidental-curs arangeat secun li recent pedagogic experienties e exemplificat per tre interessant leturas de distint qualitá, ja esset raportat plur vezes in altri locs de Cosmoglotta.

-2-

Li repetitorie del grammatica es scrit in Occidental self con li intention ne solmen dar un resumé del curs de Ramstedt, ma anc exercir li adept pri li letion del linguistic articules in ti libre e in Occidental-revúes. In fine li ovre contene enunciationes de competentes pri Occidental in textus paralel, Occidental e german, adplu avises pri movement e litteratura.

Li dictionarium del sistematicmen selectet 1000 paroles max frequent es un fonte unic til nu por lexicografos de omni lingues. Li unesim vocabularium scientificmen elaborat secun frequentie del paroles esset fat por li german lingue (Häufigkeitswörterbuch der deutschen Sprache, Festgestellt durche inen Arbeitsausschuss der deutschen Stenographiesysteme. Herausgegeben 1897 von F. W. Kaeding. Wort-, Silben- und Buchstabenzählung, Verlag: E. S. Mittler & Sohn, Berlin SW, Kochstrasse 68..71). Por li L.I. anc Joseph Weisbart in su abecedarium ha composit un tal vocabularium del paroles usual in hem e ordinari comunication oral. Ma li vocabularium de E. Grober selecte e ordina li frequent paroles (presc li sam in chascun europan cultur-lingue) secun li actual besones del interlinguistes, i.e. precipue per scrit, in epistules, jurnales e libres.) 1

Li original vocabularium, li leturas e li repetitorie del grammatica in Occidental have interesse ne solmen por nov Occidental-interessates e comensantes, ma anc por occidentalistes perfect e non-german.

Ti libre ligat in elegant vestiment, velopat in un artistic covriment protectiv, es li unesim plu grand ovre quel contene in maniere sistematic e detalliat un complet colection del conceptiones del occidentalistes e del regules e formes usual del sistema Occidental.

Li Central Oficie e su colaboratores ha plenat su promesse. Li max grand mersias pro erection de ti monument in li historie del lingue international merite li reputat editoría e specialmen su clar-vident chef senior Hefrat Walther Keller.

Nu apartene al occidentalistes utilisar li instrument posit in lor manus. Ples hauster nov entusiasme ex li págines del libre, ples iniciar pensant e actent homes studiar it por que ili recive claritá in li actual statu del problema e por que ili aquisite un bon conossentie del lingue Occidental.

Li libre es recivibil anc per li Administration de Cosmoglotta.  -i-

----

1) Li 1000 max frequent paroles representa plu quam 3/4 del current lingue! Ti fact deveni credibil si on save que li 15 max frequent paroles representa circa 1/4 del tot lingue, quo chascun letor self posse constatar per un simplic statistica fat por exemple ex li paroles de tri págines de Cosmoglotta pri divers temas. Secun E.S. Holden e E.H. Babbitt un modern erudit hom save 30 000 til 60 000 divers paroles. Secun W. Wundt un infant usa circa 1000 divers paroles. Illias e Odissé junt have 9000 divers paroles. Secun K. Lokotsch li richesse del dictionarium de Shakespeare per su 20 000 paroles es un record.


-3-

COURS COMPLET D'OCCIDENTAL, de Ric Berger. Editoría: Occidental-Buró. Chapelle-Vaud (Svissia), brochura de IV + 64 págines, 220 x 180 mm, precie sv. fr. 0.50.

Ti grammatica con exercities por franceses esset fat tre habil, malgré que li sones mollat es evitat complet per formes anc criticabil: on usa atiner, ferral(l)ia etc. Nor fervorosi coidealist sr L. Ravasse, exoficero del francés marine, chevaliero del Legion de Honore, oficero del Coron de Italia, ha scrit li introduction, ex quel noi remarca li du sequent passus: "Li demonstration que Esperanto es plu facil quam Occidental, resta a far" ... e: "Li scope del lingue international es ... servir quam medie de intercomprension eficaci a omni teles, comerciantes, industriales, politicos, scientistes etc. por queles li relationes international constitue un necessitá. Pro to it es necessi que li lingue auxiliari es in lor nivelle intelectual, e ne in li nivelle del inteligentie rudimentari del populationes savagi ..." In 214 paragrafes li essentie e construction de Occidental es explicat e demonstrat passabilmen exhaustiv. Li regules de pronunciation es tractat suficent in detallie e con precision. Presc un ters del contenete es dedicat a exercities de traduction, quo es tre util por franceses queles, essente seductet per li romanic exteriore de Occidental, altrimen vell sin hesita aplicar gallicismes. Li curs es scrit con tant elan e verve que li letor certmen va studiar it con interesse crescent de un paragraf al sequent. It representa ne solmen li max complet aprense-libre, quel noi possede in lingue francés, ma it certmen va esser anc un bon e efectiv propagative. LI autor e su colaboratores merite gratulation e mersias.    A.D.

*

Li sved calendare NYKTERHETSFOLKETS KALENDER contene por 1930 un long articul pri li mundlingual question de Docente Dr. C.W. von Sydow, presidente honorari del Occidental-Academie e presidente del Sved Occidental-Federation. In un tre objectiv maniere es tractat li historic evolution del lingues international, li hodial representantes e lor merites e defectes. Li superioritá de Occidental es accentuat specialmen por li scientie e li comercie.  C.E.S.

Jurnales

HELVETIA, organ del Sviss Association por Occidental (SAPO), nr 12 (19), decembre 1929, Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia (Postchec-conto: II, 1969: Fred Lagnel, Chapelle, Vd.): abonnament por 1930: Svissia: sv. fr. 2.-; extrania: sv. fr. 2,50. Ex li contenete: Noi avansa! (nov membres), Occidental-Academie. Extraordinari experientie (un mann quel aprende Occidental in quelc hores e sin grammatica!). Document historic de grand valore (Un epistul de sr de Wahl pri li project Auli), Anecdotes, poemas, reclame etc.

INTER NOS, bulletin mensual del British Occidental Society. 18, Meadows Lane, Chester (Anglia), nr 3, decembre 1929: The Outlook (li perspective), li folie raporta pri li actual situation e expresse bon desiras por 1930): curt noticies; anuncias. Li redaction informa que in li proxim numeró del revúe va aparir un articul de sr de Wahl.


-4-

LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 28-m annu nr 1, 11 januar 1930. Sr. L. Ravasse descri li desfacilitás del international comprension in li comercie e proposi quam sol possibil solution li adoption de Occidental. Li articul fini per un propose de sr Dr. Nidecker, presentar al international comercie reclames in Occidental.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 7 decembre 1929, continua li discussion pri li L.I. per un articul de L. Ravasse motivant pro quo li autor prefere Occidental a Esperanto, e reproducte li image de sr de Wahl. Sr Maurice Duval prova defender Esperanto in un long epistul al redaction. In li numeró del 4 januar li revúe insertet un articul de L. Ravasse refutant li esperantistic argumentes in maniere irrefutabil. Lu sam fa sr René Depin in un epistul al redaction; il insiste precipue sur li opiniones del comité del « Delegation por adoption de un Lingue auxiliari ». de professor Meillet del « Collége de France » e del « Commission de Cooperation intelectual del Societé de Nationes », queles omni refusa Esperanto.

L'ALSACE ILLUSTRÉE, 9 novembre 1929, Mulhouse, contene un articul de sr. L.M. Guesnet. Il di inter altricos: « Occidental have un camp de action enorm. On posse usar it strax por li comunicationes e persones queles ha aprendet it nequande, queles mem ne conosse su nómine. »   Jtt.

LE TEMPS, Port au Prince (Haiti), 8 octobre, insertet un articul por Occidental.   L.M. de G.

NORTH CHINA STAR, Pekin, 11 novembre 1929, contene un articul pri Occidental sub titul con grand lítteres « Occidental stands chance of becoming universal language » (Occidental have chance devenir universal lingue). It es important que ti jurnal in lontan oriente nomina Occidental li « universal idioma de pace ». On constata que li grammatica es tre simplic e facil. Un textu in Occidental fini li impressiv articul.   Jtt.

« A bis Z », comunicationes por Scheithaueran stenographos, 1930, nr 1, inserte un curt textu por Occidental, tre recomandabil in populari propaganda in landes precipue non-romanic e nonanglés, ma in li lingue national. « Li lingue Occidental es un extract del international extran paroles ex li europan lingues. Qui es versat in lingues (sprachgewandt), ti comprende Occidental immediatmen. Qui ne es versat in lingues, ti aprende per chascun parol Occidental un parte (Stück) del europan cultura quel il ancor indige, e il talmen participa al tresores del international civilisation mental (Geistigkeit). Manuales es recivibil per adresse: ...»   E.P.

SENNACIULO, organ del S.A.T., association anational del  esperantistic laboreres, pag. 178, have un articul quel vell demonstrar li plen dissolution de Esperanto si it ne es solmen un momentan deviation. Sub li titul « Atentu spiriton, ne sole literon de Fundamento! » on postula inter altricos li sequent novitás, introduction del sufixes -al, -i e -oz, con li sam sens quam -al, -i(e), -os(i) in Occidental. Tal innovationes adver vell changear plenmen li lingue de Zamenhof.


-5-

BERLINER TAGEBLATT, Berlin, nr 3, 2. jan. 1930, contene in articul « Die Technifizierung der Verständigung » (Li tecnification del intercomprension) de B.F. Dolbin. Ti articul es o un ver persiflage de Esperanto o un demonstration que li autor ne conosse Esperanto; on ne posse suposir li duesim possibilitá, nam li jurnale apartene al firma Mosse, quel esset til recent li cardinal editoría del german esperantistes. Li autor nomina li Esperanto-traduction de « Meistersinger » (maestro-cantatores) de Richard Wagner un mal experiment e reputa Esperanto quam ínapt por li poesie. Li sonette « Bonvenon in Wien » de Fr. Zwach, il nomina un « liric malore ». Il postula li amelioration de Esperanto, quel have defectes queles deve esser abolit. « A ti lingue-edificie solmen su purification fro li mercantes conserva li spiritual consacration. Li proxim Esperanto-congress mey efortiar pri li problema dar li índubitosmen tecnic form al tecnic medie de intercomprension ». Anc ti autor postula li self-dissolution de Esperanto, in li prominent jurnale, quel ante poc mensus ancor esset conosset quam max remarcabil protector de Esperanto.   Jtt.

----

== OCCIDENTAL-UNION ==

=== Organisation Universal de Lingue International Occidental ===

Official comunicationes

I. Decisiones

Li constituent membre-organisationes del Occidental-Union ha decidet conform al Statute del Union (vide Cosmoglotta nr 55) por:

(a) Contribution annual por 1930:

(1) Chascun membre ordinari (i.e. organisation, vide articul 4 del Statute) paya 1/2 dollar por chascun complet o comensat 20ene de membres queles ti membre have.
(2) Membres extraordinari (articul 5) paya adminim 2 dollares.
(3) Adherentes individual, existent solmen in landes sin section national del Occidental-Union, paya 1/2 dollar.
(4) Chascun membre o adherent recive li oficial revúe gratuitmen in tant exemplares quant il paya 1/2 dollar al Central Oficie.
(5) Membre-contributiones al Occidental-Union deve esser explicitmen designat quam tales. Un abonnament del revúe ne implica li jures de membre.

(b) Functionaries:

(1) Protectores:

Dr. J. BAUDOUIN DE COURTENAY †, Professor de Linguistica, Universitá de Warszawa, Polonia; Dr. Albert GUÉRARD, Professor de Litteratura General e Comparat, Universitá de Stanford, California, USA; Dr. Albert SAARESTE, Professor de Litteratura, Universitá de Tartu (Dorpat), Estonia.


-6-

(2) Patronate:

Hoirat Walter KELLER, Stuttgart, Germania: Louis RAVASSE, Paris, Francia.

(3) Presidentes honorari:

Ing. Hanns HOERBIGER, Mauer bei Wien, Austria; General-Director Gerald A. MOORE, London, Anglia.

(4) Senate:

Provisori Presidente: Ing. Hans HOERBIGER; Vice-presidentes: Prof. Ric. BERGER, Morges, Svissia, e Dr. A. PEIPERS, Köln, Germania. Céteri membres: L.M. de GUESNET, Paris, Francia: Albert HALDIN, Eskilstuna, Svedia; Reg.-Rat Dr. MELL, Rudolstadt, Germania; Mag. phil. R. REHN, Helsingfors, Finnland; Comte Dr. E. ZICHY, Komárom, Hungaria.

 

(5) Central Oficie, Mauer bei Wien, Austria:

Director e Redactor: Ing. Engelbert PIGAL (EP); Secretario: Karl JANOTTA (Jtt); Administrator: Cand. comm. dipl. Maria MIMRA (MM).

(6) Academie:

Presidente honorari: Prof. Dr. C.W. von SYDOW, Lund, Svedia: Membre honorari: Edgar de WAHL, Reval, Estonia (EW); Presidente: Prof. H. PÁSMA, Tábor, Tchecoslovacia, (Pa); Vice-presidente: Dr. Ing. Artur WORMSER, Offenbach a., M., Germania (Wo); Secretario: Ing. E. PIGAL, Mauer bei Wien, Austria (EP); Membres: Dr. ASCHWANDEN, Biel, Svissia, Eric BIDDLE, Chester, Anglia, Dir. G. BOHIN, Strasbourg, Francia, J. CASSE, Köbenhavn, Dania, A. CREUX, Rue, Svissia, A. DEMINGER, Düsseldorf, Germania, Joseph GÄR, München, Germania, K. JANOTTA, Kaltenleutgeben, Austria, J.A. KAJS, Brno, Tchecoslovacia, Dr. K. SCHÜPPEL, Parchim, Germania, Dr. C.E. SJÖSTEDT, Upsala, Svedia.

(7) Comité linguistic (Celia).

Presidente e Redactor: Dr. A. WORMSER, Offenbach a.M., Germania (Wo); Secretario: A. DEMINGER, Düsseldorf, Germania (AD).

Pro mult ocupationes professional sr Mag. phil. A.Z. Ramstedt devet demissionar quam secretario del Celia. Noi tre regreta ti decision de nor estimat coidealist, quel ja mult avansat nor comun labores, tam per su activitá linguistic quam per li composition de su modellic Occidental-curs in li german libre « Occidental, die Weltsprache » (OdW). Ma Mag. Ramstedt continua consacrar su interesse a nor idé e anc su activ participation al movement per restar membre del Comité linguistic. Dr. Wormser e sr Deminger havet li amabilitá prender sur se provisorimen li redaction respectivmen li secretariatu de Celia. Li du coidealistes ja es bon conosset al occidentalistes per lor successosi labores por Celia. Dr. Wormser nu va anc presider Celia, pos que sr de Wahl quam autor de Occidental es e membre honorari del Academie e ergo anc de Celia e ne vole influer quam presidente li líber decisiones del du comissiones e self anc desira un plu grand índependentie in expression de su linguistic


-7-

opiniones, quo forsan esset minu possibil quande il esset presidente de Celia.

Noi mersia omni colaboratores pro acceptation del functiones por queles li Plenum del Union ha electet les. Nu, pos final constitution li nov annu mey devenir fructosi in li comun servicie por li pensa occidentalistic.

II. Adhesiones

Organisationes queles vole devenir membres del Occidental-Union, deve demandar del Central Oficie un formulare de declaration de adhesion.

Li membres del Union mey demandar del Central Oficie li necessi númere de oficial legitimationes del Union por lor individual membres.

Noi torna li atention al articul 5 del Statute (publicat in Cosmoglotta nr 55), secun quel omni persones juristic (i.e. autorités, corporationes, firmas, etc) posse devenir membres extraordinari si ili obliga se responder in Occidental a teles de lor corespondentes queles demanda it. Lor contribution minimal in annu es 2 dollar secun punctu I, a in supra. Omni occidentalist es invitat recrutar membres extraordinari por li Union. Li jures de ti membres on trova in li articules 7 e 12 del Statute.

III. Regulamentes

In sequent es presentat li provisori Regulamentes del Comité linguistic (CELIA) e del Academie, elaborat del comission preparatori.

Occidental-Union
Central Oficie

Karl Janotta
Secretario

Hans Hoerbiger
Provisori Presidente

Engelbert Pigal
Director

COMITÉ LINGUISTIC

Regulament

1. Comité Linguistic del Occidental-Union, nominat secun li autorisat Statute « Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari » (abreviat: CELIA) es un comission international e public, instituet del Occidental-Union secun su Statute.

2. Li programma del Comité es explorar propositiones pri li grammatica e glossarium del lingue international Occidental, e preparar li decisiones del Occidental-Academie.

3. Li decisiones del Comité pri linguistic questiones es a considerar quam expressiones de opinion e lor oficialisation es fat per li Occidental-Academie. Til ti oficialisation li nov formes posse esser usat in textus de instruction solmen con un asterisc (*). quel indica que ti formes es solmen in experimentation, ma ne ja aprobat.

4. Un parte del membres del Comité (10 til 30) es electet per li Senate del Occidental-Union secun li proposes del Central Oficie.


-8-

Un admaxim egal númere de membres posse esser cooptat per li Comité. Li candidatura de membres cooptand deve esser proposit e suficentmen motivat per adminim du membres e li acceptation fat sive per votation inter li membres sive per unanim decision del Direction del Comité. In plu omni membres del Occidental-Academie sin exception es anc membres del Comité.

5. Li Comité ne es obligat, acceptar o conservar membres queles ne usa li lingue oficial Occidental.

6. Un membre quel evidentmen refusa subordinar se al resolutiones del Comité, o quel durant un demí annu, sin motive valid, ne ha participat in li labores del Comité, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li Direction del Comité.

7. Li Direction del Comité consiste ex un Presidente, un Secretario, un Redactor e li Director del Central Oficie del Occidental-Union.

8. Li Direction es electet per li membres del Comité, por un periode de du annus per votation, ma it electe self su functionarios.

9. Li Direction have li jure cooptar se extraordinari membres por division del labor, e ordinari in casu de abdication de un de su functionarios.

10. Omni hom posse far al Comité propositiones linguistic, redactet in li oficial lingue. Ma li Comité ne es obligat posir un proposition in discussion, si it ne es conform al Regulament e decisiones del Comité e si ne adminim un membre del Comité recomanda it.

11. Omni membre have li jure inserter notas in li oficial circulares del Comité, por publicar talmen su opinion, si li material medies del Comité permisse ti publication.

12. Omni membre have li jure misser al Direction del Comité articules linguistic o organisatori in tam mult exemplares que ili posse esser dismisset del Direction al céteri membres del Comité. Tal scrites recive un current numeró quam circulare del Comité, si ili es arangeat in li form customat del céteri circulares del Comité.

13. Omni final propositiones e decisiones deve esser publicat in li circulares con indication del nómine del votantes por e contra.

15. In li corespondentie con li Comité chascun question deve esser tractat sur separat folie, scrit sur un látere, con un márgine in levul de adminim 20 mm, e deve portar li date, signatura e adresse del propositor. Li formate deve esser 210 x 297 mm. Li manuscrite deve esser facil leibil, preferibilmen scrit per machine, con lineas interspaciat.

16. Omni propositiones pri mutation o innovation del lingue del Comité deve esser acompaniat de un detalliat indication

(a) pro quo li existent form o metode es minu apt.
(b) pro quo li proposit nov form o  metode vell esser plu apt.
(c) quel formes del derivation es evocat per li mutation e
(d) quel expedientes es necessi por evitar possibil colisiones o complicationes pro altri formes o regules ja existent.

17. Li Presidente decide pri submisser a votation un question quel


-9-

ha esset suficentmen discusset. Ti decision deve esser anunciat in un oficial circulare tri mensus in ante per un nota redactet quam seque: « Li responses del membres pri li question de ... deve esser misset al Comité ante li ... » Li date es fixat del Presidente.

18. Chascun membre de quel li response ne veni al Secretaria in ti intervalle, es considerat quam « índiferent » pri li questiones posit.

19. Li questiones proposit al votation deve esser enunciat talmen, que li membres posse responder simplicmen per « yes » o « no » o « índiferent ».

20. Omni membre have li jure demandar un nov discussion e votation pri questiones ja decidet. Ma li Comité deve votar, esque it accepta un nov discussion.

21. Pri special paroles de scientie, tecnica, arte etc. li Comité decide ne ante audir competent specialistes.

22. In votationes decide li absolut majorité (it es plu quam 1/2 del númere de membres) del Comité, ne solmen del votantes. In fundamental trates changeant tot series de formation de paroles es necessi un 2/3 majorité del tot Comité.

23. Li Comité covri su expenses in general
(a) per voluntari subventiones, queles deve esser quittat in li circulares del Comité,
(b) per abonnamentes al circulares per non-membres (contra anticipat payament de un summa fixat per li Redactor), o si (a) e (b) ne sufice:
(c) per li Central Oficie secun decision del Senate.

24. Divergenties de opiniones relatent li regulament o decisiones del Comité es arbitrat del Comité self per li absolut majorité del membres.

25. Mutationes del regulament deve esser aprobat per li absolut majorité del Comité e per li Senate del Occidental-Union.

26. Propositiones pri li self-dissolution del Comité deve esser signal per 1/3 del membres e aprobat per 2/3 del votantes.

27. In li casu de dissolution del Comité su eventual possessiones apartene al Occidental-Union.

-----

OCCIDENTAL-ACADEMIE

Regulament

1. Li Occidental-Academie es un comission instituet del Occidental-Union secun su Statute.

2. Li programma del Academie es

(a) decider pri li final ratification del decisiones del « Comité Linguistic » del Occidental-Union por lor aprobation in universal usada.
(b) dar linguistic consilies e aprobationes por dictionariums, manuales e altri medies por aprension e aplication de Occidental.
(c) dar certificates por docentes de Occidental.
(d) validar certificates de aprension.
(e) representar li Occidental-Union in linguistic questiones.



-10-

3. Li Academie consiste ex li autor de Occidental quam membre honorari e ex admaxim 15 membres ordinari. In ultra li Academie posse cooptar un til six universitari professores de linguistica o litteratura quam extraordinari membres con li titul Protectores, un de ili anc con li titul Presidente honorari. Pri li election e cooption de su membres li Academie self decide in consense con li Central Oficie del Occidental-Union e secun propositiones fat sive del Comité Linguistic, sive del Protectores, sive del Senate del Union.

4. Chascun membre, quel evidentmen refusa subordinar se al resolutiones del Academie, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li direction del Academie.

5. Chascun membre ordinari, quel durant un demí annu, sin motive valid, ne ha participat in li labores del Academie, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li Direction del Academie.

6. Li Direction del Academie consiste ex un Presidente, un Secretario e tam mult altri membres quam li Academie judica quam necessi.

7. Omni decision del Academie deve esser insertet in li oficial revúe del Occidental-Union, ma sin indication del númere e del nómines del votantes. Ti ci dates es comunicat solmen al membres del Academie.

8. Per li simplic ratification (nominat « admission ») de un nov form o regul per li Academie, li corespondent form o regul valid til tande ne es oficialmen abolit. Li abolition deve esser expressivmen decidet; ma mem in ti casu li form o regul valid til tande es oficialmen tolerat ancor durant un periode de transition de quar (4) annus.

9. In li grammaticas e vocabulariums editet o aprobat per li Occidental-Academie deve esser aplicat li sequent signes:

† (cruce) por obsolet o abolit formes, con li eventual indication del periode de transition.
* (asterisc) por nov formes ancor ne admisset del Academie.
□ (i.e. un libre) por términos special, queles es tolerat por usation in li scientic o tecnic litteratura; ti ultim signe posse esser remplazzat per altri signes indicant li special scientie e tecnica.

10. Por li revision e aprobation de alquel ovre grammatical etc. li editor deve payar un taxe de 2/100 del complet edition, ma adminim 10 exemplares.

11. Qui vole reciver un certificat quam docente de Occidental, deve far un exámine córam du membres ordinari del Academie secun li regulament de exámines por docentes, stipulat del Academie, e payar in ante un taxe de 2 dollares al Academie. Li certificate have un validitá de 10 annus.

12. Omni Occidental-docente junt con un altri Occidental-docente have li jure dar a altri persones un certificate de aprension de Occidental secun li regulament de exámines de aprension, stipulat del Academie. Por li validation del certificate chascun candidate deve payar in ante un taxe de 1 dollar al Academie. Li certificate have un validitá de 10 annus.

13. In votationes decide li absolut majorité (it es plu quam 1/2



-11-

del votantes; in electiones decide in li unesim votation li absolut majorité del votantes, in un eventual duesim votation li relativ majorité.

14. Omni scrites e publicationes oficial del Academie deve haver li signatura del presidente e del secretario del Academie, e li signatura del director del Occidental-Union, o de lor vicarios respectiv. Omni certificate de un Occidental-docente deve haver in ultra li signatura del du membres del Academie, queles ha examinat li candidate.

15. Li Academie covri su expenses in general per
(a) voluntari subventiones, queles deve esser quittat in li oficial organ del Occidental-Union.
(b) taxas por aprobationes e certificates.
(c) subsidies del Occidental-Union.

16. Divergenties de opiniones relatent li regulament o decisiones del Academie es arbitrat del Academie self por li absolut majorité del votantes.

17. Mutationes del regulament deve esser aprobat per li absolut majorité del membres del Academie e per li Senate del Occidental-Union.

18. Propositiones pri li self-dissolution del Academie deve esser signat per 1/3 del membres e aprobat per 2/3 del votantes.

19. In li casu de dissolution del Academie su eventual possessiones apartene al Occidental-Union.

INTERLINGUISTIC REMINISCENTIES
de E. de Wahl
II   1)

Li vive rula, li unes abandona li scene, altres apari, nov homes, nov problemas, nov labores. Ili ha submerset presc omnicos in li Lethe del oblivie. Lu poc quo restat in mi memorie e singul documentes yo prova fixar ci, forsan tre disparat e íncoherent, sovente retornant a anteriori témpores o ja anticipante posteriori evenimentes.

Li unesim trist eveniment esset li discordantie con Zamenhof, evocat per mi forsan tro juvenil ímpetu in postulation de changes. Ili esset, quam on posse vider hodie in Occidental, in un direction quel aproxima li L.I. al comun europan formes e subordination al leges trovat per li linguescientie, elimination

---

1) Li parte I ha aparit in li nr 41 de Cosmoglotta, quel regretabilmen ja es exhaustet. Ma in su témpore noi ha fat printes special del unesim parte, quel nov abonnates posse reciver contra ö S. 0.50.   Red.


-12-

del ínnatural accentu, del arbitrari finales -o, -a, -e, -as, -is, -os etc. Pri ti periode yo, quam ja dit supra, presc ne possede documentes, e anc mi memorie ne ha conservat li detallies. Ma forsan un die on va trovar ti corespondentie in li secret archives de Esperanto, quande ili va esser apertet al historic exploration e publicat. Ma yo possede un lettre de sr Trompeter, li editor e mecen de « La Esperantisto », li caractere de quel es sat conosset per li publicates in li Esperanto-presse, e quel forsan va interessar li letor. In ti lettre del 28 septembre 1891 Trompeter scri:

« Kiam mi legis la artikolon de doktoro Zamenhof en numero 7 de « Esperantisto », mi pensis, se mi loghus kun Zamenhof sub sama tegmento, kaj mi vidus la manuskripton antau la presado, mi dirus: « Amata sinjoro, elektu alian tonon, memoru, Vi enprenis la proponojn de sinjoro de Wahl kaj de aliaj en li publika gazeto sen komentaro, kaj nun Vi ne havas la rajton, respondi en tial morda tono. Diru, kion Vi volas diri kontrau la proponos, sed ne tiel tranchante! » Tiam mi forgesis duone la afero   1) ghis Via letero memoris  2) min al ghi... (Nu seque un exposition del desfacil financial etc situation de Zamenhof) ... Tiel sidis Zamenhof nun eble en ne tenebla situatio   3), kaj lia chagreno kondukis lian skribilon..

Estus damaghe por la afero, se restus la nuna malagordo inter Vi ambau, Chu Vi, estimegata Sinjoro, konsentas, ke mi pro Via afero kun Zamenhof skribu al li? Chu estas eble, fari pacon inter Vi kaj li? Kiel? »

Nu, li pace esset fat, ma li amical sentimentes de antey hat cedet a plu oficial corect relationes, queles pos quelc témpor cessat completmen, pos que yo hat completmen abandonat li Esperanto-movement in april, may 1894.

Hodie, quande yo have plu quam sixant annus, yo comprende Zamenhof e regreta que il ne vive plu por posser presser le li manu.

Il esset mi grand mastro e instructor, e quáncam it posse semblar que yo es su max fanatic adversario, yo self estima me quam su max fidel successor, ne in li líttere ma in li mente.
-----

1) Ples remarcar li erra contra li acusative.
2) vell dever esser: memorigis.
3) ples atenter ti form.


-13-

JULIUS LOTT

Nascet in Fürstenfeld (Austria), 16. 2. 1848.
Morit in Wien, 21. 2. 1905.



-14-

Inter li du extremes, li aprioristes e li pur naturalistes, Zamenhof esset ti quel volet unir ambi postulationes, li naturalitá e ínmediat comprensibilitá con absolut regularitá. Por ti remot témpores, por li yunesse del autor, por su ínsuficent filologic conossenties, su ovre esset un fenomen li signification de quel nequande va esser obliviat.

Just ti mental fundament de Zamenhof quel hat impressionat mi yun mente, esset li bussol quel guidat me durant mi explorationes in li virginal foreste del natural lingues. Unir li naturalitá, internationalitá e regularitá, in ti aspiration yo senti me plenmen disciplo de Zamenhof. Ne in li form, ma in li spíritu de su genial ovre.

« On recompensa mal li mastro, si on resta sempre disciplo » ha dit Nietzche.

III.

Quam ja dit supra, ja durant mi esperantistic periode yo ne solmen ocupat me pri reformas in Esperanto ma anc li movement de novicreationes de international lingues interessat me e yo examinat li projectes queles yo posset reciver: Liptay, Kosmos (Lauda), Communia (Stempfl), Universala (Heintzeler), Novilatin (Beermann), Lingua komun (Kürschner), Nov Latin (Rosa) e specialmen Mundolingue de Lott e Idiom Neutral de Rosenberger.

Ja in 1888 Lott hat publicat un brochura « Ist Volapük die beste und einfachste Lösung des Weltspracheproblems » e in 1889 « Eine Compromiss-Sprache als beste und einfachste Lösung des Weltsprache-Problems ». Il quasi predessinat li general form del futur L.I., constructet ex elementes del international paroles. Ti brochura contenet un curt grammatica e un parte del vocabularium (li líttere A) por demonstrar su principies.

In li grammatica advere regnat ancor suficent artificialitá. p.ex. mies (noi), tues (vu), soster (lor, de illos), saster (lor, de illas), so (il), sa (illa), va (quo), ve (qui), vopro (pro quo), desh (deci), okgessib (87) etc.

Ma Lott ja conserva li 3 finales, 1a, e, i in li verbes in li infinitive, advere ne in li conjugation.

Ja in 1890 yo coresponde con il pri divers formes de su grammatica, lexico, e li derivation. Il scri li 29. 8. 1890 de


-15-

Vienna in lingue german: « Yo ha provat adaptar Vor sistema de derivation al lingue international por junter it al lexico. Si it nu ea suficent bon che li sufixes, it falli totalmen che li prefixes. Ples haver li bonitá misser me li derivation in Vor sense solmen in lingue international, ma possibilmen bentost ». Il anc proposit me prender sur me li redaction de un periodic quel il volet editer, ma ti cose naufrageat, e ne ante 1893 Lott atinget editer li revúe « Le Kosmopolit » in L.I. e german, ma sub propri redaction. Su brochura e li circulares hectografat dismisset a omni conosset adresse támen visibilmen ne hat atraet li interesse in suficent gradu.

In omni casu li missuccess descorageat Lott talmen que in 1891 secun su lettres il volet jettar omnicos. Ma tande li libre de Liptay, quel expresset idés simil al sui e hat evocat interesse in li publica, pussa le denov al labor. Il edite in august 1891 un « Suplent folie » in lingues angles, german, frances, italian, hispan e adjuntion in su propri lingue. Inter altricos il publica pri li pronómines anc li propositiones de me, Runstedt, F.V. Lorenz e Liptay. It es interessant, que omni quar trovat necessi special formes del casu índirect. Támen Lott conserva su proposition con un sol form por omni casus. Anc li formes so, sa, soi, sostre etc resta. Ma li mutual corespondentie inter li progressiv interlinguistes visibilmen hat influentiat le, e quande in fin de 1892 il comensa li edition de su revúe « Le Kosmopolit » in li cap ja sta inter li fundamental regules li pronómines: mi, tu, elo, ela, ele; noi, voi, elos, elas; e mie, tue, sue, nostre, vostre, lostre. Ti ultim form il anc ne ha abandonat in su edition 1899. Su revúe, editet in mundolingue e german, támen ne posset perdurar 2 annus. Advere in decembre 1894 Lott scri, que il vole provar recomensar li edition, ma to nequande esset fat. 1)

Talmen ti edition provant junter omni progressiv mundlinguistes in constructiv comun labor ne posset tener se, sammen quam li unesim tal revúe « Interpretor », editet in Leipzig de Karl Lentze in annu 1889 til 1890, quáncam li base del lingue de Lentze esset tot altri quam ti de Lott. Il volet ye exemple
-----

1) Couturat in su Historie de la Langue Universelle di que ha aparit solmen 3 numerós del Kosmopolit (1 dec. 1892 til 1 febr. 1893). To es un erra. Yo self possede li numerós til 1 april 1894 (nr. 13).

de Volapük constructer un L.I. sur un simplificat e foneticmen transscrit Anglés, un metode quel til nu ne havet success, e ne posset entusiasmar mult persones. In li revúe « Interpretor » ti direction esset subtenet per Knuth, e li finnlandés Ilmari Krohn, chascun naturalmen con su propri personal nota. Ma anc bon e rasonabil articules esset publicat in ti unesim revúe, p.ex. li considerationes de Dr. Fricke, Lott e altris, ma Lentze e Krohn restat ínflexibil e pos li fine del Interpretor on ne audit plu pri ti direction til que Dr. Fr. Riedel e O. Scheffers publicat un articul in « Uniti langue » (Kosmoglott 1923 nr 1 [13]). In li sam numeró on trova anc specimenes del lingue de Lentze e de A. Nilson.

It esset do un general discadentie in li interlinguistic movement. Volapük plu e plu dissoluet se e su anteriori adherentes serchat un solution in li max divers directiones (chascun annu aparit un serie de nov projectes, ma omni sin minimal success, ni nov usabil idé). Esperanto luctat pro su vive e existentie, e sin li tenacie de Zamenhof, su marita e quelc de su adherentes, anc ti movement vell har ruit.

Li movement progressiv do desaparit del publicitá in li privat corespondentie del singul ductores e interessates.

Sub li influentie de mi considerationes e forsan anc del altri naturalistes, quam Grabowski etc, Lott plu e plu conforma su conceptiones con li nostris e finalmen transi al plu historic scrition, quáncam to sembla le esser solmen un transitori statu e que li futur evolution va esser un totalmen fonetic ortografie, o plu rect vell esser un grafic fonetic, nam il vole pronunciar li t in li sufix -tion quam pur t.

Yo auxiliat le per critica de su sempre renovat propositiones hectografat e per composition de un parte del vocabularium por su necessitás (li líttere H). Talmen li final form de su lingue ja es tre simil al hodial Occidental.

Yo possede un hectografat folie circulari de Lott con suficent vast propositiones grammatical e con mi contra-propositiones fat per rubi incre. E hodie yo deve confesser que mult formes de Lott, queles yo tande rejettat, sub influentie del lingue hispan, esset plu bon. E quáncam noi ne posset acordar nor idés totalmen, on posse vider in su ultim edition in 1899, quel il preparat por li Exposition International in Paris, un remarcabil modernitá, p.ex. li duplic valor de c, li duplic consonantes


-17-

etc; ma il conservat li italian pronunciation k del combination ch.

Ti evolution Lott visibilmen atinget per li augmentation del general interesse pri linguistic questiones, quel ductet al aparition del revúe « Linguist » sub redaction de Max Wahren in Hannover, in annu 1895 e 1897. Ti periode es suficent detalliat tractat in li « Histoire »e prof. Couturat. On save que un positiv resultate per ti discussiones ne ha esset atinget, e pro to Lott denove fat grand eforties por crear un international societé por presentar un modern usabil L.I. Il dimisset hectografat circulares con propositiones por un detalliat grammatica, corespondet con divers mundlinguistes, scrit articules e circulares e monstrat un vermen admirabil activitá, energie e persistentie, specialmen quam ja dit ante li Exposition International in Paris 1900. In 1899 do apari un nov ovre (li quasi final de Lott) « Un lingue international pro le cultivat nations de tot mund » con « Gramatic, Dialogs, letters et vocabular. Composit in anglian, frances, german, italian et universal lingue, pro le practic application durant le exposition universal de Paris 1900, Imprimeria Carl Fromme, Vienna. »  1)

In li « Histoire » de Couturat es recenset e exposit solmen ti ultim fase de evolution de Lott. Pro to it vell esser forsan interessant comparar su unesim provas, proque li libres e editiones de Lott nu es desfacilmen recivibil.

Ci do seque quelc specimenes ex su ovres. Li unesim esquisse (1889) regretabilmen ne contenet provas del lingue, pro to yo va restricter me ye exemples de 1891, 1893 e 1899.

(1891): Un universal lingue solu tand ave le esperanze de un bon resultat, quand le studie de id ese util pro omno. Anke le latin kontentaria le kondizion, ma ne in tel mod, quam un modern nov dialekt. Le latinik lingue ne satisfa le necesités de mondokomercie. Ni sue iregular gramatik ni sue inkomplet vokabular esse utilabl si esenzial modifikazions. Mult vokabls ese kognit solu (a) le latinistes.

(1893): Ele esse un fakt, qe l italianik, frankogallik ... lingue se formé ex le latin in un temp (intr e pos le migration del poples) qui ne estimé le sciences ni le kultur, et le derivation de
-----

1) Secun un recent comunication de ti printería-editoría li libre es totalmen exhaustet.  (Red.)


un nove regular latinik dialekt esse possibil anke nos  2) si noi vole.

(1899): In brevi tempor esseré cognit et usat ist lingue in tot le mund et ele obteneré un perfection qua neun lingue del terre. Ingenios dames ha un grand influence, ergo ha Vo le bonitá intrar in le mundolingual societá. »  3)

Li letor va constatar que li evolution de Lott ha movet se plu e plu in li direction quel yo sempre sublineat.

In ti ultim ovre de Lott on ja posse vider li fundament de omni naturalistic provas. Ma un clar formulat derivation manca anc ci. Pro to in ti témpores su demarchas fallit totalmen. Li publica ne comprendet li valore etern de su labores, li justitá de su idés e li clar videntie de ti profetic mente.
Un prematurat morte ha sepultet li fructes de su vast planes.

Tam plu noi deve ci memorar que Lott esset li unesim modern mundlinguist. Nietzsche ha dit: « Primnascetes es sempre sacrificat ». Ma lor glorie resta.

-----

CORESPONDENTIE

Heinrich Lott
a senior Karl Janotta, presidente del societé « Cosmoglotta » in Wien.

Plur vezes yo havet li honore esser invitat de vor estimatissim societé a discurses, e in un tel ocasion li desir esset expresset, reciver plu detalliat informationes pri Julius Lott, quel plur annus ante nu anc prendet parte activ al elaboration de un lingue international. Julius Lott esset li fratre de mi patre, e yo es parat con plesur dar informationes pri li vive de mi oncle.

Mi oncle Julius nascet ye li 16 februar 1848 in Fürstenfeld in Styria. Li die de su morte es li 21 februar 1905, do il morit in li 58-m annu de su vive quam oficiario superior in li direction del Privilegiat Austrian Nordferrovia in Wien. Mi avo, i.e. li patre de Julius Lott, Friedrich Lott, originat de Halberstadt in li provincia Saxonia e nascet ta 1794 quam filio del borgesi  stoffero Friedrich Lott in li dom « Hinter der Münze » (detra li monetería), quam di li testimonie baptismal de mi avo. Il immigrat versimil inter 1820 e 1830 a
-----

2) ci on ja vide, que il adopte li casu objectiv por li pronómines personal.
3) Ci ja es usat li líttere c con su duplic pronunciation. On mey anc remarcar li metode formar li imperative « ha Vo » per inversion del pronómine. Ci Lott anc usa Vo, durant que in su unesim conceptes il usat Tu.

-19-

Austria e etablisset se in Fürstenfeld in Styria u il maritat li filia Franziska del interprendero de edificies Andreas Flack. De ti maritage provenit 16 filies, de queles li max mult morit in un etá tre juvenil. Un etá medial atinget solmen li filio Heinrich Lott (mi patre), un filia Maria Lott maritat Pferschy (de quel vive ancor un nepotessa, li instructressa Martha Pferschy, in Pischelsdorf in Styria) e Julius Lott, de quel vive ancor li filias Ernestine, vidua de Calben e remaritat Günther, e Sidonie Lott, ambi in Wien.

Li patre de Julius Lott esset dom-proprietario e lupul-negociant in Fürstenfeld; li dom patrin jace vis a vis li « Grazer Tor » (Porta de Graz) e es hotémpore proprietá del casse de sparniages de Fürstenfeld. Por Julius Lott li carriera militari esset selectet. Il esset misset al Academie Militari in Wr. Neustadt, quel il quittat in 1866 quam leutenante de artillerie por participar strax li campanie contra Prussia. Ma pro que in li prussian armé versimil proxim consanguines marchat contra Austria, Julius Lott petitionat pro to, quam on di, e poy li ordone de march-rut ha esset changeat. Ma Julius Lott plu tard trovat ne plu joy de su carriera militari, nam il quittat voluntari li servicie militari e intrat li servicie civil del Privilegiat Austrian Nordferrovia. Il maritat se con Ernestine Paulizza, li filia de un architecte e ingeniero de Graz.

In mi infantie yo passat tre sovent li témpore del vacantie scolari in li familie de mi oncle Julius Lott e de ti témpore it restat in mi memorie, que li oncle mastrisat tre mult lingues, e il trublat alquande mi vacantial repose per que il instructet me zelosimen in li lingue italian, nam il opinet que li hom deve posseder lingues por trovar su existentie in li munde. In annus posterior yo observat que li oncle ocupat se tre zelosimen pri li lingue international « Volapük ». Sur su scritable un grand quantité de libres e brochuras stat staplat. Yo opine que il editet anc un revúe e fat un corespondentie de un enorm extension: nam yo memora ancor, que yo portat con su filies li lettres in corbes al posta. Til tard in li nocte il sedet apu su scritable, talmen que mi tante devenit tre indignat pro to; ella maledit to e dit sovente, que ella va metter li tot linguallia (Sprachenkram) in li forn, si il ja ne plu have témpore por su familie. Sovente li oncle fat in Wien in divers salas discurses a queles anc yo devet assister, e che queles sempre mult auditores esset reunit. Yo audit tre sovente, que il volet mem ameliorar li lingue international « Volapük », e il anc editet divers libres in ti sense. Teles es ancor trovabil, quam on di, in li biblioteca del universitá in Wien.

Regretabilmen li familie ne respectat li corespondentie de mi oncle, quel il havet in grand extension con interessates in li exterland. Li filies de Julius Lott esset in li ultim annus de su vive ne plu in li hem patrinal. Yo self esset ja in Germania, e su marita, mi tante, tractat li libres e scriptes quam maculatura, talmen que regretabilmen mem ne un document nos es conservat pos li morte de mi oncle. Yo posse ancor memorar har sovente videt, que un vivi corespondentie evenit con un senior de Wahl.

Si vor estimatissim societé nu ha constatat, que ja Julius Lott havet idés fundamental por un lingue international secun vor sistema,


-20-

e si sur fundamentes posse esser continuat li construction, e si per to Julius Lott posse esser honorat denove, to es un joy e satisfation por su descendentes, e noi regreta extremmen que noi ne posse contribuer ancor plu precis detallies ex li vive de Julius Lott. Si noi vell posser decovrir alcú quelccos, quo vell posser esser de interesse por vos, noi va hastar informar vos pri to. Pro mi ciecitá (causat per un grav oftalmie) regretabilmen yo self ne posse dedicar me in detallia al studie de vor lingue international, ma mi filio Eberhardt Lott, quel ja ha visitat anc vor discurses, have un grand interesse pri it, precipue pro que il es studiante in li Academie por Comercie International u il ocupa se anc pri li studie del francesi e anglesi lingue, e pro que il ultra to es inscrit por latin in li universitá de ci.

Respectosimen
Heinrich Lott,
Wien XVIII., Erndtgasse Nr. 31.

*

Li autor del superiori epistul, Heinrich Lott (li filio del fratre Heinrich de Julius Lott), ha esset durant long annus li comercial director de societés anonim in Germania. Il devenit ciec pro un grav oftalmie, quittat pro to li servicie quam director comercial e ha depoy in Wien un firma special e in gross por musical cordes e por cordes de ráckets. Senior Heinrich Lott nos ha mettet in disposition anc un fotogramma de su oncle quel noi reproducte in ti ci numeró. Ti qui vole informar se adplu pri li cosmoglottic activitá de Julius Lott, ples leer anc li Interlinguistic reminiscenties de sr E. de Wahl in li present caderne e li articul « Un precursor ínjustmen obliviat » de Prof. Ric. Berger in nr 57.   Red.
-----

LITTERATURA
Pro quo noi studia historie?
de John Lee Madox.

Li studia del historie procura nos li perspective necessi por comprender nor epoca e posi nos in statu separar li durativ elementes in li vive contemporan del accidental e fugitiv tales. Studiante historie, noi es (quam Morley dit) simil al avio quel vola tam alt, que il vide un gruppe de insules ne quam li isolat partes de terre, quam ili sembla visibil del superficie del mar, ma quam parte de un unic catene de montes submerset. Comparante li presentie con li passate, noi vide strax que li presentie es superior in respect material, spiritual e moralic. Sclaveríe e servitude ha desaparit. Soldates, marineros

-21-

e scol-infantes ne plu es bastonat. Li potentie fisical e legal del mann súper li fémina diminue. Paratitá a auxilie e a misericordie es crescent. Qualmen noi posse venir a comprender ti ci circumstanties ameliorat? Solmen per li studia del passate, quel ha productet les.

Li historie ne repeti se total exactmen, pro que li factores ne es precismen li sam e pro to li analogie ne sempre es plen perfect. Ma un diligent studie del capitules de historie revela un lege del continuitá, un lege del permanentie per li change, un lege del mutual dependentie inter omni membres del rasse homan e un lege del progress moralic.

Un studie critical del historie es higienic por li intelectu, pro que ti ci es liberat de su credulitá. Li credul homes credet que li grand guerre va esser un « guerre por far fine a omni guerres futuri »; ma qui conosset li historie universal, ti facilmen posset previder li querelle pri division del terren conquestat quel vell erupter che li conclusion de pace.

Li studia del historie fa plu vast nor horizonte mental. Un hom qui in su pensas nequande transgresset li límites del territorias de su patria, necessimen es un hom con mentalitá limitat. Su circumité apare le plu important quam omni altricos; li turre de eclesia de su village es plu alt quam li egiptian piramides. Ma si il es in statu vider qualmen altri homes vive, il deveni un altri hom. Il veni a conosser homes e coses pri queles il nequande havet un idé. Si il es un observator sincer e atentiv, il va remarcar que quelc homes e coses es plu bon e quelc plu mal, e que ultra li montes de su patria existe mani bon coses. Quo noi in viages aprende pri altri landes, to li studie del historie doce nos pri altri eras.

Li studie del historie fa nos plu tolerant. Quande noi aprende que in passat témpores honest homes ha luctat pri principies queles hodie noi reconosse quam índigni, que homes religiós ha sequet con ardore a un doctrina quel li homes de plu tard epocas ha reconosset quam fals, que sincer homes in bon credentie ha fat actiones queles hodie chascun hom regarda quam ínjust, tande noi va hesitar dogmatisar o insister pri que nor judicies es ínfallibil e que chascun que ni concarda con nor opiniones, es sive un foll sive un rascale.
Ex "Current History", New York.    Trad. A. Deminger.
-----


-22-

Foren lingue

Un mann qui ne savet alcun parol turc, havet comercial aferes in Turcia. Un die il venit ínprevidetmen in un restaurante completmen turc. Perplex il regardat li curiosi grafic signes sur li menú-cart, quel li servero turc presentat le. Con rapid decision il indicat per li fingre li unesim linea; e li servitor aportat le un pilav, un manjage de ris. Li gast esset content, e quande il permanjat li ris, il indicat li sequent manjage. Li servitor aportat denove un pilav, quel esset preparat in altri maniere. Solmen con pena li gast inglotit su iritation e li duesim pilav. Quo il devet far nu? Demandar li sequent manjage? Forsan it esset denove un pilav. Il decidet pro to observar, quo li mann ye li table vicin vell dir al servitor, e si li manjage vell pleser le, imitar li parol tam bon quam it successa. Li farinage por exemple, quel li vicino ho-moment manjat, aparet passabilmen gustosi. Bentost poy li mann vocat li servero, monstrat a su platil e dit: « Dahar bir defa ». Quande li servitor aportat ancor un portion del apetitosi farinage, li gast fat signe al servero, monstrat a su platil e dit: « Dahar bir defa ». Li servitor aportat - ancor un portion pilav. Plu tard al foren dit su amic comercial, que « Dahar bir defa » significa « Lu sam! »

Ex li revúe mensual « In die weite Welt », Wien, II-m annu, nr. 5, may 1925.
Translatet de Karl Janotta.
-----

Fabul
de Klabund

Per mi promenada-baston yo per-picat un formiciera. Furiosimen e alarmat li animales curret in turbulentie. Subitmen yo levat li baston e partit. Li animales, vidente desaparir li baston in li aer, criat: « Quel strangi avie! » -- Un formíca apartmen audaciós, ha ascendet li baston. Yo devet escartar it. Totalmen iritat ella arivat che li altres. Excitatmen ella exclamat: « Li avie tenet un hom in su ungules; it manja homes! » -- Poy ella retirat in contemplation, scrit un libre: « Specie, descendentie e organisme del nov decovrit baston-avie » e ella esset habilitat a professor ordinari del zoologie in li universitate de Przmnldtbk...   Trad. E.P.
-----


-23-

Record de rapiditá

In li munde animal. Quam ha monstrat minuciosi explorationes de un anglés scientist, li special atention de quel es directet al mecanisme volativ de divers species de insectes, on posse considerar quam li max rapid ente in li munde un mosca in Sud-America, nominat Cephonemyia. Ti micri artist in vol atinge li íncredibil rapiditá de 350 metres ye seconde. To es 1260 kilometres per hor, do presc lu triplic del actual record de rapiditá che li modern aeroplane (460 km/h). Ultra to li vol es absolut ínaudibil por li orel homan, e anc li ocul posse percepter solmen un punctu passant con fabulatri rapiditá.   Trad. EW.

Do li mirabil mosca Cephonemyia have un plu grand rapiditá quam li son in aer (331 m/sec ye 0°C e 760 mm Hg pression atmosferic) e presc li rapiditá de un punctu equatorial del terre (463 m/sec) e quam li molecules de aer atmosferic (485 m/sec ye 0°C).

In li cosmo. Li american astronomos Humason e Pease mesurat li max grand rapiditás de materie, i.e. de córpores celestic. Secun li pricipie de Doppler aplicat al spectroscop ili recentmen constatat que quelc nebules in li constellation Coma Berenices have un translation in li radie visori (velocitá radial) de 7800 km per seconde. Abstraet del lúmine (299 800 km/sec) e altri oscillationes del ínmaterial « ether » (radies gamma, Röntgen, caloric e electric), in li tot universe solmen li radies de catode have un plu grand rapiditá, i.e. 100 000 km/sec ye tension de 30 000 voltes.  E.P.
-----

Reclame?

... Null progress posse devenir populari sin reclame. Presc nequande un progress esset salutat con joy e acceptat con favore quande it aparit. On vell opiner, que nov inventiones es fat, pro que on sentit un antiqui statu quam ínsuportabil, ínsuficent. Tre fallit! In li cap del inventor li innovation nasce - ma li publica curtmen refusa it; it recomanda li ancian statu quam li plu bon, it ne ama li progress. Ci li reclame deve comensat, it deve educar li publica e per lent labor


-24-

far acustomar it al progress. Solmen tande, pos decennies, li homes ne comprende, qualmen ili posset perdurar jamá sin ti innovation ...

Ex « Handbuch der Reklame » (Manuale del reclame) de Johann Frank. Tagblatt-Bibliothek Nr 600/604a Steyermühl-Verlag, Wien.
E. Moess.
-----

Subventiones al Occidental-Union

Albert Haldin (Eskilstuna): 100 sved K. - Jan Casse (Köbenhavn): 107 ö. S. -- General Director Gerald A. Moore (London): 33 pounds. -- Reg.-Rat Dr. Mell (Saalfeld-S.): 15 RM. -- R. Weber (Argenteuil): 15 frs. fr. -- Prof. Dr. E. Küppers (Freiburg i.B.): 10 ö. S. - H. Gaminger (Judenburg): 5 ö. S. - Cap. Giovanni Zaccaro (Brindisi): 19 Lire.
Cordial mersí.

Occidental-Union
Central Oficie.
-----

AVISES

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, nor letores mey payar immediatmen li abonnament por 1930 per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al adresse: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer bei Wien, o anc per chec postal in li landes:

Austria: Postsparkassen-Scheckkonto Nr. B-125.211, Sparkasse Mauer, Konto 3137.
Germania: Postscheckkonto Köln 7831. Dr. August Peipers.
Francia: Chèques postaux Strasbourg 94.49, G. Bohin.
Svissia: Postchec-Conto II. 1969, Fred. Lagnel, Chapelle (Vaud).
Tchecoslovacia: 29.428 Praha, Milan Nedvídek, Tábor.

Li simplic abonnament annual por 1930 custa 0,5 Dollar = 3,5 ö. S. = 2,6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 c. K.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 Dollar), in compensation de quel li administration misse tri exemplares del revúe.

Payamentes ulterior por subtener nor propaganda e ameliorar li revúe va esser acceptat con grand mersí e publicat in Cosmoglotta sub rubrica « Subventiones » con indication del plen nómine del donator si li don es plu grand quam 0,5 Dollar e si un altri desir ne es expresset.

Li tabelle de contenete de Cosmoglotta 1929 va esser juntet al sequent numeró.   Administration.
-----


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer b. Wien. Verantwortl. Redakteur: Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta B 025 (aug 1939)

Numeró 25 (4)    COSMOGLOTTA, Serie B    August 1939


D. Bunker: Quelc remarcas pri esperantistic propaganda.

In septembre passat un jurnale nederlandés, "De Zaanlander", publicat li unesim articul de un serie pri Esperanto, durant que in novembre aparit in li presse nederlandés un raport pri un national congress in Den Haag, organisat del Buró "Esperanto bij het Onderwijs" ("Esperanto in li scol").

Li articul es self-comprensibilmen pur propaganda. Ma anc li raport fa li impression esser scrit por li sam scope; in omni casu it es cert, que un letor ne tre atentiv va esser misductet tam bon per it quam per li max pronunciat unilateral propaganda. Pro ti rason it sembla ne ínutil comentar articul e raport junt.

In ambi casus on comensa per emfasar li grand númere de adherentes. Li raport parla pri "Li Buró, a quel es afiliat li Esperanto-Uniones e grand societés de instructores". Li publica comprende, deve sin dúbit comprender, que grand societés de instructores, ne essent societés esperantistic, es afiliat a ti Buró, durant que in veritá ti societés certmen es uniones de instructores esperantistic. Quel es li grandore de ti "grand" uniones, pri to on ne informa nos.

Li articul fa remarcar, que por taxar li ver númere de Esperantistes in li munde on ne deve prender in calcul solmen li membres organisat in societés. Ma quel motive on posse haver por creder que hay mult ne-organisat Esperantistes? Quant del "milles, yes centenes de milles de Esperantistes" queles li autor del articul alude, (in quant ili existe0, es persones queles, pos har prendet leciones durant pluri mensus, multvez mem solmen durant pluri semanes, ha cessat interessar se pri li lingue? E in altri láter, quant de ili es persones queles usa Esperanto por altri, plu important international relationes quam li exchange de postmarcas, de postcartes ilustrat, o in li max favorosi casu por coresponder ye intervalles, amicalmen e banalmen, con membres de curses o societés in altri landes.?

Li presidente del congress constatat, que tant persones ex omni partes del land hat acceptet li invitation assister ti congress. Omnes suposibilmen esset ja convictet Esperantistes; it do acte se plu pri organisation e discipline in li ranges del Esperantistes quam pri interesse che li grand publica. On raporta, que ex plu quam duant landes venit 110 lettres de simpatie, scrit in Esperanto, quam resultate de un unic anuncie in li Esperanto-presse. Ancor un pruva de organisation e discipline? Esque on anunciat solmen que li convenida va haver loc o esque on urgentmen invitat omni instructores-esperantistes assister it? Esque li anuncie aparit un sol vez in un sol jurnale, o un vez in chascun de mult jurnales, o mult vezes in un o mult jurnales? Per altri paroles, esque li presentie de tant Esperantistes esset spontan o organisat?

-49-


In plu li presidente constatat con satisfation, que li interesse pri Esperanto quam branche de instruction ha crescet; in quel circules, to il ne dit. Li scritor del articul asserte, que li grand númere del Esperantistes forma un cert "potentie". Ma ti crescentie e ti potentie ne ha suficet por impedir, ni que on deve aconosser un stagnation total in li "progress" de Esperanto ("Wij zijn met het Esperanto vastgeloopen"!) ni que li ministre de education, secun un membre del parlament quel parlat in li convenida, "regretabilmen", sin alcun argument, refusat permission conossentar li eleves del seminaries con Esperanto. Li articul anc ne mentiona, e nequí constatat to in li congress, que li crescentie del "Esperantistaro" in omni casu ne ha esset sat "spontan" por posser enunciar(?) max intensiv, unilateral e misductent propaganda. Proquó ne dar un statistica del Esperanto-organisationes e jurnales (anc de tis queles ja cessat exister, con indication del cessation), con li númer de: (1) nov membres (abonnatores), (2) membres (abonnatores) queles demissionat, e (3) membres ye p.ex. li 1. januar - to omnicos por chascun annu desde li fundation de chascun societé o jurnale? Etsí on considera li statistica solmen quam "l'art de grouper les chiffres", on ne posse negar, que un tal resumation vell haver plu grand valore testimonial (benque forsan mult minu grand valore propagandistic!) quam li exemple citat, a saver, que che li Federation (Nederlandés) de laboreros-esperantistes li númere de partiprendentes del curs por li seson 1936-37 atinget un totale de 5600, durant que in 1937 plu quam 1000 persones partiprendet un Esperanto-exámine. Nam quo significa to? Ne un totale de 6600, ma que ex 5600 laboreros solmen admaxim 1000 partiprendet un exámine; yo di "admaxim", pro que ya anc altres partiprende li sam exámines. Per altri paroles, solmen *un* ex six o sett eleves aprendet sat mult por partiprender li exámine A, quel es tam facil, que li possession del diploma nequant demonstra, que on mastrisa li lingue. In plu, on ne di, quant de ti 1000 recivet li diploma! E quant de tis resta in qualcunc ver sens activ Esperantistes?

Finalmen, on posse riscar li suposition, que anc ti "ún exemple ex nor propri micri land" es in alt gradu misductent. It ya es probabil, que just in Nederland, quel es conosset pro li interesse de su habitantes pri lingues foren, li númere del partiprendentes che tal curses es relativmen, mem absolutmen, mult plu grand quam in altri landes con un population quin o six vezes tam grand.

Li ja citat membre del parlament conclude ex li ínpossibilitá far ulteriori progress, que on deve introducter Esperanto in li scol. Li opiniones pri li usa de pression difere sat grandmen; ma on deve in omni casu esser cert, que li scopes queles on vole atinget per fortie vermen vale li pena esser atinget. Un instructor citat ott questiones ex divers exámines, queles nequí del assistentes in li congress posset responder; on opinet que to pruva que on posse eliminar mult ballast e remplazzar it per Esperanto. Logica de Esperantist! On ya posse con egal jure recomandar li introduction in li scol de instruction pri li solution de enigmas o pri

-50-


ping-pong (table-ténnis)! Lu sol decisiv es li utilitá e scope-conformitá del cose a docer; e li pruva manca, que Esperanto es li max util substitute. Adver on assertet, que li instruction scolari de Esperanto "ne es un perde, ma un ganie de témpor, pro que tis queles ha aprendet Esperanto va sequer li instruction in altri branches linguistic tam plu facilmen". Ma si to ne significa, que on aprende plu mult Francés, Anglés, o German in p.ex. quinant hores, pos quinant hores de Esperanto, quam in cent hores sin Esperanto, it ne significa necos; quo céterimen sembla tre probabil. On adplu declarat, que "Esperanto es un lingue vivent, quel facilisa li contact con extranes, it ne importa in quel land on trova se" - si solmen (ma pri to on tacet!) on cuida frequentar null altres quam Esperantistes! Céterimen it vale anc pri li tal nominat "lingues modern", e ancor plu pri Occidental, quel es comprendet in grand parte de omni educat Europanes e Americanes sin studie anteyan!

Prof. Dr. Gorlach Royen remarcat, que hay tant lingues in li munde; suposibilmen il volet dir per to, que on evidentmen ne posse mastrisar les omni, e que pro to lu max practical es aprender Esperanto. Ma proquó just Esperanto?  Chascun lingue international vell servir tam bon, e un lingue quam Occidental, pro conosset rasones, mem mult melior.

"Hitler e Chamberlain", on lee in li raport, "vell har conferet mult plu facilmen con unaltru (in Godesberg e München. Rem.red.) si ili vell har conosset Esperanto"; anc, on posse responder, si ili vell har conosset un altri lingue, p.ex. Francés. Ma por conferer pri important coses it es absolut necessi, que on parla li lingue conferential quasi perfectmen, quo ye un lingue tam ínnecessimen complicat e ínnatural quam Esperanto ne sembla tam facilmen realisabil.

Naturalmen on anc mentionat li "ideal signification de Esperanto", e que ti lingue es "un efortie vers li pace" ("een stuk vredeswil"). Esque ti ideal signification existe extra li fantasie del Esperantistes? Un lingue international ne es necos altri quam un tecnic medie de comunication e intercomprension, e ne have plu grand ideal signification quam li notation musical, li Morse-code, li signales marin o ferroviari, e li avis-tabules por automobilistes. Adplu on posse usar un interlingue tam bon por injuriar unaltru quam por declarationes de amores.

Esset present li "wethouder" Snoeck Henkeman (un "wethouder" have pluminu li sam function in un cité quam un ministre in li state) e sr. Rienks del ministerie de instruction. Esque ti seniores esset invitat, o esque ili assistet pro ínsubjugabil interesse pri li afere? Esque, precipue, ili expresset concordantie con li opiniones del Esperantistes? Certmen né, nam altrimen on vell har raportat to con grand brue. -- Finalmen li ínevitabil resolution. Necos altri, comprensibilmen, quam li opinion de quelc - quant, li raport ne revela - Esperantistes queles eat a Den Haag specialmen por ti scope. -- In resumate: li usual fanfaronades queles nausea omni iniciates, exceptet li Esperantistes self.

-51-


CRONICA

Cuba: "Union", bulletin oficial del club de interchange, organ del fraternitá postal international, un filatelic revúe aparient in Santiago de Cub, publica sur plu quam un págine de su numeró de februar 1939 un articul informativ pri Occidental. Li articul, in lingue hispan, es debit a nor valent coidealist sr. G. Bevilacqua, director de "Italia Filatelica e Cosmoglotta". It exposi habilmen li necessitá del idioma auxiliari, posi in relief li merites de Occidental e da in fine un textu e li adresse del Institute Occidental.   T.G.


Francia: Li "Groupe interlinguiste du syndicat national" ha constituet se in junio. Li gruppe ha inviat li sequent comunicate por publication in li grand pedagogic revúe. "L'Ecole Libératrice": - "Li membres del Syndicatu National, practicant li lingue international Occidental, ha decidet constituer intra li cadre del S.N. un gruppe interlinguistic chargeat per defender e propagar li lingue in nor bulletines sindical, et in nor region et in li tot land. Convictet pri que li conservatisme paralisa li developation del idioma international quel he-témpor es absolutmen necessi, ili apella a tis de lor colegos queles es interessat pri ti idé. Membres del Buró: G. Poujet, instructor retraet in Isles s/Suippe (Marne), L. Boutreux, ex-secretario del Internationale del Instruction, director del scole Place des Récollets, Saumur (Maine et Loire), R. Houssin, instructor in Yquelon, par Grandville (Manche), exdelegato departmental del gruppe esperantistic che li instruction. - Li secretario, G. Poujet, va responder a omni demande pri information, si acompaniat per un postmarca."   G.P.

Italia: "Fronte Unico", Roma, del 31. may 1939, publica un articul de circa 500 paroles de sr. Alfredo Bertelè "Por un radio-lingue mundal". Li articul excelle per un convictiv demonstration, que just nationes consciosi e fier pri lor propri nationalisme have un special interesse in usar un lingue auxiliari vice lingues de altri nationes in li practicmen ínevitabil e necessi relationes international. T.G.

-- "Roma" del febr. 1939 sub li titul "Por li studie e usation del Latin" recense ínfavorabilmen li L.I. in general e Esperanto in special. It mentiona in fine Occidental: "...un sorte de iberic o de rumanian de bass stampation (di basso conio), adminim it talmen sona al orel. - Omni duant annus es creat un nov de tal lingues. Ma omnes passa. Latin resta. It resta con li póndere e li glorie de su potent tradition." Con li póndere, yes, un póndere sufocant. Li remarca, sam quam li tot articul, scrit in un ton sat arogant, ne excelle per profund comprension. Totvez it es un nov testimonie pri li impressiv naturalitá de Occidental.   T.G.

Nederland: "De Spiecel van Handel en Wandel" es un important revúe de studies lingual e comercial. It apari mensualmen, in Amsterdam, e ocupa se pri li lingues Nederlandés, Malay, German, Anglés, Francés, Italian, Hispan, Portugalés,

-52-


Sved, e Esperanto. It have ocasional rubricas pri questiones juridic e comercial, mecanic administration, radio, etc. in li servicie de practica, instruction e scientie." In su númer de may ti revúe publicat li complet textu (sin ilustrationes) de nor litt brun-yelb prospect document 200 in Occidental, junt con adresse de sr. H. Littlewood. In su numeró de junio it publica un lettre de sr. Littlewood avisant pri li existentie del Gruppe Nederland del Occidental-Union, de quel li Secretariatu es domiciliat in Rotterdam-W (mathenesserlaan 472). Anc ti lettre esset scrit in Occidental. It es joyosi por nos observar li sempre crescent activitá de nor Nederlandés amícos. Li publicationes in Occidental in ti important revúe gania un special sapore si comparat con li textus del current Esperanto-rubrica, ex quel noi cita flores quam: "kandelingo, piedingo, birdido, flamingo, sxafaro, lamulino, silentulino, unuokululo, anino, kunano, varejo, monfarejo". Noi lassa li divination del sens de ti "international" paroles al letores, remarcante totvez que "flamingo" *ne* significa li rosi avio con long coll, naturalmen...

-- Un lexico Nederlandés-Occidental basat sur li lexico de Gär sta pret in manuscrite. Li labore esset fat del Gral-damas, un nederlandés societé feminin de scouts. Un cordial mersí e admiration por lor valorosi devotion!   C.R.

Praha: Per un circulare in Tchec e Occidental li Club Occidental in Praha avisa su membres e amícos pri que it ha liquidat se ye li date del 30. junio 1939 e retornat a omni membres 60% de lor cotisationes. Per to suspende se un activitá quel esset durant long témpor observat con admiration e considerat de mult gruppes quam un modelle dignissim de imitation. Nor amícos mey esser convictet pri que nor sentimentes de sincer simpatie continua.   C.R.

Svissia: Li "Revue Internationale de Sténographie", (Red.: 11, Ch. Ritter, Bienne, Svissia) ne havet, pro manca de spacie, un parte pri Occidental. In compensation it publica un interessantissim articul pri un nov machine por stenografar, li "Velotype" inventet de nor coidealist nederlandés Sr. M. Den Outer.

It es un perfectionat "Tachotype" de quel noi ha publicat un descrition in Cg nró 104. Noi esset agreabilmen surprisat vider que li specimen de "velogramma" esset in Occidental, textu sequent: "Tre estimat senior, con special interesse noi ha leet vor lettre." To es un excellent aplication de Occidental, e noi mersía nor coidealistes Bieller e Den Outer pro har pensat utilisar ti medie de intercomprension. -- It es tre probabil que un descrition del "Velotype" va esser dat in un futur numeró de Cosmoglotta.   F.L.

-- "Le signal sténographique", revúe aparient in Lausanne, festa su 50. anniversarie de existentie in su numeró de junio 1939 e publica in li sam numeró un noticie in Occidental de nor coidealist Pierre Sanche: "Li lingue international "Occidental" -- Occidental es li max facil lingue international ínmediatmen comprensibil in li tot munde civilisat de omni persones un poc cultivat. - Si vu studia Occidental, vu aprende li veritabil vocabularium international, pro que

-53-


ti lingue adopte li international nomenclatura universalmen conosset. -- Li studie del lingues national es facilisat per Occidental. Qui studia it, aprende li fundament de omni lingues del occidente. Por orientales, Occidental es li clave del occidental cultura. - On usa Occidental sin modification in telegraf, telefon, radio, printa e scri-machine." - Per su habil simplicitá, li textu posse servir quam modelle por simil publication. Li sam numeró contene un noticie del Institute Occidental promessent un brochura a omni person inviant un traduction de ti textu, e un bellmen arangeat anuncie del Institute con insignie e li argument: "Corespondentes, Steno-dactilografes, adjunte un corde a vor arc studiante Occidental, li modern lingue international..."   I.F.
-----


Reunion international in Zürich

Quam anunciat in li precedent Cosmoglotta B de junio, va evenir in Zürich, in sam témpor quam li general reunion del "Sviss Association por Occidental" (SAPO), un international reunion in quel va esser discusset divers problemas concernent li difusion de nor lingue. Pro to, noi peti omni coidealistes queles posse far li viage a Zürich e queles es interessat al progress de Occidental, benevoler far ti efortie. Ili ne va regretar. Malgré li actual desfacil politic circumstanties queles certmen fa hesitar multes, li vive ne halta se e consequentmen anc li labores de Occidental continua.

Li sequent programma general ha esset fixat por soledí, 6. august:

(1) cl. 11: Reunion del SAPO.
(2) cl. 14: Reunion international: Discussion pri raportes e general discussion pri nor movement.
(3) cl. 17: Reunion del subscritores por li definitiv constitution del SOCOCED (Societé cooperativ de Occidental-Editiones).
Avis important: Li subscritores al SOCOCED queles ne va venir a Zürich posse dar procuration a un altri subscritor por li votes.

Li locale del reunion va esser comunicat sat temporanmen al partiprendentes.

Coidealistes! Noi besona far vor conossentie in Zürich! Vu anc besona constatar quant vivid es nor movement e nor lingue. Ples ne privar vos del plesura e del efect stimulativ de un personal contact con extran coidealistes! It va dar vos ínobliviabil memories e un nov fide pri li certitá del definitiv victorie de Occidental.
Pro to - noi expecta vos in Zürich!   Fred Lagnel

N.B. Li coidealistes queles va restar in Zürich por visitar li National Exposition va organisar ulteriori incontras e reuniones por amical conversationes.

Zürich atende vos!

-54-


Doc. 179

Autonomie
de "Interlinguisticus" (6. articul)

Al question "Qualmen on fa un cannon?" un joc conosset responde: "On prende un grand fore e circumdá it per un fort tub." Schleyer e Zamenhof ha procedet secun ti recepte: ili ha prendet un grand "fore", i.e. ili ha inventet un schema ex nihil, e circum to ili ha miscurvat con pluminu grand habilitá li lingue-materiale dat per natura. On nominat tal procede: "autonomie".

Altres ha opinet que li autores de Volapük e Esperanto ha exagerat in to e que secun li modelle de Esperanto on vell posser fabricar mill sistemas de qualitá egal o superiori. Ili videt que on ne besona inventar necos, ma que it sufice regular li materiale natural; ili anc comprendet que to deve suficer, si on ne vole mortar li lingue in su nucleo essential. To va devenir plu clar ex lu sequent:

Li ultim índependent element del lingue (quam medie por expresser factes sensat per sones) es li frase. Li paroles formant li frase es

(1) simboles denominatori; ili in se self es multisensi;
(2) signes ordinatori, o formes de relation; to es relationes sintactic e grammatical; in un láter ili completa li simboles denominatori til esser un fact ("Sachverhalt") e por to ili anc precise lor signification in li contextu; in altri láter ili determina li genealogic caractere del lingue respectiv.

Ex ti distintion noi gania un vispunctu scopiconform e important por judicar li linguistic autonomie:

Li formes de relationes grammatical (inclusivmen sintaxe) constitue li dominia, quel tolera grand activitá del autonomie in li sens de un simplification del formes sin damage por li lingue. To es monstrat per (1) li functionada de lingues de tip diferent e (2) anc per li experientie ganiat in li dominia interlinguistic. Li simplification del formes concerne et (1) li númer del formes, et (2) lor quant possibil strict regularitá. Li singul dominias es:

I. Li dominies (a) del declination del substantive
(b) del comparation del adjective
(c) del conjugation del verbe
ili es reductet chascun a un *sol* paradigma max simplificat.

II. LI fenomenes (a) del génere grammatical
(b) del congruentie del adjective con li parol relationat a it
secun li energetic principie ili ne have plazza in un L.A.

III. li question (a) del unification del articul (consequentie ex IIa)
(b) del restriction (consequentie ex IIb) e unification del indication del plurale.

IV. Li exclusion del mutation del radicas, conosset sub li nómine flexiones, ex li total dominia del grammatic relationes.

V. Li regularisation e "logisation"(??) del sintaxe (abolition de complicationes "historic e traditional" del lingues national).

-55-


In li tecnica li max grand efect util e bellitá es garantit per maximal imitation de modelles natural. Egalmen, anc ye li regularisation del formes de lingual relationes, it va esser scopiconform (nam prudent e minim riscant), restar tam proxim quam possibil al modelles natural. To vale ancor plu fortmen, si un sistema de L.I. deve esser constructet sur li base del Crit. 9 (= vocabularium basat primarimen sur lingues west-europan). In ti casu it va esser ínrefusabil basar se sur natural modelles ex li lingue-gruppe nominat in Crit. 9, e aplicar li dangerosi permission del Crit. 2: "structural features may be apriori" solmen avarissimen e prudentissimmen, si in tot on aplica it. Ci noi pleda precipue por li grammatica anglés, modificat in quelc punctus (cp. Ia, b e V del tabelle precedent) per li grammaticas del lingues neoroman. To have su special motive

(1) in li importantie e difusion del lingues anglés;
(2) quam contra-póndere contra un cert proponderantie de romanic radicas in consequentie del hegemonie del lingue latin in témpores anteriori;
(3) in li fact que anc anglés es un "idioma mixtet", cp. 3. articul, capitul "Parol-class-vocales e analitisme", duesim paragraf.
(4) in li grand analitisme del anglés grammatica, conform al Crit. 3. quel demanda con jure que "li structura deve esser altmen analitic".
(5) in li experientie, que un simplic analitic structura grandmen facilisa li aprension e usation del sistema; altrimen li talmen-nominat minimum-lingues (Beach-la-Mar, Creolic, Pidgin) ne vell esser analitic in lor structura.
-----

Li "ínlogic", simbolic natura del lingue
de "Interlinguisticus" -- (7. articul)

Secun K. Bühler, li signe lingual (son, parol, frase) es simultanmen tri coses:

(1) Indicie, per su dependentie del person emissent de quel it expresse penses o sentimentes ("Innerlichkeit"). (Lingue quam expression).

(2) Signale, per que it apella al auditor, de quel it directe li atitude o conduida extern o intern in sam maniere quam fa altri signales de trafic. (Lingue quam stimul).

(3) Simbol, per que it es coordinat a objectes e relationes. (Lingue quam representation). "On nequande atente suficentmen a to que un lingue in veritá es solmen simbolic, que it expresse li coses nequande ínmediatmen, ma solmen in reflection, (transposition). ("Widerschein") (Goethe).

Just pro to, F. Meuthner opine que li natura del lingue, su liquiditá e volatilitá, li índeterminabilitá de su opinion e li mutabilitá de su signification completmen contradí al postulates de su scientic conossentie. Pro to, desde li témpor de Leibniz, li exact scienties tende sempre plu sucessosimen vers lor propri

-56-


lingue de formules. Per to ili testimonia li grand importantie del problema de denomination. Li "logistica" o "logic-calcul" (creator George Boolem, +1864) utilisa matematic simboles por logic operationes. Talmen ti dominias fat se índependent del lingue proprimen dit. To pruva que omni eforties constructer lingue sur logica es van.

Li lingue servi a comunication e comprension inter li homes. Tamen exact transmission de idés per lingue es ínpossibil. ("Si li lingue vell esser li adequat expression del pensa e ne solmen un efortia pluminu successosi vers ti expression, it ne vell exister un arte de bonmen dir li coses". (Dermsteter, "La vie des mots", Paris 1937, 212 pág.)

Li principal motives por ti ínprecision del lingue es quin:
(1) Paroles es sovente usat figuratmen (Animation, metáfor, metonimie, sinecdote);
(2) Durant li secules li sens del paroles ha mutat (sub influentie de analogie e catacrese; li mutation pre(???) li form del modification, sovente complex, per radiation e incatenation (rayonnement et enchaînement, Darmsteten(?), cp. in supra).
(3) Paroles es, intra cert límites, necessimen chancelant e individual; on posse parlar pri un "amplitude" de paroles, quam on parla pri "amplitude" de undes.
(4) Li transformation de un idé a un quant possibil adequat expression lingual - e invers - depende del varie gradus de individual habilitá, atention, e exercicie. - Ja homes parlant li sam lingue experi defectes in comunicar unaltru lor veritabil pensas; to vale in gradu augmentat por homes parlant lingues diferent,
(5) nam chascun lingue es li expression de un diferent cultura. It es li sediment del customes pensal del comunité quel parla it. Li lingue ne es un organisme, ma it es un function de un tal. To vole dir que li lingue, benque it ne es un vivent ente índependent, it tamen es vivent in su developation. Pro to li leges del evolution del lingues es sovente tam simil a tis de organismes. On posse parlar pri lingue solmen in conex con li spíritu homan; ti spíritu ha self creat se ti sistema de sensat medies de expression, e sempre denove transforma e evolue it, conform a su scopes.

Mutabilitá (transformabilitá): Quande ti fortie "revolutionari", neo-creant(??), del lingue falli e li lingue ínmobilisa se, tande hay dangere por su existentie. Li sam dangere hay, si li evolution del lingue es supresset per violentie, e it talmen es privat del possibilitá sequer li progress del idés. Du exemples:

(1) Li classic latin, usat de roman scritores de plu alt strates, secludet se contra li lingue populari, quel developat se in líber lude del forties. Ti seclusion durat tam long, que in fine del epoca imperial li classic latin hat perdit su vivicapabilitá e hat cedet su plazza completmen al vivifort lingue vulgari, quel continua viver in li hodial lingues romanic.

(2) Esperanto, in li lucta por su existentie, devet tolerar lu invers: In li curs del témpor, su "autonommen" creat e sistem-conform parol-formes monstrat se quam

-57-


poc vivicapabil in mult casus pro lor ínnaturalitá: ili esset, e es ancor, plu e plu suplantat per paroles complet, ínregulari, ma internationalmen conosset. Ti paroles es *foren* al sistema, ma intrudet per li via del factic usation. Vi un litt selection quam exemples ex li centenes de tal parol-pares:

alispecigilo = transformatoro, agalajxo = ekvacio (equation), obligi = multipliki, mortintajxo = kadavro, kreskajxo = planto, profundegajxo = abismo, vortorompa = perfida, kronvirino = konkubino, multekostajxo = juvelo, sammezuro = proporcio, malricxulejo = azilo, pafilo = fuzilo, pafilego = kanono, redaktejo = redakcio, libraro = biblioteko, administrejo = administracio, direktisto = direktoro.

Li fact que ti paroles es ínregularitás, es velat per to que ili ne es mentionat inter li regules, ma trova se solmen in li lexicos. Tal "fugida del ínregularitá e contra-sistematica in li lexico" stampa li assertet "facilitá" de Esperanto a un lure por homes sin critica e pruva que li tot construction es mort-nascet. "Naturam expellas furca, tamen usque recurret!" (Horatius). (Etsí tu expulse li natura per un furca, tamen it sempre va revenir).

Images e dis-evolution. Li etimologic exploration consiste in trovar detra un parol ti special determinativ qualitá quel ha ductet a su nascentie. In null lingue, de quel noi conosse li historie, hay paroles abstract queles ne vell permisser reducter les a concret paroles, si on conosse lor etimologie. To ne posse esser altri, nam abstract procedes de pensation on posse comunicar solmen per images (secun Darmsteter). Conform al diversitá del customes parlatori del popules, anc li images difere de lingue a lingue. Ples comparar, por exemple, un parol relativmen yun: "radio" ex "radie", venient ex "radica", anglés "broadcasting" ex "larg" e "jettar"; francés "telegrafie sin fil"; german ex "circum" (in li sens de circulation general) e "scintille".

Comunité pensatori es li cause del comun-europan materie lingual.

Malgré lu dit in li paragraf sequent, fortunosimen existe hodie ancor un relativmen ampli similitá in li expression lingual, in li lingues west-europan, enumerat del Crit. 9, de IALA. Ti similitá existe
(a) in li términos special, scientic, tecnic e altri, queles in parte apartene anc al stock del vocabularium omnidiari. (Cp. E. Lorenz in "Weltsprache und Wissenschaft, Jan(?) 1913, p. 93 e sequentes, e Apéndice I); e
(b) in li tre mult paralelitás traductori, queles ha acompaniat, quam "lexical exchange" ("Lexikalischer Tauschhandel", secun K. Vossler), li trafic spiritual e cultural del popules europan. P.ex. "aequilibrium = Gleichgewicht (equilibrie), omnipotens = almighty (omnipotent), = allmächtig, = toutpuissant, arrière-pensée = Hintergedanke (detra-pensa) etc.

Ti fenomen, li similitá del expression lingual, esset nominat de Bally tre frappantmen "mentalitá europan". (Jespersen, Die Sprache, Heidelberg 1925, p. 195).

-58-


Doc. 177a

Geografic nómines

Li pluparte del geografic nómines es passabilmen international. U tamen un explication aparet util, it seque in parenteses; generalmen li distintion "cité", "land", "país" suficet. (NB: "land" designa un politic unité, "país" un unité natural.) U pluri denominationes presenta se quam acceptibil, sin que usu o un decision ha favorat un e eliminat altres, omnes es indicat, quelcvez li minu frequent in parenteses. Li decision apartene al labores de standardisation; un liste reviset e plu ampli va aparir quam apéndice del Lexico de Occidental in preparation. Li present liste es reviset e aprobat de senior de Wahl.   Ilmari Federn

U necessi, li sequent abreviationes es usat: A(nglés), C(atalan), D(an), F(rancés), G(erman), Gr(ec), H(ispan), I(talian), L(atin), M(adyar = Hungarian), N(orvegian), N(eder)l(andés), P(ortugalés), P(o)l(onés), R(uss), R(u)m(an), S(ved). cé = cité, ld = land, ps = país, hb = habitant(es), hi = historic, mo = modern, ln = in lingue national local: ....; fl = fluvie, mt = mont(es), rg = region. Pro motives de spacie, li separation del parol-partes e repetition del parteradical per medie del tiré (-) ne es fat secun li strict etimologie.

Abkhasia, -n
Abessinia, -n = Etiopia
Abruzzes
Acadia, -n, -tic
Adria, -n, -tic
Adrianópol, -itan
Afgan, -istan
Africa, -n
Alban-ia, -n, -és
ALbion (= Britannia)
Alemann-es, -ia, -ic, (tribe sud-germanic)
Aleppo
Alëútes
Alexandria
Alexandrette
Alger (cé?), -ia, -n (ps)
Alp-es, -in
Alsassia, -n
Álton-a, -és
Amazona = Maranion
America, -n, -isme
Amirantes
Anatolia, -n
Andalusia, -n (ln: Andalucía)
Andamanes
Andes
Andorr-a, -an, -és
Angl-ia (ln: England) -és; -o, -ic (hi tribe), -o-saxon (2 tribes combinat hi, nu nómin comun por Angléses e Americanes)
Anhalt, -an, -és
Annam, -it, (-an, -és)
Antilles
Antverp (F. Anvers)
Apaches
Apenines
Appenzell
Apulia
Arab-o, -ia, -n
Aragon(ia), -és
lago Aral
Araxe
Arcadia, -n
Ardennes
Arezzo
Argentinia, -n
Argovia = Aargau
Arkhángel
Armenia, -n, -ic
Asia, -t, -ic, -e(?)
Asia minor(i)
Asov
Assiria, -n, -ic
Astrakhen
Asturia, -n
Aten, -és
Atlantic (Ocean)
Átlas
Attica
Augsburg
Australia, -n
Austrasia, -n
Austria, -n
Azores
Aztec(o)

-59-


Babel (biblic nómin de Babilon)
Babilon, -és, -ia, -ian
Bactria, -n
Baden, -és, -ia
Baffin, Golfde
Bahamas
lago Baikal
Balcan, -ic
Baleares
Bali, -nés
Baltic, mar baltic, Balte = habitant german del baltic costa (Lituania, Lettonia, Estonia)
Basco(n)
Básel (G. Basel, F> Bâle, I. Basilea)
Bavar-ia, -ian, -és
Beduin
Beirut
Belg-os (ancian tribe gallés), -ia, -ian (popul modern), -ic (concernent li land)
Belodj-e, -istan
Bengal, -ia
Beot, -ia, -ian
Bérber, -ia
Berlin, -és
Bermudas
Bern, -és
Bessarabia, -ian, -ic
Betlehem
Birma, -n
Biscaya
Bitynia
Mont Blanc
Bohem, -ia, -ian
Bolivia, -n
Bologn-a, -és
Bombay
Bonn
Borne-o, -an
Bosfor
Bosnia, -n
Bottn-ia, -ian, -ic, golf
Brabant, -in, -és
Brahmaputra
Brandenburg, -és
Brasilia, -n
Bremen
Breton, -ia (F. Bretagne)
Brisgau
Britann-ia, -ic, Grand- (A. Great Britain)
Brunswig, -an
Brussel
Bucarest
Bucovina
Buidhar(?)-a, -an, -és
Bulgar, -ia, -ian, -ic
Burgund-ia, -ian (mo); -o, -ic (hi)
Bures (ln: Boers)
Bushmann, -ic
Bizant-ia, -in
Cabul
Cachmir (Cashmir)
Cadix
Caffr-o, -aria
Cafiristan
Cairo
Calabr-ia, -és
Calcutta
Caldé-o, -ia, -ic
Californ-ia, -ic
Calmuc
Cambodja, -n
Camerun
Campania (in Italia)
Camtchatca, camtchadal(o)
Canaan, -it, -és
Cánad-a, -és, -ian
Canar-ias, -iés, -ic
(avio: canarí)
Candia (Creta)
Canton
Cap de bon esperantie
Capernao
Capland
Cappadocia
Capverdi
Carolines
Carpates
Cartag-o, -inés (Cartágin-e) (Pun-io(?), -ic)
Cartagena
Caribde
Casp-ia, -ic mar
Transcaspia
Castilia, -n
Catal-onia, -an
Cattegatt
Caucas-o, -ia, -ian, -ic, Transcaucasia
Cayenne
Célebes
Celt-es, -ic
Central America
Cevennes
Ceylon
Champania (in Francia)
Chili, -an
Chimborazzo
Chin-a, és
Ciganes
Cilicia
Cimbres
Circassia, -n
Coblenz
Coburg
Cochinchin-a, -és
Coimbra
Colchida
Colonie (G. Köln)
Columbia, -n
Congo, -land, -state
Constantinópol, -itan (= Istanbul)
Copenhag
Cop-es, -ic
Cordilieres
Coréa, -n (Cho-sen)
Corfú
Corint, -an
Cornwall, -és
Corsica, -n
Corunye
Costa aurin
Costarica
Crasov, -an, -iac, -és
Creol, -ic

(va esser continuat)

-60-


Doc. 100-c (version prolongat)   Duesim suplement al liste de nor Documentes

161. A. Un lettre al publica de lingue anglés, juntet a un nró de Cg, invita a examinar Occ; pronunciation de Occ, lingual neutralitá, pro quo ne anglés.
162. A. Simplificat Anglés o Occidental. Demonstra con frappant, humoristic exemples que just Occ es un simplification de Anglés por esser apt a esser L.I., durant que "Anglic" e "Basic" choca Angleses sin esser util a altres.
163. A.H. Littlewood: Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés? Demonstra con mult exemples li special desfacilitás de Anglés por extran aprendentes, experienties ex li practica. Version Occ aparit in Cg B 16, p. 19.
164. Nl. H. Littlewood, Lettre a un Esperantist, da li unesim informationes pri Occ e responde a cert prejudicies esperantistic.
165. O. A.Z.Ramstedt, Li psicologic e sociologic caractere del lingue, reproduction del fundamental articul aparit in Cg. Li tema es studiat in scientic maniere e demontra specialmen li practic e scientic ínmantenibilitá de cert teories assertet del defensores de schematic sistemas. Popularimen comprensibil. 10 cts.
166. E. Ciu vera Esperantisto. Lettre in Esperanto invitant Esperantistes a informar se anc pri li mundlinguistic vive extra lor propri camp.
167. O. Quelc factes concret pri li Occidental-movement. Quant gazettes? Quant medias de aprension? Quant lexicos? Quant representantes? Quant abonnatores? etc.
168. (in preparation) Matejka, Facilitá del lingue international. Reproduction del sensational articul aparit in Cg A 121. Demonstra con genuin humorosi exemple ex li practica li desfacilitá de Esperanto, li ínrelevantie del númer 16 de su regules, li precis ciffres pri li regress de Esperanto in Anglia.
169. Interlinguisticus, Esque Occidental es un imitation de Esperanto? Diagramma demonstrant que Esperanto e Occidental trova se sur diferent branches del interlinguistic evolution. (cp. Doc. 172)
170. Un sincer parol a nor novicios. "Onclo Academico" adverti contra li ilusion considerar litt changes lingual quam essential por propagandistic success. Pos practic exemples pri li divergentie del gustes, il exhorta a studiar Occ profundmen ant voler reformar it.
171. A. Lettre exposient brevimen li situation del problema del L.I. e recomandant specialmen li Introductory Grammar de A.W.S. Raxworthy.
172. Interlinguisticus, Logica in li lingue auxiliari. In scientic maniere es demonstrat que interlinguistic "logica" in veritá composi se ex (1) regularitá, (2) unisensitá (monosemie), (3) reversibilitá, (4) non-contradition. (5 cts.) cp. remarca in fine del liste present.
173. Varela, Occidental ne es romanic. Concluder ex li vocabularium que Occ es romanic, es un confusion de aspect e essentie. Occ es in su grammatica international, céterimen un lingue autonom con propri stil.

-61-


174/175. Interlinguisticus, Logica in li lingue auxiliari (II). Demonstration del arbitraritá del logic categories o parol-classes usat del schematic sistemas. Objetiones contra li obligatori finales por parol-classes. Rich arsenale de argumentes contra ti ínutil complication. (5 cts. Comp. Doc. 172)
176. Lingue comun Occidental. Exposition del cultural-filosofic base de Occidental in populari e comprensibil maniere sur un págine. Util por propaganda.
177. Geografic nómines. Circa 600 geografic nómines in form Occidental. (10 cts.)
178. Interlinguisticus: Logica quam slogan e Esperanto. In li interlinguistica "logica" ne da sens, it es un vacui propaganda-slogan, usat de Esperantistes secun oportunitá. Ye li sufix -in e li prefix mal- es monstrat li ínlogic cáos de Esperanto. Logica, Regularitá e Autonomie. Con diagramma es demonstrat li coincidentie partial de ti tri notiones. (5 cts. COmp. Doc. 172)
179. Interlinguisticus, Autonomie, Humoristic definition de to quo autonomie ne es e quo it es. U esser autonom? Li valore del modelles natural. Valore del analitisme. Li ínlogic simbolic natura del lingue. Li veritabil caractere del lingue. Li mult duplicitás de Esperanto, i.a. (5 cts. Comp. Doc. 172)
180. A. International Intercourse. General, clar e convictiv introduction in li necessitá e utilitá del L.I. Tre recomandabil por propaganda. Contene liste de omni anglés documentes. (10 cts., in Grand Britannia ld).

Remarca: U manca indication de lingue, li document es redactet in Occidental, u manca indication del precie, it custa 2 cts. Demandes in valore de minu quam 30 cts. deve esser acompaniat de 5 cts. por li porte. -- Omni documentes de Interlinguisticus va esser colectet e vendit junt quam brochura (previsibilmen 25 pág.) -- Li complet serie de Documentes, afrancat SFr. 4.- Complet significa: omni documentes essent in stock ye li moment del ariva del comende. Institute Occidental
-----

PROGRESO

central revúe oficial del Ido-movement. Progreso comenta omni important mundlingual evenimentes del vispunctu del scole Esperanto-Ido. It publica articules scientic pri linguistic e interlinguistic problemas e belletristica in li L.I. Ido (Esperanto reformat). Progreso apari trimensualmen. Secun li acord con Cosmoglotta, Progreso es liverat por SFr. 3.- durant un annu a omni abonnator de Cosmoglotta hant payat su abonnament. Specimenes es recivibil del "Uniono por la Linguo Internaciona", 3, Spareleaze Hill, Loughton, Essex, Anglia.
-----

Donationes por Cosmoglotta recivet: Klaesi 6.-; Akerman 14.60; R. Berger 40.-; de Guesnet 12.85; de Wahl 5.-; 12.50, 7.40; Maj Tanner 5.-; Svec 7.51; Tjernström 10.60; de Guesnet -.90; Cebreiros 10.-; Gär -.50; Morris 15.-; de Guesnet 2.80; sta Guilbert 1.85; de Wahl 100.- Omni in sviss francs. Cordial mersí a omni benevolent donatores!   Fred Lagnel.

-62-


ON SCRI NOS

Fratre Hildebert (Vught, Nederland): "Por Esperanto yo possede du diplomas, A e B, recivet in li annus 1922 e 23. Desde ti annus mi interesse pri Esperanto ne crescet, ma diminuet; benque yo assistet un international Esperanto-congress, to ne posset entusiasmar me. Finalmen yo videt in januar de ho-annu un litt articul in Occidental, in quel yo observat li bon qualitás queles Esperanto indige e queles fa Occidental tam atrativ. Ja li direct corespondentie in Occidental have grand valore propagatori. Ti bell lingue mey in li future conquestar mult cordies e demonstrar se quam utilissim al comunité homal!"

Gusten Jungren (San Benito, Texas, U.S.A.) "...Yo desira bon acustomar me a(?) ver lingue international proposit, por justmen comparar it con Esperanto ante forjettar un o li altri. Ma vermen yo posse confesser que yo ja apoya me plu fort a Occidental, pro li naturalitá de ti lingue.
-----

LINGUE VIVENT

R. Caillard (Soisy s/Seine): Yo vide que cert paroles es scrit diferentmen in divers textus: apprender e aprender, grammatica e gramatica, commercie e comercie.

Response: In comensa Occidental lassat un cert libertá in li scrition. Noi nu prefere generalmen li plu simplic scrition: aprender, comercie. In grammatica totvez li duplic mm apare preferibil pro analogie con paroles quam telegramma. --

Question: LI francés parol "Loi" es scrit "ley". Pro quo ne "leg"? quel vell dar "legal, leg-ist, legalmen, legalisation, legalisar, legalitá, legator".

Response: Vu trova li motivation del formes ley, leyal etc. in Spíritu de Occidental, 31.23. It es just por evitar li confusion con paroles quam "legator" quel ne have necos a far con ti radica.

Question: Quel diferentie hay inter necnica e trafic.

Response: tecnica apartene inter li mult paroles de grec orígine finient per -ica e designant scienties: matematica, logic, linguistica; -ica es ci un sufix, it fini per -a in lingues (?).I.H.P. e Occidental. Ti paroles es distint del adjectives finient per -ic: matematic, logic, tecnic, linguistic. - Trafic es un parol de orígine ínconosset, it ne have necos a far con li grec paroles precedent, it data solmen del medieval Latin. It ne have un adjective, e li -ic apartene probabilmen al radica, on conjecte que it es alqualmen relationat a L. -ficore de facere.

Question: Vu di tecnica e literatura, pro quo ne tecnic e literature.

Response: Tecnica es substantive, scientie, tecnic es adjective. In Occidental it es nu usual dir -ura: natura, candidatura, literatura etc.

Question: Yo trova monate e moné, secun e segun, loc e plurale locos!

Response: moné es li parol general por medies

-63-

de payation (F. argent, A. money), monete es li pezze de metalle stampat (F. (pièce de) monnaie, A. coin). Naturalmen ambi paroles have li sam orígine. It es tre amusant, ma vell ducter tro lontan ci. Vu trova it in omni etimologic lexico. Segun es li parol originalmen proposit de sr. de Wahl, it es hispan. Altri Occidentalistes opinet que li form secun es plu apt por Occidental pro li orígine ex Latin secundum (Ital. secondo), e li analogie con secund, secundari, seconde. In present li form secun es plu usual. Pri detallies vider Spíritu de Occidental. Til un decision, li formes loc, loco, e in consequentie locs e locos posse esser considerat quam egalmen admisset.   I.F.


Contributiones pri li parol yul: -- W. Henthorne: Yo desira expresser mi ardent aprobation al suggestion que on mey adopter li anglo-scandinavl parol "yul" quam un nómin general e alternativ ye "Cristfest". Quam di F. Tjernström - pro que "yul" ne have necun religiosi conexion, it vell posser esser acceptibil che li mahometanes, buddhistes, judéos e paganes. Monosillabic, sonori e facilmen pronunciabil it es strax usabil in li formation de composit paroles e secun mi opinion vell esser un aptissim addition al vocabularium de Occidental. --

C.W.T. Reeve: Yul es tre util. In anglés on usa mult li expressiones "yuletide" "the yule log for the fire" ("yul-témpor", "li yule-pezze-de-ligne" por li foy").

E.D. Martello: Far Crist-nasce, o far Cristfesta, o festar Crist-nasce, resta plu international in Europa quam li pagan verbe yular. --- Nor esperantistic amíco accentua que li parol yul have, adminim in Germania, un son explicitmen anticristan. Il opine que francés noël have un plu grand factor de internationalitá quam li scandinav parol yul. -- Li discussion posse continuar. Quam on vide, li opiniones es dividet, ma li fautores certmen posse usar lor yul anc sin que it strax es proclamat parol oficial. Lass nos atender li experientie del practica.
-----

Cassa de propaganda: Donationes recivet: Denzler -.50; Kossakonski 3.15; Berger 25.-; Kossakowski -.20; Berger 3.-; Littlewood 2.-; Maj. Tanner 5.-; Denzler 1.50; Brand 3.-; Tjernström 6.60; Sra Kemp 5.-. Omni in sviss francs. Sincer mersí al benevolent donatores!
-----

Contene: D. Bunker: Quelc remarcas pri esperantistic propaganda. -- Cronica: Cuba - Francia - Italia - Nederland - Praha - Svissia. -- Reunion international in Zürich. -- Interlinguisticus: Autonomie. -- Interlinguisticus: Li ínlogic simbolic natura del lingue. -- Geografic nómines. -- Suplement al liste de documentes. -- On scri nos. -- Lingue vivent.
-----

Pro li masse de materiale e li restriction del spacie, divers rubricas e promesset articules devet esser denove ajornat. Noi peti nor colaboratores ne ínpatientar se si lor contributiones atende quelcvez quelc mensus ante publication.

Chef-redactor: R. Berger, Morges - Administration: Institute Occidental, Chapelle - Reclames: A. Moeckli, Lausanne.

-64-

Cosmoglotta A 126 (may 1939)

Annu XVIII -- May 1939 -- No 3 (126)  COSMOGLOTTA CONTENE. - Mitrovich: Interlinguistic central organ. - Berger: Li eterni problema...